1398 (Tunis)
Antelm Turmeda
COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORCA
Com per alguns ho[n]rats mercad[e]rs de Mallorq[ue]s sia estat p[re]gat afectuosame[n]t
q[ue] faés e ordonàs un tractat de la divisió d[e]l dit regne, supòs q[ue]
lo meu enteniment sia grosser e no soptil en l'art d[e] atrobar, emp[er]ò p[er] dar algu[n]a
satisfacció a lurs p[re]chs hé fet[e]s algun[e]s cobles gros[er]es en pla català, segons
q[ue] veurets.
te[m]ps era d[e] p[ri]mav[er]a,
e vay pendra mo[n] camí
p[er] una streta sendera;
ffins q[ue] eu fuy arribat
en un gració [sic] prat,
ja lo sol declarat era.
p[er] aq[ue]ll delitós prat
qui tot d[e] flors se cobria,
en mig d[e]l qual aparia
un palau molt alt, murat,
feytes són p[er] maest[ri]a.
e
és [cons]truhït e fu[n]dat.
en algu[n]a en[con]trada
jamay víu, ne ta[n] plase[n]t;
ple era d'ayga luze[n]t:
paria fos distil·lada.
sobre l'ayga gi[n]t saltave[n];
anguiles qui, j[us] lo fons,
barbs hi víu q[ui] pasturave[n],
lemp[re]ses qui encalsave[n]
auceyls víu acabussar
qui vives l[e]s se
Lexí
p[er] la via, a mà destre,
e s[us] alt d'una finest[ra]
una donseyla parlà;
humilme[n]t mi saludà:
"Bé sia vengut lo mestre!"
eu ta[n] gra[n] ramor sentia
d[e]l pont, q[ui]
Ve[us] la porta q[ui] s'obria;
víu tot dret v[er]t mi venir;
sego[n]s tot lo meu albir
vestid[e]s só[n] a la guisa:
de v[er]meyl e d'un blau clar,
lurs testes d[e] flors seguid[e]s;
de blanxes p[er]l[e]s garnid[e]s,
amatistes e raubís
la salut dena[n]t posada,
ab sembla[n]t beyl e rie[n]t;
era cosa ordonada.
la
p[er] l[e]s alt[re]s, e recitar
a mi la lur ambaxada.
"Ay, mestre molt rev[er]ent",
"lo v[ost]re avenime[n]t
nos ha dada alegria.
Cosa molt cruel s[er]ia
que no fóssets meritat;
la n[ost]ra amor v[ost]ra sia".
di[n]ts lo palays mi metie[n].
Ve[us] la porta q[ui] es ta[n]cà;
Donsell[e]s víu q[ui] corrie[n]
solassa[n]t p[er]
sv[er]goyant-se d[e] mi
ent[re] los arbres fugien.
ere[n] d[e] tot[e]s man[er]es:
dàtils, pomers, p[re]ceguers,
codo[n]ys, alb[e]rcocs, cirer[e]s,
massan[e]s, prun[e]s, p[er]er[e]s,
avelanes e ledons,
reyms moscateyls e figuer[e]s.
en una beyla v[er]dura.
eren, p[er] gra[n] spessura,
e feye[n], contra nat[ur]a,
calt d'ivern, frescor d'estiu.
De ma vida may no víu
q[ui] reflori[n]t florejave[n];
gita[n]t lurs flagra[n]ts odors,
p[er] l'ayra variajave[n];
llurs vessers e lurs xançós
a q[uin]tes e a bordós
musicalme[n]t biscantave[n].
qui se
roses blanq[ue]s e v[er]meyl[e]s,
e d'alt[re]s floret[e]s beyl[e]s,
co[m] girofles e mans
girofles, safra[n]s novells,
e poms d'emors e murtells.
ffontana, q[ui]
lo fet de l'ayga [con]dita:
p[er]
e lo v[er]ger v[er]deja[n]t,
e puys va-se
s[us] la fo[n]t edificada;
bé só[n] l[e]s colon[e]s
sobra la qual és fu[n]dada.
de jaspis v[er]ts e v[er]mells,
de marb[r]e los capitells.
Tot és obra florejada.
fet[e]s p[er] soptil entayll,
d'on remire[n] l[e]s donseyl[e]s,
cert[e]s, semblant d[e] aycel[e]s
en lo delitós v[er]ger
no crey fosse[n] ni ta[n] beyl[e]s
nos en puyam a la sala.
No
e dien q[ue] edificà-la
un mestre d[e]l rey Art[ús];
puys morí cae[n]t dess[ús].
Cert, lo mó[n] ne p[re]s gra[n] tala.
de obra molt adonosa;
tot a l'entorn deboxat
d'aur e d'asur d[e] Pistoya.
¡Oh D[é]u, co[m] és rica yoya
de Èctor e d[e] Jaso[n]
e tot lo fet d[e] la gra[n] Troya!
a la morischa obrad[e]s,
ffet[e]s p[er] novell stil.
Donseyl[e]s víu ajustad[e]s;
tantost van mi saludar,
"Mestre, plàcia-[us] intrar"
,
tota la vista m'hi s[er]ra;
lo sol no
si mo[n] p[ar]er no se n'erra,
una donseyla e
co[m] a sent Paul ent[re]ve[n]ch,
ja fóra caigut en t[er]ra.
gardí e víu clarame[n]t
que may obra ta[n] jolia
al mó[n] é[ss]er no poria
ne s[er]à, ne may no fo,
on lo v[er] Dé[us] se colia.