Speculum prioris

LIBRE APELLAT SPECULUM PRIORIS, EN LO QUAL SÓN SCRITES TOTES LES COSSES, QUE LO PRIOR DE LA CONFRARIA DELS CLERGUES DE SENT SALVADOR TÉ A FER DEL DIA, QUE NOVAMENT ÉS STAT ELET EN PRIOR. FFINS A LA FFI DELS DOS ANYS DE SON REGIMENT. Per quant en dies passats és estat vist moltes de vegades los priós de la confraria de sent Salvador, aprés que novament eren elegits, e entrats en lo regiment de la dita confraria, per no saber què avien a fer hí ignorar les cosses que per lo dit prior àn ésser regides e administrades en lo dit bienni de son regiment, avien anar als priós passats demanant com, ni en quina manera se havien a regir. E ab la ignorància restaven moltes misses hí obsequis hí altres coses que entre l'any se tenen a fer per no saber dit prior en quin temps se avia a fer la distribució de aquelles. Per tant lo discret mosen Loys Ventosa, prevere, Capellà del Compte de la dita Seu e confrare de la dita Confraria, en l'any ·MCCCCLXXXIII· féu lo present libre ab lo qual lo prior qualsevulla que serà, tantost que novament sirà elet, porà saber hí veure cascun dia què aurà a fer del dia que sirà elet fins al darrer dia de la sua administració, que són dos anys, lo qual libre sirà apellat Speculum prioris . E semblantment hi són continuats tots los sensals que la dita confraria té hí posseheix huy en dia. E més avant hi són continuades totes les marmessories perpetuades, que per lo dit prior han ésser regides hí administrades, e los sensals de cascuna marmessoria e los càrrechs que té a pagar per cascuna de aquelles, per manera que de aquí avant lo dit prior puxa donar bona rahó del regiment de la dita Confraria, e de la administració de les marmessories perpetuades, qui són a càrrech de regir per lo dit prior. Del inventari que té a rebrer lo prior Primerament, lo dimarts aprés de Tots Sants, qui·s té lo Seti de la dita Confraria, hí en lo segon any del Regiment de cascun prior, se fa nova elecció de prior, e feta la dita elecció, hí en lo cendemà, lo prior, qui novament sirà estat elet, ora de vespres, deu rebrer ab inventari tots los hornaments hí joqualies de la dita confraria, les quals són en la Seu en la capella de sent Salvador e dins la Segristia de la dita confraria. En lo qual inventari han

entrevenir hí ésser demanats los consellés vells hí novells e lo prior vell, qui done dit inventari, e lo prior novell, qui·l reb, entrevenint-hi lo notari de la dita confraria. Lo qual inventari té ésser scrit hí continuat en hun libre de la dita confraria, en lo qual són scrits tots los inventaris de cascun prior com és entrat novament. Del inventari dels espitalés Item en l'altre dia sigüent lo dit prior novell deu rebre lo inventari dels espitalés vells, entrevenint-hi tots les damunt dits consellés vells hí novells ab los espitalés vells e novells. E acabats los Inventaris, presents los consellés, lo prior novell deu demanar al prior vell quines misses de presbiterats van cascun dia ordinàriament, ni quina rebuda té la confraria, hó a què pot bastar, per manera que segons la informació de aquell hí a consell de sos consellers regescha dites misses. E si del prior vell aurà tal relació que per ventura com aurà donats contes no hi sobrarà res, que lavòs dit prior faça dir tan solament una missa tots dies del comú de la confraria, com aquella no puxa cessar ffins tant que lo prior vell aga donats comptes de sa administració c'aga vist com romandrà de la cauculació de dits comtes. E aquesta missa se aga a dir cascun dia aprés que auran dit l'evangeli de la missa magor de la Seu e no abans, e si serà festa anyal o tal dia que agués sermó en la dita Seu, lavòs lo senmaner, qual se vulla que sirà, la age a dir acabat lo sermó. Dels comtes del prior de la Confraria Aprés de tot açò fet, lo dit prior novell deu sol·licitar e instar lo prior vell que, dins hun mes aprés que és fora de la administració del dit priorat, done comptes de sa administració. E per lo dit prior novell no li sia prefigit temps, més avant com hi aga hun capítol en la confraria que lo prior vell aga e sia tingut donar comtes dins hun mes aprés que sirà fora de la administració, e si no u fa ja hi à certa pena impsoada. E si lo prior novell li allargarà lo temps que pague la pena. E en los dits comtes han a entrevenir lo prior vell ab sos consellés vells e lo prior e consellers novells entrevenint-hi lo notari de la dita confraria, los quals comtes lo dit prior vell los pot donar dins la sua casa matexa. E aquells tots tenen poder de absolre e diffinir al dit prior de totes les rebudes hí dates per ell fetes en lo bienni de son regiment. E acabats los comtes, lo prior vell té a pagar a cascun conseller axí vells com novells dos sous e al prior novell dos sous, e a sí mateix altres dos sous. E

fet açò deuen pendre los dits comtes, axí los de la confraria com de la luminària, com encara dels espitalers hí metrels en una caxa gran qui està dins la segristia, la qual se tanqua ab dues claus, e la una tinga lo prior, e la altra hun conseller. Dels comtes dels il·luminadós E acabats los comtes de la confraria, de continent deuen donar comte los il·luminadós de la luminària de la Seu, qui són dos, en los quals comtes han a entrevenir lo prior vell hí novell hí lo il·luminador e almoyner novells. E tots aquests tenen poder de absolre hí diffinir en poder del notari de la dita confraria dels dits comtes a dits almoynés. Dels comtes dels espitalés Consecutivament donen comte al dit prior los espitalés del espital de la confraria, en los quals comtes han a entrevenir los priós vell e novell hí los espitalés novells. E aquells tenen poder de absolre hí diffinir de dits comtes als dits espitalés, axí com damunt és dit. Del escolà de sent Salvador Més avant lo dit prior és tengut tenir hun escolà hó aver un fadrí, qui cascun dia aparelle lo altar hó altàs de sent Salvador hí sent Jordi, e ajudar a missa an aquells, qui diran les misses dels presbiterats, e altres misses entre l'any que·s dien en dita capella. E te haver lo dit escolà per sos treballs cinquanta sous per cascun any, que són per los dos anys cent sous, dels quals dit prior deu fer data en sos comtes. De les lànties de sent Salvador Item és tengut lo dit prior cascun dia de matí hí vespre encendre dues lànties, de aquelles tres que estan en lo ròtol, davant lo altar de sent Salvador, e pendre oli de la luminària de la Seu, com de allí tots temps agen acostumat de pendre oli per il·luminar dites dues lànties. La altra làntia, que està en lo dit ròtol, a tenir hí fer cremar lo procurador de la almoyna dels pobres de la claustra. E si dit procurador era negligent, que no la fes cremar, dit prior deu fer instància, hí ab los senyors del Capítol que façen que dita làntia

creme contínuament, com ja aquella age tots temps acostumat de cremar abans no vingués allí la confraria. De les cartilles e pali en quines festivitats se han de posar Item en les festivitats de Nadal, Cap d'any, Apariçi, Santa Maria de ffebrer, Santa Maria de març. Totes les dominiques de quaresma, Pasqua, Lo dia de la professó de les ladanies, A la Assensió, Cinquagesma, Corpus Christi, Sent Joan, Sent Salvador, sta. Maria de Agost, Santa Maria de Setembre, Tots Sants, hí a la Concepció, lo prior deu posar les cortines vermelles al altar de sent Salvador e lo pali d'or. Dels sermons que té a comanar lo prior de tota la Quaresma Tantost passades les festes de Nadal, lo prior deu provehir ab temps de comanar tots los sermons de la quaresma, que·s fan en la Seu, a la una ora aprés de mig jorn, als més famosos sermonadós, que en la ciutat o en los monestirs se trobaran. E si per ventura hi aurà algun frare o maestre de qual se vulla orde, que sia valent home de sciència, e tingua molta seqüela, que lo dit prior comane an aquell tal tots los sermons de la quaresma. E que done de caritat per cascun sermó del comú de la Confraria cinch sous. Del sonar del seny als sermons de la ·XL_a· (Quaresma) Més avant tots los diumenges de la Quaresma e lo dia de santa Maria de Març, si caurà en la Quadragèsima, lo prior deu ffer sonar lo seny magor

de la Seu al sonador, tantost toquades les ·XII· ores de mig jorn, e lo dit sonador deu muntar e toquar lo dit seny fins a dotze ores e miga, e lavòs aquedar dit seny e toquar a batallades al sermó fins a la una hora, e lavòs lexar-se de sonar, e lo sermó deu començar a la una ora e acabar a les dues per quant són a començar vespres. E acabat lo sermó, deuen mostrar cascun diumenge una part de les relíquies, que són en la Seu, bayant aquelles en aygua, e aquella aygua estiga en la capella de sent Salvador perquè la gent acabat lo sermó, o les vespres, vagen a la dita capella per fer oració hí puxen beure de la dita aygua. E açò per créxer la devuoció a les gents e lo dit prior deu tenir aquí hun parell de copes hí hun parell de cetres d'argent; e lo prior deu donar al sonador de la Seu per lo sonar de tota la quaresma deu sous. De la festa de sent Jordi Item la vespra de sent Jordi, qui és a ·XXII· de abril, lo prior deu enramar bé hí honradament la capella de sent Salvador, e la professó té a venir al altar de sent Jordi, acabades vespres, e aprés matines, hí segones vespres, e no té a fer nenguna distribució lo prior en les dites professons. E lo dia de sent Jordi, aprés que la professó sirà a la Trinitat, lo prior deu tornar a la Seu ab dotze confrares, e la hú deu dir la missa magor alta en lo altar de sent Jordi ab diaqua e sotsdiacha. E dos que diguen dues misses baxes, una al altar de sent Salvador, altra en lo altar de santa Maria, e los altres que canten hí facen lo offici; e lo prior deu donar a cascú per caritat ·XII· dinés, e ell ha lo doble, hí deu-se pagar del comú de la confraria. De la profesó de les ladanies, que ve a la capella la vespra de la Assensió Item la vespra de la Assensió, que és lo darrer dia de les ladanies, ve la professó a la dita capella de sent Salvador, hí en aquella se té a ffer lo offici de la missa hí sermó. E lo prior deu agranar, o fer regar hí enramar bé hí honradament la dita capella, e deu fer dir dues misses baxes, una ans del sermó, hí la altra acabat lo sermó, e deu donar per caritat per cascuna missa ·XII· dinés, de la magor no és tengut donar res, com ja sie obligat lo canonge

qui te la senmana de missa magor de dir-la. Ni del sermó no és tengut pagar-ne res, com ja sia sermó hordinari hí a carrech de la Ciutat. Del sermó del dia de sent Salvador Item huyt o deu dies ans de la festa de sent Salvador, lo prior deu comanar lo sermó del dia de sent Salvador al més famós sermonador, que·s tròpie en la ciutat, e à·s a ffer lo dit sermó a la missa magor que·s diu al altar magor de la Seu, axí com és acostumat en les festivitats solempnes, e lo prior té a pagar per dit sermó cinch sous. Del enramar de la festa La vespra de sent Salvador, lo dit prior és tengut de haver rama e junchs, e fer agranar tota la capella e tot lo claustro de fora davant la Capella, hí regar, enramar hí enjunquar aquell. E haver banqals per a dins hí draps de ras, que estigua empaliat dels altàs de senta Maria hí sent Jordi ffins al altar magor de sent Salvador. E aga alfàbega per donar-ne a·quells qui siran a les vespres, missa e segones vespres. E acabades vespres magós en lo cor, la professó té a venir a la capella, hí essent allí la professó, lo prior deu pagar a cascun canonge, beneficiats, e no beneficiats, axí confrares com no confrares, a cascú dos dines ço és a tots igualment. E axí matex pague a la professó aprés de matines, e a les segones vespres. E lo prior haga doble e totes aquestes cantitats sien pagades del comú de la confraria. Del que té a fer lo prior lo dia de sent Salvador E més, lo dia de sent Salvador lo dit prior deu fer dir missa cantada en la capella de sent Salvador ab diacha e sotsdiacha, mentre que sonaran tèrcia, e sense aquell qui dirà la missa magor, ni lo diaqua ni sotsdiaqua, aga de haver dotze confrares qui façen lo offici, e done per caritat al qui dirà la missa magor ·XVIII· dinés, e al diacha e sotsdiacha a cascú ·VIII· dinés. E als dotze qui cantaran a cascú ·IIII· dinés, e lo prior ·VIII· dinés, e deu-se pagar del comú de la confraria, e lo sermó no·s diu an aquesta missa sinó a la missa magor, com ja és dit damunt.

De les misses baxes que·s dien lo dia de sent Salvador Lo dit dia, lo prior deu fer dir tres o quatre misses baxes en la dita capella hí en lo altar de sent Salvador, sense les misses ordinàries, e aquelles faça dir una aprés de altra a la hora que millor parrà al dit prior, e açò perquè les gents, que vindran a guanyar los perdons, puguen hoyr missa a qual se vulla hora que vinguen, e sien pagades dites misses del comú de la Confraria. Del sermó que·s té a fer lo dia del Seti Item huyt dies ans del seti, lo prior deu comanar lo sermó que·s té a fer aquell dia a qualque maestre en Taulegia, e si hi aurà negun confrare, que sia maestre o baxeller en Taulegia, que sia comanat an aquell, e si hi aurà negun canonge maestre, que sia comanat an aquell, per quant per semblant jornada se fa dit sermó ab les portes tanquades e no y entrevenen lechs, perquè si volrà parlar de la vida dels eclesiàstichs confrares és millor que lo prehicador sia de la orde de sent Pere, si fer se pot; hon no se·n hi trobassen, lavòs sia comanat lo dit sermó hà algun mestre religiós, e lo prior done de caritat per lo dit sermó cinch sous. Lo diumenge abans del seti de sent Salvador lo prior deu posar hun cartell a la porta del cor de la Seu de la tenor sigüent: Sàpien tots los senyors confrares de la santa confraria dels clergues pobres de sent Salvador que demà, qui sirà diluns, en la dita capella de sent Salvador, aprés de vespres majors, se celebraran vespres de morts cantades per ànimes de tots los confrares finats e per tots fels defunts, e per lo dit prior sirà donat per caritat a cascun confrare, que hi entrevindrà essent-hi al segon vèrs del segon salm ab son sobrepeliç, dos dinés. E aprés acabades vespres hí completes en lo cor de la dita Seu, sirà reçitat obsequi en la dita capella per los sobredits confrares e per totes ànimes fels defunctes, e sirà donat a cascú dels dits confrares interesents la caritat acostumada. E l'endema, dia del seti, tots los qui celebraran e siran presents a la missa magor, e a les absolucions hí sermó, cascú dels dits confrares semblantment auran la caritat acostumada. Però vinguen tots ab sobrepeliç bo ý net, en altra

manera no auran caritat, enans siran punits segons és contengut en hun capítol de la dita confraria. E quant los confrares auran acordat hí atorgat de mengar lo dia del seti, sia posat en la ffi del desús dit scrit ço qui·s segueix: E tots los senyors de confrares qui auran atorgat de mengar lo dia del seti al covit, los qui no hi siran pagaran aitant com los presents, si donchs no tenien juxta escusació. Dels quatre ciris que àn a cremar a les vespres hí al aniversari lo dia del seti Lo prior deu fer fer quatre ciris, que cremen la vespra del siti, a les vespres de morts, hí al obsequi, hí lo cendema a la missa, hí a les absolucions, cascú de pes de set liures, o que entre tots quatre pesen trenta liures, poch mes o menys. Del que té a fer lo prior la vespra del seti La vespra del seti, qui és lo primer dimars aprés de sancta [creu] de maig, lo prior deu parar en la capella de sent Salvador lo tamut, lo qual deu posar entre lo altar de santa Maria hí lo altar de sent Jordi e cobrir-lo ab un drap vermell. E sobre lo drap vermell deu posar lo drap d'or de micer Garcia de Vallterra, qui és en la Segrestia, com axí ho vol lo dit micer Valterra que servischa cascun any lo dia del seti. E axí à plagut al honorable Capítol. E a cada cap del dit talmut deuen cremar dos ciris, e quatre candeles al altar magor, e toquada la una hora mentre sonaran a vespres magós. E acabat de sonar lo primer toch de vespres, deuen començar vespres de morts, cantades espaciosament en la dita capella de sent Salvador. e lo prior deu pagar a cascun confrare qui entrevindrà en dites vespres hí canonges, axí confrares com no confrares, que hi siran estats al segon vès del segon psalm, a cascú dos dinés e lo prior té aver lo doble; e acabades vespres de morts, àn anar a dir vespres magós e completa al cor.

Del sonar los senys E acabada completa, lo dit prior deu ffer sonar al sonador de la Seu tots los senys mentre lo obsequi se dirà e també al vespre hí dematí al toch de prima hí mentre se ffaran les onze professons, axí com han acostumat sonar a la confraria de la Seu, e lo prior ha a donar a dit sonador ·X· sous. Del obsequi la vespra del seti E acabada la completa en lo cor, deuen tornar tots los confrares a la dita capella de sent Salvador e allí han a dir obsequi general per les ànimes dels confrares ffinats hí per totes ànimes fels defunctes, e lo prior deu pagar a cascun confrare ·III· dinés, e lo prior té haver lo doble. E los espitalés deuen scriure dit obsequi la nòmina de tots aquells que hi siran e lo prior deu pagar als espitalés lo dit obsequi per tots aquells qui siran scrits, e són per la almoyna dels quatre dinés que cascun confrare deu pagar cascun any. De la crida que té a fer lo cridador E mentre se dirà lo damunt dit obsequi, lo prior deu fer anar lo cridador qui acostuma de fer les crides ab la esquella a les portes de cascuna sglèsia. ço és: davant la porta dels Fillols de la Seu la primera, hí altra a la Roqueta, e una davant la porta de cascuna sglèsia parrochial de la ciutat, e sia feta de la tenor sigüent: Confrares de la confraria dels clergues pobres de sent Salvador, demà per lo matí siats a la Seu, a la capella de sent Salvador, a la missa, absolucions hí sermó e guayarets quaranta dies de perdó de la part de Deu. Del que té a fer lo prior lo dia del seti E lo dia del seti, qui és lo dimats aprés de sancta creu de maig, dematí, acabada tèrçia hí sexta en lo cor de la Seu, deuen començar lo aniversari cantat alta veu, axí com si fos una novena general, per tots los confrares, en lo altar de sent Salvador, dins la dita capella, e lo prior deu fer que aga los vestiments de brocat de la segrestia de la Seu e quatre capes hí quatre bordons de argent, com axí sia estat atorgat per lo honorable Capital, segons

consta per scrits. E sia fet lo offici honrradament, axí com se fa a la comfraria de la Seu cascun any, e àn-hi entrevenir tots los canonges, axí confrares com no confrares; e acabada la missa del dit aniversari, han a ffer onze professons generals per ànima de tots los confrares finats hí per totes ànimes fel defunctes, portant cascú hun ciri cremant en la mà mentre faran les dites absolucions. E sien fetes les dites onze absolucions en la forma sigüent De les honze profesons generals que·s fan lo dia del seti. La primera absolució se fa dins la capella de sent Salvador, e aquesta és general per ànima de tots los confrares e de totes ànimes fel defunctes, e lo qui à dit la missa deu dir les oracions: Deus venie largitor hí Fidelium e Absolue. La ·II_n· per ànima de mossèn Bernat de Plaça, quondam prevere. La segona se fa en lo claustro davant lo portal magor dels apostols per ànima de mosen Bernat de Plaça, prevere quondam, ab les oracions Da nobis Domine hí absolue ; e lo prior deu pagar hun diner a cascun confrare he a cascun canonge, axí confrare com no confrare, e lo prior té haver lo doble: e al escolà qui porte la creu hun diner, e los fadrins qui porten los candalobres entre abdosos agen hun diner e per semblant orde sien pagades les altres. La ·III_a· absolució és general. La tercera absolució se fa en lo claustro devés lo Riu hí aquesta és general ab les oracions Deus cuius miseracioneanime hí Absolue. La quarta per ànima den Bernat Monçonís La quarta se fa davant senta Maria la vella per ànima den Bernat de Maça, alias Monçonís, ab la orada Inclina e Absolue; e lo prior té a pagar a cascun hun diner, e ell ha lo doble, axí com damunt és dit.

La ·V_a· és general. La cinquena és general, e fa·s de les fons fins a la capella de sent NichoIau ab la oracio Omnipotens sempiterne Deus cui nunquam sine spe, hí Absolue. La ·VI_a· per ànima de mossén Jaume del Rey. La sisena se fa de la capella de sent NichoIau fins a sent Pere per ànima de mosén Jaume del Rey, sobre lo seu vàs, ab la oració Da nobis Domine e Absolue; e lo prior té a pagar a cascú hun diner, e lo prior ha lo doble. La ·VII_a· és general. La setena és general e fa·s de la capella de sent Pere fins al portal que hix devés lo castell, ab la oració Deus qui inter apostolicos sacerdotes e Absolue. La ·VIII_a· és general. La huytena se fa de la capella de mossèn Mora ffins a les fons ab les oracions Deus qui nos patrem et matrem hí Absolue; e los espitalés deuen pagar a cascun confrare hun diner, hí al prior lo doble. La ·IX_a· és general. La novena se fa de lo sepultura den Gallart ffins al portal dels Fillols ab les oracions Da nobis domine ut animas famulorum tuorum sacerdotum et leuitarum, e Absolue; e dits espitalés paguen hun diner a cascú. La ·X_a· és general La dehena se fa de fora detràs la Seu ab les oracions Inclina Domine ut animas famulorum tuorum, hí Absolue.

La ·XI_a· és general La honzena hí darrera se ffa defora del cap de la Costa de Magdalena fins al Carner general ab les oracions Deus venie largitar, Fidelium e Absolue; e lo prior té a pagar a cascun confrare hun diner, e a sí mateix doble. E acabades totes les onze professons dient lo psalm de Miserere mey tornen a la capella de sent Salvador tots los confrares e aquí se fa lo sermó, e per semblant hi entrevenen tots los canonges, axí confrares com no confrares. E acabat lo sermó lo prior deu pagar lo aniversari a tots los canonges, axí confrares com no confrares, e donar-los comiat que·s vagen a dinar, perquè si aprés han a contractar de nengunes coses de la confraria, ni fer la elecció no y sien, per quant no han veu, ni poden votar en nenguns negocis de la confraria. E per ço, és millor ans del negociar pagar-los e aviar-los. E aprés de tot açò, lo prior se deu posar al cantó del altar e aquí dir com és acostumada cosa per aquella jornada fer comemoració per tots los confrares e benfaytós vius, dient lo psalm qui·s segueix axí legint: Commemoració per los confrares vius Deus misereatur nostri et benedicat nobis illuminet uultum suum super nos et misereatur nostri. Ut cognoscamus in terram uiam tuam in omnibus gentibus salutare tuum. Confiteantur tibi populi Deus. confiteantur tibi populi omnes. Letentur et exultent gentes. quomiam iudicas populos in equitate. et gentes in terra dirigis. Confiteantur tibi populi Deus. confiteantur tibi populi omnes. terra dedit fructum suum.Benedicat nos Deus Deus noster benedicat nos Deus. et metuant eum omnes fines terre. Gloria Patri. Sicut erat. V Kirieleyson. Christeleyson. Kirieleyson. Pater noster. V Et ne nos inducas in temptacionem. R Set libera nos a mala. V Saluos fac seruos tuos. Deus meus sperantes in te V Mitte eis Domine auxilium de sancto R Et de Syon tuere eos V Domine exaudi oracionem meam R Et clamar meus ad te ueniat V Dominus uobiscum R Et cum spiritu tuo. Oremus. Deus qui caritatis dona per graciam sancti Spiritus turoum cordibus fidelium infudisti. da famulis tuis. pro quibus tuam deprecamur clemenciam. salutem mentis et corporis. ut te tota uirtute diligant, et que tibi placita sunt tota dileccione perficiant. per. Christum. Dominum. nostrum. Amen.

E aprés facen la sigüent comemoració per los confrares finats dient lo psalm qui·s segueix: De profundis clamaui ad te Domine. Domine exaudi uocem meam. Fiant aures tue intendentes: in uocem deprecacionis nue. Si iniquitates obseruaueris. Domine: Domine. quis sustinebit. Quia apud te propiciacio est: et propter legem tuam sustinuit te Domine. Sustinuit anima mea in uerbo eius: sperauit anima mea in domino. A custodia matutina usque ad noctem: speret Israel in Domino. Quia apud Dominum misericordia: et copiosa apud eum redempcio. Et ipse redimet Israel: ex omnibus iniquitatibus eius. Gloria Patri et Filio. Sicut erat. Requiem eternam dona eis, Domine. Et lux perpetua luceat eis. A porta inferí. Erue Domine animas eorum. Sacerdotes tui induantur iusticiam. Et santi tui exultent. Domine exaudi oracionem meam. Et clamor meus ad te ueniat. Dominus uobiscmn. Et cum spiritu tuo. Oremus. Oració. Da nobis, Domine, ut animas famulorum tuorum sacerdotum et teuitarum. quas de huius seculi eduxisti laborioso certamine. sanctorum tuorum cetui tribuas esse consortes: Oració. Deus uenie largitor et humane salutis amator. quesumus clemenciam tuam. ut nostre congregacionis fr tres. qui ex hoc seculo transierunt. beata semperque uirgine Maria intercedente cum omnibus sanctis. ad perpetue beatitudinis consorcium peruenire concedas: Oracio. Fidelium Deus omnium conditor et redemptor. animabus famulorum famularumque tuarum. remissionem cunctorum tribue peccatorum. ut indulgenciam quam semper obtauerunt piis suplicacionibus consequantur. Per Christum dominum nostrum. Amen. E ffet tot açò si de nengunes coses se aurà a contractar, ni a parlar de la confraria lo prior estant en lo loch mateix deu preposar les cosses que li parran se deuen preposar per hútil de la confraria, e fer toquar la desliberació de aquelles al notari de la confraria allí mateix de continent. E si dit prior no desliberarà preposar nenguna cosa per part de la confraria, lavòs deu dir que si hi ha nengun que vulla res dir ni preposar que ho digue allí, mentre estan ajustats dits confrares. Del pagar del aniversari E acabades totes les coses damunt dites, lo prior deu pagar lo aniversari en la forma sigüent, ço és: a cascun confrare que aurà dita missa en la dita

capella aquell dit dotze dinés, e a tots los altres qui no hauran celebrat a cascú dells huyt dinés, e lo prior ha lo doble. E açò sia dit per al any que no si farà nova elecció de prior novell. En l'any que·s farà nova elecció de prior, lo dia del seti lo prior té a fer axí com damunt és dit. Emperò ultra totes aquelles coses damunt dites té a fer més avant les coses sigüents: Primerament que mentre diran la misa del aniversari, o mentre faran lo sermó, lo prior ab sos consellés hí lo prior vell hí alguns pròmens confrares en nombre de dotze que sien tots, isquen-se·n defora de la capella e dins santa Maria la vella tancats o en altre loch hon millor los parrà allí facen la elecció del prior. E ans de totes coses deuen tots jurar que nengun no dirà ni revelarà nenguna cosa de tot quant en dita elecció se parlarà. E aprés que hauran tots jurat, lo prior deu tenir scrits en hun troç de paper sis o set o huyt noms de confrares que sien beneficiats de la Seu, aquells que li parran sien millós, que sien bons a regir dit offici prenent-ne de abdosos los cos, e aquí deu dir hí preposar an aquells dotze qui són allí ajustats ab ell: Com acostumada cosa és de dos en dos anys per elecció nova de prior e per ço som tots ací justats, yo hé escolits abdosos los cors hí é scrit an aquest paper tots aquells que·m han pareguts bons per a regir hí ministrar dit offici, e són aquests: i deu-los legir e aprés que·ls aurà legits si als consellers hí pròmems los ne ocorrerà negun altre que hi sia bo, que lo prior se agués hoblidat, o no y agués prou pensat, que aquell tal sia affegit en dit memorial. E deuen començar a votar ab la horde sigüent: De la manera del votar com se fa nova elecció de prior Primerament deu votar lo prior en aquesta manera: que deu fer hun senyal a tres noms de aquells que estan scrits en lo paper aquells que en Deu hí sa conciencia li parran ésser millors per a regir lo dit priorat, e aquests senyals sien fets o ab una agulla o ab una ploma ab tinta. E aprés deu votar lo prior vell per aquella matexa horde, e aprés deuen votar los quatre cansellers del prior, e aprés los pròmens cascú per aquella horde matexa. E lo prior deu mirar com vote cascú hí com posen lo punt sobre los tres noms que no posen los tres punts tots sobre hun nom, ni facen tanpoch més de tres punts o senyals. E acabat tots de votar, los tres noms que tindran més veus o mes punts aquells àn de entrar dins tres redolins de cera vermella, ço és: que cascún nom deu ésser scrit en pergamí e mès cascú dins hun redolí e deuen fer

que los dits tres redolins sien eguals que no sia més gros la hu que·l altre, e tots los tres rodolins deuen ésser mesos en una capça davant tots dotze e aquella tanquar e sagellar e no si toque fins a tant que sia acabat lo sermó. Dels quatre consellés E més avant deuen elegir allí mateix quatre consellers confrares qui consellen al prior qui novament exirà los dos anys venidors, e aquests poden elegir bonament concordant-se·n tots, o a més veus; e si fer se pot, deuen fer los consellers que elegiran sien ja estats priors. E aquests quatre consellés deuen ésser scrits en hun paper perquè aprés que sirà exit hí nomenat lo prior novell sien legits los consellés. Dels almoynés Més avant deuen elegir allí mateix hun almoyner hí hun il·luminador, que sien confrares, de la manera que elegexen los consellers e deuen ésser scrits aprés dels consellers perquè sien legits aprés dels consellés. Dels espitalés Aprés deuen elegir dos espitalés confrares que regesquen hí governen los pobres que vénen al espital. E axí mateix deuen ésser scrits aprés dells il·luminadós perquè sien legits aprés que sirà exit hí nomenat lo prior novell, e fet tot açò deuen-se·n tots tornar dins la capella de sent Salvador esperant fins que sia acabat lo sermó. E acabat lo sermó lo prior se deu posar al cantó del altar, hí estant allí deu dir als confrares com ell indigne aga regit aquell priorat dos anys, que si per ventura en lo regiment de la dita confraria no se era agut ab aquella fraternitat que tot prior és tengut de haver-se ab los confrares, ni si regint dit offici avia enugat a nengú, que allí ell demana perdó a tothom generalment. E acabat de dir açò, deu legir tots los confrares qui novament dins lo bienni de son regiment se siran fets confrares, e acabat de legir aquells, deu dir: ffarem la pregària acostumada de fer per tots los confrares e benfaytós vius, e dir lo psalm Deus misereatur nostri, axí com largament està posat desús ab aquells versos e oracions que hi són scrites. Aprés deu legir tots los confrares qui siran morts en son temps e acabats de legir deu dir: pregarem per aquestes ànimes e per totes ànimes fel deffunctes e farem la comemoració acostumada dient lo psalm De profundis ab los versos e oracions segons damunt stant escrites largament.

E acabades totes aquestes cosses, lo prior deu pendre la capça en la mà hon estan los tres rodolins de la elecció del prior, closa hí sagellada, e tenint axí la capça en la mà que tothom la vega, deu dir com acostumada cosa és de dos en dos anys fer elecció nova de prior lo dia del Seti de la confraria, hí per ço ell ab sos consellers hí encara alguns pròmens en Deu hí sas conciències àn feta elecció de tres dins tres rodolins, los quals estan tanquats i sagellats dins aquella capsa, e lavors mostrar-la allí al magor qui s'í trobarà, o a la magor part que vegen com està sagellada, e que no s'í à toquat. E aprés obrir-la e traure los dits tres rodolins de çera e tenir aquí hun bací mig de aygua e davant tots los confrares lançar los dits tres redolins dins l'aygua del bací e cobrir-ho ab una tovallola e haver hun infant petit e fer-lo senyar e fer-li traure hun redolí e aquell donar-lo al magor qui·s trobarà allí, e aquell hubert, sia legit per aquell que·l hobrirà: prior havem tal, e si sirà allí en lo rotle tantost jure aquí de present de bé hí lealment haver-se en lo regiment de la dita confraria, e donar bon comte de aquella dins hun mes aprés que sirà fora del priorat; e si no y sirà, tantost que sia vengut, la primera cosa jure com damunt és dit. E ffet açò, lo prior vell deu tornar al altar hí deu legir los consellers novells nomenant cascú per son nom alta veu, e aprés deu legir los almoynés e aprés los espitalés e acabat tot açò lo prior deu pagar a cascú la caritat acostumada, segons és ja stat dit damunt. E dit prior vell ab los consellers deuen pendre los dos rodolins que siran restats dins lo baçí e tornen aquells dins la matexa capça, e sia sagellada la dita capça e sia mesa dins la segrestia de sent Salvador dins la caxa magor en hun caxó que ha al cantó de la caxa; perquè si dit prior novell moria, quod absit, que·n puxen traure hun altre de aquells dos en la forma desús dita. E aquest dia mateix, a la una hora aprés mig jorn, lo prior vell deu demanar sos consellers vells, e lo prior hí consellers novells e haver lo notari de la confraria e deu retre lo inventari de tots los hornaments de la dita confraria e de totes les jocalies al prior novell, e donar-li les claus e d'aquí avant no entremetre-se de res de la confraria sinó que deu aparellar sos comtes per manera que dins un mes los done. E semblantment facen los almoynés, hí los espitalés, segons està ordenat al principi del present libre. En l'any que los Confrares desliberaran mengar la confraria, la qual se acostumave de mengar de dos a dos anys en lo dia que·s fa elecció nova de prior, se té a tenir l'orde sigüent: Lo prior, hun mes abans del seti, deu ajustar los confrares e aquí preposar-los quines viandes volran mengar; si acordaran de mengar gallines o perdius,

salsa bollida hó arroç, que ho vullen desliberar, perquè dit prior ab temps puxe millor provehir en les cosses que siran mester en dit convit e del que desliberan mengar lo dit prior ab temps se deu provehir de totes coses. De convidar los confrares En aprés huyt dies ans del Siti, lo prior deu convidar tots los confrares qui·s trobaran presents en la ciutat, e cascun confrare és tengut de ésser al dit convit, sinó que fos malalt, o agués anar defora e an aquella jornada no pogués ésser tornat, en altra manera tots aquells que no y voldran ésser que paguen mig escot, e si des que siran convidats hí auran acceptat no y vindran que aquests aytals paguen tot lo escot complit, com axí ni aga exprés capítol en la confraria. Del tatxar del scot del dinar Item lo prior ab los consellés ab alguns pròmens deuen taxar lo scot, que cascú té a pagar, segons les viandes que donaran. E més dit prior deu amprar alguns confrares jóvens perquè servisquen lo dia del convit e deu provehir en haver un prevere confrare que liga alt en cadira, mentre los altres confrares dinaran cantant. E té a legir les homelies que stant scrites hí ordenades en hun libret de la confraria de letra formada, han són scrits los capitals vells de la confraria, com la confraria solia ésser deffora a sent Salvador. E tots aquells qui serviran e lo que legirà no deuen pagar sinó mig scot. Més avant dit prior se deu provehir ab temps de plats, escudelles, ampolles, brocals, taçes hí altres coses necessàries per al convit logant-ne de revenedores, segons és acostumat. Del que han a fer aprés del dinar E com auran acabat de dinar, tots los confrares deuen anar a la capella de sent Salvador dient lo psalm de Miserere mey Deus e com siran tots dins la dita capella deuen cantar hun respons Libera me Domine, e acabat lo respons lo qui aurà dita la missa deu dir les oracions Da nobis Domine ut animas famulorum tuorum et leuitarum. Deus uenie largitor e Ffidelium segons estan scrites cinch cartes anrere en lo present libre, e lo prior té a pagar a cascun confrare qui present sirà hun diner, e lo prior ha lo doble. MANUS SCRIPTORIS: CAREANT SINE FINE DOLORIS