Sobre el pas del viàtic

28 (Edic.) 1401 (Mallorca) Joan de Montbui SOBRE EL PAS DEL VIÀTIC Die lune, ·XII· me[n]sis decembr[is] a[n]no a Nat[ivitate] D[omi]ni ·MCCC_p[ri]mo·. Ret[u]lit B[ere]ngari[us] Moragues, p[re]co public[us] Ma[joricarum] et se de ma[n]dato hono[rabilis] locu[m]t[enentis] gub[e]rnatoris Ma[joricarum] ad instantiam vener[abilium] jurator[um] Majori[carum], publicasse voce tube p[er] loca solita civitatis Ma[joricarum] p[re]conitzationem seq[ue]ntem. Ara ojats què notifica lo honorabla en Johan de Mu[n]tbuy, cavaller loctine[n]t d[e]l nobla gov[er]nador en lo Regna d[e] Mallorq[ue]s, que, com sovín se esdevenga, q[ue] mentre lo Cors p[re]ciós d[e] Jh[es]ux[ri]st és portat p[er] la p[re]sent ciutat e altres lochs de fora p[er] combregar alcu[n] malalt, alscu[n]s juheus e moros e altres infeels, axí mascles co[m] fembres e infants lurs, ab gran scàndil e me[n]yspreu d[e]l Salvador nostre Jh[es]ux[ri]st e d[e] la fe crestiana, sens alcuna reverè[n]cia, miren e guarden lo Cors preciós d[e] Jh[es]ux[ri]st hó la custòdia, en la qual és portat p[er] lo prevera, jassia q[ue] tots los feels cristians con lo vehen se agenollen e fassan aq[ue]lla reverència q[ue] poden al dit sagrat Cors de Jh[es]ux[ri]st, e com sia necessari q[ue] los dits juheus e moros e altres infeels e lurs mullers e fembres e infants e fills lurs, jassia p[er] la sagrada passió de Jh[es]ux[ri]st sien subjugats a p[er]petual s[er]vitut als dits cristia[n]s són entre aquells, graciosament, sofferts e supportats, cessen de totas cosas, les quals posquessan tornar en injúria, scàndil, me[n]yspreu o verguo[n]ya d[e] la sancta fe catòlica e d[e]ls cristians, los quals no solame[n]t p[er] sí mateys, mas p[er] ses compa[n]yes, encara q[ue] sien infeels, són tenguts fer latria, honor, adoració e reverència de tot lur pod[e]r al dit Cors p[re]ciós d[e] Jh[es]ux[ri]st, en e p[er] lo qual speran salvació e p[er]petual fruïció en la glòria celestial. P[er] tant, amb la p[re]sent lo dit honorabla loctine[n]t, a requesta singular de l'honrat vicari e official d[e]l revere[n]t se[n]yor bisba de Mallorques e d[e]ls honrats jurats d[e] la Univ[er]sitat de Mallorq[ue]s, mana a tots e sengles juheus, moros e qualsevulla altres infeels e fembras e mullers e infants lurs de edat covinent, q[ue] d'aq[uí] avant, enco[n]tinent q[ue] vejan anar hó portar lo Cors preciós de Jh[es]ux[ri]st, axí lo jor[n] d[e] la festivitat de Corporecrist e tots los altres jor[n]s are e d'aquí avant aprés següents, p[er] qualsevulla parts de la dita ciutat o de fora, devotament e honesta se agenollen, e·s dejan agenollar de dos jonolls en

terra e agenollats stien fins e quant lo dit Cors preciós de Jh[es]ux[ri]st sia passat, e los feels cristians, qui sembla[n]tment s'agenolle[n], sien levats o alsats en peus, o alme[n]ys se amaguen en alcun loch en lo qual no puxen esser vists p[er] alscuns, qui miren o guarden lo dit Cors preciós d[e] Jh[es]ux[ri]st, e assò sots pena d[e] deu ll[iures] d[e] menuts, sens tota gràcia e mercè de cascun co[n]trafahent, p[er] cascuna vegada, havedoras e pagadoras, ço és lo terç al fisch d[e]l senyor Rey e lo terç al mur d[e] la ciutat, e lo terç al denu[n]ciador. E si pagar no les porà, q[ue] aquell d[e]ls dits juheus e moros o altres infeels e les mullers e infants lurs, qui sien franchs, córreguen la vila e stien en lo costell, a conaxensa d[e] la Cort. E si serà catiu o cativa o en estament d[e] libertat a setmana, e les ditas ·X· ll[iures] aq[ue]ll o aq[ue]lla hó son senyor no porà hó no volrà pagar, lo dit catiu hó cativa, p[er] cascuna vegada, q[ue] contra assò farà, sia ligat, tot nuu, despullat, en lo cancell d[e]l vaguer de la Ciutat, al qual sien ab mà ferma donats ·XXV· assots, sens tota gràcia e mercè. Ajustant, que semblant manera e forma e sots cominació de les ditas penas, los dits juheus, moros e qualsevulla altres infeels e lurs mullers e infants, fembres e sclaves lurs hajan tenir, fer e servar tota vegad[a], e encontine[n]t que lo se[n]y d[e] la Seu tocarà, com se leva lo dit Cors preciós d[e] Jh[es]ux[ri]st en la Missa d[e] la Seu e altras esgleyas de fora. E axí mateix, com tocarà lo se[n]y d[e]l perdó, p[er] lo qual los cristians se agenollen, cascun vespre, per dir la "Ave Maria".