Consueta de la nativitat de Jesús Christ

18 (Teatr.) 1550-60? (Mallorca) CONSUETA DE LA NATIVITAT DE JESÚS CHRIST Are lo Joanet feynetjant diu ca[n]ta[n]t: Què dire[m] del s[ant] Joseph, del farirariret, qui té se sposa p[ar]tere, loat sia Déu? JOSEPH Joanet, q[uè] t'eres fet, lo meu fillet? Le Maria és p[ar]tere. Vés a portar el morter. Pre[n] un diner, corre prest a co[m]prar salse. Loat [sia Déu]!, etc. JOANET Gra[n] claror viu jo anit, a mitge nit; pensí la palle es cremave. Co[m] viu tante claradat, restí spantat; amaguí·m sota l'albarde. Loat [sia Déu]!, etc. JOSEPH Què creus, Joan, aqueix chich, co[m] és ten rich? És la segona p[er]sona de aq[ue]lla divinitat

ý trinitat. Igual és a Déu lo Pare. Loat [sia Déu]!, etc. JOANET S'eblonco q[ue] viu axò. No us en tinch io que chich a tant rich sia. Jo·l veig star pobrament sens vestiment. Deys qu'és Déu ý io·l veix ho[m]e. Loat [sia Déu]!, etc. JOSEPH Déu ý ho[m] s'és volgut fer p[er] nos aver ý pegar aquella arrade de Ada[m], home primer, p[er] satisfer, puis axí promès stava. Loat [sia Déu]!, etc. JOANET Spantat, honclo, m'aveu del que·m dieu, que lo chich sia Déu ý homo. Si és Déu és infinit, e no finit mortal no poria ser. Loat sia Déu!, etc. JOSEPH Sots aquella humanitat ý divinitat, Joanet, sta inclosa, p[er] ser lo Pare eternal, ý lo Fill mortal

à fet prengués carn umana. Loat [sia Déu]!, etc. JOANET Honclo, adorar vull jo lo S[ant] Miñó, ý co[m]prar-li-é clareya, neules, vellanes, torro[ns], hoc ý piñons p[er] ell ý p[er] la p[ar]tere. Loat [sia Déu]!, etc. JOSEPH Joa[n], pre[n] aqueix infant qui plora tant. Aporte·l a le p[ar]tere; ella dar-li-ha mamar, fer-l'à calar. Tu cantar-li-às ca[n]çonetes. Loat [sia Déu]!, etc. JOANET Mo[n] honclo, no puc ca[n]tar ni xendretjar, q[ue] no tinch res dins lo ve[n]tre. L'home qui té talent no sta co[n]tent, qui no stà conte[n]t no ca[n]ta. Loat [sia Déu]!, etc. JOSEPH En dolent, ten atravit ý mal nodrit! Sempre remenes las barres! Tal foçes en traballar co[m] en menjar, no steríem sensa lleña! Loat [sia Déu]!, etc.

JOANET Si l'infant dar-me voleu, honclo, veureu: dar-li-é las mias calses, lo sallo ý lo gipó ý lo serró ý quant tinch, aprés mort mia. Loat [sia Déu]!, etc.