Lo somni de Johan Johan

Considerant quant dignament, des que lo món té fonament hí fon creat, entre la gent s'és praticat un bon costum, que, per donar claror hí lum los uns als altres, segons havem trobat nosaltres hí u dexarem, jamés de scriure·ns canssarem les bones coses. Perquè los tests resten, hí gloses, en aquest món, per avivar d'aquells qui ý són l'enteniment; hí·ls que y vendran, més fàcilment tinguen rahó, avinentea hí sahó d'aprofitar-se·n; hí perquè més puguen altar-se·n, hí dicernir les flors dels fruyts, hí prest collir fruytes eletes, dels arbres bells que·ls gran poetes han tresplantat, fengint de fals ý ab veritat coses ben dites les quals, si no fossen escrites axí per ells, axí als jóvens com als vells fóra fexuch traure d'aquelles nengun such ni menys sentència; han ordenat ab eloqüència hí bell estil, tant, que·s conexen entre mil d'aquells les letres, puix afalaguen tant los metres nostres orelles. Donchs no u tingam a molt grans maravelles hajen escrit de burles ni de veres; que si miram ses faules hí novelles, mirant los senys de qualsevol d'aquelles, conexerem que són prou verdaderes. Per ço, tenint l'estil d'aquells per guia puix en tal art són excel·lents cetreros encara que dormint seguit me sia, descriure vull un sompni ý fantasia que fiu, dormint, una nit en Museros. Que puix no crech gens en hauheros ni en senyals, ab tot que·s diu que bons ni mals no·ls deu hom dir los sompnis fets, ni aclarir may a nengú, ý aquest parer és molt comú entre la gent, no y vull mirar tan primament en aquest cas, ni·m vull mostrar en res escàs en recitar-lo; ans, só content comunicar-lo, hí mot a mot, hí punt per punt, escriure·l tot, segons veureu. Per ço us soplich no us enugeu veure·n la fi, que puix que may fins al matí me viu despert, estant atent sobre·l concert del que hohia, no crech errar la strologia dexant-mi res. ans, en lo punt en lo qual més la son nos liga, hí dels treballs la gran fatiga sol descanssar en començant a refilar, yo somniava que una nit anant caçava per les taulades; com entre l'any moltes vegades vos esdevé, qu'en temps de pluja ý en seré diu hom al can, perqu'és la caça que més plau als bons furons que saben bé tots los racons escorcollar; ý aprés d'aver fet encavar posí sendera. D'on me trobí, no sé en quina manera, per hon ni com, en cambra ben tancada: la lebre fon una dama que y era, jove ý gentil, que stava de partera, no sens concert en son lit reposada; ý axí, parlant ab pertinents paraules, segons lo loch licencia·ns donava, no perdent temps tan poch en largues faules, volent partir hí desparar les taules, víu que lo jorn del tot ja clarejava. Hé yo, stimant que perillava molt de ser vist, com ella·m véu ab lo gest trist, dix: "Què teniu?" "Mal foch que·l crem", —dich yo—, "l'estiu, qu'és ja és de dia!". "Com se pot fer que axí sia? Trista de mi! Que tan poch ha que sou ací; ay, gran fortuna Guardau, senyor, no sia luna; que no pot ser." "Penssem, senyora, què és de fer; dexem rahons, mirem de tots aquests racons qual és millor." "Trista de mi! No u sé, senyor, ni sé què·m faça. Ay! qu'és allò? És en la plaça hó en la carrera?" "Senyora, no, mas la tendera qu'obre la porta." "Ay, mala sort dau-me per morta ans de demà, que lo restar forçat serà. Cridem Francina; farem calar més la cortina si y haurà loch; donchs esperau, senyor, hun poch." "No fareu pas, que causareu en tal trespàs moltes sospites." "Donchs, què faré? Que mil vesites tinch de tots dies." Ý, estant en tals contraverssies, vingué·l marit; d'on fon forçat davall lo lit yo m'encavàs, ý el jorn següent allí restàs tot aquel dia. Ý ans que no entràs lo que us dich que venia, haguí yo tret davall lo lit grans frasques; hí quant fon dins, que ja fon molt de dia, li demanà si bé dormit havia; ý ella respòs: "No u ha volgut les basques." Ý, aprés dinar, segons que s'acostuma entr'elles de vesites esmena, yo víu venir de dones grant suma, que no·s pot fer nengú pensse ý presuma en quant poch temps ne fon la cambra plena. Hí totes, fent la Magdalena, sensse desorde, segons entraven per son orde, d'una en una, ab la rahó qu'és molt comuna del bon pro us faça, sens largues noves feÿen jaça ab la partera; e si alguna molt parlera se detenia per allargar sa cortesia hí sa rahó puix acabava son sermó tantost se seya Hí puix que fon plena la sgleya, lo sermonar sentí entr'elles molt cuytar ans de l'oferta; puix sabeu quant és cosa certa, elles ab elles, hí més si són totes femelles, tantost y són: volent parlar de tot lo món en tot se meten; hí si callau vos acometen per traure noves; hí tostemps fan contres ý proves sobre tothom: "Hí vós què feu?" "Hí l'altre com se troba huy?" Hí dir los mals de son vehí, de sa vehina. Ý ara, parlant de medicina, donen remeys; hí, atlegant los furs hí leys, en tot se posen; ý en tota res dien hí glosen lo parer seu. Parlar del cel les hohireu, hí de la terra; ara de pau, adés de guerra; hí de l'infern; hí de l'estiu, hí de l'yvern. Hí, sens affany, vos contaran tot quant en l'any han començat, texit, ý ordit, hí acabat; tot, fil per randa, vos ho diran, sens donar tanda per a respondre. Hí, baix parlant, sentiu compondre tantes cosetes, que par que sien oronetes dins en lo niu, que si·ls sou prop, sols lo chiu chiu bast'acordar-vos; hí si voleu aparallar-vos ab ploma ý tinta, veureu entr'elles com s'í pinta, hí com s'í juga d'un joch que·s diu a la fexugua, hí com repiquen, ý unes ab altres com se piquen del joch, baxet, parlant cubert hí molt secret, elles ab elles. Yo, aguaytant ý ohint los vols d'aquelles, tan gran plaer prenia de mirar-les, que desigí que·ls meus cabells hí celles fossen tornats en aquell punt orelles, perquè pogués més atent escoltar-les; ý, estant axí, vent que·l joch s'escalfava, creure podeu qu'en tal cas no dormia, ans fon descans que molt me descanssava; puix, tant com més la brega·s remesclava, tant yo millor majors pedres collia. Entre les quals una y havia qu'enterrogà totes les altres, de mà en mà, d'una en una; mas, a la fi, puix per cascuna li fon respost, voltant lo cors girà·s tantost ab gest sobtat, dient a la del seu costat que prop tenia: "Hí com està sa senyoria?" "Hí sa mercé?" qu'és un parlar aquest que ve d'Alt'Alamanya, que, per venir de terra stranya hí ésser tal, se·n fa entre elles gran cabal al temps de huy, dient a vós lo que de mi sembla que diguen; qu'encara que parlant desliguen lo que dir volen, elles ab elles se n'absolen; ý axí parlant, li tornà dir, prest replicant: "Quant vos veuré estar al lit del mal que té vostra cosina?" "Si m'í sabeu vós medicina, dir-la·m podeu", —respongué l'altra—, "e si u feu tendré-us per mestra, puix yo fins ara·n só maldestra, puix no u hé fet." "Deveu tenir rohin luquet, que·n vós la esca bona la veig, gentil he fresca; mas axò u fa... Hí, escoltau, feu-vos ençà, digau lo ver: Ha-us acertat o fet coster vostre marit? Si emvidau, té-us may l'envit? Yo crech que no; digau-m'ó, donchs; dir-vos hé yo també del meu: puix sospirant me responeu, mal guany hi ha. Del meu vos dich que totstemps fa grans bancalades; dos mesos ha que stich debades, que del meu ort tinch ja mig sech lo morritort hí·l jolivert: tot està herm, hí tot se pert; tan tart hi plou! "Prou mal son grat, senyora·s mou lo meu tanbé," —respongué l'altra—, "ý, per ma fe, ell dexaria tots quants envits yo fer porria, abans de lanç, que yo y conech gran desavanç d'un temps ençà." Ý altre parell, de part d'ella, que prop mi staven, molt baix entr'elles rahonaven, dient axí: "Aquelles dos, de vós hí mi parlen auzades, que yo u conech en les mirades que·ls hé vist fer; mas tanbé·s tenen bon terrer; hí sabeu com li havem mès nosaltres nom, per ésser tal? Na Lepafils de Sandoval, qu'és mala carn; de tot lo món se trau escarn, que fàstig és." Saltà un'altra al través ab tal rahó: "Hahir hohí yo lo sermó de la Cruada: ja la tenim altra vegada per dos reals; quin temps tenim, per ésser mals! Si u volem ser! Lo temps de Sent Vincent Ferrer per què s'acosta; ý açò que·s diu que y ha en la costa tantes galeres." Respòs un'altra: "Va de veres, o és falsia?" "Senyora, ver crech yo que sia, segons àn dit huy los jurats, que mon marit fon a la sala, hí·ls encontrà, pujant la scala, que devallaven." Ý axí, hoint que·ls jurats nomenaven, ab alta veu un'altra de la dança dix: "En un loch l'altre jorn recitaven unes rahons que, segons les contaven, eren pijors que les noves de França, de cinch o sis hòmens huy de València: hí la hú és un jurat entre·ls altres, que no sé d'on tenen tal preminència, de parlar tant ý ab tan larga licència, en perjuhí ý descret de nosaltres. No sé alguna de vosaltres si u ha hoït." "Senyora, com que s'és seguit contau-nos-ho." "Cosa que, si Déu me perdó hí·m dó salut, lo món és ja del tot perdut; que si y penssam, seria cas de metre·n clam hí formar greuge; que no sé yo res no s'agreuge que puga ser per a nosaltres més coster que serà ço." "Ý donques, sus, contau-nos-ho, puix ho sabeu." "Senyores mies: trobareu, segons me par, alguns se solen ajustar en certa casa d'un home de corona rasa, ecclesiàstich, molt graciós hí molt fantàstich, hí molt sabut, ý entre la gent molt conegut per excel·lent, de molt gentil enteniment hí singular: mossén Bernat de Fenollar, bé·l conexeu?" "Senyora, sí, no us estronqueu; passau avant, puix ab silenci escoltant tothom vos hou; si serà algun divorci nou, dels que huy s'usen." "Senyora, no, ans nos acusen en prou maneres, ý ab prou rahons molt verdaderes hí de bon art, tots defenent molt bé sa part, han altercat. Mas, dir-vos hé per què és estat açò entre ells: sobre los jóvens hí los vells, qual de amor deu ésser més merexedor hí més amat, ni si·n deu ser lo vell privat o més en comte; ý axí los uns reben bescomte en elegir, la part dels vells volent tenir: han fet rahons per hon, moltes col·lacions hí molts ajusts, sobre açò s'í són tenguts; hí, fent ses contres, són arribats alguns encontres per a nosaltres, car, disputant los huns ab altres, nos han donades de molt sobergues garronades, passant son joch ab estes lengües que de foch tenen los hòmens, sobre aquells que·s casen pròmens hí molt vellarts, dient que massa·s prenen tarts en tals oficis, segons veu hom per los indicis de cada dia." "Digau-nos, donchs, senyora mia: hí qui són ells? Digau: sabeu quals són aquells que favorexen la part dels vells, hí desconexen la joventut? Digau, si Déu vos dó salut, de cadascú los noms d'aquells, de hú en hú, vejam qui són, que des que crech lo món es món may hohí tal, ni qüestió tan desegual víu disputar." "Senyora: l'ú és Fenollar, lo doctor vell; Johan Moreno, hí Portell, hí un Gaçull, —lo viscahí que té l'un ull desconcertat—, hí·l que us hé dit és lo jurat: mosén Vinyoles; caxa n'àn fet de castanyoles ells de nosaltres; també n'í ha, crech, que dos altres que no·ls m'àn dits, los quals si són enmiscuhits secretament, sensse tenir gens sentiment dels noms d'aquells. Hí los que tenen ab los vells, és lo jurat, hí lo Moreno, qu'és estat lo principal; lo Fenollar ha fet egual lo joch a tots; los altres dos, la hú los bots, l'altre·l tornar, ab lo ferir hí rejaçar, han egualat, mentres lo joch los ha durat, molt la partida." Un'altra dix: "Senyora, per ma vida exa rahó a mi la m'àn contada, hí no·m recort ahon la hé hohida; mas no també, tan largua ni complida com ara vós la·ns haveu recitada; però yo us dich, segons que puch compendre, qu'és molt mal fet en rims ni menys en proses, los negres vells, que·n tot volen entendre, ni·ls jóvens menys, volent ab ella contendre, hagen a fer sobre nosaltres gioses; car no són pas aquestes coses per a pahir, que·s posen ells en inquirir ni disputar, ni si·ls devem voler ý amar; hí plaga·l mat també aqueix vostre jurat, qu'ell tengut és defendre totstemps l'interés del bé poblich, mas no amparar mal tan antich com és vellea, que sols l'ohir porta ferea." Ý axí girà·s a la més prop, hí acostà·s dient axí: "Hí vós no y veu, trista de mi? Mirau aquella que·s met l'agulla en la urella, com està muda; valria més no y fos venguda en tal conssell, que perquè té lo marit vell faç lo que faç; hí lo y hé dit yo fàç a fàç! Mirau quà fa: yo crech que tot lo y contarà." "No farà auzades," —l'altra respòs—, "mas, puix debades viu en lo món, perdent son temps com moltes són, hí descontenta, voleu que ara no se·n senta?" Ý un'altra dix: "E donchs, vejam qui millor n'ix d'aquexa brega." "Mirau est'altra què m'atlega! Sou vós d'est món? Dret e rahó totstemps confon als trists dels vells; perdrien-ne cent mil parells de tals debats, hí, mal los veja rocegats hí farts de mal! Qui·ls met a cils ahon no·ls cal, sien quisvulla?" Respòs tantost la de l'agulla: "Hí per què no deuen los vells ab gran rahó ésser amats, servits, volguts hí estimats, tant hí molt més que·ls jóvens folls, que no y ha res en ells de bé? Mirau, senyora, per ma fe, que u dich de cor." "Més vos creuré que u feu per por, o per vergonya: que ja sabem la dura tonya com se mastega; no y ha nenguna que us ne crega; creu-me, callau." "Mas, que·m fa mi no me·n cregau nunca ni no?" "Hí no·ns façau lo burgunyó, per vostra fe! Que, si u voleu, yo us ne creuré per la part mia; però no sé la companyia si·m seguirà." "Yo fie en Déu que y mostrarà miracle en ells; car porà ser que may a vells ells plegaran, hí majorment fent lo que fan de tal manera; no stà, senyora, en figuera nostre senyor: nengú no us vol ser confessor d'aqueix pecat, mas, a cavall qu'és flastomat lo pèl li llu." "Dexau parlar a cadascú, no·ls flastomeu, si no haureu matar arreu, sens pietat: que quant así s'és rahonat no·s diu per vós; hí no façau a Déu clamors, si us ha donat lo marit vell hí desdentat: tot és ventura!" "Com sou maleyta criatura, trista de mi!" —respòs un'altra—, "ý may penssý que fósseu tal. Com y aveu mès tan poca sal? Callau, manyeta, que may fiu cosa millor feta." "Veu quant se scusa? Mas, com n¡é dat una en l'anclusa ý altra en lo clau..." Curau de vós, puix a mi·m plau; que mester és hajen també algun revés qualque vegada." A poch a poch la bregua fon mesclada, hí lo bum_bum anava per cossia; unes estant ab ballesta parada; qui, murmurant, restava engronyada; caretes mil entr'elles hi havia; uns entrecolps adés; adés hohíeu un flastomar, lançant pedra perduda; uns estribots, que prou no·ls enteníeu; cent mil rahons en poch espay sentíeu, car may naixqué nenguna d'elles muda, ni menys ne víu yo tartamuda nenguna may. Puix fon passat hun poch espay, ab veu prou alta, una, mostrant estar malalta, cridà: "Comare: per reposar-me yo la mare què y serà bo?" "Senyora mia, per açò," —dix la madrina—, "yo us hi daré prest medicina, com de que·m rich; com aja yo bolcat lo chich vos ho diré. Donchs, com està vostra mercé ni què us sentiu?" "Totstemps me par tinch gran caliu dins en lo cors. Hun bon tihó que fos ben gros fóra millor, ý apagaria la calor d'aqueix caliu; ý, axí en l'ivern com en l'estiu, fresca staríeu, hí yo us promet no us sentiríeu muntar la mare que, fent axò, cerca lo pare, hí, puix no·l troba, voldria en mar lançar la roba hí quant hi ha..." "Ay, ay, mesquina! ý quina stà aquesta dona!" "A bona fe, vós no stau bona, ara mirau! No us ho diré si·m demanau que us hi és bo." "Mas, en mal guany, no ve d'axò que vós díeu." "Millor m'ajut ý alegre Déu, hí·m prest quant àm, que no ve d'aldre su de fam lo vostre mal, ý ans vos guarrà hun bon perpal que giripiga." "Qui porà star que no se·n riga d'aquestes noves?" Més vos riuríeu de les proves, si u ensajàveu; ay! Que si tant no us arrullàveu, més ne valdríeu." Dix la del lit: "Si no teníeu la lengua larga [...]" "Ja podem veure si us amarga a vós, senyora; que voleu ser adobadora, ý estau al lit, puix que yo us hé levat l'enfit del vostre ventre; plàcia Déu altre us n'í entre ans de tres dies." Ý ab consemblants melenconies parlant, burlant, les víu estar yo rahonant més de un'ora, ý a tu u dich filla, enten-t'í nora son temps passaven, sens que de riure may cessaven. Adés, adés, saltant un'altra al través li dix: "Digau, hí per a mi que·m consellau del que us diré? De veritat, a bona fe, que tinch les mans que no m'í gose posar guans." "Calor del fetge," —ella respòs—; ý entrant lo metge totes callaren. Mentres hi fon lo metge may parlaren, ans, ab repòs, estaven reposades; mas no penseu que molt s'í reposaren, que, scassament de spatles lo·s trobaren, en lo mateix tantost foren tornades; mas durà poch per quant una d'aquelles les destorbà, fent-los semblant requesta: "Si·l perjohí se sguarda a les donzelles, hí l'interés és tant nostre com d'elles deu-se pahir tal cosa com aquesta, que·ls vells inichs per sa tempesta hí sa maldat, enveja ý gran iniquitat presumen tant, que·ns agen traure a l'encant? Puix ací som, hí ja no y és mestre Colom, feu-me mercé que m'escolteu del que us diré: puix no és rahó tinguen tan gran presumpció los negres d'ells, que penssen que, per sos cabells ser argentats, deguen ésser volguts ý amats, hí par com par que·ls ne deuríem desvear, de ayre tal, que·n romangués en ells senyal per a tostemps; puix ací som tantes ensemps, comuniquem sobre açò què fer podem que millor sia; no dich yo bé, senyora mia?" "Senyora, bé," —tantost un'altra respongué— molt bo serà; mas no dieu com se farà, ni en quin nom?" "D'axo·m dieu, senyora, com? En nom de totes: car tan gran aygua·b semblants gotes a totes toca; sembla-us açò ser cosa poca, si passa·xí?" Un'altra dix: "Yo, per a mi, lo que y faria, davant l'Infant soplicaria." "Bé diu, a fe," —un'altra dix—, "hí yo també só d'est parer; mas per axò y avem mester procurador." "Aldre, crech yo, serà millor, al parer meu," —respòs un'altra—, "si voleu que yo us ho diga: perquè no·m sembla prou que liga, davant l'Infant posar nosaltres, soplicant, aquesta causa; car, dilatant, de pausa en pausa, may n'exirem. Per ço val més que·n sopliquem al déu d'Amor: que·n sia ell conexidor." "Aldre dich yo: que·m par que val molt més qu'axò, al meu parer, prengam per jutge sa muller hí no a ell, que no sab hom per ésser vell com s'í haurà, ni la part nostra si·n serà molt més segura; perquè, si la judicatura a Venus toqua, crech per a mi que serà poca la vida d'ells, hí no·ls valdran tots quants cembells ells poran fer." "Sobre ma fe, qu'és bon parer, senyora·l vostre. Qui serà, donchs, l'advocat nostre, que sia tal que, defenent bon dret, o mal si mester és, sàpia fer del dret envés? Car tot lo fet hí tot lo punt de nostre plet en açò stà." "Vós dieu ver, que·n axò va," —respòs un'altra—, "que yo us avís que la part altra farà diables, segons que stan abominables ý endiablats; però, puix sien castigats, coste·ns que·s vulla." Mas en açò la de l'agulla no s'í trobà, car de fellona se n'anà a cap d'un poch, perquè no li altava·l joch, ni menys les proves, sobre les quals foren les noves que us hé contat. Ý axí, tornant a l'advocat qui fer devia, hun'altra dix mester y avia procurador; hí praticant del bo ý millor, prest s'avingueren, Hí tots los vots en un parer clogueren, aprés d'aver tirades moltes cordes, ý en advocat micer Artés prengueren, hí prestament per aquel trameteren, sens discrepar ni ser en res discordes; ý en tal acort, puix totes y asentiren, perquè més prest s'estrenygués la fahena, puix molt atart la hú sens l'altre miren, procurador a·n Despí elegiren, per ser los dos com a bací ý cadena. Prenent la cosa tal esmena, que·l córrer puntes havent dexat, restaven juntes en un acort. Ab un estrem desig de mort yo esperava a l'advocat, que·m par tardava molt en venir; ý en l'entretant yo sentí dir: "Digau, senyora: hí vós, que sou gran oradora hí gran legista, que atlegau tant lo Salmista hí lo Tirant; perqu'esta ý yo stam altercant, digau-nos com lo Déu d'Amor ha nom de nom." "Diga-us-ho ella, que del senyor mosén Corella lig los més dies totes les sues pohesies." "Donchs ha nom Gido. No tan, mal seny, sinó Cupido. Ay! per ma fe, saber legir és molt gran bé sols per açò; tan ignorant me trobe yo en tota res, hí u só molt més quant més va, mes, yo n'apendré." L'altra respòs: "Fareu molt bé, hí us estarà de molt bon ayre en la mà tanbé la ploma; però guardau no tingua roma massa la punta." "Com no sabré yo, si·s despunta, fer-la limar? Ý aprés, si·s vol, per al daurar l'or nunca y vingua." "Allà, bon fat, tal t'esdevinga com ja u sabeu! Limau, limau, hí no daureu, si·s vol enguany." "Hoc, l'altre jorn, dins en lo bany, la hohí dir encara, que·m cuydí morir de grans rialles." Ý axí, contant semblants rondalles, y agué allí que dix: "Senyores per Despí, han-hi tramés?" "Com sia ací micer Artés hi trametrem, hí, segons que·ns dirà farem." Ý, estant axí, micer Artés hí·l bon Despí foren venguts, ý ans d'ésser-se regoneguts, una digué: "Diable sou vós, per ma fe! Ja u déyeu vós, que ser poria que los dos ensemps vinguessen." Ý avent-los dit que s'asseguessen, ab cortesies, la huna dix: "Senyores mies: qui lo y dirà?" Baxet entr'elles, de mà en mà. Ý axí, la una, qu'entr'elles era més comuna hí més briosa, molt desembolta ý graciosa, gentil parlera, li dix: "Senyor: si la partera volgués testar, dexar-vos híem rahonar als dos ab ella, hí no seria maravella que, sent entrats, tan fort vos fósseu aferrats ab ella en noves, que par que feu contres hí proves de medicina. Dexau l'ofici de madrina, per vostra fe: gire·s deçà vostra mercé, si vol hoir-nos, ý, ab tot que sia atrevir-nos a més que no conssent lo dret ni vol rahó fer-vos venir, tot açò va a reservir, ý axí·s deu creure, segons, senyor, ho poreu veure per nostres obres: puix per a vós may foren pobres de voluntat, d'afecció, ni de bon grat, ni menys d'amor. Puix tant ne sou merexedor, hí·ns sou devot, havem resolt lo nostre vot totes en vós, hí més avant, que, puix los dos que sou ací sou hun parell, vós ý en Despí, indivisible, que separats és impossible puguau estar, per ço també, en lo votar, de nostre plet procurador l'avem elet; ý axí us pregam totes ensemps, hí us soplicam, siau content, ab ell ensemps, diligentment voler hoir, mirar, gratar hí descosir, sens molta pausa, sobre los mèrits d'esta causa que yo us diré: ý à de saber vostra mercé que·ls vells inichs, essent mortals vils enemichs de joventut, puix que lo temps a senectut los ha portat, ý en aquella decrepitat ý edat setena, volrien ells, a nostra squena, descarregar lo fexuch pes, lo qual portar ells ja no poden: hí no u hauran, per molt que roden, a nostre grat. Per ço us havem, senyor, cridat que·ns consselleu, nos defenau hí·ns advoqueu, puix que volem, ý ab tot effecte u seguirem, denunciar-los, perquè pugam fer castigar-los. E sols açò que us dich per ara, senyor, yo succintament, és lo punt hon pren fonament esta fahena, tostemps parlant no sens esmena d'elles hí vostra. Senyor, açò per lo part nostra," —tan bé digué—, "presupose vostra mercé deliberam, proseguint totes aquest clam ý esta clamor: que la deessa de Amor lo jutge sia." "Senyora vostra senyoria volrà dir més?" "Senyor, puix ho teniu compres, de més serà." "Entés ho tinch, senyora, ja; mas, satisfent al tan cortés rahonament ý ab tal estil, que may semblant ni tan gentil l'é hohit yo, vos dich, senyores, qu'és rahó siau servides ab los treballs, béns, ý ab les vides, ý ab quant hi ha. Hí, per a mi, poch satisfà tal cortesia, puix me teniu tal senyoria quantes sou huy, que largament podeu de mi pendre ý lançar, manar, tenir hí ordenar, fer hí desfer, complidament ý ab tal poder hí libertat, com ho consent l'autoritat del que valeu; hí sols però yo fie en Déu, puix fer-ó pot, que, puix concordes en tal vot sou hí contentes, no restareu gens descontentes en res de mi, ni menys tampoch del bon Despí que ací és; car ordirem tan bel procés hí d'ayre tal, que si los vells huy tenen mal, ý ab gran rahó, los doblarem la cessió hí son mal any." Ý axí tantost, sens molt afany, se apartaren, hí ordenar ells començaren per sos capítolls: hí veureu com, segons sos títolls, los magnifiquen. Soplicació de la deessa Venus "Les vostres leys que·l món tant multipliquen obtemperant, molt excel·lent Princessa, més principals, les dones vos sopliquen hojau, dels vells que tant les perjudiquen, lo clam posat a vós, alta Deessa: mirant, jutgant nostres justes querelles, ý·ls vostres furs lo com los vells los glosen, penssant tots temps que fan grans maravelles, puix, cativant per fora moltes d'elles, lo seu jovent ý edat tendra composen." Denunciació posada contra los vells per part de les dones "Primerament, dien hí posen, no sens dolor, congoxa, pena hí tristor, que, puix los vells són sechs ý exuts més que stornells, durs hí tellosos, no deuen ser porfidiosos ni importuns, puix los estils, hí furs comuns, hí la edat, los han del tot ja bandejat de leys d'amor; que, cascú d'ells, conexedor deu ser de sí, penssant que són rohín bocí de mastegar; e si açò volran negar, provar entenen. Segonament, que, puix defenen semblants estrems, sa passió seguint tostemps desordenada, mostren tenir molt reprovada entenció, penssant matar ab mort furó la tendre lebre, volent tenir daurat pesebre per al rocí que prou no és bo per al molí a tirar sachs, tot ple de vorm hí d'alifachs, de sparavanys, hí de cucaç hí de mals anys, prou per a ells; e si açò neguen los vells, provar entenen. Tercerament, que si pretenen ésser volguts, molt tart se són regoneguts per l'embaraç, puix ja d'aquells nengú m'atraç, no te empenes; hí puix no poden fer esmenes en la barata, no·ls deu durar tant la regata en lo comprar; e si açò volran negar, provar entenen. Quartament, que si ells despenen bé son argent, puix fan d'axò gran fonament, hon fossen tals de donadors e liberals uns Alexandres, als seus falcons, plens de filandres hí rebuats, no·ls cal tenir encapellats davant lo loure, car de mig morta no·s poden moure; ý axí és ver, e si u volran negant saber, provar entenen. Quintament, que, puix tant ofenen nostre jovent, que prenen per espedient en la vellea casar ab jove, que recrea, segons se diu, ý axí u legim del rey Daviu, —de dos donzelles que, sent molt vell, dormí ab elles per recrear, mas no perquè per angendrar ell fos ja bo—, si ells nos volen per axò, no y consentim, ans los diem que y disentim; ý és lo perquè, puix no merexen tant de bé, car dos estrems no poden may ligar ensemps, ni és rahó; e si volran sobre açò res replicar hí non volran bé atorgar, provar entenen. Sisenament, puix disconvenen tant, vert hí sech, per fer-los perdre tal entech, los desenganen: qu'encara que ells les demanen, per molt que u vullen, de libertat ara·s despullen de may dir hoch, car ni la vista ni lo toch d'aquells no·n volen; he si u han fet, elles se·n dolen ab gran rahó; e si·ls volran possesió ells atlegar, ni res d'açò volran negar, provar entenen. Setenament, que, puix comprenen tots ells quants són, que dos vegades en lo món ésser no y poden, ni u faran may per molt que roden, sien contents cercar-se tals espedients per a sos mals, que·n temps ý edat sien eguals, perquè millor sia entre ells nostre Senyor, que és vera pau, perquè Sent Pere ni Sent Pau no·ls departexquen, car no vol Déu que·ls vells merexquen jove muller; e si negar volran lo ver, provar entenen. Huytenament, puix que s'estenen en fer rahons, o, verament, il·lusions per a provar que deuen ser dignes d'amar ý ésser amats, puix los tenim denunciats per sos demèrits, serà mester que tots sos mèrits yxquen a lum; hí, sabent cert ans daran fum que no claror, puix que punits ab gran furor del tot seran, prou de mals anys lavors tendran hí prou què fer; e si u volran negant saber, provar entenen. Novenament, que, puix sostenen tan mala causa, sens molt discors ni larga pausa los mostraran, hí fàç a fàç los provaran, de res d'amor nengú ésser merexedor de tots quants són, ans, dret d'amor tots los confon, puix al convit d'amor tostemps a son despit lo vell s'acosta, hí totstemps va carrega l'osta hí cranquejant, hí quant lo vent li va manquant crex lo pantaix, per hon prou voltes fa carraix tantost l'antena, ý, axí forçat, mostra carena o prest trabuca, car és pijor que or de luca lo trist del vell, que nunca té gens a martell; ý axí és ver, e si u volran negant saber, provar entenen. Deenament, que, puix no·s venen los anys a pes, dels vells aquests lo qui·n te més molt menys ne val, hí que tant més li creix lo mal quant los anys creixen; ý est desavanç, ells no·l coneixen ni menys l'entenen, mas pels desigs que·n ells revenen reben engan, penssant que tostemps bons estan, hí, Deus ho sap, si per desastre alça·l cap son caragol, tantost està fet hun bunyol, segons lo plech, ý açò perquè en guaret sech tostemps se peixen; e si negant ells no u coneixen, provar entenen. E, més avant, perquè pretenen ésser-los fet gran prejohí en deseret de totes elles, requiren, que si en tals querelles més volran dir, ni ajustar ni afegir, ho puguen fer; hí, proseguint com és mester, s'í proveheixca com justament fer se mereixca ý és de justícia; hí, castigant d'ells la malícia he culpes grans, sien aguts a vostres mans, hí ben guardats diligentment hí confessats de tals maleses, que·ls nos condampnen les despeses Vostra altesa." Provisió a la denunciació Puix la deessa hagué compresa la tal clamor, provehí prest ab molt amor, fent intimar a l'altra part, hí fer citar una per tres, mostrant zelar molt l'interés d'aquesta part. Ý a cap d'un poch hí no molt tart vingué Moreno, que per son mal coneix l'ageno, hí vol cercar lo que no ha mester trobar ni menys hoir, hí tot son fet és escopir tostemps al cel, car lo qu'ell penssa ésser mel, és bon acéver que·m par que sia d'Almudéver, en lo jutjar, volent tot sol al coll portar pes que tant pesa. Diu Moreno a la deessa Venus, com a procurador dels vells "De manament de part de Vostr'altesa, una per tres citat, me represente: mas, segons tinch esta causa compresa, veig yo ma part perjudicada ý lesa, car del meneig aquest prou no·m contente; ý ab tot que tinch dels vells largua licència, hí general hí molt bastant procura, tostemps parlant ab digne reverència, soplicar vull Vostra gran excel·lència que provehir me vulla sta scriptura." "Com se pot fer tal desmesura ni contra fur," —respòs Despí—, "yo vull segur dels vells estar, ans, pux un clar, senyora, par ý axí és ver, ell per los vells tenir poder hí prou bastant, no·ls ho mester anar peixcant ni cercar yo: per ço us requir entre en presó de continent, car no coneix prou esta gent vostra altesa; no·ls deu ésser cosa admesa fins sia stat, com se pertany, ben confessat. Què és aço, respòs Moreno, ý qu'é fet yo ni qu'é comés, que vós m'ajau a fer procés, ni menys nengú, per defenssar lo bé comú?" "Ara u veureu," —respòs Despí—, "no us enugeu, veureu lo tema; proseguireu vós lo protema com vos parrà. Donchs concordem-nos de scrivà," —dix lo Moreno. Respòs Despí: "Sia Ximeno." "No vull aqueix, Moreno dix, que no·m coneix ý és gran roncero." "Voleu que sia Sobrevero?" "Aqueix és bo." "Mossényer, donchs, rebeu axò; tocau-ho bé." "Ara vejam si us fartaré, ni què fareu, que ben sé que no·m penjareu." "Dexem rahons, hojam vostres confessions" —dix lo Despí. "Hohiu-les donchs, que veus-m'ací." Ý axí fon fet, car prestament se fon retret a una part, a hon molt bé hí de bon art ell confessà, hí per escrits ell deposà ab veritat, sobre·l que fou interrogat, lo que y sabé: molt largament ell ho digué, mal de son grat, puix que lo joch era forçat. Confessions d'en Moreno Havent prestat son sagrament, segons que fer solempnament s'és praticat, respòs, essent interrogat, sobre·l primer. E dix: que·n part era molt ver de alguns vells, mas qu'emperò ell no és d'aquells, que de amor no pugua ser merexedor, perqu'és molt clar que·s veu tots jorns molt rebrotar en ell natura, hí que, trobant bona pastura son caragol, ab tot que sia moll bunyol, traurà la banya. Sobre·l segon, ab pena stranya, hi respongué, hí atorgant dix: "Com, per què lo vell rocí no pot menjar lo bon bocí, puix que lo y donen? Exes senyores me perdonen: no y han ben vist; si al malalt qu'és lo vell, trist hí desmenjat, no li donau bocí triat, may menjarà, per hon, tostemps perillarà la sua vida." Ý, ab hun sospir molt fora mida, dix: "No y dich més." Sobre·l tercer dix: "Est procés, segons me par, clarament pot tothom mirar, és envejós ý estranyament maliciós; com, sens empenes no pot servir bé ý sens esmenes a un mester, lo bon matraç al ballester? Bé és veritat lo que damunt està posat, que no va dret; mas ja per ço no pert son dret d'ésser matraç." Sobre lo quart dix: "Aquest laç me par molt fort; com, per ser vell, se té per mort jamés negú? Qual ley ho vol ni dret comú que axí sia? Yo bé us atorch que stà en la via ý en lo camí, hí molt pus prop que lo fadrí, naturalment, hí que no y val or ni argent ni menys diners, ans, és forçat que los primers vajen davant..." De molts sospirs acompanyant tot lo que deya. Sobre·l cinqué dix que bé creya ser veritat tot quant allí està posat, ý ab gran rahó. "Ý aquest capítol per res yo negar no·l gose." Sobre·l sisé dix: "No·m repose molt en aquest, perquè no m'alta lo protest qu'elles hi fan, que, si u han fet, tanbé u faran altres vegades, car si stan ara gabellades en no dir och, ni·n volen may vista ni toch, recordar-s'àn: menjaran porch, hí mudaran prest de parer." Sobre·l setén dix ésser ver en tots los caps. "Perquè la salssa, per als naps mustius hí vells, vella deu ser axí com ells; ý axí·s deu fer, segons lo boix pendre·l morter; car, lo qu'és clar, yo no u vull gens porfidiar, puix ho conech." Sobre l'huytén, de sech en sech, dix: "Tot lo negue: mas, com veuran lo que desplegue per la part mia, conexeran sa strologia ésser errada. Com és açò garba ligada que passe axí? No cregen gens exir de mi a bon mercat, que, puix que m'àn denunciat, és ja tot fet; yo fundaré tanbé mon dret, com és mester." Sobre·l nové dix ésser ver, de larch a larch; bé és veritat que lo seu arch és ja molt fluix, hí, si tirant prou voltes cruix, sens caplevar, tan flach com és, basta matar, encara caça; que si vellea jens l'acaça, ja per açò no resta que·ll no·s senta bo per a bé fer més mal, que may nengun barber sarzir poria. Sobre·l deén dix que y sabia lo que y coneix; que prou mals anys té qui·nvelleix masa en lo món, car bé coneix que quants vells són ensemps ab ell, són molt millors per a conssell que per a brega; però que tot quant damunt nega, ho provarà. Essent a punt ja l'escrivà ý aparellat, puix fon del tot bé confessat, ý avien fet ab compliment tot son pertret hí son lavor, li dix donar caplevador a la persona. Fon donat Moreno a caplleuta Puix altercat hagueren una stona sobre lo punt de pendre·l o dexar-lo, ab tot que·l fur no u atorga ni u dóna, puix que la part no stava molt fellona, li consentí deguessen capllevar-lo. Ý axí cobrà Moreno l'esperança que ja del tot mig perduda l'avia, hí, demostrant dels vells la gran puxança, no volgué dar una sola fermança, ans ne portà una gran letania, a demostrar qu'ell ne tenia moltes hí prou, ý ab molt bon dret, franques a l'hou hí molt segures, hí sens empaig netes hí pures, sens recelar les hi deguessen refusar. Ý, estant axí, li dix tantost lo bon Despí: "E, donchs, què feu? Hon és açò que vós dieu? Hajam fermances: vejam aquestes grans puxances que vós mostrau." Respòs Moreno: "Esperau, que yo y hiré, hí més de mil ne portaré. De continent, ya bé prestat bon sagrament hí homenatge, ell anà fer son presonatge partint d'allí, que, altrament, may lo Despí lo y atorgà. Mas, poch aprés, tantost tornà ab gran furor, que paregué fos caçador que ve de caça, que despeats porta a la traça infinits goços; o par que fos la ferma moços ab lo bastó, portant detràs gran professó d'allesiats, de mal vestits hí destrarpats, hí desonests. Ý almenys veureu si són aquests semblants a ells, que són donats per part dels vells hí hòmens proms; dels quals fermanses són los noms: Johan Pantaix Ple-de-mil-anys, Martí Carcaix, Nofre Panssit, Jaume Ruat, Guilem Podrit, Perot Ysagre, mossén Sospir, micer Puagre, don Ramon Fleuma, en Matheu Sech, n'Alfonso Reuma, mestre Rugall, mossén Rovell, micer Gargall, en Lorenç Tos, mossén Jamech En-pipitòs, micer Laguanya, mossén Humor, Vicent Migranya, Andreu Moxell, Gaspar Estopa, don Fluxell, micer Postema, Antoni Brach, mestre Quarema, Felip Sardina, micer Exut, Cosme Ranyina, ý en Amargós, Damià Grony, Miquel Celós, mestre Tristany, mossén Adzar, Domingo Cany, Tomàs Corcat, Bernat Tramssit, Aloy Podat, n'Agostí Fluix, Jordi no-puch, Lois Arruix, ý altres molts més; los quals, venint adés adés, s'í ajustaven, que poch a poch hi arribaven darrers venint. Ý axí·l notari, scrivint hí tocant l'acte, fermaren tots en lo contracte com s'acostuma; ý aprés d'aver donat tal suma de companyons, passant entre ells moltes rahons, ell presentà una scriptura, que donà al secretari, fent-hi posar son calandari de continent. Escriptura posada per part dels vells "Constituhit personalment denant vós, alta ý excel·lent Venus Deessa, Johan Moreno, qui confessa ésser donat per part dels vells ab veritat procurador, emparador hí defenssor de la vellea; posa e diu: que·n ells recrea lo desig tant, que si·ls anava aumentant tant lo poder, incessantment fer hí desfer no cessarien; però, per quant prou no refien de ses ahines, volen cercar viandes fines hí delicades; e que per ço, si·s són clamades d'aquells les dones, ab prou rahons, vives hí bones, ý autoritats, clar mostraran que, tots amats hí ben volguts, deuen ésser, hí molt tenguts en reverència. Però, per quant vostra excel·lència s'à evocat aquesta causa hí tirat de la cort nostra, tots soplicam l'altesa vostra vulla derir, ý, ensemps ab vós, pendre ý tenir a la rahó, que·n causa tal sia·l bordó ensemps ab vós; que, puix siau vosaltres dos, contents serem, ý a tot bon dret nos sotsmetrem a vostre for, puix que sabreu, dexant la flor, collir lo fruyt; ý ab tot que diguen ésser buyt lo caragol del vell, tenint plech de bunyol, per ço no resta no sia gall, puix que té cresta tanbé vermella, ý al sò de nostra caramella ballar no·s puga; car si la pell és de tartuga, un poch ruada, a tot ventrell fruyta saunada més aprofita, hí, si tan prest lo gust no excita per no ser tendra, ja per açò no és dit gendra negú d'aquells; car los draps fins, per ésser vells, nengú no·ls lança; e que, si no rompen bé lança en semblants juntes, ja per axò de córrer puntes privar no·s deuen; e que, si ella, al temps que·s ceven sobre lo loure, massa laugers no·s solen moure, no és maravella, car, per ser molt closa la sella, a l'encontrar, porien per molt revessar rompre·ls arçons, hí per açò los esperons donen fluxets; hí que tanbé, si·ls seus luquets donen gran fum primer que no encenguen ni molt gran flama, hí que per ço qualsevol dama tant los desdenya, no·ls leva que la secha lenya no valga més que no la vert, que no val res ni·s pot encendre; e que, si tart se solen pendre en la fahena, tanbé la fan bé ý sens esmena, tan treballant, que fan venir dolça brollant l'aygua de luny, car, de la let, qui millor muny molt més ne trau; e que tanbé tanquen ab clau tots los secrets, lo que no fan los jovenets que·n l'ame van; hí que huy dels tals com se stan, los vells falcons, faran d'ells tals relacions si·ls dexen tralla, que bé veuran no mengen palla sinó civada. Mas, perquè més examinada e discutida sia esta causa, hí dicernida, requer, demana a vostr'altesa, d'on emana nostra justícia, pera pagar la gran malícia d'aquesta gent, perquè millor lo fonament se·n pugua veure, segons molt clar o farem creure ý ab gran rahó, nos façau asignació de advocats. Los quals seran prest ajustats, puix ho maneu, hí la rahó tanbé l'avreu tantost ací. Requer tanbé, que·l bon Despí sia tantost prest sotascrit, puix ho respost, hí és rahó, a la pena ditalió. Ya, caminant a poch a poch, irem avant com fer se dega, hí de justícia no·s denega may a nengú; requirint-ne, pel bé comú, carta publica." Provisió a la damunt dita scriptura Ý axí, segons com se pratica, fon acceptada, e provehida ý entimada a l'altra part, manant lo jutge, no fos tart, a l'escrivà, donar trellat, si·l ne volrà Despí haver. Lo qual respòs: "No l'hé mester: vinga Rahó, siam en la cotlació, que molt me plau." Moreno dix: "Donchs, esperau, que yo y hiré, ý ensemps ab mi la portaré, si la sabia anar cercant fins en Ongria, o en Anglaterra..." Parla Moreno ab la Rahó "Tan secament me donen mortal guerra les dones huy, volent ab mi contendre, hí, segons quant me corren fort la terra, perduda ja del tot tinch ma desferra, si tu, rahó, ma part no volls defendre: les quals estan ab los vells molt de punta, yo, procurant la part d'ells hí la mia, puix ton engeny sobre tots se remunta, t'é volgut dar al jutge per adjunta, puix, bé jutgant, tothom te pren per guia. Per ço·t soplich, per cortesia, vulles venir ab mi allà, per aclarir aquesta causa. Ý açò, com més ab curta pausa fer-se porà, un bocí més que cent valdrà en altra hora; e puix sens tu se desafora tot nostre bé, te prech, senyora, per mercé, que no·t detingues, mas que tantost ab mi te·n vingues; que·l jutge stà ab la ballesta en la mà hí ja parada: perquè esta causa s'és portada molt soptadet, d'axò del joch d'alamanyet. Hí tras cantó; e per açò, senyora, yo tinch tanta pressa, perquè d'Amor és la deessa lo jutge nostre, e yo tinch por que no·s demostre molt parcial, ý que no·ns pose lo dogal ab rahons bones, que ja sabeu dones ab dones, hí tals com ella, hí majorment per tal querella, que basten fer. Dix la rahó: Posa·t primer; yo·t seguiré, que·n aqueix loch yo no y sabré anar sens guia. Ý axí los dos feren sa via hí son camí, hí, quant abduys foren allí, fent-los fer loch rahó passà, son poch a poch, al setial hon la deessa en tribunal aseyta estava. Moreno, quant véu s'acostava, ý era sahó: "Senyora" —dix—"és la Rahó nostra padrina." Diu la Rahó a la deessa Venus "Compassió me fa ésser vehina ý entrar en part hon may tinguí posada, qu'és tan gran cort, molt excel·lent Reyna, hon res de meu si y sopa no s'í dina; hí per ço·m par que y estich manlevada." Venus respòs, ab cara molt contenta ý affable gest: "Siau vós ben venguda, car bé qui sou vostre gest representa; ý atorgue-us yo que·m són de luny parenta, segons lo poch que us tenim coneguda." Ý, aprés d'aver-la detenguda ab tals rahons, puix que del tot tots los grahons hagué muntat, seure la féu al seu costat; hí, rahonant la una·b l'altra, en l'entretant tothom callava, sinó Moreno, que sforçava la sua part, que stava ja pena del quart, ab molta por. però, sforçant hí fent bon cor, dix: "Què és de fer? Hiré per micer Sabater, mon advocat" "Ja volria fósseu tornat" —respòs Despí— 2que yo no stich per aldre ací su per axò." Respòs Moreno: "Ja y vaig yo; anau pel vostre." "No cureu vós, senyor, del nostre, que ja y serà, que yo us promet no y fallirà, ans, com torneu, ací crech yo que·l trobareu." Ý axí tramés a fer venir micer Artés Despí tanbé. Però Moreno, quant vingué, tot sol tornà; ý axí Despí li demanà: "Donchs, què és estat?" No ve lo vostre advocat?" Dix l'altre: "No, que·n fets de la·nquisició està retret; però, tantost que aja fet, ell ser'ací." "Bo és axò" —respòs Despí. "Com, quin mal és? Tampoch no y és micer Artés?" "Què us cal rallar? Tanbé l'hauríem de sperar." Ý axí, parlant Moreno ý ell, hí mosqueyant los advocats foren allí tots arribats per disputar; ý axí veureu al rastellar qual d'ells del lli ha pres la stopa, o lo bri, ni menys l'arista. isputa miçer Artés, advocant la part de les dones "Coses hi à que·ns paren a la vista promtament bé, senyora molt il·lustre, com la paret podrida, vella ý trista, que·ns sembla tal, de vista com de lista, quant, reparant, n'és passat lo palustre: dels vells aquests, vell és lo de defora, vell lo dedins, envellit per vellea, ý, envellits vells, vellea·ls desafora per vells velluts, l'envellit cor los plora com d'ells, per vells, lo vell temps no s'arrea. Sols lo desig que·n ella recrea jove stà huy molt més que may, hí tan fadrí, que, si pintar algú·l volgués, hí blasonar creu que staria dins en lo breç, o que·l tendria al braç la dida: car, puix no té edat complida, d'ací·s segueix que may lo vell prou se coneix ni s'alimita, ni lo temps vell li aprofita, ni lo novell, ans, pel desig, tot li par bell hí profitós; hí si·l rugall, pantaix ni tos, lo desengana, plora·l desig hí creix la gana, hí, puix que crida, lo vell qui és del desig dida vol lo complaure; e sols per ço se deuen raure hí anutlar, desfer del tot ý adnichilar, d'ells tals estremps: car tots aquells que·ls dexa·l temps hí ja no·ls vol, ab lo garbell peixquen lo sol, si·l temps segueixen; donchs, puix los vells gens nos conexen, forçat serà que·ls alarguem donant la mà per a guiar-los; però, si vull desanganar-los, no me·n creuran, ans, crech que poch m'agrahiran tot quant faré; però en Moreno, per ma fe, perqu'és discret, almenys, crech yo, algun poquet ho metrà en comte, hí u levarà d'aquell besconte; més, general procurador hí principal m'àn dit que y és, hí, fins ací, ho ha defés hí bé portat: si tanbé n'ix son advocat, bona·ls dirà. E donchs, vejam hon se refà lo fet dels vells, en què voleu la part d'aquells corroborar: cascú és tengut de desigar, naturalment, a sí mateix honestament, bé hí no mal; aquest desig és natural, dic-te que sí, mas, deus voler tu per a mi allò mateix que per a tu, sensse perpleix, haver voldries: hí tals desigs van per les vies de caritat. Donchs, per què·l vell, podrit, ruat, no pot penssar que del mal grat discobre clar lo testimoni? Donchs, què direm del matrimoni? Aquí sta·l punt! Què·m voleu dir lo duo sunt in carne una Aquesta ley és molt comuna per a tothom: com se pot fer que l'home prom, canssat d'afanys ab la donzella de quinz'anys pugua·venir-se ni que los dos puguen unir-se en nengun temps essent ells dos los dos estrems? Vols-ne rahó, ý una gentil conclusió, clara ý molt bella? Tu, essent vell, no vols la vella, ans, defogint, tramant, cercant, tostemps texint, lo jove cerques: ab tu mateix me par alterques, cercant ton mal, ý esta rahó natural ý entendre·s dexa, car la dolor de sí matexa la fa cercar incessantment lo ranyhinar hí lo divís. Per què, puix, quod tibi non vis tu fas en ella Tostemps porà·b justa querella, cercar remor, que, si vergonya o temor ambos adiunxit, lavors lo que Deus coniunxit se desfà prest, car mostren-vos aquell protest, com són d'edat, ab què en secret han protestat dins en son cor; hí, puix que veu no són d'un for, l'oficial, per escusar entr'ells més mal, pren-ne paraula, ý axí·ls parteix a lit ý taula, e més avant. Què·m podeu dir vós, replicant sobre açò "la jove vull, monsényer, yo per procrear, car mana·ns Déu multiplicar sobre la terra"? En eix ganchet sol se aferra lo fet dels vells; e per ço us dich no fa per ells semblant fahena, car, puix tantost mostren carena en mar bonança, no poden may portar la dança seguint lo sò; per ço·ls desdenya de tal sò la jove tendra, car no és bo prengua la cendra tantes vegades, estant tot l'any axí debades dins hun conclavi, tancada tostemps ab son avi. Donchs, l'engendrar, per ara·ls vells dexen-l'estar, car bé ý aurà qui millor que·lls hi donarà molt bon recapte, hí no hauran viure d'acapte axí com ells; qu'encara que jamés dels vells case nengú, ja per axò lo bé comú tant no perilla, que lo cassar-se pare ý filla admetre·s dega, —e veus, donchs, com als vells se nega tot lo que posen—; e donchs, digau los que reposen com ja és dit. Si·ls fills dels vells, fills de despit hí de mitat, se poden dir ab veritat per l'una part, per què tostemps d'un bocí és fart tantost lo pare, hí de gran fam la trista mare resta mig morta, veus, donchs, per què gens no·s comporta sien d'admetre, que scassament per acometre valen mealla, perquè amaynant tostemps devalla senectus ista; haveu legit bé lo Salmista? Veureu què diu, forsa, que scur gens ho escriu ni si·s coneix, ý al jove vell com malaheix: Quia, afflictus dicit quod puer maledictus centum annorum; hí, més avant: beati quorum remisse sunt, si bé no stan en aquest punt los vells aquests, perquè no u diu dels desonests axí com ells; però tampoch se diu d'aquells tecta peccata, segun acta et probata per los escrits per ells posats e damunts dits hí atlegats, perquè·n açò ja y som estats altres vegades, hí no [ha]n rebut prou sofrenades sobre açò; per ço no vull ésser molt yo ara prolix. No us recordau per ells se dix non ambulabunt et manus habent et non palpabunt escassament? Car per tenir poch fonament ja d'aquest món, los hòmens vells ýdoles són, mas no de colre; que no·ns degam d'aquells tots dolre, yo no us ho negue, però bocí ab què·ls ofegue no·ls vull donar, ni·m farà may negú lohar tal senrahó. Segueixquen, donchs, l'openió dels bon doctors: veureu de què merexedors aquells los fan; hí, no rebent ton gran engan, faran lo que per rahó ý dret fer los cové. Legiu Terenci, veureu en quant tendran silenci; mirau l'Egidi; no us oblideu tanpoch l'Ovidi, De Arte Amandi, ý allí veureu quin sucre candi y à per a ells; de bons doctors cent mil parells ne portaria, però jamés acabaria de atlegar; per ço no y vull altri portar sinó Barbaça, en aquell pas hon embaraça tot vostre fet, puix que tot sol té prou pertret per a tot quant dir-me volrà, ben alleguant tant com porà. O, negra·nveja, com nos fa perdre·l johí! e però dix Davit axí: Quando respexit, cum in honore esset non intellexit; ý acomparat als animals bruts és estat, ý axí com ells. Ý axí·s pot dir també d'aquella ab gran justícia: Quid gloriaris in malicia? puix que no pots, conserva·lmenys, d'aquells tres vots, en tu la hú; puix que per ley ý dret comú lo món te dexa, posat davant aquella rexa de la rahó, ý al que dius hoc diràs de no, si·t vols conéxer. Com se pot fer pugues meréxer, car diu Davit, com ja damunt és estat dit, de aquells vells que són als trenta_cinch parells, labor et dolor Absit, senyora, tantus error, Que vostr'altesa ofena tant la gentilesa d'estes senyores, que sobre tan velles penyores hí tan arnades, tan espletades ý esquimades, hí derrohides, deguen prestar ses tristes vides ab tal afany! A cent per cent non és bo·l guany de tals esmerços, segons d'aquells los quarts ý·ls terços són diferents; mirau com pot nengú sens dents mastegar faves Quins bavosalls per a tals baves són les donzelles? Prenguen de sopes escudelles, hí grans de pebre; no y cal posar en lo pesebre del vell civada, puix la desdiu cada vegada hí y diu de no: dau-li alfaç o bon segó, puix és provat que·l vell, posat en tal edat, est imperfectus; o maledicta ista senectus et miserabilis! Est apetitus insaciabilis com de l'avar: totstemps té fam hí vol menjar, hí no mastega; dau-li solssits, dau-li que bega, feu-li picats; sien d'uymés desenganats públicament, puix que senyalen a la gent esse audaces; et dico vobis sunt pertinaces sine potencia, et sunt finales in penitencia, ý ad quemlibet forum sepulcrum patens guttur eorum et sic decepti et in peccatis esse concepti vere videntur, què, donchs, speren Quid intuentur puix non utuntur, lampades sue iam extinguntur hí totes cruxen; L'aygua y roman: donchs, que s'arruxen, puix l'oli·ls fall. No fa per ells res de treball, car lo bon peix ý·l bon bocí, a qui·l mereix se deu donar. Ý axí, puix donchs se mostra clar nostra justícia, la desfrenada ý vil malícia d'aquesta gent, puix natural rahó u consent, vos soplicam que, ben mirat lo nostre clam, hi declareu; que, puix som certs hi mirareu ab diligència, ja no volem Vostra excel·lència més detenir, ans, darem loch si y volrà dir res l'altra part, perquè ja·ns par que sia tart hí se·n valdria." Satisfà miçer Çabater, advocant per part dels vells "Aquell convit, per qualsevulla via, que·n lo millor lo qu'és mester hi manca, crech per a mi no fer lo més valdria; que·n tot dinar, si ho voleu que sia, aldre si vol que no tovalla blanca. Dich-ho per ço, puix és mia la tanda, que·m par de més voler parar les taules, si los bocins voleu dar fil per randa; car lo qui pren ab pinces la vianda, en taula pot, menjant, contar prou faules. Puix nostre plet no stà en paraules, alta senyora, lo que a mi més m'entrenyora en aquest fet, és que la part vol fer pertret de filateries; mas, puix no són estes matèries per a tothom, ans de molts anys mostrarem com se deu entendre: ý açò serà més que defendre la part dels vells. Car no stà en blasfemar d'ells ne dir-ne mal, que, puix la plaça·ns és egual, ý axí·s deu creure, a Vostr'altesa faré veure lo que rahone: la qual soplique me perdone, que dir-ho hé. Les dones huy, sobre ma fe, per vós ser dona, penssen tenir sa part molt bona hí molt segura; emperò a mi més m'asegura la bona causa, per hon tots crem que, sensse pausa, dexant a part totes favors, sens altre sguart serà son dret a cadascú molt clar hí net prest atorgat; e, si per ço us hé soplicat que la rahó per part de tots sia·l guió ab Vostr'altesa, no·n deu restar en res ofesa Vostr'excel·lència; ans, ab deguda reverència tostemps parlant, puix aquest fet nos toca tant com se pot dir, no·ns ho deveu a mal tenir haver-ho fet. Ý axí, entrant en aquest fet, sobre·l posat per l'altra part hí atlegat contra los vells: que·m par que sien reconsells molt fora temps, voler negar los dos ensemps no poder ser units de grat ni d'un voler, per les rahons que·s poden dir il·lusions falsses hí fictes; puix vénen tant contra·ls edictes hí manaments, contra les leys hí documents que mana Déu. Car lo proïsme, com sabeu, deu ser amat, tengut, volgut hí estimat, quant hom mateix; e veus de hon se infereix lo que vull dir. Per ço us ho vull més aclarir: què dieu vós? Ho diferexen molt los dos en la edat: penssant la jove qu'és estat ell tal com ella, s'egualarà semblant querella que vós mesclau, ý axí tendran repòs hí pau. Et inde quid? qu'ella al temps de son marit plegar voldria. Donchs, qual rahó als vells desvia amats no sien? Ni del jovent, quals tant confien ésser segurs, d'ésser exemps de leys hí furs de velledat? Ni·n quin ha may assegurat ni preservada, durant lo temps sia guardada ista juventus? Puix, com los vells, non est inventus similis illis; quod si videntur suis capillis albo colore et propter me digni honore patras dicuntur. Donchs, què vol dir non coutuntur hí res no valen? In omni loco, tots s'egualen molt dignament, ab l'asaunat hí vert jovent. Què díeu més, sumant per orde lo procés? Non habent dentes, et propter hoc sunt impotentes. Digau, mosényer: en què us voleu vós ara retrényer sobre aquest pas, que·n fa la part un molt gran cas Què ý podeu dir, sinó voler ne inferir, segons mostrau, que sense dents no pot la clau obrir lo pany? Hí quants se·n troben entre l'any de bons manyans, que, per ésser sobtils de mans, ab prou ganchets obren molts panys que són estrets hí bé tancats? qu'encara qu'entren doblegats ý a poch a poch, sensse cuytar se fan son joch hí son lavor, hí per allò és molt millor tinguen lo tempre algun poquet fet al destempre, que massa fort: perquè, si·ncontra o remort en la moleta, hó en qualque guarda molt retreta, no romp, mas presta; mas, si lo pany és de ballesta, tantost hi obre. Donchs, no us cal dir que·l vell és pobre de spedients, puix sab ginyar sos esturments cercant remey. Donchs què fa al cas aquexa ley, non ambulabunt? qu'encara que semper clamabunt gutture suo, estant totstemps in simul duo, bé s'avendran, que yo us ofir no y cridaran negun vehí. Voleu-ho veure de fi en fi lo que yo us dich? Mirau aquell doctor antich: quomode tute Tulli ha scrit De Senectute excel·lentment; mirau tanbé com l'ignocent ho passa lis, en lo pàraf tercer, si quis, hí, més avant, là hon se va més alargant, pàrafo Quantum, septima lex: Si et intantum, quod seniores ad consulendum sunt meliores, hí va molt saldo, segons ho prova lo gran Baldo; hí Johan d'Imola, hí l'Alexandre tanbé d'Imola com ho conferma; hoc, que lo Bartol no u referma singularment Com ni per hon han fonament ea que dixi, et semper mecum sunt afixi in causa ista Aliud est que no·l Salmista lo que yo us dich. Com lo trobau, vós, enemich de la rahó, al vell que vol fermar bordó per por de caure? lo que hoïu no us deu molt plaure, segons me par; com me sabreu vos desligar estes rahons Ab lo Fraeciscus de Mayrons, non que iam vidi; no u fareu, donchs, ab lo Ovidi, per bona fe, qu'és mes lo punt estrenyeré que no us pensau, regonexeu què diu Sent Pau, Ad Filipensses? Hí mando-us prou passar defensses tant com volreu. Ý, en l'Evangeli, Sent Matheu què y ha scrit No us done yo sucre candit sinó molt fi. Però, legiu Sent Agostí, Amore mei, en lo De Civitate Dei; veureu què diu de l'home vell, ni què n'escriu, que és lo pus fort: que nunca mor fins tant qu'és mort; Gafau axò! Perquè vejau si pert lo sò ni la mesura, legiu lo Sent Bonaventura, doctor sobtil, ab altres prou més de cent mil del Flors Sanctorum. Donchs no és açò·l Beati quorum que m'atlegau? Ni menys seran, si bé y penssau, quinque laudates; guardau, que bé us darem çabates a vostres peus. Legiu, en lo dels Macabeus, veureu la prova; mirau en la Digesta Nova: Codice Plusquam, prima secunde, termino Nusquam, Septima coma, et Lodovicus, tanbé de Roma, quomodo dicit si debet esse lo vell sotlícit, ni què deu fer quomodocunque, puix té poder; facite nobis, postea ante, sicut pro vobis: qui si tal és etiam semper sumus equales. E, donchs, hou hou micer Artés par-vos que cou la mia salssa? Guardau, que ley ni glosa falssa no·m farà nosa; glosau-me vós aquesta glosa, sicut scripsi: yo crech serà l'Apocalipsi, pro aliquibus. Donchs, conexeu est iste cibus bonus ad gustum; sed utrum sit iustum, iniustum, no y dich yo res. Mas, resumint bé lo procés que haveu dit, los fills dels vells, fills de despit? O male dictum! A seculo non est auditum tale obprobrium contra precettum et matrimonium! Quod, propter hoc, dimittet homo, poch a poch, patrem et matrem, et consequenter dimittet fratrem, et hec dimissa? Qui ab cunyats entra en missa se n'hix a soles. E, donchs, què us par d'estes resoles, mosényer meu? Teniu-hi res que y repliqueu sobre açò? Poria-us dir ara a vós yo: Quid intuentur? Et habent os et non loquentur? yo crech que sí: que, ben mirat, quant fins ací hé yo portat, ordit, provat hí atlegat, molt clar se mostra, ésser en tot molt la part nostra corroborada. Ý, puix que tant resta provada, no y vull dir més, que yo·m conech que stich encés en atlegar. Però, per més no fatigar Vostr'excel·lència, sols la soplich que·n la sentència, aquesta gent, coneguen bé lo fonament de sa malícia, essent molt prest nostra justícia desempachada." Lo rahonament de Moreno ab son advocat Puix fon del tot la causa disputada molt largament en tan bel'audiència, presents les parts, asignaren jornada los jutges dos, per a dar la porrada en l'endemà, hí poblicar, sentència; ý axí tothom a casa se·n tornava, puix agué fet cascú lo perquè y era; hí·l bon Johan, que molt content restava, son advocat tanbé s'acompanyava, parlant ab ell axí per la carrera: "Bé·m só altat de la manera del vostre dir, com vos hé vist tant embotir hí atlegar, fer hí desfer, ý apropiar excel·lentment hí satisfer molt finament, que·n fe de Déu, major renom que vós no us creu haveu guanyat; mas, vós no ves restar parat micer Artés, quant ell hohí que li digués "e, donchs, hou hou, mossényer meu, par-vos que cou" que barba pits posa tantost als vostres crits, hí lo Despí ferma los ulls lavors en mi molt alterat. Respòs lavors son advocat: "O, fidem Dei! No conexeu vós, corpus mei, aqueixa gent que·n lo seu dir fan fonament de barrumbales, hí tot son fet és, ab rialles, fundar son dret; ara veuran si y ha pertret per a obrar. No·m só volgut tant alargar yo com podia; que més doctors mostrar volia, ý, ab rahons fines, les Decretals hí Clementines, hí la gran Suma, Angel d'Aretzo, Rafel Cuma, hí l'Albert Gran, ý el Codi, hí l'Andres Johan." "Sabeu de què," —Moreno dix—, sobre ma fe, me so spantat? Com en hun loch tan senyalat ý en tan gran plaça, no y ha atlegat sinó Barbaça, micer Artés." L'altre respon: "Com àn-lo pres de improvís! Ý axí tothom se n'és bé ris, que bé u hé vist; per ço ý só yo vengut previst, hí ben armat. Però, mirau, que replicat gens no m'í ha! Demà veureu quin estarà, al poblicar: car no podem sinó guanyar, per nostra part; mas, com havem tengut bon art, bé u deya yo, que, si rahó fos en açò, per la part nostra seria bé com clar se mostra lo joch egual." "Sabeu per què us fiu yo senyal, quant disputàveu? —Moreno dix— vós no y miràveu: que·n atlegar, rahó·s dexà de rahonar ab la deessa, prenent plaer en la gran pressa que vós teníeu, com tan espessos enbotíeu axí·ls doctors, que, per ma fe, los miradors quants n'í havia ab gran plaer hí alegria vos escoltaven." Ý axí, rallant, ells se n'anaven fent son camí; mas, l'escrivà, tantost allí per manament dels jutges, molt diligentment, ell replegà los actes tots, hí·ls ordenà segons devia. Ý axí, anant-se·n dreta via, ell los portà als jutges prest, hí·ls presentà tots los contractes. La altercació de Venus ab la Rahó I axí les dos, examinant los actes, regonexent los papers ý escriptures, passant rahons entre elles hí grans tractes, res no poguem presumir dels seus pactes los miradors, sinó per conjectures: Rahó, scoltant, tapava·s les orelles; Venus, parlant Rahó, restava muda; may negun mot poguem compendre d'elles, fins que Rahó dix, arrunçant les celles: "Segons axò per hac hi só venguda." "Podeu ser vós de més tenguda" —dix la deessa— "si no jutgar segons confessa la part matexa? Que lo que us dich entendre·s dexa, si bé y mirau; que lo millor vos oblidau... mirau-hi bé; no veu que diu sobre·l cinqué? Veniu ací: mirau açò! Siau ab mi, per vida vostra! Que veus ací com clar se mostra, sens ficció. Girau a la confessió, sobre·l setén, ý allí veureu com se defén, o si s'acusa, ý al menys veureu si és escusa que yo us hi done. "Donchs, no u digau, que bé m'adone del que·m dieu, mas, si compendre vós voleu bé tots los caps..." "Mirau què diu sobre los naps, mustius hí vells: si us par que sien reconssells, a vós ó deix; passau-ne·ls ulls, legiu aqueix de larch a larch: mirau què diu tanbé de l'arch..." Dix la Rahó: "Mas ell ho diu del seu rotló, que surt molt fluix, però que, ab tot qu'encara cruix, se troba bé." "Ý axò us dich yo, trista, tanbé, —dix la deessa—; no u entengau a la revessa, que·ll mostra clar que stà huy, per a pelear, millor que·ls altres. Hí ve-us ací per hon nosaltres tenim prou lum per aclarir tot aquest fum, molt prestament: per què podem lo argument fer a pus fort, perquè, si ell, estant mig mort se té per tal, hí creu que més que·ls altres val per al mester, és clar senyal del poch poder que·ls altres tenen; hí tots los caps hon se defenen, no munten res, car tot lo punt d'aquest procés en açò stà." Dix la Rahó: "Ab vós só ja, però no·m par axí·ls deguam del tot privar ab tals ultrances: enterrogem-ne les fermances que·ns han donat, perquè molt més examinat sia aquest fet; ý, avent-hi fet tot lo putret que fer podem, més sanament declararem; voleu-ho vós?" "Contenta só." Ý axí les dos feren venir tantost allí, per aclarir la qüestió, Lois Eunuch, ý a·n Tremoló, ý a micer Moix, mossén Moquita, ý en Coix_Coix, que eren estats los que arrers eren plegats a l'ajustar-los. Hí, començant ha·nterrogar-los, degueren ells: "Esperarem, senyora aquells que venen ara." "No·ns hi cal fer tant gara_gara," —dix la Rahó—, "que, de ma part, contenta só que, quatre u sinch, sobre lo dupte que yo tinch hi vull saber, mi vulen dir lo seu parer." Ý axí·ls digué: "Digau-me, donchs, per vostra fe: los vells aquests, quant als convits d'amor requests són convidats, dexau-los desacompanyats vosaltres may?" Respòs tantost en Johan Glay: "Val Déu, senyora" Vist la edat quant los honora degudament, hora ni punt ni hun moment may los dexam, ni, encara que fer-ho vullam, no u podem fer, ni menys està en nostre poder perdre·ls may d'ull." "No, és, donchs, més lo que yo vull per ara veure," —dix la Rahó—; "ara vull creure lo que·m dieu." Venus respòs: "Gràci'a Déu, que u veureu clar!" Ý axí·ls ne feren prest tornar per son camí; ý, fent venir tantost allí a l'escrivà, a ordenar-se començà prest la sentència. Ý·l jorn aprés, que·n l'audiència ja s'ajustaven, abduys les parts, que desigaven veure·n la fi, foren tantost de bon matí allí presents; hí·ls jutges, essent diligents en espaxar, ans que deguessen poblicar examinant, hí relegint hí comprovant ab diligència, regonegueren la sentència les dos ensems; tenint gran ànsia tostems, hí gran recel, que no fos fet a nengú pèl de injustícia. Sentència És livell just lo ceptre de justícia, quant, justament jutgant, se administra per egualar hí temprar la malícia: castiga·ls mals, refrena la cobdícia, ý a viure bé a tothom asinistra. Però, mirant d'aquella la figura, en l'una mà li vem portar la spasa, ý en l'altra·l pes, senyalant la mesura: ý axí, passant huy d'ella gran fretura, tothom la vol però no per sa casa, car tant com més los mals abrasa hí bé castiga, tant la té més per enemiga ý abominable lo qui de res se sent culpable; però no resta que les restants virtuts, en esta tan solament, no tinguen totes fonament, puix que, sens ella, poder obrar és maravella may res de bé. Aquesta és la que sosté lo bé comú; aquesta fa que cadascú viu molt content, si té bon seny, en l'estament que stà posat; aquesta·ns fa la veritat clarament veure; aquesta·ns fa los duptes creure hí aclarir; aquesta·ns fa bé dicernir ý examinar, tornar a loch hí areglar lo que és mal fet; aquesta·ns fa cercar l'endret de totes coses; d'aquesta parlen en ses gloses tots los doctors; aquesta·ns fa merexedors de gran renom; aquesta·ns fa hí·ns mostra com viure devem. Però nosaltres entenem en egualar, pacificar hí limitar, hí aclarir, ý en concordar hí avenir los clams posats contra·ls damunt denunciats pares antichs; los quals trobam ser enemichs de sí matexos, puix que, portant al coll tants fexos de sobrats anys, volen donar dels seus afanys part a tothom; per ço nosaltres, mostrant com est fet està; havent esguar que cascú fa lo que pot fer hí no·l que vol, puix lo poder a tots no basta; vist que tenim en mans la pasta libertament, per a mirar molt amplament hí molt bastant, per les dos parts tot ço e quant s'és pogut dir, provar, loar, hí encarir, hí praticar, hoc hí negar, hí comprovar ab rahons bones, axí per la part de les dones com per part d'ells; e vist que ja los cascavells tenen panssits; e vist que stan tostemps hunits molt de ventrell; e vist que son sensse rovell d'aquells los hous; e vist que més que no les nous fan la remor; e vist que·n ells fall la calor ja natural; e vist que d'ells ja lo perpal està sgranat, e ja no és bo per fer forat, puix no y ha·cer; vist que los vells han menester doble stipendi, hí tantost dien Fe me rendi. mas no de por, sinó que més no·ls basta·l cor ni la virtut; vist que tostemps ab la salut estan en luyta; vist que, sovint, sols de la fruyta s'enfiten prest; vist que, si tiren mal de sest, pijor de vol; vist que d'aquells està ja·l sol molt alta posta; vist que lo vell té la resposta millor que·ls fets; vist que del tot estan desfets hí eclipssats; vist que ja·ls han desenganats hí ells no y crehen; vist que, parlant d'amor, recrehen ab molt plaer, puix del passat l'ull hí broquer sols los roman, mas no s'adonen de l'engan, que·l cuch del vell quant vol filar o fer capell tantost se penja, hí que jamés la fulla menja ben mastegada; vist que tostemps està enbogada la su'aygüera, hí que tostemps la sangonera tenen malalta; vist que tanbé tostemps fan falta al cloure·l joch; vist que d'aquella may lo seu roch val per peó; e vist que d'ells lo brau leó és gatolí, qu'encara que volent dir sí mene la cua, al primer salt tantost rebua hí diu no pus; vist que tanbé al primer sus se troba mat, car may està encubertat, puix no·s pot moure; e vist que, quant se troba·l cloure, fa mal profit, car tot ó fa a son despit hí mal son grat; vist qu'entra tostemps doblegat son caragol, ý és ja provat ésser bunyol, segons lo plech; vist que, tostemps, restant en sech mostren carena; vist que tanbé ja la fahena de l'arquejar no fa per ells, ni·l carduçar tanpoch la lana, qu'encara que y sia la gana fall lo poder; vist que tanbé, al menester, los seus falcons no spantaran ja molts agrons, car són moxetes que scassament les busqueretes o bequerudes volar poran, segons les mudes que tenen ja; e vist tanbé que·n rahó stà, puix que les dones dormint ab ells, a les espones dormen del lit, passant de clar tota la nit ab lo desig, com si y agués paret enmig, morint de fam, car nunqua troben lo reclam dels vells a punt, per a cantar al contrapunt que han mester; e vist quant tart en son temer claven la vira, lo moviment d'aquesta ira es un corcó que·ls dóna mortal passió, puix, ab tals faltes, viure les fan com a malaltes, tenint dieta, bevent tostemps ab cullereta en sanitat, fent-los servar de castedat per força·l vot, tant, que·n son niu al segur pot filar l'aranya, hí d'ací·ls ve·l mal de migranya hí merarchia, del dejunar la nit hí·l dia ve lo bascar, lo mal de cor hí·l sospirar, ý esmortiments, hí cent mil altres accidents, hí rams de mare: d'on, desijant qui les repare, cerquen remeys, per hon prou voltes nostres leys afavoreixen; et vist que·ls vells prou no coneixen ni menys recelen semblants perills, ans, tostemps belen volent mamar, devrien-se ja desvear d'aquests mals vicis, puix que miram per los indicis, hí clar se veu, que, per molt que·ls ajude Déu, ab tants afanys acaminant, may en deu anys arribaran, fent tot l'esforç que fer poran, d'icí a Nules; hí som les dones com les mules, que, ben penssades volem ésser, hí cavalcades a totes hores, hí·ls esperons són cantiplores molt delitoses per a les que stan desijoses d'asaborir la bona nit hí mal dormir; hí vist tanbé que, puix en ells no y vem de què puguen fer joch, que lo fet d'ella és sola lo toch hí parauletes; e vist que ja d'ells les jutgetes per a les dones per res al món ja no són bones per a sonar, ni tampoch per afalaguar neguna d'elles; e vist ab quant justes querelles se són clamades, hí que n'estan molt alterades ý ab gran rahó, puix que dels vells lo vell bordó és canya fer-la, hí, si d'aquells algú és dit perla, serà de peix, però la jove l'avorreix tant hí·l desdenya, puix tostemps fa com la spardenya la companyhia; hí vist tot quant veure podia ni replicar, ý·ls advocats al disputar lo que y han dit; vist lo procés molt bé fornit de tot ço ý quant era mester, ben atlegant, hí la scriptura per lo semblant, hí la procura per part d'aquells; vist que·n Moreno y és per ella en tal ajust, que no pot ser del mateix fust pijor clavilla, ý esta tan bé ja dins la ylla dels penssaments, puix són del tot sos esturments desconcertats, que, puix que no·ls hi han untats d'oli d'olives, li han cregut tant les adives, que és bé mester que y mostre Déu tot son poder; Jesús: e atenent misericordiosament en esta causa, ab molt repòs e no sens pausa examinada, hí com se deu bé ruminada hí discutida, compresa bé hí aclarida ab gran sahó, per Nós, na Venus, hí Rahó, abduys ensemps; davant los ulls tenint tostemps de nostra penssa aquell qui és vera defenssa, hí creador de tot lo món, hí redemptor universsal, lo qual, clavat alt en lo pal, per tots salvar a mort cruel volgé liurar a sí mateix, d'on tot johí bo proceheix hí verdader; exercitant nostre poder, pronunciam, sentenciam hí declaram: que tots los vells, hí·ls que seran semblants a ells segons les obres, no puguen ser d'amor manobres ni tampoch mestres; ans, tots aquells que són maldestres en aquest art, volem, manam vixquen a part, fora·l ramat; perquè lo gall que és mal granat per a lavor, molt poch li val ser cantador, puix no fa pondre; hí per ço·s deu lo vell dispondre en fer tal vida, sabent que té lo temps a mida; hí, fil per randa que dels desigs faça comanda o cessió, a·ls que y daran millor rahó, ý, ab menys afany, en poch espay, qu'ells en tot l'any; ý, en ser de nit, vajen tantost de taula al lit, ý en bon coxí reposen bé fins al matí; hí la costella sia la sopa ý la scudella; ý, al dia clar, sien tenguts tantost anar, passos contats, alla hon són més obligats, qu'és: a hoir missa, primer, ý a oferir l'ànim'a Déu, puix que tan prop del regne seu tenen los peus; hí no anar cerquant capmeus ni pedres fines, conforts, solsits ni medicines per avivar, ni fer que pugua rebrotar lo margalló, que, trahucat, ple de corcó, no és bo a res; e més, manam no·s curen més, de huy avant, contraminant anar cercant jóvens mullers, puix no fa al cas com asparvers dormir ab presa; per ésser gent tant indefesa hí tan civil, que no·n trobam, entre cent mil, solament hú que sia bo, ni cuyt ni cru, a res d'amor. Però nosaltres, ab tenor de la present, los bandejam públicament de la cort nostra, puix conexem hí clar se mostra massa s'enpenyen; car, puix en res ja no·ls constrenyen les nostres leys, no consentint en los homeys de sí matexos, manam que no sien adnexos, mas separats. Però, si, de desesperats, ni haurà·lguns que vullen ser tan importuns que, repel·lint ý al que manam no obehint, volran cercar, o penaran per conquistar tendra donzella; si·ls fan comprar de Cornuella les antipares, o de Sent Luch los fan confrares, o a Cervera los fan anar, dreta camera, o a Bayona, fent-los portar totstemps corona —o, les manyoses!— de Moysés, molt gracioses ho puguen fer; hí·ls ne donam bastant poder a totes elles, axí viudes com donzelles, ab vells casades, sens que no sien obligades a perdre·l dot, puguen seguir lo nostre vot, si, en jovent, ab ells tendran acostament; perquè és rahó, puix ells se tallen lo bastó ab què·s castiguen; hí, perquè més no les fatiguen ab tals empreses, los condempnam en les despeses." Lata sentència e fi del sompni Ý axí les parts, ab paraules corteses, qui, marmulant, mostrava cara trista; altres, rient, refermaven les preses; veyeu entr'ells rahons hí grans conteses, axí de gest, paraules, com de vista. Però no·ls cal a les dones res tembre, puix per sa part la sentència canta; la qual, per més los mals d'aquelles rembre, se poblica a sis jorns de deembre, mil quatrecents de l'any sis e noranta. Ý, ab la remor de la gent tanta ý ab l'avalot, que scriure prou del tot no·s pot lo quant fon gran, se despertà Johan Johan.