Text view
Contemplació de la passió de Nostre Senyor Jesucrist
| Title | Contemplació de la passió de Nostre Senyor Jesucrist |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | C-36 Contemplacio.txt |
| Date | Segle XVIa |
| Typology | C-Obres religioses i morals |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
CONTEMPLACIÓ GENERAL
EN LA PASSIÓ DEL SENYOR
Qui en la passió e creu sancta de Jesús gloriar-se
desija, ab diligent meditació de son cor deu pençar en
ella. Los misteris de la qual mort e passió, e les coses
que en ella foren fetes, si ab tota la vista de nostra
pença ffossen contenplades, crech que reduirien al
nou estat al qui de aquesta manera meditàs en ella; per
quant al qui ab profundo cor e ab tota pietat de ses
entranyes las escodrinya, molts passos devots se li
presenten, ab los quals nova compassió, nova amor,
noves consolacions, per consegüent nou estat vindrà
quasi a rebre, qui li serà com un denunciador e participació
de la esdevenidora glòria.
Per haver de aconseguir aquest estat, creuria yo,
parlant com a ignorant en aquesta cosa, que seria menester
a aquesta sancta passió endreçar tota la nostra
pença ab vigilància dels hulls interiors, dexades atràs
totes les altres estranyes cures; e treballar de estar en
spirit present a totes aquestes coses e en cascun acte
que en la sancta passió e crucifixió del gloriós Senyor
foren fets, affectuosament, amorosa, diligent ý ab
gran perseverància. E per ço te exorte jo que, ab la
major vigilànçia pugues, poses açí tota ta possibilitat e
ànimo, car molt en aquesta passió appar la charitat del
Senyor, la qual deuria totalment cremar a nostre cor.
Emperò, totes las coses que assí se diran deus entendre
sanament, ço és, no tenint-les totes per Evangeli,
sinó creure que probablament se poden meditar
en tal manera; car en esta present obra jo no desllibere
de affermar alguna cosa que per la Sachra Escriptura,
hó auctoritats dels sancts doctors, hó per opinions
aprovades, no sian affirmades o dites.
Acabat que
dita dir que no solament aquella penosa e mortal
crucifixió del Senyor, mas encara algunes coses
que ans de ella foren, ésser de grandíssima compassió,
dolor e amargura, ¿quina cosa és tan estrema pençar
que lo senyor nostre Jesús, qui sobre totes coses és
beneyt e poderós Déu, de la hora de la nit en què
fonch pres, fins a la hora sexta de sa crucifixió, fonch
en contínua batalla, en dolors molt grans, en oprobris,
en escarns, en turments? No li era, per cert, dat
algun espay de reposar. Mas en quina batalla estava e
conflicte, hou assí e mira: la hú pren al dolç, manso e
piadós Jesús, l'altre lo lliga; l'altre contra Ell se lleva,
l'altre exclama; l'altre l'enpeny, l'altre
li escup, e l'altre lo vexa; l'altre
l'enterroga; l'altre contra Ell falsos testimonis serca,
l'altre als qui
falsament testifica, e l'altre lo acusa; l'altre lo escarneix,
e l'altre los hulls li tapa; l'altre lo fereix en la
bellíssima cara, e l'altre bufets li dóna; l'altre
pilar, e l'altre lo despulla; l'altre, mentre
dóna colps, e l'altre cridant blasfema; l'altre
a vexar-lo insultantment, e l'altre al pilar lo lliga; l'altre
fa en Ell gran inpetut, l'altre lo açota; l'altra lo vist de
porpra per escarn, e l'altre de espines lo corona; l'altre
li posa una canya en la mà, e l'altre furiosament la y
lleva per a ferir-lo en son espinós cap sanctíssim; l'altre,
per escarnir-lo, se posa davant Ell de genolls, e altre
del tal escarn fa grans rialles; e altres semblants
oprobris que li fehien. Aportaven-lo e tornaven-lo, e
escopien-lo e reprovaven; voltaven-lo e atormentaven-lo,
de una part e altra, com si fos algun orat e molt
civil persona, e com a ladre e malfactor inpiíssim, adés
a Cayphàs, adès a Anna, adés a Pilat e adés a Herodes;
tornant-lo altra volta a Pilat, e allí maltractant-lo, ara
dins, ara defora. O senyor Déu meu, Jesús! ¿Què és
açò que conportau, Senyor? ¿No us par ésser cosa duríssima
e de grandíssima amargura, e contínua ý gran
batalla?
Mas espera un poquet e veuràs coses més aspres:
Estaven contra Ell, rabiant, los prínceps e phariseus,
los senyors e mil altres del poble, clamant tots
ensemps a una veu que fos en creu posat l'anyel innocentíssim.
Posen-li la creu sobre los muscles, qui estaven
ja trencats ý atormentats, per a clavar-lo en ella.
Concorren allí, a la veu de la trompeta, axí los de la
ciutat com los estrangers, axí los majors com los ribalts,
exint per una part e altra, no per haver compassió
de Ell, mas per a riure
ha nengú qui
lo ensutzen e affligen; e aportant sa
ignomínia al coll, és fet a ells en escarn. Contra eum
(com diu lo propheta)
Empentes loquebantur qui sedebant in
porta, et in eum psallebant qui bibebant vinum.
porta, et in eum psallebant qui bibebant vinum.
li daven e anxietuts, e com a home ascelerat lo
aportaven. E d'esta manera flagellat e afatigat, tot esclafat
ý fartat de oprobris fins a no poder més, no
reposar, ni estar ociós, ni tenir recreació alguna
en son cors, fins a tant que arriben al mont de Calvari,
inmundíssim e de gran corrupció, haont fonch tractat
ab impetut ý furor son cors dulcíssim. En aquest lloch
fonch la fi ý repòs en la batalla del Senyor; emperò lo
tal repòs fonch sens dupte més aspre que la passada
batalla, car aquest repòs fonch lo crucificament e llit
de dolor; axí que pensa quin repòs podia ésser.
Veus, donchs, com passà lo Senyor, fins a la hora
sexta de ssa crucifixió, longa e dura batalla. Vertaderament,
com diu lo propheta, bé entraren les aygues
fins a la sua ànima, e bé
forts e de ferocitat, e bé l'acercà e combaté lo
consell dels malignes, los quals cruelment, com a coltell
de dos puntes, lo feriren ab lurs mans e lengües.
Ab aquestes coses que havem assí dites, som expedits
de la passió del Senyor, segons que sumàriament
ne podem tractar en les primeres tres hores fins
a la sexta, ço és, en les matines, prima e tèrcia. Emperò
no basta açò, car tanta pena ý amaritut del senyor Jesús
no ha de ésser tant leugerament meditada; ý per
ço, torna hà obrir los hulls del cor ý atén més llargament
en ella, car moltes altres ý majors meditacions
resten que
pies, si treballes, emperò, com dit te tinch, de
presentar-te a ellas. Aquestes coses havem dites axí
generalment, mas entengam ara especificadament en
cada una d'ellas, car no devem enfastijar-nos de penssar
en les coses de la sancta passió del Senyor, les
quals Ell de tollerar per nosaltres no tingué
displicència.
CONTEMPLACIÓ EN LA PASSIÓ DEL SENYOR ANS DE LES MATINES
Torna a pendre aquestes meditacions de la passió
des del principi, e fins a la fi proseguex en elles; de les
quals tractaré yo segons lo modo que
aprés exercitar-te has, segons te parega, en altres contemplacions
més llargues. Està, donchs, atent a cada
cosa que diré, com si present t'í trobasses, e contempla
com lo Senyor, exint de la cena e acabat lo sermó,
va al ort ab sos dexebles, en aquest son darrer camí, ý
considera com los va parlant affectuosa, social ý familiarment,
exortant-los a la sancta oració; ý mira, per lo
semblant, com apartant-se d'ells tant com hun tir de
pedra, humilment ý ab reverència, posats en terra
sos genolls, ora al Pare. Està en açò algun poch
pencant, ý revolta per ta pença, piadosament, les maravelles
de ton Déu ý Senyor benigne.
Ora, ara, lo senyor Jesús. Fins assí, moltes voltes
se lig haver orat, emperò llavors orava per nosaltres,
com a advocat nostre; ara per sí mateix ora. Hajes de
Ell compassió, ý mira sa admirable humilitat; car essent
Déu ý ab son Pare coetern ý coegual, par se sia
oblidat que sia Déu ý ora axí com un altre home, ý està
lo Senyor orant com qualsevol pobre persona del
poble.
Considera, axí matex, sa perfectíssima obediència.
¿Què és lo que està orant? Ora al Pare que sia
transferida d'Ell la hora de la mort. Ab lo Pare té de expedir
aquesta petició, ço és, que si plasent li és, a morir
no haja; emperò no és ohit en sa suplicació, ço
és, segons alguna manera de voluntat que en Ell era;
car fonch en moltes maneres de voluntat, com aprés
diré.
Hajes, per lo semblant, assí de Ell compassió, per
quant volgué lo Pare que morís en tot cars; lo qual,
acabat que li era vertader ý un sol Fill propri, no li volgué
perdonar, mas per sa summa benignitat volgué
que fos axí mort per tots nosaltres; car en tal manera
nos amà, que donà son unigènit Fill per la salut nostra.
Lavors lo senyor Jesús acceptà aquesta obediència, e
posà-la en execució ab tota reverència.
Mira la indicible caritat que
com lo Fill. Mira
digníssima. Per amor de nosaltres fonch manada
aquesta mort, ý per amor de nosaltres fonch soferida,
per la inmensa charitat del Pare ý del Fill grandíssima.
Ora, donchs, lo senyor Jesús ab prolixes paraules
al Pare, suplicant-lo en semblant forma: "Senyor, Pare
meu clementíssim! Suplique-us hojau la mia oració, ý
de la mia deprecació no gireu la vostra cara. Enteneu
en mi, Senyor, ý hoiu-me, per quant estich, Senyor,
contristat en la mia exercitació, ý és enxiat en mi lo
meu esperit, hí en mi lo meu cor turbat se troba. Inclinau,
Senyor, les vostres orelles a mi, hí enteneu en la
veu de la suplicació mia. A Vós, senyor Pare, plagué
de trametre
que Vós del home haveu rebuda; hí encontinent que
Vós volgués, vos diguí era content de venir-hi. E axí
com està en lo principi del libre escrit que faça yo la
vostra voluntat, ý totes les coses que m'haveu manades
hé complides, ý per ço estich jo aparellat per acabar
las coses que resten.
"Emperò, Pare senyor, si posible és, apartau de
mi tanta amaritut, la qual me està aparellada de mos
adversaris. Vós, senyor Pare, veeu quantes adversitats
preparen contra mi, ý quantes ý quants grans falssedats
me inposen, per mijà de les quals han tengut concell
ý acort per a matar-me. Emperò, senyor Pare eternal,
si tals coses hé fetes yo, si iniquitat se troba en mi,
e, com diu lo propheta: Si reddidi retribuentibus mihi
mala, decidam merito ab inimicis meis inanis.
"Yo sempre fiu, Senyor, lo que a Vós era plasent.
Emperò ells contra mi, en paga del bé que
me han tornat mal, ý per la mia dilectió me han tornat
odi. Corromperen a mon dexeble Judas, e han-lo fet
capità lur per venir a pendre
la mia valor sols trenta diners d'argent, ab los
quals ma persona han apreciada. Suplich-vos, Pare
meu eternal, aquest trist càlzer de amargor de mi
transferit sia. Emperò, Senyor, si altra cosa vos apparrà,
no la mia volentat, mas la vostra sia complida.
"Mas levau-vos, senyor Pare, en adjutori meu;
donau-vos pressa per venir hí ajudar-me. Acabat, dilectíssim
Pare, que no m'hajen conegut per Fill vostre,
emperò per haver yo viscut entre ells simplament
ý haver-los fets tants de benificis, no era rahó que devers
mi tant cruels se demostrassen. Recordau-vos,
Senyor, que en lo vostre conspecte é estat, pregant
per llur bé ý per a girar la indignació que contra ells teníeu.
Mas o desconexents de ells! ¿Per lo bé se ha de
tornar mal? Han cavada una fossa per hà fer-me caure,
aparellant de matar-me ab mort turpíssima. Bé veheu,
Senyor, tot açò ý, per ço, no vullau callar, ni us aparteu
de mi, car propinca està a mi la tribulació ý no y
ha qui m'ajude. Mirau, Senyor, que en lo vostre conspecte
són los qui m'atribulen, desijant la mia mort.
Improperi à esperat lo meu cor ý misèria."
E tornant, aprés, lo senyor Jesús a sos dexebles,
despertant-los exhortave
vegada, ý altra, fins a la tercera, a sa oració, en tres
lochs; los quals distaven la nu del altre un tir de pedra,
no tant com la poria hom tirar, mas tant com la
lançaria algú ab la mà sens fer alguna força, (segons ne
son estat informat per un religiós qui fonch allí; en los
quals lochs se demostren encara los vestigis de les esglésies
que allí foren edificades).
Tornant, donchs, lo Senyor en la oració, segons
és dit, la segona ý tercera vegada, orà ab les matexes
reclamacions, ý ajustà-y semblants paraules:"Pare justíssim
hí Senyor meu! Si de aquesta manera haveu determenat
que en tot cas en turment de la creu jo puje,
sia feta, Senyor, la vostra sancta voluntat; emperò
recomane-us, Senyor, la mia Mare dilectíssima ý los
meus dexebles, los quals fins assí jo hé guardats".
En aquest endemig, aquella sanch sacratíssima de
son gloriosíssim cors començà a manera de suor
escampar-se, la qual, estant en aquesta agonia lo Senyor
ý prolixa oració orant, corregué abundantment
fins en terra.
Considera assí quanta és la angústia de la sua ànima.
E has de notar, sobre açò, la molta inpaciència
nostra que tenim com no impetram en la oració lo
que demanam, car tres voltes orà ací Jesús ans que del
Pare rebés resposta.
E estant de aquesta manera lo Senyor orant ý posat
en agonia, vingué prontament un àngel del seu Pare
celestial, qui era sanct Miquel, príncep de l'exèrcit
de la celestial cavalleria, confortant-lo ý dient-li semblants
paraules: "Salve siau, senyor Déu meu Jesús! La
oració vostra ý suor de sanch yo la hé presentada per
Vós en lo conspecte de tota la cort celestial, e tots, davant
vostre Pare prostrats, havem suplicat que volgués
aquest trist càlzer de Vós transferre, e ha
semblant resposta: "Lo meu dilectíssim Fill Jesús sab
molt bé que la redempció de l'humanal linatge, la qual
nosaltres desijam, tant convenientment no
obrar sinó per la efusió de la sua sanch; ý per ço, si la
salut de les ànimes desija, és menester que per ellas
muyra". Axí que, Senyor, ¿què és lo que Vostra Majestat
en açò desllibera?"
Lavors respongué Jesús a l'àngel en semblant forma:
"Jo desije en tot cars reban salut les ànimes, les
.
quals a ssa ymage e similitut mon Pare ha creades; e
per ço estime yo ans morir per salvar a les ànimes que
si dexava de morir ý restassen les ànimes sens ésser remudes;
e, per ço, só content la voluntat de mon Pare
sia complida"
Dites lo Senyor aquestes paraules, tornà lavors hà
replicar-li l'àngel dient semblants paraules:
"Confortau-vos, donchs, senyor Jesús, ý esforçau-vos
.
ab viril ànimo, car a l'altíssim, com Vós sou, convé
obrar coses magnífiques, ý al magnànim cové tollerar
les coses àrdues. Molt prest exireu, Senyor, de les coses
penoses que haveu de ssoferir, ý succehiran aprés,
perpetualment, les coses glorioses. Vostre Pare diu
que sempre és en Vós, ý que a vostra Mare sanctíssima
ý als dexebles vostres tendrà Ell en sa guàrdia hí
tornarà salves"
Aquest confort humil e reverent rebé lo humil
Senyor de l'àngel, no obstant que fos l'àngel creatura
sua, car considerava lo Senyor ésser minorat un poch
més que
vall de tenebres, e, per ço, com hà home se contristava.
E d'aquesta manera, saludant a l'àngel a la partida,
restà lo Senyor, com a vertader home, confortat ab
ses paraules, suplicant-lo que
eternal ý a tota la cort celestial.
Levà
regat de la suor de sa sanch preciosa. Lo qual pots
contemplar que estava exugant-se la cara, hó, per
ventura, estant lavant-se-la en lo torrent, tot afligit; ý
reverentment lo pots mirar, tenint de Ell íntima compassió,
car sens acerbitat de molt gran dolor no pogué
aquesta cosa tan penosa esdevenir-li.
Sobre açò dihen los sancts doctors ý exposedors
del sagrat Evangeli, que volgué lo senyor Jesús orar al
Pare, no tant per la por que tenia del que havia de
çoferir, com per la misericòrdia que tenia de aquell
primer poble; car tenia dels juheus conpassió, qui se
havian de damnar per la sua mort crudelíssima. No devien,
per sert, los juheus matar al Senyor, qui de lur
progènia, segons la carn, devallava, e qui en lur ley
promès estava, e tants benificis los fehia fins hà orar al
Pare per lur salut, e dehia: "Perquè crega la multitut de
les gents, no refuse jo la passió mia; emperò si los juheus
qui
que vejen los altres qui en mi han de creure, sia feta,
Senyor, la voluntat tua".
Quatre maneres de voluntat foren en lo senyor
Jesucrist, ço és: La voluntat de la carn, ý aquesta no
volia Ell se complís per res; l'altra fonch la voluntat de
la sensualitat, ý aquesta era la que murmurava ý temia;
l'altra fonch la voluntat de la rahó, ý aquesta és la que
obehia ý consentia, car de açò estava escrit per lo
propheta Ysayes: Oblatus est quia ipse voluit. E
fonch, per lo semblant, en Ell la voluntat divina, e
aquesta era la qui
Axí que home vertader era lo Senyor, ý per ço
sentia la gran angústia en la qual posat estava. Hajes,
donchs, de Ell compassió, ý considera ý contempla
tots los actes ab diligent atenció, considerant de ton
Déu ý Senyor totes les penes.
Ffinalment vingué lo afligit Senyor ahon sos dexebles
estaven, dient-los: "Dormiu ja, hí reposau"
; los
quals allí algun poch espay dormiren, car lo bon pastor
sobre la custòdia de les sues poques ovelles vedla.
O gran amor del Senyor! Vertaderament bé
la fi, puis en tanta agonia com posat estava no cessava
de procurar lo repòs de sos dexebles.
CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE MATINES
Complides del Senyor les coses sobredites en
l'ort de Hiericó, com està dit, alçant sos hulls benignes
començà ja de veure venir de luny a sos malignes
adversaris, portant grans falles ý armes. Lo qual no
volgué prontament encara despertar a sos adormits
dexebles fins que ja foren prop de ells los juheus; e lavors
començà
"Abasta ja, dexebles meus, lo que fins assí haveu
.
dormit. Levau, ý mirau que apropinca ja lo qui m'ha
de trair, mon fals dexeble"
Estant lavors lo Senyor de aquesta manera parlant
ab sos dexebles, vingué davant ells lo detestable
Judas, mercader pèssim del mansuet anyel Jesús, ý ab
son bes de trahició besà del Senyor la sacrosancta chara.
E diu-se que entre lo Senyor ý sos dexebles havia
tal costuma, que com tornaven de hon los havia tramesos,
sempre
usà de aquesta costuma per hà trahir dissimuladament,
ab senyal de pau, a son Déu, Senyor ý mestre. E
venint davant los juheus, vingué al Senyor, besant-lo
en sa tornada, quasi dient: "No só jo ab aquesta gent
O vertaderament traydor!
armada, mas tornant, Senyor, de camí, vinch-vos a
besar, segons tenim de costuma, ý saludar-vos, dihent:
Ave Rabbi!"
Contempla tu assí, devotament, al senyor Jesús.
Mira quant pacientment ý benigna reb lo abraçar ý
fals besament de l'infael ý traydor Judas, al qual poch
abans havia lavat los peus ý donat en menjar a son
cors propri, que és vianda sobre tota vianda. Mira
com conporta de ésser pres ý de ésser ligat, d'ésser ferit
ý aportat ab gran fúria, com si fos algun home malfactor
e impotent per a defenssar-se. Mira quanta
compassió té de sos dexebles, vehent-los fugir ý anar
com a perdudes ovelles.
Contempla, axí mateix, la dolor dels sancts apòstols.
Com lançaven gemechs ý sospirs adolorits, ý
contra lur voluntat, com hà òrphens ý espantats, del
Senyor se apartaven; ý molt més en gran manera los
augmentava la dolor quant vehien que tan vilment a
lur Senyor pres aportaven, aportant-lo a sacrificar, ý
Ell, com a mansuetíssim anyell, seguir-los sens
resistència.
Contempla com és aportat d'estos malignes lo
Senyor, del torrent alt a Hierusalem, ab gran pressa ý
anxietut, ligades les mans detràs, sens vestidura, solament
ab una pobre túnica, descubert lo cap, tot corcovat
per la gran fatiga ý desllimitats passos que per lo
camí lo aportaven.
Mira com, aprés de haver-lo presentat a Anna ý
Cayphàs ý als prínceps del poble, estant ells congregats,
fan alegries de la presa del Senyor com fa lo leó
qui ha presa sa caça. Mira com lo estan examinant, estan
procurant falsos testimonis per a condamnar-lo,
escupen en sa chara sacratíssima, tapen-li los hulls,
donen-li colps ý bufetades, dient: "Prophetiza, ¿qui és
, ý vexant-lo ab altres diversos oprobris;
lo qui t'à ferit?"
soferint-ó tot, lo mansuet anyell Jesús, ab paciència.
Contemple
ý té compassió de sa fatiga.
Finalment, partint-se de allí aquells majors dels
juheus, manaren posar al Senyor en una presó que allí
hera, sota terra, (la qual encara se demostra, o almenys
los senyals de aquella, ahon fonch lo Senyor ligat
en una columna de pedra, qui se esmenudà aprés,
segons me ha referit un religiós qui la ha vista). Posat,
donchs, en lo càrcer aquell Senyor qui de tot lo món
és carceller, instituhiren-li alguns armats qui
per més seguretat, los quals tot lo temps que restava
de aquella nit no cessaren de vexar-lo escarnint ý
malehint-lo.
Mira com estaven aquests pèssims hòmens, ab
gran audàcia, desonrant-lo ý dient-li semblants paraules:
"O Jesús de Natzareth! ¿Ý penssaves tu ésser millor
. E axí, de aquesta manera,
ý més prudent que los prínceps del nostre poble?
Quina oradura era la tua! No devies tu presumir sols
de obrir contra ells la bocha. ¿Com fonch tanta ta gosadia?
Ara, emperò, se amostra què t'à aprofitat la tua
saviesa, que estàs assí, segons se pertany a tals com tu.
Digne és, sens dupte, de mort, hí ajes en cert que la rebràs,
ý ben vergonyosa"
per tota la nit escarnint e injuriant-lo, adés hú, adés altre,
ab fets ý ab paraules, ¿quants vilíssims opobris te
creus que indiscreta e irreverentment rebia lo Senyor
de aquests malignes mercenaris? Mire
callant, vergonyosa ý pacientment, en tot lo que
li dehien, com si estigués allí pres per alguna culpa, ý
posada la sua benigne chara envers la terra. Hajes,
donchs, de Ell compassió, e digues: O, senyor Jesús,
anyell de Déu mansuet! ý en mans de qui sou arribat!
Quant inestimable és, Senyor, la vostra paciència!
Vertaderament, aquesta és bé la hora de tenebres!
E de aquesta manera posat, lo Senyor estigué de
peus ligat fins al matí, en aquell pilar, no sens incomparable
fatiga. En aquest endemig, lo gloriós dexeble
Joan anà ahon estaba la beneyta Mare de Déu, Senyora
nostra, en casa de Magdalena, ab altres devotes dones
congregada, en la qual casa havien feta lur cena, ý
recompta allí a la dolorosa Senyora tot lo que era esdevengut
al Senyor ý a sos dexebles. O, quin coltell
de dolor travessà lo cor de la trista ý dolorosa Mare,
hoint de son Fill, que sobre totes coses amava, tan doloroses
noves! O, quant inconparable plant, plor ý
clamors fonch lavors fet en aquella trista casa! Contempla
tu, ý té dolor de lur dolor, perquè vertaderament
en grandíssima aflicció ý vehementíssima dolor
estaven, per les noves tan tristes que de lur amat Senyor
havien ohides, tenint per cert ý crehent que la
mort li donarien.
Finalment, voltant la gloriosa Mare de Déu la trista
ý piadosa cara a la paret, començà de orar en semblant
forma: "O Pare, Senyor reverendíssim, piadós ý
de misericòrdia! Recomane-us, Senyor, lo meu Fill caríssim
Jesús, ý Fill unigènit vostre. No vullau, Senyor,
ésser cruel a Ell, Vós qui us mostrau a tots benigne. O
Senyor, Déu Pare eternal! ¿És possible que lo meu beneyt
fill Jesús a morir haja? Nengun mal à fet, Senyor,
perquè a morir tinga. Si la redempció del humanal linatge
deslliberau obrar, suplique a vostra benignitat
.
per altre modo la disponga, car neguna cosa és a Vós
impossible. Suplich-vos, senyor Pare sanctíssim, si a
Vós és plasent, lo meu Fill charíssim Jesús no muyra.
Deslliurau-lo, Senyor, de les mans dels peccadors, ý
tornau-lo a mi, Mare sua dolorosíssima. Jo ssé bé que
Ell, per reverència ý obediència de vostra paternitat,
gens no sse ajuda; desemparat ha a ssí matex, ý com
a ignorant e inpotent se és llançat en les mans de
aquells lops rabiosos. E per ço, Senyor, vullau Vós
ajudar-lo"
Aquestes e semblants coses estava orant la dolorosa
Mare, ab plors e ab tot son poder, a Déu lo Pare,
e ab gran amargor de son cor adolorit. Hajes tu,
donchs, d'Ella compassió, puis en tanta afflicció la
veus posada.
CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE PRIMA
Passada la nit en què fonch pres lo senyor Jesús, ý
començant de demostrar claror lo següent dia, ab
gran pressa tornaren los prínceps e majors del poble
allà hon lo Senyor estava. E fahent-li ligar les mans detràs,
aportaven-lo-se
"Vine ab nosaltres, ladre. Vine al judici; que vuy hauran
. De aquesta manera portaven lo Senyor benigne
fi los teus grans maleficis. Ara se demostrarà la tua
sapiència"
davant Pilat; lo qual, net de tota culpa, los anava
seguint com hà anyell ignocentíssim.
E lavors la Mare gloriosa del Senyor, ab les altres
dones ý ab sanct Johan, de gran matí partiren per anar
a veure lo Senyor. E com lo vessen que axí
pres aquella multitut de malignes, tan vituperablament
e ab tanta enormitat, fonch tanta la dolor que
sentiren que és impossible explicar-la ab paraules. En
aquest mirar tant dolorós que fonch entre
la sua sancta família, fonch, de una part ý d'altra, dolor
vehementíssima; car de la una part se afligia molt
lo Senyor per la compassió que tenia de la dolor dels
seus, e majorment de la sua trista ý adolorida Mare, sabent
Ell molt bé la gran dolor que de son mal tenien,
qui
ànimes. Considera ý mira ab diligència cada una de
aquestes coses, car actes són qui mouen a compassió
en grandíssima manera.
Aportaven, donchs, lo senyor Jesús davant Pilat,
ý seguien-lo de luny la dolorosa Mare ab aquestes
sanctes dones que, per causa de la gran pressa, apropincar
a Ell no
lo Senyor davant Pilat, acusaren-lo allí de moltes coses,
ý en especial de tres crims lo inculpaven, ço és,
que pervertia lo poble, que prohibia lo tribut ésser
donat a César, ý que rey dels juheus se fahia.
Sabia Pilat que las dues primeras acusacions eran
manifestas falcies, que lo Senyor no pervertia lo poble,
ans lo convertia; e pochs dies passaven, e Pilat
bé u sabia, que lo Senyor havia dit: "Donau lo que és
. E per ço, dexant las dues accusacions
de César a César"
primeres, discutí lo Senyor de la accusació tercera,
portant-lo, axí lligat com estava, dins lo pretori.
Ý finalment, no trobant Pilat en lo Senyor alguna causa
de mort ni de algun càstich, sabent que era de Galilea
ý de la juridicció de Herodes, manà que
ligat a Herodes, lo qual era vengut en Hierusalem
per la solemnitat de la festa de Pascha.
Herodes, lavors, vehent lo Senyor, fonch molt
alegre, car havia molt temps que
havia hoït dir del Senyor moltes coses ý esperava
que davant ell lo Senyor algun senyal o miracle faria; e
per ço lo interrogava ab diverses paraules, a les quals
lo Senyor no volgué respondre. Estaven los prínceps
dels sacerdots ý escrivans del poble, ab gran constància,
accusant lo Senyor davant Herodes de les coses
que davant Pilat accusat lo havien, ý en especial de la
commoció del poble en Galilea, que era en la senyoria
de Herodes. Vehent, donchs, Herodes que lo Senyor
no li responia ni de las aceusacions se defensava, estimant-lo
home foll e incensat, que ni
ni respondre, manà
per escarn de una vestidura blancha; la qual, segons
dihen, era feta a manera de l'escapolari que los religiosos
porten. Pogué sser que hun tros de drap blanch
prenguessen e, fahent-hi enmig hun forat, axí, per escarn,
al Senyor lo vestissen, de manera que, no sols
per malfactor, mas per orat fonch tengut lo Senyor en
reputació de aquell poble. Les quals coses Ell ab grandíssima
paciència per nostra amor tollerava.
Contemple
jutge en altre, anant tot envergonyit, ficada sa divina
chara en terra, ohint e soferint les clamors e vituperis
e escarniments que contra Ell tots hà una veu lançaven,
ý, per ventura, tirant-li pedres ý fanch ý altres enfeccionades
bruteses per la chara. Mira, axí mateix, la gloriosa
Mare sua, ý a la sua companyia, seguint a Jesús de
luny, ab tristor inexplicable.
Tornat, donchs, lo Senyor a Pilat altra volta,
aquells cans malignes, ab gran audàcia ý constant malícia,
proseguiren contra lo Senyor en lurs acusacions
falçes. E lavors, no trobant Pilat en lo Senyor causa de
mort alguna, treballava en lexar-lo, dient als juheus
que
trobava. O Pilat, Pilat! ¿Ý hà ton Senyor dius que has
corregir? Vertaderament tu no saps lo que
de mort ni de algun càstich és digne. Millor faries, sertament,
si tu a la sua voluntat te corregies!
Manà, donchs, lo inich jutge Pilat que a Jesús
açotassen. E axí fonch despullat lo Senyor davant lo
poble, e ligat hà una columna, ý fonch de diversos
açots la sua preciosa e delicatíssima carn atormentada.
Mire
elegant persona, tot vergonyós. Aquell qui és més bell
que tots los fills dels hòmens està rebent los açots de
mans dels sutzes ý cruels botxins, molt durs ý dolorosos.
Aquella innocentíssima carn de Jesús, tendre,
mundíssima ý de inestimable bellesa, la qui és flor de
totes les carns ý de tota humana natura, és humplerta
vuy de plagues ý de trencadures. Esforçaven-sse los
cruels ministres qui major açot li donaria. Comença
de brollar la sanch real del príncep Jesús, de una part ý
d'altra, de tots los lochs de sa persona; fan-li plaga sobre
plaga, vèrtol sobre vèrtol; brolla sanch sobre
sanch. Rehiteren ý són espeçides en son cors nafres
sobre nafres, fins hà tant que, ja cançats los botxins de
açotar, ý los qui miraven de veure, afatigat del tot lo
Senyor, manen soltar-lo de la columna, (de la qual la
una part se demostra en Roma ý, segons recita Beda,
senyals de la sanch del Senyor s'í demostren).
Considera, donchs, al Senyor en tots aquests actes
ab diligència, per larga meditació, ý si en açò a
tenir-li compassió no
cor de pedra. Vertaderament, bé fonch complida la
prophecia de Ysayes, quant dix del Senyor aquelles
dolorores paraules: Vidimus eum et non erat aspectus, O senyor Jesús! ¿Qui fonch aquell tant
et reputavimus eum quasi leprosum et humiliatum
a Deo.
atrevit ý de tanta audàcia qui
aquells, més atrevits, qui
aquells, de molt més grandíssima audàcia, qui lo
teu sacratíssim cors flagellar gosaren? Emperò tu, Senyor,
sol de justícia, amagares los raigs de ta claredat
divina, ý per ço foren fetes en tu tenebres ý caygueres
en poder de la gent tenebrosa. Tots eren més poderosos
que tu. La tua amor, senyor Jesús, ý la nostra iniquitat
te feren axí parer tan impotent. Maleyta sia tan
gran iniquitat, per la qual tanta aflicció comportes!
Soltat, donchs, lo Senyor de la columna ahon
açotat lo havien, aportaren-lo, axí desnuu, per casa,
sercant la sua roba, la qual los qui l'havien despullat
per diverses parts de la casa havien escanpada. Mire
ací, com estava afligit ý tremolant de fret, car era llavors
temps de fret, segons diu lo sagrat Evangeli.
Trobades aprés las vestidures, ý vestint-se lo Senyor,
digueren alguns impiíssims hòmens a Pilat semblants
paraules:
"Senyor Pilat, aquest traydor, com. Lavors, portant lo Senyor
sabs, sa fahia rey, ý per ço convé que·l vestiam ý coronem
com a real persona"
en lo pati o portal del pretori, vestiren-li una vestidura
de carmesí ý un manto de morat de grana, robas vellas
ý esquinçadas, semblants a aquellas que los reys antigament
portar acostumaven. E perquè li imposaven
que rey se fahia, posen-li en lo cap una corona de spines,
ý en la mà dreta, per real çeptre, una canya.
Contemple
Mira ab quanta paciència fa ý comporte totas
las coses que li manen: Vist-se la porpra, aporta sobre
lo cap la corona de spines, pren en la mà la canya. Ý
agenollant-se ells davant Ell ý saludant-lo com a rey,
per escarn li dehien: "Déus te salve, rey dels jueus!"
;
quasi dient: "Ara pots veure quin és lo teu regne, que
, estaven-lo escarnint, com aquell
tanta pena
que volia ésser rey ý no podia. Altres, bufets li donaven;
altres, ab fúria la canya de la mà li levaven ý lo sacratíssim
cap li ferien. Travessaven-li lo cap aquelles
dolorosíssimes espines ý, brollant la sanch per totes
parts, los cabells, la cara ý la barba tenyia. Ý arrancant
de lurs abominables entràmenes las inmundas escupines,
en la cara li escupien.
Contemple
cap, lo qual està ple de espines ý ferit ab la canya diverses
vegades. Mira-li lo coll, inclinat, de sobres de
gran dolor per los colps que li donaven. O miserables!
Ý com vos parrà, lo jorn del juy espantable, lo cap real
de Jesús, al qual estau vosaltres ferint ara! Mira
està com a mut, callant ab grandíssima paciència.
Ý acabat que era molt gran la crueltat dels mesquins
qui axí
allò, per dar-li major confusió, congregaren molta
gent; ý encara lo aportaren davant Pilat ý tot lo poble,
públicament, d'esta manera envergonyit, aportant al
cap la corona de espines ý vestit de la vestidura de
porpra.
Contemple
los hulls posats en terra, davant tanta multitut de gent
qui contra Ell vociferava ý cridava: Crucifige, crucifige Axí mateix com lo estaven escarnint ý insultant,
eum.
donant-li a demostrar que eran estats més savis
que ell, ý com era estat Ell, per lo contrari, imprudent
e ignorant envers los prínceps ý fariseus, qui en tal
manera lo feren pendre ý agafar, ý aportar a una leja fi
tan terrible ý mala; de manera que no sols dolors ý penes
rebé lo senyor Jesús de aquell poble, mas encara
diversos oprobris.
CONTEMPLACIÓ EN LA HORA DE TÈRCIA
Escarnit ý atormentat de aquesta manera lo Senyor,
com està dit en lo precedent capítol, suplicà encara
a Pilat que
malignes, ý axí fonch condemnat Jesús per Ponç Pilat,
jutge miserable. No
de les obres ý benificis que de lur Senyor ý Déu
rebuts havien, ni tanpoch se movien a compassió per
veure
cruel cosa par, és que no
de les affliccions que li havien dades, mas estaven
los prínceps ý majors dels juheus donant alegries en
veure que havien dat acabament al que lur mala intenció
desijat havia. Rien-se assí ý burlen del qui és vertader
Déu, ý procuren molt prest que la mort que desijan
li donen, car la sua vida a ells, inichs miserables, sobre
totes las coses de aquest món era odiosa.
Tornan-lo dins ý despullen-li la porpra, ý està davant
ells nuu lo Senyor, ý manen-li que
sa roba. Atén ací ab diligència ý considera la estatura
de sa persona en cada part d'ella. E perquè tingues íntima
compassió d'Ell e juntament a gran devoció te
provoques, aparta un poch los ulls de sa divinitat e
considera
nobilíssim, innocentíssim de tot mal, e de ésser amat
digníssim, com està tot flagellat, ple de sanch e nafres
en sa persona, ajustant les sues vestidures que per diversos
lochs de la casa estaven escampades, tornant-se
a vestir ab molta vergonya, reverència ý temor, davant
aquells sceleratíssims qui de Ell se rehien com si
fos més baix que tots, com a desemparat de Déu ý
desterrat de tot auxili. Mire
mou-te a haver-li compassió ý pietat, car està collint
sos vestits, adés hú, adés altre, segons los troba, ý vist-los-se
davant aquells malignes.
Torna, aprés de assò, a contemplar sa divinitat, e
considera aquella inmensa, eterna e inconprehensibla
e imperatòria majestat incarnada, com se abaxa humilment
e se inclina en terra, ajusta ses robes, vestint-las-sse
ab reverència ý temor, com si fos algun vilíssim
home e, per millor dir, com si fos esclau comprat, qui
estigués sotsmès a lur domini, qui l'aguessen fet corregir
e castigar per algun gran crim o culpa. Contemple
per lo semblant, ab diligència, e està maravellat de la
sua humilitat grandíssima, e conforme
compassió, ab aquestes consideracions, de sses
fatigues.
Vestit, donchs, lo Senyor de ses pròpries vestidures,
porten-lo fora de allí perquè la sua mort no sia
més diferida. Posen-li, aprés, lo fust de la sancta creu,
molt gros e pesat, sobre los muscles. Mira com lo pren
e
segons se lig en les històries, és opinió que tenia quinze
peus de larguesa). Assí pots veure lo vertader
Ysaach portant sobre ssí la lenya per al sacrifici. E carregat
axí lo Senyor, començà a la porta del palau de
Pilat a sonar la trompeta de la sentència de Jesús de
Natzaret, lo gran propheta. E fonch aportat a crucificar
lo Senyor, ab gran pressa, fartat de diversos oprobris,
anant en conpanyia de dos ladres que ensemps
ab Ell sentenciar volien. Aquesta és la companyia que
al Senyor fonen donada. O Senyor, bon Jesús! E quanta
vergonya vos procuren aquests vostres amichs,
qui ab ladres vos aconpanyen! Emperò més mal fan
los qui al coll la creu vos posen, la qual crueltat no
lig que en los ladres la exercissen; de manera que no
sols, com diu Ysaïes, ab los inichs vos han deputat,
mas encara vos han fet aparer més inich que tots
los altres. Inestimable és, Senyor, la vostra
paciència!
Contempla, donchs, assí bé al Senyor, com va
doblegat per lo gran pes de la creu, alenant per sobres
de gran fatiga. Hajes de Ell compassió tant com pugues,
que en tants escarniments està posat, ý en tantes
angústies, per causa ý per amor tua.
E per quant la trista Mare del Senyor, per causa de
la multitut de la gent acostar-se a Ell ni veure
voltà la dolorosa Senyora, ab ses companyones hí ab
sanct Johan, per altre carrer, per poder-li exir a camí
davant los altres. E com fora la porta de la ciutat a
l'atribulat Fill vingués a l'encontre, vehent-lo anar carregat
del pesat fust de la creu, lo que encara vist no havia,
restà la trista Senyora mig morta per la gran angústia
que près de tal vista; de manera que no pogué dir al
Fill sols una paraula, ni menys lo Senyor li dix cosa alguna,
per quant era aportat ab gran cuyta de aquells
qui a crucificar lo portaven.
Procehint, donchs, més avant, lo senyor Jesús
voltà
aquelles paraules: Filie Hierusalem, nolite flere super segons largament se
me, sed super vos ipsas flete etc.,
lig en lo sagrat Evangeli. (Ý en aquests dos lochs que
havem dit se mostren encara los senyals de dues capelles
que, per recordació de les gents, allí foren
edificades).
E anant de aquesta manera lo Senyor ab la creu,
com aprés, procehint més avant, no pogués més
aportar-la per trobar-se tot esclafat e fatigat, fonch
forçat de lexar-la. E lavors los scelerats pèssims juheus,
no volent diferir la mort de Jesús per temor que
no revocàs per ventura Pilat la sentència, per quant
demostrava voluntat de dexar-lo, faheren portar la
creu del Senyor a hun home, nomenat Symon Cireneu,
pare de Alexandre e de Rufo, qui del Senyor eren
dexebles. E descarregat lo Senyor ý ligat com a ladre,
porten-lo ab gran cuyta, ab colps ý empentes, al mont
de Calvari.
Mira com de luny, ab quins plors e gemechs, lo
seguia la trista Mare sua, fins que foren arribats al pudent
loch de la sentència.
CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE SEXTA
Vengut, donchs lo senyor Jesús e aportat per los
impiíssims juheus al pudent loch de Calvari, hon los
malfactors sentenciaven e allí estaven las públiques
forques, posaren lo Senyor en un càrcer entretant que
la creu aparellaven. Treballa tu de representar-te ab
tota la vista de la tua pença en aquestes coses, e mira
ab diligència tot lo que
les coses que de Ell ý per Ell foren fetes. Mira com los
uns fan la creu, altres la foraden, altres martells ý claus
per a clavar al Senyor aparellen.
Aparellada, donchs, la creu ý estesa sobre la terra,
tragueren lo Senyor del càrcer, manant-lo despullar
de sses vestidures. Despulla
e fonch aquesta la tercera volta que mostrà son
cors desnuu davant lo poble. Foren renovades en
aquest despullar del Senyor totes les sues nafres,
quant de la esquena li despullaren la túnicha, qui en la
pell e sanch estava aferrada.
Vehent lavors la trista Mare estar lo Fill axí nuu
davant lo poble, car los detestables ministres sols no li
dexaren los panyos que per les parts vergonyoses los
hòmens portar acostumen, havent d'Ell grandíssima
conpassió, ab dolorosa tristícia passà ab gran cuyta ý
esforç per lo mig de la gent, ý acostant-se al Fill, levà
del cap lo vel que portava ý cobrí lo Fill en aquellas
parts les quals los primers pares nostres, aprés de haver
peccat en lo paradís terrenal, se cobriren. O, en
quanta amargor era lavors la ànima de la Senyora nostra!
E tantost aquells inichs la lançaren e apartaren del
Fill ab molta fúria.
Foch enaprés compellit lo senyor Jesús de posar-se
sobre la creu, la qual en terra estava estesa; lo qual,
sens rebel·lió ni contradicció alguna, per sa inmensa
benignitat humilment fahia qualsevol cosa que li fos
manada; ý axí, estenent-se sobre la creu, voltà a la
creu les espalles ý estengué aquells seus reals braços,
ý obrint ses bellíssimes mans, allargà-les als qui
crucificar-lo volien. Ý llavors, alçant los hulls al cel,
dressà a son Pare celestial semblants paraules: "Veus-me
assí, Senyor, Pare meu eternal! Fins a la creu, Senyor,
haveu volgut me humiliàs, per la salut ý amor
de l'humanal linatge. A mi me plau, Senyor, hí só content
de acceptar-ho; ý per amor de ells me oferesch a
Vós, als quals Vós me haveu dat per germans. Acceptau,
.
donchs, aquesta hòstia, senyor Pare clementíssim,
ý siau de assí al devant pacable, per amor mia, a l'humanal
linatge; ý lavau, Senyor, les màcules antigues
dels peccats dels hòmens ab la mia sanch preciosa,
ý apartau-les de ells, pus yo me oferesch a Vós per
remissió sua"
Prengueren, donchs, los scelerats ministres aquella
mà dreta del Senyor poderosa, ý clavaren-la fort en
la creu ab hun gros clau; ý començà a brollar aquella
sanch preciosíssima ý tenyir les mans de aquells qui
en la creu lo clavaven ý, aprés, regar la terra en gran
abundància. Clavada la mà dreta del Senyor, com dit
és, passaren los ministres a clavar la sinistra. Ý permeté
la divina providència que los forats, que per los
claus fets havien, massa la hú de l'altre distaven, per
hon fonch necessari que los braços del Senyor estirassen.
Mira, donchs, com en lo braç sinistra del Senyor
ligan una corda ý tant com poden lo estiren, en manera
que totas las juncturas dels braços li desllorigaren; ý
axí estirat, la mà sinistra ab un gros clau cruelment en
la creu li clavaren. Vingueren après a clavar-li los peus,
e estirant-li, en semblant manera, ab cordas las cames,
totes las junctures del seu sacratíssim cors de son loch
li tragueren, ý axí ab altre clau li clavaren en la creu los
seus peus sacratíssims. E axí, de aquesta manera,
fonch crucificat lo senyor Jesús en la creu, e desllorigades
del seu sacratíssim cors las junctures, en manera
que tots los seus ossos comtar se podien, segons Ell
mateix se conquereix per lo propheta, dient: Foderunt E aquest modo de crucificar del
manus meas et pedes meos, dinumeraverunt
omnia ossa mea.
Senyor par que la sancta Església lo aferma, que lo divendres
sanct posa la creu estesa sobre la terra perquè
los crestians la adoren.
Crucificat, donchs, lo Senyor, alçaren la creu dreta
ý plantaren-la en terra. Ý és, singularment, lo loch
hon la sancta creu fonch posada, segons alguns doctors
dihen, lo mig de la terra abitable, perquè a totes
les parts del món se escampàs egualment la redempció
ý virtut de la sanch del Senyor, qui en la creu
penjava.
Soferí lo Senyor grandíssima pena quant la creu
en alt levaren, ý brollaren lavors per totes parts los
rius de la sua sanch sacratíssima, qui de aquelles grans
fenedures de les mans ý peus exia. E fonch en la creu
pegat en tanta manera que, sinó lo cap, altra cosa de
son cors no podia moure. Sostenien aquells tres claus
lo pes de tot lo cors, per lo qual tollerava lo Senyor
dolorocíssimes penes, afligint-se més que dir ni penssar
se puga. Crucificaren ab lo Senyor dos ladres, hú a
la sua part dreta ý altre a la sinistra, ý lo Senyor enmig;
e fonch complida la prophecia que dehia: Et cum iniquis
reputatus est.
Pensa ý contempla quin coltell de dolor, quina
angústia travessà lo cor de la dolorosa Senyora, Mare
de Déu, quant vehé lo Fill que tant amava, clavades les
mans ý los peus, penjar en la creu enmig de dos ladres.
Estava la dolorosa Mare prop la creu de son Fill,
quasi al devant, girada la chara al Fill, ý nunqua de Ell
los seus maternals plorosos hulls partia, estant axí
com Ell angustiada; ý ab tot son cor orava a Déu lo
Pare, dient semblants paraules:
"O senyor Pare, Déu
eternal! A Vostra Majestat ha plagut que sia estat crucificat
lo meu Fill. Ja no és temps que·l vos demane, emperò
Vós, Senyor, veheu en quanta angústia és vuy la
sua ànima; ý per ço vos suplique, si us és plasent, mitigueu
algun tant la sua pena. Recoman-vos, Senyor, lo
meu Fill charíssim."
En semblant manera lo Fill, vehent la trista Mare
per amor d'Ell tan afligida ý dolorada, molt la pena li
augmentava, ý per Ella al seu Pare eternal orava, dihent
entre si semblants paraules: "Pare, Senyor! Vós
veheu com és afligida la mia sancta Mare. Jo, Senyor,
só lo qui deu ésser crucificat, ý no Ella, emperò és crucificada
Ella ensemps ab mi, ara, per sobres de gran
tristura. Abaste la mia crucifixió, qui hé presos sobre
mi los peccats de tot lo poble; que Ella no mereix alguna
tal cosa. Desconsolada està, Senyor, tot aquest
dia. Recomane-la-us, Senyor, que li fassau ses dolors
tollerables."
Estant lo senyor Jesús en la creu, no estigué ociós
mentre estigué la sua ànima en lo cors, mas obrava ý
ensenyava coses útils per a nosaltres. Aquestes coses
foren aquelles set paraules que dix lo Senyor, la primera
de les quals fonch la que dix en lo mateix acte de
la crucifixió, quant orà per los qui
dient: "Pare, perdona
La qual paraula nos dóna gran indici de la sua amor ý
paciència, ý, encara, fonch senyal de charitat
inestimable.
Estant lo Senyor crucificat, los cavallers qui crucificat
l'avien, en presència d'Ell partiren-se les sues
vestidures, fahent-ne quatre parts, ý prengué cascú
d'ells la sua. Ý per quant lo Senyor una túnica sens
costura portava, la qual, segons dihen, la senyora Mare
sua, estant lo Senyor petit infant, li havia feta ab
agulla, ý crexent lo Senyor axí la túnica crexia, deslliberaren
los cavallers de no partir-la, e posaren sorts a
qui restaria. E fonch complida la prophecia que dehia:
Partiti sunt vestimenta mea sibi, et in vestem meam
miserunt sortem.
Estava lo Senyor penjat entre dos ladres, ple de
penes e oprobris, e de vituperis que li dehien, perquè
estant lo benigne Senyor de aquesta manera angustiat
en la creu, no dexaven encara de dir-li mil vituperis
aquells malignes. Los uns, passant davant la creu, movien
lurs caps per escarn ý blasphemant-lo dehien:
Altres dehien: Vah qui destruis templum Dei et in triduo illud reedificas:
salva temetipsum; si Filius Dei es, descende
de cruce.
salva temetipsum; si Filius Dei es, descende
de cruce.
"Als altres à fets salves ý a ssíAltres dehien:
mateix no pot fer salve."
"Si Fill de Déu
és, devalle ara de la creu ý creurem en Ell."
Los ladres qui ab lo Senyor crucificats eren també
al Senyor improperaven, segons diu lo evangelista. Ý
pot ésser que lo sagrat Evangeli nombre plural per singular
prenga; o pogué sser que al principi los dos blasfemassen
ý aprés, convertint-se lo qui a la part dreta
del Senyor estava, increpà a son companyó qui blasfemava
ý, girant-se al Senyor, demanà-li misericòrdia
dient al Senyor aquestes paraules:
Parlà, lavors, lo Domine, memento
mei cum veneris in regnum tuum.
mei cum veneris in regnum tuum.
Senyor misericordíssim la segona paraula, e dix al ladre:
"Certament te dich que vuy seràs ab mi en paradís";
la qual fonch paraula de liberalitat e misericòrdia
inextimable ý, als peccadors qui verament se peniden,
occasió de gran esperança en la divina misericòrdia.
Guarda
ladre, o dels altres peccadors qui
Escriptura haver trobada ab lo Senyor misericòrdia,
no diferesques corregir la tua mala vida ni cometes algun
peccat ab esperança de la divina misericòrdia, car
diu la Sancta Escriptura: Maleyt és aquell qui pecca en
esperança. E los semblants eximplis axí nos deuen
donar confiança que si verament, com aquells, nos
penedim, no desesperem per la gravitat de nostres
culpes, que no
Déu ofendre.
Estava prop la creu del Senyor la dolorosa Mare
sua, sanct Johan ý la Magdalena ý les dos. Marias germanes
de la Senyora, ço és, Maria Jacobi ý Salomé, ý,
per ventura, encara algunes altres; les quals totes, ý
majorment la Magdalena, amada dexebla de Jesús, en
gran manera plorava, car vehent estar en tal manera a
son amat Senyor ý mestre, no podia estar aconsolada.
Tenien conpassió del Senyor ý de la sua Mare, ý cada
una se dolia de la tristor de l'altra; e sovint los era lur
dolor renovada per quant los era sovint renovada la
compassió que tenien, com vehien era crescuda nova
pena en lo Senyor ab los obprobris ý coses que estant
en la creu li fahian. Girant, lavors, lo benigne Senyor
los piadosos hulls a la trista Mare, mogut de compassió
inextimable, dix la tercera paraula, parlant de
sanct Johan, a la Mare: "Dona, vet aquí ton fill."
E
aprés dix a sanct Johan: "Vet aquí ta Mare."
E de allí al
devant tingué sanct Johan a la Senyora, Mare de Déu,
com a mare sua.
No volgué lo Senyor anomenar-la Mare perquè,
recordant-se la trista Senyora que li era Fill, no li augmentàs
la dolor ab la grandíssima amor que a son Fill
tenia. E segons diu lo sagrat Evangeli, escurí
foren fetes tenebres per tota la terra, de la hora de sexta
fins a la hora de nona, que és espay de tres hores.
CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE NONA
Acostant-se ja la hora de nona, cridà lo senyor Jesús
ab gran veu la quarta paraula, dient al seu Pare:
Hely, Hely, lama zabathaní?, que vol dir: Déu meu,
Déu meu, ¿per què m'has desemparat? Quasi volent
dir:
"Senyor Pare, tant haveu amats los hòmens queDóna
per ells me haveu posat a morir, ý par que m'hajau levat
de vostre emparo."
aquesta paraula que, quant nos vehem posats en grans
tribulacions, encara que
desemparats, no desesperem, sinó que reccorregam
ab confiança ý devota oració al divinal adjutori. Alguns
dels qui allí estaven, hoint les paraules que lo
Senyor dehia, digueren que Helias cridava; ý podia
sser fossen alguns cavallers romans, qui la proprietat
de la lengua hebrayca no entenien, o altres qui per escarnir
al Senyor ho dehien, notant-lo de impotència,
que lo adjutori de Helies demanava.
Dihen alguns doctors que del primer vers del
psalm qui comença
Deus, Deus meus, respice in me,
fins al vers del psalm
qui diu In te Domine speravi
que són deu psalms ý contenen cent sinquanta In
manus tuas,
manus tuas,
versos, lo Senyor los digué tots estant en la
creu, lo primer vers ý darrer ab veu alta, ý los altres en
silenci; ý per ço és cosa loable, en recort de la passió
del Senyor, dir-los algunes vegades, car són molt
apropriats e valen singularment per a purgar les negligències
comeses en lo divinal ofici.
Sabent, aprés, lo senyor Jesús que totas las coses
eran complides, volent donar compliment al que de
Ell les Sanctes Scriptures prophetat havien, dix:
"Set, que fonch la sinquena paraula. En la qual paraula
hé"
fonch gran compassió a la sua Mare beneyta ý a sanct
Johan ý a les sanctes dones, com soccórrer ni ajudar al
Senyor no podien. E encara que, espiritualment, per
aquesta set se puga entendre que sedejava la salut de
les ànimes, emperò verdaderament sedejà lo Senyor,
car per causa del gran treball que soferia ý per la sanch
que havia escampada, estava dedins tot romput, dessecat
ý assedegat. E lavors, acabat que aquells malignes
ja no sabien en quina cosa més atormentar-lo poguessen,
emperò ab aquesta paraula del Senyor prengueren
nova matèria per a vexar-lo, e prenent vinagre
mesclat ab fel en una esponja, posaren-la al cap de
una canya, e axí li donaren a beure. E fonch complida
la prophecia que dehia: Dederunt in escam mearn O, com fonch
fel, et in siti mea potaverunt me aceto.
lur furor maleyta, que en quant pogueren lo
atormentaren!
Dix aprés lo Senyor la sisena paraula, ço és:
quasi volent dir: "Pare, Senyor meu! Consummatum
est,
est,
La obediència que m'haveu manada hé perfetament
complida. Emperò, Senyor, aparellat està encara
aquest Fill vostre per a complir qualsevol cosa, que
Vostra Majestat li mane, que encara més avant de
complir se haja. Car jo, Senyor, com dix de mi David,
Emperò perquè tot lo que de in flagella paratus sum.
mi està escrit és ja complit, si a Vós, Senyor, és plasent,
revocau-me ab Vós en vostra glòria". Al qual
Déu lo Pare féu semblant resposta:
"Veniu, lo meu. E lavors començà ja lo Senyor
charíssim Fill Jesús, car vertaderament totes les coses
haveu ben acabades. No vull que estigau més en congoxes.
Veniu, Fill meu, que en lo meu si vos rebré e
entre los meus braços"
de apropincar-se a la mort, alçant e obrint los hulls
com acostumen de fer los qui moren, inclinant lo cap
a una part e altra, mancant-li ja les naturals forçes. Finalment,
pronuncià la setena paraula ab vàlida clamor
e làgremes, dient a Déu lo Pare: Pater, in manus tuas E, dient açò, finà lo Príncep
commendo spiritum meum.
del cel, Jesús, inclinant lo cap sobre los pits envers
lo Pare, quasi mostrant que li dava gràcies perquè
cridava ja de aquesta miserable vida. Ý axí posà son
esperit en les mans sues.
E lavors se partí d'alt a baix en dues parts lo vel
del temple, qui estava davant lo
Sancta sanctorum;
tremolà la terra, las pedres se feneren, los moniments
se obriren, en manera que las creatures insensibles e
irracionals de la mort de lur Creador se mostraven
dolre, lo qual las racionals, ý en especial aquells per
qui Ell singularment vengut era, a tan leja ý cruel mort
aportat havien. En aquesta última veu del Senyor
fonch convertit Centurio, qui prop de la creu guardant
lo Senyor estava, e dix semblants paraules:
"Vertaderament,, vehent que
aquest home Fill de Déu era"
moria cridant, la qual cosa als altres hòmens és quasi
inpossible; e axí cregué en lo Senyor en aquella hora ý
confessà manifestament la divinitat sua. Aquesta clamor
o crit que lançà Jesús en aquesta darrera paraula
sua fonch tan gran que fins a l'infern fonch hoïda.
O, qual estava lavors la ànima de la dolorosa Mare,
com vehia a son sanct Fill Jesús tan penosament
defallir, dolre
pots creure que Ella estava per la multitut de ses
angústies esmortida e feta quasi insensible, o que estava
ja mig morta; e molt més ara que quant li hisqué a
l'encontre mentre que la creu al coll portava. ¿Què fahia
lavors la amada dexebla Magdalena? ¿Què fahia
sanct Joan, amat de Jesús sobre tots los altres dexebles?
¿Què fahian las altres dos Marias? Mas, ¿què era
lo que fer podien? Estaven plenes de tristor, umplertes
de dolors, inebriades de amargura, e plorant totes
ab plor irremediable.
E axí, estant lo Senyor penjat en la creu mort,
tornà-se
dolorosíssima, ab aquestes quatre persones, les quals
estaven posades prop la sancta creu, contemplant a
son amat Jesús e esperant auxili de Déu per a trobar
modo a donar lo cors del Senyor a la sepultura. Si bé
hauràs, donchs, tu ací contemplat a ton Senyor, pots
considerar que de la planta del peu fins al cap no
fonch en Ell sanitat, ni fonch en son cors part alguna
que grandíssima aflicció, infirmitat o passió no haja
sentida.
CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE VESPRES
Estant prop la creu la sacratíssima Mare de Jesús,
ensemps ab sanct Johan e ab Maria Magdalena e les altres
dos Maries, germanes sues, de la manera que dit
havem; estant mirant quasi sens intermissió al senyor
Jesús, penjat axí en la creu entre dos ladres, axí desnuu
ý afligit, axí mort ý sens emparo, veren venir
molts hòmens armats, de la part de Hierusalem, los
quals eren tramesos per los majors del poble per a que
rompessen los genolls al Senyor hí als ladres, e perquè
lo dia de lur solemne disapte los cossors penjats en las
creus no romanguessen.
Lavors la gloriosa Senyora e la sua companyia,
vehent-los axí venir, levaren-se e miraren-los, no sabent
la causa perquè venien; renovà
en ells, e cresqué la por, e temé molt la trista Senyora.
E no sabent què fer, voltà
semblants paraules: "O Senyor, Fill meu dilectíssim,
.
Jesús! ¿Per a què tornen encara aquests? ¿Què us volen
fer més avant, encara? ¿No us han ja dada la mort?
Pençava jo que ja de Vós farts estiguessen, emperò,
segons veig, encara aprés de mort vos perseguexen.
Fill meu, jo no ssé què
de la mort; almenys vindré prop la creu hí estaré assí
junta als vostres peus sanctíssims. Fill meu, Senyor!
Pregau Vós ara al vostre Pare que us plaque la ira de
aquests; jo, Fill, faré per lo semblant lo que a mi serà
possible"
E lavors, tots sinch plorant, posaren-se prop la
creu. E començaren-se de acostar los armats ab gran
furor, venint ab molta bullícia; los quals, vehent que
vivien encara los dos ladres, romperen-los los genolls
e acabaren-los de matar, e deposant-los de las creus,
lançaren-los prest en alguna fossa. Tornant, aprés,
aquests armats la volta de la creu de Jesús, tement la
gloriosa Mare que no fessen del seu sanct Fill lo que
havien fet dels ladres, ferida de dolor dintre son cor,
deslliberà de recórrer a les sues sanctes armes, ço és, a
la sua humilitat profunda. E axí, posats los genolls en
terra e plegades en alt les mans, ab la chara plorosa e
ab la veu roncha e regullosa que tenia ja de molt plorar,
suplicà "Suplique-us, los meus
charíssims germans, per amor de l'altíssim e poderós
Déu, no vullau tochar més al meu charíssim Fill perquè
no
só mare tristíssima de aquest qui en la creu penja. E sabeu
vosaltres, germans, que nuncha jo us hé may ofesos,
.
ni menys feta alguna injúria; e si us ha paregut que
lo meu Fill vos sia estat contrari, ja l'haveu manat matar,
ý jo só contenta de remetre-us tota injúria ý offenssa
ý la mort del meu Fill. Sols me façau aquesta misericòrdia:
que no
puga, almenys, éntegre posar en la sepultura, car no és
necessari li ronpau los genolls, puis veheu que ja no té
vida. Hora és ja que
mortals dies"
Sanct Johan ý la Magdalena, ab les dos Maries, estaven
agenollades ý plorant ab la dolorosa Senyora. O
Senyora! ¿E què és lo que feu? ¿Als peus de aquests detestables
ý vils hòmens estau agenollada? ¿Pregau als
qui són de inexorable pietat? ¿Pençau que pugau
amançar als crudelíssims ý humiliar los superbos? La
humilitat abominable és als superbos ý, per ço, en và
és la suplicació vostra.
Lavors, un cavaller de aquells armats, qui Longí
se anomenava, home sens pietat e superbo, jatsia que
aprés, convertit a la fe, quaranta anys féu vida heremítica
e per amor de Jesús perdent sa vida fonch fet gloriós
màrtir, ferint de luny al Senyor ab la lança que
portava, menyspreant les pregràries de la Mare de
Déu ý dels altres qui ab Ella eran, obrí lo costat dret de
Jesucrist, donant-hi una gran lançada, e hisqué d'ell,
encontinent, sanch ý aygua. Vista lavors la Mare de
Déu aquesta novitat, caygué quasi morta entre los
braços de la Magdalena.
Lavors, lo gloriós sanct Johan, forçant-lo la dolor
que de tal cas tenia, prenent en si esforç e levant-se en
peus, dix-los semblants paraules: "O nequíssims hòmens!
¿Per què obrau tanta impietat? ¿No veheu que
està ja mort Jesús? ¿Voleu matar també a la sua tristíssima
Los quals, permetent-ó Déu,
Mare? Apartau, apartau-vos de assí, perquè
soterrar nosaltres."
tornaren-se
E esvellant-se la dolorosa Senyora, quasi com si
levàs de dormir, per lo esmortiment que pres havia,
demanà què era lo que se era seguit de son Fill charíssim,
e fonch-li respost que no li havia seguit cosa alguna
sinó la lançada que vista havia. Sospirava aprés la
trista Senyora, e contemplant a son Fill en la creu, ab
dolor de mort se afligia la sua dolorosa ànima.
¿Veus quantes vegades morí vuy la trista Senyora?
Tantes voltes, certament, morí, quantes vehia a
son amat Fill alguna cruel novitat ésser feta. Vertaderament
bé fonch en Ella complit lo que li dix lo jorn
de la Purificació lo sanct propheta Symeon, que
coltell de dolor la sua ànima travessaria. Ý majorment
fonch ara en aquest punt, car la lança de Longí
no fonch sinó un trist coltell qui ferí lo cors del Senyor
e la ànima de la sua dolorosa Mare.
Posaren-se lavors altra volta tots a seure prop la
creu, no sabent què era lo que havien a fer de Jesús,
car no
per no tenir per a tal cars suficient possibilitat;
ni menys tenien instruments per a poder-lo desclavar
ni devallar de la creu hon penjava. Restant de
tal manera lo Senyor en la creu, no gosaven lexar-lo e,
axí mateix, per acostar-se ja la nit, no podien allí restar-se.
Veus, donchs, en quanta perplexitat estaven.
O benigne Déu ý Senyor! ¿Ý com permeteu que sia
tan atribulada aquella que entre totes les altres per
Mare ý Reyna del cel haveu elegida, la qui és espill del
món ý reclinatori ahon haveu Vós estat ajagut ý recolzat
en vostra sancta infantesa? Temps seria verdaderament,
Senyor, si a la vostra clemència plahia, que reposàs
ja hun poch la vostra tan trista ý dolorosa Mare.
CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE COMPLETES
Ab dolor gran e inestimable tristor, estant aseguda
prop la creu de Jesús la sua sancta Mare, ab la sua
trista companyia, veren venir altra volta envers ells altres
molts hòmens, qui eran Joseph Abarimathia e Nicodemus,
aportant altres en sa companyia e instruments
ab los quals lo cors del Senyor de la creu abaxassen.
Aportaven, per lo semblant, quasi cent lliures
de mirra e àloe, e venien per a donar-li sepultura.
Levaren-se lavors la gloriosa Senyora e la sua
companyia, ab gran temor, pençant que venien altres
malignes. O Senyor, e quantes foren vuy les afliccions
que aquestes sanctes dones sentiren! Lavors lo sanctíssim
Johan, mirant qui eren, dix com venien allí Joseph
ý Nichodemus; de la qual nova rebent consolació
ý esforç, la trista senyora Mare de Déu donà gràcies
al Senyor en semblant forma: "Beneyt sia nostre
.
senyor Déu, qui
ha de la nostra tribulació, e no
sanct adjutori. Anau, donchs, fill Johan, exiu-los a
carrera"
Començà lavors sanct Johan de exir-los a camí ab
cuytats passos, e acostant-se a ells, abraçaren-se los
uns als altres ab moltes làgrimes, no podent-se parlar
de gran espay per sobres de compassió e abundància
de dolor e ploralles. Venint, aprés, envers la creu del
Senyor aquestes venerables persones, demanà Joseph
a sanct Johan qui eran los qui ab la Mare de Déu allí estaven
ý què era dels altres apòstols. Al qual respòs
sanct Johan com estaven allí las tres Marias, ý que dels
apòstols non sabia res, car ningú d'ells era estat allí
aquell dia. Demanà-li, per lo semblant, Joseph, les coses
que serca del Senyor se eran seguides, ý sanct Johan
narrà-li especificadament totes les coses.
Venint, aprés, prop lo loch hon era crucificat lo
Senyor, ficats en terra los genolls, adoraren-lo ab moltes
làgrimes. E ajunctats finalment ab la Mare de Déu,
foren reverentment rebuts per Ella, qui ab les altres
Marias, ficats en terra los genolls, reberen a Joseph ý
los que ab ell venien. Los quals se agenollaren a elles ý
estigueren parlant gran espay ab plors molt grans. E finalment
dix-los la Mare de Déu semblants paraules:
"Bé haveu fet, certament, en haver agut memòria de
vostre Mestre, per quant Ell vos amava molt; ý dich-vos,
vertaderament, que par-me és exida nova lum ab
la consolació de vostra venguda. No sabíem quin remey
poguéssem pendre. Nostre Senyor vos ho retribuesca."
Ý ells, lavors, dehien: "Nosaltres de tot nostre
. E axí, alçant-se, començaren de aparellar-se
cor nos dolem de tot lo que contra vostre sanct
Fill, Senyora, se ha seguit. Certament, bé han acabada
sa mala batalla los juheus sens pietat, contra lo qui no
merexia mal. De bona voluntat lo haguérem nosaltres
de tanta injustícia deslliurat, si
farem aquest poch servici al Senyor ý mestre
nostre"
per a devallar al senyor Jesús de la creu.
Tu, segons t'é ja dit en altres lochs, contempla ab
repòs ý diligència lo modo que en devallar de la creu
al Senyor tingueren: Posaren dos escales sobre los
cantons de la creu, e Joseph pujà en la escala del costat
dret e treballà en arrancar lo clau qui en la mà dreta del
Senyor ficat estava; emperò era cosa difícil, per quant
era lo clau gros ý larch ý molt fort clavat en la fusta, ý
no fonch posible se pogués traure sens que la mà del
Senyor no fos molt maltractada; mas no era algun inconvenient,
per causa que u fahia Joseph ab bona intenció,
ý axí lo Senyor lo y acceptava. Arrancat,
donchs, aquest clau, sanct Johan signà a Joseph que
lo y donàs perquè no vingués hà ulls de la trista
Senyora. Aprés, Nicodemus tragué l'altre clau de la
mà sinistra ý, donant-lo a sanct Johan, devallà ý anà al
clau dels peus; ý Joseph estava sostenint lo cors del
Senyor. Benaventurat fonch, certament, Joseph, qui
meresqué axí abraçar-lo!
Lavors, la dolorosa Senyora près la mà dreta del
Senyor, qui estava penjant, ý posant-la ab reverència
sobre la sua cara, contemplava ý besava-la ab làgremes
ý sospirs dolorosos. Levat aprés lo clau dels peus,
devallà tantost Joseph, ý prenent tots al cors de Jesús,
posaren-lo en terra. E la Senyora prengué lo cap ý las
espalles en la sua falda; la Magdalena lo prengué dels
peus, en los quals en temps passat tanta gràcia e misericòrdia
havia trobada, ý los altres estaven entorn del
cors, fahent tots gran plant sobre lo Senyor, ý axí estaven
sobre Ell, planyent lo Unigènit Fill de Déu ab molt
gran amargura.
Passat aprés algun poquet espay, acostant-se ja la
nit, suplichà lo venerable Joseph a la dolorosa Mare
de Déu que li permetés cosir lo sacratíssim cors del
seu Fill en las mortalles ý lo y lexàs soterrar. A la qual
cosa contrestava Ella dient semblants paraules: "No
vullau, amichs charíssims, levar-me tan prest lo meu
Fill; o, si axí u deslliberau, posau-me ensemps ab Ell
en la sepultura."
Estava lavors la trista Senyora plorant
ab làgrimes irremediables, contemplant les nafres de
les mans ý del costat de Jesús, mirant adés la una, adés
l'altra. Contemplava
los forats ý punxades de les espines de la corona; mirava
lo arrencament dels pèls de la barba; mirava la cara,
qui estava tota sutza de la sanch ý de les escopidures;
mirava-li lo cap descabellat, ý axí no podia fartar-se
de plorar ni de mirar-lo. Lig-se que lo Senyor revelà a
una sua devota que Ell fonch ras en lo cap ý pelat en la
barba; emperò los evangelistes no escrigueren totes
las coses, e de aquest pelar de la barba parlà lo Senyor
quant dix per Hieremias: Corpus meum dedi percutientibus, E açò és lo que la
et genas meas vellentibus.
trista Mare de Déu devotament ý ab repòs
contemplava.
Acostant-se, donchs, la hora de la nit, sanct Johan
dix a la Mare de Déu tals paraules:
"Senyora, atorguemNo volgué lavors
a Joseph e Nichodemus que donen al cors del Senyor
sepultura, car si molt estàvem assí esperant, poríem
rebre dels juheus alguna calúmnia."
la penosa Senyora contrastar més en açò, mas consentí
de grat als prechs de sanct Johan, majorment
recordant-se que lo seu gloriós Fill a ell la havia lexada
en comanda; e axí, tenint açò per cosa grata ý discreta,
senyant e benehint a son charíssim Fill, permeté
que l'enmortallassen e posassen en la sepultura.
Lavors sanct Johan e Nichodemus, e los altres qui
allí eren, començaren de embolicar ý enmortallar lo
Senyor ab draps de lli, segons tenien los juheus de
costuma. Emperò la Senyora tostemps tenia a son Fill
del cap, posat en los seus braços, e Magdalena dels
peus; ý açò se havien reservat per a ellas com lo cobrien.
Venint, donchs, a cobrir-lo en las cames, prop
los peus, dix la devota Magdalena: "Suplich-vos, germans,
La
me dexeu a mi adobar-lo en los peus, puys en
los peus de mon Senyor alcancí yo misericòrdia."
qual cosa atorgant-li ells, tenia ella los peus de Jesús ý
estava, per sobres de dolor, tota defallida; e los peus
que en altre temps ab làgrimes de contricció regats havia,
ara molt més ab las hones de làgrimes de dolor e
compassió abundantment los rentava. Contemplava
los peus del Senyor, axí nafrats, foradats, dessecats ý
ensanguinats, e ab grandíssima amargor lançava moltes
làgrimes, car, segons dix lo mateix Senyor de ella,
dilexit multum; e per ço plorà molt, e majorment en
aquest darrer obsequi que féu a son Senyor ý mestre,
vehent-lo axí afligit, vulnerat, mort e quasi tornat a
neguna cosa. A penes podia estar en ella son cor per
causa de sa gran dolor; mas pot-se bé contemplar que
haguera volgut espirar en los peus de son Senyor, si li
fos estat possible. No trobava remey a sa dolor perquè
no tenia ella acostumat servir-lo en coses tan tristes.
Nou servici fonch aquest, ý darrer que féu ella a son
Senyor. E servint-lo d'esta manera, era la sua ànima feta
amarga perquè no podia fer-ho ab tanta afecció
com volguera, e per a son Senyor se pertanyia; car
aguera volgut ella rentar-li tot lo seu preciós cors, e
untar-lo ab ungüents preciosos, ý bé cobrir-lo ab delicades
teles, emperò no tenia temps ni loch. No pogué
fer més de açò; féu lo que li fonch posible, ço és, que
almenys rentà los peus de son senyor Jesús ab làgrimes
e, finalment, exugà
ligà
possible.
Adobat, donchs, d'esta manera lo cors del Senyor,
e acabat per lo semblant la Mare de Déu de
adobar-lo en lo cap, tornaren tots a fer gran plant. E
vehent la sacratíssima Senyora que ja no podia més
allargar la estada sua ab son sacratíssim Fill, posà la sua
cara sobre la del Fill, e dix, plorant, semblants paraules:
"Mort vos tinch en los meus braços, senyor Fill
meu, Jesús. Dura és en gran manera, Senyor, la separació
de la mort vostra, axí com fonch, per lo contrari,
la vostra conversació entre nosaltres jocunda ý delectable,
e sens querella alguna ni ofença som estats entre
los altres, acabat, dulcíssim Fill, que us hajen ara mort
sens culpa. Faelment, Senyor, vos hé jo servit, ý Vós a
mi; emperò en aquesta vostra pugna dolorosa a vostre
Pare no ha plagut de ajudar-vos, ni tampoch a mi és
estat possible. Vós, Senyor, vos haveu volgut desemparar
a Vós mateix, per amor de l'humanal linatge, al
qual ab tantes afliccions haveu volgut rembre. Dura és
estada, en cert, ý penosa, e molt penosa, aquesta redempció,
de la qual yo, Senyor, per amor de la salut
de l'humanal linatge me alegre. Emperò estich molt
afligida de les grans dolors e cruel mort vostra, perquè
sé jo molt vertaderament que nunca peccàreu, ý han-vos
tan amargosament mort sens nenguna causa, e ab
mort tan turpíssima e leja. Desjunctada és, donchs,
ara, lo meu gloriós Fill, la nostra gran societat ý companyia,
ý és-me forçat que ara de Vós jo
Soterrar-vos hé, donchs, gloriós Senyor, jo, Mare vostra
dolorosíssima; mas aprés, ¿ahon yré jo, lo meu
Senyor? ¿Ý ahon sens Vós, Fill meu, voleu que estiga?
¿Com puch yo viure sens Vós? E per ço, Senyor, de
millor gana volria jo ab Vós posar-me en la sepultura,
perquè ahonsevulla que Vós, lo meu gloriós Fill, fósseu,
fos jo, per lo semblant, ab Vós, ý que diversos
lochs no separassen als qui vera amor en tanta manera
ajusta. Mas, puis ab lo cors no puch, almenys en mon
cor estaré ab Vós sepultada. La mia trista ànima ab lo
vostre cors posaré en la sepultura. A Vós, Senyor, la
dexe; a Vós la comane. O senyor Jesús, Fill meu! Ý
quant trista ý amarga és la separació vostra ý mia!"
E altra vegada estant de aquesta manera, plorant e
lamentant, ab la habundància de ses làgremes molt
més rentà la cara del seu gloriós Fill que no li havia
rentats los peus la Magdalena. Exugà-li aprés la cara, e
besant-lo en la bocha ý en los hulls, embolicà-li lo cap
en un sudari ý adobà
ý senyà
ab los genolls ficats, e besant sos sacratíssims peus,
prengueren-lo e aportaren-lo al moniment d'aquesta
manera: La gloriosa Mare sua lo aportava del cap ý de
les espalles, la Magdalena aportava los peus, e los altres
aportaven lo cors, estant compartits a una part e
altra.
Lo sepulcre ahon fonch posat lo Senyor no dista
molt del loch hon crucificat lo havien. En lo qual sepulcre
molt reverentment lo posaren, ab los genolls
posats en terra, ab grans plors, sospirs e làgremes. E
aprés de sepultat lo Senyor, tornà altra volta la dolorosa
Mare sua a donar-li la benedicció; e abraçant-lo,
estigué un poch sobre lo cors de son Fill dilectíssim
fins que de allí la levaren. E posaren a la porta del moniment,
que era molt baxa, una gran pedra.
De aquest moniment diu lo venerable Beda que
fonch una casa redona, debaix de una rocha rompuda,
ý de tanta altitut que a penes podia un home ab la
mà allargada atènyer al sostre. E diu que té la porta per
hon s'í entrava de la part de orient, ý que en la part de
tremuntana és lo loch ahon lo cors del Senyor estava,
que fonch fet de la mateixa pedra, ý té set peus de
largària.
CONTEMPLACIÓ APRÉS DE COMPLETES
Volent ja lo venerable Joseph tornar-se
puis havia tan devotament complit açerca del Senyor
las coses sobredites, dix a la sacratíssima Mare de
Déu semblants paraules: "Suplich-vos, Senyora, per
.
amor de Déu ý del vostre sanct fill Jesús, mestre meu,
si us és plasent vingau a ma casa, car bé sé jo, Senyora,
que Vós no teniu pròpria casa; usau de la mia com si
fos vostra, perquè vostres són, Senyora, totas mas coses"
Nicodemus, per lo semblant, li fahia aquestes
profertes.
O, quina compassió tan gran pençar que la Reyna
del Cel no tingués loch propi per a descançar, ý en los
dies de son dol ý viduatge se hagués de recollir en casa
d'altri! Bé foren aquests dies vertaderament de viduatge,
per quant perdé a Jesús, qui li era fill ý espòs,
pare ý mare e tot son bé, e, morint Ell, perdé totes les
coses. Vídua era, per cert, e desemparada, e no tenia
per habitar casa alguna.
Lavors, inclinant-se humilment, donant-los gràcies,
dix que a sanct Johan era acomanada. E lavors
sanct Johan dix a aquests que la pregaven que deslliberava
portar-la al mont de Syon, en la casa hon lo Senyor
havia feta la cena la nit passada ab sos dexebles,
ahon deslliberava de habitar ab Ella. E ells lavors, saludant
a la Mare de Déu, e adorant lo sanct sepulcre,
partiren-se per a lurs cases; e restà la Senyora, ab sa
companyia, clavant lo sepulcre.
Apropincant-se aprés la nit, dix sanct Johan a la
Mare de Déu semblants paraules: "Senyora, no par cosa
Lavors
honesta estar molt assí ni tornar en la ciutat de vespre;
e per ço, si us és plasent, anem-nos-ne ara."
la gloriosa Senyora, levant-se de son loch e ficant
los genolls en terra, abraçant e benehint lo sepulchre,
dix a son Fill semblants paraules: "Ja no puch més, senyor
E llevant lavors
Fill meu, estar açí en vostra companyia. Recoman-vos,
Senyor, a vostre eternal Pare."
los hulls al cel, ab làgrimes e gran aflicció dix a
Déu lo Pare tals paraules: "Pare Senyor eternal, recomane-us
E axí començaren
lo meu Fill Jesús e la mia ànima, la qual dexe,
junctament ab Ell, en lo sepulchre."
de partir-se.
Los quals, com foren al loch ahon la sancta creu
estava, agenollà
"Aquest és lo loch hon à reposat lo meu sanct Fill Jesús,
E tots
ý aquesta és de la sua sanch preciosíssima."
los qui eran ab Ella adoraren d'aquesta manera; car bé
és de creure sens dupte que fonch Ella en adorar la
creu la primera. E partint-se de la creu, anaven la volta
de la ciutat. E la trista Senyora, anant per lo camí, sovint
se voltava a mirar la creu. E com foren ja tant
avant que no podien més veure a la creu ni al sepulcre,
voltaren-se, ý agenollats en terra e inclinats devotíssimament
tots adoraren.
Apropinquant-se aprés a la ciutat la dolorosa Senyora
ab sa sancta companyia, las dos germanes suas
entocaren-la de tovalloles com a vídua, cobrint-li quasi
tota la chara. E anaven davant Ella, e la trista Senyora
anava-les seguint, axí cuberta, enmig de sanct Johan
e de la Magdalena.
Lavors la Magdalena, entrant ja en la ciutat tots,
volent pendre la volta per a sa casa per a portar-los-se
ab ella, denuncià-u primer a la Mare de Déu, dient-li
semblants paraules: "Suplique-us, Senyora, per amor
E lavors començaren altra volta a
del meu mestre e Fill vostre Jesús, que anem a ma casa,
car allí estarem millor. Bé sabeu vós, Senyora,
quant volenters vostre Fill allí venia. Ella, Senyora, e
tot quant yo tinch, és vostre; e, per ço, vos suplique
vingau a ma casa."
fer plant. E la Mare de Déu no tornant a la Magdalena
resposta sinó voltant-se a sanct Johan, a qui ella era lexada
encomanada, esperant que ell ho determenàs,
començà la devota Magdalena per lo semblant de
suplicar-ne a sanct Johan. E ell lavors respongué dient
que era cosa més convenible que anassen al mont de
Syon, majorment per haver-ó axí dit a lurs amichs, ço
és, a Nichodemus e a Joseph, e que ella tingués per bé
de venir allí ab la Mare de Déu ý ab ses germanes. De la
qual cosa contenta, la Magdalena respongué dient que
aniria ab Ella ahonsevulla que anàs, que nunca deslliberava
lexar-la.
Lavors, entrant aquesta sancta companyia en la
ciutat, començaren de exir-los a camí moltes vèrgens
e devotes dones, e acompanyaren a la Mare de Déu,
aconsolant-la per lo camí, e fehien gran plor ensemps
ab Ella. E los hòmens devots qui la vehien passar per
lurs carrers tenien de la trista Senyora compassió, e
dehien: "Certament, gran injustícia és estada feta vuy
per los nostres prínceps al Fill de aquesta pobre Senyora,
e bé s'és demostrat per los grans senyals que
per Ell ha fets vuy Déu omnipotent. E, per ço, miren
bé lo que han fet, car no serà molt que no se
peniden."
Finalment, quant foren arribats a la casa, girant-se
la sacratíssima Verge Maria envers les dones, saludà-les
inclinant-se devotíssimament, donant-los gràcies;
ý elles, per lo semblant, inclinant-se, ý agenollades davant
Ella, començaren a fer gran plant ab Ella. Entraren,
donchs, per la casa la Mare de Déu ab ses dos germanes
e ab la Magdalena. E sanct Johan, posant-se a la
porta, pregà a tots que se
quant ja era la hora tarda; e fahent-los gràcies de lur
companyia, donà
Lavors la dolorosa Senyora, mirant per la casa a
una part ý altra, vehent-se allí sens lo seu amat Fill Jesús,
planyia
"O dulcíssim Fill meu, Jesús! ¿Ahon sou Vós ara, que
los meus trists ulls mirar no us poden? O Johan!
¿Ahon és ara lo meu Fill? O Magdalena! ¿Hon lo vostre
Pare, qui tan grandíssima amor vos aportava? O germanes
mies chares! ¿Ý ahon és ara lo Fill nostre? Apartat
se és de nosaltres nostra alegria, nostra consolació,
nostre govern, e nostre repòs e goig inefable, nostra
dolçor com la brescha de dolçura, e lo lum de nostres
trists ulls ý plorosos. Apartat se és, certament, de nosaltres
ab gran angústia, dolor e tristícia, segons molt
clarament haveu vist vosaltres. E açò és lo que m'augmenta
ý crex la mia dolor grandíssima, en veure que
de nosaltres se apartà tot afligit, tot vulnerat, tot angustiat,
tot romput, tot esclafat, tot malmenat ý assedegat,
tot forçat, clavat ý ab gran violència tractat, que
no poguérem en alguna manera socórrer-lo ni ajudar-li
en alguna cosa. De tots és estat desemperat lo meu
Fill Jesús, ý lo seu Pare, qui és omnipotent, no volgué
dar-li socorro. Ý en quant poch temps tot açò sia estat,
haveu-ho vist vosaltres. ¿Quin home, per ascelerat
que fos, és estat en sa mort sentenciat ab sentència
tant cruel, tan aspre ý tan furiosa? O Fill meu charíssim,
Jesús! En la nit fóreu dels malignes juheus pres,
trahit traydorament per Judas; al matí, a hora de tèrcia
condamnat; a la sexta crucificat, ý mort ja a la nona!
O, quant amargosa és aquesta vostra separació, Senyor
Fill meu, ý quant amarga és la recordació de vostra
mort tan turpíssima!"
Finalment, pregant sanct Johan a la trista Senyora
no
forces de ta devoció te basten per a haver de servir
aquesta atribulada companyia e aparellar de menjar
espiritualment, aconsola la gloriosa Senyora e convida-la
que menje algun poquet, Ella e sa companyia,
car dejuns estaven encara. Aprés de la qual contemplació,
prenent la benedicció de la Mare de Déu ý de
sanct Johan ý de aquelles sanctes Maries, espedir-te
has de lur companyia, ý poràs tornar a la creu, a reposar
en la nit davant ella, o prop lo Senyor, davant lo
sepulchre.
Deo gratias.