LIBRE APELLAT
LES COSSES, QUE LO PRIOR DE LA CONFRARIA DELS CLERGUES DE SENT
SALVADOR TÉ A FER DEL DIA, QUE NOVAMENT ÉS STAT ELET EN PRIOR.
FFINS A LA FFI DELS DOS ANYS DE SON REGIMENT.
Per quant en dies passats és estat vist moltes de vegades los priós de la
confraria de sent Salvador, aprés que novament eren elegits, e entrats en lo
regiment de la dita confraria, per no saber què avien a fer hí ignorar les
cosses que per lo dit prior àn ésser regides e administrades en lo dit bienni
de son regiment, avien anar als priós passats demanant com, ni en quina manera
se havien a regir. E ab la ignorància restaven moltes misses hí obsequis
hí altres coses que entre l'any se tenen a fer per no saber dit prior en quin
temps se avia a fer la distribució de aquelles. Per tant lo discret mosen Loys
Ventosa, prevere, Capellà del Compte de la dita Seu e confrare de la dita
Confraria, en l'any
prior qualsevulla que serà, tantost que novament sirà elet, porà saber hí
veure cascun dia què aurà a fer del dia que sirà elet fins al darrer dia de la
sua administració, que són dos anys, lo qual libre sirà apellat
prioris
té hí posseheix huy en dia. E més avant hi són continuades totes les
marmessories perpetuades, que per lo dit prior han ésser regides hí administrades,
e los sensals de cascuna marmessoria e los càrrechs que té a pagar
per cascuna de aquelles, per manera que de aquí avant lo dit prior puxa
donar bona rahó del regiment de la dita Confraria, e de la administració de
les marmessories perpetuades, qui són a càrrech de regir per lo dit prior.
Del inventari que té a rebrer lo prior
Primerament, lo dimarts aprés de Tots Sants, qui
Confraria, hí en lo segon any del Regiment de cascun prior, se fa nova elecció
de prior, e feta la dita elecció, hí en lo cendemà, lo prior, qui novament
sirà estat elet, ora de vespres, deu rebrer ab inventari tots los hornaments hí
joqualies de la dita confraria, les quals són en la Seu en la capella de sent
Salvador e dins la Segristia de la dita confraria. En lo qual inventari han
entrevenir hí ésser demanats los consellés vells hí novells e lo prior vell, qui
done dit inventari, e lo prior novell, qui
dita confraria. Lo qual inventari té ésser scrit hí continuat en hun libre de
la dita confraria, en lo qual són scrits tots los inventaris de cascun prior com
és entrat novament.
Del inventari dels espitalés
espitalés vells, entrevenint-hi tots les damunt dits consellés vells hí novells
ab los espitalés vells e novells.
E acabats los Inventaris, presents los consellés, lo prior novell deu demanar
al prior vell quines misses de presbiterats van cascun dia ordinàriament,
ni quina rebuda té la confraria, hó a què pot bastar, per manera que
segons la informació de aquell hí a consell de sos consellers regescha dites
misses. E si del prior vell aurà tal relació que per ventura com aurà donats
contes no hi sobrarà res, que lavòs dit prior faça dir tan solament una missa
tots dies del comú de la confraria, com aquella no puxa cessar ffins tant que
lo prior vell aga donats comptes de sa administració c'aga vist com romandrà
de la cauculació de dits comtes. E aquesta missa se aga a dir cascun dia
aprés que auran dit l'evangeli de la missa magor de la Seu e no abans, e si
serà festa anyal o tal dia que agués sermó en la dita Seu, lavòs lo senmaner,
qual se vulla que sirà, la age a dir acabat lo sermó.
Dels comtes del prior de la Confraria
Aprés de tot açò fet, lo dit prior novell deu sol·licitar e instar lo prior
vell que, dins hun mes aprés que és fora de la administració del dit priorat,
done comptes de sa administració. E per lo dit prior novell no li sia prefigit
temps, més avant com hi aga hun capítol en la confraria que lo prior vell
aga e sia tingut donar comtes dins hun mes aprés que sirà fora de la administració,
e si no u fa ja hi à certa pena impsoada. E si lo prior novell li
allargarà lo temps que pague la pena. E en los dits comtes han a entrevenir
lo prior vell ab sos consellés vells e lo prior e consellers novells entrevenint-hi
lo notari de la dita confraria, los quals comtes lo dit prior vell los pot donar
dins la sua casa matexa. E aquells tots tenen poder de absolre e diffinir al dit
prior de totes les rebudes hí dates per ell fetes en lo bienni de son regiment.
E acabats los comtes, lo prior vell té a pagar a cascun conseller axí vells com
novells dos sous e al prior novell dos sous, e a sí mateix altres dos sous. E
fet açò deuen pendre los dits comtes, axí los de la confraria com de la luminària,
com encara dels espitalers hí metrels en una caxa gran qui està dins
la segristia, la qual se tanqua ab dues claus, e la una tinga lo prior, e la altra
hun conseller.
Dels comtes dels il·luminadós
E acabats los comtes de la confraria, de continent deuen donar comte
los il·luminadós de la luminària de la Seu, qui són dos, en los quals comtes
han a entrevenir lo prior vell hí novell hí lo il·luminador e almoyner novells.
E tots aquests tenen poder de absolre hí diffinir en poder del notari de la dita
confraria dels dits comtes a dits almoynés.
Dels comtes dels espitalés
Consecutivament donen comte al dit prior los espitalés del espital de la
confraria, en los quals comtes han a entrevenir los priós vell e novell hí los
espitalés novells. E aquells tenen poder de absolre hí diffinir de dits comtes
als dits espitalés, axí com damunt és dit.
Del escolà de sent Salvador
Més avant lo dit prior és tengut tenir hun escolà hó aver un fadrí, qui
cascun dia aparelle lo altar hó altàs de sent Salvador hí sent Jordi, e ajudar
a missa an aquells, qui diran les misses dels presbiterats, e altres misses entre
l'any que
sous per cascun any, que són per los dos anys cent sous, dels quals dit
prior deu fer data en sos comtes.
De les lànties de sent Salvador
lànties, de aquelles tres que estan en lo ròtol, davant lo altar de sent Salvador,
e pendre oli de la luminària de la Seu, com de allí tots temps agen acostumat
de pendre oli per il·luminar dites dues lànties. La altra làntia, que està
en lo dit ròtol, a tenir hí fer cremar lo procurador de la almoyna dels pobres
de la claustra. E si dit procurador era negligent, que no la fes cremar, dit
prior deu fer instància, hí ab los senyors del Capítol que façen que dita làntia
creme contínuament, com ja aquella age tots temps acostumat de cremar
abans no vingués allí la confraria.
De les cartilles e pali en quines festivitats se han de posar
Santa Maria de març. Totes les dominiques de quaresma, Pasqua, Lo
dia de la professó de les ladanies, A la Assensió, Cinquagesma, Corpus Christi,
Sent Joan, Sent Salvador, sta. Maria de Agost, Santa Maria de Setembre,
Tots Sants, hí a la Concepció, lo prior deu posar les cortines vermelles
al altar de sent Salvador e lo pali d'or.
Dels sermons que té a comanar lo prior de tota la Quaresma
Tantost passades les festes de Nadal, lo prior deu provehir ab temps
de comanar tots los sermons de la quaresma, que
ora aprés de mig jorn, als més famosos sermonadós, que en la ciutat o en
los monestirs se trobaran. E si per ventura hi aurà algun frare o maestre
de qual se vulla orde, que sia valent home de sciència, e tingua molta seqüela,
que lo dit prior comane an aquell tal tots los sermons de la quaresma.
E que done de caritat per cascun sermó del comú de la Confraria cinch
sous.
Del sonar del seny als sermons de la
Més avant tots los diumenges de la Quaresma e lo dia de santa Maria
de Març, si caurà en la Quadragèsima, lo prior deu ffer sonar lo seny magor
de la Seu al sonador, tantost toquades les
sonador deu muntar e toquar lo dit seny fins a dotze ores e miga, e lavòs
aquedar dit seny e toquar a batallades al sermó fins a la una hora, e lavòs
lexar-se de sonar, e lo sermó deu començar a la una ora e acabar a les dues
per quant són a començar vespres. E acabat lo sermó, deuen mostrar cascun
diumenge una part de les relíquies, que són en la Seu, bayant aquelles
en aygua, e aquella aygua estiga en la capella de sent Salvador perquè
la gent acabat lo sermó, o les vespres, vagen a la dita capella per fer oració
hí puxen beure de la dita aygua. E açò per créxer la devuoció a les gents e
lo dit prior deu tenir aquí hun parell de copes hí hun parell de cetres d'argent;
e lo prior deu donar al sonador de la Seu per lo sonar de tota la quaresma
deu sous.
De la festa de sent Jordi
bé hí honradament la capella de sent Salvador, e la professó té a venir
al altar de sent Jordi, acabades vespres, e aprés matines, hí segones vespres,
e no té a fer nenguna distribució lo prior en les dites professons. E lo dia
de sent Jordi, aprés que la professó sirà a la Trinitat, lo prior deu tornar
a la Seu ab dotze confrares, e la hú deu dir la missa magor alta en lo altar
de sent Jordi ab diaqua e sotsdiacha. E dos que diguen dues misses baxes,
una al altar de sent Salvador, altra en lo altar de santa Maria, e los altres
que canten hí facen lo offici; e lo prior deu donar a cascú per caritat
dinés, e ell ha lo doble, hí deu-se pagar del comú de la confraria.
De la profesó de les ladanies, que ve a la capella la vespra de la Assensió
professó a la dita capella de sent Salvador, hí en aquella se té a ffer lo offici
de la missa hí sermó. E lo prior deu agranar, o fer regar hí enramar bé hí
honradament la dita capella, e deu fer dir dues misses baxes, una ans del
sermó, hí la altra acabat lo sermó, e deu donar per caritat per cascuna missa
qui te la senmana de missa magor de dir-la. Ni del sermó no és tengut pagar-ne
res, com ja sia sermó hordinari hí a carrech de la Ciutat.
Del sermó del dia de sent Salvador
lo sermó del dia de sent Salvador al més famós sermonador, que
tròpie en la ciutat, e à
magor de la Seu, axí com és acostumat en les festivitats solempnes, e lo prior
té a pagar per dit sermó cinch sous.
Del enramar de la festa
La vespra de sent Salvador, lo dit prior és tengut de haver rama e
junchs, e fer agranar tota la capella e tot lo claustro de fora davant la Capella,
hí regar, enramar hí enjunquar aquell. E haver banqals per a dins hí
draps de ras, que estigua empaliat dels altàs de senta Maria hí sent Jordi
ffins al altar magor de sent Salvador. E aga alfàbega per donar-ne a
qui siran a les vespres, missa e segones vespres. E acabades vespres magós
en lo cor, la professó té a venir a la capella, hí essent allí la professó, lo
prior deu pagar a cascun canonge, beneficiats, e no beneficiats, axí confrares
com no confrares, a cascú dos dines ço és a tots igualment. E axí matex
pague a la professó aprés de matines, e a les segones vespres. E lo prior
haga doble e totes aquestes cantitats sien pagades del comú de la confraria.
Del que té a fer lo prior lo dia de sent Salvador
E més, lo dia de sent Salvador lo dit prior deu fer dir missa cantada
en la capella de sent Salvador ab diacha e sotsdiacha, mentre que sonaran
tèrcia, e sense aquell qui dirà la missa magor, ni lo diaqua ni sotsdiaqua,
aga de haver dotze confrares qui façen lo offici, e done per caritat al qui dirà
la missa magor
E als dotze qui cantaran a cascú
pagar del comú de la confraria, e lo sermó no
a la missa magor, com ja és dit damunt.
De les misses baxes que
Lo dit dia, lo prior deu fer dir tres o quatre misses baxes en la dita
capella hí en lo altar de sent Salvador, sense les misses ordinàries, e aquelles
faça dir una aprés de altra a la hora que millor parrà al dit prior, e açò
perquè les gents, que vindran a guanyar los perdons, puguen hoyr missa a
qual se vulla hora que vinguen, e sien pagades dites misses del comú de la
Confraria.
Del sermó que
aquell dia a qualque maestre en Taulegia, e si hi aurà negun confrare, que
sia maestre o baxeller en Taulegia, que sia comanat an aquell, e si hi aurà
negun canonge maestre, que sia comanat an aquell, per quant per semblant
jornada se fa dit sermó ab les portes tanquades e no y entrevenen lechs, perquè
si volrà parlar de la vida dels eclesiàstichs confrares és millor que lo
prehicador sia de la orde de sent Pere, si fer se pot; hon no se
lavòs sia comanat lo dit sermó hà algun mestre religiós, e lo prior done de
caritat per lo dit sermó cinch sous.
Lo diumenge abans del seti de sent Salvador lo prior deu posar hun cartell
a la porta del cor de la Seu de la tenor sigüent:
Sàpien tots los senyors confrares de la santa confraria dels clergues
pobres de sent Salvador que demà, qui sirà diluns, en la dita capella de sent
Salvador, aprés de vespres majors, se celebraran vespres de morts cantades
per ànimes de tots los confrares finats e per tots fels defunts, e per lo dit
prior sirà donat per caritat a cascun confrare, que hi entrevindrà essent-hi
al segon vèrs del segon salm ab son sobrepeliç, dos dinés. E aprés acabades
vespres hí completes en lo cor de la dita Seu, sirà reçitat obsequi en la dita
capella per los sobredits confrares e per totes ànimes fels defunctes, e sirà
donat a cascú dels dits confrares interesents la caritat acostumada. E l'endema,
dia del seti, tots los qui celebraran e siran presents a la missa magor,
e a les absolucions hí sermó, cascú dels dits confrares semblantment auran
la caritat acostumada. Però vinguen tots ab sobrepeliç bo ý net, en altra
manera no auran caritat, enans siran punits segons és contengut en hun capítol
de la dita confraria.
E quant los confrares auran acordat hí atorgat de mengar lo dia del seti, sia
posat en la ffi del desús dit scrit ço qui
E tots los senyors de confrares qui auran atorgat de mengar lo dia del
seti al covit, los qui no hi siran pagaran aitant com los presents, si donchs
no tenien juxta escusació.
Dels quatre ciris que àn a cremar a les vespres hí al aniversari lo dia del seti
Lo prior deu fer fer quatre ciris, que cremen la vespra del siti, a les
vespres de morts, hí al obsequi, hí lo cendema a la missa, hí a les absolucions,
cascú de pes de set liures, o que entre tots quatre pesen trenta liures,
poch mes o menys.
Del que té a fer lo prior la vespra del seti
La vespra del seti, qui és lo primer dimars aprés de sancta [creu] de
maig, lo prior deu parar en la capella de sent Salvador lo tamut, lo
qual deu posar entre lo altar de santa Maria hí lo altar de sent Jordi e
cobrir-lo ab un drap vermell. E sobre lo drap vermell deu posar lo drap d'or
de micer Garcia de Vallterra, qui és en la Segrestia, com axí ho vol lo dit
micer Valterra que servischa cascun any lo dia del seti. E axí à plagut al
honorable Capítol. E a cada cap del dit talmut deuen cremar dos ciris, e quatre
candeles al altar magor, e toquada la una hora mentre sonaran a vespres
magós. E acabat de sonar lo primer toch de vespres, deuen començar
vespres de morts, cantades espaciosament en la dita capella de sent Salvador.
e lo prior deu pagar a cascun confrare qui entrevindrà en dites vespres hí
canonges, axí confrares com no confrares, que hi siran estats al segon vès
del segon psalm, a cascú dos dinés e lo prior té aver lo doble; e acabades
vespres de morts, àn anar a dir vespres magós e completa al cor.
Del sonar los senys
E acabada completa, lo dit prior deu ffer sonar al sonador de la Seu
tots los senys mentre lo obsequi se dirà e també al vespre hí dematí al toch
de prima hí mentre se ffaran les onze professons, axí com han acostumat
sonar a la confraria de la Seu, e lo prior ha a donar a dit sonador
Del obsequi la vespra del seti
E acabada la completa en lo cor, deuen tornar tots los confrares a la
dita capella de sent Salvador e allí han a dir obsequi general per les ànimes
dels confrares ffinats hí per totes ànimes fels defunctes, e lo prior deu pagar
a cascun confrare
deuen scriure dit obsequi la nòmina de tots aquells que hi siran e lo prior
deu pagar als espitalés lo dit obsequi per tots aquells qui siran scrits, e són
per la almoyna dels quatre dinés que cascun confrare deu pagar cascun any.
De la crida que té a fer lo cridador
E mentre se dirà lo damunt dit obsequi, lo prior deu fer anar lo cridador
qui acostuma de fer les crides ab la esquella a les portes de cascuna sglèsia.
ço és: davant la porta dels Fillols de la Seu la primera, hí altra a la
Roqueta, e una davant la porta de cascuna sglèsia parrochial de la ciutat, e
sia feta de la tenor sigüent:
Confrares de la confraria dels clergues pobres de sent Salvador, demà
per lo matí siats a la Seu, a la capella de sent Salvador, a la missa, absolucions
hí sermó e guayarets quaranta dies de perdó de la part de Deu.
Del que té a fer lo prior lo dia del seti
E lo dia del seti, qui és lo dimats aprés de sancta creu de maig, dematí,
acabada tèrçia hí sexta en lo cor de la Seu, deuen començar lo aniversari
cantat alta veu, axí com si fos una novena general, per tots los confrares,
en lo altar de sent Salvador, dins la dita capella, e lo prior deu fer que aga
los vestiments de brocat de la segrestia de la Seu e quatre capes hí quatre
bordons de argent, com axí sia estat atorgat per lo honorable Capital, segons
consta per scrits. E sia fet lo offici honrradament, axí com se fa a la comfraria
de la Seu cascun any, e àn-hi entrevenir tots los canonges, axí confrares
com no confrares; e acabada la missa del dit aniversari, han a ffer
onze professons generals per ànima de tots los confrares finats hí per
totes ànimes fel defunctes, portant cascú hun ciri cremant en la mà mentre
faran les dites absolucions. E sien fetes les dites onze absolucions en la forma
sigüent
De les honze profesons generals que
La primera absolució se fa dins la capella de sent Salvador, e aquesta
és general per ànima de tots los confrares e de totes ànimes fel defunctes,
e lo qui à dit la missa deu dir les oracions:
La
La segona se fa en lo claustro davant lo portal magor dels apostols per
ànima de mosen Bernat de Plaça, prevere
Domine
cascun canonge, axí confrare com no confrare, e lo prior té haver lo doble:
e al escolà qui porte la creu hun diner, e los fadrins qui porten los candalobres
entre abdosos agen hun diner e per semblant orde sien pagades les
altres.
La
La tercera absolució se fa en lo claustro devés lo Riu hí aquesta és general
ab les oracions
La quarta per ànima den Bernat Monçonís
La quarta se fa davant senta Maria la vella per ànima den Bernat de
Maça, alias Monçonís, ab la orada
cascun hun diner, e ell ha lo doble, axí com damunt és dit.
La
La cinquena és general, e fa
ab la oracio
La
La sisena se fa de la capella de sent NichoIau fins a sent Pere per ànima
de mosén Jaume del Rey, sobre lo seu vàs, ab la oració
La
La setena és general e fa
hix devés lo castell, ab la oració
La
La huytena se fa de la capella de mossèn Mora ffins a les fons ab les
oracions
pagar a cascun confrare hun diner, hí al prior lo doble.
La
La novena se fa de lo sepultura den Gallart ffins al portal dels Fillols
ab les oracions
et leuitarum,
La
La dehena se fa de fora detràs la Seu ab les oracions
animas famulorum tuorum,
La
La honzena hí darrera se ffa defora del cap de la Costa de Magdalena
fins al Carner general ab les oracions
e lo prior té a pagar a cascun confrare hun diner, e a sí mateix doble.
E acabades totes les onze professons dient lo psalm de
tornen a la capella de sent Salvador tots los confrares e aquí se fa lo sermó,
e per semblant hi entrevenen tots los canonges, axí confrares com no confrares.
E acabat lo sermó lo prior deu pagar lo aniversari a tots los canonges,
axí confrares com no confrares, e donar-los comiat que
perquè si aprés han a contractar de nengunes coses de la confraria, ni fer
la elecció no y sien, per quant no han veu, ni poden votar en nenguns negocis
de la confraria. E per ço, és millor ans del negociar pagar-los e aviar-los.
E aprés de tot açò, lo prior se deu posar al cantó del altar e aquí dir com
és acostumada cosa per aquella jornada fer comemoració per tots los confrares
e benfaytós vius, dient lo psalm qui
Commemoració per los confrares vius
nos et misereatur nostri. Ut cognoscamus in terram uiam tuam in omnibus
gentibus salutare tuum. Confiteantur tibi populi Deus. confiteantur tibi populi
omnes. Letentur et exultent gentes. quomiam iudicas populos in equitate.
et gentes in terra dirigis. Confiteantur tibi populi Deus. confiteantur tibi populi
omnes. terra dedit fructum suum.Benedicat nos Deus Deus noster benedicat
nos Deus. et metuant eum omnes fines terre. Gloria Patri. Sicut erat.
V Kirieleyson. Christeleyson. Kirieleyson. Pater noster. V Et ne nos inducas
in temptacionem. R Set libera nos a mala. V Saluos fac seruos tuos.
Deus meus sperantes in te V Mitte eis Domine auxilium de sancto R Et de
Syon tuere eos V Domine exaudi oracionem meam R Et clamar meus ad te
ueniat V Dominus uobiscum R Et cum spiritu tuo.
Oremus.
Deus qui caritatis dona per graciam sancti Spiritus turoum cordibus
fidelium infudisti. da famulis tuis. pro quibus tuam deprecamur clemenciam.
salutem mentis et corporis. ut te tota uirtute diligant, et que tibi placita
sunt tota dileccione perficiant. per. Christum. Dominum. nostrum. Amen.
E aprés facen la sigüent comemoració per los confrares finats dient
lo psalm qui
De profundis clamaui ad te Domine. Domine exaudi uocem meam. Fiant
aures tue intendentes: in uocem deprecacionis nue. Si iniquitates obseruaueris.
Domine: Domine. quis sustinebit. Quia apud te propiciacio est: et
propter legem tuam sustinuit te Domine. Sustinuit anima mea in uerbo eius:
sperauit anima mea in domino. A custodia matutina usque ad noctem: speret
Israel in Domino. Quia apud Dominum misericordia: et copiosa apud eum
redempcio. Et ipse redimet Israel: ex omnibus iniquitatibus eius. Gloria
Patri et Filio. Sicut erat. Requiem eternam dona eis, Domine. Et lux perpetua
luceat eis. A porta inferí. Erue Domine animas eorum. Sacerdotes tui induantur
iusticiam. Et santi tui exultent. Domine exaudi oracionem meam. Et clamor
meus ad te ueniat. Dominus uobiscmn. Et cum spiritu tuo. Oremus.
quas de huius seculi eduxisti laborioso certamine. sanctorum tuorum
cetui tribuas esse consortes:
ut nostre congregacionis fr tres. qui ex hoc seculo transierunt. beata semperque
uirgine Maria intercedente cum omnibus sanctis. ad perpetue beatitudinis
consorcium peruenire concedas:
tuarum. remissionem cunctorum tribue peccatorum. ut indulgenciam
quam semper obtauerunt piis suplicacionibus consequantur. Per Christum
dominum nostrum. Amen.
E ffet tot açò si de nengunes coses se aurà a contractar, ni a parlar de
la confraria lo prior estant en lo loch mateix deu preposar les cosses que li
parran se deuen preposar per hútil de la confraria, e fer toquar la desliberació
de aquelles al notari de la confraria allí mateix de continent. E si dit prior
no desliberarà preposar nenguna cosa per part de la confraria, lavòs deu dir
que si hi ha nengun que vulla res dir ni preposar que ho digue allí, mentre
estan ajustats dits confrares.
Del pagar del aniversari
E acabades totes les coses damunt dites, lo prior deu pagar lo aniversari
en la forma sigüent, ço és: a cascun confrare que aurà dita missa en la dita
capella aquell dit dotze dinés, e a tots los altres qui no hauran celebrat a
cascú dells huyt dinés, e lo prior ha lo doble.
E açò sia dit per al any que no si farà nova elecció de prior novell.
En l'any que
axí com damunt és dit. Emperò ultra totes aquelles coses damunt dites té a
fer més avant les coses sigüents:
Primerament que mentre diran la misa del aniversari, o mentre faran
lo sermó, lo prior ab sos consellés hí lo prior vell hí alguns pròmens confrares
en nombre de dotze que sien tots, isquen-se
santa Maria la vella tancats o en altre loch hon millor los parrà allí
facen la elecció del prior. E ans de totes coses deuen tots jurar que nengun
no dirà ni revelarà nenguna cosa de tot quant en dita elecció se parlarà. E
aprés que hauran tots jurat, lo prior deu tenir scrits en hun troç de paper sis
o set o huyt noms de confrares que sien beneficiats de la Seu, aquells que li
parran sien millós, que sien bons a regir dit offici prenent-ne de abdosos los
cos, e aquí deu dir hí preposar an aquells dotze qui són allí ajustats ab ell:
Com acostumada cosa és de dos en dos anys per elecció nova de prior e per
ço som tots ací justats, yo hé escolits abdosos los cors hí é scrit an aquest paper
tots aquells que
aquests: i deu-los legir e aprés que
los ne ocorrerà negun altre que hi sia bo, que lo prior se agués hoblidat, o no y
agués prou pensat, que aquell tal sia affegit en dit memorial. E deuen començar
a votar ab la horde sigüent:
De la manera del votar com se fa nova elecció de prior
Primerament deu votar lo prior en aquesta manera: que deu fer hun senyal
a tres noms de aquells que estan scrits en lo paper aquells que en Deu
hí sa conciencia li parran ésser millors per a regir lo dit priorat, e aquests
senyals sien fets o ab una agulla o ab una ploma ab tinta. E aprés deu votar
lo prior vell per aquella matexa horde, e aprés deuen votar los quatre cansellers
del prior, e aprés los pròmens cascú per aquella horde matexa. E lo prior
deu mirar com vote cascú hí com posen lo punt sobre los tres noms que no
posen los tres punts tots sobre hun nom, ni facen tanpoch més de tres punts
o senyals. E acabat tots de votar, los tres noms que tindran més veus o mes
punts aquells àn de entrar dins tres redolins de cera vermella, ço és: que cascún
nom deu ésser scrit en pergamí e mès cascú dins hun redolí e deuen fer
que los dits tres redolins sien eguals que no sia més gros la hu que
tots los tres rodolins deuen ésser mesos en una capça davant tots dotze e aquella
tanquar e sagellar e no si toque fins a tant que sia acabat lo sermó.
Dels quatre consellés
E més avant deuen elegir allí mateix quatre consellers confrares qui consellen
al prior qui novament exirà los dos anys venidors, e aquests poden elegir
bonament concordant-se
los consellers que elegiran sien ja estats priors. E aquests quatre consellés
deuen ésser scrits en hun paper perquè aprés que sirà exit hí nomenat lo prior
novell sien legits los consellés.
Dels almoynés
Més avant deuen elegir allí mateix hun almoyner hí hun il·luminador,
que sien confrares, de la manera que elegexen los consellers e deuen ésser scrits
aprés dels consellers perquè sien legits aprés dels consellés.
Dels espitalés
Aprés deuen elegir dos espitalés confrares que regesquen hí governen los
pobres que vénen al espital. E axí mateix deuen ésser scrits aprés dells il·luminadós
perquè sien legits aprés que sirà exit hí nomenat lo prior novell, e
fet tot açò deuen-se
que sia acabat lo sermó.
E acabat lo sermó lo prior se deu posar al cantó del altar, hí estant allí
deu dir als confrares com ell indigne aga regit aquell priorat dos anys, que
si per ventura en lo regiment de la dita confraria no se era agut ab aquella
fraternitat que tot prior és tengut de haver-se ab los confrares, ni si regint
dit offici avia enugat a nengú, que allí ell demana perdó a tothom generalment.
E acabat de dir açò, deu legir tots los confrares qui novament dins lo
bienni de son regiment se siran fets confrares, e acabat de legir aquells, deu
dir: ffarem la pregària acostumada de fer per tots los confrares e benfaytós
vius, e dir lo psalm
desús ab aquells versos e oracions que hi són scrites.
Aprés deu legir tots los confrares qui siran morts en son temps e acabats
de legir deu dir: pregarem per aquestes ànimes e per totes ànimes fel
deffunctes e farem la comemoració acostumada dient lo psalm
E acabades totes aquestes cosses, lo prior deu pendre la capça en la mà
hon estan los tres rodolins de la elecció del prior, closa hí sagellada, e tenint
axí la capça en la mà que tothom la vega, deu dir com acostumada cosa és de
dos en dos anys fer elecció nova de prior lo dia del Seti de la confraria, hí
per ço ell ab sos consellers hí encara alguns pròmens en Deu hí sas conciències
àn feta elecció de tres dins tres rodolins, los quals estan tanquats i sagellats
dins aquella capsa, e lavors mostrar-la allí al magor qui s'í trobarà, o a la
magor part que vegen com està sagellada, e que no s'í à toquat. E aprés obrir-la
e traure los dits tres rodolins de çera e tenir aquí hun bací mig de aygua e
davant tots los confrares lançar los dits tres redolins dins l'aygua del bací e
cobrir-ho ab una tovallola e haver hun infant petit e fer-lo senyar e fer-li traure
hun redolí e aquell donar-lo al magor qui
legit per aquell que
jure aquí de present de bé hí lealment haver-se en lo regiment de la dita confraria,
e donar bon comte de aquella dins hun mes aprés que sirà fora del
priorat; e si no y sirà, tantost que sia vengut, la primera cosa jure com damunt
és dit.
E ffet açò, lo prior vell deu tornar al altar hí deu legir los consellers novells
nomenant cascú per son nom alta veu, e aprés deu legir los almoynés e
aprés los espitalés e acabat tot açò lo prior deu pagar a cascú la caritat acostumada,
segons és ja stat dit damunt.
E dit prior vell ab los consellers deuen pendre los dos rodolins que siran
restats dins lo baçí e tornen aquells dins la matexa capça, e sia sagellada la
dita capça e sia mesa dins la segrestia de sent Salvador dins la caxa magor
en hun caxó que ha al cantó de la caxa; perquè si dit prior novell moria,
absit,
E aquest dia mateix, a la una hora aprés mig jorn, lo prior vell deu demanar
sos consellers vells, e lo prior hí consellers novells e haver lo notari
de la confraria e deu retre lo inventari de tots los hornaments de la dita confraria
e de totes les jocalies al prior novell, e donar-li les claus e d'aquí avant
no entremetre-se de res de la confraria sinó que deu aparellar sos comtes per
manera que dins un mes los done. E semblantment facen los almoynés, hí los
espitalés, segons està ordenat al principi del present libre.
En l'any que los Confrares desliberaran mengar la confraria, la qual se
acostumave de mengar de dos a dos anys en lo dia que
prior, se té a tenir l'orde sigüent:
Lo prior, hun mes abans del seti, deu ajustar los confrares e aquí preposar-los
quines viandes volran mengar; si acordaran de mengar gallines o perdius,
salsa bollida hó arroç, que ho vullen desliberar, perquè dit prior ab
temps puxe millor provehir en les cosses que siran mester en dit convit e del
que desliberan mengar lo dit prior ab temps se deu provehir de totes coses.
De convidar los confrares
En aprés huyt dies ans del Siti, lo prior deu convidar tots los confrares
qui
convit, sinó que fos malalt, o agués anar defora e an aquella jornada no pogués
ésser tornat, en altra manera tots aquells que no y voldran ésser que paguen
mig escot, e si des que siran convidats hí auran acceptat no y vindran
que aquests aytals paguen tot lo escot complit, com axí ni aga exprés capítol
en la confraria.
Del tatxar del scot del dinar
que cascú té a pagar, segons les viandes que donaran. E més dit prior deu
amprar alguns confrares jóvens perquè servisquen lo dia del convit e deu provehir
en haver un prevere confrare que liga alt en cadira, mentre los altres
confrares dinaran cantant. E té a legir les homelies que stant scrites hí ordenades
en hun libret de la confraria de letra formada, han són scrits los capitals
vells de la confraria, com la confraria solia ésser deffora a sent Salvador.
E tots aquells qui serviran e lo que legirà no deuen pagar sinó mig scot.
Més avant dit prior se deu provehir ab temps de plats, escudelles, ampolles,
brocals, taçes hí altres coses necessàries per al convit logant-ne de revenedores,
segons és acostumat.
Del que han a fer aprés del dinar
E com auran acabat de dinar, tots los confrares deuen anar a la capella
de sent Salvador dient lo psalm de
la dita capella deuen cantar hun respons
lo qui aurà dita la missa deu dir les oracions
famulorum tuorum et leuitarum. Deus uenie largitor e Ffidelium
estan scrites cinch cartes anrere en lo present libre, e lo prior té a pagar
a cascun confrare qui present sirà hun diner, e lo prior ha lo doble.