A Ramon Fonoses i Bernat des Pujol. No forcin els clergues de Sant Joan les
Fonts a pagar el subsidi reial per la guerra amb Castella.
A la vostra discretió fem saber que havem entès, per relació d'alscunes
persones de part d'en Bernat ça Rovira, clergue tonsurat qui està ab lo prior
del monestir de Sent Joan çes Fons, a nós feta, que vosaltres lo dit Bernat,
jatssia clergue e qui no tén ne posseheyx holberch, borda ne mas, forçat[s]
e destreyets per auctoritat del seynor rey de pagar en la tayla feta entre
lochs certa cosa al senyor rey per rahon de la guerra que ha ab lo rey de Castela,
de la qual cosa, si axí és, nos maraveyam fort, con lo seynor rey no vuyla
ne sia a vosaltres lagut ne dejats tayar ne forçar clergues negun simple ne
sos béns a contribuir en la dita taya, majorment con él no tenga neguns béns
seens, axí con dit és, per què us sia tengut.
Per què us pregam e encara requerim per les presents que per la dita
rahon contra lo dit Bernat ne sos béns no procehiscats, ans tot procés contra
él hó sos béns per açò fet revochets.
En altra manera, hauríem, si requests n'érem, a procehir contra vosaltres.
Dada a Gerona, a
Als honrats en R. de Fonoses e en Bernat dez Pujol.
Francesc de Peradalta, procurador de l'ardiaca d'Empordà (= cardenal de Tudela
"Tutellensis"), al bisbe. El batlle i el saig del castell d'Anglès, oficials del comte
d'Osona, han penyorat homes de Plantadís a causa de la guerra contra Castella.
Intervingui per fer revocar penyores i penes posades.
A la vostra dignitat, mossènyer, suplicha Francesch de Peradalta, procurador
del honrat ardiaquen d'Empurdan, que con lo bayle e
castel d'Anglès ayen contretz e peyoratz los homes de Plantadíg de la val d'en
[...]qui són homes propris del dit ardiachonat, de pagar cascun
per lo subsidi del seynor rey e per [...][e] los dits homes propris del dit
ardiachonat sien leg menats e peyorats per los dits bayle e sayg del [...]
nul temps més per los dits officials no foren per deltes ni per tayes ne per altra
cosa pey[orats] [...]el dit ardiachonat, con tostemps lo dit honrat
ardiaquen aya aquí acus[tumat] [per] los dits hòmens e per la rahon damont
dita los dits officials del dit C[omte] [d'][Osona] [hon]rat ardiaquen,
per què lo dit Ffrancesch per nom que damont suplica a la vostra [paternitat] [...]
homes pagar no dejen que y façats aquela provision que vós,
mossènyer, conexeretz ésser [faedora] officials e, en cars que pagar deyen,
que sia enentat contra los dits officials que l'enenta[ment] contra los dits
homes tornen en lo primer stament.
En tal manera que
han lo bayla e sag del dit ardiachonat constraynaran les dites quantitatz, si
tenguts són, en açò m[atex] vos plàcia fer aquela provision que vós
conexerets.
Nostra Seyor Déus vos conserva al seu servei e ab creximent de vostra
honor.
de manament e per forçe de penes de part de la seyora comptessa en
absència del seynor compte posades. Per què, mossènyer, vos plàcia de fer
provision contra la dita seyora, si vós conexerets d'ésser feador, d'aqueles a
revocar, car les dites penes han fetes registrar en la cort del dit castel, per tal
que tostemps en dempnatge del dit seyor ardiaquen apparega.
Al comte d'Empúries. Respon sobre taxació d'homes d'església del comtat.
Impuriarum.
Senyor: Vostra letre reebuda sobre el fet de la taxatió dels hòmens de l'esgleya
qui són dins vostre comtat poblats e aquela e les coses en ela contengudes
ben enteses, vos responem que vós, seynor, havets haüt vostre acort, e creu
que bon e deliberat. Però, seyor, nós havem per espatxat que
pot tatxar nostres hòmens. Nós los podem tatxar e no negun més. E quant él
los pogués tatxar per son profit e per sa honor per la forma que fet ha, vós,
seynor, no us en podets alegrar de la dita taxation, cor lo seynor rey, qui ha
tatxat aquells dels richs hòmens e dels altres que paguen
no avem cura, e que aquells de l'esgleya paguen
de l'esgleya, salva sa reverència, que él no puscha fer, e en cas que posqués
no us hi podets vós, seynor, entendre per res, cor lo seynor rey diu açò en
aquells de l'esgleya qui comunament e indiferentment han acustumat de contribuir
ab los vostres hòmens. E con, seynor, açò no sia acustumat en lo vostre
comtat, ans en aquell sia lo contrari per ús e custum antich e per privilegis,
covinençes e concessions de comtes passats e per vós, seynor, confermats
e reffermats, e no par, seynor, vós açò puscats fer ne nós no u poríem sofferir,
veent la gran lesion e dampnatge de l'esgleya.
E siats cert, seynor, que hi procehiríem axí con de dret e justícia sia, e encara
hi farem altres provisions ab lo seynor rey e en altra manera, que puys havia
a tornar a vós e a vostra terra a perpetual perjudici. E amàrem més que
rey n'agués
concessió, que si vós, sènyer, n'avíets
nós havem estar per amor vostre e per honor que no
rey dels hòmens de l'esgleya, qui són dins lo comtat d'Empúries, per tal
que no fos perjudici a vós ne a l'esgleya, e vós volets fer aquesta faena en fort
irreparable perjudici de nós e de l'esgleya nostra. E con lo seynor rey, en cas que
él ho posqués fer, hó no fer, pus él ho volgués haver per la forma per vós demanada,
fos molt decebut en aquesta faena, car, fet per vós lo servey al seynor rey
dels
sobrerien a vós atretants e més e pus, e lo seynor rey seria açí e en açò fort enganat
e decebut, e nós pendríem per vós en açò gran tort e lesion de l'esgleya per
les covinençes qui són entre vós e nós, e no u faríem per lo seynor rey, cor de
tot son regne pot haver e de tothom, pus que sia egual lo don e la demanda
Per què, seynor, vuyllats-hi ben acordar, que cert siats, seynor, que nós
procehiríem contra vós e vostre comtat axí con dret sia per aquesta rahon, e
nós nuyl hom nostre ne del capítoll ne de l'esgleya no y tayllaríem per aquesta
rahon ne sofferríem tayll vostre. E valrria més, seynor, altra via preséssets
pus profitosa e a vós, seynor, e a vostra terra que aquexa.
Clam-me de vós, seynor, del manament que havets fet a Verges per l'official
vostre, en Soler, e per les aygues qui
que havets tenguts preses a Verges, per tal cor s'eren clamats a la mia cort e
de cosa spirituall e de testaments e d'açò que devien a l'esgleya, e altres coses
que féts en perjudici de ma juredicció spirituall; e féts-ho mal e encorrets ma
sentència de vet. E parria, seynor, per ben avehinar, e puys yo no us faç res
contra vostra juredicció, que
E plàcie-us que ço féts contra mi e ma esgleya e ma juredicció vuyllats
revocar, car yo, seynor, no u poria sofferir e hauria a procehir contra vós, e
sabrie
E si res vos plau, seynor, que puxam fer per vós, rescrivat-nos-en
fiançosament.
Dada a Gerona, lo primer dia de janer.
Bisbe de Gerona.
A Pere de Santcliment i a Nicolau Pere, consellers del comte d'Empúries. Prega
no exigir als homes d'Església diners per a la guerra contra Castella.
Sapiats, senyors, que entès havem que
contrastans capítols ne manera per vós, senyor de Sentclement, per nom d'él
e nós per nom dels prelats e hòmens de l'esgleya qui són dins son comtat, fets
e tractats, vol levar e fa levar, e vol haver dels dits hòmens certes quantitats
per les despeses que ha fetes e farà en la ajuda que fa al seynor rey per la guerra
de Castela. E jatssia que en cas que
havien espay de pagar segons la avinença per tot aquest mes de ffebrer. E
no
capítols axí con el privilegi de la sal, axí con en altres coses, segons la tenor
d'aquels, la qual cosa ne res d'aquela ne d'aquels no
ffort.
Per què quascun de vosaltres affectuosament pregam que vosaltres al dit
senyor infant conseylets e
fer contra la avinença e capítols damons dits vuyla revocar de continent hó
sobreseer, axí con nós li escrivem. Car en veritat a nós és vijares que fos meylor
e pus profitós a él e als homes, que ab grat seu e dels prelats e d'éls se servàs
ço qui emprès és e res no si innovàs ne s'í faés, tro que hagués acabament ço
qui emprès és en avinença e en capítols.
E en açò farets gran bén e justícia.
Dada a Gerona, a
a cada poble i imposar talles.
En Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, als amats universes e
sengles hòmens del loch nostre de Ruppian, salut en nostre Senyor.
A instància e supplicació de part vostra a nós fetes, volem e per tenor de
les presens a vosaltres atorgam e licència donam que
nostre de Ruppian e
puxats en síndichs o cònsols hó jurats, qui per profit commun e dels dits
lochs hajen plen poder de fer tayles e adobar tots contrasts qui
hó moguen entre
coses, segons que e
de fer.
Dada.
A Ramon Berenguer, comte d'Empúries. Compleixi allò pactat amb el bisbe
sobre contribució dels homes d'Església del comtat a la guerra contra el rei de
Castella.
A la vostra magnificència, senyor, fem saber que de present havem entès
que, no contrastants la manera e
Sentclement per nom vostre, d'una part, e nós de part dels prelats e hòmens
de l'esgleya qui són dins lo vostre comtat, d'altra, per rahon de l'ajuda que
d'éls demanats per les despeses per vós fetes e feedores en ço que al seynor
rey per la guerra de Castela havets promès, vós havets manat e manats als dits
prelats e homes lurs que paguen a vós per quascun certa quantitat de continent.
E jatssia éls pagar deguessen, encara sí havien spay per tot aquest mes
de febrer; e en cas encara que pagar dejen, vós, senyor, certs capítols, qui de
la sal, qui de moltes altres coses, vós devets primerament fermar e fer observar
segons la tenor d'aquels, de la qual cosa nos maraveylam fort, que res
promès e tractat vós vuylats mudar-ne res e
meylor e pus profitosa cosa que ab grat vostre e dels prelats e dels homes se
faés e
Per què, seynor, vos pregam affectuosament que tota innovació qui sia
començada contra ço qui emprès és ne contra
de continent hó sobre_seer tro la avinença haja acabament, per tal que
major profit se
Dada a Gerona, a
Bisbe de Gerona.
Al molt alt senyor infant en R. Berenguer, comte d'Empúries.
Al vescomte de Rocabertí. Prega de no exigir als homes d'Esgésia diners per a la
guerra contra el rei de Castella.
A la vostra noblea, sènyer, fem saber que havem entès per relacion d'alscuns
dignes de fe que vós, per rahon del subsidi que
poblats dins lo loch de Terrades fan al seynor rey en ajuda de les despeses
fetes e feedores per él per la guerra que ha ab lo rey de Castela, havets fet penyorar
los dits hòmens.
Per què, sènyer, con nós ja en açò façam provehir e justar per
casa nostra ço qui a ells pertany a pagar per la dita rahon, pregam-vos, sènyer,
que les penyores que avets preses dels hòmens de Terrades purament
e sens totes messions lurs restituíscats ho façats restituir, e totes penes per
aquesta rahon als dits hòmens posades cancel·lets e cancel·lar façats sens tota
triga. E d'açò us prech carament axí com pusch, cor nós fem levar la tayla
per bona persona e la quantitat que als dits hòmens en açò pertany a pagar
tant tost la trametrem, sènyer, a vós, jatssesia que de volentat nostra l'aguéssem
promesa al seynor rey, e que servets ço que per la dita rahon havem
ab vós emprès.
E si res, sènyer, volets, fiançosament nos ho féts saber.
Dada a Gerona, a
Bisbe de Gerona.
Al molt noble e molt honrat en Dalmau, per la gràcia de Déu vescomte de
Rochabertí.
A destinatari no indicat. Comissió per a recollir els diners que els homes de Terrades
han de pagar com a contribució de la guerra contra el rei de Castella.
Bisbe de Gerona.
Con los hòmens de Terrades hajen a pagar alcuna tayla per nós hó per
nom nostre entre
emperamor d'açò per les presens volem e us manam que vós aquella tayla
levets e cuyligats e encontinent a nós aquela trametats e almenys dins
jorns següens aprés lo dia dejús scrit que encontinent presentets o façats
presentar al seynor vescomte alcuna letra que nós per la dita rahon a él
trametem.
Dada a Gerona, a
A l'infant Ramon Berenguer, comte d'Empúries. Guillem sa Riera, senyor de
Vulpellac, ha imposat talla i multa entre els bornes que l'Església té al dit lloc, perquè
no volgueren anar amb ell a guerrejar a Castella, fent-ne prendre alguns per la cúria
d'Ullastret. Obligui el dit ça Riera a revocar les penes i processos contra aquells homes.
A la magnificència vostra, senyor, significan per les presents que
Guillem ça Riera, senyor del loch de Volpayach, faent tort e injúria als
homes que l'esgleya ha e
él en Castela, e quan no ho volgren fer él féu entre éls taya a pagar a él certa
quantitat de diners, e quan aquela pagar no volgren los féu clavar les portes
de lurs holberchs e
Aprés él, no content de les coses damont dites, e no contrastan que
éls havien fermat dret d'estar sobre les coses damont dites a coneguda de son
jutge, féu-los prendre per la vostra cort de Huylestret, de la qual se són manlevats
sots certes penes, en la qual manleuta huy per la dita rahó estan, en
gran dan e perjudici dels dits hòmens e de lur franchea e libertat que han e
haver deuen, con lo dit Guillem ça Riera no haja dret ne hús ne custuma de
res que él lus deman per la dita rahon.
Ún, con vós, senyor, hajats en lo dit Guillem e senyoria e força, e guardar
dejats él e
d'açò, senyor, a vós recorren pregam que façats revocar totes penes
e processes per vostres officials contra los dits hòmens féts ne féts fer en
qualque manera per la rahon damont dita. En tal manera, senyor, si us plau,
en açò vós havèn, que deguda justícia sia al[s] dits homes feta.
E si res vos plau que façam per vós, féts-nos-ho saber fiançosament.
Dada a Gerona, a
Bis[be d]e Gerona.
Al molt alt senyor infant en Ramón Berenguer, comte d'Empúries
A la comtessa d'Empúries. Exposa i demana el mateix que a la lletra anterior.
A la vostra magnificència, senyora, per les presens significam que nós per
nostres letres al seynor infant escriuïm e
fer manament a
ne iniúria fer no deja als hòmens que l'esgleya ha e
escrita, ço és, que
seguissen en Castela, e quan no ho volgren fer, axí con tenguts no eren, él féu
entre éls taya a pagar e a dar a él certa quantitat de diners. E quan aquela
pagar no volgren, él lus féu clavar les portes de lurs holberchs e
les quals nós lus faem retre e lurs holberchs desclavar, feta per los dits
homes ferma de dret d'estar sobre aquestes coses a coneguda de son jutge.
Aprés açò lo dit Guillem, la dita ferma no contrastant ne content de les coses
damont dites, ans mal a mals ajustant, los dits homes lo dit Guillem per la
cort del loch d'Uylestret prendre féu, e manlevats d'aquela sots certes penes,
per la dita rahon estan en gran dan e perjudici dels dits homes e de lur franchea
e libertat que han, con lo senyor del dit loch no haja dret, ne ús, ne costuma
de res que
Perquè la vostra magnificència affectuosament pregam que ab acabament
façats ab lo senyor infant, al qual per semblant manera escriuem, que de continent
revocar faça per lo dit Guillem totes penes e processes per él ho a
instància d'él féts en qualque manera. Ffaent, senyora, si us plau, en tal manera
que dit seynor infant faça que deguda iustícia sia als dits homes feta.
E si res vos plau que façam per vós, féts-nos-ho saber fiançosament.
Dada a Gerona, dijous a
Bisbe de Gerona
A la molt alta senyora la comtessa d'Empúries.
El capítol al rei. Malalt el bisbe, li tremeten Pere Ferrer i Bernat Oliva, clergues,
com a procuradors de l'església de Girona, tal com el rei havia demanat.
A la vostra reyal magestat, senyor, fem saber que, reebuda ab deguda
reverència vostra letra, en la qual se contén que deguéssem trametra a la vostra
magnificència nostres procuradors ab los quals la vostra excel·lèntia
pogués de sos affers a bén de la cosa pública haver col·loqui e acordar, a la
vostra senyoria, senyor, trametem l'onrat en Pere Fferrer, prevere de nostre
capítol, e
senyor, plàcia a vós creure de ço que us diran de nostra part, con plenament
no hajam pugut haver en altra manera deliberatió ab lo reverent pare e senyor
bisbe nostre de Gerona, per rahó de la disgràcia de sa persona de què és
detengut de present.
E comanam-nos, senyor, devotament en vostra gràcia.
Dada.
Humils vostres lo Capítol de l'esgleya de Gerona.
Al molt excel·lent príncep e senyor lo senyor en Pere per la gràcia de Déu
rey d'Aragó, de Valèntia, de Malorques, de Cerdenya e comte de Barchinona,
de Rosseyló e de Cerdanya.
Al rei. El bisbe, malalt, s'escusa de no poder acudir al rei, i li tramet com a procuradors
seus Bernat Oliva i Pere Ferrer, clergues.
Seynor: A la vostra real magestat suplic que agats-me per escusat, quan per
una gran malaltia e perillosa del coll no són pogut anar a vós.
E tramet-vos los discrets en Bernat Oliva e
capítoll de Gerona, per escusar-mi. Los quals ab lo capítoll de Gerona ensems
hé féts e constituïts procuradors. E plàcia-us, seynor, de creure aquells e
[...]lb />
Besant vostres mans, seynor, humilment me coman en la vostra gràcia.
Scrita etc., a
Al molt alt príncep e senyor mon senyor lo rey d'Aragon.
Humil servidor vostre lo bisbe de Gerona, apareyllat al vostre manament.
Als batlles de la Bisbal, Bàscara, Sant Sadurní, Dosquers i Crespià. Publicat
l'usatge "Princeps namque", mana que concentrin llurs homes a la Bisbal per anar a
defensar Palamós de l'estol del rei de Castella.
Bisbe de Gerona. Al amat en Bernat ça Frigola batlle nostre de la Bisbal.
Con nós siam estats requests de part del seynor rey per vertut del Usatge
contra l'estol del rey de Castella qui és en les mars de Barcelona, per ço
per les presens espressament vos diem e us manam que demà que serà dijous
hó al pus luny divenrres bon matín siatz ab totz los hòmens del loch e terme
de la Bisbal qui puschen hostejar al loch de Palamors per deffendra aquell ab
armes, axí con acustumat és en semblant cars.
E açò no mudetz ne façatz tarda en res.
Dada a Gerona, a
Item de Sancto Saturnino
Item de Duobus Queriis
Item de Crespiano.
A tots els clergues, Per alguns afers a profit de l'església es necessiten els noms de
tots els masos, bordes, mig masos i homes joves d'església, d'hospital i de cavalleria; els
donin al majordom episcopal.
Nós en Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, als amats en
Christi
als quals les presens pervendran, salut en nostre Senyor.
Con nós per alscuns affers, los quals toquen profit de l'esgleya e dels
hòmens d'aquela, hajam mester tots los noms de quascun mas amasat e bordes
e migs mases, joves hòmens e joves fembres qui sien de l'esgleya, axí bén
de clergues e de religioses hó d'orden de cavaleria o d'espital de pobres hó
de qualque altres persones eclesiàstiques,
emperamor d'açò a vosaltres e a quascun de vosaltres espressament en vertut
de santa obediència e sosts pena de vet diem e manam per les presens
que
parròquies a nós hó al nostre majordom dins nostre palau de Gerona en scrits
clarament e depertida trametats dins
presens haurets vistes. E que espressets e declarets en quals mases hó bordes e
migs mases stan persones hó no, e en quals ha pubils ho dones vídues hó hereteres.
E si açò no sabets per vosaltres mateys, que us en certifiquets ab certs
parroquians vostres dignes de fe.
En altra manera, si açò no féts, contra quascun de vosaltres en açò inobedient
procehirem, en tal guisa que us sia a grossa pena e als altres en
exempli.
E volem que soscrivats lo die que aquestes letres haurets rehebudes en
cohern segelat ab nostre segel, lo qual lo portador ab sí porta.
Dada a Gerona, a
A Guillem Pedrera, batlle de Bàscara. Sobressegui de forçar homes de Bàscara a
pagar penes per no obeir el "Princeps namque" i no haver anat a Palamós a defensar
l'atac dels castellans.
En Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, al amat en G. Padrera
batlle nostre de Bàschera, salut e dilectió.
Entès havem que vós per imposicions de penes e en altre manera fonjats e
forçar voletz alsquns hòmens nostres de Bàschera a pagar certes quantitatz de
diners per ço car són cahutz, segons que
cor no anaren l'altra dia a Palamors e en la ribera, jatssesia tots els altres
hi anassen, per deffensar aquell e aquella de les galeas dels castellans, enamichs
del seynor rey d'Aragó.
Per ço ab les presents spressament vos diem e us manam que per aquesta
rahó no anentetz d'aquí avant contra los ditz hòmens ne lurs béns.
Dada a Gerona, a
de
A Ramon Lledó, batlle de Dosquers. Ha imposat pena a G. d'Ullà, home propi
del bisbe, per no haver anat amb els altres homes a Palamós. La li remetí, per no haver
pogut saber la moguda dels altres.
Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, al amat en Ramon Ledon
batle nostre [de] [Dosquers], salut e dilectió.
Ffem-vos saber que ha proposat denant nós en G. d'Uyan, del terme de
Dosquers, homen nostre propri, que vós aquel [...]b nós de la pena en què
diets e afermats que és ca[hut], per tal quant [no] seguí lo panon ab los altres
homes de Dosquers l'altre jorn envers les mars de Palamors.
Ún, con lo dit G., segons que diu, haje l'olberch separat e luny dels altres
e no pogués saber tant tost la moguda dels altres [tots] [si][
al loch de Monells,
emperamor d'acò, si axí és, volem que sia absolt de la dita pena e aquela li
remetats e li relaxets, e qu'e él nós per les presents, si axí és con él ha proposat,
aquela li remetem e li relexam.
Dada a Gerona, a
A l'abat de Sant Salvador de Breda i als altres abats diocesans. Li enviïn una
bèstia per al viatge que farà el bisbe per negociar amb el rei.
Bisbe de Gerona.
sancti Salvatoris de Breda.
Con nós cuytosament hajam a anar al senyor rey per alscuns affers nostres
e de l'esgleya, vós affectuosament pregam que
la qual havem mester en nostra viatge, e que la hajam al pus lonch dimenge
a vespre en Gerona.
E en açò us pregam que no haja fala.
Dada a Gerona, a dijous ans de la festa de sent Matheu.
Item alia abbati sancti Quirici
Item alia abbati sancti Petri Rodensis — isti ponatur
Item alia abbati sancti Michaelis de Fluuiano
Item alia abbati Ameriensi
Item abbati sancti Felicis Guixellensis
Item alia abbati Balneolensi
non fiat Item sancti Petri de Gallicantu Gerunde
Fiat item alia abbati sancti Petri de Bisulduno
Pregó públic contra diversos monjos de Sant Esteve de Banyoles i altres persones, fet
fer per Berenguer d'Abella, conseller reial i procurador general a la vegueria de Girona,
a causa de l'avalot que van moure contra P. de Segalars, porter del rei, quan
executava penyores.
Ara ojats què us fa saber lo noble en [Berenguer] d'Abelya, consenyer
del seynor rey e procurador general en l[o] [ducat] de Gerona e comtat de
Cervera per lo dit seynor rey en [Pere] [le]deyme aministrador del molt alt
infant in
frare [...]fra Ffrancesch de Batet enfermer, fra Ffrances[c]
[ca]marer, ffra Ffrancesch Galmers, fra G. Terrade[s] [...]fra] R. de
Porcheres, monges del monestir de
Folit, P. Oler, lo fiyl d'en Rovira [...][tots] de Banyoles, hajen avalotat
[...]n lo dit loch de Banyoles en P. des Sagualers, porter de [senyor]
rey, lo qual en lo dit loch per lo dit seynor peynorava [ab] armes
agoytaren e encalçaren en lo camín públich, [volent] aquel auciure e tolre les
peynores que havia fetes si
les quals [deven] ésser castigades,
emperamor d'açò lo dit noble gita de [garda] [e] de protecció reyal los desús
anomenats e quascun d'éls [e] [sos] béns, e notifica e mana a tothom generalment
de qual[que] [con]ditió ho estament sia que per aytals d'aquí avant los
hajen ne aquels no deffenen, estans gitats de garda e protecció dessús dites.
A Bernat Cavaller, sotsveguer de Besalú, i Bernat de Cornellà, lloctinent seu.
Ha forçat homes d'església a comparèixer i els ha imposat penes; dits homes han estat
perdonats pel rei; els deixi en pau.
A la vostra discretió, senyors, fem saber que ara novela[ment] [havem] entès
que vosaltres havets fets [...].] e venir davant vosaltres tots los homes de l'esgleya
habitats [...].] e a aquels posades diverses pe[nes que] dejen pagar
tots bans e penes en què sien cahuts. E con lo senyor rey ara en les corts [de
Cer]uera, a instància nostra haja als hòmens tots [d'][esgleya] [del] nostre bisbat
remeses totes penes per cartes en [què] [eren] cahuts tro al present mes
de deembre e [...]ue la sua remissió haja fermetat e sia observad[a,
em]peramor d'açò affectuosament quascun de vosaltres pregam e per justícia
vos requerim que contra los dits hòmens [ne] negun d'aquels ne lurs
béns no procehiscats, ans tots [ma]namens e processes e penes a éls posades
per la rahon damont dita en tot e per tot revoquets e t[ot] [ço] que d'éls per la
rahon damont dita havets h[aüt] encontinent restituïschats.
En altra manera, con no pugam ne dejam fugir a justícia, hauríem,
requests, a procehir contra vosaltres. E desplauria
Dada a Gerona, derrer dia de deembre.
Als honrats en Bernat Cavaller, sotsvager de Beselun, e
tenent loch d'aquel, e a quascun d'éls.
Al mateix destinatari. Mateix contingut que l'anterior, amb indicacions sobre la
manera de procedir a la cúria d'Avinyó.
En Saugueda: Lo fet
qui era en les mars de Barçalona, e considerat que tothom és provocat
volenter contra l'esglea, tots los hòmens de l'esglea d'aquest bisbat nostre
eren morts per aquela rahon, e la esglea nostra subpeditada e morta, e tots
los hòmens de l'esglea e d'aquest bisbat en especiall; que
tots los hòmens entrassen en la mar per
hòmens de l'esglea per anar a Barçalona, totstemps fóra introduïda aquella
costuma e los hòmens de l'esglea foren morts e l'esglea perduda. E per aquella
rahon, yo, que era a Sent Feliu de Guíxols per deffendre la marítima, en
pròpia persona ab ben
seynor rey: que nuyll hom de l'esglea no agués anar a Barçalona, e aüda remission
d'açò la aguí de penes d'ests
e doné-li
e no hagués aüda remission als dits hòmens; e axí yo hé comprat e rehemut
lo dret del seynor rey e les penes en què eren cahuts los hòmens de l'esglea.
E axí tramet-vos aquestas letras realls
videtur ef est faciendum,
de la qual vos tramet translat, que l'abat de Ripol ha fer a mi és
impetrata et falsa sugestione,
que és forçat fet.
Per què us prech que y provehiscats e bén, e que per contumàcia ne per
res no s'í perda res, que açò vuyll yo ben paguar e ben dar compliment, e per
Déu, tot se paguarà dels béns del dit abat de Ripoll e guart-se
vuylla, que si él fa aquí, yo faré açí de cert. E axí prech-vos que aga recapte,
que creu que
donats per l'oidor; e axí prech-vos que y donets consseyl e bon. E féts-me
saber què us trametré per aquest fet.
E si res volets, féts-m'ó saber.
Encara us prech de les cortines morades o altres de melior forma.
A Arnau de Busquets canonge de Barcelona, i Ponç d'Altariba conseller del rei,
diputats eclesiàstic i militar de Catalunya. Trametin la lletra de manament de Jaume
des Far, que obliga Francesc Ferrer, porter del rei que ara enquesta els focs del
bisbat de Girona, a donar còpia al bisbe del dit fogatge.
Senyors: De necessitat havem obs una letra de manament de part del
honrat en Jacme dez Far, que vengua en Ffrancesch Ferrer, porter del seynor
rey, qui ara és açí en lo nostre bisbat de Gerona per enquerir e encercar los
noms dels fochs, en la qual li man que encontinent dón a nós còpia e transllat
dels noms dels ditz ffochs.
Per què us plàcia que tantost nos trametatz la dita letra.
E si res, seynors, voletz que façam per vosaltres, fiançosament nos
escrivets.
Dada a Gerona, a
Bisbe de Gerona, amich vostre.
Als molt honratz e discretz los seynors micer Arnau de Busquets, doctor
en leys, canonge de Barçalona, e a
seynor rey, e per la clericia e cavallaria de Cathalunya deputatz.
Al rector de Vilabertran. Vol procedir contra alguns parroquians a causa del
fogatge. Vilabertran és exempt.
Bisbe de Gerona.
Entès havem que vosaltres per vigor d'alscunes letres nostres procehits e
volets procehir contra alscuns vostres parroquians qui són del noble vescomte
de Rochabertín per lo sindicat qui
ço és, que degen a nós dar per scrit tots los fochs dels hòmens de
Vilabertran.
Ún, con nós no entenam ni sia nostra entenció que nuyl hom poblat dins
lo loch de Vilabertran, qui és del vescomtat de Rochabertí, se
dita letra nostra, volem que per vigor de la dita letra nostra contra los dits
hòmens qui són del dit loch de Vilabertran, no procehiscats en neguna
manera per la dita rahó.
Dada a Gerona,
A Felip Dalmau de Rocabertí. No faci talla per raó de fogatge a Vilabertran, lloc
exempt.
Sapiats, sènyer, que nós havem ab nostra letra scrit al rector de Vilabertran
que él no procehescha contra nuyl hom de Vilabertran per vigor de la
letra nostra feta per lo fogatge.
que
E si res, etc.
Bisbe de Gerona.
Al molt noble e molt honrat en Dalmau, per la gràcia de Déu vescomte de
Rochabertí, car nabot nostre.
Als administradors de l'ajuda del braç de les ciutats, viles i llocs reials de Catalunya,
el bisbe, diputat del braç de l'església. Han manat al poble de Quart de pagar
50 sous per 73 focs del lloc, perd n'hi ha 12 que són d'església: rebaixin la talla.
Als molt honrats aministradors de la ajuda del braç de les ciutats, viles e
lochs reyals de Cathalunya, en Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona,
salut en nostre Seynor.
Con, segons que havem entès, vosaltres ab vostra letra manets als jurats e
hòmens del loch de Quart, del nostre bisbat, que dejen pagar quascun cinquanta
sol., segons lo nombre de
vostra letra, e en aquest nombre n'aja
tayl dels hòmens de l'esgleya del dit bisbat nostre, e ab aquels paguen e han
acustumat de pagar, segons que som d'açò plenament informats,
emperamor d'açò vosaltres affectuosament pregam que contra aquests
qui són del nombre qui solament hi són affogats e són compreses en lo dit
nombre de
dels hòmens de l'esgleya e no d'altre, e en aquel dejen estar. E plàcie-us que
dejats manar ab vostra letra que
Cort e per la dita ajuda ordonat, la tenor del qual és aytal
Ordona emperò la Cort que per quascun foch dels damont dits
hòmens sien pagats
viles e lochs reyals e altres damont dits qui àn acustumat de contribuyr
ab les dites ciutats e viles reyals en totes coses, hó almeyns àn acustumat
de contribuir ab éls en dons fets al seynor rey o de per deffensió de la cosa
pública de Cathalunya fora imposicions. Plau al seynor rey la dita comperticion,
ab què la dita quantitat de les dites
ans se complesquen, segons que en lo primer capítol és contengut.
Dada a Gerona, a
Pere Roig, clergue de Palau Sator. Demana al bisbe que faci saber als altres
diputats perquè els homes de Palau que són d'església no han de pagar com els homes
de jurisdicció reial.
Mossènyer: [Cer]ta cosa és que aquests hòmens de Palau qui són de la
esgleya nuyl temps no foren de contribution ab los reyals del dit loch, ans àn
paguat tota vaguade
paguaren lur part en los
rey. E los reyals paguen ab les altres universitats segons [mé]s e meyns, e
[fan] entre éls imposicions, e aquels de l'esgleya no ges.
Per què, mossènyer, plàtia a vós que faça[ts]
paguen, sinó axí con los altres de l'esgleya, [co]r alscuns jurats de Gerona
mateys dien que gran tort [l]us és fet. E axí, mossènyer, si Déus e vós no lus
ajudats, desfets són.
Credencial a Pere de Pont, notari de Girona, per als batlles de la bisbalia, que
ha de visitar per afers del fogatge.
En Berenguer per la gràcia de Déu bisbe de Gerona, als arnats universes e
sengles batles hó lochstenents lurs dels lochs nostres de Dosquers, de Crespian,
de ça Pera, de Corçan, de Sent Sadurnín, de Vilaroman, de Vallobrega,
d'Uylan e de Peret Rufín, salut e dilecció.
Volem e a quascun de vosaltres per les presens diem e espressament
manam que en tot ço que en P. dez Pont, notari nostra, vos dirà e us manera
de part nostra per rahon del fogatge creegats, façats e hobehiats a él axí con
a nós, si personalment hi érem.
E açò en res no mudets.
Dada a Gerona, a
nostre Seyor de
A Bernat Margarit, despenser del duc de Girona. Sabent que es proposa de forçar
jueus de la Bisbal i de Peratallada per raó del fogatge, prega que no ho faci.
Entès havem per relatió digna de fe que vós entenets a forçar e fer oppressions
e novitats als juheus del loch nostre de la Bisbal e de Perataylada per
rahon del fogatge; de la qual cosa nos meraveylam molt, con vós aquestes
novitats e oppressions façats ara e introduïscats als dits jueus contra dret e
justícia, e no escoltada lur rahon ne deffenson, e açò en perjudici nostre e de
nostra juredicció.
Per què us pregaríem que açò no faéssets e que sobresseguéssets al dit fet
entró nós fóssem tornats a Gerona.
De cert no
Dada a Barçalona, a
Bisbe de Gerona.
Al honrat en Bernat Margarit, despenser del seynor duch.
A Guillem Bernat de Perles, majordom del bisbe. Lletra en el mateix sentit que
l'anterior.
Bisbe de Gerona.
Entès havem que
forçar e fer oppressions e novitats als jueus del loch nostre de la Bisbal e de
Perataylada per rahon del fogatge; de la qual cosa nos meraveylam molt, con
ells façen açò contra dret e custuma, e no escoltada lur rahon, e encara en
perjudici nostre e de nostra juredicció.
Per què us diem que encontinent, vista la present, façats, procurets e
digats als dits secretaris e lurs conseyllets de part nostre que no ananten en
aquest fet ne façen anantar, ans hi sobreseguen entró nós siam tornats a
Gerona.
En altra manera, si no u fan, que nós hi provehirem en tal manera que éls
conexeran que
lochs fa enuyg.
Dada a Barçalona,
Dilecto nostro G. Bernardo de Perlis, majoridompno nostro.
A Guillem de Canet, veguer de Girona i Besalú. Ja que pretén prendre penyores
a homes d'església de la sotsvegueria de Besalú, li recorda que es féu composició amb
el rei de 20 sous per foc.
Entès havem, sènyer, novelament que vós demanats e volets haver diverses
penes e bans de tots los homes e sengles de l'esgleya habitans dins la
sotsvegeria de Busulun qui hajen jugat, qui hajen portades armes dins
cementeri e qui hajen jurat de Déu, e per diverses altres coses, per què diets
que han comeses los dits bans e penes.
E con sia certa cosa e vós sapiats bén que
passat, quan li foren atorgats
l'esgleya, relexà e perdonà graciosament no solament als homes de l'esgleya,
mas generalment a tots los altres totes penes e bans en què fossen cahuts,
e
paguen al seynor rey e altres deutes e càrrechs que han, sien en moltes maneres
pobres e oppremuts,
pregam-vos que als dits homes d'esgleya ne als altres per les dites rahons
no vuylats fer tort ne injúria, ans vuylats sobreseer en les coses damont dites,
axí con devets.
En altra manera, requests, hauríem a enantar migançan justícia contra
vós; e desplauria
E d'açò, si us plau, hajam vostra resposta per lo portador.
Dada a Gerona, a
Credencials a favor de Ramon de Pujals, monjo del monestir de Banyoles, enviat
a la cort a gestionar exempcions dels homes d'església del bisbat. S'escriu a Jaume des
Far, conseller reial; Pere ça Costa, batlle general; Pere de Marges, sotstresorer;
Jaume des Monell, advocat; abat de Banyoles; Bernat Cavaller, de Besalú;
Exemèn Xanxis, de Ribavellosa.
Sènyer: Carament vos pregam que us plàcia vuylats creura d'açò que us
dirà de part nostra e endreçar lo religiós ffrare R. de Pujals, monge del
monastir de Bayoles, portador de la present, cor nós lo trametem aquí al seynor
rey hó a son conseyll per alcuna gran oppressió qui és feta als hòmens de
l'esgleya del nostre bisbat.
E si res, sènyer, vos plau que façam per vós, fiançosament nos escriuetz.
Dada a Gerona, a
Del bisbe de Gerona, amich vostre.
Al molt honrat, savi e discret sènyer en Jacme dez Far, conseyler del seynor
rey, amic nostre special.
Cathalunya, special amich nostre.
rey, amich special nostre.
Item venerabili et religioso ffratri Bernardo, Dei gratia abbati Sancti Stephani
Balneolarum.
Item
Ribavelosa, legum doctori et domini nostri Regis consiliario, amico nostro
speciali.