Capítols de taverners e de mesuradors

13 (Capit.) 1448 (Mallorca) Onofre Canet, notari CAPÍTOLS DE TAVERNERS E DE MESURADORS [1] E primerament ordonare[n] que algun tavern[er] ne altre p[er]sona no gos donar als cridadors, qui cridaran lo vi, sinó de aquell que obriran e donaran p[er] vendre. E qui contrafarà, pagarà de ban vint sols p[er] cascuna vegada. E que·l corredor, qui aquell cridar deurà, lo dege pendre manualment de la exeta de aquella bóta, que obriran p[er] vendre, sots la dita pena. ·I· ll[iura]. [2] Ítem, que algun hom no gos mesurar, p[er] comprar ne p[er] vendre, vi que venga p[er] mar ne sia de la ciutat, sinó ab les mesures, qui són ordenades, les quals los jurats tenen o ab altres semblants de aquells. E qui contrafarà, pagarà de ban, per cascuna vegada, vint sols. E en açò no s'entén vi qui·s vena en los cellers a menut, jatsia que sia vengut p[er] mar, o que sia en la ciutat, mas que·n pusquen vendre ab mesures leyals. ·I· ll[iura]. [3] Ítem, que ne[n]gú puixa fer mescla alguna sinó de vi pur ab altre vi pur, sego[n]s appar en la precedent carta, sots pena de vint-e-cinch ll[iure]s e d[e] p[er]dre lo vi. ·XXV· ll[iure]s. [4] Ítem, que algun hom no gos dar ne pendre sinó quartes de vi p[er] centenar d'edob a [ra]ó de ·XXVI· p[er] ·XXV·. E qui contrafarà, pagarà de ban lo comprador e·l venedor la pena damunt dita de vint sols. ·I· ll[iura]. [5] Ítem, que algun taverner, hom de la ciutat, no gos comprar, p[er] revendre, algun vi qui sia ubert p[er] vendre a menut. E qui contrafarà, pagarà de ban, p[er] cascuna vegada, deu sols. ll[iura] ·X·. [6] Ítem, que tothom, qui vena vi, lo dege mesurar sobre l'ambut, axí com és acostumat, e dar lur dret a les gents, bé e lealment, complidament. E qui contrafarà, pagarà de ban, p[er] cascuna vegada, cinch sols. Emp[er]ò, en aquest capítol no entenen nenguna hora que·l vi haja gran pressa, la qual pressa declaren esser entesa de cinch p[er]sones amunt. ll[iura] ·V·.

[7] Ítem, que algun corredor de vins no prena p[er] crida, p[er] cascuna ampolla, més de dotze diners. E qui contrafarà, pagarà de ban, p[er] cascuna vegada, cinch sols. Ll[iura] ·V·. [8] Ítem, que alguna venedora de vi d'aquí avant no gos en la taverna o en celler li ne stopa filar ne menejar, ne algun infant denejar. E qui contrafarà, pagarà de ban p[er] cascuna vegada un sol, ne de la dita p[ro]hibició e continèntia del dit capítol lo mostaçaf no puxa dar licència, ne fer gràcia a alguna p[er]sona. Ll[iura] ·I·. [9] Ítem, que algun taverner ne altre p[er]sona, privat ne estrany, no gos encamerar algun vi, ne fer alguna mescla, ço és a saber, de metre-hi calç ne guix, ayguardent ne alum ne aygua ne carnsalada en alguna manera. E qui contrafarà, pach cinquanta sols de ban p[er] cascuna bóta, e el vi que sia vessat. ·II· ll[iures] ·X·. [10] Ítem, que algun corredor, qui sia corredor de vi, no gos esser taverner ne gos vendre algun vi ne alguna altre p[er]sona pe[r] ell ne haver part ab taverner ne ab tavernera ne ab alguna altra p[er]sona. E qui contrafarà, pagarà p[er] cascuna vegada quara[n]ta sols. ·II· ll[iures]. [11] Ítem, que algun corredor no gos fer algun mercat de algun vi sens presència del comprador e del venedor. E encara, lo venedor no gos trametre lo vi a casa del taverner ne de tavernera, si ell present no és al mesurar, o hom p[er] ell. E qui contrafarà, pagarà la pena dita de quaranta sols. ·II· ll[iures]. [12] Ítem, que algun taverner ne tavernera, ne alguna altra p[er]sona no gos vendre oli, ne alguna graxa ne peix de alguna manera, dementre vendrà vi. E qui contrafarà, pagarà per cascuna vegada deu sols. ·I· ll[iura] ·X·. [13] Ítem, que tot taverner e tavernera, e tota altra p[er]sona qui vena en la ciutat o deffora, no gos vendre vi a menut, sinó ab mesura, segons lo for o preu que vendrà lo vi, e que tenga dinal, axí que qui·n volrà dinada, que ab lo dinal li·n dó, e no-res-menys degen tenir sedaç en lo ambut, co[m] mesurara[n] lo dit vi, sots pena de cinch sols p[er] cascuna vegada. ·I· ll[iura] ·V·. [14] Ítem, que aquell qui pagellarà les mesures deja aquelles smolar a la boca e fer aportar a punt, en guisa que algu[n] sobrepòsit no·s faça ne·s gos fer, ne de pega, ne d'altra cosa dins la mesura, sots pena de cinch sols per cascuna vegada. ·I· ll[iu]ra ·V·.

[15] Ítem, que algun taverner ne tavernera no gos tenir algun cadaff d'aygo ne d'altre vexell prop la bota que ve[n]drà. E si atrobada hi serà, pach de ban deu sols. Emp[er]ò, que lo saig e altre missatge del mostaçaf haje a levar testimoni com lo dit cadaf ha atrobat prop la dita bóta. ·I· ll[iura] ·X·. [16] Ítem, que algun taverner no gos algun catiu accullir, pus lo seny del ladre haje tocat o hajen sonat dos hores de la nit, sots pena de cinch sols. E si algun catiu atrobat hi serà, que prenga cinquanta açots. Emp[er]ò no sia entès catiu de casa sua. Ll[iura] ·V·. [17] Ítem, que negun revenador o revenadora de vin, de formatge, de coses de menjar e de totes altres coses, qui·s venen a pes o a mesura, si atrobat serà ab falsa mesura o ab fals pes, pagarà de ban, p[er] cade vegade, ·III· lliures. Lo damunt dit capítol és stat tret e transladat del libre, en lo qual stan scrits e registrats tots los altres demu[n]t scrits capítols, lo qual libre stà recondit en la scrivania d[e] la Universitat. E per ço que hi sia donada ffe, yo, Onofre Canet, nott[ari] ý scrivà de la Universitat fas la p[rese]nt scriptura de mà mia pròpria. Ací fa scriure una ordinació de taberners, la qual sta avant en fulles ·XXXIIII·, senyada de Ff. Més fa posar un altra de lo mateix, senyada de B en fulles ·XVI·.