Testament de Pere de Viana, botiguer de Borgonya

23 (Test.) 1476 (Mallorca) Martí Terrers, notari TESTAMENT DE PERE DE VIANA, BOTIGUER DE BORGONYA Dijous, a sinch del mes de decembre any demunt dit ·MCCCCLXXVI· En nom de Nostre Senyor Jh[es]ux[ri]st redemptor de tot lo humanal linatge, qui per la sua immensa clemència e pietat no vol que algú pereixca, ans tots aquells qui tene[n] ferma speransa en ell salvaguarda e, finalment, porta als desijats goigs de p[ar]adís, yo, Pere de Viana, botiguer de Mallorqua, ara en la parròquia de Artà stant e casa tenint, nadiu de la senyoria de Borgunya, sà per la gràcia de Déu de pensa e enteniment, e en ma ferma, íntegra e bona memòria, stant emp[er]ò dete[n]gut de infirmitat, de la qual hé por de morir, fas per ço provehint a l'sdevenidor e volent disposar de mos béns aquest meu testament e derrera voluntat. En lo qual pos, anomèn e elegeixch manumissors meus, ecxecudors de aquesta mia derrera voluntat, los discrets mossèn Arnau Moragues, prevere, celebrant en la sglésia parroquial de Artà, Francesch Canyet, notari, e Barthomeu Subirós, argenter de la ciutat de Mallorques, los quals prech e a aquells dó plena pot[est]at que si se sdevendrà yo morir sens fer altre testament, ells, de mos béns, sens emp[er]ò algun dan llur e perill o detriment de llurs béns e coses, distribuexquen e compleixque[n] aquesta mia derrera voluntat, segons que dejús atrobaran esser scrit e per mi ordenat, tots ensemps emperò e no separadament, ni lo hú sens l'alt[re] e si lo hú de aquells per ventura morrà, los dos restants hagen ple poder axí co[m] tots tres, e si moren los dos axí que no rest sinó hun manumissor vull e man ne sia elegit, e radimit a aquell hun altre per lo hon[orable] official del senyor bisbe qui llevòs serà. E comenant primerament la mia ànima en les mans de Nostre Senyor Jh[es]ux[ri]st, qui per mi e los altres peccadors volgué morir en creu, elegeixch la sepultura al meu cors fahedora, si morré en la present ciutat de Mallorq[ue]s, en la sglésia del monastir del benuyrat mossèny[er] Sanct Domingo, en aquell loch hon los religiosos frares del dit monastir volran e elegira[n], e si morré en Artà dins la sglésia parroquial de la dita vila, en aquell lloch o vas que lo vicari de la dita sglésia volrà e elegirà, per la qual mia sepultura, bé e honradament fahedora a coneguda dels dits meus manumissors, leix e vull sien distribuhïdes de mos béns ·vint_i_sinch· ll[iure]s de moneda mallorquina, de les quals leix a la sglésia demunt dita de Artà deu ll[iure]s,

smersadores en hun joyell fahedor a coneguda dels jurats de la dita parròquia, qui llevòs seran. Vull emperò que si era cas que no volguessen lo meu cors esser soterrat dins la dita sglésia de Artà, la dita leixa de deu ll[iure]s no haja loch. Ítem, leix al rector o vicari de Artà e al rector de Sanct Nicholau de la present ciutat per dret llur parroquial, ço és a cascú d'ells sinch sous de la dita moneda. Ítem, leix al dits meus manumissors per càrrech e traballs de la present manumissoria, ço és a cascú de aquells quinze ll[iure]s de la dita moneda, volent e manant que algú dels dits meus manumissors li covendrà los de la ciutat anar en Artà o lo de Artà venir en la present ciutat per exeguir e complir aquesta mia derrera volu[n]tat, no puixen demanar ni haver algun salari o major paga que no és la dita leixa de quinze ll[iure]s per llurs traballs, e si ho fahien no contentant-se de aquesta leixa los leix en tal cas cens sous a cascú tan solament. Ítem, leix per amor de Déu a cascun monastir de frares de la present ciutat, ço és de mossènyer Sanct Francesch, de mossènyer Sanct Domingo, de la Verge Maria del Carme e de la Verge Maria de la M[er]cè e del Sanct Sperit, sengles sinquanta so[us] perquè los dits frares preguen Déu per la mia ànima. Ítem, leix per amor de Déu a la obra de la Verge Maria de la Seu sinquanta sous de la dita moneda. Ítem, leix per amor de Déu al hospital gen[er]al de la present ciutat cent sous de la dita moneda. Ítem, leix a l'hospital dels masells per amor de Déu altres cent sous. Ítem, leix a la obra del monastir de la Verge Maria de Jh[esú]s altres cent sous. Ítem, leix a cascun bací dels quatre bacins principals de la sglesia parroquial hon yo morré, sengles dotze diners. Ítem, leix a la confraria de Sanct Anthoni de Artà per amor de Déu ·X· sous. Ítem, leix per bona amor a la filla d'en Jaume Sanxo, de la dita parròquia de Artà, dit vulgarment lo comte, fillola mia, deu ll[iure]s de la dita moneda a ella donadores per los dits manumissors meus en temps de ses núpsies ab marit, e si morrà ans de esser col·locada o ab marit no·s col·locarà, no haja loch la present leixa. Ítem, leix per bona amor a la filla del compare en Guillem Spluguas, fillola mia, de la dita parròquia de Artà, altres deu lliures pagadores a aquella e donadores ab marit en temps de ses núpsies. Si, emperò, morrà abans o ab marit no·s col·locarà, no haja loch la present leixa. Ítem, leix a na Francina, donzella, filla de mestre Gilet, de la dita parròquia, altres deu ll[iure]s a ella donadores ab marit en temps de núpsies, si ja donchs abans no les hauré pagades. Aquesta leixa, emperò, fas ab condició que lo dit mestre Gilet no deman alguna soldada per la servitud me féu una filla sua, fillola mia, deffuncta per temps de quatre mesos que stech ab mi, e si ho farà, no haja loch la present leixa.

Ítem, leix a ma fillola, filla de la comare madò Pitrera, de la dita parròquia de Artà, altres deu lliures a ella donadores per los dits manumissors meus en temps de ses núpcies ab marit, e si morrà abans o ab marit no·s col·locarà, no haja loch la dita leixa. Ítem, leix a ma fillola, filla d'en Miquel Badia de Artà, o altres deu ll[iure]s a ella donadores per los dits meus manumissors en temps de les sus núpcies ab marit. Si, emperò morrà abans o no·s col·locarà, no haja loch la p[rese]nt leixa. Ítem, leix a n'Anthoni Calderer, de nació de fransesos, compare meu, qui ara sta denant la font de la peixacate[r]ia, una gramalla e caperó de drap de dol. Més anant, leix vull e man que en remissió de mos peccats e de tots los feels deffunts, sien celebrats cascun any en l'asglésia paroquial de Artà, dos anniversaris perpetuals, lo hú lo die tal tots anys qual yo morré e l'altre lo die de mossènyer Sanct Pere, patró apòstol patró meu, per los quals celebradors leix e vull sien smersades ·vint_i_sinch· ll[iure]s de prop[i]etat e les pensions de aquelles donades als preveres celebrants e cantants en la dita sglésia, les quals se hagen smersar per los dits meus manumissors en bon loch segur amortizat. Ítem, leix a la dona Margoy, muller de l'honorable n'Andreu Botonat, botiguer de Mallorq[ues] q[uòndam], per bona amor deu ll[iure]s de la dita moneda. Ítem, leix a n'Anthoni Riera, apothecari de Mallorqua, per bona amor cent sous per una gramalla de dol. Ítem, leix a la dona muller d'en Xristòfol Blanq[ue]r, teixidor q[uòndam] de Artà, deu ll[iure]s de aquella quantitat que·m devia lo dit marit seu, e ara me deu lo hereu de aquell, axí emperò e ab aquesta condició que la dita dona no puixa demanar res per rahó de servitud que m'haja feta, e si ho fa, revoch en tal cas la dita leixa. Ítem, leix a na Joana, borda, filla de na Anna, sclava del magnífich mossèn Francesch Burguès, cavaller, ·vint_i_sinch· ll[iure]s de la dita moneda per amor de Déu a aquella donadores en adjutori de obtenir libertat. Ítem, leix a·n Joan Monge, compare meu, e a son fill, mon fiol, a cascú de aquells cent sous per una gramalla de dol. Ítem, leix a na Joaneta, donzella filla del dit Joan Monge, cent sous a ella donadors en adjutori de maridar en temps de ses núpcies. Ítem, leix al ven[erable] frare Jordi Fabregat, sinquanta sous, per los quals haja celebrar tres misses de l'offici de la Sancta Trinitat. Ítem, leix a·n Raffel Moragues, cent sous per una gramalla. Ítem, leix a·n Joan Parera, sicilià, una gramalla e caperó que yo tench de dol. Ítem, leix a·n Veni Spasen, perpenyan[è]s, qui sta en les cases d'en Sorell, pellicer, cent sous per una gramalla de dol. Pagades emperò e complides totes e sengles coses demunt dites e les injúries mies, deutes e torts, als quals yo sia tengut plenament restituhïdes, les quals vull e man esser satisfetes de mos béns sens querela de juy, la sola v[er]itat del fet

attesa, totes malícies e diffugis a part posats. En tots los altres béns meus, mobles, im[m]obles e semovents, drets e accions qualsevol a mi ahon se vulla pertanyents, ara o en sdevenidor e pertànyer devents, instituheixch e fas hereu meu univ[er]sal Nostre Senyor Déu Jh[es]ux[ri]st e la mia ànima, volent, ordenant e manant expressament que per los dits meus manumissors, seguida la mia mort, sien venuts tots los meus béns en encant públich, e tot lo procehïdor de aquells sia donat e distribuhït per amor de Déu a poncelles a maridar e catius x[risti]ans a rembre de terra de moros, a coneguda dels dits meus manumissors, la llur consciència en tot açò sobre açò, e en tot l'altre encarregant, los quals puixen fer e fermar totes cartes de vendes de mos béns immobles e altres als compradors de aquells ab totes clàusules necessàries largament, revocant, cassant, irritant e de tot en tot anul·lant tots altres testaments, codicils, e altres derreres voluntats per mi fins lo die d'evuy fets e ordenats de mos béns en poder de qualsevol notari, scrivent o surrogat o altra qualsevol persona e sots qualsevol expressió de paraules, en tal man[er]a que ni com a testame[n]ts ne com a codicils ne altra derrera voluntat mia, vàleguen o obtenguen alguna fermetat ni forsa, car yo·m penit de totes paraules derogatòries e de qualsevol, pus p[ri]mera derrera voluntat mia en aquelles apposades que poguessen a aquesta mia derrera voluntat en alguna cosa derogar. E aquesta és la mia derrera voluntat, la qual lou, approva, ratifiche, confirme e vull que vàlega per dret de testament, la qual si no valrà o valer no porà per dret de testament, almenys vull que vàlega per dret de codicil o altre dret de derrera voluntat mia per lo qual millor valer porà e tenir perpetualment. Lo qual testament és stat fet en la ciutat de Mallorques, dijous a sinch del mes de decembre any ·CCCC_setanta_sis·. Senyal de mi, Pere de Viana, testador demunt dit, qui aquest meu testame[n]t, lo qual és lo derrer voler meu lou e ferma. Testimonis de aquest testament són appellats e pregats los hon[orables] en Gabriel Genovard, Joan Reyal, ciutadans, Pau Oliv[er], teixidor de lana, Miquel Badia, verguer, dels jurats de la ciutat de Ma[llorques], Antho[n]i Xemeno de Petra e Francí Ticha, de Menorcha, e en Marti Terrers, not[ari] devall scrit.