Carta d'Arnau d'Erill al rei de Granada

23 - (Epist.) 1343 (Mallorca) Arnau d'Erill CARTA D'ARNAU D'ERILL AL REI DE GRANADA ·X· [K]al[e]ndas martii anno Domi[ni] ·MCCCXLIII· Al molt alt e molt poderós p[rí]ncep e se[n]yor do[n] Iuceff, fil del rei d[e]ls sarrayns Abelvalich Esmael Benfaraig Be[n]nàss[er], rey de Granada, d[e] Màlicha, d'Alm[er]ia, de Ronda e de Godix, n'Arnau d'Erill, gov[er]nador, etc, saluts ab deguda rev[er]è[n]cia e honor. Sàpia, seny[or], la v[ost]ra alteza q[ue] dava[n]t nós só[n] co[m]p[ar]eguts los amichs e pare[n]ts d'[E]n Felip P[er]is, ciutadan d[e] Mallorch[e]s, e ave[m] entès p[er] reco[m]ptame[n]t d'aq[ue]ls q[ue] lo dit Felipp entrà en reçena en poder d[e]l lochtene[n]t v[ost]re en la ciutat d'Alm[er]ia o de la duana p[er] en Mich[e]l Alegra, patron de le[n]y d[e] ·LXXXIIII· rems, lo qual Mich[e]l en Alm[er]ia levà m[er]caders moros e robes lurs p[er] portar a Màlicha, e p[ro]mès lo dit Mich[e]l q[ue] ell ab los dits moros e m[er]caderies d'aq[ue]lls no fugiria ne iria en t[er]ra d[e] enamichs d[e]ls dits moros ne·ls aportaria ans aq[ue]ls deffendria p[er] tot so[n] pod[e]r e, sots aq[ue]sta p[ro]missió, lo dit Felipp romàs en raçena en lo fòndech d'Alm[er]ia; e esdeve[n]ch-se·[n], se[n]yor, q[ue] lo dit Mich[e]l navaga[n]t ab los dits moros e m[er]caderies lurs e faent la via d[e] Màlicha, co[n] fo en l[e]s mars de Mòneca fo p[er] cas desave[n]turat p[re]s p[er] ·II· galeas d[e] jenoveses de l'estol d[e]l rey de Castela, enaxí q[ue] lo dit Mich[e]l axí co[m] a bo e leyal fugí·s a l[e]s dit[e]s galeas, p[re]seren lo dit le[n]y e robaren atracha [sic] d[e] rems, foren p[er] los dits jenoveses morts ·II· hòme[n]s de tres e naffrats a la mort bé ·XII·, e finalme[n]t l[e]s dit[e]s galeas p[re]seren lo dit le[n]y e robaren aq[ue]ll d'armes, d[e] robes, d'arneses a lur vole[n]tat enb sí se n'amenaren los dits moros e l[e]s m[er]caderies d'aq[ue]lls, axí com a nós l[e]s coses damu[n]t dites só[n] certes p[er] molt[e]s p[er]son[e]s dignes d[e] fe; p[er] q[uè], p[rí]ncep molt alt, co[m] lo dit Mich[e]l Alegra no aya fet co[n]tra la dita p[ro]missió, la honor v[ost]ra reyal toste[m]ps salva, ans leyalme[n]t se ssia ahüt en deffe[n]dre los dits moros e ço d[e]l lur e aya sí mat[e]x p[er] la dita deffe[n]sió posat a mort, e lo dit Felip p[er] aq[ue]sta rahó no deja en la dita reçena star, ans d'aq[ue]la deja éss[er] quiti e absolt, emp[er]amor d'assò, confia[n]s d[e] la v[ost]ra alteza, la qual toste[m]ps fo atrobada en justícia e en v[er]itat, aq[ue]la homilme[n]t p[re]gam q[ue] lo dit Falipp vos plàçia fer absolre e deliurar d[e] la dita raçena, e no vula soff[ri]r la v[ost]ra altesa q[ue] lo dit Felip injustame[n]t sia dete[n]gut p[er] la rahó damu[n]t dita; sabens la v[ost]ra reyal

magestat nós ara e tots te[m]ps ésser app[ar]ellats de fer tot ço q[ue] aq[ue]la torn an honor de tot n[ost]re pod[e]r. Dat[um] up supra.