Text view
Consueta de Susanna
| Títol | Consueta de Susanna |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | J-25-Miralles_XVI_19.txt |
| Date | Segle XVIb |
| Typology | J-Poesia |
| Dialect | Or:B - Balear |
| Translation | No |
(Teatr.)
S XVI
CONSUETA DE SUSANNA
L'ALGUTZIR e[n]co[n]tre los vells en lo coredor, ý diu en to de Rabí:
Devant lo juy sou demanats;
forçat és q[ue] vingau en mi.
JACOB
Nosaltras som ap[ar]ellats.
No dupteu, feu v[òst]ron camí.
SEMUEL
Mirau lo juy recte de Déu
co[m] s'és mostrat en te[m]ps molt breu.
JACOB
Gra[n] culpa los dos aporta[m],
ý may deuríem fer tal cla[m].
SAMUEL
Do[n]s no y ane[m].
JACOB
Faça[m]-ó, dons.
ALGUTZIR
Seguiu a mi sens més raons.
Are l'algutzir aporta los dos vells deva[n]t l'enp[er]ador.
DENIEL, RABÍ:
O vells, o vells envergoñits,
v[ost]ros mals sera[n] vuy punits!
Vells plens de malícias, dits.
Ab dolor sereu scarnits.
Feu a cade hú desep[ar]ar;
io vull los dos interogar,
ý an asò molt be[n] mirar
ý si co[n]corde lur p[ar]lar.
DENIEL, a Jacob
O vell, ple de iniquitat,
en quin loch à fet lo peccat?
Vulles-me dir el teu p[ar]er,
p[er]q[uè] io sàpia lo ver.
JACOB
Los dos ere[n] sot un sirer.
Lo que io us dich, p[er] cert, és ver.
DENIEL
Lo q[ue] tu dius és malvestat.
P[er] ella may fonch tal pensat.
DENIEL, a Samuel
O vell, o vell enveterat,
lo gra[n] desig te à enganat.
En quin loch à fet lo peccat,
p[er]q[uè] sia ben castigat?
SAMUEL
Los dos ere[n] sote un pi.
En veritat, veus axí.
DENIEL
O, q[ue] també às tu ma[n]tit!
En dolor seràs scarnit.
DENIEL, an el jutge.
Le malvestat d'equestos dos
és provade, co[n]dennau-los.
Feu a Susanna desliurar,
ý estos dos sentenciar.
L'omnipotent Déu m'à manat
q[ue] lo just sia desliurat,
p[er]q[uè] conegau fermament
lo juy de Déu o[mn]i[poten]t.
Vistes les tantes malvestats
d'equestos vells plens de peccats,
botxins, Susanna desligau
ý los dos vells apedragau.
Are deslíga[n] a Susanna ý líga[n] los vells ý apòrta[n]-los apedragar, ý diu Jacob
ab to de "Plant":
O q[ua]n aguere valgut bé,
q[ua]n Susanna nos ó digué,
q[ue] no n'eguésse[m] més p[ar]lat
ý res de asò no fóra stat!
SEMUEL
O, bé stich fora de seny;
no trop remey ni bon co[n]sell.
Ningu[n] amich ni ningu[n] bé,
q[ue] res no
JACOB
Susanna, p[er]donar-nos às,
de n[ost]ra culpa nos trauràs
devant lo cospecte de Déu,
si bé n[ost]ra culpa és greu.
SEMUEL
De ferm voler ý volu[n]tat
te demana[m], p[er] caritat,
lo q[ue] co[n]tre tu ave[m] comès
devant Déu no
SUSANNA, en to de "Vexilla"
La bo[n]dat de l'O[m]nipotent
sia en los dos molt fermament;
ni de mi
devant aquella magestat.
Toca la tro[m]peta. Diue[n] los dos, duo:
Co[m] no morim de dolor gran,
o trists, masquins? Ý q[uè] fare[m],
en pensar tenim a morir
p[er] lo nostro tant fals me[n]tir?
Oblidats de n[ost]ro Senyor
ý regits p[er] false amor,
morim insircuïts de mal
pagant lo testimoni fals.
Trists, tremole[n] polpes ý c[ar]n;
ara morre[m] en gran scant,
ý, sens ninguna piatat,
n[ost]ros cosos els cans lansats.
N[òst]ron malviura à causat,
ý ém comès tant gra[n] peccat,
p[er]q[uè] visci p[er] osement,
morim tant v[er]goñosement.
Are apedràga[n] los vells ý leve[n]-los lo cap, ý diu Deniel, a to
Susanna, dau laors a Déu
p[er] lo bé q[ue] rabut aveu.
Joachim, amau-lo de cor,
q[ue] axí u mana lo Senor.
Ara fan las gràtias:
Tots faça[m] gra[n]s alagrias
a Déu, qui a nós envia
àngel sanct, ple de amor,
Gràtias vos fe[m], Senor,
del gra[n] do que
Gràtias vos fem, Senor,
segons n[ost]ra potestat.
Vuy li
a ta infinida bondat,
qui às aguda piatat.
Dona[m]-te infinides laors;
e, bé q[ue] siam peccadors,
qui dónes salut ý vida,
ý tanbé gràtia infinida
alt en lo cell, eternalme[n]t,
gràtias te fe[m] umilment.