Ordinacions de Bans del Comtat D'Empúries

Ordinacions e bans del comtat de Empúries. Translat d[e] les hordinacions d[e]jús scr[i]ts. Mana la cort d[e] part d[e]l molt alt se[n]yor Rey a tot hom ffranch d[e] tener (*mitguera) [migera] q[ue] aq[ue]lla (*mitguera) [migera] no prest a nagun altre e aq[ue]ll qui contra ffaria p[er]dria la ffranchquesa e·ncara s[e]ria punit axí co[m] dret fos e·staria a mercé d[e] la dita cort. Item mana la dita cort a tot hom en gen[er]all q[ue] nagú no puscua vendra ne comprar ab cort[er]a q[ue] tengua hó la manleu d'alt[re] e aq[ue]ll qui contrari faria paguaria p[er] pena ·L· sol[s] sens tota mercé p[er] quescuna vaguade que·n auria comprat e venut e mesurat e·ncare aq[ue]ll qui compraria cauria (*a) [en] la dita pena.

Item q[ue] tot hom qui age masuras o coços d[e] la leuda las age tornades dins tres dias em poder d[e]ll comprador d[e] la laud[e] sots pena d[e] ladornici. Mana la cort d[e] part d[e]l molt alt senyor [Rey] q[ue] tot hom en gen[er]all ffranch e no ffranch qui tingue ne ague mitguera vendabla o sensall q[ue] la degue aportar en las cases d[e] la cort dins tres dias segue[nts] sots pena d[e] cent so[us]. Item q[ue] tot (*hom) clergue qui tingua ni ague migera vendabla o sensall la dege portar a·lb[er]ch d'en [...] oficiall d'este vila q[ue] dins tres dias p[ri]mes [següents] sots pena d[e] cent so[us]. Denuncia la cort d[e] part [...].[...]ot hom q[ue]·ll molt alt senyor dom Joha[n] pren en la sua garda tota la orta de les gens d[e] la vila d[e] Castelyó e·ncare més vinyes en trilyes d[e] la dita vila p[er] açò quescú e quascuna d'aquí ava[n]t se gart q[ue] no prena alscun[e]s ffruyts d[e] la dita orta ne d[e] les dites vinyes e trilyes sabent q[ue] si ho faria q[ue] (*astueria) [asteria] a mercé d[e]ll dit senyor. Mana lo molt alt senyor dom Joha[n] d'Emp[úr]ies q[ue] nuyll hom no gos pendre ne aucir[e] p[er]dius en nulla clausura ni ab bal[e]sta dins lo comtat sots pena d[e] sexante so[us]. Item q[ue] nuyll hom dins lo comtat no prena ni àucia coloms a nuylla clausura sots la dita pena. Aquests són los bants e·ls stablime[n]ts fets p[er] lo molt alt senyor comt[e] ab voluntat d[e]l jutge e d[e] consentime[n]t d[e]ls consols d[e] la dita vila d[e] Castalyó e p[ri]m[er]ement comensen los bans d[e] la foresteria. Primerame[n]t q[ue] tot hom qui matrà en vinye o en closa o an trilye o altra poseció e d'aque[n] trau cols o altra ortolisa o lenya com açò sia ladornisi q[ue] sia punit e arbriteció d[e] jutgua misericordioseme[n]t no sagons la rigor d[e]l dret ni la pena sego[n]s los altres ladurnicis. Item q[ue] tot hom qui prena [fruyta] d'alt[re] poseció d[e] dias q[ue] pach ·III· sol[s] com[tants] e si pagar no·ls podia estaria all costell axí co[m] és acustumat. Item q[ue] tot hom qui prena fruyta d'altra poseció de nits pach ·LX· sol[s] com[tants] o p[er]dra lo puyn. Item q[ue] tot bou qui entrarà en mala feta d[e] dias pach ·IIII· di[né]s d[e] com[tants] e de nits ·VIII· di[né]s com[tants] e oltra esmé[n] lo senyor d[e] qui és la bístia la mala feta a·q[ue]ll qui p[re]ssa l'aurà.

Item q[ue] tota euga qui antra en mala feta d[e] dias pach ·IIII· di[né]s com[tants] e da nits ·XII· di[né]s com[tants] e oltra esmén lo senyor d[e] qui serà la euga o las eugas la mala feta a·q[ue]ll q[ui] p[re]se l'aurà. Item q[ue] cascuna ovelye moltó e cabra he boch qui entra en mala feta d[e] nits o de dias pach un diner comtant e oltra asmén lo senyor d[e] qui seran la mala feta a·q[ue]ll qui prase l'aurà. Item q[ue] cascun porch qui entra en mala feta pach ·II· di[né]s com[tants] e truga porçalara pach ·III· di[né]s com[tants] e oltra esmana lo senyor la mala feta a·q[ue]ll qui p[re]se l'aurà. Item q[ue] tot hom qui sia misatgue o altra qui masés lo dit bastiar sia bou [o] [cà] o vaca o euga o avoyla o moltó o boch o cabra o porch en loch q[ue] fes mala feta q[ue] pagaria ·III· soll[s] com[tants] oltro lo bant d[e]l bastiar. Item q[ue] tot hom qui tayllàs ni tranquàs plansós plantats ni an soca q[ue] seria punit a conagud[e] d[e]l jutge salvant q[ue] sii·n prenia d[e] soca un baston q[ue] p[er] açò pach ·III· soll[s] com[tants]. Item q[ue] tot bastiar qui roech ni mallmenarà plansons q[ue] pach lo senyor d[e] qui ss[er]à lo dit bastiar ·III· soll[s] com[tants] e oltra esm[en]a la mala feta. Item q[ue] nuyll hom [no] antra en ort ni en close ni an vinye cloerts p[er] bardes si ben mala feta no y ffaria e aq[ue]ll qui ho farà pagarà ·III· soll[s] com[tants]. Item q[ue] tot hom qui matés bastiar en vinya o an trilye q[ue] pagaria ·V· sol[s] com[tants] e oltra esmanaria la mala feta. Item q[ue] tot bastiar gros o manut qui pasqués en mota o an vall o en rech qui fos lavat ab curayll o oltra lo rech ves lo camp e al dit bastiar rasava lo dit vuall o rech deroquan la mota e torna[n]t lo dit curayll all dit rech q[ue] aquell d[e] qui lo dit vuall o rech ab la sua mació e oltra pagarà ·III· ssoll[s] com[tants] e si na[n]gú gardava lo dit bastiar açò faen q[ue] oltra pagarà ·III· sol[s] com[tants]. Item q[ue] tot hom qui trobàs bastiar en se mala feta q[ue]·ll puscha pendra e amanar a la cort e q[ue] nuyll hom no·ll tolgués [ni·ll] [no·ll] [tolgues] ni·ll vadàs a·q[ue]ll qui·ll amanaria sots pena d[e] vint sol[s] com[tants]. Item q[ue] tot hom qui ascuràs rech o vall prop carera pública q[ue] git la meytat d[e]ll curayll en la quarera pública sot[s] pena d[e] ·X· soll[s] com[tants].

Item q[ue] tot hom qui lavàs naguna latgura sobra lo molí d'en Lobet q[ue] pagaria ·III· sol[s] com[tants] e tot p[er]ayre qui hi lavàs draps q[ue] pageria ·V· soll[s] com[tants]. Item q[ue] nuyll hom ni fembra no culye erba entra faves pus come[n]sen a florir q[ue] sían axides d[e] flor sots pena d[e] ·III· soll[s] com[tants]. Item q[ue] tot hom qui trobàs porch en mala feta q[ue] encalsant si·ll aucia q[ue] no·n fos tangut. Item q[ue] tot hom qui trascqués d'ort ni de poseció d'altre poall o p[er]xe d[e] paor sens volentat d'aq[ue]ll qui s[er]à l'ort o la poseció q[ue] li seria pres en ladornisi si dons vesí no era aq[ue]ll li torna[t]s lo dia. Item q[ue] tot hom meta corbayllo[n] suficient all seu can d'[e]gost e de setembra sots pena d[e] ·V· soll[s] com[tants]. Item q[ue] null hom no dege talyar rama sinó an so d[e]l seu sots pena d[e] ·V· soll[s] com[tants]. Item q[ue] nuyll hom no trasqua (*liin) [lin] (*ni) quanem d[e] la aygue qui·y fos més p[er] aneygar sots pena d[e] ·V· sol[s] si donch[e]s no·s faya p[er] pariyll d'aygües. Item q[ue] tot hom qui anaugàs cànem o lin an la aygua d[e] se Muga sobra lo molí d'en Lobet ni an los vals d[e] la villa p[ri]mes o forans ni an nuyll rex d'aygue qui sia entra se Muga e la villa o an nagun rech qui sia prop carera pública q[ue] pagarà ·V· soll[s] p[er] pena e p[er]dria lo liin o all cànem. Item q[ue] tot [hom] hom o fembra qui p[er] tot juy o julioll meses en la villa de nits blat en garba o batut o liin o forme[n]t o faves o càne[m] q[ue] li costeria [·V·] [solls] e si no[n] podia mostrar un l'agués haüt justame[n]t q[ue] sia punit axí co[m] ladre. Item q[ue] tot hom o fembra qui ansatàs blat o forme[n]t o altre splet d[e] sagar sens volantat d[e]ll senyor o all p[re]sent o preses blat o forme[n]t d[e] campt sagat e ajustat o·ll preses d'ere batut o an garba q[ue] seria punit e pres axí co[m] p[er] ledurnisi si donchs no ó feria p[er]don q[ue] li·n fes lo ffiyll d[e]l senyor o muler o misatgue e si açò lo misatgue asegave de donar sens volantat d[e]l senyor q[ue] seria pres e punit axí co[m] a ladra si dons no ó faria mentra lo campt se sagàs que·n donàs p[er] amor de Déu o en altra manera axí co[m] és acustumat e en asò no s'entén nagu[n] hom o fembra qui spigolant ne culyegués. Item q[ue] tot hom qui mases foch a rostelyer sens volantat d[e] la cort q[ue] li costaria ·C· sol[s] e asmanaria la ma[la] feta

q[ue] daria als vesís e si no[n] la podia smanar que·[n] saria punit en p[er]sona a conaguda d[e]l jutga. Item q[ue] nuyll hom ni fembra no sech ab felçó o ab fals o ab quavechs o ab las mans erba en los campts sembrats si dons no la arancave sebén q[ue] tot hom qui ó fes pagaria ·XII· sol[s] com[tants]. Item q[ue] tot hom qui culegués erba a nagun campt sembrat e ab la dita erba segaven o manquaven d[e]l blat o d[e]l forme[n]t q[ue] seria en lo dit campt q[ue] pagaria ·III· soll[s] e·smanaria la mala feta. Item q[ue] (*tot) nuyll [hom] ni fembra d[e] Rimorts ni de Fortia ni da Vilasacre ni de Vilanova ni de s'Estanyoll ni d[e] Marsa ni d'altre loch no dege intrar dins las posecions d[e] Castalyó p[er] (*culyir) cullir erba sots pena d[e] ·III· soll[s]. Item q[ue] tot hom qui lavàs garba d[e] campt o de garbera q[ue] seu no fos q[ue] li seria pres en ladurnisi. Item q[ue] nuyll hom no deja aucir coloms ab tansura ni ab altres asturmens sots pena d[e] ·LX· sol[s] com[tants] o d[e]l puyn a p[er]dre. Item q[ue] nagun hom no gos fer angranad[e] a coloms sots la pena des[ús] dita. Item q[ue] nuyll hom no gos trer a coloms dins ·II· vasanes prop d[e] colom[er] sots la dita pena. Item q[ue] nuyll hom ab balesta o me[n]ys de bal[e]sta no antra en ort d'altre sots pena d[e] ·III· sol[s] e ci prenia cols o ortalisa o lenya q[ue] seria punit axí co[m] d[e]mont és dit. Item q[ue] tot hom ffranch qui donàs dan en orta p[er] si o p[er] son bastiar o sa companye o en los camps o an las vinyes o altra poseció q[ue] pegarà lo bant qui posat hi és no contresta[n]t p[ri]vilegi o franquesa q[ue] alscu[n] n'aga en gen[er]all o en spaciall. Bans d'anar da nits. Tot hom qui va da nits qui port coltell gran oltra masura sembla[n]t a costaler o aspase o puyall o altres armes d[e] fera o pilota q[ue] pach ·LX· sol[s] com[tants] e p[er]dre les armes. Item q[ue] tot hom qui vaje me[n]ys d[e] lum no portant nuylla d[e] les dites q[ue] pach ·V· soll[s] com[tants]. Item q[ue] si va me[n]ys d[e] lum o ab lum e porta masa d[e] fust o baston gros q[ue] pach ·XX· sol[s] com[tants]. Item q[ue] si va ab lo cap cubert q[ue] pach ·V· sol[s] com[tants] e oltra q[ue] si porta armes q[ue] pach bant demont dit.

Item q[ue] tot hom qui port lum en broquer ni àn lant[er]na cuberta e amagadame[n]t q[ue] pach no [constres]tant aq[ue]ll lum que portava ·V· soll[s] e qua pach los dits bans. Item q[ue] tot hom qui anàs de nits ab esturme[n]s q[ue] p[er]dria los dits sturme[n]s e oltra pagaria cascu[n] ·V· sol[s] e si portave armes vedades ab lium o me[n]ys d[e] lium oltra cascu[n] ·LX· sol[s]. Item q[ue] nuyll hom qui sia [pres] [...]e nits q[ue] no hisqua (*an) antrò al matí si no paguava los din[é]s mantine[n]t ni al matí [antrò] q[ue] aje pegad[e] la pena si dons no dava fermanse de pagar lo bant o scusar aq[ue]ll a conaguda d[e]l jutga. Item q[ue] tot hom qui portàs de nits gornió o s[er]velera o gorgera o gant d[e] feres o broquer q[ue] li costaria ·XX· sol[s] p[er] quescuna d[e] les dit[e]s armes e p[er]dre las armes. Item [que] tot hom qui portàs las ditas armes d[e] dias q[ue] p[er]dria las ditas armes e ultra q[ue] pagaria vint sol[s]. Item q[ue] tot hom qui portàs de nits p[er] vila lansa o ascut o tot ansemps o darts q[ue] pagaria p[er] pena p[er] quescuna d[e] les dit[e]s coses sinconta so[us] e p[er]dra las armes. Bants d'armes d[e] dia. Tot hom qui port d[e] dies coltell ultra mida q[ue] pach ·V· sol[s] com[tants] e pert lo coltell. Item q[ue] tot hom qui portàs d[e] dias aspase o costell[e]t o maner[e]s o lanse o dart [o] brotxa [o] punyall o altres armes d[e] fera o pilota o pedra q[ue] pach ·XX· sol[s] co[m]pt[an t s] e que p[er]da l[e]s arm[e]s. Item q[ue] tot hom qui face colp d[e] pera o de bastó gros d[e]ll cap avall q[ue] pach ·XX· sol[s] e si·ll ffaria al cap ·LX· s[ol]s. Item q[ue] tot hom qui fase colp d[e] pilota o la trameta contra altre be[n] q[ue] no·n fire q[ue] pach ·LX· s[ol]s oltra lo bant d[e]l porter. Item q[ue] tot hom qui (*hiscua) [hischa] d[e] la vila e entra en la vila d[e] nit o de dias q[ue] aport arm[e]s q[ue] las dege portar descubertes en guise q[ue] tot hom las vega sots pena d[e] ·X· s[ol]s. Item q[ue] tot hom qui altre (*faries) [ffaris] en lo coll o en lo cap o an la (*qare) quare fasent lo colp ab man estese o close q[ue] s[er]ia punit e arbritació d[e] jutga entrò a soma d[e] ·L· s[ol]s com[tants] segons la condeció d[e] la p[er]sona farida. Item [que] si fembra era qui farís ab la man axí com demo[n]t és dit pagarà ·V· s[ol]s. Bants d[e] joch d[e] dias e de nits e de jurar de Déu.

Item q[ue] tot hom qui juch a nagun joch d[e] daus ni de scachs en cose d[e] mangar ni an altres coses d[e] dias exseptat joch d[e] taulas q[ue] pach ·V· s[ol]s com[tants]. Item [que] tot hom qui través al dit jochs q[ue] pach ·V· s[ol]s com[tants]. Item q[ue] tot hom qui juch de nits en nagunas (*d[e] les) [dels] demont dits jochs q[ue] pach ·XX· s[ol]s com[tants]. Item [que] tot hom qui als dits jugados acuylle de nits e·ll prest capa o taul[e]r o lum o [daus] q[ue] pagaria ell o tot altre qui prest las dit[e]s coses o algunas d'eq[ue]lles p[er] cascuna ·XX· s[ol]s. Item q[ue] tot hom qui través all dit joch da nits pach ·XX· s[ol]s. Item q[ue] tot hom qui dixés mall d[e] Déu o de madona Santa Maria o d'elcun sant o sant[e]s q[ue] pagaria ·C· s[ol]s com[tants] sens tota mercé o mes a conagud[e] d[e]l jutga ten gre[us] porien es[er] las p[er]aulas. Item q[ue] tot (*hom) saig o forast[er] qui preses di[nes d[e] jugador ni p[er] raó de joch q[ue] li costaria ·L· s[ol]s fos q[ue] jugasen en la villa o d[e]fora e tot oficiall qui vases hòme[n]s jugar q[ue] ho dege denunciar sots pena d[e] ·L· s[ol]s. Item [que] tots los dits bants s'entene[n] d[e] tot hom qui jugàs o travasàs dins los termenalls d[e] la vila d[e] Castello[n]. Item q[ue] tot hom qui jur d[e] Déu e de madona Santa Maria ço és lo cap o al ventra o alguna p[er]tida d[e] lurs santes person[e]s q[ue] li costaria p[er] quascuna vagade ·X· s[ol]s com[tants] o tan greu poria eser lo jur que n'astaria a conaguda d[e]ll jutga. Item q[ue] tot hom qui juràs de Déu o de madona Santa Maria axí co[m] d[e]mont se conten al jutga o al balla husant lur hofici en la cort q[ue] li costaria p[er] quescuna vegade ·XX· s[ol]s com[tants]. Bants comu[n]s. Tot hom qui dixés vilanias a altre en la cort q[ue] li costaria ·XX· s[ol]s o més segons la injúria a conaguda d[e]ll jutga. Item q[ue] nagu[n] farer no gos fer lanterna cub[e]rta ab lo broquer ni ganxo ni clau si no·[n] vasia lo payn e aq[ue]ll qui ho feria q[ue] li costeria ·C· s[ol]s. Item q[ue] nuyll corador no dege dir an nagu[n]a roba [sua] q[ue] altra corador vene p[er] ell sots pena d[e] ·L· s[ol]s ni all fiyll no vena la roba d[e]l para ni al para d[e]ll fiyll.

Item q[ue] nagun farer no gos ferar migera ni cortera sens volantat d[e] la cort o an poder d'aq[ue]ll q[ue] la cort haje posat sots pena d[e] ·L· s[ol]s. Item q[ue] tot fadrin qui trascq[ué]s ab fona q[ue] pagaria ·XII· di[nés] com[tants] o estaria all costell. Item q[ue] tot hom qui vasàs ayg[ü]es pudens e leges o sutsura da nits en carera q[ue] pagaria ·V· s[ol]s. Item [que] tot hom qui vasàs aygües pudens e leges o sutsura an la carera d[e] dias q[ue] pagaria ·XII· di[nés]. Item [que] tot hom qui mogués baralye en la plase d[e] fet q[ue] li costaria ·L· s[o]ls la quall plase s'entén d[e]ll obrador d'en C. Coto[n] e d[e] l'alb[e]rch d'en Ponto[n] entrò a la plase e d[e]ll canton d[e] l'alb[e]rch qui fo d'en R. Mir antrò all obrador d'en Pompia[n] barber. Item q[ue] tot hom q[ui] dixés o fes vilanies als sobre (*po) posats fasent lur ofici q[ue] s[er]ie ponit axí com de un ofisial d[e]l senyor. Item q[ue] tot mesestre q[ui] tocàs en taulat o p[er]et d'altre sens volu[n]tat d[e]l senyor mudan canal o ayguere o altre cose fasé[n] que li costeria ·L· s[ol]s sens tote m[er]cé. Item q[ue] nuyl hom no digua ni face (*greuda) greuga als compredós d[e] la foresterie ni als forestes p[er] q[ui] els i seran meses ells usa[n]s de (·s) so[n] hofici e aquel q[ui] o fara q[ue] li seria pres axí c[o]m (*al) aquel q[ui] (*o) dirie o farie vilanies als hoficials d[e]l senyor (*jostisie) justícia. Item [que] tot hom q[ui] dixés vilanies a nagu[n] oficial [...]lls usa[n]t de lur hofici q[ue] sera ponit e arbritra (*d[e] la justisie) d[e]l jutge segons le injúria. Item q[ue] tot hom [qui] anbargàs alls oficialls ni als sags de pendra null hom e ancara tot hom qui anbargàs panyoras o tolgués als dits sags o·ficialls q[ue] fos ponit a conagud[e] d[e] jutga. Item q[ue] nuyll hom no prest (*a hú) ha husura a nagu[n] contracta d[e] husura sots pena d[e] ·L· s[ol]s e d[e]ll deut[e] a perdra. Item q[ue] nuyll hom no dege gitar en la carera lagura scombray o en alt[re] manera ab pluga o me[n]ys d[e] pluge sots pena d[e] ·XII· di[nés]. Item q[ue] tot hom qui ajustàs fems en carera o d[e]jús banchs q[ue] al dit dia que ó ajustarà q[ue] n·ó dege lavar sots pena d[e] ·III· s[ol]s. Item q[ue] nuyll hom no pas carell p[er] los pons e aq[ue]ll qui o ferà pagarà ·XX· s[ol]s.

Denunsia e ffa a sab[e]r la cort q[ue] tot hom misatja o serventa qui se fermàs a p[ro]meses star ab dos senyors o dones an un mat[é]s temps q[ue] li costarà ·L· s[ol]s e si all senyor ab qui darer se afermarà estar p[er]metrà sabent q[ue] ab altra degués star pagua altr[e]s ·L· s[ol]s. Mana la cort de part d[e] la insicna siutat d[e] Barsalona tenint he poseint lo comtat d'Empúries he la huniv[er]sall (*sero) senyoria d[e] aq[ue]l a tot ho[m] gen[er]alment d[e] quallqua quondació q[ue] vogés metra ni (*fer meme) fer metra allgun bastiar gros ni manut en los selins no[us] ni vells sots pena d[e] ·XX· s[ol]s com[tants] p[er] bèstia grose e tres s[ol]s com[tants] p[er] bèstia menud[e]. Encare mane la dita cort q[ue] nagun (*bast) bastiar no gos intrar en los prats o vernar d[e]l senyor d[e]l comtat tant com tenen los prats apalats de Sentta Margarida d[e]sots pena d[e] ·X· s[ol]s com[tants]. Encare més mana la (*dida) dita cort q[ue] naguna bèstia no gos pesar ni travesar lo rech d[e]ls molins d[e] la closa d'en Miq[ue]ll Quarater a la robina d[e] la mar sots pena d[e] ·X· s[ol]s com[tants]. Item q[ue] tot hom qui deroquàs p[er]ets d'orts o de trilyes o d'altra clausura pasen o no ab cor de deroquar q[ue] pagarà ·V· s[ol]s com[tants] e oltra esmen[er]à la mala feta.