Els jurats concedeixen franquesa de prevere al picapedrer Mateu Forsimanya

10 (Adm.) 1467 (Mallorca) Rafel Perera, notari ELS JURATS CONCEDEIXEN FRANQUESA DE PREVERE AL PICAPEDRER MATEU FORSIMANYA Dilluns a ·XXVII· d[e] dezembre any ·MCCCCLXVII· Los dia e any dess[ús] dits los honorables moss[èn] Ffelip Fuster, moss[èn] B[er]nat Cotoner, moss[èn] Joan Valero, moss[èn] Gabriel Mu[n]taner, moss[èn] Ffrancí de Mora, moss[èn] Anthoni Nadal, jurats de la Universitat e Regne de Mallorq[ue]s, sabent que mestre Mateu Forsimaya, picapedrer, lo qual és bon mestre de son art e tal q[ue] en aquest regne no se·n trobaria un alt[re] semblant d'ell, ço és de subtilitat de son offici, e aq[ue]ll stava e h[ab]itava en la ciutat d[e] Nàpols ab sa mull[e]r e tot son domicili, lo qual havia trensportat en la dita ciutat. Induhït e pregat p[er] lo hon[orable] en Vicens Roig, lo qual se troba en la dite ciutat de Nàpols, degués venir en la p[rese]nt ciutat ab sa mull[e]r e trenspostàs en aq[ue]lla son domicili, q[ue] ell li prometia e de fet p[ro]mès, havent potestat d[e] la dite Univ[er]sitat, deu ll[iures] cascu[n] any p[er] ess[er] capmestre d[e] las obr[a]s d[e]l dit spital, e nor[e]sme[n]ys faria q[ue] li s[er]ia dad[a] la franquesa de p[rever]a a deu anys, lo qual mest[re] Mateu induhït p[er] lo dit hon[orable] Vicens Roig e p[er] la p[ro]metensa, la qual aq[ue]ll li féu, transpostà son domicili en la p[rese]nt ciutat ab sa mull[e]r e família, usant p[er] gra[n] te[m]ps d[e] l'offici de capmest[re] en lo dit hospital gen[er]al, offeri[n]t-li dar cascu[n] any deu ll[iures] d[e] salari, p[er] les quals li són degud[e]s sus d[e] ·LX· ll[iures], de les quals se·[n] mena plet e q[ue]stió ent[re] la dite Univ[er]sitat e lo dit Mateu. Sabents aximatex los dits honorables jurats q[ue] lo dit mest[re] Mateu se·n volia tornar en la dite ciutat d[e] Nápols e transportar totalme[n]t son domicili en aq[ue]lla, si donchs p[er] ells no li era atorgada la dita franquesa a ·X· a[n]ys de p[rever]a, la qual cosa saria dan d[e] la dite Univ[er]sitat perdre hun ten suptil mest[re] co[m] lo dit Mateu és de son art, majorme[n]t q[ue] lo dit mest[re] Mateu se offer, si la dite franq[ue]sa li és atorgada, d[e] renu[n]ciar largame[n]t a la dite questió d[e] les dit[e]s ·LX· ll[iures], p[er] ell demanad[e]s a la dite Univ[er]sitat. Més avant se offer s[er]vir la dite Univ[er]sitat d[e] son offici tota hora q[ue] l'haje mest[er] axí p[er] lo hospital co[m] p[er] alt[re]s coses, pagant-li son jornal. Per tant, los dits hon[orables] jurats, informats d[e] la gra[n] sufficiència d[e]l dit mest[re] Mateu e p[er] fer aturar aq[ue]ll en lo p[rese]nt regne, e hoc e p[er] lo benifici q[ue] la dite Univ[er]sitat reporta

d[e] la renu[n]ciació, la qual fa d[e] la dita q[ue]stió tots [con]corda[n]tme[n]t p[er] virtut d[e] potestat a ells donad[a] p[er] lo Consell gen[er]al celebrat a ·XI· d'abril any ·MCCCCLXIIII·, han dada e atorgada e atorgue[n] e done[n] al dit mestre Mateu Forsimanya la dite franquesa d[e] p[rever]a a deu a[n]iys, ab tal emp[er]ò pacte e condició, q[ue] sian tenguts pagar e contribuir en ajudes de blats, adobs de murs e a maname[n]ts d'ayguas o talls p[er] aq[ue]llas fasador[e]s, mana[n]ts d[e] les dites cosas la p[rese]nt scriptura esser feta e continuada p[er] mi, Raphel P[er]era, not[ari] e scrivà d[e] la dita Univ[er]sitat. T[estes] Lorens Mayrata e Joan Torrent, verguers d[e]ls honor[ables] Jurats. E de continent lo dit Mateu Forsimaya de bona voluntat renu[n]tia a la p[ro]secució d[e] la questió p[er] ell inte[m]ptada cont[ra] la dite Univ[er]sitat p[er] rehó de l[e]s dit[e]s ·LX· ll[iure]s, les quals pretenia li ere[n] degud[e]s p[er] la dite Univ[er]sitat p[er] la rehó damu[n]t dita e a tota alt[ra] qualsevol questió, la qual ell posqués fer, inte[m]ptar o moure cont[ra] la dite univ[er]sitat p[er] qualsevol alt[ra] causa o rahó lapament. E m[é]s, p[ro]mès q[ue] tota hora q[ue] la dite univ[er]sitat lo volrà o haurà mest[er] p[er] lo dit hospital o p[er] quines alt[re]s coses se vulla tot[e]s altr[e]s feyn[e]s a p[ar]t posad[e]s, ell los s[er]virà de son offici satisfent-li son jornal obligat.