Rims sobre la Germania

14 (Lit. Pop.) 1523? (Mallorca) RIMS SOBRE LA GERMANIA No hé vulgut dexar de posar en la present història los rims que devall se diven per ser cosa tocant en dite jermania de lo que·s contengué en la ciutat principal, ý diu d'esta manera: Per la gran dicensió ý plebea confusió, no·s subjectà imoble algú ni se encantà en vint ý dos. A tan mal punt lo ata[m]bós plens de cupdícia se ocuparen la justícia dels regidors, als quals com a faels s[eny]ors ara comensa molt dignament p[er] se altesa ý magestat, q[ue] pro[mp]tament lo fo[n] forsat fugir, abans q[ue] no ab tals tamale[i]ts cans fer resistènsia, a Déu ý rey fe[n]t resistènsia percusis palmis dient crida[n]t: just est in armis, avalotats. Puix miraven aser posats en franasia, seguint en tot la jermania valensiane, la qual tenien per jermana en tals affers. Comensaren a dar al revés de la rahó,

dons se causà confusió ý tals destemps. Co[m] a llops sengriñollens, affamagats, preseguien los mascarats ab sanch ý robos, d[e] q[uè] may se·[n] aurà just cobros, de hon primer lo fort castell de Bellver fon insultat, ý ta[n] estranyament robat ab traïció, que és ab gran abusió de la virtut, de modo que fon dessabut lo bon alcaid, q[ue] no·s pogué der bon ensait de son marèxer; entre cruels qui pot fer créxer la pietat Finalme[n]t qua[n]t fo destrosat tot lo castell, los plabeus lladres gra[n] aperell fan de tirar tota la roba ý treginar fardells ý sachs. Estava ja mort moso[n] Bachs, bon capità, mo[son] Nicolau, son jermà, ý mo[son] Nét, ni per se[m]blant no fo[n] retret de tal paril mo[son] Çavilla, pare ý fill, mols escuders, ý esclaus, qui p[er] lurs mestres estaven dins, fugint alguns fadrins ab respañoll ý n'Esbert Pachs, qui estave sol dins l'estremera,

ý assí se estengué la be[n]dere de degollar, puix no ve sinó comensar. De aquí sortí q[ue] dins poch te[m]ps u[n] gra[n] mesquí, llur instador, qui·s féu primer governador de llur querele, sentí digname[n]t la seqüela de llur peccat, puis ell havia comensat tan bon'empresa, ý axí·s crià la endemesa de robadors. Ý de ta[n] cruels matadors bon testimoni ne ferà Gaspar Bibiloni ý n'Escuder, ý en Pere Sabater ý en Llaneras, Plens corrien las carreras de crueldat. Ý per sembla[n]t fo[n] degollat en Cotoner, ý misser Jaume Ballester ý n'Uget de Pachs, ý degollaren, més, dos Bachs, sinch Puigdorfilas, e en Canals Puig, fills e fillas, ý en Barenguer S[an]t Juan ý en Suñer ý en Vivot, puis no seguie[e] lo llur vot. Jaume de Puig, Juan Anglade, en Bonapart gra[n] destrelade tenia al coll, degollaren ta[m]bé en Moll, en Perpiñà, en Socies se degollà de fust al pont, també fo[n] degollat en Pont,

mo[oson] Palau ý en Castell en lo pont nou, Arnau Garcia, en Juan Roig p[er] compania. Palay Unís no tingué qui fes avís a son despit, ý Alfonso Malfarit no escapà del mos del rabiós ca del Butifoch. Antt[oni] Salt no fon tanpoch lluny de la mort. De Pera Gual no pre[n]ch conort, qui·stava al llit, pruagós, vell ý tot prodit, ý en Perera, ý en Baltazar Manera ý son fill, ultra molts altres q[ue] per fil de pestilènsia, de jermanats de se[m]bla[n]ts morts no·s són escapats, ultra molts altres q[ue] conexe[m] de tots nosaltres sent mascarats, qui són estats tots degollats. Dons juntament no s'à pugut fer lliurame[n]t d'algun immoble, asent avalotat lo poble tant desfranat, perq[uè]·l virey és tornat ab se potènsia ro[m]pent per una excel·lè[n]cia la franasia dels manestrals ý jermania, com haveu vist.