19 (Teatr.) S XVI CONSUETA DE SUSANNA L'ALGUTZIR e[n]co[n]tre los vells en lo coredor, ý diu en to de Rabí: Devant lo juy sou demanats; forçat és q[ue] vingau en mi. JACOB Nosaltras som ap[ar]ellats. No dupteu, feu v[òst]ron camí. SEMUEL Mirau lo juy recte de Déu co[m] s'és mostrat en te[m]ps molt breu. JACOB Gra[n] culpa los dos aporta[m], ý may deuríem fer tal cla[m]. SAMUEL Do[n]s no y ane[m]. JACOB Faça[m]-ó, dons. ALGUTZIR Seguiu a mi sens més raons. Are l'algutzir aporta los dos vells deva[n]t l'enp[er]ador.

DENIEL, RABÍ: O vells, o vells envergoñits, v[ost]ros mals sera[n] vuy punits! Vells plens de malícias, dits. Ab dolor sereu scarnits. Feu a cade hú desep[ar]ar; io vull los dos interogar, ý an asò molt be[n] mirar ý si co[n]corde lur p[ar]lar. DENIEL, a Jacob O vell, ple de iniquitat, en quin loch à fet lo peccat? Vulles-me dir el teu p[ar]er, p[er]q[uè] io sàpia lo ver. JACOB Los dos ere[n] sot un sirer. Lo que io us dich, p[er] cert, és ver. DENIEL Lo q[ue] tu dius és malvestat. P[er] ella may fonch tal pensat. DENIEL, a Samuel O vell, o vell enveterat, lo gra[n] desig te à enganat. En quin loch à fet lo peccat, p[er]q[uè] sia ben castigat? SAMUEL Los dos ere[n] sote un pi. En veritat, veus axí.

DENIEL O, q[ue] també às tu ma[n]tit! En dolor seràs scarnit. DENIEL, an el jutge. Alme lau[des] Le malvestat d'equestos dos és provade, co[n]dennau-los. Feu a Susanna desliurar, ý estos dos sentenciar. L'omnipotent Déu m'à manat q[ue] lo just sia desliurat, p[er]q[uè] conegau fermament lo juy de Déu o[mn]i[poten]t. Vistes les tantes malvestats d'equestos vells plens de peccats, botxins, Susanna desligau ý los dos vells apedragau. Are deslíga[n] a Susanna ý líga[n] los vells ý apòrta[n]-los apedragar, ý diu Jacob ab to de "Plant": O q[ua]n aguere valgut bé, q[ua]n Susanna nos ó digué, q[ue] no n'eguésse[m] més p[ar]lat ý res de asò no fóra stat! SEMUEL O, bé stich fora de seny; no trop remey ni bon co[n]sell. Ningu[n] amich ni ningu[n] bé, q[ue] res no·[m] val, ni q[ua]n io hé. JACOB Susanna, p[er]donar-nos às, de n[ost]ra culpa nos trauràs devant lo cospecte de Déu, si bé n[ost]ra culpa és greu.

SEMUEL De ferm voler ý volu[n]tat te demana[m], p[er] caritat, lo q[ue] co[n]tre tu ave[m] comès devant Déu no·[ns] sia prosés. SUSANNA, en to de "Vexilla" La bo[n]dat de l'O[m]nipotent sia en los dos molt fermament; ni de mi·s sia demanat devant aquella magestat. Toca la tro[m]peta. Diue[n] los dos, duo: Co[m] no morim de dolor gran, o trists, masquins? Ý q[uè] fare[m], en pensar tenim a morir p[er] lo nostro tant fals me[n]tir? Oblidats de n[ost]ro Senyor ý regits p[er] false amor, morim insircuïts de mal pagant lo testimoni fals. Trists, tremole[n] polpes ý c[ar]n; ara morre[m] en gran scant, ý, sens ninguna piatat, n[ost]ros cosos els cans lansats. N[òst]ron malviura à causat, ý ém comès tant gra[n] peccat, p[er]q[uè] visci p[er] osement, morim tant v[er]goñosement. Are apedràga[n] los vells ý leve[n]-los lo cap, ý diu Deniel, a to "Alme laudes": Susanna, dau laors a Déu p[er] lo bé q[ue] rabut aveu. Joachim, amau-lo de cor, q[ue] axí u mana lo Senor. Ara fan las gràtias:

Tots faça[m] gra[n]s alagrias a Déu, qui a nós envia àngel sanct, ple de amor, Gràtias vos fe[m], Senor, del gra[n] do que·ns aveu dat. Gràtias vos fem, Senor, segons n[ost]ra potestat. Vuy li·n serà feta honor a ta infinida bondat, qui às aguda piatat. Dona[m]-te infinides laors; e, bé q[ue] siam peccadors, qui dónes salut ý vida, ý tanbé gràtia infinida alt en lo cell, eternalme[n]t, gràtias te fe[m] umilment. Finis