Devota contemplació [B. Espanyol]

12 (Poèt.) 1541 (Mallorca) Benet Espanyol DEVOTA CONTEMPLACIÓ Lo autor de la obra a la molt noble senyora, la senyora dona Johana d'Herill. [1] A vós que·n la Spanya teniu molta fama, molt noble senyora Johana d'Erill, endresse ma obra, com a real dama de virtuts vestida, ab què Déu vos ama, perquè·n vostra vida tingau un spill. Allí veureu pinta de molta prudència, colors ben posades, acceptes a Déu, ý divinals trajos lligats de sciència, trepes de justícia, vestits de clemència, ý axí·ls galants àngels molt agradareu. [2] Ý per vostre pare veureu sacrifficis, absoltes, responsos, missa ý sermó, ý·ls pobres q[ue] reben tan grans benificis, ý de Christ los órdens cantar los officis segons merexia tan noble baró. Ý ab tal offerta serà en la glòria aquella bon'ànima de qui·l món se dol, puix la seva fama és vuy tan notòria, que·ls reys ý l'imp[er]i ne fara[n] memòria, ý també los nobles ne portaran dol.

Comença la obra de l'auctor [3] Ab l'ànima trista ý dolor intensa de Jesús la pena volria sentir, per poder scriure la dolor immensa de vós, Déu ý Home, qui ab tant'offensa, perquè no moríssem volguéreu morir. Ý axí la montanya del lloch de Calvari, Senyor, vós pujàreu per tots a cridar, hon de la sanch vostra vos féreu clavari; ý sols volgués pendre la mort per salari, ý aquí nostres deutes volguéreu pagar. [4] Per ço, si penàreu, no·s dexe de creure a tots no volguésseu com fes a Dimàs, a qui prometéreu paradís fer veure; ý ab vostra·mor tanta demanàs a beure, per la salut nostra estant en lo pas. Ý si les potències tingués afligides, hun gust en la boca tingués tan perfet, Que si nostres ànimes molt dessaborides de culpes amargues, fossen infinides, begudes haguéreu, tan gran fon la set. [5] La vostra persona, ab carns delicades, prometé·s clavassen ab claus molt aguts. que si tals promesses no fossen stades, sercant tots los hòmens de vós les petjades, abans de trobar-les se foren perduts. O creu exalsada ý arbre de vida, ab rames divines qui basten als cels! puix roses vermelles vos fan tan florida, donau-me la fruyta, que·l món ha sentida, que dins purgatori posàs dolçes rels.

[6] O cap de la Sgleya, hon se representa lo dir dels prophetas, ý quant haveu fet! La cara malalta teniu descontenta Perquè us adormíreu entre gent dolenta, segons figurava Sem, Cham ý Japhet. Coronat vos mire de tantes spines, tals que yo crech basten fins en lo servell, perquè·n vostre regne ab roses divines fos una corona, de tals pedres fines, que per nostre premi de tots fos johell. [7] Les vostres orellas, quant de mal ohïen que tots de vós deyen, ý tot sens rahó, com en creu alsada matar-vos volien. Ý vós que sentíeu com vos escarnien, al Pare pregàreu que·ls donàs perdó. Los crits dels sants pares ohys en absència, qui baix en los càrcers staven retrets. Ý que vós tinguésseu pels hòmens clemència, ý aquells vos fessen poca reverència! En les vostres galtes sentíeu buffets. [8] Per les nostres culpes vós morir volguéreu, perquè tots nosaltres fessem bona fi. Feu, donchs, yo la fassa, axí com vós féreu, qui·n les mans del Pare l'esperit rettéreu abans de la nafra que us donà Longí. O nafra sagrada que·l peccat desliga lo qual ligat era per lo de Adam! Feu que yo conega dels meus ulls la biga, ý feu mos delictes ab dolor los diga, com fés la somera parlar de Balam.

[9] Les mans qui al sego donaren la vista, ý als malalt ý coxos obraren salut, del món qui·s perdia han feta conquista, ý donaren vida a tanta gent trista, ý nigú dels pobles vos ha conegut. Clavat entre lladres fés una bandera ab la creu matexa que portàs al coll, perquè·n les victòries fos ella primera ý cridàs lo poble, qui·n tanta manera perquè vós morísseu era tornat foll. [10] Lo sol ý la luna per vós s'escurien, y·ls cels ý los ayres tenien gran dan com los ulls tancàreu, qui tant descobrien, ý·ls grans ý los baixos a tots conexien, ý·ls hòmens qui foren ý són ý seran. Donau-nos, donchs, llàgrimes perquè vós ploràreu per los peccats nostres ý prengués la mort, ý a vostra mare nos recomanàreu, ý testament féreu, ý axí l'ordenàreu, que fins de hun lladre tinguéreu recort. [11] Tals foren les nafres dels peus qui sercaren camins ý senderes per dar a tots bé, que la Magdalena plorant speraren, ý·ls camps de Judea aquells caminaren per trobar l'ovella que Adam perdé ý axí fés batalla a tota ultrança contra lo diable, ab mort que sentís, tant, que de justícia sou feta balança, ý a tots féu spera ý franca fermança, perquè sol compràreu per tots paradís.

[12] Puix contra·l dimoni donàs mortal guerra, regiu vós ma llengua que no sé més dir, perquè tants miracles féreu en la terra, ab un terratrèmol que tots nos aterra. De tant gran merèxer fon vostre morir! Dels sancts patriarchas tinguéreu memòria, ý vós la clau fóreu per obrir infern. Puix vostra tornada tenim per notòria, feu per vostra gràcia meritem la glòria, ý·ls sants ý los àngels diguen tots: Amén.