Ordinacions sobre abillaments

12 (Capit.) 1433 (Mallorca) Joan des Far ORDINACIONS SOBRE ABILLAMENTS P[er] los abillame[n]ts, confits, dols e altres coses. Die sabbati ·XII· decembr[is] a[n]no a Nati[vitate] D[omi]ni ·MCCCCXXX_t[er]tio· Die et a[n]no p[re]d[ic]tis ret[u]lit et fide[m] fecit Arnald[us] Verdu[m] p[re]co public[us] curiar[um] Ma[joricarum] se de ma[n]dato hono[rabilis] Joha[n]nis de Faro, militis, consiliarii d[omi]ni Regis, locu[m]tenensque hono[rabilis] B[ere]ng[arii] de Ulmis, militis consiliarii d[ic]ti d[omi]ni Regis, gub[er]natorisque regni Ma[joricarum], ad instantia[m] honorabilis juratori[um] Ma[joricarum] publicasse tubaru[m] voce p[er] univ[er]sa loca solita civitatis Ma[joricarum] p[re]conitzatione[m] et capit[u]la que sequ[n]tur. Ara hojats què mana lo honorable mossèn Johan des Far, cavaller, conceller d[e]l senyor rey e lochtinent de governador de Mallorques, per preservar la policia e ben públich del present Regne e per conservar aquell e los h[ab]itants de aquell de vanes e folles despeses, en les quals per inclinació de humana fragilitat són cayguts a ffer, destruhint ço d[e]l llur, en gran offença d[e] la divinal Magestat e destrucció d[e]l públich e dels h[ab]itants dessús dits, que com per los honorables jurats, ço és, mossèn P[ere] Cal·lar, cavaller, Huguet de Pachs, B[ere]ng[ue]r Talents, ciutadans, Nicho[lau] Mercer, B[er]n[a]t dez Clapés, mercaders, e B[er]n[a]t Bremona, jurats l'a[n]y present d[e] la present ciutat e regne, ab determinació de Consell general per ben avenir d[e]l present regne e consentiment d[e]l dit honorable lochtinent hajen fet[e]s les ordinacio[n]s següents, e manen aq[ue]lles tenir a tot hom e tota dona, vuylles que sien de co[n]tribució, vulles que no, pus sien h[ab]itants en lo p[re]se[n]t regne, e a tota altre persona de qualsevol ley, co[n]dició o stame[n]t sia, gen[er]alme[n]t sots incorriment de les penes en les sotsc[ri]t[e]s ordinacions e capítols conte[n]gudes, sens alguna gràcia e mercè, hajen aquelles a tenir e a servar segons són ordonades e publicades. Joha[n] d[e]s Far.

E primerament és ordonat a tot hom generalment e a tota dona de qualsevol ley, condició o stament sie, que d'equí avant no gós ne presumescha tallar-se robes subiranes ne jusanes, ne mantetes, ne mantells, e axí poch punyets de vellut, ne de tot altre drap, de seda, ne de brocat d'aur, ne d'argent, ne encare de setí, ne aportar aquell[e]s qui d'aq[u]í ava[n]t sa tallarie[n]. E si contrafarà sie encorragut en pena de deu ll[iures], e perde les dites robes; e lo sartre qui tals robes tallarà pac de ban per cascuna veguade cent s[ous], e si paguar no·ls porà, stigue cent jorns en la presó. Emperò és entès e comprès que dins dos a[n]ys següents ap[ré]s publicació de les p[re]se[n]ts a cascú sie lícit tallar draps de ceda de quina que·s vol natura sien, e que·s puguen portar dins lo dit temps, e no més avant, sots les penes en los dits capítols conte[n]gudes. Joha[n] d[e]s Far ·II·. Ítem, que nagun hom ne dona de qualsevol ley, condició o stament sie no gós ne presumescha portar brodadures en robes, punyets, ne en calses, ne en nagu[n]a part, sots la pena de deu ll[iure]s e de perdre les robes; e los brodadors q[ue] no·n fasse[n] sots pena de cent s[ols] o de star cent dies en la presó. Joha[n] d[e]s Far. ·III·. Ítem, que totes les robes tallades de qui[s]q[ue] drap de ceda sien pus són tallad[e]s pugue[n] aportar sens alguna pena imposade en les dites ordinacions enffre los dits dos a[n]ys e no més avant. Joha[n] d[e]s Far. ·IIII·. Ítem, que naguna dona de qualsevol stament o condició sia no gós portar rossagay que rossech més avant de quatre palms, e que lo dit rosagay no sia folrat de alguna pell o de drap de ceda, sinó ten solament de tela, e que los perffils de l[e]s gonell[e]s no sian pus amples de dos dits, sots pena de cent s[ous] e de perdre les robes, e lo manastral qui les farà, caygua en pena de sinquanta s[ous], e si no u porà pagar stigue sinqua[n]ta jorns en la presó. Joha[n] d[e]s Far. ·V·. Ítem, que naguna dona de qualsevol ley, condició o stament sia, no gós portar patronostres d'aur ne de argent sobr[e]deurats ne de coral de vàlua més avant de vint florins, comptant florí a quinze s[ous], sots pena de perdre los patronostres. Joha[n] d[e]s Far. ·VI·. Ítem, que nagun hom ne naguna dona no gós portar haur ne fill de argent en les camises, ne les dones en los ligars ne en los trescols, sots pena de cent s[ous] per cascuna vegade e de perdre les robes. Joha[n] d[e]s Far. ·VII·. Ítem, que negun hom ne neguna dona de qualsevol ley, condició o stament sia, qui d'equí avant haje càrrech de fer noviatge de fill o de filla, qui haje a ffer convit que no pugue convidar més avant de deu casades p[er] cascuna p[ar]t, ço és en nombre de vint persones de cap per les deu casades, e que

cascuna d[e] l[e]s parts haje a dar les dites deu casades; e que en lo dit convit no pugue[n] dar pagos; ni axí matex lo dit convit no pugue durar sinó dos dies; ne axí mateix no pugue encortinar de draps de ras la casa d[e]l convit sinó ten solame[n]t lo front là hon siurà la novia, sots pena de sinquanta ll[iure]s, la qual pena haja a pagar lo qui sera noví de sos béns p[ro]pris. Joha[n] d[e]s Far. ·VIII·. Axí mateix statuhïm e ordonam que en lo dit convit d[e]ls noviatges no·s pusquen dar més avant en les dites dues jornad[e]s de deu ll[iure]s de confits de sucre, sots pena de vint e sinch ll[iure]s, la qual pena haje a pagar lo noví. Joha[n] d[e]s Far. ·VIIII·. Ítem, que tot hom pugue portar quin drap de ceda, vellutat, carmesí, brocat d'or e d'argent que·s vuylla sobre arnès sens nagune pena. Joha[n] des Far. ·X·. Ítem, és stat ordonat que naguna dona de qualsevol ley, condició o stament sie, lo marit d[e] la qual no sia tatxat sinch ll[iure]s o més ava[n]t en la subve[n]ció ara corrent, hó haje vàlua de mil ll[iure]s, no puxe aportar lo mantell tot folrrat de qualsevol pellisseria sinó ten solament ma[n]tellades antigues, sots pena de deu ll[iure]s e de perdre lo mantell. Emperò no hi són enteses pells de a[n]yines, e axí mat[e]x és entès e comprès que dels mantells qui són ja tallats e folrats de tercenell e cendat ten solament puxen aportar dins los dits dos a[n]ys sens alguna pena. E los sastres e pellicers, qui tals ma[n]tells folrara[n], pach cascú del seu de ba[n] deu ll[iure]s o hage star ce[n]t dies en la p[re]só. Joha[n] de[s] Far. ·XI·. Ítem, és stat statuhït e ordonat que lo hon[orable] mostasaff de la ciutat haje exeguir sens alguna gràcia e mercè les dites penes, adquisides robes e joyes, e sie adquisida la terçe part al fisch d[e]l senyor Rey e l'altra terçe part als murs d[e] la ciutat, e l'altre terçe part al dit mostasaff, axí com a jutge ordinari; e que lo dit mostasaff o son lochtinent haje exhigir la dita pena sens tota gràtia e mercè en la ciutat, e cascu[n] mostasaff en les llurs perròquies; e q[ue] los dits mostasaffs a principi de llur officis hajen a jurar que la dita ordina[c]ió servaran, e que a negu[n] hom ne a nagu[n]a dona q[ui] en la dita pena cahüts s[er]a[n] no fluxara[n] sots lo jurament per ells prestat, ans los exequtara[n] de ras en ras. Joh[an] d[e]s Far. ·XII·. Ítem, que tots los officials rayals axí com governador, batle, jurats e vaguer e cònsols e consellers d[e]l general Consell, en principi de llur offici hajen a jurar que les dites ordinacions tendran e observara[n] e contre aq[ue]lles ordinacions no vendran en alguna manera sots virtut del sagrament per ells prestat a principi de llur ofici, abans les dites ordinacions sien en loch de privilegis e de ffranqueses fins lo temps qui és co[n]stituhït e assignat. Joha[n] d[e]s Far.

·XIII·. Ítem, és stat ordonat per los dits honorables jurats ab consentiment d[e] l'honorabla lochtinent de guovernador que les dites ordinacions duren tant e tan longuament tro los censals que lo Regne de Mallorques fa a l[e]s p[er]sones de la ciutat de Barch[elo]na e Principat de Catalunya sien ramuts e quitats, en altre manera no s'i pugue en co[n]trari res provehir sots virtut d[e]l sagrame[n]t per ells prestat. Joha[n] d[e]s Far. ·XIIII·. Ítem, que nagun hom no puxa aportar rosseguay en les gramayes que·s faran de dol, sinó anant derrera lo cors e tornant en casa, e apr[é]s pusquen portar les dites gramayes ab mig palm de rossegay tan solament sots pena de perdre la dita gramaya, axí com dessús. E lo sartre q[ui] tal gramaya haurà feta pach deu ll[iure]s o stia ce[n]t jorns en la p[re]zó. Joha[n] d[e]s Far. ·XV·. Ítem, que naguna persone qui no serà tatxade e paguarà en lo tayll o subvenció sinch ll[iure]s o més avant, o haja valent de mil ll[iure]s, no gós ne presumescha portar en nagunes vestidures, folrradures de marts, vebres, fusines ne panxes de vays, sots pena de perdre les dites folrradur[e]s convertidores axí com dessús. Joha[n] d[e]s Far. ·XVI·. Ítem, statuhexen e ordonen los honorables Jurats que d'equí avant neguna fembra qui sie semmanera o pach semmana ne naguna altre fembre pública, o qui stigua en cantonade, no pusquen ni gossen aportar ma[n]tells verts ne negres, encara que haguessen haüde o obtenguda licència de vaguer o algun official. E si negunes de les dites fembres contrafaran, pèrdien los mantells que portaran, e paguen cent sous de ban per cade vegade, e si paguar no·ls poran o no volrran, córreguen la vila ab assots per los lochs acustumats. És emperò entès e declarat que en lo dit capítol ni en la pena de aquell no sien enteses ne compreses aquelles qui han marit pres en fas de Sancta Mara Asgleya, e que aquells marits stiguen ab elles. Joha[n] d[e]s Far. Fo feta la p[re]sent crida disapte a ·XII· d[e] deyembr[e].