Considerant quant dignament,
des que lo món té fonament
hí fon creat,
entre la gent s'és praticat
un bon costum,
que, per donar claror hí lum
los uns als altres,
segons havem trobat nosaltres
hí u dexarem,
jamés de scriure
les bones coses.
Perquè los tests resten, hí gloses,
en aquest món,
per avivar d'aquells qui ý són
l'enteniment;
hí
tinguen rahó,
avinentea hí sahó
d'aprofitar-se
hí perquè més puguen altar-se
hí dicernir
les flors dels fruyts, hí prest collir
fruytes eletes,
dels arbres bells que
han tresplantat,
fengint de fals ý ab veritat
coses ben dites
les quals, si no fossen escrites
axí per ells,
axí als jóvens com als vells
fóra fexuch
traure d'aquelles nengun such
ni menys sentència;
han ordenat ab eloqüència
hí bell estil,
tant, que
d'aquells les letres,
puix afalaguen tant los metres
nostres orelles.
Donchs no u tingam a molt grans maravelles
hajen escrit de burles ni de veres;
que si miram ses faules hí novelles,
mirant los senys de qualsevol d'aquelles,
conexerem que són prou verdaderes.
Per ço, tenint l'estil d'aquells per guia
puix en tal art són excel·lents cetreros
encara que dormint seguit me sia,
descriure vull un sompni ý fantasia
que fiu, dormint, una nit en Museros.
Que puix no crech gens en hauheros
ni en senyals,
ab tot que
no
los sompnis fets, ni aclarir
may a nengú,
ý aquest parer és molt comú
entre la gent,
no y vull mirar tan primament
en aquest cas,
ni
en recitar-lo;
ans, só content comunicar-lo,
hí mot a mot,
hí punt per punt, escriure
segons veureu.
Per ço us soplich no us enugeu
veure
que puix que may fins al matí
me viu despert,
estant atent sobre
del que hohia,
no crech errar la strologia
dexant-mi res.
ans, en lo punt en lo qual més
la son nos liga,
hí dels treballs la gran fatiga
sol descanssar
en començant a refilar,
yo somniava
que una nit anant caçava
per les taulades;
com entre l'any moltes vegades
vos esdevé,
qu'en temps de pluja ý en seré
diu hom al can,
perqu'és la caça que més plau
als bons furons
que saben bé tots los racons
escorcollar;
ý aprés d'aver fet encavar
posí sendera.
D'on me trobí, no sé en quina manera,
per hon ni com, en cambra ben tancada:
la lebre fon una dama que y era,
jove ý gentil, que stava de partera,
no sens concert en son lit reposada;
ý axí, parlant ab pertinents paraules,
segons lo loch licencia
no perdent temps tan poch en largues faules,
volent partir hí desparar les taules,
víu que lo jorn del tot ja clarejava.
Hé yo, stimant que perillava
molt de ser vist,
com ella
dix: "Què teniu?"
"Mal foch que
qu'és ja és de dia!".
"Com se pot fer que axí sia?
Trista de mi!
Que tan poch ha que sou ací;
ay, gran fortuna
Guardau, senyor, no sia luna;
que no pot ser."
"Penssem, senyora, què és de fer;
dexem rahons,
mirem de tots aquests racons
qual és millor."
"Trista de mi! No u sé, senyor,
ni sé què
Ay! qu'és allò? És en la plaça
hó en la carrera?"
"Senyora, no, mas la tendera
qu'obre la porta."
"Ay, mala sort dau-me per morta
ans de demà,
que lo restar forçat serà.
Cridem Francina;
farem calar més la cortina
si y haurà loch;
donchs esperau, senyor, hun poch."
"No fareu pas,
que causareu en tal trespàs
moltes sospites."
"Donchs, què faré? Que mil vesites
tinch de tots dies."
Ý, estant en tals contraverssies,
vingué
d'on fon forçat davall lo lit
yo m'encavàs,
ý el jorn següent allí restàs
tot aquel dia.
Ý ans que no entràs lo que us dich que venia,
haguí yo tret davall lo lit grans frasques;
hí quant fon dins, que ja fon molt de dia,
li demanà si bé dormit havia;
ý ella respòs: "No u ha volgut les basques."
Ý, aprés dinar, segons que s'acostuma
entr'elles de vesites esmena,
yo víu venir de dones grant suma,
que no
en quant poch temps ne fon la cambra plena.
Hí totes, fent la Magdalena,
sensse desorde,
segons entraven per son orde,
d'una en una,
ab la rahó qu'és molt comuna
del bon pro us faça,
sens largues noves feÿen jaça
ab la partera;
e si alguna molt parlera
se detenia
per allargar sa cortesia
hí sa rahó
puix acabava son sermó
tantost se seya
Hí puix que fon plena la sgleya,
lo sermonar
sentí entr'elles molt cuytar
ans de l'oferta;
puix sabeu quant és cosa certa,
elles ab elles,
hí més si són totes femelles,
tantost y són:
volent parlar de tot lo món
en tot se meten;
hí si callau vos acometen
per traure noves;
hí tostemps fan contres ý proves
sobre tothom:
"Hí vós què feu?" "Hí l'altre com
se troba huy?"
Hí dir los mals de son vehí,
de sa vehina.
Ý ara, parlant de medicina,
donen remeys;
hí, atlegant los furs hí leys,
en tot se posen;
ý en tota res dien hí glosen
lo parer seu.
Parlar del cel les hohireu,
hí de la terra;
ara de pau, adés de guerra;
hí de l'infern;
hí de l'estiu, hí de l'yvern.
Hí, sens affany,
vos contaran tot quant en l'any
han començat,
texit, ý ordit, hí acabat;
tot, fil per randa,
vos ho diran, sens donar tanda
per a respondre.
Hí, baix parlant, sentiu compondre
tantes cosetes,
que par que sien oronetes
dins en lo niu,
que si
bast'acordar-vos;
hí si voleu aparallar-vos
ab ploma ý tinta,
veureu entr'elles com s'í pinta,
hí com s'í juga
d'un joch que
hí com repiquen,
ý unes ab altres com se piquen
del joch, baxet,
parlant cubert hí molt secret,
elles ab elles.
Yo, aguaytant ý ohint los vols d'aquelles,
tan gran plaer prenia de mirar-les,
que desigí que
fossen tornats en aquell punt orelles,
perquè pogués més atent escoltar-les;
ý, estant axí, vent que
creure podeu qu'en tal cas no dormia,
ans fon descans que molt me descanssava;
puix, tant com més la brega
tant yo millor majors pedres collia.
Entre les quals una y havia
qu'enterrogà
totes les altres, de mà en mà,
d'una en una;
mas, a la fi, puix per cascuna
li fon respost,
voltant lo cors girà
ab gest sobtat,
dient a la del seu costat
que prop tenia:
"Hí com està sa senyoria?"
"Hí sa mercé?"
qu'és un parlar aquest que ve
d'Alt'Alamanya,
que, per venir de terra stranya
hí ésser tal,
se
al temps de huy,
dient a vós lo que de mi
sembla que diguen;
qu'encara que parlant desliguen
lo que dir volen,
elles ab elles se n'absolen;
ý axí parlant,
li tornà dir, prest replicant:
"Quant vos veuré
estar al lit del mal que té
vostra cosina?"
"Si m'í sabeu vós medicina,
dir-la
—respongué l'altra—, "e si u feu
tendré-us per mestra,
puix yo fins ara
puix no u hé fet."
"Deveu tenir rohin luquet,
que
bona la veig, gentil he fresca;
mas axò u fa...
Hí, escoltau, feu-vos ençà,
digau lo ver:
Ha-us acertat o fet coster
vostre marit?
Si emvidau, té-us may l'envit?
Yo crech que no;
digau-m'ó, donchs;
dir-vos hé yo també del meu:
puix sospirant me responeu,
mal guany hi ha.
Del meu vos dich que totstemps fa
grans bancalades;
dos mesos ha que stich debades,
que del meu ort
tinch ja mig sech lo morritort
hí
tot està herm, hí tot se pert;
tan tart hi plou!
"Prou mal son grat, senyora
lo meu tanbé,"
—respongué l'altra—, "ý, per ma fe,
ell dexaria
tots quants envits yo fer porria,
abans de lanç,
que yo y conech gran desavanç
d'un temps ençà."
Ý altre parell, de part d'ella,
que prop mi staven,
molt baix entr'elles rahonaven,
dient axí:
"Aquelles dos, de vós hí mi
parlen auzades,
que yo u conech en les mirades
que
mas tanbé
hí sabeu com
li havem mès nosaltres nom,
per ésser tal?
Na Lepafils de Sandoval,
qu'és mala carn;
de tot lo món se trau escarn,
que fàstig és."
Saltà un'altra al través
ab tal rahó:
"Hahir hohí yo lo sermó
de la Cruada:
ja la tenim altra vegada
per dos reals;
quin temps tenim, per ésser mals!
Si u volem ser!
Lo temps de Sent Vincent Ferrer
per què s'acosta;
ý açò que
tantes galeres."
Respòs un'altra: "Va de veres,
o és falsia?"
"Senyora, ver crech yo que sia,
segons àn dit
huy los jurats, que mon marit
fon a la sala,
hí
que devallaven."
Ý axí, hoint que
ab alta veu un'altra de la dança
dix: "En un loch l'altre jorn recitaven
unes rahons que, segons les contaven,
eren pijors que les noves de França,
de cinch o sis hòmens huy de València:
hí la hú és un jurat entre
que no sé d'on tenen tal preminència,
de parlar tant ý ab tan larga licència,
en perjuhí ý descret de nosaltres.
No sé alguna de vosaltres
si u ha hoït."
"Senyora, com que s'és seguit
contau-nos-ho."
"Cosa que, si Déu me perdó
hí
lo món és ja del tot perdut;
que si y penssam,
seria cas de metre
hí formar greuge;
que no sé yo res no s'agreuge
que puga ser
per a nosaltres més coster
que serà ço."
"Ý donques, sus, contau-nos-ho,
puix ho sabeu."
"Senyores mies: trobareu,
segons me par,
alguns se solen ajustar
en certa casa
d'un home de corona rasa,
ecclesiàstich,
molt graciós hí molt fantàstich,
hí molt sabut,
ý entre la gent molt conegut
per excel·lent,
de molt gentil enteniment
hí singular:
mossén Bernat de Fenollar,
bé
"Senyora, sí, no us estronqueu;
passau avant,
puix ab silenci escoltant
tothom vos hou;
si serà algun divorci nou,
dels que huy s'usen."
"Senyora, no, ans nos acusen
en prou maneres,
ý ab prou rahons molt verdaderes
hí de bon art,
tots defenent molt bé sa part,
han altercat.
Mas, dir-vos hé per què és estat
açò entre ells:
sobre los jóvens hí los vells,
qual de amor
deu ésser més merexedor
hí més amat,
ni si
o més en comte;
ý axí los uns reben bescomte
en elegir,
la part dels vells volent tenir:
han fet rahons
per hon, moltes col·lacions
hí molts ajusts,
sobre açò s'í són tenguts;
hí, fent ses contres,
són arribats alguns encontres
per a nosaltres,
car, disputant los huns ab altres,
nos han donades
de molt sobergues garronades,
passant son joch
ab estes lengües que de foch
tenen los hòmens,
sobre aquells que
hí molt vellarts,
dient que massa
en tals oficis,
segons veu hom per los indicis
de cada dia."
"Digau-nos, donchs, senyora mia:
hí qui són ells?
Digau: sabeu quals són aquells
que favorexen
la part dels vells, hí desconexen
la joventut?
Digau, si Déu vos dó salut,
de cadascú
los noms d'aquells, de hú en hú,
vejam qui són,
que des que crech lo món es món
may hohí tal,
ni qüestió tan desegual
víu disputar."
"Senyora: l'ú és Fenollar,
lo doctor vell;
Johan Moreno, hí Portell,
hí un Gaçull,
—lo viscahí que té l'un ull
desconcertat—,
hí
mosén Vinyoles;
caxa n'àn fet de castanyoles
ells de nosaltres;
també n'í ha, crech, que dos altres
que no
los quals si són enmiscuhits
secretament,
sensse tenir gens sentiment
dels noms d'aquells.
Hí los que tenen ab los vells,
és lo jurat,
hí lo Moreno, qu'és estat
lo principal;
lo Fenollar ha fet egual
lo joch a tots;
los altres dos, la hú los bots,
l'altre
ab lo ferir hí rejaçar,
han egualat,
mentres lo joch los ha durat,
molt la partida."
Un'altra dix: "Senyora, per ma vida
exa rahó a mi la m'àn contada,
hí no
mas no també, tan largua ni complida
com ara vós la
però yo us dich, segons que puch compendre,
qu'és molt mal fet en rims ni menys en proses,
los negres vells, que
ni
hagen a fer sobre nosaltres gioses;
car no són pas aquestes coses
per a pahir,
que
ni disputar,
ni si
hí plaga
també aqueix vostre jurat,
qu'ell tengut és
defendre totstemps l'interés
del bé poblich,
mas no amparar mal tan antich
com és vellea,
que sols l'ohir porta ferea."
Ý axí girà
a la més prop, hí acostà
dient axí:
"Hí vós no y veu, trista de mi?
Mirau aquella
que
com està muda;
valria més no y fos venguda
en tal conssell,
que perquè té lo marit vell
faç lo que faç;
hí lo y hé dit yo fàç a fàç!
Mirau quà fa:
yo crech que tot lo y contarà."
"No farà auzades,"
—l'altra respòs—, "mas, puix debades
viu en lo món,
perdent son temps com moltes són,
hí descontenta,
voleu que ara no se
Ý un'altra dix:
"E donchs, vejam qui millor n'ix
d'aquexa brega."
"Mirau est'altra què m'atlega!
Sou vós d'est món?
Dret e rahó totstemps confon
als trists dels vells;
perdrien-ne cent mil parells
de tals debats,
hí, mal los veja rocegats
hí farts de mal!
Qui
sien quisvulla?"
Respòs tantost la de l'agulla:
"Hí per què no
deuen los vells ab gran rahó
ésser amats,
servits, volguts hí estimats,
tant hí molt més
que
en ells de bé?
Mirau, senyora, per ma fe,
que u dich de cor."
"Més vos creuré que u feu per por,
o per vergonya:
que ja sabem la dura tonya
com se mastega;
no y ha nenguna que us ne crega;
creu-me, callau."
"Mas, que
nunca ni no?"
"Hí no
per vostra fe!
Que, si u voleu, yo us ne creuré
per la part mia;
però no sé la companyia
si
"Yo fie en Déu que y mostrarà
miracle en ells;
car porà ser que may a vells
ells plegaran,
hí majorment fent lo que fan
de tal manera;
no stà, senyora, en figuera
nostre senyor:
nengú no us vol ser confessor
d'aqueix pecat,
mas, a cavall qu'és flastomat
lo pèl li llu."
"Dexau parlar a cadascú,
no
si no haureu matar arreu,
sens pietat:
que quant así s'és rahonat
no
hí no façau a Déu clamors,
si us ha donat
lo marit vell hí desdentat:
tot és ventura!"
"Com sou maleyta criatura,
trista de mi!"
—respòs un'altra—, "ý may penssý
que fósseu tal.
Com y aveu mès tan poca sal?
Callau, manyeta,
que may fiu cosa millor feta."
"Veu quant se scusa?
Mas, com n¡é dat una en l'anclusa
ý altra en lo clau..."
Curau de vós, puix a mi
que mester és
hajen també algun revés
qualque vegada."
A poch a poch la bregua fon mesclada,
hí lo bum_bum anava per cossia;
unes estant ab ballesta parada;
qui, murmurant, restava engronyada;
caretes mil entr'elles hi havia;
uns entrecolps adés; adés hohíeu
un flastomar, lançant pedra perduda;
uns estribots, que prou no
cent mil rahons en poch espay sentíeu,
car may naixqué nenguna d'elles muda,
ni menys ne víu yo tartamuda
nenguna may.
Puix fon passat hun poch espay,
ab veu prou alta,
una, mostrant estar malalta,
cridà: "Comare:
per reposar-me yo la mare
què y serà bo?"
"Senyora mia, per açò,"
—dix la madrina—,
"yo us hi daré prest medicina,
com de que
com aja yo bolcat lo chich
vos ho diré.
Donchs, com està vostra mercé
ni què us sentiu?"
"Totstemps me par tinch gran caliu
dins en lo cors.
Hun bon tihó que fos ben gros
fóra millor,
ý apagaria la calor
d'aqueix caliu;
ý, axí en l'ivern com en l'estiu,
fresca staríeu,
hí yo us promet no us sentiríeu
muntar la mare
que, fent axò, cerca lo pare,
hí, puix no
voldria en mar lançar la roba
hí quant hi ha..."
"Ay, ay, mesquina! ý quina stà
aquesta dona!"
"A bona fe, vós no stau bona,
ara mirau!
No us ho diré si
que us hi és bo."
"Mas, en mal guany, no ve d'axò
que vós díeu."
"Millor m'ajut ý alegre Déu,
hí
que no ve d'aldre su de fam
lo vostre mal,
ý ans vos guarrà hun bon perpal
que giripiga."
"Qui porà star que no se
d'aquestes noves?"
Més vos riuríeu de les proves,
si u ensajàveu;
ay! Que si tant no us arrullàveu,
més ne valdríeu."
Dix la del lit: "Si no teníeu
la lengua larga [...]"
"Ja podem veure si us amarga
a vós, senyora;
que voleu ser adobadora,
ý estau al lit,
puix que yo us hé levat l'enfit
del vostre ventre;
plàcia Déu altre us n'í entre
ans de tres dies."
Ý ab consemblants melenconies
parlant, burlant,
les víu estar yo rahonant
més de un'ora,
ý a tu u dich filla, enten-t'í nora
son temps passaven,
sens que de riure may cessaven.
Adés, adés,
saltant un'altra al través
li dix: "Digau,
hí per a mi que
del que us diré?
De veritat, a bona fe,
que tinch les mans
que no m'í gose posar guans."
"Calor del fetge,"
—ella respòs—; ý entrant lo metge
totes callaren.
Mentres hi fon lo metge may parlaren,
ans, ab repòs, estaven reposades;
mas no penseu que molt s'í reposaren,
que, scassament de spatles lo
en lo mateix tantost foren tornades;
mas durà poch per quant una d'aquelles
les destorbà, fent-los semblant requesta:
"Si
hí l'interés és tant nostre com d'elles
deu-se pahir tal cosa com aquesta,
que
hí sa maldat,
enveja ý gran iniquitat
presumen tant,
que
Puix ací som,
hí ja no y és mestre Colom,
feu-me mercé
que m'escolteu del que us diré:
puix no és rahó
tinguen tan gran presumpció
los negres d'ells,
que penssen que, per sos cabells
ser argentats,
deguen ésser volguts ý amats,
hí par com par
que
de ayre tal,
que
per a tostemps;
puix ací som tantes ensemps,
comuniquem
sobre açò què fer podem
que millor sia;
no dich yo bé, senyora mia?"
"Senyora, bé,"
—tantost un'altra respongué—
molt bo serà;
mas no dieu com se farà,
ni en quin nom?"
"D'axo
En nom de totes:
car tan gran aygua
a totes toca;
sembla-us açò ser cosa poca,
si passa
Un'altra dix: "Yo, per a mi,
lo que y faria,
davant l'Infant soplicaria."
"Bé diu, a fe,"
—un'altra dix—, "hí yo també
só d'est parer;
mas per axò y avem mester
procurador."
"Aldre, crech yo, serà millor,
al parer meu,"
—respòs un'altra—, "si voleu
que yo us ho diga:
perquè no
davant l'Infant
posar nosaltres, soplicant,
aquesta causa;
car, dilatant, de pausa en pausa,
may n'exirem.
Per ço val més que
al déu d'Amor:
que
"Aldre dich yo:
que
al meu parer,
prengam per jutge sa muller
hí no a ell,
que no sab hom per ésser vell
com s'í haurà,
ni la part nostra si
molt més segura;
perquè, si la judicatura
a Venus toqua,
crech per a mi que serà poca
la vida d'ells,
hí no
ells poran fer."
"Sobre ma fe, qu'és bon parer,
senyora
Qui serà, donchs, l'advocat nostre,
que sia tal
que, defenent bon dret, o mal
si mester és,
sàpia fer del dret envés?
Car tot lo fet
hí tot lo punt de nostre plet
en açò stà."
"Vós dieu ver, que
—respòs un'altra—,
"que yo us avís que la part altra
farà diables,
segons que stan abominables
ý endiablats;
però, puix sien castigats,
coste
Mas en açò la de l'agulla
no s'í trobà,
car de fellona se n'anà
a cap d'un poch,
perquè no li altava
ni menys les proves,
sobre les quals foren les noves
que us hé contat.
Ý axí, tornant a l'advocat
qui fer devia,
hun'altra dix mester y avia
procurador;
hí praticant del bo ý millor,
prest s'avingueren,
Hí tots los vots en un parer clogueren,
aprés d'aver tirades moltes cordes,
ý en advocat micer Artés prengueren,
hí prestament per aquel trameteren,
sens discrepar ni ser en res discordes;
ý en tal acort, puix totes y asentiren,
perquè més prest s'estrenygués la fahena,
puix molt atart la hú sens l'altre miren,
procurador a
per ser los dos com a bací ý cadena.
Prenent la cosa tal esmena,
que
havent dexat, restaven juntes
en un acort.
Ab un estrem desig de mort
yo esperava
a l'advocat, que
molt en venir;
ý en l'entretant yo sentí dir:
"Digau, senyora:
hí vós, que sou gran oradora
hí gran legista,
que atlegau tant lo Salmista
hí lo Tirant;
perqu'esta ý yo stam altercant,
digau-nos com
lo Déu d'Amor ha nom de nom."
"Diga-us-ho ella,
que del senyor mosén Corella
lig los més dies
totes les sues pohesies."
"Donchs ha nom Gido.
No tan, mal seny, sinó Cupido.
Ay! per ma fe,
saber legir és molt gran bé
sols per açò;
tan ignorant me trobe yo
en tota res,
hí u só molt més quant més va, mes,
yo n'apendré."
L'altra respòs: "Fareu molt bé,
hí us estarà
de molt bon ayre en la mà
tanbé la ploma;
però guardau no tingua roma
massa la punta."
"Com no sabré yo, si
fer-la limar?
Ý aprés, si
l'or nunca y vingua."
"Allà, bon fat, tal t'esdevinga
com ja u sabeu!
Limau, limau, hí no daureu,
si
"Hoc, l'altre jorn, dins en lo bany,
la hohí dir
encara, que
de grans rialles."
Ý axí, contant semblants rondalles,
y agué allí
que dix: "Senyores per Despí,
han-hi tramés?"
"Com sia ací micer Artés
hi trametrem,
hí, segons que
Ý, estant axí,
micer Artés hí
foren venguts,
ý ans d'ésser-se regoneguts,
una digué:
"Diable sou vós, per ma fe!
Ja u déyeu vós,
que ser poria que los dos
ensemps vinguessen."
Ý avent-los dit que s'asseguessen,
ab cortesies,
la huna dix: "Senyores mies:
qui lo y dirà?"
Baxet entr'elles, de mà en mà.
Ý axí, la una,
qu'entr'elles era més comuna
hí més briosa,
molt desembolta ý graciosa,
gentil parlera,
li dix: "Senyor: si la partera
volgués testar,
dexar-vos híem rahonar
als dos ab ella,
hí no seria maravella
que, sent entrats,
tan fort vos fósseu aferrats
ab ella en noves,
que par que feu contres hí proves
de medicina.
Dexau l'ofici de madrina,
per vostra fe:
gire
si vol hoir-nos,
ý, ab tot que sia atrevir-nos
a més que no
conssent lo dret ni vol rahó
fer-vos venir,
tot açò va a reservir,
ý axí
segons, senyor, ho poreu veure
per nostres obres:
puix per a vós may foren pobres
de voluntat,
d'afecció, ni de bon grat,
ni menys d'amor.
Puix tant ne sou merexedor,
hí
havem resolt lo nostre vot
totes en vós,
hí més avant, que, puix los dos
que sou ací
sou hun parell, vós ý en Despí,
indivisible,
que separats és impossible
puguau estar,
per ço també, en lo votar,
de nostre plet
procurador l'avem elet;
ý axí us pregam
totes ensemps, hí us soplicam,
siau content,
ab ell ensemps, diligentment
voler hoir,
mirar, gratar hí descosir,
sens molta pausa,
sobre los mèrits d'esta causa
que yo us diré:
ý à de saber vostra mercé
que
essent mortals vils enemichs
de joventut,
puix que lo temps a senectut
los ha portat,
ý en aquella decrepitat
ý edat setena,
volrien ells, a nostra squena,
descarregar
lo fexuch pes, lo qual portar
ells ja no poden:
hí no u hauran, per molt que roden,
a nostre grat.
Per ço us havem, senyor, cridat
que
nos defenau hí
puix que volem,
ý ab tot effecte u seguirem,
denunciar-los,
perquè pugam fer castigar-los.
E sols açò
que us dich per ara, senyor, yo
succintament,
és lo punt hon pren fonament
esta fahena,
tostemps parlant no sens esmena
d'elles hí vostra.
Senyor, açò per lo part nostra,"
—tan bé digué—,
"presupose vostra mercé
deliberam,
proseguint totes aquest clam
ý esta clamor:
que la deessa de Amor
lo jutge sia."
"Senyora vostra senyoria
volrà dir més?"
"Senyor, puix ho teniu compres,
de més serà."
"Entés ho tinch, senyora, ja;
mas, satisfent
al tan cortés rahonament
ý ab tal estil,
que may semblant ni tan gentil
l'é hohit yo,
vos dich, senyores, qu'és rahó
siau servides
ab los treballs, béns, ý ab les vides,
ý ab quant hi ha.
Hí, per a mi, poch satisfà
tal cortesia,
puix me teniu tal senyoria
quantes sou huy,
que largament podeu de mi
pendre ý lançar,
manar, tenir hí ordenar,
fer hí desfer,
complidament ý ab tal poder
hí libertat,
com ho consent l'autoritat
del que valeu;
hí sols però yo fie en Déu,
puix fer-ó pot,
que, puix concordes en tal vot
sou hí contentes,
no restareu gens descontentes
en res de mi,
ni menys tampoch del bon Despí
que ací és;
car ordirem tan bel procés
hí d'ayre tal,
que si los vells huy tenen mal,
ý ab gran rahó,
los doblarem la cessió
hí son mal any."
Ý axí tantost, sens molt afany,
se apartaren,
hí ordenar ells començaren
per sos capítolls:
hí veureu com, segons sos títolls,
los magnifiquen.
"Les vostres leys que
obtemperant, molt excel·lent Princessa,
més principals, les dones vos sopliquen
hojau, dels vells que tant les perjudiquen,
lo clam posat a vós, alta Deessa:
mirant, jutgant nostres justes querelles,
ý
penssant tots temps que fan grans maravelles,
puix, cativant per fora moltes d'elles,
lo seu jovent ý edat tendra composen."
"Primerament, dien hí posen,
no sens dolor,
congoxa, pena hí tristor,
que, puix los vells
són sechs ý exuts més que stornells,
durs hí tellosos,
no deuen ser porfidiosos
ni importuns,
puix los estils, hí furs comuns,
hí la edat,
los han del tot ja bandejat
de leys d'amor;
que, cascú d'ells, conexedor
deu ser de sí,
penssant que són rohín bocí
de mastegar;
e si açò volran negar,
provar entenen.
Segonament, que, puix defenen
semblants estrems,
sa passió seguint tostemps
desordenada,
mostren tenir molt reprovada
entenció,
penssant matar ab mort furó
la tendre lebre,
volent tenir daurat pesebre
per al rocí
que prou no és bo per al molí
a tirar sachs,
tot ple de vorm hí d'alifachs,
de sparavanys,
hí de cucaç hí de mals anys,
prou per a ells;
e si açò neguen los vells,
provar entenen.
Tercerament, que si pretenen
ésser volguts,
molt tart se són regoneguts
per l'embaraç,
puix ja d'aquells nengú m'atraç,
no te empenes;
hí puix no poden fer esmenes
en la barata,
no
en lo comprar;
e si açò volran negar,
provar entenen.
Quartament, que si ells despenen
bé son argent,
puix fan d'axò gran fonament,
hon fossen tals
de donadors e liberals
uns Alexandres,
als seus falcons, plens de filandres
hí rebuats,
no
davant lo loure,
car de mig morta no
ý axí és ver,
e si u volran negant saber,
provar entenen.
Quintament, que, puix tant ofenen
nostre jovent,
que prenen per espedient
en la vellea
casar ab jove, que recrea,
segons se diu,
ý axí u legim del rey Daviu,
—de dos donzelles
que, sent molt vell, dormí ab elles
per recrear,
mas no perquè per angendrar
ell fos ja bo—,
si ells nos volen per axò,
no y consentim,
ans los diem que y disentim;
ý és lo perquè,
puix no merexen tant de bé,
car dos estrems
no poden may ligar ensemps,
ni és rahó;
e si volran sobre açò
res replicar
hí non volran bé atorgar,
provar entenen.
Sisenament, puix disconvenen
tant, vert hí sech,
per fer-los perdre tal entech,
los desenganen:
qu'encara que ells les demanen,
per molt que u vullen,
de libertat ara
de may dir hoch,
car ni la vista ni lo toch
d'aquells no
he si u han fet, elles se
ab gran rahó;
e si
ells atlegar,
ni res d'açò volran negar,
provar entenen.
Setenament, que, puix comprenen
tots ells quants són,
que dos vegades en lo món
ésser no y poden,
ni u faran may per molt que roden,
sien contents
cercar-se tals espedients
per a sos mals,
que
perquè millor
sia entre ells nostre Senyor,
que és vera pau,
perquè Sent Pere ni Sent Pau
no
car no vol Déu que
jove muller;
e si negar volran lo ver,
provar entenen.
Huytenament, puix que s'estenen
en fer rahons,
o, verament, il·lusions
per a provar
que deuen ser dignes d'amar
ý ésser amats,
puix los tenim denunciats
per sos demèrits,
serà mester que tots sos mèrits
yxquen a lum;
hí, sabent cert ans daran fum
que no claror,
puix que punits ab gran furor
del tot seran,
prou de mals anys lavors tendran
hí prou què fer;
e si u volran negant saber,
provar entenen.
Novenament, que, puix sostenen
tan mala causa,
sens molt discors ni larga pausa
los mostraran,
hí fàç a fàç los provaran,
de res d'amor
nengú ésser merexedor
de tots quants són,
ans, dret d'amor tots los confon,
puix al convit
d'amor tostemps a son despit
lo vell s'acosta,
hí totstemps va carrega l'osta
hí cranquejant,
hí quant lo vent li va manquant
crex lo pantaix,
per hon prou voltes fa carraix
tantost l'antena,
ý, axí forçat, mostra carena
o prest trabuca,
car és pijor que or de luca
lo trist del vell,
que nunca té gens a martell;
ý axí és ver,
e si u volran negant saber,
provar entenen.
Deenament, que, puix no
los anys a pes,
dels vells aquests lo qui
molt menys ne val,
hí que tant més li creix lo mal
quant los anys creixen;
ý est desavanç, ells no
ni menys l'entenen,
mas pels desigs que
reben engan,
penssant que tostemps bons estan,
hí, Deus ho sap,
si per desastre alça
son caragol,
tantost està fet hun bunyol,
segons lo plech,
ý açò perquè en guaret sech
tostemps se peixen;
e si negant ells no u coneixen,
provar entenen.
E, més avant, perquè pretenen
ésser-los fet
gran prejohí en deseret
de totes elles,
requiren, que si en tals querelles
més volran dir,
ni ajustar ni afegir,
ho puguen fer;
hí, proseguint com és mester,
s'í proveheixca
com justament fer se mereixca
ý és de justícia;
hí, castigant d'ells la malícia
he culpes grans,
sien aguts a vostres mans,
hí ben guardats
diligentment hí confessats
de tals maleses,
que
Vostra altesa."
Puix la deessa hagué compresa
la tal clamor,
provehí prest ab molt amor,
fent intimar
a l'altra part, hí fer citar
una per tres,
mostrant zelar molt l'interés
d'aquesta part.
Ý a cap d'un poch hí no molt tart
vingué Moreno,
que per son mal coneix l'ageno,
hí vol cercar
lo que no ha mester trobar
ni menys hoir,
hí tot son fet és escopir
tostemps al cel,
car lo qu'ell penssa ésser mel,
és bon acéver
que
en lo jutjar,
volent tot sol al coll portar
pes que tant pesa.
"De manament de part de Vostr'altesa,
una per tres citat, me represente:
mas, segons tinch esta causa compresa,
veig yo ma part perjudicada ý lesa,
car del meneig aquest prou no
ý ab tot que tinch dels vells largua licència,
hí general hí molt bastant procura,
tostemps parlant ab digne reverència,
soplicar vull Vostra gran excel·lència
que provehir me vulla sta scriptura."
"Com se pot fer tal desmesura
ni contra fur,"
—respòs Despí—, "yo vull segur
dels vells estar,
ans, pux un clar, senyora, par
ý axí és ver,
ell per los vells tenir poder
hí prou bastant,
no
ni cercar yo:
per ço us requir entre en presó
de continent,
car no coneix prou esta gent
vostra altesa;
no
fins sia stat,
com se pertany, ben confessat.
Què és aço,
respòs Moreno, ý qu'é fet yo
ni qu'é comés,
que vós m'ajau a fer procés,
ni menys nengú,
per defenssar lo bé comú?"
"Ara u veureu,"
—respòs Despí—, "no us enugeu,
veureu lo tema;
proseguireu vós lo protema
com vos parrà.
Donchs concordem-nos de scrivà,"
—dix lo Moreno.
Respòs Despí: "Sia Ximeno."
"No vull aqueix,
Moreno dix, que no
ý és gran roncero."
"Voleu que sia Sobrevero?"
"Aqueix és bo."
"Mossényer, donchs, rebeu axò;
tocau-ho bé."
"Ara vejam si us fartaré,
ni què fareu,
que ben sé que no
"Dexem rahons,
hojam vostres confessions"
—dix lo Despí.
"Hohiu-les donchs, que veus-m'ací."
Ý axí fon fet,
car prestament se fon retret
a una part,
a hon molt bé hí de bon art
ell confessà,
hí per escrits ell deposà
ab veritat,
sobre
lo que y sabé:
molt largament ell ho digué,
mal de son grat,
puix que lo joch era forçat.
Havent prestat son sagrament,
segons que fer solempnament
s'és praticat,
respòs, essent interrogat,
sobre
E dix: que
de alguns vells,
mas qu'emperò ell no és d'aquells,
que de amor
no pugua ser merexedor,
perqu'és molt clar
que
en ell natura,
hí que, trobant bona pastura
son caragol,
ab tot que sia moll bunyol,
traurà la banya.
Sobre
hi respongué,
hí atorgant dix: "Com, per què
lo vell rocí
no pot menjar lo bon bocí,
puix que lo y donen?
Exes senyores me perdonen:
no y han ben vist;
si al malalt qu'és lo vell, trist
hí desmenjat,
no li donau bocí triat,
may menjarà,
per hon, tostemps perillarà
la sua vida."
Ý, ab hun sospir molt fora mida,
dix: "No y dich més."
Sobre
segons me par,
clarament pot tothom mirar,
és envejós
ý estranyament maliciós;
com, sens empenes
no pot servir bé ý sens esmenes
a un mester,
lo bon matraç al ballester?
Bé és veritat
lo que damunt està posat,
que no va dret;
mas ja per ço no pert son dret
d'ésser matraç."
Sobre lo quart dix: "Aquest laç
me par molt fort;
com, per ser vell, se té per mort
jamés negú?
Qual ley ho vol ni dret comú
que axí sia?
Yo bé us atorch que stà en la via
ý en lo camí,
hí molt pus prop que lo fadrí,
naturalment,
hí que no y val or ni argent
ni menys diners,
ans, és forçat que los primers
vajen davant..."
De molts sospirs acompanyant
tot lo que deya.
Sobre
ser veritat
tot quant allí està posat,
ý ab gran rahó.
"Ý aquest capítol per res yo
negar no
Sobre
molt en aquest,
perquè no m'alta lo protest
qu'elles hi fan,
que, si u han fet, tanbé u faran
altres vegades,
car si stan ara gabellades
en no dir och,
ni
recordar-s'àn:
menjaran porch, hí mudaran
prest de parer."
Sobre
en tots los caps.
"Perquè la salssa, per als naps
mustius hí vells,
vella deu ser axí com ells;
ý axí
segons lo boix pendre
car, lo qu'és clar,
yo no u vull gens porfidiar,
puix ho conech."
Sobre l'huytén, de sech en sech,
dix: "Tot lo negue:
mas, com veuran lo que desplegue
per la part mia,
conexeran sa strologia
ésser errada.
Com és açò garba ligada
que passe axí?
No cregen gens exir de mi
a bon mercat,
que, puix que m'àn denunciat,
és ja tot fet;
yo fundaré tanbé mon dret,
com és mester."
Sobre
de larch a larch;
bé és veritat que lo seu arch
és ja molt fluix,
hí, si tirant prou voltes cruix,
sens caplevar,
tan flach com és, basta matar,
encara caça;
que si vellea jens l'acaça,
ja per açò
no resta que
per a bé fer
més mal, que may nengun barber
sarzir poria.
Sobre
lo que y coneix;
que prou mals anys té qui
masa en lo món,
car bé coneix que quants vells són
ensemps ab ell,
són molt millors per a conssell
que per a brega;
però que tot quant damunt nega,
ho provarà.
Essent a punt ja l'escrivà
ý aparellat,
puix fon del tot bé confessat,
ý avien fet
ab compliment tot son pertret
hí son lavor,
li dix donar caplevador
a la persona.
Puix altercat hagueren una stona
sobre lo punt de pendre
ab tot que
puix que la part no stava molt fellona,
li consentí deguessen capllevar-lo.
Ý axí cobrà Moreno l'esperança
que ja del tot mig perduda l'avia,
hí, demostrant dels vells la gran puxança,
no volgué dar una sola fermança,
ans ne portà una gran letania,
a demostrar qu'ell ne tenia
moltes hí prou,
ý ab molt bon dret, franques a l'hou
hí molt segures,
hí sens empaig netes hí pures,
sens recelar
les hi deguessen refusar.
Ý, estant axí,
li dix tantost lo bon Despí:
"E, donchs, què feu?
Hon és açò que vós dieu?
Hajam fermances:
vejam aquestes grans puxances
que vós mostrau."
Respòs Moreno: "Esperau,
que yo y hiré,
hí més de mil ne portaré.
De continent,
ya bé prestat bon sagrament
hí homenatge,
ell anà fer son presonatge
partint d'allí,
que, altrament, may lo Despí
lo y atorgà.
Mas, poch aprés, tantost tornà
ab gran furor,
que paregué fos caçador
que ve de caça,
que despeats porta a la traça
infinits goços;
o par que fos la ferma moços
ab lo bastó,
portant detràs gran professó
d'allesiats,
de mal vestits hí destrarpats,
hí desonests.
Ý almenys veureu si són aquests
semblants a ells,
que són donats per part dels vells
hí hòmens proms;
dels quals fermanses són los noms:
Johan Pantaix
Ple
Nofre Panssit,
Jaume Ruat, Guilem Podrit,
Perot Ysagre,
mossén Sospir, micer Puagre,
don Ramon Fleuma,
en Matheu Sech, n'Alfonso Reuma,
mestre Rugall,
mossén Rovell, micer Gargall,
en Lorenç Tos,
mossén Jamech En-pipitòs,
micer Laguanya,
mossén Humor, Vicent Migranya,
Andreu Moxell,
Gaspar Estopa, don Fluxell,
micer Postema,
Antoni Brach, mestre Quarema,
Felip Sardina,
micer Exut, Cosme Ranyina,
ý en Amargós,
Damià Grony, Miquel Celós,
mestre Tristany,
mossén Adzar, Domingo Cany,
Tomàs Corcat,
Bernat Tramssit, Aloy Podat,
n'Agostí Fluix,
Jordi no
ý altres molts més;
los quals, venint adés adés,
s'í ajustaven,
que poch a poch hi arribaven
darrers venint.
Ý axí
hí tocant l'acte,
fermaren tots en lo contracte
com s'acostuma;
ý aprés d'aver donat tal suma
de companyons,
passant entre ells moltes rahons,
ell presentà
una scriptura, que donà
al secretari,
fent-hi posar son calandari
de continent.
"Constituhit personalment
denant vós, alta ý excel·lent
Venus Deessa,
Johan Moreno, qui confessa
ésser donat
per part dels vells ab veritat
procurador,
emparador hí defenssor
de la vellea;
posa e diu: que
lo desig tant,
que si
tant lo poder,
incessantment fer hí desfer
no cessarien;
però, per quant prou no refien
de ses ahines,
volen cercar viandes fines
hí delicades;
e que per ço, si
d'aquells les dones,
ab prou rahons, vives hí bones,
ý autoritats,
clar mostraran que, tots amats
hí ben volguts,
deuen ésser, hí molt tenguts
en reverència.
Però, per quant vostra excel·lència
s'à evocat
aquesta causa hí tirat
de la cort nostra,
tots soplicam l'altesa vostra
vulla derir,
ý, ensemps ab vós, pendre ý tenir
a la rahó,
que
ensemps ab vós;
que, puix siau vosaltres dos,
contents serem,
ý a tot bon dret nos sotsmetrem
a vostre for,
puix que sabreu, dexant la flor,
collir lo fruyt;
ý ab tot que diguen ésser buyt
lo caragol
del vell, tenint plech de bunyol,
per ço no resta
no sia gall, puix que té cresta
tanbé vermella,
ý al sò de nostra caramella
ballar no
car si la pell és de tartuga,
un poch ruada,
a tot ventrell fruyta saunada
més aprofita,
hí, si tan prest lo gust no excita
per no ser tendra,
ja per açò no és dit gendra
negú d'aquells;
car los draps fins, per ésser vells,
nengú no
e que, si no rompen bé lança
en semblants juntes,
ja per axò de córrer puntes
privar no
e que, si ella, al temps que
sobre lo loure,
massa laugers no
no és maravella,
car, per ser molt closa la sella,
a l'encontrar,
porien per molt revessar
rompre
hí per açò los esperons
donen fluxets;
hí que tanbé, si
donen gran fum
primer que no encenguen
ni molt gran flama,
hí que per ço qualsevol dama
tant los desdenya,
no
no valga més
que no la vert, que no val res
ni
e que, si tart se solen pendre
en la fahena,
tanbé la fan bé ý sens esmena,
tan treballant,
que fan venir dolça brollant
l'aygua de luny,
car, de la let, qui millor muny
molt més ne trau;
e que tanbé tanquen ab clau
tots los secrets,
lo que no fan los jovenets
que
hí que huy dels tals com se stan,
los vells falcons,
faran d'ells tals relacions
si
que bé veuran no mengen palla
sinó civada.
Mas, perquè més examinada
e discutida
sia esta causa, hí dicernida,
requer, demana
a vostr'altesa, d'on emana
nostra justícia,
pera pagar la gran malícia
d'aquesta gent,
perquè millor lo fonament
se
segons molt clar o farem creure
ý ab gran rahó,
nos façau asignació
de advocats.
Los quals seran prest ajustats,
puix ho maneu,
hí la rahó tanbé l'avreu
tantost ací.
Requer tanbé, que
sia tantost
prest sotascrit, puix ho respost,
hí és rahó,
a la pena ditalió.
Ya, caminant
a poch a poch, irem avant
com fer se dega,
hí de justícia no
may a nengú;
requirint-ne, pel bé comú,
carta publica."
Ý axí, segons com se pratica,
fon acceptada,
e provehida ý entimada
a l'altra part,
manant lo jutge, no fos tart,
a l'escrivà,
donar trellat, si
Despí haver.
Lo qual respòs: "No l'hé mester:
vinga Rahó,
siam en la cotlació,
que molt me plau."
Moreno dix: "Donchs, esperau,
que yo y hiré,
ý ensemps ab mi la portaré,
si la sabia
anar cercant fins en Ongria,
o en Anglaterra..."
"Tan secament me donen mortal guerra
les dones huy, volent ab mi contendre,
hí, segons quant me corren fort la terra,
perduda ja del tot tinch ma desferra,
si tu, rahó, ma part no volls defendre:
les quals estan ab los vells molt de punta,
yo, procurant la part d'ells hí la mia,
puix ton engeny sobre tots se remunta,
t'é volgut dar al jutge per adjunta,
puix, bé jutgant, tothom te pren per guia.
Per ço
vulles venir
ab mi allà, per aclarir
aquesta causa.
Ý açò, com més ab curta pausa
fer-se porà,
un bocí més que cent valdrà
en altra hora;
e puix sens tu se desafora
tot nostre bé,
te prech, senyora, per mercé,
que no
mas que tantost ab mi te
que
ab la ballesta en la mà
hí ja parada:
perquè esta causa s'és portada
molt soptadet,
d'axò del joch d'alamanyet.
Hí tras cantó;
e per açò, senyora, yo
tinch tanta pressa,
perquè d'Amor és la deessa
lo jutge nostre,
e yo tinch por que no
molt parcial,
ý que no
ab rahons bones,
que ja sabeu dones ab dones,
hí tals com ella,
hí majorment per tal querella,
que basten fer.
Dix la rahó: Posa
yo
que
anar sens guia.
Ý axí los dos feren sa via
hí son camí,
hí, quant abduys foren allí,
fent-los fer loch
rahó passà, son poch a poch,
al setial
hon la deessa en tribunal
aseyta estava.
Moreno, quant véu s'acostava,
ý era sahó:
"Senyora" —dix—"és la Rahó
nostra padrina."
"Compassió me fa ésser vehina
ý entrar en part hon may tinguí posada,
qu'és tan gran cort, molt excel·lent Reyna,
hon res de meu si y sopa no s'í dina;
hí per ço
Venus respòs, ab cara molt contenta
ý affable gest: "Siau vós ben venguda,
car bé qui sou vostre gest representa;
ý atorgue-us yo que
segons lo poch que us tenim coneguda."
Ý, aprés d'aver-la detenguda
ab tals rahons,
puix que del tot tots los grahons
hagué muntat,
seure la féu al seu costat;
hí, rahonant
la una
tothom callava,
sinó Moreno, que sforçava
la sua part,
que stava ja pena del quart,
ab molta por.
però, sforçant hí fent bon cor,
dix: "Què és de fer?
Hiré per micer Sabater,
mon advocat"
"Ja volria fósseu tornat"
—respòs Despí—
2que yo no stich per aldre ací
su per axò."
Respòs Moreno: "Ja y vaig yo;
anau pel vostre."
"No cureu vós, senyor, del nostre,
que ja y serà,
que yo us promet no y fallirà,
ans, com torneu,
ací crech yo que
Ý axí tramés
a fer venir micer Artés
Despí tanbé.
Però Moreno, quant vingué,
tot sol tornà;
ý axí Despí li demanà:
"Donchs, què és estat?"
No ve lo vostre advocat?"
Dix l'altre: "No,
que
està retret;
però, tantost que aja fet,
ell ser'ací."
"Bo és axò" —respòs Despí.
"Com, quin mal és?
Tampoch no y és micer Artés?"
"Què us cal rallar?
Tanbé l'hauríem de sperar."
Ý axí, parlant
Moreno ý ell, hí mosqueyant
los advocats
foren allí tots arribats
per disputar;
ý axí veureu al rastellar
qual d'ells del lli
ha pres la stopa, o lo bri,
ni menys l'arista.
"Coses hi à que
promtament bé, senyora molt il·lustre,
com la paret podrida, vella ý trista,
que
quant, reparant, n'és passat lo palustre:
dels vells aquests, vell és lo de defora,
vell lo dedins, envellit per vellea,
ý, envellits vells, vellea
per vells velluts, l'envellit cor los plora
com d'ells, per vells, lo vell temps no s'arrea.
Sols lo desig que
jove stà huy
molt més que may, hí tan fadrí,
que, si pintar
algú
creu que staria
dins en lo breç, o que
al braç la dida:
car, puix no té edat complida,
d'ací
que may lo vell prou se coneix
ni s'alimita,
ni lo temps vell li aprofita,
ni lo novell,
ans, pel desig, tot li par bell
hí profitós;
hí si
lo desengana,
plora
hí, puix que crida,
lo vell qui és del desig dida
vol lo complaure;
e sols per ço se deuen raure
hí anutlar,
desfer del tot ý adnichilar,
d'ells tals estremps:
car tots aquells que
hí ja no
ab lo garbell peixquen lo sol,
si
donchs, puix los vells gens nos conexen,
forçat serà
que
per a guiar-los;
però, si vull desanganar-los,
no me
ans, crech que poch m'agrahiran
tot quant faré;
però en Moreno, per ma fe,
perqu'és discret,
almenys, crech yo, algun poquet
ho metrà en comte,
hí u levarà d'aquell besconte;
més, general
procurador hí principal
m'àn dit que y és,
hí, fins ací, ho ha defés
hí bé portat:
si tanbé n'ix son advocat,
bona
E donchs, vejam hon se refà
lo fet dels vells,
en què voleu la part d'aquells
corroborar:
cascú és tengut de desigar,
naturalment,
a sí mateix honestament,
bé hí no mal;
aquest desig és natural,
dic-te que sí,
mas, deus voler tu per a mi
allò mateix
que per a tu, sensse perpleix,
haver voldries:
hí tals desigs van per les vies
de caritat.
Donchs, per què
no pot penssar
que del mal grat discobre clar
lo testimoni?
Donchs, què direm del matrimoni?
Aquí sta
Què
in carne
Aquesta ley és molt comuna
per a tothom:
com se pot fer que l'home prom,
canssat d'afanys
ab la donzella de quinz'anys
pugua
ni que los dos puguen unir-se
en nengun temps
essent ells dos los dos estrems?
Vols-ne rahó,
ý una gentil conclusió,
clara ý molt bella?
Tu, essent vell, no vols la vella,
ans, defogint,
tramant, cercant, tostemps texint,
lo jove cerques:
ab tu mateix me par alterques,
cercant ton mal,
ý esta rahó natural
ý entendre
car la dolor de sí matexa
la fa cercar
incessantment lo ranyhinar
hí lo divís.
Per què, puix,
tu fas en ella
Tostemps porà
cercar remor,
que, si vergonya o temor
ambos
lavors lo que
se desfà prest,
car mostren-vos aquell protest,
com són d'edat,
ab què en secret han protestat
dins en son cor;
hí, puix que veu no són d'un for,
l'oficial,
per escusar entr'ells més mal,
pren-ne paraula,
ý axí
e més avant.
Què
sobre açò
"la jove vull, monsényer, yo
per procrear,
car mana
sobre la terra"?
En eix ganchet sol se aferra
lo fet dels vells;
e per ço us dich no fa per ells
semblant fahena,
car, puix tantost mostren carena
en mar bonança,
no poden may portar la dança
seguint lo sò;
per ço
la jove tendra,
car no és bo prengua la cendra
tantes vegades,
estant tot l'any axí debades
dins hun conclavi,
tancada tostemps ab son avi.
Donchs, l'engendrar,
per ara
car bé ý aurà
qui millor que
molt bon recapte,
hí no hauran viure d'acapte
axí com ells;
qu'encara que jamés dels vells
case nengú,
ja per axò lo bé comú
tant no perilla,
que lo cassar-se pare ý filla
admetre
—e veus, donchs, com als vells se nega
tot lo que posen—;
e donchs, digau los que reposen
com ja és dit.
Si
hí de mitat,
se poden dir ab veritat
per l'una part,
per què tostemps d'un bocí és fart
tantost lo pare,
hí de gran fam la trista mare
resta mig morta,
veus, donchs, per què gens no
sien d'admetre,
que scassament per acometre
valen mealla,
perquè amaynant tostemps devalla
haveu legit bé lo Salmista?
Veureu què diu,
forsa, que scur gens ho escriu
ni si
ý al jove vell com malaheix:
dicit quod puer maledictus
centum annorum;
hí, més avant:
remisse sunt,
si bé no stan en aquest punt
los vells aquests,
perquè no u diu dels desonests
axí com ells;
però tampoch se diu d'aquells
segun acta et probata
per los escrits
per ells posats e damunts dits
hí atlegats,
perquè
altres vegades,
hí no [ha]n rebut prou sofrenades
sobre açò;
per ço no vull ésser molt yo
ara prolix.
No us recordau per ells se dix
et manus habent et non palpabunt
escassament?
Car per tenir poch fonament
ja d'aquest món,
los hòmens vells ýdoles són,
mas no de colre;
que no
yo no us ho negue,
però bocí ab què
no
ni
tal senrahó.
Segueixquen, donchs, l'openió
dels bon doctors:
veureu de què merexedors
aquells los fan;
hí, no rebent ton gran engan,
faran lo que
per rahó ý dret fer los cové.
Legiu Terenci,
veureu en quant tendran silenci;
mirau l'Egidi;
no us oblideu tanpoch l'Ovidi,
ý allí veureu quin sucre candi
y à per a ells;
de bons doctors cent mil parells
ne portaria,
però jamés acabaria
de atlegar;
per ço no y vull altri portar
sinó Barbaça,
en aquell pas hon embaraça
tot vostre fet,
puix que tot sol té prou pertret
per a tot quant
dir-me volrà, ben alleguant
tant com porà.
O, negra
perdre
e però dix Davit axí:
cum in honore esset non intellexit;
ý acomparat
als animals bruts és estat,
ý axí com ells.
Ý axí
ab gran justícia:
puix que no pots,
conserva
en tu la hú;
puix que per ley ý dret comú
lo món te dexa,
posat davant aquella rexa
de la rahó,
ý al que dius hoc diràs de no,
si
Com se pot fer pugues meréxer,
car diu Davit,
com ja damunt és estat dit,
de aquells vells
que són als trenta_cinch parells,
Absit,
Que vostr'altesa
ofena tant la gentilesa
d'estes senyores,
que sobre tan velles penyores
hí tan arnades,
tan espletades ý esquimades,
hí derrohides,
deguen prestar ses tristes vides
ab tal afany!
A cent per cent non és bo
de tals esmerços,
segons d'aquells los quarts ý
són diferents;
mirau com pot nengú sens dents
mastegar faves
Quins bavosalls per a tals baves
són les donzelles?
Prenguen de sopes escudelles,
hí grans de pebre;
no y cal posar en lo pesebre
del vell civada,
puix la desdiu cada vegada
hí y diu de no:
dau-li alfaç o bon segó,
puix és provat
que
o maledicta ista senectus
et miserabilis!
Est apetitus insaciabilis
com de l'avar:
totstemps té fam hí vol menjar,
hí no mastega;
dau-li solssits, dau-li que bega,
feu-li picats;
sien d'uymés desenganats
públicament,
puix que senyalen a la gent
et dico vobis sunt pertinaces
sine potencia,
et sunt finales in penitencia,
sepulcrum patens guttur eorum
et sic decepti
et in peccatis esse concepti
vere videntur,
què, donchs, speren
puix non utuntur,
lampades sue iam extinguntur
hí totes cruxen;
L'aygua y roman: donchs, que s'arruxen,
puix l'oli
No fa per ells res de treball,
car lo bon peix
ý
se deu donar.
Ý axí, puix donchs se mostra clar
nostra justícia,
la desfrenada ý vil malícia
d'aquesta gent,
puix natural rahó u consent,
vos soplicam
que, ben mirat lo nostre clam,
hi declareu;
que, puix som certs hi mirareu
ab diligència,
ja no volem Vostra excel·lència
més detenir,
ans, darem loch si y volrà dir
res l'altra part,
perquè ja
hí se
"Aquell convit, per qualsevulla via,
que
crech per a mi no fer lo més valdria;
que
aldre si vol que no tovalla blanca.
Dich-ho per ço, puix és mia la tanda,
que
si los bocins voleu dar fil per randa;
car lo qui pren ab pinces la vianda,
en taula pot, menjant, contar prou faules.
Puix nostre plet no stà en paraules,
alta senyora,
lo que a mi més m'entrenyora
en aquest fet,
és que la part vol fer pertret
de filateries;
mas, puix no són estes matèries
per a tothom,
ans de molts anys mostrarem com
se deu entendre:
ý açò serà més que defendre
la part dels vells.
Car no stà en blasfemar d'ells
ne dir-ne mal,
que, puix la plaça
ý axí
a Vostr'altesa faré veure
lo que rahone:
la qual soplique me perdone,
que dir-ho hé.
Les dones huy, sobre ma fe,
per vós ser dona,
penssen tenir sa part molt bona
hí molt segura;
emperò a mi més m'asegura
la bona causa,
per hon tots crem que, sensse pausa,
dexant a part
totes favors, sens altre sguart
serà son dret
a cadascú molt clar hí net
prest atorgat;
e, si per ço us hé soplicat
que la rahó
per part de tots sia
ab Vostr'altesa,
no
Vostr'excel·lència;
ans, ab deguda reverència
tostemps parlant,
puix aquest fet nos toca tant
com se pot dir,
no
haver-ho fet.
Ý axí, entrant en aquest fet,
sobre
per l'altra part hí atlegat
contra los vells:
que
molt fora temps,
voler negar los dos ensemps
no poder ser
units de grat ni d'un voler,
per les rahons
que
falsses hí fictes;
puix vénen tant contra
hí manaments,
contra les leys hí documents
que mana Déu.
Car lo proïsme, com sabeu,
deu ser amat,
tengut, volgut hí estimat,
quant hom mateix;
e veus de hon se infereix
lo que vull dir.
Per ço us ho vull més aclarir:
què dieu vós?
Ho diferexen molt los dos
en la edat:
penssant la jove qu'és estat
ell tal com ella,
s'egualarà semblant querella
que vós mesclau,
ý axí tendran repòs hí pau.
qu'ella al temps de son marit
plegar voldria.
Donchs, qual rahó als vells desvia
amats no sien?
Ni del jovent, quals tant confien
ésser segurs,
d'ésser exemps de leys hí furs
de velledat?
Ni
ni preservada,
durant lo temps sia guardada
Puix, com los vells,
similis illis;
quod si videntur suis capillis
albo colore
et propter me digni honore
patras dicuntur.
Donchs, què vol dir
hí res no valen?
molt dignament,
ab l'asaunat hí vert jovent.
Què díeu més,
sumant per orde lo procés?
et propter hoc sunt impotentes.
Digau, mosényer:
en què us voleu vós ara retrényer
sobre aquest pas,
que
Què ý podeu dir,
sinó voler ne inferir,
segons mostrau,
que sense dents no pot la clau
obrir lo pany?
Hí quants se
de bons manyans,
que, per ésser sobtils de mans,
ab prou ganchets
obren molts panys que són estrets
hí bé tancats?
qu'encara qu'entren doblegats
ý a poch a poch,
sensse cuytar se fan son joch
hí son lavor,
hí per allò és molt millor
tinguen lo tempre
algun poquet fet al destempre,
que massa fort:
perquè, si
en la moleta,
hó en qualque guarda molt retreta,
no romp, mas presta;
mas, si lo pany és de ballesta,
tantost hi obre.
Donchs, no us cal dir que
de spedients,
puix sab ginyar sos esturments
cercant remey.
Donchs què fa al cas aquexa ley,
qu'encara que
gutture suo,
estant totstemps
bé s'avendran,
que yo us ofir no y cridaran
negun vehí.
Voleu-ho veure de fi en fi
lo que yo us dich?
Mirau aquell doctor antich:
Tulli ha scrit De Senectute
excel·lentment;
mirau tanbé com l'ignocent
ho passa lis,
en lo pàraf tercer,
hí, més avant,
là hon se va més alargant,
pàrafo
septima lex: Si et intantum,
quod seniores
ad consulendum sunt meliores,
hí va molt saldo,
segons ho prova lo gran Baldo;
hí Johan d'Imola,
hí l'Alexandre tanbé d'Imola
com ho conferma;
hoc, que lo Bartol no u referma
singularment
Com ni per hon han fonament
et semper mecum sunt afixi
in causa ista
Aliud est
lo que yo us dich.
Com lo trobau, vós, enemich
de la rahó,
al vell que vol fermar bordó
per por de caure?
lo que hoïu no us deu molt plaure,
segons me par;
com me sabreu vos desligar
estes rahons
Ab lo Fraeciscus de Mayrons,
no u fareu, donchs, ab lo Ovidi,
per bona fe,
qu'és mes lo punt estrenyeré
que no us pensau,
regonexeu què diu Sent Pau,
Ad Filipensses?
Hí mando-us prou passar defensses
tant com volreu.
Ý, en l'Evangeli, Sent Matheu
què y ha scrit
No us done yo sucre candit
sinó molt fi.
Però, legiu Sent Agostí,
en lo
veureu què diu
de l'home vell, ni què n'escriu,
que és lo pus fort:
que nunca mor fins tant qu'és mort;
Gafau axò!
Perquè vejau si pert lo sò
ni la mesura,
legiu lo Sent Bonaventura,
doctor sobtil,
ab altres prou més de cent mil
del
Donchs no és açò
que m'atlegau?
Ni menys seran, si bé y penssau,
guardau, que bé us darem çabates
a vostres peus.
Legiu, en lo dels Macabeus,
veureu la prova;
mirau en la
Codice Plusquam,
prima secunde, termino Nusquam,
Septima coma,
et Lodovicus,
si debet esse
ni què deu fer
postea ante, sicut pro vobis:
qui si tal és
E, donchs, hou hou
micer Artés par-vos que cou
la mia salssa?
Guardau, que ley ni glosa falssa
no
glosau-me vós aquesta glosa,
yo crech serà l'Apocalipsi,
Donchs, conexeu
bonus ad gustum;
sed utrum sit iustum, iniustum,
no y dich yo res.
Mas, resumint bé lo procés
que haveu dit,
los fills dels vells, fills de despit?
A seculo non est auditum
tale obprobrium
contra precettum et matrimonium!
Quod, propter hoc,
dimittet homo,
et consequenter dimittet fratrem,
et hec dimissa?
Qui ab cunyats entra en missa
se n'hix a soles.
E, donchs, què us par d'estes resoles,
mosényer meu?
Teniu-hi res que y repliqueu
sobre açò?
Poria-us dir ara a vós yo:
Et habent os et non loquentur?
yo crech que sí:
que, ben mirat, quant fins ací
hé yo portat,
ordit, provat hí atlegat,
molt clar se mostra,
ésser en tot molt la part nostra
corroborada.
Ý, puix que tant resta provada,
no y vull dir més,
que yo
en atlegar.
Però, per més no fatigar
Vostr'excel·lència,
sols la soplich que
aquesta gent,
coneguen bé lo fonament
de sa malícia,
essent molt prest nostra justícia
desempachada."
Puix fon del tot la causa disputada
molt largament en tan bel'audiència,
presents les parts, asignaren jornada
los jutges dos, per a dar la porrada
en l'endemà, hí poblicar, sentència;
ý axí tothom a casa se
puix agué fet cascú lo perquè y era;
hí
son advocat tanbé s'acompanyava,
parlant ab ell axí per la carrera:
"Bé
del vostre dir,
com vos hé vist tant embotir
hí atlegar,
fer hí desfer, ý apropiar
excel·lentment
hí satisfer molt finament,
que
major renom que vós no us creu
haveu guanyat;
mas, vós no ves restar parat
micer Artés,
quant ell hohí que li digués
"e, donchs, hou hou,
mossényer meu, par-vos que cou"
que barba pits
posa tantost als vostres crits,
hí lo Despí
ferma los ulls lavors en mi
molt alterat.
Respòs lavors son advocat:
No conexeu vós,
aqueixa gent
que
de barrumbales,
hí tot son fet és, ab rialles,
fundar son dret;
ara veuran si y ha pertret
per a obrar.
No
yo com podia;
que més doctors mostrar volia,
ý, ab rahons fines,
les Decretals hí Clementines,
hí la gran Suma,
Angel d'Aretzo, Rafel Cuma,
hí l'Albert Gran,
ý el Codi, hí l'Andres Johan."
"Sabeu de què,"
—Moreno dix—, sobre ma fe,
me so spantat?
Com en hun loch tan senyalat
ý en tan gran plaça,
no y ha atlegat sinó Barbaça,
micer Artés."
L'altre respon: "Com àn-lo pres
de improvís!
Ý axí tothom se n'és bé ris,
que bé u hé vist;
per ço ý só yo vengut previst,
hí ben armat.
Però, mirau, que replicat
gens no m'í ha!
Demà veureu quin estarà,
al poblicar:
car no podem sinó guanyar,
per nostra part;
mas, com havem tengut bon art,
bé u deya yo,
que, si rahó fos en açò,
per la part nostra
seria bé com clar se mostra
lo joch egual."
"Sabeu per què us fiu yo senyal,
quant disputàveu?
—Moreno dix— vós no y miràveu:
que
rahó
ab la deessa,
prenent plaer en la gran pressa
que vós teníeu,
com tan espessos enbotíeu
axí
que, per ma fe, los miradors
quants n'í havia
ab gran plaer hí alegria
vos escoltaven."
Ý axí, rallant, ells se n'anaven
fent son camí;
mas, l'escrivà, tantost allí
per manament
dels jutges, molt diligentment,
ell replegà
los actes tots, hí
segons devia.
Ý axí, anant-se
ell los portà
als jutges prest, hí
tots los contractes.
I axí les dos, examinant los actes,
regonexent los papers ý escriptures,
passant rahons entre elles hí grans tractes,
res no poguem presumir dels seus pactes
los miradors, sinó per conjectures:
Rahó, scoltant, tapava
Venus, parlant Rahó, restava muda;
may negun mot poguem compendre d'elles,
fins que Rahó dix, arrunçant les celles:
"Segons axò per hac hi só venguda."
"Podeu ser vós de més tenguda"
—dix la deessa—
"si no jutgar segons confessa
la part matexa?
Que lo que us dich entendre
si bé y mirau;
que lo millor vos oblidau...
mirau-hi bé;
no veu que diu sobre
Veniu ací:
mirau açò! Siau ab mi,
per vida vostra!
Que veus ací com clar se mostra,
sens ficció.
Girau a la confessió,
sobre
ý allí veureu com se defén,
o si s'acusa,
ý al menys veureu si és escusa
que yo us hi done.
"Donchs, no u digau, que bé m'adone
del que
mas, si compendre vós voleu
bé tots los caps..."
"Mirau què diu sobre los naps,
mustius hí vells:
si us par que sien reconssells,
a vós ó deix;
passau-ne
de larch a larch:
mirau què diu tanbé de l'arch..."
Dix la Rahó:
"Mas ell ho diu del seu rotló,
que surt molt fluix,
però que, ab tot qu'encara cruix,
se troba bé."
"Ý axò us dich yo, trista, tanbé,
—dix la deessa—;
no u entengau a la revessa,
que
que stà huy, per a pelear,
millor que
Hí ve-us ací per hon nosaltres
tenim prou lum
per aclarir tot aquest fum,
molt prestament:
per què podem lo argument
fer a pus fort,
perquè, si ell, estant mig mort
se té per tal,
hí creu que més que
per al mester,
és clar senyal del poch poder
que
hí tots los caps hon se defenen,
no munten res,
car tot lo punt d'aquest procés
en açò stà."
Dix la Rahó: "Ab vós só ja,
però no
axí
ab tals ultrances:
enterrogem-ne les fermances
que
perquè molt més examinat
sia aquest fet;
ý, avent-hi fet tot lo putret
que fer podem,
més sanament declararem;
voleu-ho vós?"
"Contenta só." Ý axí les dos
feren venir
tantost allí, per aclarir
la qüestió,
Lois Eunuch, ý a
ý a micer Moix,
mossén Moquita, ý en Coix_Coix,
que eren estats
los que arrers eren plegats
a l'ajustar-los.
Hí, començant ha
degueren ells:
"Esperarem, senyora aquells
que venen ara."
"No
—dix la Rahó—,
"que, de ma part, contenta só
que, quatre u sinch,
sobre lo dupte que yo tinch
hi vull saber,
mi vulen dir lo seu parer."
Ý axí
"Digau-me, donchs, per vostra fe:
los vells aquests,
quant als convits d'amor requests
són convidats,
dexau-los desacompanyats
vosaltres may?"
Respòs tantost en Johan Glay:
"Val Déu, senyora"
Vist la edat quant los honora
degudament,
hora ni punt ni hun moment
may los dexam,
ni, encara que fer-ho vullam,
no u podem fer,
ni menys està en nostre poder
perdre
"No, és, donchs, més lo que yo vull
per ara veure,"
—dix la Rahó—; "ara vull creure
lo que
Venus respòs: "Gràci'a Déu,
que u veureu clar!"
Ý axí
per son camí;
ý, fent venir tantost allí
a l'escrivà,
a ordenar-se començà
prest la sentència.
Ý
ja s'ajustaven,
abduys les parts, que desigaven
veure
foren tantost de bon matí
allí presents;
hí
en espaxar,
ans que deguessen poblicar
examinant,
hí relegint hí comprovant
ab diligència,
regonegueren la sentència
les dos ensems;
tenint gran ànsia tostems,
hí gran recel,
que no fos fet a nengú pèl
de injustícia.
És livell just lo ceptre de justícia,
quant, justament jutgant, se administra
per egualar hí temprar la malícia:
castiga
ý a viure bé a tothom asinistra.
Però, mirant d'aquella la figura,
en l'una mà li vem portar la spasa,
ý en l'altra
ý axí, passant huy d'ella gran fretura,
tothom la vol però no per sa casa,
car tant com més los mals abrasa
hí bé castiga,
tant la té més per enemiga
ý abominable
lo qui de res se sent culpable;
però no resta
que les restants virtuts, en esta
tan solament,
no tinguen totes fonament,
puix que, sens ella,
poder obrar és maravella
may res de bé.
Aquesta és la que sosté
lo bé comú;
aquesta fa que cadascú
viu molt content,
si té bon seny, en l'estament
que stà posat;
aquesta
clarament veure;
aquesta
hí aclarir;
aquesta
ý examinar,
tornar a loch hí areglar
lo que és mal fet;
aquesta
de totes coses;
d'aquesta parlen en ses gloses
tots los doctors;
aquesta
de gran renom;
aquesta
viure devem.
Però nosaltres entenem
en egualar,
pacificar hí limitar,
hí aclarir,
ý en concordar hí avenir
los clams posats
contra
pares antichs;
los quals trobam ser enemichs
de sí matexos,
puix que, portant al coll tants fexos
de sobrats anys,
volen donar dels seus afanys
part a tothom;
per ço nosaltres, mostrant com
est fet està;
havent esguar que cascú fa
lo que pot fer
hí no
a tots no basta;
vist que tenim en mans la pasta
libertament,
per a mirar molt amplament
hí molt bastant,
per les dos parts tot ço e quant
s'és pogut dir,
provar, loar, hí encarir,
hí praticar,
hoc hí negar, hí comprovar
ab rahons bones,
axí per la part de les dones
com per part d'ells;
e vist que ja los cascavells
tenen panssits;
e vist que stan tostemps hunits
molt de ventrell;
e vist que son sensse rovell
d'aquells los hous;
e vist que més que no les nous
fan la remor;
e vist que
ja natural;
e vist que d'ells ja lo perpal
està sgranat,
e ja no és bo per fer forat,
puix no y ha
vist que los vells han menester
doble stipendi,
hí tantost dien Fe me rendi.
mas no de por,
sinó que més no
ni la virtut;
vist que tostemps ab la salut
estan en luyta;
vist que, sovint, sols de la fruyta
s'enfiten prest;
vist que, si tiren mal de sest,
pijor de vol;
vist que d'aquells està ja
molt alta posta;
vist que lo vell té la resposta
millor que
vist que del tot estan desfets
hí eclipssats;
vist que ja
hí ells no y crehen;
vist que, parlant d'amor, recrehen
ab molt plaer,
puix del passat l'ull hí broquer
sols los roman,
mas no s'adonen de l'engan,
que
quant vol filar o fer capell
tantost se penja,
hí que jamés la fulla menja
ben mastegada;
vist que tostemps està enbogada
la su'aygüera,
hí que tostemps la sangonera
tenen malalta;
vist que tanbé tostemps fan falta
al cloure
vist que d'aquella may lo seu roch
val per peó;
e vist que d'ells lo brau leó
és gatolí,
qu'encara que volent dir sí
mene la cua,
al primer salt tantost rebua
hí diu no pus;
vist que tanbé al primer sus
se troba mat,
car may està encubertat,
puix no
e vist que, quant se troba
fa mal profit,
car tot ó fa a son despit
hí mal son grat;
vist qu'entra tostemps doblegat
son caragol,
ý és ja provat ésser bunyol,
segons lo plech;
vist que, tostemps, restant en sech
mostren carena;
vist que tanbé ja la fahena
de l'arquejar
no fa per ells, ni
tanpoch la lana,
qu'encara que y sia la gana
fall lo poder;
vist que tanbé, al menester,
los seus falcons
no spantaran ja molts agrons,
car són moxetes
que scassament les busqueretes
o bequerudes
volar poran, segons les mudes
que tenen ja;
e vist tanbé que
puix que les dones
dormint ab ells, a les espones
dormen del lit,
passant de clar tota la nit
ab lo desig,
com si y agués paret enmig,
morint de fam,
car nunqua troben lo reclam
dels vells a punt,
per a cantar al contrapunt
que han mester;
e vist quant tart en son temer
claven la vira,
lo moviment d'aquesta ira
es un corcó
que
puix, ab tals faltes,
viure les fan com a malaltes,
tenint dieta,
bevent tostemps ab cullereta
en sanitat,
fent-los servar de castedat
per força
tant, que
filar l'aranya,
hí d'ací
hí merarchia,
del dejunar la nit hí
ve lo bascar,
lo mal de cor hí
ý esmortiments,
hí cent mil altres accidents,
hí rams de mare:
d'on, desijant qui les repare,
cerquen remeys,
per hon prou voltes nostres leys
afavoreixen;
et vist que
ni menys recelen
semblants perills, ans, tostemps belen
volent mamar,
devrien-se ja desvear
d'aquests mals vicis,
puix que miram per los indicis,
hí clar se veu,
que, per molt que
ab tants afanys
acaminant, may en deu anys
arribaran,
fent tot l'esforç que fer poran,
d'icí a Nules;
hí som les dones com les mules,
que, ben penssades
volem ésser, hí cavalcades
a totes hores,
hí
molt delitoses
per a les que stan desijoses
d'asaborir
la bona nit hí mal dormir;
hí vist tanbé
que, puix en ells no y vem de què
puguen fer joch,
que lo fet d'ella és sola lo toch
hí parauletes;
e vist que ja d'ells les jutgetes
per a les dones
per res al món ja no són bones
per a sonar,
ni tampoch per afalaguar
neguna d'elles;
e vist ab quant justes querelles
se són clamades,
hí que n'estan molt alterades
ý ab gran rahó,
puix que dels vells lo vell bordó
és canya fer-la,
hí, si d'aquells algú és dit perla,
serà de peix,
però la jove l'avorreix
tant hí
puix tostemps fa com la spardenya
la companyhia;
hí vist tot quant veure podia
ni replicar,
ý
lo que y han dit;
vist lo procés molt bé fornit
de tot ço ý quant
era mester, ben atlegant,
hí la scriptura
per lo semblant, hí la procura
per part d'aquells;
vist que
en tal ajust,
que no pot ser del mateix fust
pijor clavilla,
ý esta tan bé ja dins la ylla
dels penssaments,
puix són del tot sos esturments
desconcertats,
que, puix que no
d'oli d'olives,
li han cregut tant les adives,
que és bé mester
que y mostre Déu tot son poder;
Jesús:
e atenent
misericordiosament
en esta causa,
ab molt repòs e no sens pausa
examinada,
hí com se deu bé ruminada
hí discutida,
compresa bé hí aclarida
ab gran sahó,
per Nós, na Venus, hí Rahó,
abduys ensemps;
davant los ulls tenint tostemps
de nostra penssa
aquell qui és vera defenssa,
hí creador
de tot lo món, hí redemptor
universsal,
lo qual, clavat alt en lo pal,
per tots salvar
a mort cruel volgé liurar
a sí mateix,
d'on tot johí bo proceheix
hí verdader;
exercitant nostre poder,
pronunciam,
sentenciam hí declaram:
que tots los vells,
hí
segons les obres,
no puguen ser d'amor manobres
ni tampoch mestres;
ans, tots aquells que són maldestres
en aquest art,
volem, manam vixquen a part,
fora
perquè lo gall que és mal granat
per a lavor,
molt poch li val ser cantador,
puix no fa pondre;
hí per ço
en fer tal vida,
sabent que té lo temps a mida;
hí, fil per randa
que dels desigs faça comanda
o cessió,
a
ý, ab menys afany,
en poch espay, qu'ells en tot l'any;
ý, en ser de nit,
vajen tantost de taula al lit,
ý en bon coxí
reposen bé fins al matí;
hí la costella
sia la sopa ý la scudella;
ý, al dia clar,
sien tenguts tantost anar,
passos contats,
alla hon són més obligats,
qu'és: a hoir
missa, primer, ý a oferir
l'ànim'a Déu,
puix que tan prop del regne seu
tenen los peus;
hí no anar cerquant capmeus
ni pedres fines,
conforts, solsits ni medicines
per avivar,
ni fer que pugua rebrotar
lo margalló,
que, trahucat, ple de corcó,
no és bo a res;
e més, manam no
de huy avant,
contraminant anar cercant
jóvens mullers,
puix no fa al cas com asparvers
dormir ab presa;
per ésser gent tant indefesa
hí tan civil,
que no
solament hú
que sia bo, ni cuyt ni cru,
a res d'amor.
Però nosaltres, ab tenor
de la present,
los bandejam públicament
de la cort nostra,
puix conexem hí clar se mostra
massa s'enpenyen;
car, puix en res ja no
les nostres leys,
no consentint en los homeys
de sí matexos,
manam que no sien adnexos,
mas separats.
Però, si, de desesperats,
ni haurà
que vullen ser tan importuns
que, repel·lint
ý al que manam no obehint,
volran cercar,
o penaran per conquistar
tendra donzella;
si
les antipares,
o de Sent Luch los fan confrares,
o a Cervera
los fan anar, dreta camera,
o a Bayona,
fent-los portar totstemps corona
—o, les manyoses!—
de Moysés, molt gracioses
ho puguen fer;
hí
a totes elles,
axí viudes com donzelles,
ab vells casades,
sens que no sien obligades
a perdre
puguen seguir lo nostre vot,
si, en jovent,
ab ells tendran acostament;
perquè és rahó,
puix ells se tallen lo bastó
ab què
hí, perquè més no les fatiguen
ab tals empreses,
los condempnam en les despeses."
Ý axí les parts, ab paraules corteses,
qui, marmulant, mostrava cara trista;
altres, rient, refermaven les preses;
veyeu entr'ells rahons hí grans conteses,
axí de gest, paraules, com de vista.
Però no
puix per sa part la sentència canta;
la qual, per més los mals d'aquelles rembre,
se poblica a sis jorns de deembre,
mil quatrecents de l'any sis e noranta.
Ý, ab la remor de la gent tanta
ý ab l'avalot,
que scriure prou del tot no
lo quant fon gran,
se despertà Johan Johan.