Text view

Paraules i dits de savis i filòsofs

TitleParaules i dits de savis i filòsofs
AuthorBonsenyor, Jafuda
PublisherGLD-UAB
msNameH-14-RGebbett_37.txt
DateSegle XIIIb
TypologyH-Textos científics i tècnics
DialectOr:S - Septentrional
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

37"> JAFUDA BONSENYOR: PARAULES E DITS DE SAVIS E FILÒSOFS (Late 13th century) 20. Hon fuig, qui Déu lo serca? 35. No és rey sinó ab hòmens, no hòmens sinó ab aver, no aver sinó ab pòbol, no pòbol sinó ab dretura e ab bon capteniment. 36. Rey qui ajusta molt aver d'assò que pren de la gent és axí con cell qui trespola [sa] [casa] d'assò que leva dels fonamens. 43. Convé al senyor que comens a dressar si enlex e ses feynes abans que dres sa companya e sa gent; e sinó seria axí con cell qui pensa dressar ombra de cosa torta abans que dres lo fust de què és ombra. 89. Bon nodriment és enseyament e que no fassas res en celat que·n ages vergonya si és sabut. 106. Lo seber veda a sson senyor que no·l vet de ceyll qui l'és covinent. 129. Dix ·I· fill de rey a hun savi: "Fort son ansiós de tu." Dix lo savi: "Per què?" Dix [lo] [fill] [de] [rey]: "Per so que veyg de ta gran pobresa." Dix lo savi: "Si tu sabies què és pobresa series affaenat de esser anciós de tu matex." 189. Axí és la medicina al cors con lo sebo al drap, que l'esqura, mas afina·l. 201. El segle és pont: passats-ne, mas no·y poblets. 207. El segle manysprea cells que solia honrar e la terra menge a cells que donava a menjar. 247. Perdona a aquell qui·s tarda de arrar e·s cuyta de pinedre. 324. Si vols prometre, atín; sinó, jaquix-te·n. 334. [Franquea] és que [sies] aperallat de donar del teu e que·t lunys del altruy. 342. Un hom dix en ·I· honrat hom: "Una coze pocha hé ops de tu." Fo-li greu e dix: "Jaquix-la tro que creegua." 385. Àvols germans són axí con arbre de foch, qui crema l'una branque l'altre. 471. Flixe·t de volentat, què feries contra

ton seyn si la complies. 482. Diners són untura de les nafres del temps. 496. Esser freturós de la cosa val més que demanar-la a aquell que no tany que hom li deman. 601. No sies vert, no·t premen — ne sech, no·t trenquen. 657. Bon seria al rave si es molia sí matex. 756. No demans que·s fassa yvas la obra, mas vulles que sie ben feta: que la gent no demanen 'En quant fou feta?', mas dien: 'Tan bé és feta!'[...]


Download XMLDownload text