Noticiari 2 [P. Pacs]

26 (Diet.) 1539-76 (Mallorca) Perellós de Pacs NOTICIARI A ·XVII· de noenbra 1557, al sol post, me portare[n], estant jo a la pesquera, huna lletra de Jordi Sa[nt] Jua[n], molt quortesa, an què·[m] deya que tres forsats que tenia per a gualeres, qu'era[n] an Truch ý a[n] Veyn ý a[n] Far, que perquè los y avien tornats de Barselona, que perquè avia[n] de purguar, que per a purguar ý tenir-los segurs, ell avia co[n]sultat ab lo senyor virey, ý que s'era determinat de posar-los a la tore mestra ý alsar lo pont que lo tingués, per bé que duraria molt poch. Ý axí jo, per ser vespra ja ý no poder consultar, co[n]cedí que·ls y posase[n], ý posare[n]-los a la canbra més alta a ho[n] avia estat en Colom. Ý jo fiu resposta a Jordi Sa[nt] Jua[n], molt breu perquè no tenia paper dient-li com éra[m] allà ha o[n] avia manat, qu'era la tore mestra, ý que·ls tenia per molt poch segurs, sayaladament li diguí per la porta falsa, ý que tramatés farer ý fuster. L'a[n]demà dematí tramat hu[n] farer. Diguí-li jo que fes clau a la porta de la ca[m]bra ha hon estava permès. Dix lo farer que faria hu[n] forallat ý tres llaunas de fero per a clavar a la porta de bax de la tora mestra. Jo diguí-li que molt bé portase[n] lo payn. Asò era a ·XVIII· de noenbra dematí, ý a[n] Truch ý a[n] Veyn fugire[n] l'e[n]demà, qu'era a ·XVIIII·, e[n] la nit. An Truch fugí per la finestra demunt al pont de la tore mestra, ý aprés ab la corda del pont devallà demunt la paret del pont ý paret paret devallà, ý a[n] Veny ý l'altre no poguere[n] fer tant ý isquere[n] per la porta falsa de la tore mestre ý devallare[n] al vall, ý a[n] Truch ysà o tragué a[n] Veny, ý a[n] Far trobare[n] l'e[n]demà dematí davall al pont, hó que l'aguese[n] burlat hó que no l'aguese[n] pugut traura, ell restà ab los matexos grillons ý manilles. Los altres dos dexare[n] los grillons a la tore mestra, las manilles se [n]'aportare[n]. Jo tramatí a[n] Gual a Jordi Sa[nt] Jua[n]. No·l trobà, qu'era defora. Vingué ta[n] prest hú algusir real ý notari ý dos hoficials ý traguere[n] lo Far del vall ý fere[n]-lo deposar, ý an a[n] Gual, lo quastellà, ta[m]bé. Jo ani-me·[n] e[n] la hora al virey, ý trobí·l que dinava. Feu-ma moltes festes, ý féu molt poch cas de la cosa. Los hoficials se·n portare[n] lo Far fins a mitga costa, ý aprés lo tornaren a la tora mestra matexa, ý a ·XXII· de dit, volent jo anar a pesquar, se[n]tí piquar molt lo de la tore mestra. Pugí dalt ab lo meu negra ý trobí·l que s'avia desfet las manilles. Tramatí en Gual a Siutat

a Jordi Sa[nt] Juan. No·l trobà, qu'era a defora, ni Agustí Sa[nt] Jua[n] tampoch. Llavores anà als notaris de la procuració real ý par que vingué lo farer aquexa nit ý posà les coretges de fero a la porta falsa de la tore mestra, ý dix que l'e[n]demà vindria ý portaria al payn. Ý aquex dia matex dematí aportà lo payn ý clau de la ca[m]bra ha o[n] estave[n] los presos, que quisà si la agués portada abans, puys avia tingut temps, los òmens no se·[n] fore[n] anats. Ý aquexa nit vingueren dos òmens a fer guarda dels òmens que jo tinch e[n] llista. A ·XVIII· de agost 1553, fou conferit a mosèn Joan Casellas, pravara, hu[n] benifí fu[n]dat e[n] la Seu e[n] lo altar de [...] per vacant per resigna[ci]ó de Arnau Cotoner, clerga, és patronada la magnífica senora Agnès Albertina, co[m] harava de so[n] fill q[uònda]m mosèn Bernat Albartí. Jo, Salvador Dusay, nott[ari], hé rebut lo die p[rese]nt ý deval scrit per pòlisa en taula de vós, mag[nífi]ch s[enyo]r mo[ssèn] Perellós de Pax, sis liures, e són per lo salari de tres instruments hé liurats a sa mercè en auctèntica forma, feta gràcia del que més avant me pertocava. Fet a ·XII· de janer ·MDLXV·. Del forment asegurat que tramet mosè[n] Jaumaní Pux l'any ·MD_quoranta_dos·, que diu que ve entra tot a ·VIIII· quorteres ý mitga per lliura a raó la quortera [...] poch a sinquanta, ý tot l'altra a ·quoranta_vuyt· e·[n] pres en dies pasats, que jo crech que devia esser a mitgant max. Ne pre[n]guí per mans d'e[n] Gual quatra quorteras del de sinquanta, paguat de contants, ·IIII· q[uorteres], vale[n] ·X· ll[iures]. A ·XV· de juny, ne prenguí per mans de dit Gual dos quorteras, so és, una dematí ý l'altre aprés dinar del de ·quoranta_vuyt·, paguat de contants, ·II· q[uorteres] valen ·IIII· ll[iures] ·XVI· s[ous]. A ·XXVIII· de juny, prenguí per mans de dit Gual dos quorteras del de ·quoranta_vuyt·, pagat de contans, ·II· q[uorteres], valen ·IIII· ll[iures], ·XVI· so[us]. A ·III· de juliol, prenguí per mans de dit Gual sis quorteras del de ·quoranta_vuyt·. Vale[n] ·XIIII· ll[iures] ·VIII· s[ous]. A ·VI· de noenbra 1558, doní a madò Coloma, co[m]panyona de casa, vint sous per sa soldada. A 20 de agost 1564, ase[n]tà en casa per moso Jua[n] Pallarès, català. Doné-li cada mes hu[n] escut. A 25 de agost, li antisipí hu[n] escut. Doní-la-y devant a[n] Jua[n] ab co[n]disió que tot tens que no ma agradàs son sarviy, ma aga de tornar mos diners. ·I· ll[iura] ·X· s[ous]. A 9 de octubre 1558, jo Joan Montalvan me só posat a sevir ab lo mag[nífic] s[eny]or mo[ssèn] Perellós de Pax, ý donà·m de partit cascun any ·vint_ý_sinch· liures, dix ·XXV· ll[iures] ý vuyt quorteras de forment, e yo me tinch de fer la despesa en casa mia.

A ·XXV· de febrer 1559, é rebut yo dit Joa[n] Montalvan del mag[nífic] s[eny]or mo[ssèn] Perellós de Pax per taula, sinch liures, dix ·V· ll[iures], e són per raó de dita soldada: ·V· ll[iures]. Més, é rebut dit dia ý any de dit s[eny]or una quortera forme[n]t per dita rahó: ·I· q[u]o[rtera]. Més, a ·VI· d'abril 1559, é rebut jo dit Joa[n] Montalva[n] del dit mag[nífic] s[eny]or mo[ssèn] Perellós de Pax, set liures, dotse sous ý vuyt dinés ý dos quorteras de forme[n] t, e són a co[m]pliment de tot lo temps jo é stat ab ell: ·VII· ll[iures], ·XII· so[us], ·VIII·. A ·XXVI· de mars, diluns de Nostra Señora da mars, d'aprés dinar, vingé an casa per co[m]payona madò Antonina Planas. Don-li deu liuras l'ày ý no ras més, dich ·X· ll[iures]. Tot lo que li donaré serà lo deval escrit. Lo dimecras sant, que co[mp]tava 18 da abril 1576, doní a madò Antonina Planas quoranta sous. Dix los volia per co[m]prar sonbrero ý plantosas ý sabatas: ·II· ll[iures]. Més, al dia que sa n'anà, quo[mp]tàvam 7 da maig, li doní quatra sous per dar-sa recapta. Dix co[m] saria milorada tornaria: ·IIII· ll[iures]. A 12 da guy, ma tornà lo qua·m devia ý à·s daspadida.