Testament del mercader Pere Ses Oliveres

22 (Test.) 1455 (Mallorca) Gabriel Abayar TESTAMENT DEL MERCADER PERE SES OLIVERES Dilu[n]s, a ·XI· d'agost a[n]y d[e] la Nath[ivitat] de N[ost]re Se[n]yor ·MCCCCLV· En nom de Déu e d[e] la sua grà[cia], amén. Yo, P[ere] ses Oliver[e]s, mercader de Ma[llorca], sa p[er] gràcia de Déu, de pensa e de cors, fas e ordon mo[n] testame[n]t en lo qual pos e elegesch marmassors me[us] e d[e] aquest meu darrer testament execudors, sens emperò algun dan lur hó dettriment de lurs béns, so és los honrats en Jaume Marcer, ciutedà, e Matheu Riera, mercader de Mallorq[ue]s, e la dona Clara, mull[e]r mia, als quals don plen poder q[ue] si yo morré no fahent altre testament ells exeguesque[n] e complesque[n] ma derrera voluntat axí com dej[ús] ha trobara[n] scrit et p[er] mi ordinat. E primerame[n]t comanant la mia à[n]i[m]a en ma[n]s de nostre Senyor Jh[es]uxrist, qui p[er] salut de l'humanal linage ha volgud[a] pendra mort corporal, elegesch la sepultura al meu cors fahedora en lo vas o carner meu, lo qual és dins la capella de Sant Jordi, en la claustre del monestir dels frares preycadors d[e] la ciutat de Mallorq[ue]s, la qual sepultura vull e man ess[er] feta bé e complidament a conegude dels dits meus marmassors. Vull emp[er]ò que·m sia atorgat lo hàbit de l'orde dels dits frares, ab lo qual lo meu cors sia vestit e liurat a la sepultura. Enaprés vull que de continent seguide la mia mort al pus prest que fer se porà, sien dites p[er] la mia ànima las misses qui s'appel·len d[e] Sant Amador p[er] aquells frares o preveras q[ue] los dits meus marmessors volran. E més ana[n]t ·cinch_centas· missas per sembla[n]t manera, emperò en cascuna missa sia feta absolució p[er] mos peccats als quals frares o preveras, qui les dites missas dira[n], vull sien donats sengles ·XII· diners p[er] amor de Déu, ultra la lumanària e offerta. Ítem, leix a cascun monestir d[e] frares e monges d[e] la dit[a] ciutat sengles sinch sols. Ítem, leix a cascun hospital d[e] la ciutat de Mallorq[ues] sengles ·V· s[ous]. Ítem, leix a la obre de la seu de Mallorq[ues] cent sols. Ítem, leix al rector de la esgleya d[e] Sant Nicholau p[er] son dret perroquial cinch sols. Ítem, leix als dits hon[orables] en Jaume Mercer e Matheu Riera, marmessors me[us], p[er] càrrech d[e] la mermassorie, so és

a cascun d'éls cent sols. Ítem, regonech e a cautela leix a la dit[a] dona Clara, mull[e]r mia, ·sinch_centes· ll[iure]s d[e] moneda de Mallorq[ues], las quals hé rabudes p[er] son dot, que ha sobre mos béns. E axí mateix lo screix p[er] mi a ella fet p[er] raó del dit dot, ço és ·cent_vint _e _cinch· ll[iu]ras, las quals ha tenir d[e] sa vide tan solament, e aprés tornen a mos here[us]. Ítem, més, li leix totas les vestidures e joyas del seu cors a totes ses voluntats. Ítem, leix a cascu[n]a filla mia nexedora de mi e d[e] la dit[a] mull[e]r mia p[er] tota part, heretat e legítima e tot altre dret a aquelles e cascuna d'ellas pertanyents en mos bé[n]s, sengles ·sinch_centes· ll[iure]s a aquellas e cascuna d'elles donadores en te[m]ps de lur matrimoni e no abans, e entretant sian provehïdes e alime[n]tades de mos bé[n]s sens diminutió d[e] la dit[a] lexa, en les quals sengles ·sinch_centes· las dites fillas mias nexedores e cascuna d'ellas a mi herevas instituesch. Ítem, leix a na Anthònia, filla mia e de la dona Ffransoya, primera mull[e]r mia, p[er] tota part, heretat e legíti[m]a e altre qualsevulla dret a ella p[er]ta[n]yents en mos béns ·ssis_centas· ll[iure]s d[e] la dita moneda en las quals vull sia comprès lo dot q[ue] la dita dona Ffransoya, mare sua, havie sobre mos béns, e en aq[ue]lles la dit[a] Anthònia, filla mia, a mi hereva instituesch. E si la dita Anthònia morrà qua[n]t quant sens infants susbtituesch a aquella en la dita lexa los fills meus e d[e] la dit[a] dona Clara, muller mia, qui ladonchs se trobaran vi[us], e aquells premorts, los infants de aquells qui ladonchs viura[n]. Vuy emp[er]ò, ordon e man d[e] contine[n]t, seguide la mort o al pus prest q[ue] fer se porà, la dita Anthònia, filla mia, sia col·locade en matrimoni a conegude voluntat e consentiment d[e] la honrade dona Cília, mull[e]r de l'honrat en March des Pi, mercader de Mallorq[ues], q[uòndam], e sens la dita dona Cília e voluntat d[e] aquella la dita Anthònia, filla mia, no puxa res fer quant en contractar matrimoni. Vull axí mateix, ordon e ma[n], q[ue] entrestant fins q[ue] la dita Anthonina sia col·locade en matrimoni e hage celebrades nosses, stiga ab la dit[a] dona Cília e en casa sua, e que d[e] mos béns li sian donades e pagades cascun any p[er] mos h[er]eus o lurs tudors ·XXV· ll[iure]s p[er] sa p[ro]visió d[e] menyar e beura, e més hi hagen a pagar totes altres cosses q[ue] haurà mester la dita Anthònia, axí d[e] vestir com d[e] calsar com d[e] tots arressame[n]ts q[ue] haurà mester fins lo dia q[ue] serà novia sens diminutió d[e] la dit[a] lexa q[ue] li fas p[er] son dot, la qual vull q[ue] li sia pagade e[n]tegrament en te[m]ps d[e] ses núbsias. Pagades e complides totes e sengles cosses demu[n]t dites en tots los altres béns me[us] e tots los altres béns me[us], mobles e inmobles e si move[n]ts, noms, drets e accions universes a mi en qualsevol manera p[er]tanye[n]ts e p[er]tàyer devents, instituesch e fas a mi here[us] me[us] universals Nicholau, Pere e Joha[n], fills me[us] e tots altres fills me[us] d[e] la dita mull[e]r mia nexedors pòstums o en

mig te[m]ps nats e a la hú vivents e a mi sobrevive[n]ts, p[er] aguals parts entre ells e aquells ad invice[m] substituesch vulgarme[n]t pupilar e p[er] fidey comís, axí q[ue] si algun dels dits fills me[us] nats o nexadors a mi hereu no sarà o serà o morrà en pupillar edat o aprés qua[n]t q[ue] qua[n]t sens infants, substituesch a aq[ue]ll axí morint los altres fills me[us] p[er] aguals parts, e axí se seguescha de quascun dels dits fills me[us] axí mori[n]ts fins al darrer d[e] aquells. E si tots los dits fills me[us] nats e nexedors a mi here[us] no sara[n] o sara[n] e en la dit[a] man[er]a morra[n] sens infants, susbtituesch a aquells e al darrer d[e] aquells axí morint la dita Anthoni[n]a, filla mia, e si la dita Anthoni[n]a, a mi hereva no sarà o sarà e morrà en pupillar edat o aprés q[ue] haura solle[m]pnizat matrimoni dins tres anys sens infants, substituesch a aq[ue]lla e a mi hereva instituesch N[ost]re Senyor Jh[es]uxrist e la mia ànima. Volent e disposant q[ue] en lo dit cars tots los me[us] béns me[us] sian dels a[n]niversaris d[e] la esgleya d[e] la Seu de Mallorques, e que los preveras d[e] la dit[a] Seu fassa p[er]petualment dir o digue[n] e selebra[n] cascu[n] més p[er] missas e quascu[n] any dos anniv[er]saris p[er] la mia à[n]i[m]a e en remisió de mos peccats, so és hun en lo mes d[e] maig e altre en lo mes d[e] octubre. Si emp[er]ò la dita Anthoni[n]a aprés solempnitzat son matrimoni viurà més ava[n]t d[e] tres anys e si·s vol hage infants o no [n]'hage la dit[a] substitució evanescha e sie invàlide, e la dit[a] Anthonina d'equí ana[n]t hage la mia heretat a totes ses voluntats. Més ava[n]t don e asigne en tudors e p[er] te[m]ps curadors als dits infa[n]ts me[us] nats e nexedors e a la dita Anthonina, filla mia, la dit[a] dona Clara, mull[e]r mia e los dits honrats en Jac[me] Mercer e a Matheu Riera, qui lurs bé[n]s governe[n] e administran e inventari d[e] aquells fassen, e en son cars e loch rette[n] co[m]pta e rahó de lur administratió, e restituesque[n] las relíquias d[e] aquella, los quals tudors vull q[ue], seguid[a] la mia mort, convertesque[n] tots mos béns en rendas e censals a obs d[e] mos here[us], axí co[m] mils pora[n], e entreta[n]t vull e ordon q[ue] los dits béns e diners qui d[e] la mia heretat e béns exira[n] e p[ro]cehiria[n] vingue[n] e stigue[n] en poder d[e] la di[ta] dona Clara, mull[e]r mia, fins sien esmersats e no altre p[er]sona fins sian esmersats. E aquesta és la mia darrera voluntat, la qual lou, ap[ro]u, ratifich e conferm e aquella vull valer p[er] dret d[e] testament, la qual si no val p[er] dret d[e] testament al de me[n]ys vàlega e aquella vull valer p[er] dret d[e] codicil o d'altre qualsevol dret de derrera voluntat, p[er] lo qual mils pusque valer e tenir revoca[n]t expressame[n]t, irrita[n]t, infringint hu[n] altre testame[n]t p[er] mi fet e fermat en poder del nota[ri] devall scrit e tots altres testaments, codicils e derreres voluntats p[er] mi fets e fermats en poder de qualsevol nota[ri] e sots qualsevulla expressió de p[ar]aulas encara q[ue] sien darogatòries de les q[ua]lls tots e totes ma panet e aquells vull esser d[e] neguna efficàcia e valor, e aq[ue]st meu darrer testame[n]t a tots altres prevaler e tenir. Ffet és stat aq[ue]st testame[n]t en la ciutat de Mallorq[ues], dilluns a ·XI· de agost any de la Nathivitat de Nostre Senyor

·mil_quatre_cents _cinquanta_sinch·. Senyal de mi, Pere Oliveres, testador dessús dit, qui lo present meu derrer testament lou e ferm. Testimonis app[e]llats e pregats són en aq[ue]st testament los honorables en Guillem de Sant Johan, donzell, Miquel Umbert, Andreu Net, ciutedans, Johan Pont, Pere des Pi, Joha[n] Reyas e Gaspar Pont, mercaders de Mallorques.