Contemplació de la passió de Nostre Senyor Jesucrist

CONTEMPLACIÓ GENERAL EN LA PASSIÓ DEL SENYOR Qui en la passió e creu sancta de Jesús gloriar-se desija, ab diligent meditació de son cor deu pençar en ella. Los misteris de la qual mort e passió, e les coses que en ella foren fetes, si ab tota la vista de nostra pença ffossen contenplades, crech que reduirien al nou estat al qui de aquesta manera meditàs en ella; per quant al qui ab profundo cor e ab tota pietat de ses entranyes las escodrinya, molts passos devots se li presenten, ab los quals nova compassió, nova amor, noves consolacions, per consegüent nou estat vindrà quasi a rebre, qui li serà com un denunciador e participació de la esdevenidora glòria. Per haver de aconseguir aquest estat, creuria yo, parlant com a ignorant en aquesta cosa, que seria menester a aquesta sancta passió endreçar tota la nostra pença ab vigilància dels hulls interiors, dexades atràs totes les altres estranyes cures; e treballar de estar en spirit present a totes aquestes coses e en cascun acte que en la sancta passió e crucifixió del gloriós Senyor foren fets, affectuosament, amorosa, diligent ý ab gran perseverància. E per ço te exorte jo que, ab la major vigilànçia pugues, poses açí tota ta possibilitat e ànimo, car molt en aquesta passió appar la charitat del Senyor, la qual deuria totalment cremar a nostre cor.

Emperò, totes las coses que assí se diran deus entendre sanament, ço és, no tenint-les totes per Evangeli, sinó creure que probablament se poden meditar en tal manera; car en esta present obra jo no desllibere de affermar alguna cosa que per la Sachra Escriptura, hó auctoritats dels sancts doctors, hó per opinions aprovades, no sian affirmades o dites. Acabat que·m par a mi no ésser cosa incòngruament dita dir que no solament aquella penosa e mortal crucifixió del Senyor, mas encara algunes coses que ans de ella foren, ésser de grandíssima compassió, dolor e amargura, ¿quina cosa és tan estrema pençar que lo senyor nostre Jesús, qui sobre totes coses és beneyt e poderós Déu, de la hora de la nit en què fonch pres, fins a la hora sexta de sa crucifixió, fonch en contínua batalla, en dolors molt grans, en oprobris, en escarns, en turments? No li era, per cert, dat algun espay de reposar. Mas en quina batalla estava e conflicte, hou assí e mira: la hú pren al dolç, manso e piadós Jesús, l'altre lo lliga; l'altre contra Ell se lleva, l'altre exclama; l'altre l'enpeny, l'altre·l blasfema; l'altre li escup, e l'altre lo vexa; l'altre·l circuex, l'altre l'enterroga; l'altre contra Ell falsos testimonis serca, l'altre als qui·ls sercan acompanya; l'altre contra Ell falsament testifica, e l'altre lo acusa; l'altre lo escarneix, e l'altre los hulls li tapa; l'altre lo fereix en la bellíssima cara, e l'altre bufets li dóna; l'altre·l porta al pilar, e l'altre lo despulla; l'altre, mentre·l porten, li dóna colps, e l'altre cridant blasfema; l'altre·l pren per a vexar-lo insultantment, e l'altre al pilar lo lliga; l'altre fa en Ell gran inpetut, l'altre lo açota; l'altra lo vist de porpra per escarn, e l'altre de espines lo corona; l'altre li posa una canya en la mà, e l'altre furiosament la y

lleva per a ferir-lo en son espinós cap sanctíssim; l'altre, per escarnir-lo, se posa davant Ell de genolls, e altre del tal escarn fa grans rialles; e altres semblants oprobris que li fehien. Aportaven-lo e tornaven-lo, e escopien-lo e reprovaven; voltaven-lo e atormentaven-lo, de una part e altra, com si fos algun orat e molt civil persona, e com a ladre e malfactor inpiíssim, adés a Cayphàs, adès a Anna, adés a Pilat e adés a Herodes; tornant-lo altra volta a Pilat, e allí maltractant-lo, ara dins, ara defora. O senyor Déu meu, Jesús! ¿Què és açò que conportau, Senyor? ¿No us par ésser cosa duríssima e de grandíssima amargura, e contínua ý gran batalla? Mas espera un poquet e veuràs coses més aspres: Estaven contra Ell, rabiant, los prínceps e phariseus, los senyors e mil altres del poble, clamant tots ensemps a una veu que fos en creu posat l'anyel innocentíssim. Posen-li la creu sobre los muscles, qui estaven ja trencats ý atormentats, per a clavar-lo en ella. Concorren allí, a la veu de la trompeta, axí los de la ciutat com los estrangers, axí los majors com los ribalts, exint per una part e altra, no per haver compassió de Ell, mas per a riure·s vilíssimament d'Ell. No y ha nengú qui·l conega; mas ab fanch ý bruteses impetuosíssimament lo ensutzen e affligen; e aportant sa ignomínia al coll, és fet a ells en escarn. Contra eum (com diu lo propheta) loquebantur qui sedebant in porta, et in eum psallebant qui bibebant vinum. Empentes li daven e anxietuts, e com a home ascelerat lo aportaven. E d'esta manera flagellat e afatigat, tot esclafat ý fartat de oprobris fins a no poder més, no·l dexen reposar, ni estar ociós, ni tenir recreació alguna en son cors, fins a tant que arriben al mont de Calvari,

inmundíssim e de gran corrupció, haont fonch tractat ab impetut ý furor son cors dulcíssim. En aquest lloch fonch la fi ý repòs en la batalla del Senyor; emperò lo tal repòs fonch sens dupte més aspre que la passada batalla, car aquest repòs fonch lo crucificament e llit de dolor; axí que pensa quin repòs podia ésser. Veus, donchs, com passà lo Senyor, fins a la hora sexta de ssa crucifixió, longa e dura batalla. Vertaderament, com diu lo propheta, bé entraren les aygues fins a la sua ànima, e bé·l circuhiren molts de cans terribles, forts e de ferocitat, e bé l'acercà e combaté lo consell dels malignes, los quals cruelment, com a coltell de dos puntes, lo feriren ab lurs mans e lengües. Ab aquestes coses que havem assí dites, som expedits de la passió del Senyor, segons que sumàriament ne podem tractar en les primeres tres hores fins a la sexta, ço és, en les matines, prima e tèrcia. Emperò no basta açò, car tanta pena ý amaritut del senyor Jesús no ha de ésser tant leugerament meditada; ý per ço, torna hà obrir los hulls del cor ý atén més llargament en ella, car moltes altres ý majors meditacions resten que·s poden fer en elles, e molt penetratives e pies, si treballes, emperò, com dit te tinch, de presentar-te a ellas. Aquestes coses havem dites axí generalment, mas entengam ara especificadament en cada una d'ellas, car no devem enfastijar-nos de penssar en les coses de la sancta passió del Senyor, les quals Ell de tollerar per nosaltres no tingué displicència.

CONTEMPLACIÓ EN LA PASSIÓ DEL SENYOR ANS DE LES MATINES Torna a pendre aquestes meditacions de la passió des del principi, e fins a la fi proseguex en elles; de les quals tractaré yo segons lo modo que·m parega; tu aprés exercitar-te has, segons te parega, en altres contemplacions més llargues. Està, donchs, atent a cada cosa que diré, com si present t'í trobasses, e contempla com lo Senyor, exint de la cena e acabat lo sermó, va al ort ab sos dexebles, en aquest son darrer camí, ý considera com los va parlant affectuosa, social ý familiarment, exortant-los a la sancta oració; ý mira, per lo semblant, com apartant-se d'ells tant com hun tir de pedra, humilment ý ab reverència, posats en terra sos genolls, ora al Pare. Està en açò algun poch pencant, ý revolta per ta pença, piadosament, les maravelles de ton Déu ý Senyor benigne. Ora, ara, lo senyor Jesús. Fins assí, moltes voltes se lig haver orat, emperò llavors orava per nosaltres, com a advocat nostre; ara per sí mateix ora. Hajes de Ell compassió, ý mira sa admirable humilitat; car essent Déu ý ab son Pare coetern ý coegual, par se sia oblidat que sia Déu ý ora axí com un altre home, ý està lo Senyor orant com qualsevol pobre persona del poble. Considera, axí matex, sa perfectíssima obediència. ¿Què és lo que està orant? Ora al Pare que sia transferida d'Ell la hora de la mort. Ab lo Pare té de expedir aquesta petició, ço és, que si plasent li és, a morir no haja; emperò no és ohit en sa suplicació, ço és, segons alguna manera de voluntat que en Ell era; car fonch en moltes maneres de voluntat, com aprés diré.

Hajes, per lo semblant, assí de Ell compassió, per quant volgué lo Pare que morís en tot cars; lo qual, acabat que li era vertader ý un sol Fill propri, no li volgué perdonar, mas per sa summa benignitat volgué que fos axí mort per tots nosaltres; car en tal manera nos amà, que donà son unigènit Fill per la salut nostra. Lavors lo senyor Jesús acceptà aquesta obediència, e posà-la en execució ab tota reverència. Mira la indicible caritat que·ns tingué, axí lo Pare com lo Fill. Mira·l ab compassió, ab admiració e veneració digníssima. Per amor de nosaltres fonch manada aquesta mort, ý per amor de nosaltres fonch soferida, per la inmensa charitat del Pare ý del Fill grandíssima. Ora, donchs, lo senyor Jesús ab prolixes paraules al Pare, suplicant-lo en semblant forma: "Senyor, Pare meu clementíssim! Suplique-us hojau la mia oració, ý de la mia deprecació no gireu la vostra cara. Enteneu en mi, Senyor, ý hoiu-me, per quant estich, Senyor, contristat en la mia exercitació, ý és enxiat en mi lo meu esperit, hí en mi lo meu cor turbat se troba. Inclinau, Senyor, les vostres orelles a mi, hí enteneu en la veu de la suplicació mia. A Vós, senyor Pare, plagué de trametre·m en lo món perquè satisfés per la injúria que Vós del home haveu rebuda; hí encontinent que Vós volgués, vos diguí era content de venir-hi. E axí com està en lo principi del libre escrit que faça yo la vostra voluntat, ý totes les coses que m'haveu manades hé complides, ý per ço estich jo aparellat per acabar las coses que resten. "Emperò, Pare senyor, si posible és, apartau de mi tanta amaritut, la qual me està aparellada de mos adversaris. Vós, senyor Pare, veeu quantes adversitats preparen contra mi, ý quantes ý quants grans falssedats

me inposen, per mijà de les quals han tengut concell ý acort per a matar-me. Emperò, senyor Pare eternal, si tals coses hé fetes yo, si iniquitat se troba en mi, e, com diu lo propheta: Si reddidi retribuentibus mihi mala, decidam merito ab inimicis meis inanis. "Yo sempre fiu, Senyor, lo que a Vós era plasent. Emperò ells contra mi, en paga del bé que·ls hé fet, me han tornat mal, ý per la mia dilectió me han tornat odi. Corromperen a mon dexeble Judas, e han-lo fet capità lur per venir a pendre·m ý matar-me. Han estimada la mia valor sols trenta diners d'argent, ab los quals ma persona han apreciada. Suplich-vos, Pare meu eternal, aquest trist càlzer de amargor de mi transferit sia. Emperò, Senyor, si altra cosa vos apparrà, no la mia volentat, mas la vostra sia complida. "Mas levau-vos, senyor Pare, en adjutori meu; donau-vos pressa per venir hí ajudar-me. Acabat, dilectíssim Pare, que no m'hajen conegut per Fill vostre, emperò per haver yo viscut entre ells simplament ý haver-los fets tants de benificis, no era rahó que devers mi tant cruels se demostrassen. Recordau-vos, Senyor, que en lo vostre conspecte é estat, pregant per llur bé ý per a girar la indignació que contra ells teníeu. Mas o desconexents de ells! ¿Per lo bé se ha de tornar mal? Han cavada una fossa per hà fer-me caure, aparellant de matar-me ab mort turpíssima. Bé veheu, Senyor, tot açò ý, per ço, no vullau callar, ni us aparteu de mi, car propinca està a mi la tribulació ý no y ha qui m'ajude. Mirau, Senyor, que en lo vostre conspecte són los qui m'atribulen, desijant la mia mort. Improperi à esperat lo meu cor ý misèria." E tornant, aprés, lo senyor Jesús a sos dexebles, despertant-los exhortave·ls que orassen. E tornà altra

vegada, ý altra, fins a la tercera, a sa oració, en tres lochs; los quals distaven la nu del altre un tir de pedra, no tant com la poria hom tirar, mas tant com la lançaria algú ab la mà sens fer alguna força, (segons ne son estat informat per un religiós qui fonch allí; en los quals lochs se demostren encara los vestigis de les esglésies que allí foren edificades). Tornant, donchs, lo Senyor en la oració, segons és dit, la segona ý tercera vegada, orà ab les matexes reclamacions, ý ajustà-y semblants paraules:"Pare justíssim hí Senyor meu! Si de aquesta manera haveu determenat que en tot cas en turment de la creu jo puje, sia feta, Senyor, la vostra sancta voluntat; emperò recomane-us, Senyor, la mia Mare dilectíssima ý los meus dexebles, los quals fins assí jo hé guardats". En aquest endemig, aquella sanch sacratíssima de son gloriosíssim cors començà a manera de suor escampar-se, la qual, estant en aquesta agonia lo Senyor ý prolixa oració orant, corregué abundantment fins en terra. Considera assí quanta és la angústia de la sua ànima. E has de notar, sobre açò, la molta inpaciència nostra que tenim com no impetram en la oració lo que demanam, car tres voltes orà ací Jesús ans que del Pare rebés resposta. E estant de aquesta manera lo Senyor orant ý posat en agonia, vingué prontament un àngel del seu Pare celestial, qui era sanct Miquel, príncep de l'exèrcit de la celestial cavalleria, confortant-lo ý dient-li semblants paraules: "Salve siau, senyor Déu meu Jesús! La oració vostra ý suor de sanch yo la hé presentada per Vós en lo conspecte de tota la cort celestial, e tots, davant vostre Pare prostrats, havem suplicat que volgués

aquest trist càlzer de Vós transferre, e ha·ns feta semblant resposta: "Lo meu dilectíssim Fill Jesús sab molt bé que la redempció de l'humanal linatge, la qual nosaltres desijam, tant convenientment no·s pot obrar sinó per la efusió de la sua sanch; ý per ço, si la salut de les ànimes desija, és menester que per ellas muyra". Axí que, Senyor, ¿què és lo que Vostra Majestat en açò desllibera?" Lavors respongué Jesús a l'àngel en semblant forma: "Jo desije en tot cars reban salut les ànimes, les quals a ssa ymage e similitut mon Pare ha creades; e per ço estime yo ans morir per salvar a les ànimes que si dexava de morir ý restassen les ànimes sens ésser remudes; e, per ço, só content la voluntat de mon Pare sia complida" . Dites lo Senyor aquestes paraules, tornà lavors hà replicar-li l'àngel dient semblants paraules: "Confortau-vos, donchs, senyor Jesús, ý esforçau-vos ab viril ànimo, car a l'altíssim, com Vós sou, convé obrar coses magnífiques, ý al magnànim cové tollerar les coses àrdues. Molt prest exireu, Senyor, de les coses penoses que haveu de ssoferir, ý succehiran aprés, perpetualment, les coses glorioses. Vostre Pare diu que sempre és en Vós, ý que a vostra Mare sanctíssima ý als dexebles vostres tendrà Ell en sa guàrdia hí·ls vos tornarà salves" . Aquest confort humil e reverent rebé lo humil Senyor de l'àngel, no obstant que fos l'àngel creatura sua, car considerava lo Senyor ésser minorat un poch més que·ls àngels mentres estava en aquesta miserable vall de tenebres, e, per ço, com hà home se contristava. E d'aquesta manera, saludant a l'àngel a la partida, restà lo Senyor, com a vertader home, confortat ab

ses paraules, suplicant-lo que·l comanàs a son Pare eternal ý a tota la cort celestial. Levà·s lo Senyor la tercera volta de la oració tot regat de la suor de sa sanch preciosa. Lo qual pots contemplar que estava exugant-se la cara, hó, per ventura, estant lavant-se-la en lo torrent, tot afligit; ý reverentment lo pots mirar, tenint de Ell íntima compassió, car sens acerbitat de molt gran dolor no pogué aquesta cosa tan penosa esdevenir-li. Sobre açò dihen los sancts doctors ý exposedors del sagrat Evangeli, que volgué lo senyor Jesús orar al Pare, no tant per la por que tenia del que havia de çoferir, com per la misericòrdia que tenia de aquell primer poble; car tenia dels juheus conpassió, qui se havian de damnar per la sua mort crudelíssima. No devien, per sert, los juheus matar al Senyor, qui de lur progènia, segons la carn, devallava, e qui en lur ley promès estava, e tants benificis los fehia fins hà orar al Pare per lur salut, e dehia: "Perquè crega la multitut de les gents, no refuse jo la passió mia; emperò si los juheus qui·m condamnen han de ésser obsegats per a que vejen los altres qui en mi han de creure, sia feta, Senyor, la voluntat tua". Quatre maneres de voluntat foren en lo senyor Jesucrist, ço és: La voluntat de la carn, ý aquesta no volia Ell se complís per res; l'altra fonch la voluntat de la sensualitat, ý aquesta era la que murmurava ý temia; l'altra fonch la voluntat de la rahó, ý aquesta és la que obehia ý consentia, car de açò estava escrit per lo propheta Ysayes: Oblatus est quia ipse voluit. E fonch, per lo semblant, en Ell la voluntat divina, e aquesta era la qui·l manava morir e ordenà la sentència. Axí que home vertader era lo Senyor, ý per ço

sentia la gran angústia en la qual posat estava. Hajes, donchs, de Ell compassió, ý considera ý contempla tots los actes ab diligent atenció, considerant de ton Déu ý Senyor totes les penes. Ffinalment vingué lo afligit Senyor ahon sos dexebles estaven, dient-los: "Dormiu ja, hí reposau" ; los quals allí algun poch espay dormiren, car lo bon pastor sobre la custòdia de les sues poques ovelles vedla. O gran amor del Senyor! Vertaderament bé·ls amava a la fi, puis en tanta agonia com posat estava no cessava de procurar lo repòs de sos dexebles. CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE MATINES Complides del Senyor les coses sobredites en l'ort de Hiericó, com està dit, alçant sos hulls benignes començà ja de veure venir de luny a sos malignes adversaris, portant grans falles ý armes. Lo qual no volgué prontament encara despertar a sos adormits dexebles fins que ja foren prop de ells los juheus; e lavors començà·ls hà despertar, dient semblants paraules: "Abasta ja, dexebles meus, lo que fins assí haveu dormit. Levau, ý mirau que apropinca ja lo qui m'ha de trair, mon fals dexeble". Estant lavors lo Senyor de aquesta manera parlant ab sos dexebles, vingué davant ells lo detestable Judas, mercader pèssim del mansuet anyel Jesús, ý ab son bes de trahició besà del Senyor la sacrosancta chara. E diu-se que entre lo Senyor ý sos dexebles havia tal costuma, que com tornaven de hon los havia tramesos, sempre·ls besava; ý per ço lo traydor de Judas usà de aquesta costuma per hà trahir dissimuladament,

ab senyal de pau, a son Déu, Senyor ý mestre. E venint davant los juheus, vingué al Senyor, besant-lo en sa tornada, quasi dient: "No só jo ab aquesta gent armada, mas tornant, Senyor, de camí, vinch-vos a besar, segons tenim de costuma, ý saludar-vos, dihent: Ave Rabbi!" O vertaderament traydor! Contempla tu assí, devotament, al senyor Jesús. Mira quant pacientment ý benigna reb lo abraçar ý fals besament de l'infael ý traydor Judas, al qual poch abans havia lavat los peus ý donat en menjar a son cors propri, que és vianda sobre tota vianda. Mira com conporta de ésser pres ý de ésser ligat, d'ésser ferit ý aportat ab gran fúria, com si fos algun home malfactor e impotent per a defenssar-se. Mira quanta compassió té de sos dexebles, vehent-los fugir ý anar com a perdudes ovelles. Contempla, axí mateix, la dolor dels sancts apòstols. Com lançaven gemechs ý sospirs adolorits, ý contra lur voluntat, com hà òrphens ý espantats, del Senyor se apartaven; ý molt més en gran manera los augmentava la dolor quant vehien que tan vilment a lur Senyor pres aportaven, aportant-lo a sacrificar, ý Ell, com a mansuetíssim anyell, seguir-los sens resistència. Contempla com és aportat d'estos malignes lo Senyor, del torrent alt a Hierusalem, ab gran pressa ý anxietut, ligades les mans detràs, sens vestidura, solament ab una pobre túnica, descubert lo cap, tot corcovat per la gran fatiga ý desllimitats passos que per lo camí lo aportaven. Mira com, aprés de haver-lo presentat a Anna ý Cayphàs ý als prínceps del poble, estant ells congregats, fan alegries de la presa del Senyor com fa lo leó

qui ha presa sa caça. Mira com lo estan examinant, estan procurant falsos testimonis per a condamnar-lo, escupen en sa chara sacratíssima, tapen-li los hulls, donen-li colps ý bufetades, dient: "Prophetiza, ¿qui és lo qui t'à ferit?" , ý vexant-lo ab altres diversos oprobris; soferint-ó tot, lo mansuet anyell Jesús, ab paciència. Contemple·l tu assí, en cada una de aquestes coses, ý té compassió de sa fatiga. Finalment, partint-se de allí aquells majors dels juheus, manaren posar al Senyor en una presó que allí hera, sota terra, (la qual encara se demostra, o almenys los senyals de aquella, ahon fonch lo Senyor ligat en una columna de pedra, qui se esmenudà aprés, segons me ha referit un religiós qui la ha vista). Posat, donchs, en lo càrcer aquell Senyor qui de tot lo món és carceller, instituhiren-li alguns armats qui·l guardassen, per més seguretat, los quals tot lo temps que restava de aquella nit no cessaren de vexar-lo escarnint ý malehint-lo. Mira com estaven aquests pèssims hòmens, ab gran audàcia, desonrant-lo ý dient-li semblants paraules: "O Jesús de Natzareth! ¿Ý penssaves tu ésser millor ý més prudent que los prínceps del nostre poble? Quina oradura era la tua! No devies tu presumir sols de obrir contra ells la bocha. ¿Com fonch tanta ta gosadia? Ara, emperò, se amostra què t'à aprofitat la tua saviesa, que estàs assí, segons se pertany a tals com tu. Digne és, sens dupte, de mort, hí ajes en cert que la rebràs, ý ben vergonyosa" . E axí, de aquesta manera, per tota la nit escarnint e injuriant-lo, adés hú, adés altre, ab fets ý ab paraules, ¿quants vilíssims opobris te creus que indiscreta e irreverentment rebia lo Senyor de aquests malignes mercenaris? Mire·l tu assí, com estava

callant, vergonyosa ý pacientment, en tot lo que li dehien, com si estigués allí pres per alguna culpa, ý posada la sua benigne chara envers la terra. Hajes, donchs, de Ell compassió, e digues: O, senyor Jesús, anyell de Déu mansuet! ý en mans de qui sou arribat! Quant inestimable és, Senyor, la vostra paciència! Vertaderament, aquesta és bé la hora de tenebres! E de aquesta manera posat, lo Senyor estigué de peus ligat fins al matí, en aquell pilar, no sens incomparable fatiga. En aquest endemig, lo gloriós dexeble Joan anà ahon estaba la beneyta Mare de Déu, Senyora nostra, en casa de Magdalena, ab altres devotes dones congregada, en la qual casa havien feta lur cena, ý recompta allí a la dolorosa Senyora tot lo que era esdevengut al Senyor ý a sos dexebles. O, quin coltell de dolor travessà lo cor de la trista ý dolorosa Mare, hoint de son Fill, que sobre totes coses amava, tan doloroses noves! O, quant inconparable plant, plor ý clamors fonch lavors fet en aquella trista casa! Contempla·ls tu, ý té dolor de lur dolor, perquè vertaderament en grandíssima aflicció ý vehementíssima dolor estaven, per les noves tan tristes que de lur amat Senyor havien ohides, tenint per cert ý crehent que la mort li donarien. Finalment, voltant la gloriosa Mare de Déu la trista ý piadosa cara a la paret, començà de orar en semblant forma: "O Pare, Senyor reverendíssim, piadós ý de misericòrdia! Recomane-us, Senyor, lo meu Fill caríssim Jesús, ý Fill unigènit vostre. No vullau, Senyor, ésser cruel a Ell, Vós qui us mostrau a tots benigne. O Senyor, Déu Pare eternal! ¿És possible que lo meu beneyt fill Jesús a morir haja? Nengun mal à fet, Senyor, perquè a morir tinga. Si la redempció del humanal linatge

deslliberau obrar, suplique a vostra benignitat per altre modo la disponga, car neguna cosa és a Vós impossible. Suplich-vos, senyor Pare sanctíssim, si a Vós és plasent, lo meu Fill charíssim Jesús no muyra. Deslliurau-lo, Senyor, de les mans dels peccadors, ý tornau-lo a mi, Mare sua dolorosíssima. Jo ssé bé que Ell, per reverència ý obediència de vostra paternitat, gens no sse ajuda; desemparat ha a ssí matex, ý com a ignorant e inpotent se és llançat en les mans de aquells lops rabiosos. E per ço, Senyor, vullau Vós ajudar-lo" . Aquestes e semblants coses estava orant la dolorosa Mare, ab plors e ab tot son poder, a Déu lo Pare, e ab gran amargor de son cor adolorit. Hajes tu, donchs, d'Ella compassió, puis en tanta afflicció la veus posada. CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE PRIMA Passada la nit en què fonch pres lo senyor Jesús, ý començant de demostrar claror lo següent dia, ab gran pressa tornaren los prínceps e majors del poble allà hon lo Senyor estava. E fahent-li ligar les mans detràs, aportaven-lo-se·n dihent-li semblants paraules: "Vine ab nosaltres, ladre. Vine al judici; que vuy hauran fi los teus grans maleficis. Ara se demostrarà la tua sapiència" . De aquesta manera portaven lo Senyor benigne davant Pilat; lo qual, net de tota culpa, los anava seguint com hà anyell ignocentíssim. E lavors la Mare gloriosa del Senyor, ab les altres dones ý ab sanct Johan, de gran matí partiren per anar a veure lo Senyor. E com lo vessen que axí·l portavan

pres aquella multitut de malignes, tan vituperablament e ab tanta enormitat, fonch tanta la dolor que sentiren que és impossible explicar-la ab paraules. En aquest mirar tant dolorós que fonch entre·l Senyor ý la sua sancta família, fonch, de una part ý d'altra, dolor vehementíssima; car de la una part se afligia molt lo Senyor per la compassió que tenia de la dolor dels seus, e majorment de la sua trista ý adolorida Mare, sabent Ell molt bé la gran dolor que de son mal tenien, qui·ls penetrava tant fins a arrancar dels cossos les lurs ànimes. Considera ý mira ab diligència cada una de aquestes coses, car actes són qui mouen a compassió en grandíssima manera. Aportaven, donchs, lo senyor Jesús davant Pilat, ý seguien-lo de luny la dolorosa Mare ab aquestes sanctes dones que, per causa de la gran pressa, apropincar a Ell no·s podien. Vengut, donchs, ý presentat lo Senyor davant Pilat, acusaren-lo allí de moltes coses, ý en especial de tres crims lo inculpaven, ço és, que pervertia lo poble, que prohibia lo tribut ésser donat a César, ý que rey dels juheus se fahia. Sabia Pilat que las dues primeras acusacions eran manifestas falcies, que lo Senyor no pervertia lo poble, ans lo convertia; e pochs dies passaven, e Pilat bé u sabia, que lo Senyor havia dit: "Donau lo que és de César a César" . E per ço, dexant las dues accusacions primeres, discutí lo Senyor de la accusació tercera, portant-lo, axí lligat com estava, dins lo pretori. Ý finalment, no trobant Pilat en lo Senyor alguna causa de mort ni de algun càstich, sabent que era de Galilea ý de la juridicció de Herodes, manà que·l portassen ligat a Herodes, lo qual era vengut en Hierusalem per la solemnitat de la festa de Pascha.

Herodes, lavors, vehent lo Senyor, fonch molt alegre, car havia molt temps que·l desijava veure, perquè havia hoït dir del Senyor moltes coses ý esperava que davant ell lo Senyor algun senyal o miracle faria; e per ço lo interrogava ab diverses paraules, a les quals lo Senyor no volgué respondre. Estaven los prínceps dels sacerdots ý escrivans del poble, ab gran constància, accusant lo Senyor davant Herodes de les coses que davant Pilat accusat lo havien, ý en especial de la commoció del poble en Galilea, que era en la senyoria de Herodes. Vehent, donchs, Herodes que lo Senyor no li responia ni de las aceusacions se defensava, estimant-lo home foll e incensat, que ni·s sabia defenssar ni respondre, manà·l tornar davant Pilat, vestint-lo per escarn de una vestidura blancha; la qual, segons dihen, era feta a manera de l'escapolari que los religiosos porten. Pogué sser que hun tros de drap blanch prenguessen e, fahent-hi enmig hun forat, axí, per escarn, al Senyor lo vestissen, de manera que, no sols per malfactor, mas per orat fonch tengut lo Senyor en reputació de aquell poble. Les quals coses Ell ab grandíssima paciència per nostra amor tollerava. Contemple·l assí, com és portat ý tornat de hun jutge en altre, anant tot envergonyit, ficada sa divina chara en terra, ohint e soferint les clamors e vituperis e escarniments que contra Ell tots hà una veu lançaven, ý, per ventura, tirant-li pedres ý fanch ý altres enfeccionades bruteses per la chara. Mira, axí mateix, la gloriosa Mare sua, ý a la sua companyia, seguint a Jesús de luny, ab tristor inexplicable. Tornat, donchs, lo Senyor a Pilat altra volta, aquells cans malignes, ab gran audàcia ý constant malícia, proseguiren contra lo Senyor en lurs acusacions

falçes. E lavors, no trobant Pilat en lo Senyor causa de mort alguna, treballava en lexar-lo, dient als juheus que·l corregiria ý dexaria, puis causa de mort en Ell no trobava. O Pilat, Pilat! ¿Ý hà ton Senyor dius que has corregir? Vertaderament tu no saps lo que·t fas, car ni de mort ni de algun càstich és digne. Millor faries, sertament, si tu a la sua voluntat te corregies! Manà, donchs, lo inich jutge Pilat que a Jesús açotassen. E axí fonch despullat lo Senyor davant lo poble, e ligat hà una columna, ý fonch de diversos açots la sua preciosa e delicatíssima carn atormentada. Mire·l com està davant lo poble, tot nuu, un jove ý elegant persona, tot vergonyós. Aquell qui és més bell que tots los fills dels hòmens està rebent los açots de mans dels sutzes ý cruels botxins, molt durs ý dolorosos. Aquella innocentíssima carn de Jesús, tendre, mundíssima ý de inestimable bellesa, la qui és flor de totes les carns ý de tota humana natura, és humplerta vuy de plagues ý de trencadures. Esforçaven-sse los cruels ministres qui major açot li donaria. Comença de brollar la sanch real del príncep Jesús, de una part ý d'altra, de tots los lochs de sa persona; fan-li plaga sobre plaga, vèrtol sobre vèrtol; brolla sanch sobre sanch. Rehiteren ý són espeçides en son cors nafres sobre nafres, fins hà tant que, ja cançats los botxins de açotar, ý los qui miraven de veure, afatigat del tot lo Senyor, manen soltar-lo de la columna, (de la qual la una part se demostra en Roma ý, segons recita Beda, senyals de la sanch del Senyor s'í demostren). Considera, donchs, al Senyor en tots aquests actes ab diligència, per larga meditació, ý si en açò a tenir-li compassió no·t pots moure, repute·t tenir lo cor de pedra. Vertaderament, bé fonch complida la

prophecia de Ysayes, quant dix del Senyor aquelles dolorores paraules: Vidimus eum et non erat aspectus, et reputavimus eum quasi leprosum et humiliatum a Deo. O senyor Jesús! ¿Qui fonch aquell tant atrevit ý de tanta audàcia qui·t despullà? ¿Ý qui foren aquells, més atrevits, qui·t gosaren ligar? Mas, ¿qui foren aquells, de molt més grandíssima audàcia, qui lo teu sacratíssim cors flagellar gosaren? Emperò tu, Senyor, sol de justícia, amagares los raigs de ta claredat divina, ý per ço foren fetes en tu tenebres ý caygueres en poder de la gent tenebrosa. Tots eren més poderosos que tu. La tua amor, senyor Jesús, ý la nostra iniquitat te feren axí parer tan impotent. Maleyta sia tan gran iniquitat, per la qual tanta aflicció comportes! Soltat, donchs, lo Senyor de la columna ahon açotat lo havien, aportaren-lo, axí desnuu, per casa, sercant la sua roba, la qual los qui l'havien despullat per diverses parts de la casa havien escanpada. Mire·l ací, com estava afligit ý tremolant de fret, car era llavors temps de fret, segons diu lo sagrat Evangeli. Trobades aprés las vestidures, ý vestint-se lo Senyor, digueren alguns impiíssims hòmens a Pilat semblants paraules: "Senyor Pilat, aquest traydor, com sabs, sa fahia rey, ý per ço convé que·l vestiam ý coronem com a real persona" . Lavors, portant lo Senyor en lo pati o portal del pretori, vestiren-li una vestidura de carmesí ý un manto de morat de grana, robas vellas ý esquinçadas, semblants a aquellas que los reys antigament portar acostumaven. E perquè li imposaven que rey se fahia, posen-li en lo cap una corona de spines, ý en la mà dreta, per real çeptre, una canya. Contemple·l tu en tots aquests actes ý tribulacions. Mira ab quanta paciència fa ý comporte totas

las coses que li manen: Vist-se la porpra, aporta sobre lo cap la corona de spines, pren en la mà la canya. Ý agenollant-se ells davant Ell ý saludant-lo com a rey, per escarn li dehien: "Déus te salve, rey dels jueus!" ; quasi dient: "Ara pots veure quin és lo teu regne, que tanta pena·t dóna" , estaven-lo escarnint, com aquell que volia ésser rey ý no podia. Altres, bufets li donaven; altres, ab fúria la canya de la mà li levaven ý lo sacratíssim cap li ferien. Travessaven-li lo cap aquelles dolorosíssimes espines ý, brollant la sanch per totes parts, los cabells, la cara ý la barba tenyia. Ý arrancant de lurs abominables entràmenes las inmundas escupines, en la cara li escupien. Contemple·l ara, ab amargor de cor. Mira-li lo cap, lo qual està ple de espines ý ferit ab la canya diverses vegades. Mira-li lo coll, inclinat, de sobres de gran dolor per los colps que li donaven. O miserables! Ý com vos parrà, lo jorn del juy espantable, lo cap real de Jesús, al qual estau vosaltres ferint ara! Mira·l com està com a mut, callant ab grandíssima paciència. Ý acabat que era molt gran la crueltat dels mesquins qui axí·l turmentaven, emperò no contents de allò, per dar-li major confusió, congregaren molta gent; ý encara lo aportaren davant Pilat ý tot lo poble, públicament, d'esta manera envergonyit, aportant al cap la corona de espines ý vestit de la vestidura de porpra. Contemple·l ara ý mira com està, de vergonya ab los hulls posats en terra, davant tanta multitut de gent qui contra Ell vociferava ý cridava: Crucifige, crucifige eum. Axí mateix com lo estaven escarnint ý insultant, donant-li a demostrar que eran estats més savis que ell, ý com era estat Ell, per lo contrari, imprudent

e ignorant envers los prínceps ý fariseus, qui en tal manera lo feren pendre ý agafar, ý aportar a una leja fi tan terrible ý mala; de manera que no sols dolors ý penes rebé lo senyor Jesús de aquell poble, mas encara diversos oprobris. CONTEMPLACIÓ EN LA HORA DE TÈRCIA Escarnit ý atormentat de aquesta manera lo Senyor, com està dit en lo precedent capítol, suplicà encara a Pilat que·l crucificàs tota la multitut dels juheus malignes, ý axí fonch condemnat Jesús per Ponç Pilat, jutge miserable. No·s recordaven los miserables ingrats de les obres ý benificis que de lur Senyor ý Déu rebuts havien, ni tanpoch se movien a compassió per veure·l que era innocent de tota culpa; ý lo que més cruel cosa par, és que no·s contentaven ni·s recordaven de les affliccions que li havien dades, mas estaven los prínceps ý majors dels juheus donant alegries en veure que havien dat acabament al que lur mala intenció desijat havia. Rien-se assí ý burlen del qui és vertader Déu, ý procuren molt prest que la mort que desijan li donen, car la sua vida a ells, inichs miserables, sobre totes las coses de aquest món era odiosa. Tornan-lo dins ý despullen-li la porpra, ý està davant ells nuu lo Senyor, ý manen-li que·s torne a vestir sa roba. Atén ací ab diligència ý considera la estatura de sa persona en cada part d'ella. E perquè tingues íntima compassió d'Ell e juntament a gran devoció te provoques, aparta un poch los ulls de sa divinitat e considera·l ésser pur home; ý veuràs-lo jove elegant, nobilíssim, innocentíssim de tot mal, e de ésser amat

digníssim, com està tot flagellat, ple de sanch e nafres en sa persona, ajustant les sues vestidures que per diversos lochs de la casa estaven escampades, tornant-se a vestir ab molta vergonya, reverència ý temor, davant aquells sceleratíssims qui de Ell se rehien com si fos més baix que tots, com a desemparat de Déu ý desterrat de tot auxili. Mire·l encara, ab diligència, ý mou-te a haver-li compassió ý pietat, car està collint sos vestits, adés hú, adés altre, segons los troba, ý vist-los-se davant aquells malignes. Torna, aprés de assò, a contemplar sa divinitat, e considera aquella inmensa, eterna e inconprehensibla e imperatòria majestat incarnada, com se abaxa humilment e se inclina en terra, ajusta ses robes, vestint-las-sse ab reverència ý temor, com si fos algun vilíssim home e, per millor dir, com si fos esclau comprat, qui estigués sotsmès a lur domini, qui l'aguessen fet corregir e castigar per algun gran crim o culpa. Contemple·l, per lo semblant, ab diligència, e està maravellat de la sua humilitat grandíssima, e conforme·t ab Ell tenint compassió, ab aquestes consideracions, de sses fatigues. Vestit, donchs, lo Senyor de ses pròpries vestidures, porten-lo fora de allí perquè la sua mort no sia més diferida. Posen-li, aprés, lo fust de la sancta creu, molt gros e pesat, sobre los muscles. Mira com lo pren e·l va portant com anyell mansuetíssim; (la qual creu, segons se lig en les històries, és opinió que tenia quinze peus de larguesa). Assí pots veure lo vertader Ysaach portant sobre ssí la lenya per al sacrifici. E carregat axí lo Senyor, començà a la porta del palau de Pilat a sonar la trompeta de la sentència de Jesús de Natzaret, lo gran propheta. E fonch aportat a crucificar

lo Senyor, ab gran pressa, fartat de diversos oprobris, anant en conpanyia de dos ladres que ensemps ab Ell sentenciar volien. Aquesta és la companyia que al Senyor fonen donada. O Senyor, bon Jesús! E quanta vergonya vos procuren aquests vostres amichs, qui ab ladres vos aconpanyen! Emperò més mal fan los qui al coll la creu vos posen, la qual crueltat no·s lig que en los ladres la exercissen; de manera que no sols, com diu Ysaïes, ab los inichs vos han deputat, mas encara vos han fet aparer més inich que tots los altres. Inestimable és, Senyor, la vostra paciència! Contempla, donchs, assí bé al Senyor, com va doblegat per lo gran pes de la creu, alenant per sobres de gran fatiga. Hajes de Ell compassió tant com pugues, que en tants escarniments està posat, ý en tantes angústies, per causa ý per amor tua. E per quant la trista Mare del Senyor, per causa de la multitut de la gent acostar-se a Ell ni veure·l podia, voltà la dolorosa Senyora, ab ses companyones hí ab sanct Johan, per altre carrer, per poder-li exir a camí davant los altres. E com fora la porta de la ciutat a l'atribulat Fill vingués a l'encontre, vehent-lo anar carregat del pesat fust de la creu, lo que encara vist no havia, restà la trista Senyora mig morta per la gran angústia que près de tal vista; de manera que no pogué dir al Fill sols una paraula, ni menys lo Senyor li dix cosa alguna, per quant era aportat ab gran cuyta de aquells qui a crucificar lo portaven. Procehint, donchs, més avant, lo senyor Jesús voltà·s a les dones qui sobre Ell ploraven, dihent-los aquelles paraules: Filie Hierusalem, nolite flere super me, sed super vos ipsas flete etc., segons largament se

lig en lo sagrat Evangeli. (Ý en aquests dos lochs que havem dit se mostren encara los senyals de dues capelles que, per recordació de les gents, allí foren edificades). E anant de aquesta manera lo Senyor ab la creu, com aprés, procehint més avant, no pogués més aportar-la per trobar-se tot esclafat e fatigat, fonch forçat de lexar-la. E lavors los scelerats pèssims juheus, no volent diferir la mort de Jesús per temor que no revocàs per ventura Pilat la sentència, per quant demostrava voluntat de dexar-lo, faheren portar la creu del Senyor a hun home, nomenat Symon Cireneu, pare de Alexandre e de Rufo, qui del Senyor eren dexebles. E descarregat lo Senyor ý ligat com a ladre, porten-lo ab gran cuyta, ab colps ý empentes, al mont de Calvari. Mira com de luny, ab quins plors e gemechs, lo seguia la trista Mare sua, fins que foren arribats al pudent loch de la sentència. CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE SEXTA Vengut, donchs lo senyor Jesús e aportat per los impiíssims juheus al pudent loch de Calvari, hon los malfactors sentenciaven e allí estaven las públiques forques, posaren lo Senyor en un càrcer entretant que la creu aparellaven. Treballa tu de representar-te ab tota la vista de la tua pença en aquestes coses, e mira ab diligència tot lo que·s fa assí contra ton Senyor, e les coses que de Ell ý per Ell foren fetes. Mira com los uns fan la creu, altres la foraden, altres martells ý claus per a clavar al Senyor aparellen.

Aparellada, donchs, la creu ý estesa sobre la terra, tragueren lo Senyor del càrcer, manant-lo despullar de sses vestidures. Despulla·s lo senyor Jesús altra vegada, e fonch aquesta la tercera volta que mostrà son cors desnuu davant lo poble. Foren renovades en aquest despullar del Senyor totes les sues nafres, quant de la esquena li despullaren la túnicha, qui en la pell e sanch estava aferrada. Vehent lavors la trista Mare estar lo Fill axí nuu davant lo poble, car los detestables ministres sols no li dexaren los panyos que per les parts vergonyoses los hòmens portar acostumen, havent d'Ell grandíssima conpassió, ab dolorosa tristícia passà ab gran cuyta ý esforç per lo mig de la gent, ý acostant-se al Fill, levà·s del cap lo vel que portava ý cobrí lo Fill en aquellas parts les quals los primers pares nostres, aprés de haver peccat en lo paradís terrenal, se cobriren. O, en quanta amargor era lavors la ànima de la Senyora nostra! E tantost aquells inichs la lançaren e apartaren del Fill ab molta fúria. Foch enaprés compellit lo senyor Jesús de posar-se sobre la creu, la qual en terra estava estesa; lo qual, sens rebel·lió ni contradicció alguna, per sa inmensa benignitat humilment fahia qualsevol cosa que li fos manada; ý axí, estenent-se sobre la creu, voltà a la creu les espalles ý estengué aquells seus reals braços, ý obrint ses bellíssimes mans, allargà-les als qui crucificar-lo volien. Ý llavors, alçant los hulls al cel, dressà a son Pare celestial semblants paraules: "Veus-me assí, Senyor, Pare meu eternal! Fins a la creu, Senyor, haveu volgut me humiliàs, per la salut ý amor de l'humanal linatge. A mi me plau, Senyor, hí só content de acceptar-ho; ý per amor de ells me oferesch a

Vós, als quals Vós me haveu dat per germans. Acceptau, donchs, aquesta hòstia, senyor Pare clementíssim, ý siau de assí al devant pacable, per amor mia, a l'humanal linatge; ý lavau, Senyor, les màcules antigues dels peccats dels hòmens ab la mia sanch preciosa, ý apartau-les de ells, pus yo me oferesch a Vós per remissió sua" . Prengueren, donchs, los scelerats ministres aquella mà dreta del Senyor poderosa, ý clavaren-la fort en la creu ab hun gros clau; ý començà a brollar aquella sanch preciosíssima ý tenyir les mans de aquells qui en la creu lo clavaven ý, aprés, regar la terra en gran abundància. Clavada la mà dreta del Senyor, com dit és, passaren los ministres a clavar la sinistra. Ý permeté la divina providència que los forats, que per los claus fets havien, massa la hú de l'altre distaven, per hon fonch necessari que los braços del Senyor estirassen. Mira, donchs, com en lo braç sinistra del Senyor ligan una corda ý tant com poden lo estiren, en manera que totas las juncturas dels braços li desllorigaren; ý axí estirat, la mà sinistra ab un gros clau cruelment en la creu li clavaren. Vingueren après a clavar-li los peus, e estirant-li, en semblant manera, ab cordas las cames, totes las junctures del seu sacratíssim cors de son loch li tragueren, ý axí ab altre clau li clavaren en la creu los seus peus sacratíssims. E axí, de aquesta manera, fonch crucificat lo senyor Jesús en la creu, e desllorigades del seu sacratíssim cors las junctures, en manera que tots los seus ossos comtar se podien, segons Ell mateix se conquereix per lo propheta, dient: Foderunt manus meas et pedes meos, dinumeraverunt omnia ossa mea. E aquest modo de crucificar del Senyor par que la sancta Església lo aferma, que lo divendres

sanct posa la creu estesa sobre la terra perquè los crestians la adoren. Crucificat, donchs, lo Senyor, alçaren la creu dreta ý plantaren-la en terra. Ý és, singularment, lo loch hon la sancta creu fonch posada, segons alguns doctors dihen, lo mig de la terra abitable, perquè a totes les parts del món se escampàs egualment la redempció ý virtut de la sanch del Senyor, qui en la creu penjava. Soferí lo Senyor grandíssima pena quant la creu en alt levaren, ý brollaren lavors per totes parts los rius de la sua sanch sacratíssima, qui de aquelles grans fenedures de les mans ý peus exia. E fonch en la creu pegat en tanta manera que, sinó lo cap, altra cosa de son cors no podia moure. Sostenien aquells tres claus lo pes de tot lo cors, per lo qual tollerava lo Senyor dolorocíssimes penes, afligint-se més que dir ni penssar se puga. Crucificaren ab lo Senyor dos ladres, hú a la sua part dreta ý altre a la sinistra, ý lo Senyor enmig; e fonch complida la prophecia que dehia: Et cum iniquis reputatus est. Pensa ý contempla quin coltell de dolor, quina angústia travessà lo cor de la dolorosa Senyora, Mare de Déu, quant vehé lo Fill que tant amava, clavades les mans ý los peus, penjar en la creu enmig de dos ladres. Estava la dolorosa Mare prop la creu de son Fill, quasi al devant, girada la chara al Fill, ý nunqua de Ell los seus maternals plorosos hulls partia, estant axí com Ell angustiada; ý ab tot son cor orava a Déu lo Pare, dient semblants paraules: "O senyor Pare, Déu eternal! A Vostra Majestat ha plagut que sia estat crucificat lo meu Fill. Ja no és temps que·l vos demane, emperò Vós, Senyor, veheu en quanta angústia és vuy la

sua ànima; ý per ço vos suplique, si us és plasent, mitigueu algun tant la sua pena. Recoman-vos, Senyor, lo meu Fill charíssim." En semblant manera lo Fill, vehent la trista Mare per amor d'Ell tan afligida ý dolorada, molt la pena li augmentava, ý per Ella al seu Pare eternal orava, dihent entre si semblants paraules: "Pare, Senyor! Vós veheu com és afligida la mia sancta Mare. Jo, Senyor, só lo qui deu ésser crucificat, ý no Ella, emperò és crucificada Ella ensemps ab mi, ara, per sobres de gran tristura. Abaste la mia crucifixió, qui hé presos sobre mi los peccats de tot lo poble; que Ella no mereix alguna tal cosa. Desconsolada està, Senyor, tot aquest dia. Recomane-la-us, Senyor, que li fassau ses dolors tollerables." Estant lo senyor Jesús en la creu, no estigué ociós mentre estigué la sua ànima en lo cors, mas obrava ý ensenyava coses útils per a nosaltres. Aquestes coses foren aquelles set paraules que dix lo Senyor, la primera de les quals fonch la que dix en lo mateix acte de la crucifixió, quant orà per los qui·l crucificaven, dient: "Pare, perdona·ls, que no saben lo que·s fan." La qual paraula nos dóna gran indici de la sua amor ý paciència, ý, encara, fonch senyal de charitat inestimable. Estant lo Senyor crucificat, los cavallers qui crucificat l'avien, en presència d'Ell partiren-se les sues vestidures, fahent-ne quatre parts, ý prengué cascú d'ells la sua. Ý per quant lo Senyor una túnica sens costura portava, la qual, segons dihen, la senyora Mare sua, estant lo Senyor petit infant, li havia feta ab agulla, ý crexent lo Senyor axí la túnica crexia, deslliberaren los cavallers de no partir-la, e posaren sorts a

qui restaria. E fonch complida la prophecia que dehia: Partiti sunt vestimenta mea sibi, et in vestem meam miserunt sortem. Estava lo Senyor penjat entre dos ladres, ple de penes e oprobris, e de vituperis que li dehien, perquè estant lo benigne Senyor de aquesta manera angustiat en la creu, no dexaven encara de dir-li mil vituperis aquells malignes. Los uns, passant davant la creu, movien lurs caps per escarn ý blasphemant-lo dehien: Vah qui destruis templum Dei et in triduo illud reedificas: salva temetipsum; si Filius Dei es, descende de cruce. Altres dehien: "Als altres à fets salves ý a ssí mateix no pot fer salve." Altres dehien: "Si Fill de Déu és, devalle ara de la creu ý creurem en Ell." Los ladres qui ab lo Senyor crucificats eren també al Senyor improperaven, segons diu lo evangelista. Ý pot ésser que lo sagrat Evangeli nombre plural per singular prenga; o pogué sser que al principi los dos blasfemassen ý aprés, convertint-se lo qui a la part dreta del Senyor estava, increpà a son companyó qui blasfemava ý, girant-se al Senyor, demanà-li misericòrdia dient al Senyor aquestes paraules: Domine, memento mei cum veneris in regnum tuum. Parlà, lavors, lo Senyor misericordíssim la segona paraula, e dix al ladre: "Certament te dich que vuy seràs ab mi en paradís" ; la qual fonch paraula de liberalitat e misericòrdia inextimable ý, als peccadors qui verament se peniden, occasió de gran esperança en la divina misericòrdia. Guarda·t, emperò, que per eximpli de aquest ladre, o dels altres peccadors qui·s ligen en la Sancta Escriptura haver trobada ab lo Senyor misericòrdia, no diferesques corregir la tua mala vida ni cometes algun peccat ab esperança de la divina misericòrdia, car

diu la Sancta Escriptura: Maleyt és aquell qui pecca en esperança. E los semblants eximplis axí nos deuen donar confiança que si verament, com aquells, nos penedim, no desesperem per la gravitat de nostres culpes, que no·ns donen audàcia per a nostre senyor Déu ofendre. Estava prop la creu del Senyor la dolorosa Mare sua, sanct Johan ý la Magdalena ý les dos. Marias germanes de la Senyora, ço és, Maria Jacobi ý Salomé, ý, per ventura, encara algunes altres; les quals totes, ý majorment la Magdalena, amada dexebla de Jesús, en gran manera plorava, car vehent estar en tal manera a son amat Senyor ý mestre, no podia estar aconsolada. Tenien conpassió del Senyor ý de la sua Mare, ý cada una se dolia de la tristor de l'altra; e sovint los era lur dolor renovada per quant los era sovint renovada la compassió que tenien, com vehien era crescuda nova pena en lo Senyor ab los obprobris ý coses que estant en la creu li fahian. Girant, lavors, lo benigne Senyor los piadosos hulls a la trista Mare, mogut de compassió inextimable, dix la tercera paraula, parlant de sanct Johan, a la Mare: "Dona, vet aquí ton fill." E aprés dix a sanct Johan: "Vet aquí ta Mare." E de allí al devant tingué sanct Johan a la Senyora, Mare de Déu, com a mare sua. No volgué lo Senyor anomenar-la Mare perquè, recordant-se la trista Senyora que li era Fill, no li augmentàs la dolor ab la grandíssima amor que a son Fill tenia. E segons diu lo sagrat Evangeli, escurí·s lo sol, e foren fetes tenebres per tota la terra, de la hora de sexta fins a la hora de nona, que és espay de tres hores.

CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE NONA Acostant-se ja la hora de nona, cridà lo senyor Jesús ab gran veu la quarta paraula, dient al seu Pare: Hely, Hely, lama zabathaní?, que vol dir: Déu meu, Déu meu, ¿per què m'has desemparat? Quasi volent dir: "Senyor Pare, tant haveu amats los hòmens que per ells me haveu posat a morir, ý par que m'hajau levat de vostre emparo." Dóna·ns lo Senyor eximpli en aquesta paraula que, quant nos vehem posats en grans tribulacions, encara que·ns parega que Déu nos haja desemparats, no desesperem, sinó que reccorregam ab confiança ý devota oració al divinal adjutori. Alguns dels qui allí estaven, hoint les paraules que lo Senyor dehia, digueren que Helias cridava; ý podia sser fossen alguns cavallers romans, qui la proprietat de la lengua hebrayca no entenien, o altres qui per escarnir al Senyor ho dehien, notant-lo de impotència, que lo adjutori de Helies demanava. Dihen alguns doctors que del primer vers del psalm qui comença Deus, Deus meus, respice in me, fins al vers del psalm In te Domine speravi qui diu In manus tuas, que són deu psalms ý contenen cent sinquanta versos, lo Senyor los digué tots estant en la creu, lo primer vers ý darrer ab veu alta, ý los altres en silenci; ý per ço és cosa loable, en recort de la passió del Senyor, dir-los algunes vegades, car són molt apropriats e valen singularment per a purgar les negligències comeses en lo divinal ofici. Sabent, aprés, lo senyor Jesús que totas las coses eran complides, volent donar compliment al que de Ell les Sanctes Scriptures prophetat havien, dix: "Set hé" , que fonch la sinquena paraula. En la qual paraula

fonch gran compassió a la sua Mare beneyta ý a sanct Johan ý a les sanctes dones, com soccórrer ni ajudar al Senyor no podien. E encara que, espiritualment, per aquesta set se puga entendre que sedejava la salut de les ànimes, emperò verdaderament sedejà lo Senyor, car per causa del gran treball que soferia ý per la sanch que havia escampada, estava dedins tot romput, dessecat ý assedegat. E lavors, acabat que aquells malignes ja no sabien en quina cosa més atormentar-lo poguessen, emperò ab aquesta paraula del Senyor prengueren nova matèria per a vexar-lo, e prenent vinagre mesclat ab fel en una esponja, posaren-la al cap de una canya, e axí li donaren a beure. E fonch complida la prophecia que dehia: Dederunt in escam mearn fel, et in siti mea potaverunt me aceto. O, com fonch lur furor maleyta, que en quant pogueren lo atormentaren! Dix aprés lo Senyor la sisena paraula, ço és: Consummatum est, quasi volent dir: "Pare, Senyor meu! La obediència que m'haveu manada hé perfetament complida. Emperò, Senyor, aparellat està encara aquest Fill vostre per a complir qualsevol cosa, que Vostra Majestat li mane, que encara més avant de complir se haja. Car jo, Senyor, com dix de mi David, in flagella paratus sum. Emperò perquè tot lo que de mi està escrit és ja complit, si a Vós, Senyor, és plasent, revocau-me ab Vós en vostra glòria". Al qual Déu lo Pare féu semblant resposta: "Veniu, lo meu charíssim Fill Jesús, car vertaderament totes les coses haveu ben acabades. No vull que estigau més en congoxes. Veniu, Fill meu, que en lo meu si vos rebré e entre los meus braços" . E lavors començà ja lo Senyor de apropincar-se a la mort, alçant e obrint los hulls

com acostumen de fer los qui moren, inclinant lo cap a una part e altra, mancant-li ja les naturals forçes. Finalment, pronuncià la setena paraula ab vàlida clamor e làgremes, dient a Déu lo Pare: Pater, in manus tuas commendo spiritum meum. E, dient açò, finà lo Príncep del cel, Jesús, inclinant lo cap sobre los pits envers lo Pare, quasi mostrant que li dava gràcies perquè·l cridava ja de aquesta miserable vida. Ý axí posà son esperit en les mans sues. E lavors se partí d'alt a baix en dues parts lo vel del temple, qui estava davant lo Sancta sanctorum; tremolà la terra, las pedres se feneren, los moniments se obriren, en manera que las creatures insensibles e irracionals de la mort de lur Creador se mostraven dolre, lo qual las racionals, ý en especial aquells per qui Ell singularment vengut era, a tan leja ý cruel mort aportat havien. En aquesta última veu del Senyor fonch convertit Centurio, qui prop de la creu guardant lo Senyor estava, e dix semblants paraules: "Vertaderament, aquest home Fill de Déu era" , vehent que moria cridant, la qual cosa als altres hòmens és quasi inpossible; e axí cregué en lo Senyor en aquella hora ý confessà manifestament la divinitat sua. Aquesta clamor o crit que lançà Jesús en aquesta darrera paraula sua fonch tan gran que fins a l'infern fonch hoïda. O, qual estava lavors la ànima de la dolorosa Mare, com vehia a son sanct Fill Jesús tan penosament defallir, dolre·s ý morir, lançant làgrimes! Vertaderament pots creure que Ella estava per la multitut de ses angústies esmortida e feta quasi insensible, o que estava ja mig morta; e molt més ara que quant li hisqué a l'encontre mentre que la creu al coll portava. ¿Què fahia lavors la amada dexebla Magdalena? ¿Què fahia

sanct Joan, amat de Jesús sobre tots los altres dexebles? ¿Què fahian las altres dos Marias? Mas, ¿què era lo que fer podien? Estaven plenes de tristor, umplertes de dolors, inebriades de amargura, e plorant totes ab plor irremediable. E axí, estant lo Senyor penjat en la creu mort, tornà-se·n tota la multitut de la gent. E restà allí la Mare dolorosíssima, ab aquestes quatre persones, les quals estaven posades prop la sancta creu, contemplant a son amat Jesús e esperant auxili de Déu per a trobar modo a donar lo cors del Senyor a la sepultura. Si bé hauràs, donchs, tu ací contemplat a ton Senyor, pots considerar que de la planta del peu fins al cap no fonch en Ell sanitat, ni fonch en son cors part alguna que grandíssima aflicció, infirmitat o passió no haja sentida. CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE VESPRES Estant prop la creu la sacratíssima Mare de Jesús, ensemps ab sanct Johan e ab Maria Magdalena e les altres dos Maries, germanes sues, de la manera que dit havem; estant mirant quasi sens intermissió al senyor Jesús, penjat axí en la creu entre dos ladres, axí desnuu ý afligit, axí mort ý sens emparo, veren venir molts hòmens armats, de la part de Hierusalem, los quals eren tramesos per los majors del poble per a que rompessen los genolls al Senyor hí als ladres, e perquè ·ls acabassen de matar e soterrassen, per causa que lo dia de lur solemne disapte los cossors penjats en las creus no romanguessen. Lavors la gloriosa Senyora e la sua companyia,

vehent-los axí venir, levaren-se e miraren-los, no sabent la causa perquè venien; renovà·s lavors la dolor en ells, e cresqué la por, e temé molt la trista Senyora. E no sabent què fer, voltà·s al Fill crucificat e dix-li semblants paraules: "O Senyor, Fill meu dilectíssim, Jesús! ¿Per a què tornen encara aquests? ¿Què us volen fer més avant, encara? ¿No us han ja dada la mort? Pençava jo que ja de Vós farts estiguessen, emperò, segons veig, encara aprés de mort vos perseguexen. Fill meu, jo no ssé què·m fassa. No us poguí defendre de la mort; almenys vindré prop la creu hí estaré assí junta als vostres peus sanctíssims. Fill meu, Senyor! Pregau Vós ara al vostre Pare que us plaque la ira de aquests; jo, Fill, faré per lo semblant lo que a mi serà possible" . E lavors, tots sinch plorant, posaren-se prop la creu. E començaren-se de acostar los armats ab gran furor, venint ab molta bullícia; los quals, vehent que vivien encara los dos ladres, romperen-los los genolls e acabaren-los de matar, e deposant-los de las creus, lançaren-los prest en alguna fossa. Tornant, aprés, aquests armats la volta de la creu de Jesús, tement la gloriosa Mare que no fessen del seu sanct Fill lo que havien fet dels ladres, ferida de dolor dintre son cor, deslliberà de recórrer a les sues sanctes armes, ço és, a la sua humilitat profunda. E axí, posats los genolls en terra e plegades en alt les mans, ab la chara plorosa e ab la veu roncha e regullosa que tenia ja de molt plorar, suplicà·ls ab tals paraules: "Suplique-us, los meus charíssims germans, per amor de l'altíssim e poderós Déu, no vullau tochar més al meu charíssim Fill perquè no·m doneu ja més congoxes ni tristures, car jo só mare tristíssima de aquest qui en la creu penja. E sabeu

vosaltres, germans, que nuncha jo us hé may ofesos, ni menys feta alguna injúria; e si us ha paregut que lo meu Fill vos sia estat contrari, ja l'haveu manat matar, ý jo só contenta de remetre-us tota injúria ý offenssa ý la mort del meu Fill. Sols me façau aquesta misericòrdia: que no·l vullau fendre ni trencar perquè·l puga, almenys, éntegre posar en la sepultura, car no és necessari li ronpau los genolls, puis veheu que ja no té vida. Hora és ja que·l dexeu, puis ha finats los seus mortals dies" . Sanct Johan ý la Magdalena, ab les dos Maries, estaven agenollades ý plorant ab la dolorosa Senyora. O Senyora! ¿E què és lo que feu? ¿Als peus de aquests detestables ý vils hòmens estau agenollada? ¿Pregau als qui són de inexorable pietat? ¿Pençau que pugau amançar als crudelíssims ý humiliar los superbos? La humilitat abominable és als superbos ý, per ço, en và és la suplicació vostra. Lavors, un cavaller de aquells armats, qui Longí se anomenava, home sens pietat e superbo, jatsia que aprés, convertit a la fe, quaranta anys féu vida heremítica e per amor de Jesús perdent sa vida fonch fet gloriós màrtir, ferint de luny al Senyor ab la lança que portava, menyspreant les pregràries de la Mare de Déu ý dels altres qui ab Ella eran, obrí lo costat dret de Jesucrist, donant-hi una gran lançada, e hisqué d'ell, encontinent, sanch ý aygua. Vista lavors la Mare de Déu aquesta novitat, caygué quasi morta entre los braços de la Magdalena. Lavors, lo gloriós sanct Johan, forçant-lo la dolor que de tal cas tenia, prenent en si esforç e levant-se en peus, dix-los semblants paraules: "O nequíssims hòmens! ¿Per què obrau tanta impietat? ¿No veheu que

està ja mort Jesús? ¿Voleu matar també a la sua tristíssima Mare? Apartau, apartau-vos de assí, perquè·l pugam soterrar nosaltres." Los quals, permetent-ó Déu, tornaren-se·n. E esvellant-se la dolorosa Senyora, quasi com si·s levàs de dormir, per lo esmortiment que pres havia, demanà què era lo que se era seguit de son Fill charíssim, e fonch-li respost que no li havia seguit cosa alguna sinó la lançada que vista havia. Sospirava aprés la trista Senyora, e contemplant a son Fill en la creu, ab dolor de mort se afligia la sua dolorosa ànima. ¿Veus quantes vegades morí vuy la trista Senyora? Tantes voltes, certament, morí, quantes vehia a son amat Fill alguna cruel novitat ésser feta. Vertaderament bé fonch en Ella complit lo que li dix lo jorn de la Purificació lo sanct propheta Symeon, que coltell de dolor la sua ànima travessaria. Ý majorment fonch ara en aquest punt, car la lança de Longí no fonch sinó un trist coltell qui ferí lo cors del Senyor e la ànima de la sua dolorosa Mare. Posaren-se lavors altra volta tots a seure prop la creu, no sabent què era lo que havien a fer de Jesús, car no·ls era posible devallar ý soterrar lo seu cors sacratíssim per no tenir per a tal cars suficient possibilitat; ni menys tenien instruments per a poder-lo desclavar ni devallar de la creu hon penjava. Restant de tal manera lo Senyor en la creu, no gosaven lexar-lo e, axí mateix, per acostar-se ja la nit, no podien allí restar-se. Veus, donchs, en quanta perplexitat estaven. O benigne Déu ý Senyor! ¿Ý com permeteu que sia tan atribulada aquella que entre totes les altres per Mare ý Reyna del cel haveu elegida, la qui és espill del món ý reclinatori ahon haveu Vós estat ajagut ý recolzat

en vostra sancta infantesa? Temps seria verdaderament, Senyor, si a la vostra clemència plahia, que reposàs ja hun poch la vostra tan trista ý dolorosa Mare. CONTEMPLACIÓ A LA HORA DE COMPLETES Ab dolor gran e inestimable tristor, estant aseguda prop la creu de Jesús la sua sancta Mare, ab la sua trista companyia, veren venir altra volta envers ells altres molts hòmens, qui eran Joseph Abarimathia e Nicodemus, aportant altres en sa companyia e instruments ab los quals lo cors del Senyor de la creu abaxassen. Aportaven, per lo semblant, quasi cent lliures de mirra e àloe, e venien per a donar-li sepultura. Levaren-se lavors la gloriosa Senyora e la sua companyia, ab gran temor, pençant que venien altres malignes. O Senyor, e quantes foren vuy les afliccions que aquestes sanctes dones sentiren! Lavors lo sanctíssim Johan, mirant qui eren, dix com venien allí Joseph ý Nichodemus; de la qual nova rebent consolació ý esforç, la trista senyora Mare de Déu donà gràcies al Senyor en semblant forma: "Beneyt sia nostre senyor Déu, qui·ns ha tramès adjutori; recordat se ha de la nostra tribulació, e no·ns ha lexats sens lo seu sanct adjutori. Anau, donchs, fill Johan, exiu-los a carrera" . Començà lavors sanct Johan de exir-los a camí ab cuytats passos, e acostant-se a ells, abraçaren-se los uns als altres ab moltes làgrimes, no podent-se parlar de gran espay per sobres de compassió e abundància de dolor e ploralles. Venint, aprés, envers la creu del Senyor aquestes venerables persones, demanà Joseph

a sanct Johan qui eran los qui ab la Mare de Déu allí estaven ý què era dels altres apòstols. Al qual respòs sanct Johan com estaven allí las tres Marias, ý que dels apòstols non sabia res, car ningú d'ells era estat allí aquell dia. Demanà-li, per lo semblant, Joseph, les coses que serca del Senyor se eran seguides, ý sanct Johan narrà-li especificadament totes les coses. Venint, aprés, prop lo loch hon era crucificat lo Senyor, ficats en terra los genolls, adoraren-lo ab moltes làgrimes. E ajunctats finalment ab la Mare de Déu, foren reverentment rebuts per Ella, qui ab les altres Marias, ficats en terra los genolls, reberen a Joseph ý los que ab ell venien. Los quals se agenollaren a elles ý estigueren parlant gran espay ab plors molt grans. E finalment dix-los la Mare de Déu semblants paraules: "Bé haveu fet, certament, en haver agut memòria de vostre Mestre, per quant Ell vos amava molt; ý dich-vos, vertaderament, que par-me és exida nova lum ab la consolació de vostra venguda. No sabíem quin remey poguéssem pendre. Nostre Senyor vos ho retribuesca." Ý ells, lavors, dehien: "Nosaltres de tot nostre cor nos dolem de tot lo que contra vostre sanct Fill, Senyora, se ha seguit. Certament, bé han acabada sa mala batalla los juheus sens pietat, contra lo qui no merexia mal. De bona voluntat lo haguérem nosaltres de tanta injustícia deslliurat, si·ns fos estat posible. Almenys farem aquest poch servici al Senyor ý mestre nostre" . E axí, alçant-se, començaren de aparellar-se per a devallar al senyor Jesús de la creu. Tu, segons t'é ja dit en altres lochs, contempla ab repòs ý diligència lo modo que en devallar de la creu al Senyor tingueren: Posaren dos escales sobre los cantons de la creu, e Joseph pujà en la escala del costat

dret e treballà en arrancar lo clau qui en la mà dreta del Senyor ficat estava; emperò era cosa difícil, per quant era lo clau gros ý larch ý molt fort clavat en la fusta, ý no fonch posible se pogués traure sens que la mà del Senyor no fos molt maltractada; mas no era algun inconvenient, per causa que u fahia Joseph ab bona intenció, ý axí lo Senyor lo y acceptava. Arrancat, donchs, aquest clau, sanct Johan signà a Joseph que lo y donàs perquè no vingués hà ulls de la trista Senyora. Aprés, Nicodemus tragué l'altre clau de la mà sinistra ý, donant-lo a sanct Johan, devallà ý anà al clau dels peus; ý Joseph estava sostenint lo cors del Senyor. Benaventurat fonch, certament, Joseph, qui meresqué axí abraçar-lo! Lavors, la dolorosa Senyora près la mà dreta del Senyor, qui estava penjant, ý posant-la ab reverència sobre la sua cara, contemplava ý besava-la ab làgremes ý sospirs dolorosos. Levat aprés lo clau dels peus, devallà tantost Joseph, ý prenent tots al cors de Jesús, posaren-lo en terra. E la Senyora prengué lo cap ý las espalles en la sua falda; la Magdalena lo prengué dels peus, en los quals en temps passat tanta gràcia e misericòrdia havia trobada, ý los altres estaven entorn del cors, fahent tots gran plant sobre lo Senyor, ý axí estaven sobre Ell, planyent lo Unigènit Fill de Déu ab molt gran amargura. Passat aprés algun poquet espay, acostant-se ja la nit, suplichà lo venerable Joseph a la dolorosa Mare de Déu que li permetés cosir lo sacratíssim cors del seu Fill en las mortalles ý lo y lexàs soterrar. A la qual cosa contrestava Ella dient semblants paraules: "No vullau, amichs charíssims, levar-me tan prest lo meu Fill; o, si axí u deslliberau, posau-me ensemps ab Ell

en la sepultura." Estava lavors la trista Senyora plorant ab làgrimes irremediables, contemplant les nafres de les mans ý del costat de Jesús, mirant adés la una, adés l'altra. Contemplava·l en la chara ý en lo cap, ý vehia los forats ý punxades de les espines de la corona; mirava lo arrencament dels pèls de la barba; mirava la cara, qui estava tota sutza de la sanch ý de les escopidures; mirava-li lo cap descabellat, ý axí no podia fartar-se de plorar ni de mirar-lo. Lig-se que lo Senyor revelà a una sua devota que Ell fonch ras en lo cap ý pelat en la barba; emperò los evangelistes no escrigueren totes las coses, e de aquest pelar de la barba parlà lo Senyor quant dix per Hieremias: Corpus meum dedi percutientibus, et genas meas vellentibus. E açò és lo que la trista Mare de Déu devotament ý ab repòs contemplava. Acostant-se, donchs, la hora de la nit, sanct Johan dix a la Mare de Déu tals paraules: "Senyora, atorguem a Joseph e Nichodemus que donen al cors del Senyor sepultura, car si molt estàvem assí esperant, poríem rebre dels juheus alguna calúmnia." No volgué lavors la penosa Senyora contrastar més en açò, mas consentí de grat als prechs de sanct Johan, majorment recordant-se que lo seu gloriós Fill a ell la havia lexada en comanda; e axí, tenint açò per cosa grata ý discreta, senyant e benehint a son charíssim Fill, permeté que l'enmortallassen e posassen en la sepultura. Lavors sanct Johan e Nichodemus, e los altres qui allí eren, començaren de embolicar ý enmortallar lo Senyor ab draps de lli, segons tenien los juheus de costuma. Emperò la Senyora tostemps tenia a son Fill del cap, posat en los seus braços, e Magdalena dels peus; ý açò se havien reservat per a ellas com lo cobrien.

Venint, donchs, a cobrir-lo en las cames, prop los peus, dix la devota Magdalena: "Suplich-vos, germans, me dexeu a mi adobar-lo en los peus, puys en los peus de mon Senyor alcancí yo misericòrdia." La qual cosa atorgant-li ells, tenia ella los peus de Jesús ý estava, per sobres de dolor, tota defallida; e los peus que en altre temps ab làgrimes de contricció regats havia, ara molt més ab las hones de làgrimes de dolor e compassió abundantment los rentava. Contemplava los peus del Senyor, axí nafrats, foradats, dessecats ý ensanguinats, e ab grandíssima amargor lançava moltes làgrimes, car, segons dix lo mateix Senyor de ella, dilexit multum; e per ço plorà molt, e majorment en aquest darrer obsequi que féu a son Senyor ý mestre, vehent-lo axí afligit, vulnerat, mort e quasi tornat a neguna cosa. A penes podia estar en ella son cor per causa de sa gran dolor; mas pot-se bé contemplar que haguera volgut espirar en los peus de son Senyor, si li fos estat possible. No trobava remey a sa dolor perquè no tenia ella acostumat servir-lo en coses tan tristes. Nou servici fonch aquest, ý darrer que féu ella a son Senyor. E servint-lo d'esta manera, era la sua ànima feta amarga perquè no podia fer-ho ab tanta afecció com volguera, e per a son Senyor se pertanyia; car aguera volgut ella rentar-li tot lo seu preciós cors, e untar-lo ab ungüents preciosos, ý bé cobrir-lo ab delicades teles, emperò no tenia temps ni loch. No pogué fer més de açò; féu lo que li fonch posible, ço és, que almenys rentà los peus de son senyor Jesús ab làgrimes e, finalment, exugà·ls, besà·ls, embolicà·ls e ligà·ls ab devoció, segons que li paregué e li fonch possible.

Adobat, donchs, d'esta manera lo cors del Senyor, e acabat per lo semblant la Mare de Déu de adobar-lo en lo cap, tornaren tots a fer gran plant. E vehent la sacratíssima Senyora que ja no podia més allargar la estada sua ab son sacratíssim Fill, posà la sua cara sobre la del Fill, e dix, plorant, semblants paraules: "Mort vos tinch en los meus braços, senyor Fill meu, Jesús. Dura és en gran manera, Senyor, la separació de la mort vostra, axí com fonch, per lo contrari, la vostra conversació entre nosaltres jocunda ý delectable, e sens querella alguna ni ofença som estats entre los altres, acabat, dulcíssim Fill, que us hajen ara mort sens culpa. Faelment, Senyor, vos hé jo servit, ý Vós a mi; emperò en aquesta vostra pugna dolorosa a vostre Pare no ha plagut de ajudar-vos, ni tampoch a mi és estat possible. Vós, Senyor, vos haveu volgut desemparar a Vós mateix, per amor de l'humanal linatge, al qual ab tantes afliccions haveu volgut rembre. Dura és estada, en cert, ý penosa, e molt penosa, aquesta redempció, de la qual yo, Senyor, per amor de la salut de l'humanal linatge me alegre. Emperò estich molt afligida de les grans dolors e cruel mort vostra, perquè sé jo molt vertaderament que nunca peccàreu, ý han-vos tan amargosament mort sens nenguna causa, e ab mort tan turpíssima e leja. Desjunctada és, donchs, ara, lo meu gloriós Fill, la nostra gran societat ý companyia, ý és-me forçat que ara de Vós jo·m separe. Soterrar-vos hé, donchs, gloriós Senyor, jo, Mare vostra dolorosíssima; mas aprés, ¿ahon yré jo, lo meu Senyor? ¿Ý ahon sens Vós, Fill meu, voleu que estiga? ¿Com puch yo viure sens Vós? E per ço, Senyor, de millor gana volria jo ab Vós posar-me en la sepultura, perquè ahonsevulla que Vós, lo meu gloriós Fill, fósseu,

fos jo, per lo semblant, ab Vós, ý que diversos lochs no separassen als qui vera amor en tanta manera ajusta. Mas, puis ab lo cors no puch, almenys en mon cor estaré ab Vós sepultada. La mia trista ànima ab lo vostre cors posaré en la sepultura. A Vós, Senyor, la dexe; a Vós la comane. O senyor Jesús, Fill meu! Ý quant trista ý amarga és la separació vostra ý mia!" E altra vegada estant de aquesta manera, plorant e lamentant, ab la habundància de ses làgremes molt més rentà la cara del seu gloriós Fill que no li havia rentats los peus la Magdalena. Exugà-li aprés la cara, e besant-lo en la bocha ý en los hulls, embolicà-li lo cap en un sudari ý adobà·l ab diligència. Finalment, benehí·l ý senyà·l altra volta. E lavors, adorant-lo tots ab los genolls ficats, e besant sos sacratíssims peus, prengueren-lo e aportaren-lo al moniment d'aquesta manera: La gloriosa Mare sua lo aportava del cap ý de les espalles, la Magdalena aportava los peus, e los altres aportaven lo cors, estant compartits a una part e altra. Lo sepulcre ahon fonch posat lo Senyor no dista molt del loch hon crucificat lo havien. En lo qual sepulcre molt reverentment lo posaren, ab los genolls posats en terra, ab grans plors, sospirs e làgremes. E aprés de sepultat lo Senyor, tornà altra volta la dolorosa Mare sua a donar-li la benedicció; e abraçant-lo, estigué un poch sobre lo cors de son Fill dilectíssim fins que de allí la levaren. E posaren a la porta del moniment, que era molt baxa, una gran pedra. De aquest moniment diu lo venerable Beda que fonch una casa redona, debaix de una rocha rompuda, ý de tanta altitut que a penes podia un home ab la mà allargada atènyer al sostre. E diu que té la porta per

hon s'í entrava de la part de orient, ý que en la part de tremuntana és lo loch ahon lo cors del Senyor estava, que fonch fet de la mateixa pedra, ý té set peus de largària. CONTEMPLACIÓ APRÉS DE COMPLETES Volent ja lo venerable Joseph tornar-se·n a la ciutat, puis havia tan devotament complit açerca del Senyor las coses sobredites, dix a la sacratíssima Mare de Déu semblants paraules: "Suplich-vos, Senyora, per amor de Déu ý del vostre sanct fill Jesús, mestre meu, si us és plasent vingau a ma casa, car bé sé jo, Senyora, que Vós no teniu pròpria casa; usau de la mia com si fos vostra, perquè vostres són, Senyora, totas mas coses" . Nicodemus, per lo semblant, li fahia aquestes profertes. O, quina compassió tan gran pençar que la Reyna del Cel no tingués loch propi per a descançar, ý en los dies de son dol ý viduatge se hagués de recollir en casa d'altri! Bé foren aquests dies vertaderament de viduatge, per quant perdé a Jesús, qui li era fill ý espòs, pare ý mare e tot son bé, e, morint Ell, perdé totes les coses. Vídua era, per cert, e desemparada, e no tenia per habitar casa alguna. Lavors, inclinant-se humilment, donant-los gràcies, dix que a sanct Johan era acomanada. E lavors sanct Johan dix a aquests que la pregaven que deslliberava portar-la al mont de Syon, en la casa hon lo Senyor havia feta la cena la nit passada ab sos dexebles, ahon deslliberava de habitar ab Ella. E ells lavors, saludant a la Mare de Déu, e adorant lo sanct sepulcre,

partiren-se per a lurs cases; e restà la Senyora, ab sa companyia, clavant lo sepulcre. Apropincant-se aprés la nit, dix sanct Johan a la Mare de Déu semblants paraules: "Senyora, no par cosa honesta estar molt assí ni tornar en la ciutat de vespre; e per ço, si us és plasent, anem-nos-ne ara." Lavors la gloriosa Senyora, levant-se de son loch e ficant los genolls en terra, abraçant e benehint lo sepulchre, dix a son Fill semblants paraules: "Ja no puch més, senyor Fill meu, estar açí en vostra companyia. Recoman-vos, Senyor, a vostre eternal Pare." E llevant lavors los hulls al cel, ab làgrimes e gran aflicció dix a Déu lo Pare tals paraules: "Pare Senyor eternal, recomane-us lo meu Fill Jesús e la mia ànima, la qual dexe, junctament ab Ell, en lo sepulchre." E axí començaren de partir-se. Los quals, com foren al loch ahon la sancta creu estava, agenollà·s la Mare de Déu e dix, adorant-la. "Aquest és lo loch hon à reposat lo meu sanct Fill Jesús, ý aquesta és de la sua sanch preciosíssima." E tots los qui eran ab Ella adoraren d'aquesta manera; car bé és de creure sens dupte que fonch Ella en adorar la creu la primera. E partint-se de la creu, anaven la volta de la ciutat. E la trista Senyora, anant per lo camí, sovint se voltava a mirar la creu. E com foren ja tant avant que no podien més veure a la creu ni al sepulcre, voltaren-se, ý agenollats en terra e inclinats devotíssimament tots adoraren. Apropinquant-se aprés a la ciutat la dolorosa Senyora ab sa sancta companyia, las dos germanes suas entocaren-la de tovalloles com a vídua, cobrint-li quasi tota la chara. E anaven davant Ella, e la trista Senyora anava-les seguint, axí cuberta, enmig de sanct Johan

e de la Magdalena. Lavors la Magdalena, entrant ja en la ciutat tots, volent pendre la volta per a sa casa per a portar-los-se·n ab ella, denuncià-u primer a la Mare de Déu, dient-li semblants paraules: "Suplique-us, Senyora, per amor del meu mestre e Fill vostre Jesús, que anem a ma casa, car allí estarem millor. Bé sabeu vós, Senyora, quant volenters vostre Fill allí venia. Ella, Senyora, e tot quant yo tinch, és vostre; e, per ço, vos suplique vingau a ma casa." E lavors començaren altra volta a fer plant. E la Mare de Déu no tornant a la Magdalena resposta sinó voltant-se a sanct Johan, a qui ella era lexada encomanada, esperant que ell ho determenàs, començà la devota Magdalena per lo semblant de suplicar-ne a sanct Johan. E ell lavors respongué dient que era cosa més convenible que anassen al mont de Syon, majorment per haver-ó axí dit a lurs amichs, ço és, a Nichodemus e a Joseph, e que ella tingués per bé de venir allí ab la Mare de Déu ý ab ses germanes. De la qual cosa contenta, la Magdalena respongué dient que aniria ab Ella ahonsevulla que anàs, que nunca deslliberava lexar-la. Lavors, entrant aquesta sancta companyia en la ciutat, començaren de exir-los a camí moltes vèrgens e devotes dones, e acompanyaren a la Mare de Déu, aconsolant-la per lo camí, e fehien gran plor ensemps ab Ella. E los hòmens devots qui la vehien passar per lurs carrers tenien de la trista Senyora compassió, e dehien: "Certament, gran injustícia és estada feta vuy per los nostres prínceps al Fill de aquesta pobre Senyora, e bé s'és demostrat per los grans senyals que per Ell ha fets vuy Déu omnipotent. E, per ço, miren bé lo que han fet, car no serà molt que no se·n peniden."

Finalment, quant foren arribats a la casa, girant-se la sacratíssima Verge Maria envers les dones, saludà-les inclinant-se devotíssimament, donant-los gràcies; ý elles, per lo semblant, inclinant-se, ý agenollades davant Ella, començaren a fer gran plant ab Ella. Entraren, donchs, per la casa la Mare de Déu ab ses dos germanes e ab la Magdalena. E sanct Johan, posant-se a la porta, pregà a tots que se·n tornassen a lurs cases per quant ja era la hora tarda; e fahent-los gràcies de lur companyia, donà·ls licència ý tancà ell la porta de casa. Lavors la dolorosa Senyora, mirant per la casa a una part ý altra, vehent-se allí sens lo seu amat Fill Jesús, planyia·s en semblant forma e dehia tals paraules: "O dulcíssim Fill meu, Jesús! ¿Ahon sou Vós ara, que los meus trists ulls mirar no us poden? O Johan! ¿Ahon és ara lo meu Fill? O Magdalena! ¿Hon lo vostre Pare, qui tan grandíssima amor vos aportava? O germanes mies chares! ¿Ý ahon és ara lo Fill nostre? Apartat se és de nosaltres nostra alegria, nostra consolació, nostre govern, e nostre repòs e goig inefable, nostra dolçor com la brescha de dolçura, e lo lum de nostres trists ulls ý plorosos. Apartat se és, certament, de nosaltres ab gran angústia, dolor e tristícia, segons molt clarament haveu vist vosaltres. E açò és lo que m'augmenta ý crex la mia dolor grandíssima, en veure que de nosaltres se apartà tot afligit, tot vulnerat, tot angustiat, tot romput, tot esclafat, tot malmenat ý assedegat, tot forçat, clavat ý ab gran violència tractat, que no poguérem en alguna manera socórrer-lo ni ajudar-li en alguna cosa. De tots és estat desemperat lo meu Fill Jesús, ý lo seu Pare, qui és omnipotent, no volgué dar-li socorro. Ý en quant poch temps tot açò sia estat, haveu-ho vist vosaltres. ¿Quin home, per ascelerat

que fos, és estat en sa mort sentenciat ab sentència tant cruel, tan aspre ý tan furiosa? O Fill meu charíssim, Jesús! En la nit fóreu dels malignes juheus pres, trahit traydorament per Judas; al matí, a hora de tèrcia condamnat; a la sexta crucificat, ý mort ja a la nona! O, quant amargosa és aquesta vostra separació, Senyor Fill meu, ý quant amarga és la recordació de vostra mort tan turpíssima!" Finalment, pregant sanct Johan a la trista Senyora no·s donàs tanta tristor, aconsolà-la. Tu també, si las forces de ta devoció te basten per a haver de servir aquesta atribulada companyia e aparellar de menjar espiritualment, aconsola la gloriosa Senyora e convida-la que menje algun poquet, Ella e sa companyia, car dejuns estaven encara. Aprés de la qual contemplació, prenent la benedicció de la Mare de Déu ý de sanct Johan ý de aquelles sanctes Maries, espedir-te has de lur companyia, ý poràs tornar a la creu, a reposar en la nit davant ella, o prop lo Senyor, davant lo sepulchre. Deo gratias.