Text view

Resposta feta per Jaume de Olesa, mallorquí, a la demanda e joya

TitleResposta feta per Jaume de Olesa, mallorquí, a la demanda e joya
AuthorOlesa i Sanglada, Jaume d'
PublisherGLD-UAB
msNameJ-13-Miralles_XV_7.txt
DateSegle XVb
TypologyJ-Poesia
DialectOr:B - Balear
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

7 (Poèt.) 1486 (Mallorca) Jaume d'Olesa i Sanglada RESPOSTA FETA PER JAUME DE OLESA, MALLORQUÍ, A LA DEMANDA E JOYA POSADA PER LO NOBLE E MOLT DIGNE PREVERE MOSSÈN FERRANDO DÍEÇ, TIRANT A LA JOYA DEL ROBÍ En lohar-vos amor esforçs me dóna, mes torne mut mirant sou de Déu mare, ¡O Verge humil! car perís la persona que adoram en Trinitat segona, nade·n los cels eternalment del Pare, ¿Què faré, donchs, dels àngels, o regina? ¿Com servaré en lahor-vos mesura? Vós, Déu no sou. Si us dó lahor divina, ý serà-us poch tot honor hí mesquina, la qual mereix tot altra creatura, car Déu vos ha ab Si tan ajustada que poch vos fall per ser deïficada. Diré, donchs, yo de vostra gran noblesa, puix de l'alt Déu sou mare verdadera, que plenitud de gràci'eu atesa tal com lo Fill, qui·s eterna bonesa, cascun, però ab diversa manera: que·l Fill Crist és de natur'inpeccabla per l'unió de la divin'essència, ý vós, per ser de Déu mar'inaffabla, gràcia tal hagués no revocabla que may tingué peccat vostr'excel·lència. Ans verament sancta fós concebuda qu'original culpa no·veu tinguda. E si degú dirà qu'açò·s detraure a la honor del Fill, redemptor nostre, primer dient que us ha deixada caure

per ço qu'aprés rement vos pogués traure del crim qui fonch d'Ada[m] e no pas vostre, vulla mirar devotament e digne l'amor que us té vostre Fill, mare sancta, qui stat vos és subjecte ý benigne per esser nat de vostre cors insigne, a vós donant per ço gràcia tanta que·n l'esperit vos féu molt més ínclita Ell, qui us levà del cors tota suspita. No us és devot, ¡o lum de nostra vida! qui no costret en tal puritat dubta ý envers lo Fill comet erra sens mida, car de tal dir la carn Déu s'à vestida en dubte ve d'esser tanbé corrupta, que·n algu[n] temps temple de Déu mu[n]díssim, si al peccat sou estada subjecta, la porció pel seu cors sacratíssim de vostres sanchs, q[ue] pres lo Fill sanctíssim, ab vós tanbé fóre stada infecta. Lo que no·dmet l'orella piedosa, ans ho té molt per cosa perillosa. ¡O veixell net de spèrica figura! Tenint tant bé que fins en nós redunda hon de peccats no·s troba soldedura per quant dins Ell se féu l'unió pura de Déu ý hom restant mare fecunda, eternalment fós per Déu preeleta ý amad'ensemps mare de rey tan noble. Donchs ¿qui dirà de crim no fósseu neta pel Déu etern amada ý eleta en mare d'Ell ý advocada del poble? Certs no u entén de crim tal qui us enculpa com Déu no am nengú qui tenga culpa. E si lo cel, qui·nclòs Déu no abriga, allunyat és de corrupció tota, menys vós d'Adam tindrets la culpa·ntiga, que·n vós tencat féu Déu la nova liga d'on naix l'empelt qui·b rams de vida brota. Ni és de dir ¡o de Déu mare pia!

que l'àngel sanct, qui stà sots vostr'imperi, ting'un tal goig que·n crim may estat sia, ý vós, qui sou de tanta senyoria, hajau sentit de peccat l'improperi. Car en tal cas major puritat fóra ab Ell que·n vós, Verge, nostra senyora. ¡O paradís fet d'obres delicades hon Déu estech ab novitat moderna, en qui jamés les aygües són entrades del diluví de culpes ý errades, ans nos heu dat lo fruyt de vid'eterna! Vós no sentís la sentèntia dada d'Eva pel crim, Verge de culpa sana, ý axí molt més la taca perpetrada del vell Adam en vós nunqu'és estada. De tot lo món singular capitana, donchs si·n parir ab mal no fós co[m]presa, molt menys tengués en l'ànima legesa. Tornada Mare de Déu ý del món advocada per mans de qui cascú ha·l que demana: si per mi sou no dignament loada, no·s poc'amor a vós per mi portada, ans és defalt de la flaques'umana, que·n tan alt loch Déu lo Fill vos ha mesa que no y atteny nostra naturalesa. Endreça Crist mort en creu, nat de mare sagrada, la qual amau d'un'amor sobirana, d'ella us dich cert per mi fór'adorada, creent ser Déu, vahent quant l'eu honrada, si no u vedàs nostra ley cristiana. Perdonau-me, donchs, si culp'hé comesa en loar poch vostra mare·n altesa. .


Download XMLDownload text