Edicte del virrei Lluís Vich i Manrique

21 (Capit.) 1584 (Mallorca) Lluís Vich i Manrique EDICTE DEL VIRREI LLUÍS VICH I MANRIQUE Cap. ·LXVI· Contra los alcavots Ítem, com lo perniciós crim de alcavoteria sia molt fraqüentat en lo p[rese]nt regne, enganyant ý seduint donselles, casades, viudes ý altres, o consentint que en ses cases se fassen semblants actes de adulteris o fornications, o permetent los marits ý les mares que ses mullers ý filles tíngan actes carnals ab elles en molt gran offensa de nostre S[eny]or Déu ý pernítia molt gran del poble; per so desitjant sa s[enyo]ria extirpar tant enorme delicte ý purgar lo regne de tant mala gent, mana ý ordena sa Señoria que qualsevol alcavot, ara sia ab interès ara sens interès, qui exercirà semblants actes de alcavoterias o doneran lloch en ses cases per dits actes carnals, o suffriran ý permetran que ses mullers, filles, nétes, nabodes, cosines o criades tingan actes carnals ab nigú, si tals alcavots seran hòmens encórregan en pena de córrer la vila ý de galera per temps de cinch anys, ý si serà dona en pena de córrer la vila ý de desterro perpètuo de tot lo present regne, ý per ser difficultosa la prova de dit delicte declara sa s[enyo]ria que aquell en casa del qual de nits ý ha hora recaptada entraran dones desonestes o altrament sospitoses, ý hòmens sospitosos ý avesats a semblants actes, encara que sia hostal, taverna o casa de revenderia, sia tingut sens altre prova p[er] alcavot o alcavota, com a tals sian castigats ý punits. Ý per ser delicte secret ý de difícil prova ý per llevar tot scrúpol de dret, declara sa s[enyo]ria que los sòcios del delicte ý los matexos adúlteros per los quals serà feta dita alcavoteria ý qualsevol testimonis inhàbils, infames o singulàs pus sian dos o més, sian tinguts per testimonis idòneos ý fefaents. Cap. ·LXVII· Contra los rofians hó dones qui tenen aquells Ítem, provehex ý mana que no sia dona alguna pública qui gós ni presumesca tenir amich ruffià, ni donar o trametre diners o altres coses ad aquell per

via directe o indirecte, sots pena al roffià de córrer la vila, si és del p[rese]nt regne, ý si és stranger sots pena de assots ý de sinch anys de galera, ý a la dona, de córrer la vila o de assots, si és strangera, ý de axili p[er]pètuo del p[rese]nt regne. Cap. ·LXVIII· Contra les donas repenedidas que aprés tornen al partit Ítem, perquè se veu molt sovint que aprés que alguna dona si és exida del partit ý li han donades algunes caritats perquè persever en star fora del peccat, dins pochs dies aprés torna al partit en gran desservey de Nostre S[eny]or Déu; per so sa s[enyo]ria mana que qualsevol dona que·s serà convertida ý axida del partit ab nom ý motiu de fer-se bona, si tornarà al partit o en altra part per a guanyar, incidesca en pena de córrer la vila o de assots, si és strangera, ý de bandeig p[er]pètuo. Cap. ·LXVIIII· Contra los concubinaris Ítem, provehex ý mana que no sia persona alguna que gose ni presumesca star amigada ni tenir concubina alguna en casa o fora de casa, ans encontinent se hagen de apartar aprés de la publicatió de la present crida sots pena que si seran casats ý seran hòmens de condició de cent lliures per cada un applicadores, lo ters al acusador ý axili de la p[rese]nt ciutat, vila o lloch per temps de dos anys, ý si seran de baxa condició en pena de córrer la vila ý de axili de un any, axí lo un com l'altra, ý si seran fadrins o solters ý serà de condició, incideran en pena de sincuanta lliures, lo terç al accusador, ý si seran de baxa condició en pena de exili a arbitre de sa s[enyo]ria. Cap. ·LXX· Contra los qui vénen menjar en lo hostal del bordell o del carrer de aquell Ítem, sots la matexa pena mana ý ordena que no sia niguna persona que gos menjar ni beure en lo hostal del bordell ni en nigun hostal ý taverna que stiga en lo carrer del bordell, ara sia casat ara sia solter, sots les penes en lo capítol

precedent contengudes, ý lo hostaler qui tal permetrà, incidesca en pena d'estar trenta dies contínuos en la presó ý de pagar deu lliures, de les quals haurà lo ters lo acusador o lo official qui·ls pendrà. Cap. ·LXXI· Contra los casats qui aniran al bordell Ítem, mana sa s[enyo]ria que qualsevol home casat que serà trobat dins lo bordell, si no tendrà molt justa scuza, per la primera vegada incórrega en pena de star quinze dies a la presó, ý per la segona de star-hi trenta dies, ý per la tercera de córrer la vila o de esser desterrat del p[rese]nt regne per temps de tres anys. Cap. ·LXXII· Contra los qui besen donselles per casar-se ab elles Ítem, que com en lo p[rese]nt regne sovint se atrevescan molts hòmens, poch tements a Déu ý a la real correctió de la justícia, de solicitar ý atemptar a moltes donselles ab les quals altrament no poden casar per no voler-ho elles o sos parents, avis o altres parents o sos tutors ý curadors o altrement per altres respectes, ý axí procuren de besar aquelles o fer altres tocaments deshonests, o se jactan ý avanen de haver besades aquelles o haver tingut actes deshonests ab elles per a que sos pares, avis, tudors, parents o altres les hy donen per mullers, de ont se seguexen enaprés morts, bregas ý altres scàndols notables. Per so, desitjant sa Il·l[ustríssi]ma s[enyo]ria obviar uns tan grans excessos, mana que no sia algú qui gós ni presumesca attentar donsella o viuda alguna besant o volent besar o tocar desonestament aquelles, encara que sia ab promesa e intent de casar-se ab aquelles, sens precehir voluntat expressa de llurs pares o mares o avis o àvies, tudors, curadors o altres de bax del poder dels quals stan, sots pena de la vida o de galera p[er]pètua, encara que aprés de dit besar o altra tocament deshonest sa seguís matrimoni, si serà fet dit besament o tocament deshonest ab violèntia, forsa o quantra voluntat de dita donsella o viuda, ý si sera[n] dits actes fets ab voluntat de dita donsella o viuda, però contra volu[n]tat de sos pares, mares ý altres sobredits, encórregan en pena de deu anys de galera, ý los que se jactaran de haver besades o tinguts actes deshonests ab dites donselles o viudes, no essent axí la veritat per arribar a llurs intents de poder-se casar ab elles, ab les quals altrament no·s podrian casar, incórregan en pena de sinch anys de galera.

Cap. ·LXXIII· Contra los qui casan donzellas contra la seua voluntat, de sos pares, o altres parens Ítem, per quant en algunes viles de la part forana de cada dia se casen les donzelles contra voluntat expressa de sos pares, mares, avis, tudors o curadors o altres sots protectió dels quals stan, o sens saber-ne aquells cosa alguna, ý moltes voltes casen ab persones infames o desiguals a elles, de ont se seguexen morts, bregas, scàndols ý perturbations en lo p[rese]nt regne, lo que no farien si no y hagués persones qui solicitassen ý tractassen dits matrimonis, o més verament no seduïssen ni enganassen aquelles. Per so desitjant sa s[enyo]ria obviar a dits desordes, mana ý statuex, que no sia ninguna persona qui gós tractar matrimoni ab ninguna donzella que sia menor de edad de ·XXV· anys sens consentiment ý voluntat expresa de sos pares, avis, tudors, curadors, o altres, sots protectió dels quals stan sots pena de cent lliures o de desterro o de galera per tres anys, en la qual pena encorrera[n] tots los qui consentira[n] o daran favor ý ajuda a la contractatió de dits matrimonis, ý en la mateixa pena encorrerà lo qui se voldrà casar ab dita donsella ý tractarà dit matrimoni per sí o per interposada persona. Cap. ·LXXIIII· Contra los qui se jactaran de haver besat o tingut acte deshonest ab alguna dona Ítem, mana ý ordena sa s[enyo]ria per llevar tota manera de infàmia, dans ý scàndols, que qualsevol persona que se jactarà o avanarà, dirà o affirmarà haver ell tingut acte deshonest ab qualsevol dona, viuda, casada o donsella fora del sobra dit fi ý effecte de casar-se ab elles, sinó sols p[er] infamar o desonrar aquelles o sos marits, pares, mares, germans o altres parents, o altrament per qualsevol altra causa o respecte, incidescan, ara sia ver ara sia falç, en pena d'estar una hora al costell o d'estar trenta dies a la presó ý de haver-se a desdir públicame[n]t ý tornar la fama o de desterro o de galera per temps de tres anys, atteza la qualitat de la dona, marit, pare, o parent, ý en la matexa pena encorreran los qui diran ý affirmaran altres haver tinguts actes desonests ab niguna dona viuda, casada o donsella, ara sia ver ara no sia, ab tal que no sia dona pública cantonera o altra, qui públicament viu deshonestament.

Cap. ·LXXV· Contra los qui festegen de nits Ítem, per llevar lo mal ús ý pernitiós a la república dels qui festegen, d'estar de nits a la porta o a la escala o dins casa de les donselles a qui festetgen, de hont sa seguexen actes ý tocaments desonests ý matrimonis clandestins, bregas ý morts ý altres notables scàndols, mana ý ordena sa s[enyo]ria que qualsevol que de nits de aprés de haver tocada la oratió de la Ave Maria starà a la porta, ara sia en lo llindar, ara sia fora en la scala o dins la casa, tant en la p[rese]nt ciutat com en les viles, encórrega en pena d'estar quinze dies a la presó per la primera vegada, ý per la segona, trenta, ý per la tercera, que sia bandetjat de la ciutat o vila ý terme de aquelles per spay de ·sis· mesos. .