Text view
Procés criminal contra Antònia Marquès
| Title | Procés criminal contra Antònia Marquès |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | G-01_Proces criminal.txt |
| Date | Segle XIVb |
| Typology | G-Llibres de cort |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
1374
ffiliam
mercatoris Barchinone, super facto pocionatus dicti viri sui.
Iudex sive inquisitore: venerabilis Guillermus Martina,
jurispertus curie domini regis.
Procurator fiscalis: [...]Notarius:
Ffranciscus [Bis...]
millesimo
ffuit [...]urie domini regis quod Anthonia,
uxor Arnaldi Marques, mente deliberata divinam nec
regiam ultionem, verendo dominum Arnaldum, eius virum,
pocionavit ex quibus pocionibus sive metzines sibi ministratus
per dictam eius uxorem et receptis per eum ipse
Arnaldus fuit in mortis periclo costitutus et eis metzinis et
receptone earum efectualiter fuysset mortus nisi ad vomitum processisset.
Quodque dictus Arnaldus Marques et Petrus Vergerii, pate[r]
dicte Anthonie, postea comunicato inter eos consilio maxinati fuerunt
occidere dictam Anthonia cum pocionibus veneno sis ad
actum exteriorem procedendo quia emerunt unam unciam de arcenit
sublimat ut de eo potion[e]retur dicta Anthonia
et ipsium arcenit poneretur per eos incibo quod sumeretur
per Anthonia prifatam ut ex inde ipsa Anthonia finire
dies suos et pro ut [ini...] eos deliberatum et procuratum fuerit ad
efectum finalem deduxissent nisi fuissent impediti per [...]
voluit eum recuperare ab eis. Quare cum talia que [...]
exempli absque condigna punicionem non debeant [...]
super predictis et subscriptis de [...]nterrogatus dicere veritatem
quam sciat.
ha vuyt dies, que ell
Moner, mercader de
d'ell
dinar-se. E, con fou a la dita casa, víu, ell
sua, qui no hi havia acustumat gayre d'estar, qui fahia escudelles tota sola, cor la esclava
havia tramesa defora. E aquest
a la taula. E la dita Anthònia aportà
a aquest
ab molt formatge ras. E a ssí matexa aportà
una altra escudella de semblant vianda, en la
qual ne havia fort pocha, de la qual no víu ell que dita Anthònia menjàs. E aquest
li havia portada, exceptat fort poch de la
dita vianda que romàs en la dita escudella, la
qual
que eren sobre la taula, e près [...]scriure e
que volia trametre en [Je...]. E, con hagués
escrit tro a mija fulla de paper, aquest
ventrell tro [...]oll, la qual congoxava e soptava
f[or]t aquest
que qualque mala cosa la dita Anthònia no
li hagués donada en la dita vianda, axí congoxat levà
e mès-se
un poch a gitar de ço que reebut havia al dinar.
E encontinent muntà-sse
ell
bocades de triaga. E, preses que les hac, ell
molt per la bocha. E, gitant axí, víu-se
de prop lo dit gat que cridava règeu e gitava.
E aquest
sa muller: "O en gat, vós e jo havem menjada
E la dita dona dix
una vianda".
estes paraules o semblants: "E quina vianda
E
haurie menjada que aytall se fahia vuy
matí que havia menjats caps de pex?".
[...]ll "[...]/>
[...]e Déu sènyer! què és axò? [...]/>
boure
E ell "[...]
que massa vianda m'avets dada, la qual ne volria
haver gitada, no [...]ue me
E la dita Anthònia volia [...]o cap a ell
vénch la sogra d'aquest
qui com hagués vist açò, a cap d'un poch se
Ítem dix que, mentre gitava, vengueren a casa d'aquest
en Jacme Monegals; la qual Sança mès los
dits en la bocha d'aquest
E, a cap d'un poch, ell
seu lit e dormí fort poch; e, despertat, víu que
lo dit en P. Moner, al qual havia tramès missatge, e mestre Johan lo Cicili[à]
foren venguts, e ell
guarit, lo qual maestre Johan víu ço que e[l]l
menjada la dita vianda e se sentí gran calor e
cuyçor al cor, hac sospita que la dita Anthònia,
muller sua, no li hagués dada qualque mala vianda
segons que damunt ha dit. E dix que per tal com a
ell
víu que la dita Anth[ònia] li portàs
[aque]lla amor que solia ne li faé[s] aquelles cos[e]s
[...]er li solia d'abans, e per tal com víu que [...]
ell
ventre, lo dit P. Moner dix a aquest
paraules o s[e]m[b]lants en acabament parlants ensemps
del dit mal: "O plagués a Déus ara
de les quals paraules ell hac gr[a]n sospita.
fóssets vós a casa mia";
Ítem dix,
aprés que ell
la dita vianda e hagué lo dit vòmit,
segons dit ha, alguns amichs seus
lo meteren en sospita que la dita Antònia
fahia mal sos afers. E que lo digmenja
aprés següent, una esclava que li és venguda
no ha molt de Gènova [...] apellada Ma[r]garita,
dix a aquest
semblants en acabament: "Micer, guarde
—dicendo hoc de dicta
de madona e de la esclava"
Anthònia e d'una esclava apellada Marta
que era en casa d'ell "cor divenres
E [la...]
prop passat que tu haguist lo mal, madona
féu fer una letra a
la dita esclava tramès defora".
ell
[...]anto que li liurà a ca[sa]
dit [micer] P. Moner. E, con se
en Seralonga, corder qui està prop los Frares Menors,
[...]el dit P. Moner [...] />
aquest
si ella no li dehia què havia feta [de] la dita letra, que
ell la consumaria. E la dita esclava dix
a aquest
als Ollers, e que a ella li ensenyaria la casa on la
havia aportada. E la dita esclava e aquest
Menors, qui és parent de la muller
de aquest
Call Major dels jueus de
d'un juheu apellat Boní, sartre; e aquí trobaren
una letra sens sobrescrit, [la] qual lo dit juheu,
present a[q]ue[s]t
esclava, la qual la dita esclava liurà a aquest
qual ell
qui aquella deu tenir.
dir qui deïe saber en les dites coses. Dix que no,
si no los demunt nomenats segons que dit ha.
[p]ogués morir. E dix ésser ver que dilluns prop pas[s]at
[a]quest
Verger, foren en lo monestir dels [...]en[o]rs
[...] aquí lo dit P. V[er]ger dix a él,
planyent-se fort del dit fet, estes paraules o
semblants en acabament: "O foll! O germà! Dit
m'àn que clams volets fer a la cort d'aquest mal
fet que ma filla n'Anthònia vos ha fet; prec-vos
no fass[a]ts, que jo faré que ella exirà d'aquest món
que no viurà molt, e que dins
hauré dat a beure o a menjar que no viuria".
E aquest
que ell se soferria dins los dits
E lo dit P. li promès que sí faria.
Dix que no, sinó solament simpla
prometença.
fou present algú qui ó pogués [d]ir. Dix que [...]
aprés d'ell ere
Verger, mas no
depositio et perseveravit
in eadem.
Petrus Moner, mercator Barchinone, testis juratus et interrogatus
[...]ubscriptis de quibus interrogatus dire veritatem quam
sc[i]at. Et dixit se hoc solum scire.
no ha molt oý dir a
qui està ab aquest
del dit A. Marquès, havia dit
al dit Johan estes paraules o semblants en acabament:
"En Johan, sapiats que
E l'om que deÿa a la dona:
d'un jove e han-se promès que, si lo
marit de la dona era mort, que serien marit e
muller". "E tant viurà
E ella responia:
aquest vostre marit?" "Què hi puch
E ell deÿa:
jo fer?". "Com no
E ella responie:
"Jo no u sabria fer, mas féts-ó vós".
E
ell deÿa: "Ja
frega ab mi e
E lo dit Johan dix a la dita Anthònia: "E
E la dita
aqueys ara han haüt a fer ensemps".
Anthònia dix que "Què u cal dir?".
Après dix,
ell
dels Ollers, havia dites al dit Ffrancesch Vilardell
estes paraules o semblants en acabament: "En
E lo dit
Vilardell, n'Arnau Marquès [h]a amichs".
Francesch respòs: "Ho[c], amichs, si mester los h[a]via,
E lo dit P. [...]espòs:
[...]ue ó demanats".
"Amichs ha tenir-lo a prop [...]
dix lo
[...]francesch. E lo dit P. A. dix: "Cor
és malalt e per ventura faran que no visque mo[lt]".
E, oÿdes aquestes paraules per lo dit Francesch Vila[rd]ell
dites, ell
lo qual trobà que jahia e
cors. E aprés que hac parlat ab ell de son mal,
ell
al dit A. estes paraules o semblants en acabament:
"Sènyer n'Arnau, aquest mal que vós
E aquestes paraules li dix
havets aporta a vegades desfici e enuig. E
axí, si us en volíets anar a casa mia, jo us hi
daria prou de plaer".
ell
Anthònia fahia mal sos afers e per les paraules
que
lo dit A. respòs-li que no u volia fer, cor
ja mellorava. E
li vénch
que
[e]ll
A. M[ar]quès e trobà lo dit A. jaent en [...]
lit [...]ui li dix que gran mal havia
sofert e haüt gran vòmit per blets [ab formatge] que sa muller
li havia dats a dinar. E encontinent vénch
mestre Johan Cicilià, al qual fou mostrat part
de ço que lo di[t] A. havia gitat,
lo qual dix que fleuma era e que mala
vianda eren los blets. Al qual ell
estat matzinat. E lo dit maestre Johan dix:
"No
E lo dit maestre
Johan anà-sse
e, con fós a la dita casa, dix al dit maestre
Johan si serian estades matzines allò que havien dat
al dit A. Marquès; e, com açò li hagués demanat
Johan li dix que no li u volia dir.
Dix encara,
a casa d'aquest
A. Marquès, ab
lo dit A. Marquès e en Sera[l]onga, corder, parent de la
muller del dit A.; e, con foren [e]n la dita [...]lb />
tots
devallaren; e tots
a cap d'una estona, lo dit A. tornà a casa
d'aquest
e la dita esclava eren anats a casa d'un
juheu on havien trobada
la qual lo dit A. liurà a aquest
qual ell
tenguda, e la qual letra —que aquest
dit escrivà, en presència del dit procurador fiscal—
del dit jutje, liurà a mi, dit escrivà, per tal
que
dites coses. E dix que no, sinó segons
que dit ha.
que tractament alcú sie estat entre lo dit
P. Verger e A. Marquès que la dita Antònia
degués morir. E dix que ell
dir al dit A. [Mar]quès que dimecres
prop passat lo dit A. e lo dit P. Verger [...]
estats [...]os Frares Menors; e que aprés que hagué
parlat del dit fet, lo dit P. Verger
promès al dit A. Marquès que, an[s] de
mijant lo present mes de juliol, lo dit P. Verger
hauria dada mort a la dita Anthònia. Dix,
Marquès e legí
en la qual se contenia en acabament ço que "Faç-vos
saber, madona, que hé reebut
e que lo ciyel portava per amor d'ella e lo vel tenia
axí com Jhesucrist; e que l'om de Jènova encara no
era mort e que no li fahia saber sinó falsies
"saludat-me molt madona vostra mara";
e
que en la dita letra havia part d'en Francesquí.
E, com lo dit Johan volgués legir la dit[a]
letra, la dita Anthònia dix que d'una dona era,
qui era anamorada d'un hom, e que
dixés.
Martha, de genere tartar[orum], serva dicti Arnaldi Marques,
testis jurata et in[terrogata] super predictis et subscriptis dicere veritatem
quam sciat.
que vuy ha
comprar un parell d'ous e, con vénch, trobà
que lo dit A. Marquès, son senyor, havia gran
vòmit [...]e víu que
enrabiejava e cridava règeu e gitava.
sab quina vianda menjà lo dit A. Marquès a dinar
lo dit die. E dix sí haver vist que havia menjats blets ab formatge.
meses en l'escudella del dit A. Marquès. E dix
que no ó sap, cor ella
dita cuyna.
Marquès, ha aportada letra alguna a
sartre, apellat Bo[n]í. E dix ésser ver que
digmenja prop passat la dita A[n]thònia
donà a aquesta
feta
e manà-li que le aportàs al dit Boní, juheu;
per què aquesta
portà la dita letra al dit jueu. E aquell
digmenja matex aquesta
senyor, anà a casa del dit juheu ab son
senyor ensemps e cobrà la dita letra, e liurà [...]
al dit [A] Marquès.
o ha oÿt dir que la dita Anthònia hagu[és]
privadea o faés mals so[s] afers ab algú.
Dix ésser ver que sí haver vist que, depuys que
ella
era privat ab la dita Anthònia. E víu,
ella
de la dita Anthònia de nits e jahia ací bax
en la casa jusana, en la qual romania ab la dita Anthònia; e aquesta
demunt ab son frara de la dita Anthònia.
Litera vero quam dictus Petrus Moner, de mandato [...]
[...]n dicto scriptori tradidit michi ut in de
positione sua supra continent et qua nulla est suprascriptis
hoc est.
som gayra entrò fins que veja la vostra cara. Sènyer
meu, faç-vos assaber [...]é reebuda una letra,
la qual hé bé entesa. Entès hé, sènyer meu,
que vós vos volets desexir de [...]plàcia a Déu
fort febra sia qui
vullats desexir de mi. Prech a Déu sa febra m'òlsia
abans que vós vos desistau de mi; sènyer meu,
jo us tem aytant [...]er senyor e per marit. Ffaç-vos
saber, sènyer, que
doné d'allò que vós m'anviàs; li doní en l'escudella e
anà com a rabiós ell e es gat com hac lepada
s'escudella, com a rabiós per sa casa. E deÿa
si eren matzines "açò que
e anà dir lo metge que fleuma era, que
los blets no eren bons. Anc, sènyer, de mos
dies no tremole tant, sènyer meu, anà
cor en aquella que penjaren e tolgueren es
puny. E axí, sènyer meu, jo us promet que jo
vos attendré ço que us hé promès, mas
volrie-u fer ab seny e tot seria que jagués
fet assaber de na Martra, axí és estat
encara hic ha. E, si alre era, jo us ó faria
assaber. Faç-vos saber sènyer meu que s'ic
deu partir en punt que no tornarà; si Déus ó
vol, no tornarà. D'allò, sènyer meu, que
jo us ó attendré. E germà meu, si vós sóts
cuytat, si
car hom ó deu fer ab seny aytals coses
com aquestes són. Alre, sènyer meu, no us faç assaber
sinó que us esforcets bé, que jo no
entrò veja vós; e que
aquí par la bona amor que
madona mara e na Marta; saluts e bona amor
de na Anthònia, muller vostra aytant com a Déus plàcia.
Escrita de part de na Anthònia".
Christoforus, filius Alamani Jordà,
notarii Barchinone, in etate duodecem [...]
[...]onstitum ut per [...] per [...[...]
aparet. Testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis
de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat.
Et
primo, si ipse testis
A. Marquès, qui està en lo carrer dels Ollers. E
dix que hoc, cor veÿna era del pare d'aquest
dita Anthònia. E dix ésser ver que ans
de
de casa de son marit,
li recorde— la dita Anthònia cridà aquest
que
a casa de son pare d'ella. E, a cap de poch,
tornà e la dita Anthònia e ell
la dita Anthònia dix a aquest
una letra. E axís féu, ço és, que la dita
Anthònia dictava e ell
en un full de paper, la qual aquest
dit jutge fou a aquest
inserta mostrada a ull en sa forma. E ell
que verament aquella és la letra que ell lo
dit die havia escrita a la dita Antònia
en [l]a sua [c]asa, la qual ella
havia dictada. E dix, ell
la primera letra que ells jamés havia
escrita, la qual letra féu per ell
Anthònia con feÿa fer ni ell
la dita letra. E dix que la dita Antònia
estava adés en la cambra, adés a la fenestra
que ix en lo carrer, e deÿa adés adés a ell
"Fé tost".
E ell
E dix que hora del foscant, que qu[a]x ell
aquí present mentre ells fahien la dita l[e]tra.
E dix que no, exceptat que en lo comensament,
con ells [co]mensaren de fer la dita letra, la dita
Anthònia cridà
que pujàs e ella no pujà. E a cap d'un [...]lb />
con ell
líneas de la dita letra, vénch
la dita Anthònia que era parent de son marit. E
encontinent la dita Anthònia devallà devall e
parlà ab ell. E la dita Marta pujà e dix
a aquest "E vejam
E ell
axò que has escrit com diu".
dita Marta les dites
ell
E encontinent la dita Anthònia tornà e
pujà alt en la cambra; e la dita Marta
anà-sse
Anthònia li dix que la legís. E ell
de legir e per tal com no hi vehia bé, que
f[o]scant era, no le sabia legir. E la dita A[n]thònia
dix: "E tan corta letra has feta?
dient-ó
Mellor és aquesta que ell ma tramet",
d'una letra que havia en la fenestra, la
qual près en la mà, la qual obrí e dix: quant ha de letra a letra.
dita letra que ell
E dix que no.
algunes altres letres a la dita Anthònia.
E dix que no, si no aquella de què damunt ha
deposat.
algunes letres a la dita Anthònia que li
sien estades trameses per alguns. E dix
ésser ver que ell
[...]a legides
—e a son semblant són [...]egades— letres
a la dita Anthònia en les quals no es contenia de
part de qui venien.
en les dites letres que s'í contenia. E dix que no,
exceptat que li recorde que al sòl de les letres havia:
"Saludats-me molt madona vostra mara
e vostre pare e na Marta".
Bonnin, judeus, sartor Barchinone, testis juratus super decem precepta
Dei que Deus dedit [...]t interrogatus super predictis et [...]/>
de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat.
Et prim[o]
qui està en lo carrer dels Ollers. E dix que hoc.
dita Anthònia. E dix que a son semblant de
con[e]xença ab la dita Anthònia. E dix que per raó
del offici d'ell
per lo dit carrer dels Ollers, on havia obrat
de son offici en casa d'una dona que està en
dret de la dita Anthònia, e la dita Anthònia
dix a aquest
gonella d'un cot que ella vestia. E
axís féu, que ell
del dit cot e altres coses de son offici, axí que bé hi obrà
offici a la dita Anthònia. Dix que no.
en casa de la dita Anthònia [...]a parlat
ab ella. Dix que no, si no una vegada
que ell passava per lo dit carrer e la dita
Anthònia dix a ell
puynets que portava. E ell
volia mig florí. E ella dix que massa
eren cars e no
dita Anthònia ha tramès a casa d'aquest
que ell sàpia. És ver, emperò, que una
esclava de la dita Anthònia, la qual conexeria
si la vehia cor lo [...]el [...]
[...]vénch [...]a d'aquest
li tayàs una gonella d'un cot ample que havia
aportat de Gènova. E axís féu, cor aquest
casa
si, però, la dita esclava vénch aquí de part de la
dita Anthònia o no, dix que no
que ell
vegades qui demanava la dita gonella.
algunes que donàs a la dita Anthònia. Dix
que no.
o fetes liurar a la dita Anthònia
letres algunes. Dix que no.
dita Anthònia ha trameses o fetes liurar
a aquest
algú ni en altra manera. E dix que no.
a negun altre let[r]a o paper escrit que fós en poder
se[u]. E [d]ix que no, si no que digmenja
prop passat la dita esclava ab lo dit
A. Marquès, son senyor, vénch a casa d'aquest
full de paper que ella matexa lo dit digmenja
hi havia lexat.
lo dit full de paper que la dita esclava près,
la dita esclava hagués lexat en la casa
d'aquest
digmenja aprés menjar, ell
dit almarfà o en una taula
de paper en lo qual a son semblant havia
escrit e, meravellant-se qui l'í havia posat,
dix a la mara d'aquest
posat, e ella dix que la dita esclava l'í
havia lexat.
veritat del fet, féu venir devant ell la
dita Marta, esclava del dit A. Marquès, e
en presència del dit Boní, juheu, fou la
dita Marta "Digues
E ella respòs:
Marta veritat, digues per lo sagrament que has
fet, conex tu aquest jueu?". "Hoc
sènyer, jo
lo dit jueu. E dix que per tal com lo dit jueu,
qui ha nom Boní, havia ella
algunes vegades e cosir aquí madona d'en
Vilapecina, qui era en casa de la dita An[thò]nia,
que no
dix al dit jueu que ell d'equí avant no
en la dita casa. E de lavors ençà ella
bé és ver que ella
d'en Vila P. no hi era, lo dit juheu v[é]nch
ací e a la porta parlava ab la dita Anthònia.
dit jueu haja liurades letres algunes a la dita
Anthò[ni]a. Dix que ell[a] ha vist que lo dit
Juhe[u] liurà
letres, ço és, cascuna vegada una letra, e aquelles
li liurà a la dita porta.
di[x] que [...]lb />
[...]
dites letres
que una era hora prop del foscant [...]
dit jueu paraules algunes que digués lavors
a la dita Anthònia, dix que no.
dit jueu ni liurades a ell que la dita Anthònia
li trametés. Dix ésser ver que —axí com ja damunt
ha deposat en la sua deposició primera—
que digmenja prop passat la dita Anthònia
liurà a aquesta
que aquella aportàs a casa del dit jueu e la
liuràs a ell. E [...]lla
digmenja a casa del dit jueu e donà-li
la dita letra dient-li: "J'avets, en Bonín,
E lo dit
aquesta letra que us tramet madona".
juheu reebé la dita letra.
juheu con ella
E dix que sehia en
taula que hi ha.
con ella
juheu. E dix que ella víu aquí en la
dita casa la mare del dit jueu, que filava
seda, qui v[í]u com ella
dita letra al dit jueu.
jueu li dix res. Dix que no, sinó que reebé
la dita letra e ella
Anthònia.
matex anà a casa del dit jueu per cobrar
la dita letra —e la cobrà segons que dit ha— qui
li tornà la dita letra. E dix que ella —axí com
ja ha dit— anà ab lo dit senyor seu a casa
del dit jueu aquell digmenja matex e dix
al dit jueu estes paraules: "Diu
madona que
E lo dit jueu resp[ò]s: "E ha y res
E ella dix:
de nou?". "Què
E lo dit
jueu donà la dita letra, la qual près d'un forat
on era tapat ab una pedra, a aquesta
a son senyor.
con lo dit jueu liurà a aquesta la dita letra.
E dix que hoc, ço és, sa mara del dit jueu.
E fetes les dites interrogacions e respostes
foren-li lestes. E lo dit jutge dix a la
dita Marta que guardàs lo dit jueu en
la cara. E la dita Marta, guardant aquell
jueu en la cara ab cara ferma e no mudada
en res, fou per lo dit jutge
damunt dites per ella són veres. E la dita Marta
guardant lo dit juheu ab ferma cara dix:
"Verament tot ço que damunt hé deposat és
E lo dit jueu,
ver".
guardant la dita Marta dix que ella no
deÿa veritat sau de la letra que là
près lo dit digmenja segons que damunt
ha deposat.
et perseverarunt.
Astrugona, judea, mater dicti Bonnin, judei testis
jurata super decem precepta [r]egis et interrogata super predictis
et subscriptis de quibus interrogata dicere veritatem quam
sciat.
Et primo interrogata si ipsam
Anthònia. E dix que no; no li recorde que
le haja vista.
una esclava de la dita Anthònia ap[el]lada
Marta, la qual li fou mostrada. E dix que hoc.
casa sua. E dix que hoc, ço és, digmenja prop passat
que la dita esclava fou a casa d'ella
Bonín, li fahia.
dita esclava aportàs lo dit digmenje letra alguna
a casa d'ella
dix que ella
esclava en la dita casa qui demana
dita gonella e, con la dita esclava se
anada, víu ella
era
Bonín dix: "Què és axò?".
E ella
"No
—dicendo de la esclava
demunt dita— "ó hic havie lexat".
la dita esclava en casa d'aquest
ella
a la casa d'aquest
qual lo dit Bo[n]í dix: "Què has?".
E víu
que l[a] di[ta] esclava tench lo dit full de
paper en la mà, e son senyor, qui aquí era, que
près e anaren-sse
[...]
E lesta a la dita Astrugona la dita deposició
Estech e perseverà en aquella. E en aprés fou
afrontada la dita Marta denant la dita Astrugona
de cara a cara. E f[ou]-li lesta la sua
deposició de paraula a paraula. E
ab cara ferma la dita Astrugona, dix que les
coses per ella damunt deposades eren veres
e que estava e perseverava [e]n aquelles. E la dita
Astrugona, guardant la dita Marta en
la cara, negà les coses per la dita Marta
demunt deposades en quant fan contra la dita
Astrugona e estech e perseverà en la deposició
per ella demunt feta.
testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis de quibus
interrogatus dicere veritatem quam sciat.
Et primo interrogatus
fou demanat per n'Arnau Marquès, mercader, per accident
que hac. E dix ésser ver que divenres
prop passat hac
anàs a casa del dit A. Marquès, qui havia
accident. E encontinent ell
del dit A. Marquès, que és en lo carrer dels
Ollers, e trobà lo dit A. jaent en lo lit,
al qu[a]l ell
hagués febra. E lo dit A. dix a aquest
ab formatge e que aprés que fou dinat
fou viyares al dit A. que ortigues hagués
en lo carcayel, e que havia molt
[...]E la muller del dit A. mostrà
[...] aquest
en
que l[o] [di]t A. havia gitat en lo dit
bací hagués metzines o altre mala poció.
E dix que no, cor no ss[e]
jurata et interrogata super predictis et subscriptis de quibus interrogata dicere
veritatem quam sciat.
una esclava del dit A. Marquès, qui li dix
que ab en Jacme de Monegals ensemps anàs
a casa del dit A. M. al qual havia
vengut mal. E ella
ab lo dit Jacme de Monegals ensemps anà-sse
a casa del dit Jacme e trobà lo dit A.
qui havia vòmit. E ella
era allò. E ell dix que diables. E [...]
los
Apuys lo dit A. gitàs en lo lit e vénch
maestre Johan lo Cicilià qui dix a[l] dit A.
que no havia febre. E víu en
que lo d[i]t A. havia gitat.
Die mercuis,
Petrus Vergerus, gerrerus Barchinone, deponens in proprio facto et ut testis
in alieno. Juratus et interrogatus super predictis et subscr[iptis] [de] quibus interrogatus
dicere veritatem quam sciat.
die e pot haver [tr]o a un mes, però no li recorda
lo die, mas fou aprés que n'Arnau Marquès hac
aviada sa muller, filla d'aquest
de [...]e
cl[a]màs a aquest
que ella havia fetes mal ses faenes e que era
orada; axí que
en mala fama, car, si la filla havia errat,
consell s'í podia donar. E lavors lo dit A. [...]dix]
que, si
dita muller sua e que més valia que ell qui era
son pare la ouciés en qualque manera secreta que
si cort ó havia a fer. E lavors lo dit
son enteniment e promès-li que ell faria de la
dita filla sua tot ço que ell volgués. E
lavors lo dit A. dix a aquest
se volia, ab poca de cosa le poria olciure
secretament. E
hi faria tot ço que pogués, però que ell no
era veat d'aytals faenes ne sabia com s'ó
faés. E lo dit A. respòs que
d'una cosa que li poria donar a menjar
e que sa filla que morria. E sobre açò lo
jorn matex o sendemà lo dit A. tramès
a aquest
depuys ha après que era arsènich. E lo
deposant près-ó, no per cor que ó mesés en obra,
mas per ço que complagués al dit A. M.
en guisa que en qualque manera ell se [...]lb />
E aprés, aquell jorn matex que ell
sua en Terraça, especiayre, ensemps ab en Miquel
Tosell. E dix-li que n'Arnau M. li havia dit que
ell li havia tramès aytal cosa —dient-ó del arsènich—
e axí que li ó liuràs. E ell
e de present ell
en Terraça pasà-ó ab unes balances e dix que no hi
era tot. E lavors lo dit en Terraça dix a aquest
Marquès. E
Oliver, lo dit en Terraça dix al dit A. Marquès
que
però que no hi era tot, axí que ell li retés [...]
que
dient que ja u havia despès, lo dit en Terraça
e
en ax[ò], cor ells cridarien tant que mala ventura
v[in]dria a tot. E lavors, aprés moltes noves,
vénch-se
aquí près a[l]guna cosa. E com se
là on lo [d]it A. M. posava, en lo [...]
[...]n T[er]raça a on [...], lo dit
A. Marquès liurà al dit en Terraça algun[a] [...]
pesà-lo ab ço que
[...]ue havia son dret; e anà-sse
cosa lo dit
que l'àngell li fós aparagut.
lo dit A. Marquès la dita cosa. E dix que per
Petrus Terraça, apotecharius Barchinone, testis juratus et interrogatus
super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam
sciat.
ab lo rey de Castella, ell
Marquès eren en
apellat Estella e eren amichs [...]
conexença. E l'altra die, [po...] [ha]ver [t]ro a
ell
A. Marquès, axí com aquell de qui per [...]avia.
E, parlant ensemps, lo dit A. Marquès dix a aques[t]
volenters s[i] li altava. E lo dit A., continuant son
parlam[en]t ab aquest
en acabament: "Sènyer, jo era en Jànova e en una
E ell
botiga que tenia rates fahien-me gran mal, e haguí
arcènich, e posave
casa mia fan-me molt de mal. Haurietsnich que
me
axí com d'amich: "Sènyer, hoc é
E pesà
mas confiant de vós, pus que deÿts que a rates [h]o
volets, veus-ne ací".
soblimat e liurà
lo qual aquell A. ab sí se
die ell
de madona sa sogra, que està al pont d'en Oliver,
la qual dix a aquest
Marquès ere [e]stat metzi[n]at e que ell e son sogre
devien [a]uciure la muller del dit A. Marquès de lavors a digme[nja]
E aquest
arcènich que havia venut al dit A. Marquès; partí
d'aquí e anà a
de la sogra d'[a]ques[t]
e dix-li que li retés l'arcènich que venut li havia, cor
mal li estava que ell, qui son amich era, lo aportàs
a perill de perdre lo cors e
respòs en la forma següent o per semblants paraules:
"Sènyer, ma muller me ha fet gran ultratge e m'à
dades metzines ab blets; e, si no fós triaga que jo
reebí, fóre mort, perquè, sènyer, mon sogre e jo"
— "nos som avenguts
E ell
que d'ecí a digmenja primer vinent ell li darà mort".
"[...]ós ab ço que havets comprat li volets fer dar mort?".
E
A. respòs: "Hoc, o no y haja cura e jo no
E
ell "Via! que jo y hauré mon acord".
E encontinent
[...] anà-sse
[re]comptà-li tot lo f[e]t largament. E lo dit Miquel
dix a aquest
que ell hi iria; axí que, aprés ell
Miquel hagueren sopat abdosos ensemps, anaren-se
a casa del dit P. Verger havent sospita ell
semblants en acabament: "Sènyer, n'Arnau M[arquès]
E lo dit P. [Verger] dix:
me tramet a vós e diu que
que us ha liurat". "Ha-us-ó
E ell
dit ell?". "Hoc". E lavors lo
dit P. Verger liurà a [a]quest
alguna quantitat d'arsènich. E, con ell
tengués, demanà al dit P. Verger si hi era tot. E
lo dit P. Verger dix que tot aquell que
li h[a]via liurat hi era. E ell
hi fós, anà-sse
que
P. Verger, al qual ell
dix que allí no era tot l'arçènich.
E lo dit P.
dix que aytant li
li "Donchs"
—dix ell
Verger— "anem al dit A. Marquès".
E lavors tots
ço és, ell
anaren al dit A. Marquès, lo qu[a]l trobaren en
d'en Marquès al pont d'en Ol[i]ver. E aquest
al dit A. Marquès que li liuràs ço que fallia del dit
arcènich, cor lo dit P. Verger li havia dat —segons que
deÿa— [aqu]ell que tenia. E lo dit A. Marquès e P. Verger
partiren d'[a]quí, e a cap d'un poch tornaren. E lo dit
[Mar]quès, en presència dels damunt dits, liurà a aquest
que tenia pes[à] aquí denant los demunt dits; e trobà que
entre tot [...]
Miquel Tosell e en P. Verger anà-sse
Et dicta die mercuriis,
fuit iterum interrogatus dictus Arnaldus Marques super predictis
ut sequitur.
Et primo
d'en Terraça, esp[e]ciayre, aprés que la muller d'aquest
[...]E dix que hoc.
havia mester son sogre ni a què
que "No
ell
muller d'aquest
que ja u ha deposat demunt en sa deposició.
lo dit arcènich. E dix que hoc.
que
e vénch a ell
a aquest
cor per[i]ll li poria ésser. E aquest
no
mas que ell lo cendemà matí lo li tornaria.
E aquell matex vespre lo dit en Terraça e
en Miquel Tosell e lo dit P. Verger
vengueren a aquest
dix denant los demunt dits que lo dit
Verger li havia tornat del arcènich, mas que
no
lo dit P. Verger ensemps, per tal com n[o]
aquí on era la casa, anà-sse
d'en P. Moner e, d'una caxa que hi ha, prè[s]
en Terraça e partiren-se d'ell.
Nati[vitate] domini
Bellestar, domicellus, locumtenentis nobilis Dalmacii de
Muro, militis, vicarii Barchinone et Vallensi, de consilio
venerabilis G. Martina, jurisperti judices curie
domini regis quem in hiis in suum assidentem assumpsit
recepit una mecum dicto scriptore confesionem domina Anthonie,
uxoris dicti Arnaldi Marques, quam [...]
[...]equitur.
Anthonia, uxor dicti Arnaldi Marques, deponens in propio facto
et ut testis in [...]t interrogata super predictis et subscriptis
de quibus interrogata dicere veritatem quam sciat.
qu'és ver que bé ha
[...]olrés e de la vianda que havia menjada.
E aprés l[o] dit mal li passà. E aprés alguns dies son
marit, d'ell[a]
son pare, la qual cosa aquesta
casa de son marit a casa de son pare on estech. E dix que estech a
casa de son pare bé
a casa de madona Simoneta d'en Estrada qualsque
jorns; e puys anà-sse
de deport a Sent Andreu d'Aygüestoses on estech qualque
que tornàs en
en
senyor d[u]ch. E dix que no que ella sàpia.
E dix que, per ço com son marit li havia posat
ço que
[...]n [...] seu [...]
que no
E dix que no
a dinar. E dix que
en cassola per ço com era divendres. E puys, con fou dinat,
estech una estona que janglaren e rieren. E puys lo
dit marit seu escriví. E aprés vénch-li lo dit mal e gità.
dit marit seu con havia lo vòmit. E dix que no, cor
no calia, que no havia mal.
persona lo li mès perquè gitàs. E dix que no.
marit seu de deyx ous o d'altra [substança?]. E dix que no.
que no havia mal.
seu e a ella
qui és del dit marit seu, apellada Marta.
E dix que la dita esclava.
del dit marit seu. E dix que no.
vianda. E dix que no.
al dinar fou mesclat formatge ras o altra vianda. E dix que no
sap ne
cuyna mentre l'esclava féu les escudelles, cor ja sahia a taula
ab son marit.
ella
Alamany Jord[à]. E dix que no, car null temps féu fer letres
a ell ni a altre si no con ne trametia a son marit qui era
en Gènova; e lavors les fahia fer a
és parent del dit marit seu.
dit mal que hac. E dix que no, ans isqué de casa sua
encontinent.
sua alcuna persona per manera de visitar o en altre manera. E dix que no.
que no.
que no ne hi fo null temps.
dient-li que
havien promès que, si
marit, e algunes altres paraules d'amors. E dix que no, car
no
que dien.
ella
parlament o en altra manera. E dix que n[o].
E dix que no.
reptaments a ella
qui estava ab lo noble en Berenguer de Pinós. E dix que
no conex ne
o d'altra persona parlants d'anamoraments. E dix que no.
de son pare li ó dix fallonament en manera de dar-li comiat. E
dix que paria que fós falló, car dix a aquesta
"Vets-vos-ne a casa de vostre pare".
E aquesta "E a què?".
E ell dix: "Vourets-ó ".
E lavors ella
son pare. E
casa, lo dit marit seu guardà-la; e puys anà-sse
vist depuys.
e tornà en cas[a] de son para e fou a casa de madona Simoneta,
anava palasament per vila o per les carreras o estava a la fenes[t]ra.
E dix que no, ans s'estava en casa secretament.
fora la casa de son pare públicament. E dix que hoc.
en casa. E dix que per vergoyia que havia de les gents per ço
que son marit li havia allevat.
metre en l'escudella del dit marit seu metzines o altres
pocions perquè lo dit marit seu morís. E dix que no.
et perseveravit.
Die veneris,
Jacobus Monegals, mercator comorans civitate Barchinone, testis
[...]t interrogatus super predictis et subscriptis de quibus interrogatus
dicere veritatem quam sciat.
dia, con aquest
Jacme Marquès—, que estava a Rogamir, vénch a la dita dona
que
mester la havia. E la dita dona pregà a aques[t]
la qual cosa aquest
dona foren a casa del dit Arnau, aquest
jaheïa en
que paria, soferi[a] gran mal que semblave degués gitar los
budels. E la dita dona pregà a aquest
maestre Johan Secilià e que
mal del dit A. Axí que aquest
e féu-lo venir a casa del dit Arnau; e, con lo dit metge
ne fo exit, aquest
fou-ne ja exit e fou-se
E aquest
mal del dit Arnau; e la dita Sancça dix a aquest
ella havia d[e]manat al dit maestre Johan con hac vist lo
dit Arnau quin mal havia lo dit Arnau; e que
maestre Johan li havia respost: "Vay-te"
que no
dir per què aquest
lo dit Arnau era estat metzinat.
A[r]nau fós estat metzinat. E dix que aquest
ço que gitave lo dit A. ne com o veés no u coneguere, que n[o]
és metge, mas víu bé que lo dit A. era en mala disposició
que e[n]vides podia parlar.
lo dit Arnau fós estat metzinat. Dix que hoc.
Arnau Marquès. Dix que contra la muller del dit A. Marquès.
en les dites coses. Dix que no.
lo dit A. E dix que, segons comuna fama e segons
tenor d'una letra, la qual la dita muller —segons que
havia feta fer, que la dita muller del dit havia metzinat
lo dit A. per ço que morís o que ella pogués pendre
per marit
si era present aquí la muller del dit A. E dix que
hoc, davant lo lit la veïa seure.
aparès que li sabés greu lo mal que
E dix que no vejé que ploràs ne
en què conegués que li sabés greu lo mal que
predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat.
qual di[a] era, en P. Arnau, sartre, dix a aquest
o semblants: "Sènyer en Vilardell, n'Arnau Marquès ha amichs".
E aquest "Hoc, amichs si mester n'avia a son profit"
. E l[o]
dit P. Arnau dix: "Donchs si amichs ha, tinguen-lo a prop, sinó
o semblants paraules que paria toquassen son
ell haurà tost salsa",
dampnatge del dit Arnau. E d'açò fo molt parlat entre aquest
en ses paraules, dix que la muller del dit Arnau Marquès tenia
mala vida e feÿa mal ses fahenes. E aprés aquest
ab en P. Moner de les dites coses e d'altres semblants
que havia oÿdes dir a alcunes altres persones, dient al
dit P. Moner que bé faria, que ell digués al dit Arnau
Marquès que sa muller fahia mal ses fahenes e tenia males
tretes. E lo dit P. Moner dix que ell havia consciència
d'aytals fahenes car, si lo dit Arnau Marquès fahia mal
a la dita muller sua, que [h]avia por que no
d'ànima. E aquest "Donchs féts per manera que
Axí que, lo dia matex o l'endemà, lo dit en
la
altra manera".
P. Muner e aquest
per visitar lo dit Arnau, qui no era sà, ans havia mal de
sentiri. E con foren a la casa d'en dit Arnau Marquès, lo dit P.
Moner dix al dit A.: "Sènyer n'Arnau, aquesta vostra malaltia porte
e açò deÿa lo dit P. Muner al
de sí matexa gran desfici e axí venits-vos-ne a casa mia
e estar-vos-ets aquí per deport";
dit Arnau per tal que tragués lo dit Arnau de casa. E a cap
d'alcun temps aquest
és fama comuna, que lo dit Arnau Marquès era estat me[tz]inat,
e açò mateix oý dir al dit Arnau.
dades les dites metzines al dit Arnau. Dix que contra
la muller del dit Arnau.
fet matex, car decontinent que les dites metzines foren donades
al dit Arnau s'escambà la dita fama.
participabla o consenta en les dites metzines a dar [...]
a fer o aministrar. Dix que no.
despuys que és ab lo dit Arnau, ha comès adulteri ab alcú.
E dix que —segons fama— hoc, ab molts.
et perseveravit.
Petrus Arnaldi, sartor, civis Barchinone, testis juratus et interrogatus
super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem
quam sciat.
d'en Bisbals, de casa del senyor rey; e fon ja lavors
con la inquisició aquesta se comensava e ara no li sové bé ço
que lavors deposà; e axí, si la dita scriptura troben, aquí ho
trobaran, si no ell s'í recordarà en l'endemig e deposarà
volenters.
predictis et al[i]is de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat
et dixit se nichil scire super predictis.
Cum depositio dicti Petri Arnaldi non fuerit reperta nec recepta secundum
assercionem dicti Ffrancisci Bisbals, scribe, presentis inquisitionis ideo fuit
recepta depositio dicti Petri Arnaldi qui deposuit super predictis per
modum sequentem.
Arnau Marquès que sa muller li havia dades metzines a menjar,
de què l'avia cuydat auciure, e que maestre Johan Sicilià ha[v]ie
vist les coses que lo dit Arnau Marquès e dixé que ell conexie
que en les dites coses havie verí, lo qual li havie dat a menjar.
la dita Anthònia, muller del dit Arnau Marquès. E dix
que totes les gents l'en donen àvol fama e dien que ella
havie metzinat lo dit marit seu.
marit seu. E dix que per ço com les gents han suspita que
la dita Anthònia hagués fet adulteri ab altre; ço és, ab [un]
hom apellat o Thomich o Francí, qui era de casa d'en Berenguer de Pinós
ab lo dit Thomich o ab altri. E dix que hoc, e del dit
Tomich e d'al[t]res.
loch suspitós. E dix que no.
Marques. Et lecta primitus sua depositione dix quod stabat et
perseverabat in eadem hoc excepto
dix "diables", que dix que havie preses males coses a son
veyares.
e sa sogra con a[q]uest
Arnau gitava. E dix que veïa seure la muller del dit Arnau
bax en una fenestra, e l'
e la sogra d[el] dit Arnau, qui seïa en
E per ço com aquesta
havian cura del dit A., dix a les dites dones: "O Déus hi valla,
E les dites dones digueren:
mes dones! E com no ajudats en aquest hom qui tan gran
mal sofer?". "Com no u vol".
E lavors
aquesta
que damunt ha dit.
coses eren. E dix que la sogra del dit Arnau dix: "No és
vesada ma filla de dar males coses".
seu. E dix que no la
continent.
hagués metzinat o dat metzines a menjar al dit
marit seu. E dix que moltes gents s'acorden que
la dita Anthònia havia dades metzines al dit seu marit
e d'açò és fama segons que ha oÿt dir.
metzines al dit seu marit. E dix que per ço que morís,
segons que
Interrogata
seu. E dix que per ço com, segons que les gents dien, la
dita Anthònia havia comès adulteri ab altre hom.
"Calla, calla!
o se[m]blants paraules, les quals a aquesta
Haguesses-m'[ó] dit",
tant ha que fo.
gitave hagués metzines. E dix que no u conech ne u conexeria
per bé que u guardàs.
Petrus Colel, portarius domini regis, testis juratus et interrogatus super predictis
et aliis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat.
fama, que la muller d'en Verguer e sa filla, muller d'en
Arnau Marquès, havien metzinat lo dit Arnau Marquès.
e sa filla havien metzinat lo dit marit de la dita filla. E dix
que elles s'ó saben.
ad[u]lteri ab n[e]gun hom. E dix que és ver que
de nits, que feïe luna, víu, aquest
en Marquès, en temps que
hom. E a cap d'alcuns dies aquest
dient-li: "Comare, mala us són levada que d'aquests
o semblants paraules. E
vespres jo hic víu entrar
la dita dona Anthònia al comensament escusave
fi la dita Anthònia atorgà a aquest
qui estava ab en Berenguer de Pinós, hi era entrat e havia haüt
afer ab ella carnalment, però a aquest
del dit hom, mas és-li veyares que hagués nom o en Tomich
o en Ffrancí, però [...]'aquestes coses o semblants aquest
en poder del dit Ffrancesch, se menava lavors, a la qual deposició
aquest
Bartomeua, uxor Berengarii Moier quondam, mercator[i]s Barchinone, testis jurata et
interrogata super predictis et aliis de quibus interrogata dicere veritatem quam
sciat.
lo qual a aquesta
en l'entrada de la sua casa, víu que una sclava d'en Arnau Marquès
exia fort bascosa de casa del dit Arnau e aquesta
dix a la muller del dit Arnau, que era bax en l'entrada
del seu alberch —del dit Arnau—: "Què és axò, madona, que axí corre
E la dita dona dix:
la vostra esclava?". "Al senyor que ha vengut
E aquesta
gran mal d'exir e de gitar". "Donchs per què no
E la dita dona
li féts queacom que li estrenguéssets los polsos?".
dix: "Jo no sé que si fós bo".
E tantost aquesta
casa e anà-sse
en Verger en l'entrada de la dita sua casa, a la qual aquesta
"Madona Vergera, per què no anats là sus?".
E la dita dona dix:
"E a què?".
E aquesta "Com al senyor n'Arnau ha vengut gran
E la dita na Vergera dix:
mal d'exir e de gitar, e, si hi anàvets, que li faéssets queacom
per a estrènyer los polsos, bé faríets".
"Si lo senyor no fós afahenat, anara-hi".
E ab aytant aquesta
Vergera hi vénch o no.
anàs là jus que
E dix que diga-li-u que anàs a la casa del dit Arnau Marquès, qui
era genre de la dita na Vergera.
lo dit Arnau havie lo mal. E dix que no li menbra, tant ha que fo, mas
bé li menbre que era fort afaynada de liurar roba, que havia venuda.
trobà ne veé la muller del dit A. a l'entrada del alberch
del dit A. con anà a la dita na Vergera. Dix que no, que ja se
n'ere muntada.
qui li era esdevengut quin era. Dix que no.
muller l'agués metzinat. E dix que no; mas és ver que
de festa, aprés que lo dit A. hac haüt lo dit mal, aquesta
dit Arnau, e lo dit Arnau seïa davant la porta d'aquesta
e la dita dona Anthònia parlà de justícies a fer e dix a
aquesta "Madona Muyer, menbre-us
de la speciera qui penjaren".
E aquesta "No a mi, jo é fe
E la dita Anthònia dix:
en Déu, car no m'í ha bastat lo cor de neguna justícia a veer
null temps". "Jo hi aní ab madona e oý com
E lavors
la dita especiaresa dix al morrodevaques: "Espatxa
lo dit Arnau Marquès dix: "Jo sé una dona qui havie metzinat
son marit, mas Déus li
E la dita Anthònia respòs: "Hoc, vós tota res cuydats saber".
E lo
dix "Hoc, jo sé qui és".
E entretant
aquesta "Ta mal guany parlat
E anà
d'alre, [q]ue axò males noves són".
on seïe lo dit A. E lo dit A. tornà dir a la d[i]ta dona [...]
[...] E madona Moiers: "Hoc, jo sé qui és aquesta dona que aquestes coses
E puys mudaren altres noves e no
ha fetes".
avant.
lo dit seu marit e que lo mal que hac li fós vengut
per les dites metzines. E dix que ha oÿt dir comunament
a les gents que hoc.
o consent en les dites metzines. Dix que no.
comès adulteri ab algun hom despuys que ha marit. Dix que
no, bé ha oÿt dir que era enamorada d'un hom apellat
Ffrançí.
Francí o ab altre sola de què pogués ésser sospita contra
la dita dona. Dix que no.
dona o ha ora sospitosa alcun hom o altra persona. Dix
que no.
Die veneris, septima novembris anno predicto.
Guillemus Serralonga, corderius, civis Barchinone, testis juratus et
interrogatus dicere veritatem quam sciat super predictis et aliis
de quibus interrogatus.
que lo dit Marquès hac haüt alcun mal —segons que deïa—,
con aquest
lo dit Arnau Marquès, lo qual venia fort axalenat,
lo qual dix a aquest
aquest
Arnau e aquest
e lo dit Arnau pujà dalt; e puys, a cap de poch,
devallà ab una esclava del dit Arnau que ha meyns
anaren-se
casa d'un jueu e la dita esclava pujà dalt a
casa del dit jueu, e lo dit Arnau e aquest
contenia ab
là hon la dita esclava era, e aquest
a la porta. E entretant vénch una juÿa d'aquestes que
van per vila adobant pels e dix a aquest
obs. E la dita juÿa dix: "Aquesta esclava esnasada hic
E, quaix encontinent, lo dit Arnau, qui despús
ve sovín e hic té mala secta, e sab-me gr[e]u per amor del pare de la
dona de la dita esclava".
era, cridà aquest
pujaren-hi; e, con foren dalt, aquest
era, donà una letra al dit Arnau; e lavors lo dit A. e aquest
dita esclava tornaren-se
A. e la dita esclava romangueren aquí e aquests
dit juheu e juÿa. E dix que no sab com s'àn nom ne
dit marit seu. E dix que aquest
per eam facta presente dicto Jacobo Gillida, curatore suo, que dixit
quod stabat et perseverabat in eadem.
Interrogata
E dix que no
ço és, que con lo dit marit seu hagués feta anar
aquesta
e lo dit marit seu se
aquesta
a son marit con torna[r]ia, acordà que se
dit marit. Axí que ab lo pare d'aquesta
ara és muller d'en A. des Prats, qui lavors era vílua, anà-sse
a casa del dit seu marit ab enteniment que
fou a la porta del alberch del dit seu marit,
P. Adàs, lo qual era nebot d'en Berenguer Marquès e lo qual lo dit marit
seu feïa estar a la dita porta, dix a aquesta
en lo dit alberch, car no u volia lo dit marit seu. E
aquesta "Odà, no entraré en ço del meu?".
E lo di[t] P.
dix: "No, que no u vol vostre marit".
Axí que per lo contrast que lo dit
P. feÿa a aquesta
casa e tornà-sse
casa o féu son poder d'ésser ab ell. Dix que no.
[...]
Lo rey
En G. Martina, man[a]m-vos que, en lo fet de la filla d'en Varger, procehiscats e anantets
de consell de mossèn en Jacme dez Far, e determanets declarant lo d[i]t fet en tal
manera que d'aquí avant no haj[e]n a nós r[e]cór[r]er. E açò féts decontinent just[í]cia migensant,
no contrestant qualssevol manaments en contrari fets.
Die mercurii,
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
En G. Martina, manam-vos que, en lo fet de l[a] filla d'en Verger,
Procehiscats e anantets de consell de mossèn en J[a]cme dez Far, e determanets
declarant lo dit fet en tal manera que d'aquí avant
no hajen a nós recórrer. E açò féts decontinent justícia migensant,
no contrestant qualssevol manaments en contrari fets.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Lo rey
En G. Martina, manam-vos que, del fet de la filla d'en Verger, ab
en Castelló de Mallorques ensemps façats relació en la audiència
devant nostre canceller públicament. E en açò res no mudets
per alberà nostre si, donchs, aquest no y era insertat de tot.
[...]
En Castelló de Mallorques e en G. Martina, com hajam entès que diverses
vegades vos sóts ajustats per haver col·lació per lo fet de la filla d'en
Verger, qui requer gran temps ha que sia absolta o condempnada,
e —segons que havem entès— stà per lo avocat fiscal qui y met diffugis;
per ço, volents dar loch a justícia, vos deÿm e us manam,
sots pena de
al procurador fiscal que haje son avocat aquella hora que li assignarets,
e que decontinent —ell present o absent— procehiscats a absolre
o condempnar la dita dona segons que per justícia trobarets ésser faedor,
no contrestants qualsevol manaments fets o faedors en contrari.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Molt alt senyor, a la vostre clamència molt humilment supliquen
Anthònia, muller d'en A. Marquès, e A. des Prats, baster, que com ells sien
e[n]colpats de alguns crims e sia ja gran temps ha ans de Nadal
a sentència, la qual han requesta e requeren ab aquella major diligència
que poden, lo qual fet és com[an]at a
G. Martina, qui moltes e diverses vegades se són ajustats per haver
col·lecció del fet; axí, senyor, que ha stat e stà per lo avocat fiscal,
qui no ve a la dita col·lecció com li és assignat ne y és appellat que y
sia, per ço que
que ab aquestes dilacions los dits supplicants fan mal de lur
prou e no poden haver ne aconseguir justícia, majorment la dita
Anthònia, qui stà al castell presa. Per ço, senyor, plàcia a la
vostra altea que, donant loch a justícia, que vullats menar ab
bona pena als dits Castelló e G. Martina que, appellant lo advocat
fiscal, ab ell o sens loch, procehisquen absolre o condempnar los
dits suplicants e en altre manera los fassen justícia spatxade.
E en açò, senyor, farets justícia e mercè
mandetur judicibus predictis quatenus vocato advocato fiscali procedant
et expediant et si vocato advocato fiscali eum.
venerabilis Castilion de Majoricis comparuit dictis Jacobus Gilida,
curator dicte domine Anthonie, et obtulit et presentavit eisdem
quoddam albaranum num sigillo anuli domini regis sigillatum tenoris
sequentis.
d'en Verger és gran temps ha a sentència e que ha stat contínuament
e stà per part de la cort que no s'és donada,
no contrastant que per part de la dita dona sia affectuosament
raquesta, ans aquella fan star pres[a]. Per què us manam
que decontinent la spatxets en sa justícia condempnant o
absolvent o donant a [...]ovinent segons que de
justícia trobarets ésser faedor, no contrastants naguns manaments
per qualsevol persones fets o faedors.
[...]
De part del senyor rei manats an Castelló de Mallorques
e a
a tenir col·lació davant mossèn Jacme des Far ab savis no sospitosos,
sots pena de
no abans— facen en lo fet justícia espeegada.
[...]
[...]
[...]
[...]
Lo rey
En castelló de Mallorques e an Guillem Martina manam-vos
que, si lo fet de la filla d'en Verguer és a sentència, que aquella
donets ella absolvent o condempnant segons que per justícia
trobarets ésser faedor. E açò féts encontinent, no contrastants
neguns manaments fets o faedors en contrari, com nós de certa
[...]ullam que axí
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Lo rey
En Ramon Alamany, manam-vos que hajats mossèn V. de Valsecha,
avocat fiscal, e n'Andreu de Conniochs e lo jutge del procés
e que fassats aspatxada justícia en lo fet de la filla d'en
Verger.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Mossèn Castelló de Mallorques, plau-me e us prech
que regonegats lo fet de na Vergereta e que ho determenets
per justícia, car prou ha durat, e és raonable
que s'í dó aquella conclusió que
absolvén o condempnan-la segons que per justícia
e per mèrits del proc[é]s trobarets ésser faedor.
Ramon Alamany.
[...]
Mossèn Castelló de Mallorques, plau-me e us prech que regonegats
lo fet de na Vergereta e que ho determenets per justícia, car prou ha
durat, e és raonable que
enantats-hi absolvén o [condem...] segons que per justícia e
per mèrits del procés trobarets [...]lb />
R. Alamany
Lo rey
En Ramon Alamany, manam-vos que agats [...]e
Valsecha avocat fiscal e n'Andreu de [...]
e lo jutga del prosés e que fasats
en lo fet de la filla d'en Verger.