Cobles de la divisió del Regne de Mallorca

14 - (Poèt.) 1398 (Tunis) Antelm Turmeda COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORCA Com per alguns ho[n]rats mercad[e]rs de Mallorq[ue]s sia estat p[re]gat afectuosame[n]t q[ue] faés e ordonàs un tractat de la divisió d[e]l dit regne, supòs q[ue] lo meu enteniment sia grosser e no soptil en l'art d[e] atrobar, emp[er]ò p[er] dar algu[n]a satisfacció a lurs p[re]chs hé fet[e]s algun[e]s cobles gros[er]es en pla català, segons q[ue] veurets. [1] Sí·m leví un bon maytí, te[m]ps era d[e] p[ri]mav[er]a, e vay pendra mo[n] camí p[er] una streta sendera; 5 c[er]ca[n]t p[er] cela carrera ffins q[ue] eu fuy arribat en un gració [sic] prat, ja lo sol declarat era. [2] Lo jorn era declarat 10 e lo sol q[ui] s'espendia p[er] aq[ue]ll delitós prat qui tot d[e] flors se cobria, en mig d[e]l qual aparia un palau molt alt, murat, 15 de torres environat, feytes són p[er] maest[ri]a.

[3] D'un gra[n] vall és valejat, e·s tot d[e] p[er]e picada és [cons]truhït e fu[n]dat. 20 Tal obra, ni ta[n] p[re]sada en algu[n]a en[con]trada jamay víu, ne ta[n] plase[n]t; ple era d'ayga luze[n]t: paria fos distil·lada. [4] 25 Múyols e storions sobre l'ayga gi[n]t saltave[n]; anguiles qui, j[us] lo fons, barbs hi víu q[ui] pasturave[n], lemp[re]ses qui encalsave[n] 30 savogues p[er] a xuclar; auceyls víu acabussar qui vives l[e]s se·n portave[n]. [5] Devaylí de mo[n] cavayl, Lexí·l dins lo prat en destre; 35 e ana[n]t entor[n] lo vall p[er] la via, a mà destre, e s[us] alt d'una finest[ra] una donseyla parlà; humilme[n]t mi saludà: 40 "Bé sia vengut lo mestre!" [6] Tantost q[ue] m'hac saludat eu ta[n] gra[n] ramor sentia d[e]l pont, q[ui]·s fo acalat. Ve[us] la porta q[ui] s'obria; 45 ·VII· donzeyl[e]s en la via víu tot dret v[er]t mi venir; sego[n]s tot lo meu albir vestid[e]s só[n] a la guisa:

[7] Tot[e]s porte[n], ab colar 50 de ·II· colors p[ar]tid[e]s: de v[er]meyl e d'un blau clar, lurs testes d[e] flors seguid[e]s; de blanxes p[er]l[e]s garnid[e]s, amatistes e raubís 55 e granad[e]s gi[n]t polides. [8] Pres del fra[n]c acolliment... la salut dena[n]t posada, ab sembla[n]t beyl e rie[n]t; era cosa ordonada. 60 E donave[n] ap[ar]vent la ·I_na· degués p[ar]lar p[er] l[e]s alt[re]s, e recitar a mi la lur ambaxada. [9] "Ay, mestre molt rev[er]ent", 65 —dix d'eyl[e]s la p[us] jolia—, "lo v[ost]re avenime[n]t nos ha dada alegria. Cosa molt cruel s[er]ia que no fóssets meritat; 70 p[us] assí sóts arribat, la n[ost]ra amor v[ost]ra sia". [10] Van m[i] pendre p[er] la mà; di[n]ts lo palays mi metie[n]. Ve[us] la porta q[ui] es ta[n]cà; 75 ya lo pont levat avia[n]. Donsell[e]s víu q[ui] corrie[n] solassa[n]t p[er] ·I· jerdí,

sv[er]goyant-se d[e] mi ent[re] los arbres fugien. [11] 80 En seyl jardí los fruyt[er]s ere[n] d[e] tot[e]s man[er]es: dàtils, pomers, p[re]ceguers, codo[n]ys, alb[e]rcocs, cirer[e]s, massan[e]s, prun[e]s, p[er]er[e]s, 85 taronges, poncins, limo[n]s, avelanes e ledons, reyms moscateyls e figuer[e]s. [12] Ab ayta[n]t fom aplegats en una beyla v[er]dura. 90 Ffruit[er]s q[ui] afreneylat[s] eren, p[er] gra[n] spessura, e feye[n], contra nat[ur]a, calt d'ivern, frescor d'estiu. De ma vida may no víu 95 d'arb[re]s ta[n] gentil clausura. [13] Sots los arbr[e]s só[n] l[e]s flors, q[ui] reflori[n]t florejave[n]; gita[n]t lurs flagra[n]ts odors, p[er] l'ayra variajave[n]; 100 auceylets hi xantave[n] llurs vessers e lurs xançós a q[uin]tes e a bordós musicalme[n]t biscantave[n]. [14] E aquí [?] vérets violers 105 blaves, grogues e v[er]meyl[e]s,

qui se·n puyen pels nog[uer]s, roses blanq[ue]s e v[er]meyl[e]s, e d'alt[re]s floret[e]s beyl[e]s, co[m] girofles e mans 110 e flors d[e] lis e clavells, girofles, safra[n]s novells, e poms d'emors e murtells. [15] Enmig d'[é]ls és la reial ffontana, q[ui] ·V· flu[m]s gita. 115 Bé és cosa divi[n]al lo fet de l'ayga [con]dita: p[er] ·VII· canals se [con]gita e lo v[er]ger v[er]deja[n]t, e puys va-se·n retorna[n]t 120 a la font d'on és axida. [16] Una sala excel·le[n]t s[us] la fo[n]t edificada; bé só[n] l[e]s colon[e]s ·C·, sobra la qual és fu[n]dada. 125 Tota q[ua]nta és murada de jaspis v[er]ts e v[er]mells, de marb[r]e los capitells. Tot és obra florejada. [17] Les finestres de crestayl, 130 e de ban[ús] lurs portel[e]s fet[e]s p[er] soptil entayll, d'on remire[n] l[e]s donseyl[e]s, cert[e]s, semblant d[e] aycel[e]s en lo delitós v[er]ger 135 d'eq[ue]ll gra[n] rey Assuer; no crey fosse[n] ni ta[n] beyl[e]s

[18] P[er] grazons d[e] marbre bla[n]c nos en puyam a la sala. No·m recorda q[ue] ves anc 140 tan graciosa scala; e dien q[ue] edificà-la un mestre d[e]l rey Art[ús]; puys morí cae[n]t dess[ús]. Cert, lo mó[n] ne p[re]s gra[n] tala. [19] 145 Lo portal entretaylat de obra molt adonosa; tot a l'entorn deboxat d'aur e d'asur d[e] Pistoya. ¡Oh D[é]u, co[m] és rica yoya 150 l[e]s istòries q[ui] y só[n] de Èctor e d[e] Jaso[n] e tot lo fet d[e] la gra[n] Troya! [20] L[e]s port[e]s són de bresil, a la morischa obrad[e]s, 155 molt sobtilme[n]t smaltades, ffet[e]s p[er] novell stil. Donseyl[e]s víu ajustad[e]s; tantost van mi saludar, "Mestre, plàcia-[us] intrar", 160 dient, ab l[e]s ma[n]s plegad[e]s. [21] Entra[n]t, ·I· raig d[e] claror tota la vista m'hi s[er]ra; lo sol no·l gita major, si mo[n] p[ar]er no se n'erra, 165 sí q[ue] pel bras m'aferra, una donseyla e·m tenc, co[m] a sent Paul ent[re]ve[n]ch, ja fóra caigut en t[er]ra.

[22] Poc a poc, co[n]fort p[re]ne[n]t 170 p[er] la vista q[ui]·m regia, gardí e víu clarame[n]t que may obra ta[n] jolia al mó[n] é[ss]er no poria ne s[er]à, ne may no fo, 175 sinó·l templa d[e] Salamó on lo v[er] Dé[us] se colia.