Cançons d'amor

15 (Lit. Pop.) 1591? (Mallorca?) CANÇONS D'AMOR [1] Puys ja no tinc esperansa d'aquella que tant volia, perdud vaig sens confiansa; desitg-me la mort tot dia. Glo[ssa] [2] O amor ingrada, fetta sens rahó! Ma vida au portada a perditió. Glo[ssa] [3] Si pena sens per amor ý veus que·t convé callar, no publiques la dolor sinó a qui le·t pot llevar. Glo[ssa] [4] Vida mia, estau a temps, tornem en el temps passat. No us doneu de res turme[n]ts, que mon cor may s'és mudat. Glo[ssa]

[5] Teniu sempre esperansa. No vullau desesperar perquè l'amor fa mudança ý la sort se ve a girar. Glo[ssa] [6] No sé de quina manera m'au trobat tan descuydad. Ligat m'aveu en cadena, Robada la libertad. Glo[ssa] [7] La causa de ma gra[n] pena ý de ma trista dolor és veure que sens esmena cervesch a vós, bona amor. [8] Gran mal passa mon cor per a vós, galant señora. Valeu-li, bona amor. Glo[ssa] [9] Ma vida, possada estau en dar-me dol ý tristor. Io crech no conciderau que teniu catiu mon cor. [10] Del tot tinch determinat de fer ab vós mort ý vida.

Bona amor, dau-me hohïda, si sou de ma voluntad. [11] Posat m'aveu en un punt que·m sou per a dar entendra l'aygua val pel riu amunt. Glo[ssa] [12] A tal som aribat del dia ansà que us mirí, que só romàs matsinat com si·m tocara verí. [13] O trist de mi, bé·s mala la sort mia! Des que us mirí, may tinguí alegria. Glo[ssa] [14] Ja m'au olvidad, no u poreu negar. Sol m'aveu dexat per altri amar. [15] Perduda tinch la alegria ab desesperatió. Mort m'aveu, s[enyo]ra mia. No ho merexia io.

[16] Qui bé ama ý no desama, algun temps paga demana. [17] Per estremps hé navegat sens esperansa ninguna. Quexar-m'é de la fortuna perquè m'à tan maltrectat. Glo[ssa] [18] Jo no·m vull dexar de amar, abans vull tenir porfia, perquè diu aquell vulgar: "Un dia vindrà·l bon dia". Glo[ssa] [19] Despertau, dolse amor, ý l'enteniment hubriu. Dexondiu lo vostre cor; despertau-vos, si dormiu. Glo[ssa] [20] Mirau lo gran desayre que pas per vós, amor, ý no·s doleu gayre de ma trista dolor. Glo[ssa] [21] Quant veig estar trista qui·m té de alegrar, no dexa ma vista

de llàgrimes dar. Glo[ssa] [22] Jo vull tenir esperansa del que diuhen vullgarment: "El qui de cervir no·s canse, elcansa molt fàcilment". [23] Anar-se·n vol lo meu señor. Encara·s ací, yo ja l'eñor.