Lletres en català als bisbes d'Urgell 3

vii. (Pujol xvii, p. 27), 1257-1269. A l'onrad seinor e molt amad en P. d'Abril p[er] la gràcia d[e] Déu bispe d'U[r]gel, d[e] mi en R. d'Orcad. Sal[u]t e amors. Sab[er] faç séiner a vós q[ue] en R. d[e] Senta M[aria], capelà d[e] Figerola, co[n]ten ab lo capelà d'Orcad, d[e] la qal cosa n'ere[n] en poder d[e]l bispe q[ui] mort é. D'on jo prec a vós q[ue] vós vejats en aq[ue]la cosa e q[ue] vulats q[ue] en R. d[e] Senta M[aria] aje son dret ab l'eglésia d[e] Figerola, car sapiats bé q[ue] jo·n só pagat e tots los p[ro]omes d[e] Figerola. E faç-vos sab[er] més enant q[ue] l'artiache d[e] Urx m[e] tramés carta co[m] vós li faíets tort. D'o[n] jo us p[re]c q[ue] vós í façats en aq[ue]la cosa p[er] amor d'[é]l e d[e] mi, car sapiats bé q[ue] jo fari[a] p[er] vós en totes coses q[ue] vós volgésets, e sobretot açò q[ue] creats e tingats p[er] ferm, tot ço q[ue] en R. d[e] S[an]c[t]a M[aria] vos dirà d[e] part d[e] mi. Capelà d[e] Figerola portador d[e] les letres. viii. (Pujol xviii, p. 28), 1257-1269. A l'onrad senor e paire A. p[er] la gràcia d[e] D[é]u biscbe d'Urgel, d[e] mi G. d[e] Vilam[ur] peralad d[e] la casa d[e] Rib[er]a e d[e] tot lo co[n]ve[n]t d[e] la casa. Pregam-vos séner q[ue] vós salud[e]z si a vós plad. Sab[er]-vos fem séner d[e] la c[ri]sma q[ue] vós d[e]víez t[ra]met[re] a la casa d[e] Ribera q[ue] no [n]'ave[m] gens aguda, d'on nós som en g[ra]n error, car lo crestianisme tant se trigue. P[er] q[ue] us clama[m] mercé séner q[ue] vós nos t[ra]metaz la crisma, car si p[er] ave[n]tura s'esd[e]venie re q[ue] vós no·ns n'aguésez q[ue] dir, q[ua]l feit d[e]l crestianisme. ix. (Pujol xix, p. 28), 1257-1269. Al molt amad he o[n]rad senor en Xprist A. p[er] la gràcia d[e] Déu bispe d'Urgel. Sal[u]t e amor. Fem-vos saber séner que avem vistes letres d'en Br.. d[e] Senta Fe arthiacha d'Elna sobre·l feyt d[e] la casa d[e] Tolo, la qual vós avez entredita, q[ue] nós d[e] part d'Elne p[re]gàssem a vós. On nós vos p[re]gam séner axí com podem q[ue] vós p[er] p[r]e[s]gs d[e] nós solvaz la dava[n]t dita esglea. He nós vedrem-nos ab vós he fare[m] fer al dava[n]t dit Br.. d[e] Senta Fe tota cosa que vos vulaz. He si volez séner res d[e] nós, sapiaz q[ue] som aparelaz a la vostra volentad. x. (Pujol xx, p. 29), 1257-1269.

Al molt amat pare e seigor n'Abril p[er] la gràcia de D[é]u bisbe d'Urgel, del vostre humils capelà de Seró. Salut. Si a vós plat oir axí co[m] a onrat seigor e a pare, faç sab[e]r a vós séiger q[ue] jo é g[ra]n desig de la vost[ra] vista e g[ra]n ajuda q[ue] auria ops de D[é]u e de vós. Co[m] vós sapiats séiger q[ue] en Rabinat me pledege a gran tort e g[ra]n desonor d[e] vós e a g[ra]n m[e]i[n]sp[re]o. E sap açò en B[a]rtolom[e]u capelà d[e] Tartareu. On p[re]c e clam mercé a la vost[ra] seigoria p[er] amor d[e] mi e p[er] vostre p[r]o. E p[er] ço ca[r] a mi é cuita e m[ene]ster g[ra]n, q[ue] no pux segir lo pleit de entre mi e en Rabinat, q[ue] vós me fermets esta carta q[ue] us t[ra]m[e]t d'una poca d[e] r[en]da q[ue] ven tro a ·V· ans p[er] raó del pl[e]it en què só. E açò faç p[er] p[r]o de l'esglea. E vo[s] séiger t[ra]metet-m[e] ·I· mesatge e t[ra]metré-us ·XXX· solidos d'agremo[n]teses, q[ue] jo séiger no só pugut pujar a vós p[er] ço ca[r] jo m'ic tem e pledeg tots dies. E si D[é]us ó vol jo us faré ganar q[ue] valga ·CC· solidos a bona raó, q[ue] jo faré anar lo pleit d'en Rabinat e m[e]u en vostre pod[e]r e valra-us bé ·M· solidos f[ranceses] q[ue] vós aurets p[er] bon dret de tort q[ue] él me té, e jo dón-los-vos adés. E açò p[ro]varé bé. On p[re]c e clam mercé a vós, axí co[m] a seigor onrat, q[ue] vós me t[ra]metats la vost[ra] ferma q[ue] jo puxa la carta de la ve[n]da coroborar tro a ·V· ans axí co[m] és co[n]tengut en la memòria q[ue] jo us tram[e]t. xi. (Pujol xxi, p. 29-30), 1257-1269. Al molt onrad senior n'A. p[er] la gràcia d[e] D[é]u [de] [mi] [e] bispe d[e] [bi] Urgel, d[e]l v[ost]re feel R. d[e] Solanes capelà e batle v[ost]re d'Arq[ue]s. Si a vós plau sal[u]t. Saber faç a vós sénier q[ue] la dona n'Estefania ha atorgad lo feit axí co[m] avíe[m] parlad, ab q[ue] vós li pagez p[ri]merame[n]t lo d[e]ute q[ue] ela ha feit enguan, q[ue] ha estme à pujat entrò ha ·CCL· solidos . E si vós volez q[ue] jo n'é·ntredictor p[e]r vós a l[o]s d[e]utors, trameted-me·[n] v[ost]ra carta e rebre lo castel e les re[n]d[e]s axí co[m] dit és. Estres sénier dic-vos e preg-vos e dó-vos p[er] co[n]seil, p[er] mi e p[er] toz los p[ro]om[e]ns d[e] la val, q[ue] vós acabez lo feit e no í digaz d[e] no. Estres no·n parlez al portador d[e] les letres, mas trameted-nos-ho esc[ri]t. xii. (Pujol xxii, p. 30), 1257-1269. Ap[r]il[us] D[e]i gràcia ep[iscopus] Urgelensis, [de] [nós] [en] [A.] [Decano] [Monçon]. Salu[t] [e] [amor]. [S]i a vós plau tramet a vós aqesz ·II· p[re]veires. Si a vós plau que·ls ordenez. Eschira à Tilolad sobre

som patremoni P. (*ato) [a] [Tilolad] d[e] S[anta] M[aria] d'Olb capellà. E pr[e]g-vos si us plau si devez eser la sus d'ara que vezes vostre ardid que volrie veire ab vós p[er] gran. Vostre prois[me] d[ic]tant letres. F[e]r[i]a ·V· ·V_o· id[us] junii i[n] palaciu[m] d[e] Mo[n]zon. xiii. (Pujol xxiii, p. 30-31), 1257-1269. A l'onrad senor e paire p[er] la gràcia d[e] D[é]u biscbe d'Urgel, d[e] mi G. de Vilam[ur] perelad d[e] la casa d[e] Rib[er]a e d'[en] J.. d[e] Carcibrós e d'en B[er]nat d[e] Bonestare e de n'Amic de Serra vostres fezels omes. P[re]ga[m]-vos séner q[ue] ajam vostres si a vós plad séner. P[re]ga[m]-vos si a vós plad, així co[m] hom pot p[re]gar som bon senor, q[ue] d[e] les paraules q[ue] nós e vós avíem espreses d[e]l feit d[e] la degania e·l cabitle d[e] la Sed, q[ue] vulaz que ajen establitad, q[ue] vage així com vós ó avíetz posad. Q[ue] nós som aparelaz d[e] fer e d[e] dir zo q[ue] vós manez ni vulaz en aq[ue]l feit e en altre, tan q[ue] vós siaz en la t[er]ra. [Al dors:] A l'onrad senor biscbe d'Urgel. xiv. (Pujol xxiv, p. 31), 1257-1269. A vós sénier n'Ap[ri]l p[er] la gràcia d[e] Déu bispe d'Urgel, d[e] mi en F. d'Abelia. Salutz. Fas-vos sab[e]r que jo us red les treves. E deystz d[e] vós p[er] zo car no voletz pendre so q[ue] fer podia ayxí co[m] ó dixes sobre la injúria d[e] en [...] d[e] Cormed. E car sobre asò no·n f[a]restz absolvre, deystz-me d[e] vós q[ue] d[e] mal que us faza no us en sia tengud. E jo e·n B[e]r. d'Abelià p[er] aq[ue]la raó rede[m]-vos les treves. Deystz-me d[e] vós. Testimonis B[e]r. d[e] Gosal, F. d[e] Beniure, F. d[e] Castelió. Dat[um] a z'Orrelia ·IIII· nonas sep[tem]ber. xv. (Pujol xxv, p. 31), 1257-1269. Al molt amat e onrrat senor e amig n'Ap[ri]l p[er] la gràcia de Déu vispe d[e] Urgel, d[e] mi n'Arnal d[e] Lorda. S[alut] e v[er]a amor p[er] tots tems. Faç-vos sab[er] séner q[ue] jo vos graesc molt qan vós m'avets obeïts los p[re]cs q[ue] vos fit p[er] la eccl[ési]a d[e] Castelló. D'on vos p[re]c, axí con m'ó atorgàs, m'ó donets sens altre retineme[n]t, con jo só aparellat d[e] volentat e d[e] feit vós a servir, a[i]ta[n]t e més q[ue] vós no poríets aver d'aqel clerge. E q[a]r vos ó en dó, q[ue] vós m'ó donets. E sapiats bé qan vós exirets d[e] Palars no us ic lexarets melor amic q[ue] jo vos só e seré. xvi. (Pujol xxvi, p. 32), 1257-1269.

A l'onrat seior April p[er] la gràcia d[e] D[é]u bisbe d[e] la Set d'Urgel, d[e] mi en B[er]nat d[e] Toralla v[ost]re cavaler balle d[e] la Set. Co[m] jo vos p[re]g que·[m] saludez e faz-vos sab[er] q[ue] no·m liuraré[n] la ballia aixe co[m] vós avíez manat. E p[re]c-vos q[ue] la·m façaz liurar a·n Guie[m] d'Arz aixe co[m] cove[n]tat m'avez. E si m'í avez obs ni volez re q[ue] faça[m], q[ue] ó façaz sab[er], q[ue] se[m]pre can obs ne aga[n]s m'aurez. xvii. (Pujol xxvii, p. 32), 1257-1269. Al redobtador paire in Xp[rist]o e senor A. p[er] la gràcia d[e] Déu vispe d[e] Urgel, d[e]ls clerges e d[e] tots los p[ro]omes d[e] Araós. Saluz e p[re]gen-vos q[ue]·ls saludez. Fem-vos sab[er] séner q[ue] nós avem vistes vostres letres d[e] clam q[ue] B. d[e] Torala vos à feit d[e] nós d[e] el deume d[e]ls escaris d[e] Virós q[ue]·ns d[e]mane, q[ue] anc nul temps i p[er] vel ome ni femna q[ue] sie en la vila d'Araós ni en Val Ferrera no vid fer la d[e]manda d'aq[ue]l dedme q[ue] [e]l d[e]mane. E p[er] aq[ue]la d[e]manda q[ue] él nos feve, q[ue] n'érem estaz e·l poder d[e]ls p[ro]omes d[e] Val Ferrera e q[ue] ó avíem g[ua]rit q[ue] nós dar non ó devíem, q[uar] anc nul temps d[e] nostra m[em]brança no ere estat donat ni d[e]manat, p[er] q[ue]·ns par gran noveletat. P[er] q[ue] vos p[re]gam séner q[ue] no·ns lexets menar a tort ni·ns í menets, q[ue] aq[ue]l d[e]ume é d[e] la eccl[ési]a d'Araós e fo toz temps, e la vila é vostra e d[e]u esser vostra (*e deu). E ara B. d[e] Torala q[ue] tol a la eccl[esi]a d'Araós e als clerges lo deume e la p[ri]mia d[e] la onor d[e] Virós. xviii. (Pujol xxviii, p. 33), 1257-1269. D[omi]no episcopo Urgellensi[s]. A l'honrat pare e seynor n'Abril per la gràcia de Déu biscbe d'Urgel, de nós na Costança per la gràcia de Déu comtessa d'Urgel. Saluts e paternal honor. Fem-vos saber séyner que en R. de Savart capelà nostre és mirve de feu segons los altres conpaynons seus. Per que nós pregam a la vostra noble seynoria que per amor e per precs de nós e de nostres amics vos assignets a él per feu lo Timonal que longament és estat feu d'altres canonges de Balager, la cal cosa nós pendrem en do e en [ser]vii de vós. E som apareylada de fer e de dir e d'obeyr vostres manaments e vostres precs

en tot ço que nós puxam fer ne dir nós e nostres amics. Datum apud Castelionem ·IIII_o· nonas junii.