Testimoni del notari Arnau Vedell en l'agressió contra el portador de lletres Jordi March 'Girgoleta

29 - (Jud.) 1385 (Mallorca) TESTIMONI DEL NOTARI ARNAU VEDELL EN L'AGRESSIÓ CONTRA EL PORTADOR DE LLETRES JORDI MARCH "GIRGOLETA". Die ven[er]is ·XXIII· junii d[ic]ti a[n]ni Arnau Vedel, notari, testimo[n]i jurat e int[er]rogat dir v[er]itat sobre los int[er]rogatoris següe[n]ts. E prim[er]ame[n]t fo int[er]ro[gat] si aq[ue]st sap ni ha oït dir q[ue] lo dit Jordi March, en alt[ra] manera apellat "Girgoleta", sie estat batut o fferit p[er] alcu[n]s en lo camí de Petra. E dix q[ue] massa és v[er] que aq[ue]ll Jordi és stat ferit en lo dit camí, e massa se pot clarame[n]t mostrar e veura en la p[er]sona d[e] aq[ue]ll Jordi e en lo seu cap, sego[n]s q[ue] públicame[n]t se pot mostrar e veure o s'és vist. Int[er]ro[gat] si aq[ue]st sap d[e] qui ni de quals és fama q[ue] hagen ferit ni batut lo dit Jordi. E dix q[ue] lo dit Jordi ha dit a aq[ue]st q[ue] en Jac[me] Lull e Arnau Gen[er], del dit loch de Manacor, lo han ferit, e ayta[m]bé ha oïda fama t[re]balar q[ue] los dits Jac[me] Lull e Arnau Gen[er] lo han ferit e batut. Int[er]ro[gat] si aq[ue]st axí con a mijana persona se és ent[er]posat ent[re] aq[ue]ll Jordi d'una part e altr[e]s amichs o p[a]rents de aquels Jac[me] Lull e Arnau Gen[er] de l'alt[re]. E dix sobre la dita int[er]rogació asò estar en v[er]itat so que·s seguex, so és q[ue] entor[n] ·I· mes és passat q[ue] lo dit Jordi, un jorn del qual dix sinó recordar, estant aquest en la plase d[e] la cort sí vénch a aq[ue]st lo dit Jordi dient a aq[ue]st: "Mossèny[er] n'Arnau, sapiats q[ue] una p[er]sona m'és ve[n]guda, la qual yo veg en la plase e ha·m dit que ell me farà restituir tot so e qua[n]t m'és estat levat en lo camí de Petra, e, més, que [m]'esmenara[n] tot lo dan q[ue] hé pres", e axí dix aq[ue]ll Jordi Jordi [sic] a aq[ue]st: "Vós, mossèny[er] n'Arnau què me·n conselats?", e aquest dix a aq[ue]ll: "Jordi, qui és aquex hom qui ho ha dit ni veus-lo en la plase?" , e aq[ue]ll Jordi lavors signa[n]t mostrà a aq[ue]st lo dit hom, lo qual era Salvador Surreda [sic]. E lavors aquest jequí lo dit Jordi e anà envers lo dit Bonanat Surreda, e aquell Bonanat e aq[ue]st arrembaren-se en los cancels del veguer de la Ciutat dient aquest a aquell Bonanat so q[ue] demu[n]t ha dit e deposat e que li avia dit lo dit Jordi, lo qual Bonanat Sureda dix a aquest: "Ver és que yo hé

dit e raunat ab en Jordi de so q[ue] vós me deyts, e, encare, q[ue] n'é parlat ab altres", no anome[n]ant los no[m]s de aquels altres, e aq[ue]st lavors dix a aquel Bonanat Sureda: "E quina man[er]a hi tendrets?", e aquel Bonanat q[ue] responguera a aquest: "Yo creu q[ue] aquels qui u han fet són fora de la t[er]ra, mas la un de aquels ha tal avo[n]clo que creu q[ue] farà tota res de bé envers aq[ue]ll Jordi", e aquest dix hà aq[ue]ll Bonanat: "E què entenets q[ue] fassa aquex avonclo?", e aq[ue]ll Bonanat dix: "Dar li han tot so que levat li han e encare que li dara[n] tal casa qu·ell se·n tendrà p[er] pagat. E que si no u feyen d'altreme[n]t yo no me [n]'entrameteria", e p[er]tire[n]-se d[e] aquí. Ap[ré]s alcu[n]s jorns qui venguere[n] aq[ue]st sí trobà lo dit Bonanat Sureda, al qual aq[ue]st dix què havia fet de l[e]s dites coses, lo qual Bonanat dix a aq[ue]st q[ue] scrit havia al dit avonclo, mas q[ue] alcuna resposta no n'havia haüda e ap[ré]s dix-li q[ue] lo rector de Manacor hi era ab lo qual aquell Bonanat ne parlaria segons que deya. E àls en les dites coses no·s seguí. Aprés alcu[n]s jor[n]s següe[n]ts qui vengueren, un jorn del qual dix no recordar, aquel Jordi sí vé[n]ch a aq[ue]st sus en la plase de la cort on aquest era dient aquel Jordi: "Mossèny[er] n'Arnau, sapiats q[ue] a case de madona Cat[er]ina, qui és mull[e]r d'en B[er]n[at] Tomàs qui stà a la pescat[er]ia, ha parlat ab mi de adop ·I· hom", e axí mossèny[er] dix a aq[ue]ll Jordi: "P[re]ch-vos que parlets ab lo dit hom", e aq[ue]st dix a aq[ue]ll Jordi: "Qui és lo hom?" e aquell Jordi mostrà a aq[ue]st lo dit hom lo qual era Feliu Balester d[e] Manacor, ab lo qual Feliu Balester aquest parlà die[n]t e recita[n]t-li tot so e qua[n]t lo dit Jordi li avia dit, e, encare, lo dit Bonanat Sureda e aq[ue]ll Feliu aprés q[ue] li hac co[n]tat tot so que dit ha demu[n]t aquell Feliu Balester dix a aq[ue]st: "Calats sény[er] n'Arnau, q[ue] yo faré ta[n]t q[ue] lo fet d'en Jordi starà bé, q[ue] la un dels delats ha ·I· jermà qui és mo[n] compare e mo[n] amich". E lavors aq[ue]st dix a aq[ue]ll Feliu: "Donchs, sény[er] en Feliu, féts-ho, e que aquex fet se leu d[e] carrera, q[ue] si en Jordi cala la cort no se n'ent[re]metrà tant e ferets-hi m[er]cè", e aq[uell] Feliu lavors respòs a aq[ue]st que ell p[re]stame[n]t se·n devia tornar a Manacor e q[ue] de tot so que hauria fet dels dits fets aq[ue]ll trametria a aq[ue]st ·I· albarà. Aprés s'és seguit que ir p[er] lo matí lo dit Jordi vénch a aq[ue]st, qui era denant la porta d[e] la p[re]só, dient a aq[ue]st aq[ue]l Jordi, "Mossènyer n'Arnau, sapiats que lo principal de aquels qui m'a[n] ferit és pres en la p[re]ssó, lo qual ha pres mossèny[er] en Ffrancesch de Vilamu[n]ta ab d'altres que tan gran matí hi foren, q[ue] durme[n]t lo han trobat en lo lit. E són anat a moss[èn] lo gov[er]nador e à·m dit: "Lexa estar, Jordi, que jo t'í faré justícia", e aq[ue]st dix lavors a aquel Jordi: "Vols que reuna ab lo

delat?", e aq[ue]ll lavors dix al dit Arnau: "No, mossèy[er] n'Arnau, p[er] amor de Déu". Aprés, vuy p[er] lo matí aq[ue]st esta[n]t a la plase de la cort sí víu en la dita plasa en P[ere] Muntaner, perayre, e ·I· bon hom d'Artà, qui ha nom en Blanquer, qui és de case de la dona qui fo mull[e]r de n'Uguet Serra, q[u]on[dam], e ab aquels anave un jove hom qui ha la barba rogeta, lo qual hom lo dit Jordi avia ja designat a aq[ue]st, q[ue] era jermà del delat qui pres és. E aquell P[ere] Muntan[er] dix a aq[ue]st si avia vist en Felip Comes, savi en dret, e aquest dix-li que no l'avia vist, e aq[ue]st dix-li: "E aquel demanats?", e aq[ue]st lavors se·n lunyà [...] Blanquer [...] Muntaner e hom ab la barba rogeta, lo dit Blanquer dient a aquels: "Vosaltres vos en merits mal de tot aquest fet", als quals aq[ue]st recontà tot so que demu[n]t ha dit dels dits Bonanat Sureda e Feliu Balester. E lo dit hom ab la dita barba rogeta dix: "Sény[er], bé marevel q[ue] en Feliu Balester és mo[n] compare e no ma [n]'ha res dit, e en Bonanat Sureda és amich de tots quants som de nosaltres e no ma n'han res dit ni scrit", e aq[ue]st lavors dix-los: "Vejats, senyors, yo q[uè] hi puch fer yo, q[ue] yo hi faré tot so que pusca de bé. E crech que si en Girgoleta cala, q[ue] la cort tracta[n]t bon[e]s p[er]son[e]s hi farà tot bé". Alr[e] dix aq[ue]st no saber sobre les dit[e]s coses. Int[er]ro[gat] si los dits Bonanat Sureda e Feliu Balester han dit a aq[ue]st q[ue] los dits Jac[me] Lull o Arnau Gen[er], cuyat seu, ó tractasen e ab vole[n]tat d[e] aquels se faés. E dix sobre la dita int[er]rogació r[e]s no saber, mas bé·s pensa q[ue] amichs e p[ar]ents d[e]ls dits delats ó feyen e u tracte[n], mas en alt[ra] man[er]a los dits Bonanat Sureda ni Feliu Balester no n'àn res dit a aq[ue]st, ni aq[ue]st aytampoch los n'à int[er]rogats. Int[er]ro[gat] si lo dit Bonanat Sureda dix a aq[ue]st ni anomenà lo avo[n]cle de la un dels dits delats a aq[ue]st, e dix q[ue] no.