(Diet.)
1539-76 (Mallorca)
Perellós de Pacs
NOTICIARI
A
huna lletra de Jordi Sa[nt] Jua[n], molt quortesa, an què
que tenia per a gualeres, qu'era[n] an Truch ý a[n] Veyn ý a[n] Far, que perquè los y
avien tornats de Barselona, que perquè avia[n] de purguar, que per a purguar ý
tenir-los segurs, ell avia co[n]sultat ab lo senyor virey, ý que s'era determinat de
posar-los a la tore mestra ý alsar lo pont que lo tingués, per bé que duraria molt
poch. Ý axí jo, per ser vespra ja ý no poder consultar, co[n]cedí que
ý posare[n]-los a la canbra més alta a ho[n] avia estat en Colom. Ý jo fiu resposta
a Jordi Sa[nt] Jua[n], molt breu perquè no tenia paper dient-li com éra[m] allà ha
o[n] avia manat, qu'era la tore mestra, ý que
li diguí per la porta falsa, ý que tramatés farer ý fuster. L'a[n]demà dematí
tramat hu[n] farer. Diguí-li jo que fes clau a la porta de la ca[m]bra ha hon estava
permès. Dix lo farer que faria hu[n] forallat ý tres llaunas de fero per a clavar a la
porta de bax de la tora mestra. Jo diguí-li que molt bé portase[n] lo payn. Asò era
a
ý aprés ab la corda del pont devallà demunt la paret del pont ý paret paret
devallà, ý a[n] Veny ý l'altre no poguere[n] fer tant ý isquere[n] per la porta falsa
de la tore mestre ý devallare[n] al vall, ý a[n] Truch ysà o tragué a[n] Veny, ý a[n] Far
trobare[n] l'e[n]demà dematí davall al pont, hó que l'aguese[n] burlat hó que no l'aguese[n]
pugut traura, ell restà ab los matexos grillons ý manilles. Los altres dos
dexare[n] los grillons a la tore mestra, las manilles se [n]'aportare[n]. Jo tramatí a[n]
Gual a Jordi Sa[nt] Jua[n]. No
real ý notari ý dos hoficials ý traguere[n] lo Far del vall ý fere[n]-lo deposar, ý an a[n]
Gual, lo quastellà, ta[m]bé. Jo ani-me
Feu-ma moltes festes, ý féu molt poch cas de la cosa. Los hoficials se
lo Far fins a mitga costa, ý aprés lo tornaren a la tora mestra matexa, ý a
de dit, volent jo anar a pesquar, se[n]tí piquar molt lo de la tore mestra. Pugí dalt
ab lo meu negra ý trobí
a Jordi Sa[nt] Juan. No
anà als notaris de la procuració real ý par que vingué lo farer aquexa nit ý
posà les coretges de fero a la porta falsa de la tore mestra, ý dix que l'e[n]demà
vindria ý portaria al payn. Ý aquex dia matex dematí aportà lo payn ý clau de
la ca[m]bra ha o[n] estave[n] los presos, que quisà si la agués portada abans, puys
avia tingut temps, los òmens no se
òmens a fer guarda dels òmens que jo tinch e[n] llista.
A
benifí fu[n]dat e[n] la Seu e[n] lo altar de [...] per vacant per resigna[ci]ó de Arnau
Cotoner, clerga, és patronada la magnífica senora Agnès Albertina, co[m] harava
de so[n] fill q[uònda]m mosèn Bernat Albartí.
Jo, Salvador Dusay, nott[ari], hé rebut lo die p[rese]nt ý deval scrit per pòlisa
en taula de vós, mag[nífi]ch s[enyo]r mo[ssèn] Perellós de Pax, sis liures, e són per
lo salari de tres instruments hé liurats a sa mercè en auctèntica forma, feta gràcia
del que més avant me pertocava. Fet a
Del forment asegurat que tramet mosè[n] Jaumaní Pux l'any
que diu que ve entra tot a
[...] poch a sinquanta, ý tot l'altra a
que jo crech que devia esser a mitgant max. Ne pre[n]guí per mans d'e[n]
Gual quatra quorteras del de sinquanta, paguat de contants,
A
dematí ý l'altre aprés dinar del de
valen
A
pagat de contans,
A
Vale[n]
A
sous per sa soldada.
A 20 de agost 1564, ase[n]tà en casa per moso Jua[n] Pallarès, català. Doné-li
cada mes hu[n] escut.
A 25 de agost, li antisipí hu[n] escut. Doní-la-y devant a[n] Jua[n] ab co[n]disió
que tot tens que no ma agradàs son sarviy, ma aga de tornar mos diners.
A 9 de octubre 1558, jo Joan Montalvan me só posat a sevir ab lo mag[nífic]
s[eny]or mo[ssèn] Perellós de Pax, ý donà
dix
en casa mia.
A
mo[ssèn] Perellós de Pax per taula, sinch liures, dix
dita soldada:
Més, é rebut dit dia ý any de dit s[eny]or una quortera forme[n]t per dita rahó:
Més, a
mo[ssèn] Perellós de Pax, set liures, dotse sous ý vuyt dinés ý dos quorteras
de forme[n] t, e són a co[m]pliment de tot lo temps jo é stat ab ell:
so[us],
A
casa per co[m]payona madò Antonina Planas. Don-li deu liuras l'ày ý no ras més,
dich
Lo dimecras sant, que co[mp]tava 18 da abril 1576, doní a madò Antonina
Planas quoranta sous. Dix los volia per co[m]prar sonbrero ý plantosas ý
sabatas:
Més, al dia que sa n'anà, quo[mp]tàvam 7 da maig, li doní quatra sous per
dar-sa recapta. Dix co[m] saria milorada tornaria:
A 12 da guy, ma tornà lo qua