Text view

Els primers documents del primer president de la Generalitat de Catalunya

TitleEls primers documents del primer president de la Generalitat de Catalunya
AuthorCruïlles, Berenguer de
PublisherGLD-UAB
msNameE-23-Cruilles.txt
DateSegle XIVb
TypologyE-Textos administratius
DialectOr:S - Septentrional
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

1358 desembre 5. Girona A Ramon Fonoses i Bernat des Pujol. No forcin els clergues de Sant Joan les Fonts a pagar el subsidi reial per la guerra amb Castella. A la vostra discretió fem saber que havem entès, per relació d'alscunes persones de part d'en Bernat ça Rovira, clergue tonsurat qui està ab lo prior del monestir de Sent Joan çes Fons, a nós feta, que vosaltres lo dit Bernat, jatssia clergue e qui no tén ne posseheyx holberch, borda ne mas, forçat[s] e destreyets per auctoritat del seynor rey de pagar en la tayla feta entre·ls lochs certa cosa al senyor rey per rahon de la guerra que ha ab lo rey de Castela, de la qual cosa, si axí és, nos maraveyam fort, con lo seynor rey no vuyla ne sia a vosaltres lagut ne dejats tayar ne forçar clergues negun simple ne sos béns a contribuir en la dita taya, majorment con él no tenga neguns béns seens, axí con dit és, per què us sia tengut. Per què us pregam e encara requerim per les presents que per la dita rahon contra lo dit Bernat ne sos béns no procehiscats, ans tot procés contra él hó sos béns per açò fet revochets. En altra manera, hauríem, si requests n'érem, a procehir contra vosaltres. Dada a Gerona, a ·V· jorns del mes de deembre. Als honrats en R. de Fonoses e en Bernat dez Pujol.

1358. Francesc de Peradalta, procurador de l'ardiaca d'Empordà (= cardenal de Tudela "Tutellensis"), al bisbe. El batlle i el saig del castell d'Anglès, oficials del comte d'Osona, han penyorat homes de Plantadís a causa de la guerra contra Castella. Intervingui per fer revocar penyores i penes posades. A la vostra dignitat, mossènyer, suplicha Francesch de Peradalta, procurador del honrat ardiaquen d'Empurdan, que con lo bayle e·ls altres officials del castel d'Anglès ayen contretz e peyoratz los homes de Plantadíg de la val d'en [...]qui són homes propris del dit ardiachonat, de pagar cascun ·XXIIII· sous per lo subsidi del seynor rey e per [...][e] los dits homes propris del dit ardiachonat sien leg menats e peyorats per los dits bayle e sayg del [...] nul temps més per los dits officials no foren per deltes ni per tayes ne per altra cosa pey[orats] [...]el dit ardiachonat, con tostemps lo dit honrat ardiaquen aya aquí acus[tumat] [per] los dits hòmens e per la rahon damont dita los dits officials del dit C[omte] [d'][Osona] [hon]rat ardiaquen, per què lo dit Ffrancesch per nom que damont suplica a la vostra [paternitat] [...] homes pagar no dejen que y façats aquela provision que vós, mossènyer, conexeretz ésser [faedora] officials e, en cars que pagar deyen, que sia enentat contra los dits officials que l'enenta[ment] contra los dits homes tornen en lo primer stament. En tal manera que·l dret del dit ardiaconat romanga [...]ar si a paguar han lo bayla e sag del dit ardiachonat constraynaran les dites quantitatz, si tenguts són, en açò m[atex] vos plàcia fer aquela provision que vós conexerets. Nostra Seyor Déus vos conserva al seu servei e ab creximent de vostra honor. [man prop episc: fiat litera justa] Ítem , mossènyer, los dits bayle e sag del dit castel en los dits hòmens forzatz de manament e per forçe de penes de part de la seyora comptessa en absència del seynor compte posades. Per què, mossènyer, vos plàcia de fer provision contra la dita seyora, si vós conexerets d'ésser feador, d'aqueles a revocar, car les dites penes han fetes registrar en la cort del dit castel, per tal que tostemps en dempnatge del dit seyor ardiaquen apparega. [man prop episc: ídem et hostendatur nobis ante]

1359 gener l.Girona Al comte d'Empúries. Respon sobre taxació d'homes d'església del comtat. Responsiva super facto taxationis hominum Ecclesie comitatus Impuriarum. Senyor: Vostra letre reebuda sobre el fet de la taxatió dels hòmens de l'esgleya qui són dins vostre comtat poblats e aquela e les coses en ela contengudes ben enteses, vos responem que vós, seynor, havets haüt vostre acort, e creu que bon e deliberat. Però, seyor, nós havem per espatxat que·l seynor rey no pot tatxar nostres hòmens. Nós los podem tatxar e no negun més. E quant él los pogués tatxar per son profit e per sa honor per la forma que fet ha, vós, seynor, no us en podets alegrar de la dita taxation, cor lo seynor rey, qui ha tatxat aquells dels richs hòmens e dels altres que paguen ·X· sous, e d'açò nós no avem cura, e que aquells de l'esgleya paguen ·XX· sous, e açò entenem d'aquells de l'esgleya, salva sa reverència, que él no puscha fer, e en cas que posqués no us hi podets vós, seynor, entendre per res, cor lo seynor rey diu açò en aquells de l'esgleya qui comunament e indiferentment han acustumat de contribuir ab los vostres hòmens. E con, seynor, açò no sia acustumat en lo vostre comtat, ans en aquell sia lo contrari per ús e custum antich e per privilegis, covinençes e concessions de comtes passats e per vós, seynor, confermats e reffermats, e no par, seynor, vós açò puscats fer ne nós no u poríem sofferir, veent la gran lesion e dampnatge de l'esgleya. E siats cert, seynor, que hi procehiríem axí con de dret e justícia sia, e encara hi farem altres provisions ab lo seynor rey e en altra manera, que puys havia a tornar a vós e a vostra terra a perpetual perjudici. E amàrem més que·l seynor rey n'agués ·XXIIII· sous, hoc ·C· sous, de quascun hom per nostre grat e per nostra concessió, que si vós, sènyer, n'avíets ·I· diner per la forma que demanats. E nós havem estar per amor vostre e per honor que no·ns som avenguts ab lo seynor rey dels hòmens de l'esgleya, qui són dins lo comtat d'Empúries, per tal que no fos perjudici a vós ne a l'esgleya, e vós volets fer aquesta faena en fort irreparable perjudici de nós e de l'esgleya nostra. E con lo seynor rey, en cas que él ho posqués fer, hó no fer, pus él ho volgués haver per la forma per vós demanada, fos molt decebut en aquesta faena, car, fet per vós lo servey al seynor rey dels ·XX· homes de cavall que vós li havets promeses e aquells pagats, ne sobrerien a vós atretants e més e pus, e lo seynor rey seria açí e en açò fort enganat e decebut, e nós pendríem per vós en açò gran tort e lesion de l'esgleya per les covinençes qui són entre vós e nós, e no u faríem per lo seynor rey, cor de tot son regne pot haver e de tothom, pus que sia egual lo don e la demanda Per què, seynor, vuyllats-hi ben acordar, que cert siats, seynor, que nós procehiríem contra vós e vostre comtat axí con dret sia per aquesta rahon, e nós nuyl hom nostre ne del capítoll ne de l'esgleya no y tayllaríem per aquesta rahon ne sofferríem tayll vostre. E valrria més, seynor, altra via preséssets pus profitosa e a vós, seynor, e a vostra terra que aquexa. Clam-me de vós, seynor, del manament que havets fet a Verges per l'official vostre, en Soler, e per les aygues qui·m affolen ço del meu, e per aquells que havets tenguts preses a Verges, per tal cor s'eren clamats a la mia cort e de cosa spirituall e de testaments e d'açò que devien a l'esgleya, e altres coses que féts en perjudici de ma juredicció spirituall; e féts-ho mal e encorrets ma sentència de vet. E parria, seynor, per ben avehinar, e puys yo no us faç res contra vostra juredicció, que·m lexets estar la mia. E plàcie-us que ço féts contra mi e ma esgleya e ma juredicció vuyllats revocar, car yo, seynor, no u poria sofferir e hauria a procehir contra vós, e sabrie·m molt greu per cert. E si res vos plau, seynor, que puxam fer per vós, rescrivat-nos-en fiançosament. Dada a Gerona, lo primer dia de janer. Bisbe de Gerona. Domino comiti Impuriarum.

1359 febrer 14. Girona A Pere de Santcliment i a Nicolau Pere, consellers del comte d'Empúries. Prega no exigir als homes d'Església diners per a la guerra contra Castella. Sapiats, senyors, que entès havem que·l seynor infant ara de present, no contrastans capítols ne manera per vós, senyor de Sentclement, per nom d'él e nós per nom dels prelats e hòmens de l'esgleya qui són dins son comtat, fets e tractats, vol levar e fa levar, e vol haver dels dits hòmens certes quantitats per les despeses que ha fetes e farà en la ajuda que fa al seynor rey per la guerra de Castela. E jatssia que en cas que·ls homes pagar deguessen, però sí havien espay de pagar segons la avinença per tot aquest mes de ffebrer. E no-res-menys se devien formar e fer observar per lo dit senyor infant los dits capítols axí con el privilegi de la sal, axí con en altres coses, segons la tenor d'aquels, la qual cosa ne res d'aquela ne d'aquels no·s serva e maraveyam-nos-en ffort. Per què quascun de vosaltres affectuosament pregam que vosaltres al dit senyor infant conseylets e·l preguets que tota innovació que feta haja ne feta fer contra la avinença e capítols damons dits vuyla revocar de continent hó sobreseer, axí con nós li escrivem. Car en veritat a nós és vijares que fos meylor e pus profitós a él e als homes, que ab grat seu e dels prelats e d'éls se servàs ço qui emprès és e res no si innovàs ne s'í faés, tro que hagués acabament ço qui emprès és en avinença e en capítols. E en açò farets gran bén e justícia. Dada a Gerona, a ·XIIII· jorns de ffebrer.

A la universitat de Rupià, Parlavà i Ultramort. Llicència per constituir dos síndics a cada poble i imposar talles. En Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, als amats universes e sengles hòmens del loch nostre de Ruppian, salut en nostre Senyor. A instància e supplicació de part vostra a nós fetes, volem e per tenor de les presens a vosaltres atorgam e licència donam que ·II· hòmens del dit loch nostre de Ruppian e ·I· de Palarravan e altre d'Ultramort elegiscats e elegir puxats en síndichs o cònsols hó jurats, qui per profit commun e dels dits lochs hajen plen poder de fer tayles e adobar tots contrasts qui·s sdevenguen hó moguen entre·ls hòmens dels dits lochs, axí per camins con per altres coses, segons que e·l loch nostre de la Bisbal consemblantment és acustumat de fer. Dada.

1359 febrer 15. Girona A Ramon Berenguer, comte d'Empúries. Compleixi allò pactat amb el bisbe sobre contribució dels homes d'Església del comtat a la guerra contra el rei de Castella. A la vostra magnificència, senyor, fem saber que de present havem entès que, no contrastants la manera e·ls capítols tractats entre·l honrat en P. Sentclement per nom vostre, d'una part, e nós de part dels prelats e hòmens de l'esgleya qui són dins lo vostre comtat, d'altra, per rahon de l'ajuda que d'éls demanats per les despeses per vós fetes e feedores en ço que al seynor rey per la guerra de Castela havets promès, vós havets manat e manats als dits prelats e homes lurs que paguen a vós per quascun certa quantitat de continent. E jatssia éls pagar deguessen, encara sí havien spay per tot aquest mes de febrer; e en cas encara que pagar dejen, vós, senyor, certs capítols, qui de la sal, qui de moltes altres coses, vós devets primerament fermar e fer observar segons la tenor d'aquels, de la qual cosa nos maraveylam fort, que res promès e tractat vós vuylats mudar-ne res e·n contrari fer. E en veritat seria meylor e pus profitosa cosa que ab grat vostre e dels prelats e dels homes se faés e·s servàs ço qui emprès és. Per què, seynor, vos pregam affectuosament que tota innovació qui sia començada contra ço qui emprès és ne contra·ls dits capítols vuylats fer revocar de continent hó sobre_seer tro la avinença haja acabament, per tal que major profit se·n seguescha a vós e a éls. Dada a Gerona, a ·XIIII· jorns de ffebrer. Bisbe de Gerona. Al molt alt senyor infant en R. Berenguer, comte d'Empúries.

1359 febrer 21. Girona Al vescomte de Rocabertí. Prega de no exigir als homes d'Esgésia diners per a la guerra contra el rei de Castella. A la vostra noblea, sènyer, fem saber que havem entès per relacion d'alscuns dignes de fe que vós, per rahon del subsidi que·ls hòmens de l'esgleya poblats dins lo loch de Terrades fan al seynor rey en ajuda de les despeses fetes e feedores per él per la guerra que ha ab lo rey de Castela, havets fet penyorar los dits hòmens. Per què, sènyer, con nós ja en açò façam provehir e justar per ·I· persona de casa nostra ço qui a ells pertany a pagar per la dita rahon, pregam-vos, sènyer, que les penyores que avets preses dels hòmens de Terrades purament e sens totes messions lurs restituíscats ho façats restituir, e totes penes per aquesta rahon als dits hòmens posades cancel·lets e cancel·lar façats sens tota triga. E d'açò us prech carament axí com pusch, cor nós fem levar la tayla per bona persona e la quantitat que als dits hòmens en açò pertany a pagar tant tost la trametrem, sènyer, a vós, jatssesia que de volentat nostra l'aguéssem promesa al seynor rey, e que servets ço que per la dita rahon havem ab vós emprès. E si res, sènyer, volets, fiançosament nos ho féts saber. Dada a Gerona, a ·XXI· jorns de ffebrer. Bisbe de Gerona. Al molt noble e molt honrat en Dalmau, per la gràcia de Déu vescomte de Rochabertí.

1359 febrer 21. Girona A destinatari no indicat. Comissió per a recollir els diners que els homes de Terrades han de pagar com a contribució de la guerra contra el rei de Castella. Bisbe de Gerona. Con los hòmens de Terrades hajen a pagar alcuna tayla per nós hó per nom nostre entre·ls dits hòmens faedora en ajuda del seynor rey, emperamor d'açò per les presens volem e us manam que vós aquella tayla levets e cuyligats e encontinent a nós aquela trametats e almenys dins ·VI· jorns següens aprés lo dia dejús scrit que encontinent presentets o façats presentar al seynor vescomte alcuna letra que nós per la dita rahon a él trametem. Dada a Gerona, a ·XXI· jorns.

1359 maig 9. Girona A l'infant Ramon Berenguer, comte d'Empúries. Guillem sa Riera, senyor de Vulpellac, ha imposat talla i multa entre els bornes que l'Església té al dit lloc, perquè no volgueren anar amb ell a guerrejar a Castella, fent-ne prendre alguns per la cúria d'Ullastret. Obligui el dit ça Riera a revocar les penes i processos contra aquells homes. A la magnificència vostra, senyor, significan per les presents que·n Guillem ça Riera, senyor del loch de Volpayach, faent tort e injúria als homes que l'esgleya ha e·l dit loch, los quals él volch forçar que anassen ab él en Castela, e quan no ho volgren fer él féu entre éls taya a pagar a él certa quantitat de diners, e quan aquela pagar no volgren los féu clavar les portes de lurs holberchs e·ls penyorà, les quals nos lus faem retre et desclavar lus holberchs. Aprés él, no content de les coses damont dites, e no contrastan que éls havien fermat dret d'estar sobre les coses damont dites a coneguda de son jutge, féu-los prendre per la vostra cort de Huylestret, de la qual se són manlevats sots certes penes, en la qual manleuta huy per la dita rahó estan, en gran dan e perjudici dels dits hòmens e de lur franchea e libertat que han e haver deuen, con lo dit Guillem ça Riera no haja dret ne hús ne custuma de res que él lus deman per la dita rahon. Ún, con vós, senyor, hajats en lo dit Guillem e senyoria e força, e guardar dejats él e·ls altres e castigar que no façen a negun tort ne injúria, emperamor d'açò, senyor, a vós recorren pregam que façats revocar totes penes e processes per vostres officials contra los dits hòmens féts ne féts fer en qualque manera per la rahon damont dita. En tal manera, senyor, si us plau, en açò vós havèn, que deguda justícia sia al[s] dits homes feta. E si res vos plau que façam per vós, féts-nos-ho saber fiançosament. Dada a Gerona, a ·IX· jorns del mes de Mayg. Bis[be d]e Gerona. Al molt alt senyor infant en Ramón Berenguer, comte d'Empúries

1359 maig 9.Girona A la comtessa d'Empúries. Exposa i demana el mateix que a la lletra anterior. A la vostra magnificència, senyora, per les presens significam que nós per nostres letres al seynor infant escriuïm e·l pregam que a él plàcia que vuyla fer manament a·n Guillem ça Riera, seynor del loch de Volpayach, que tort ne iniúria fer no deja als hòmens que l'esgleya ha e·l dit loch per la rahó dejús escrita, ço és, que·l dit Guillem volch enguany los dits homes forçar que·l seguissen en Castela, e quan no ho volgren fer, axí con tenguts no eren, él féu entre éls taya a pagar e a dar a él certa quantitat de diners. E quan aquela pagar no volgren, él lus féu clavar les portes de lurs holberchs e·ls feu peynorar, les quals nós lus faem retre e lurs holberchs desclavar, feta per los dits homes ferma de dret d'estar sobre aquestes coses a coneguda de son jutge. Aprés açò lo dit Guillem, la dita ferma no contrastant ne content de les coses damont dites, ans mal a mals ajustant, los dits homes lo dit Guillem per la cort del loch d'Uylestret prendre féu, e manlevats d'aquela sots certes penes, per la dita rahon estan en gran dan e perjudici dels dits homes e de lur franchea e libertat que han, con lo senyor del dit loch no haja dret, ne ús, ne costuma de res que·l dit Guillem lus deman per la dita rahon. Perquè la vostra magnificència affectuosament pregam que ab acabament façats ab lo senyor infant, al qual per semblant manera escriuem, que de continent revocar faça per lo dit Guillem totes penes e processes per él ho a instància d'él féts en qualque manera. Ffaent, senyora, si us plau, en tal manera que dit seynor infant faça que deguda iustícia sia als dits homes feta. E si res vos plau que façam per vós, féts-nos-ho saber fiançosament. Dada a Gerona, dijous a ·IX· jorns del mes de Mayg. Bisbe de Gerona A la molt alta senyora la comtessa d'Empúries.

1359 maig [20]. Girona El capítol al rei. Malalt el bisbe, li tremeten Pere Ferrer i Bernat Oliva, clergues, com a procuradors de l'església de Girona, tal com el rei havia demanat. A la vostra reyal magestat, senyor, fem saber que, reebuda ab deguda reverència vostra letra, en la qual se contén que deguéssem trametra a la vostra magnificència nostres procuradors ab los quals la vostra excel·lèntia pogués de sos affers a bén de la cosa pública haver col·loqui e acordar, a la vostra senyoria, senyor, trametem l'onrat en Pere Fferrer, prevere de nostre capítol, e·l discret en Bernat Oliva, clergue de l'esgleya de Gerona, als quals, senyor, plàcia a vós creure de ço que us diran de nostra part, con plenament no hajam pugut haver en altra manera deliberatió ab lo reverent pare e senyor bisbe nostre de Gerona, per rahó de la disgràcia de sa persona de què és detengut de present. E comanam-nos, senyor, devotament en vostra gràcia. Dada. Humils vostres lo Capítol de l'esgleya de Gerona. Al molt excel·lent príncep e senyor lo senyor en Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de Valèntia, de Malorques, de Cerdenya e comte de Barchinona, de Rosseyló e de Cerdanya.

1359 maig 20. Girona Al rei. El bisbe, malalt, s'escusa de no poder acudir al rei, i li tramet com a procuradors seus Bernat Oliva i Pere Ferrer, clergues. Seynor: A la vostra real magestat suplic que agats-me per escusat, quan per una gran malaltia e perillosa del coll no són pogut anar a vós. E tramet-vos los discrets en Bernat Oliva e·n Pere Ferrer, preveres del capítoll de Gerona, per escusar-mi. Los quals ab lo capítoll de Gerona ensems hé féts e constituïts procuradors. E plàcia-us, seynor, de creure aquells e [...]lb /> Besant vostres mans, seynor, humilment me coman en la vostra gràcia. Scrita etc., a ·XX· de mayg. Al molt alt príncep e senyor mon senyor lo rey d'Aragon. Humil servidor vostre lo bisbe de Gerona, apareyllat al vostre manament.

1359 juny 12. Girona Als batlles de la Bisbal, Bàscara, Sant Sadurní, Dosquers i Crespià. Publicat l'usatge "Princeps namque", mana que concentrin llurs homes a la Bisbal per anar a defensar Palamós de l'estol del rei de Castella. Bisbe de Gerona. Al amat en Bernat ça Frigola batlle nostre de la Bisbal. Con nós siam estats requests de part del seynor rey per vertut del Usatge "Princeps namque" de fer anar nostres hòmens a la mar per deffensar la ribera contra l'estol del rey de Castella qui és en les mars de Barcelona, per ço per les presens espressament vos diem e us manam que demà que serà dijous hó al pus luny divenrres bon matín siatz ab totz los hòmens del loch e terme de la Bisbal qui puschen hostejar al loch de Palamors per deffendra aquell ab armes, axí con acustumat és en semblant cars. E açò no mudetz ne façatz tarda en res. Dada a Gerona, a ·XII· jorns de juny. Fiat similis bajulo de Bàschera Item de Sancto Saturnino Item de Duobus Queriis Item de Crespiano.

1359 juliol 18. Girona A tots els clergues, Per alguns afers a profit de l'església es necessiten els noms de tots els masos, bordes, mig masos i homes joves d'església, d'hospital i de cavalleria; els donin al majordom episcopal. Nós en Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, als amats en Christi (sic) universes e sengles clergues del nostre bisbat e a lurs lochstinents als quals les presens pervendran, salut en nostre Senyor. Con nós per alscuns affers, los quals toquen profit de l'esgleya e dels hòmens d'aquela, hajam mester tots los noms de quascun mas amasat e bordes e migs mases, joves hòmens e joves fembres qui sien de l'esgleya, axí bén de clergues e de religioses hó d'orden de cavaleria o d'espital de pobres hó de qualque altres persones eclesiàstiques, emperamor d'açò a vosaltres e a quascun de vosaltres espressament en vertut de santa obediència e sosts pena de vet diem e manam per les presens que·ls noms dels mases borners, joves hòmens e joves fembres de vostres parròquies a nós hó al nostre majordom dins nostre palau de Gerona en scrits clarament e depertida trametats dins ·VI· dies primers següens aprés que les presens haurets vistes. E que espressets e declarets en quals mases hó bordes e migs mases stan persones hó no, e en quals ha pubils ho dones vídues hó hereteres. E si açò no sabets per vosaltres mateys, que us en certifiquets ab certs parroquians vostres dignes de fe. En altra manera, si açò no féts, contra quascun de vosaltres en açò inobedient procehirem, en tal guisa que us sia a grossa pena e als altres en exempli. E volem que soscrivats lo die que aquestes letres haurets rehebudes en ·I· cohern segelat ab nostre segel, lo qual lo portador ab sí porta. Dada a Gerona, a ·XVIIII· jorns de juliol del ayn de nostre Seynor de ·MCCC _L_nou·.

1359 agost 26. Girona A Guillem Pedrera, batlle de Bàscara. Sobressegui de forçar homes de Bàscara a pagar penes per no obeir el "Princeps namque" i no haver anat a Palamós a defensar l'atac dels castellans. En Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, al amat en G. Padrera batlle nostre de Bàschera, salut e dilectió. Entès havem que vós per imposicions de penes e en altre manera fonjats e forçar voletz alsquns hòmens nostres de Bàschera a pagar certes quantitatz de diners per ço car són cahutz, segons que·s diu, en la pena de "Princeps namque", cor no anaren l'altra dia a Palamors e en la ribera, jatssesia tots els altres hi anassen, per deffensar aquell e aquella de les galeas dels castellans, enamichs del seynor rey d'Aragó. Per ço ab les presents spressament vos diem e us manam que per aquesta rahó no anentetz d'aquí avant contra los ditz hòmens ne lurs béns. Dada a Gerona, a ·XXVI· jorns d'agost en l'ayn de la Nativitat de nostre Seynor de ·MCCCL_nou·.

1359 setembre 18. Girona A Ramon Lledó, batlle de Dosquers. Ha imposat pena a G. d'Ullà, home propi del bisbe, per no haver anat amb els altres homes a Palamós. La li remetí, per no haver pogut saber la moguda dels altres. Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, al amat en Ramon Ledon batle nostre [de] [Dosquers], salut e dilectió. Ffem-vos saber que ha proposat denant nós en G. d'Uyan, del terme de Dosquers, homen nostre propri, que vós aquel [...]b nós de la pena en què diets e afermats que és ca[hut], per tal quant [no] seguí lo panon ab los altres homes de Dosquers l'altre jorn envers les mars de Palamors. Ún, con lo dit G., segons que diu, haje l'olberch separat e luny dels altres e no pogués saber tant tost la moguda dels altres [tots] [si][·s] fos ab lo panon al loch de Monells, emperamor d'acò, si axí és, volem que sia absolt de la dita pena e aquela li remetats e li relaxets, e qu'e él nós per les presents, si axí és con él ha proposat, aquela li remetem e li relexam. Dada a Gerona, a ·XVIII· jorns de setembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCL_nou·.

1359 setembre 19. Girona A l'abat de Sant Salvador de Breda i als altres abats diocesans. Li enviïn una bèstia per al viatge que farà el bisbe per negociar amb el rei. Bisbe de Gerona. Venerabili et religioso fratri Dei gratia abbati Monasterii sancti Salvatoris de Breda. Con nós cuytosament hajam a anar al senyor rey per alscuns affers nostres e de l'esgleya, vós affectuosament pregam que·ns trametats una bèstia vostra la qual havem mester en nostra viatge, e que la hajam al pus lonch dimenge a vespre en Gerona. E en açò us pregam que no haja fala. Dada a Gerona, a dijous ans de la festa de sent Matheu. Fiat similis abbati sancte Marie de Villabertrando Item alia abbati sancti Quirici Item alia abbati sancti Petri Rodensis — isti ponatur Item alia abbati sancti Michaelis de Fluuiano Item alia abbati Ameriensi Item abbati sancti Felicis Guixellensis Item alia abbati Balneolensi non fiat Item sancti Petri de Gallicantu Gerunde Fiat item alia abbati sancti Petri de Bisulduno

1359 novembre [?] Pregó públic contra diversos monjos de Sant Esteve de Banyoles i altres persones, fet fer per Berenguer d'Abella, conseller reial i procurador general a la vegueria de Girona, a causa de l'avalot que van moure contra P. de Segalars, porter del rei, quan executava penyores. Ara ojats què us fa saber lo noble en [Berenguer] d'Abelya, consenyer (sic) del seynor rey e procurador general en l[o] [ducat] de Gerona e comtat de Cervera per lo dit seynor rey en [Pere] [le]deyme aministrador del molt alt infant in (sic) Johan, [fill] seu e duch de Gerona e comte de Cervera, que con frare [...]fra Ffrancesch de Batet enfermer, fra Ffrances[c] [ca]marer, ffra Ffrancesch Galmers, fra G. Terrade[s] [...]fra] R. de Porcheres, monges del monestir de [Sant Esteve de Banyoles], e en Bernat Folit, P. Oler, lo fiyl d'en Rovira [...][tots] de Banyoles, hajen avalotat [...]n lo dit loch de Banyoles en P. des Sagualers, porter de [senyor] rey, lo qual en lo dit loch per lo dit seynor peynorava [ab] armes agoytaren e encalçaren en lo camín públich, [volent] aquel auciure e tolre les peynores que havia fetes si·l [...], e les dites coses sien leges e malestants, e les quals [deven] ésser castigades, emperamor d'açò lo dit noble gita de [garda] [e] de protecció reyal los desús anomenats e quascun d'éls [e] [sos] béns, e notifica e mana a tothom generalment de qual[que] [con]ditió ho estament sia que per aytals d'aquí avant los hajen ne aquels no deffenen, estans gitats de garda e protecció dessús dites.

1359 desembre 31. Girona A Bernat Cavaller, sotsveguer de Besalú, i Bernat de Cornellà, lloctinent seu. Ha forçat homes d'església a comparèixer i els ha imposat penes; dits homes han estat perdonats pel rei; els deixi en pau. A la vostra discretió, senyors, fem saber que ara novela[ment] [havem] entès que vosaltres havets fets [...].] e venir davant vosaltres tots los homes de l'esgleya habitats [...].] e a aquels posades diverses pe[nes que] dejen pagar tots bans e penes en què sien cahuts. E con lo senyor rey ara en les corts [de Cer]uera, a instància nostra haja als hòmens tots [d'][esgleya] [del] nostre bisbat remeses totes penes per cartes en [què] [eren] cahuts tro al present mes de deembre e [...]ue la sua remissió haja fermetat e sia observad[a, em]peramor d'açò affectuosament quascun de vosaltres pregam e per justícia vos requerim que contra los dits hòmens [ne] negun d'aquels ne lurs béns no procehiscats, ans tots [ma]namens e processes e penes a éls posades per la rahon damont dita en tot e per tot revoquets e t[ot] [ço] que d'éls per la rahon damont dita havets h[aüt] encontinent restituïschats. En altra manera, con no pugam ne dejam fugir a justícia, hauríem, requests, a procehir contra vosaltres. E desplauria·ns fort. Dada a Gerona, derrer dia de deembre. Als honrats en Bernat Cavaller, sotsvager de Beselun, e·n Bernat de Corneyan, tenent loch d'aquel, e a quascun d'éls.

1360 gener 21. Girona Al mateix destinatari. Mateix contingut que l'anterior, amb indicacions sobre la manera de procedir a la cúria d'Avinyó. En Saugueda: Lo fet sub brebibus és axí: que considerat lo fet del rey de Castela qui era en les mars de Barçalona, e considerat que tothom és provocat volenter contra l'esglea, tots los hòmens de l'esglea d'aquest bisbat nostre eren morts per aquela rahon, e la esglea nostra subpeditada e morta, e tots los hòmens de l'esglea e d'aquest bisbat en especiall; que·l seynor rey volia que tots los hòmens entrassen en la mar per ·I· usatge de Barçalona qui comença "Prínceps namque". E si aquela veguada isquessen d'aquest bisbat los hòmens de l'esglea per anar a Barçalona, totstemps fóra introduïda aquella costuma e los hòmens de l'esglea foren morts e l'esglea perduda. E per aquella rahon, yo, que era a Sent Feliu de Guíxols per deffendre la marítima, en pròpia persona ab ben ·V_mília· hòmens de l'esglea e pus, fiu aquell pacte ab lo seynor rey: que nuyll hom de l'esglea no agués anar a Barçalona, e aüda remission d'açò la aguí de penes d'ests et de omnibus per los hòmens de l'esglea solum; e doné-li·n mil liures e él per Déu aguere·n aüdes ·XX_mília·, si allò no fos ffet e no hagués aüda remission als dits hòmens; e axí yo hé comprat e rehemut lo dret del seynor rey e les penes en què eren cahuts los hòmens de l'esglea. E axí tramet-vos aquestas letras realls que producatis in iudicio si vobis videtur ef est faciendum, e que les me façats tornar e veurets que la stimació, de la qual vos tramet translat, que l'abat de Ripol ha fer a mi és tacita ueritate impetrata et falsa sugestione, car él diu que yo ho fiu dono gratuito, e veurets que és forçat fet. Per què us prech que y provehiscats e bén, e que per contumàcia ne per res no s'í perda res, que açò vuyll yo ben paguar e ben dar compliment, e per Déu, tot se paguarà dels béns del dit abat de Ripoll e guart-se·n tant con se vuylla, que si él fa aquí, yo faré açí de cert. E axí prech-vos que aga recapte, que creu que·l diluns de Carnestoltes qlos o dimarts passen los ·XXV· dies a mi donats per l'oidor; e axí prech-vos que y donets consseyl e bon. E féts-me saber què us trametré per aquest fet. E si res volets, féts-m'ó saber. Encara us prech de les cortines morades o altres de melior forma.

1360 febrer 21. Girona A Arnau de Busquets canonge de Barcelona, i Ponç d'Altariba conseller del rei, diputats eclesiàstic i militar de Catalunya. Trametin la lletra de manament de Jaume des Far, que obliga Francesc Ferrer, porter del rei que ara enquesta els focs del bisbat de Girona, a donar còpia al bisbe del dit fogatge. Senyors: De necessitat havem obs una letra de manament de part del honrat en Jacme dez Far, que vengua en Ffrancesch Ferrer, porter del seynor rey, qui ara és açí en lo nostre bisbat de Gerona per enquerir e encercar los noms dels fochs, en la qual li man que encontinent dón a nós còpia e transllat dels noms dels ditz ffochs. Per què us plàcia que tantost nos trametatz la dita letra. E si res, seynors, voletz que façam per vosaltres, fiançosament nos escrivets. Dada a Gerona, a ·XXI· jorns de ffebrer. Bisbe de Gerona, amich vostre. Als molt honratz e discretz los seynors micer Arnau de Busquets, doctor en leys, canonge de Barçalona, e a·n Ponç d'Altarriba, cavaller e conseyler del seynor rey, e per la clericia e cavallaria de Cathalunya deputatz.

1360 abril 3. Girona Al rector de Vilabertran. Vol procedir contra alguns parroquians a causa del fogatge. Vilabertran és exempt. Bisbe de Gerona. Entès havem que vosaltres per vigor d'alscunes letres nostres procehits e volets procehir contra alscuns vostres parroquians qui són del noble vescomte de Rochabertín per lo sindicat qui·s deu fer per rahon del fogatge, ço és, que degen a nós dar per scrit tots los fochs dels hòmens de Vilabertran. Ún, con nós no entenam ni sia nostra entenció que nuyl hom poblat dins lo loch de Vilabertran, qui és del vescomtat de Rochabertí, se·n tena a la dita letra nostra, volem que per vigor de la dita letra nostra contra los dits hòmens qui són del dit loch de Vilabertran, no procehiscats en neguna manera per la dita rahó. Dada a Gerona, ·III· jorns d'abril.

1360 abril 3. Girona A Felip Dalmau de Rocabertí. No faci talla per raó de fogatge a Vilabertran, lloc exempt. Sapiats, sènyer, que nós havem ab nostra letra scrit al rector de Vilabertran que él no procehescha contra nuyl hom de Vilabertran per vigor de la letra nostra feta per lo fogatge. Ítem vos trametem la letra de la absolucion del batle vostra de Peralada que·ns havets fet saber. E si res, etc. Bisbe de Gerona. Al molt noble e molt honrat en Dalmau, per la gràcia de Déu vescomte de Rochabertí, car nabot nostre.

1360 abril 18. Girona Als administradors de l'ajuda del braç de les ciutats, viles i llocs reials de Catalunya, el bisbe, diputat del braç de l'església. Han manat al poble de Quart de pagar 50 sous per 73 focs del lloc, perd n'hi ha 12 que són d'església: rebaixin la talla. Als molt honrats aministradors de la ajuda del braç de les ciutats, viles e lochs reyals de Cathalunya, en Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, ·I· dels deputats dels braços de l'esgleya e dels cavalés en la dita ajuda, salut en nostre Seynor. Con, segons que havem entès, vosaltres ab vostra letra manets als jurats e hòmens del loch de Quart, del nostre bisbat, que dejen pagar quascun cinquanta sol., segons lo nombre de ·LXXIII· fochs qui és dat per lo dit loch, segons vostra letra, e en aquest nombre n'aja ·XII· fochs qui són de senyoria e del tayl dels hòmens de l'esgleya del dit bisbat nostre, e ab aquels paguen e han acustumat de pagar, segons que som d'açò plenament informats, emperamor d'açò vosaltres affectuosament pregam que contra aquests ·XII· qui són del nombre qui solament hi són affogats e són compreses en lo dit nombre de ·LXXIII·, no enantets ne façats enantar, con sien, axí con dit és, de tayla dels hòmens de l'esgleya e no d'altre, e en aquel dejen estar. E plàcie-us que dejats manar ab vostra letra que·ls sia lur dret servat, segons lo capítol per la Cort e per la dita ajuda ordonat, la tenor del qual és aytal [ponatur capitulum] : Ordona emperò la Cort que per quascun foch dels damont dits hòmens sien pagats ·XX· sous e no més, exceptats los poblats dins ciutats, viles e lochs reyals e altres damont dits qui àn acustumat de contribuyr ab les dites ciutats e viles reyals en totes coses, hó almeyns àn acustumat de contribuir ab éls en dons fets al seynor rey o de per deffensió de la cosa pública de Cathalunya fora imposicions. Plau al seynor rey la dita comperticion, ab què la dita quantitat de les dites ·LXXII· lliures no se·n minven, ans se complesquen, segons que en lo primer capítol és contengut. Dada a Gerona, a ·XVIII· jorns del mes d'abril en l'ayn de nostre Seynor de ·MCC_sexanta·.

1360 [Data incerta] Pere Roig, clergue de Palau Sator. Demana al bisbe que faci saber als altres diputats perquè els homes de Palau que són d'església no han de pagar com els homes de jurisdicció reial. Mossènyer: [Cer]ta cosa és que aquests hòmens de Palau qui són de la esgleya nuyl temps no foren de contribution ab los reyals del dit loch, ans àn paguat tota vaguade ·XXIIII· ss. axí con los altres de la esgleya, e encare de present paguaren lur part en los ·XX_mília· ss. que vós, mossènyer, donàs al senyor rey. E los reyals paguen ab les altres universitats segons [mé]s e meyns, e [fan] entre éls imposicions, e aquels de l'esgleya no ges. Per què, mossènyer, plàtia a vós que faça[ts] ·I_a· letra als deputats que éls no paguen, sinó axí con los altres de l'esgleya, [co]r alscuns jurats de Gerona mateys dien que gran tort [l]us és fet. E axí, mossènyer, si Déus e vós no lus ajudats, desfets són.

1360 abril 24. Girona Credencial a Pere de Pont, notari de Girona, per als batlles de la bisbalia, que ha de visitar per afers del fogatge. En Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, als arnats universes e sengles batles hó lochstenents lurs dels lochs nostres de Dosquers, de Crespian, de ça Pera, de Corçan, de Sent Sadurnín, de Vilaroman, de Vallobrega, d'Uylan e de Peret Rufín, salut e dilecció. Volem e a quascun de vosaltres per les presens diem e espressament manam que en tot ço que en P. dez Pont, notari nostra, vos dirà e us manera de part nostra per rahon del fogatge creegats, façats e hobehiats a él axí con a nós, si personalment hi érem. E açò en res no mudets. Dada a Gerona, a ·XXIIII· jorns del mes d'abril del ayn de la Nativitat de nostre Seyor de ·MCCCLX·.

1360 juny 7. Barcelona A Bernat Margarit, despenser del duc de Girona. Sabent que es proposa de forçar jueus de la Bisbal i de Peratallada per raó del fogatge, prega que no ho faci. Entès havem per relatió digna de fe que vós entenets a forçar e fer oppressions e novitats als juheus del loch nostre de la Bisbal e de Perataylada per rahon del fogatge; de la qual cosa nos meraveylam molt, con vós aquestes novitats e oppressions façats ara e introduïscats als dits jueus contra dret e justícia, e no escoltada lur rahon ne deffenson, e açò en perjudici nostre e de nostra juredicció. Per què us pregaríem que açò no faéssets e que sobresseguéssets al dit fet entró nós fóssem tornats a Gerona. De cert no·ns deuríets fer greuge, car però ja nos avíe[m] profers. Dada a Barçalona, a ·VII· jorns de juyn. Bisbe de Gerona. Al honrat en Bernat Margarit, despenser del seynor duch.

1360 juny 7. Girona A Guillem Bernat de Perles, majordom del bisbe. Lletra en el mateix sentit que l'anterior. Bisbe de Gerona. Entès havem que·ls secretaris de la aljama dels jueus de Gerona entenen a forçar e fer oppressions e novitats als jueus del loch nostre de la Bisbal e de Perataylada per rahon del fogatge; de la qual cosa nos meraveylam molt, con ells façen açò contra dret e custuma, e no escoltada lur rahon, e encara en perjudici nostre e de nostra juredicció. Per què us diem que encontinent, vista la present, façats, procurets e digats als dits secretaris e lurs conseyllets de part nostre que no ananten en aquest fet ne façen anantar, ans hi sobreseguen entró nós siam tornats a Gerona. En altra manera, si no u fan, que nós hi provehirem en tal manera que éls conexeran que·ns sabrà greu e que·ns sab greu qui als jueus habitants en nostres lochs fa enuyg. Dada a Barçalona, ut supra. Dilecto nostro G. Bernardo de Perlis, majoridompno nostro.

1360 agost 10. Girona A Guillem de Canet, veguer de Girona i Besalú. Ja que pretén prendre penyores a homes d'església de la sotsvegueria de Besalú, li recorda que es féu composició amb el rei de 20 sous per foc. Entès havem, sènyer, novelament que vós demanats e volets haver diverses penes e bans de tots los homes e sengles de l'esgleya habitans dins la sotsvegeria de Busulun qui hajen jugat, qui hajen portades armes dins cementeri e qui hajen jurat de Déu, e per diverses altres coses, per què diets que han comeses los dits bans e penes. E con sia certa cosa e vós sapiats bén que·l seynor rey aquesta (sic) ayn passat, quan li foren atorgats ·XX· sous per foch per quascun pagès e borner de l'esgleya, relexà e perdonà graciosament no solament als homes de l'esgleya, mas generalment a tots los altres totes penes e bans en què fossen cahuts, e·ls dits homes e pageses, qui per los serveys que han ja fets e·ls fogatges que paguen al seynor rey e altres deutes e càrrechs que han, sien en moltes maneres pobres e oppremuts, pregam-vos que als dits homes d'esgleya ne als altres per les dites rahons no vuylats fer tort ne injúria, ans vuylats sobreseer en les coses damont dites, axí con devets. En altra manera, requests, hauríem a enantar migançan justícia contra vós; e desplauria·ns e·ns desplau molt que ho hajam a ffer per res. E d'açò, si us plau, hajam vostra resposta per lo portador. Dada a Gerona, a ·X· jorns del mes d'agost.

1360 agost 25. Girona Credencials a favor de Ramon de Pujals, monjo del monestir de Banyoles, enviat a la cort a gestionar exempcions dels homes d'església del bisbat. S'escriu a Jaume des Far, conseller reial; Pere ça Costa, batlle general; Pere de Marges, sotstresorer; Jaume des Monell, advocat; abat de Banyoles; Bernat Cavaller, de Besalú; Exemèn Xanxis, de Ribavellosa. Sènyer: Carament vos pregam que us plàcia vuylats creura d'açò que us dirà de part nostra e endreçar lo religiós ffrare R. de Pujals, monge del monastir de Bayoles, portador de la present, cor nós lo trametem aquí al seynor rey hó a son conseyll per alcuna gran oppressió qui és feta als hòmens de l'esgleya del nostre bisbat. E si res, sènyer, vos plau que façam per vós, fiançosament nos escriuetz. Dada a Gerona, a ·XXV· jorns d'agost en l'ayn de ·MCCCLX·. Del bisbe de Gerona, amich vostre. Al molt honrat, savi e discret sènyer en Jacme dez Far, conseyler del seynor rey, amic nostre special. Item fiat similis al molt honrat sènyer en P. ça Costa, batlle general de Cathalunya, special amich nostre. Item similis al molt honrat sènyer en P. de Marges, sotztresaurer del seynor rey, amich special nostre. Item Jacobo de Monello, advocato et amico nostro speciali. Item venerabili et religioso ffratri Bernardo, Dei gratia abbati Sancti Stephani Balneolarum. Item Tl honrat en Bernat Cavaller, de Beseldú, amich nostre special. Item honorabili viro provido et discreto domino Exemèn Xanxis de Ribavelosa, legum doctori et domini nostri Regis consiliario, amico nostro speciali.


Download XMLDownload text