Text view
L'estudi General de Lleida del 1430 al 1524 3
| Títol | L'estudi General de Lleida del 1430 al 1524 3 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | E-20_Estudi_General_Lleida_1475-1499.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | E-Textos administratius |
| Dialect | Oc:NO - Nord Occidental |
| Translation | No |
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
62
Uns estudiants, de part de mossèn Miracle, rector de l'Estudi, demanen
a la Paeria llicència per a córrer bous a la plaça de Sant Joan.
[Lleida, 3 maig 1475]
Los honorables mossèn Miquel Cardona e mossèn Manuel de Vilaplana,
pahés l'any present, feren justar los pròmens següents: Francí Çassala, micer
Remolins, Miquel_Johan Graylla, Guillem d'Olzinelles, Francí Burguera, Bernat
Siurana.
Los quals proposaren que a ells eren venguts certs stodiants de part del
honorable mossèn Miracle, rector del Studi, per pregar a ells los donarien
licència de córrer bous en la plaça, que ells se haurien bous, mas que
plasent los fesen fer les barreres, axí que
Acordaren e deliberaren que en lo nom de Déu los puxen córrer lo dia de
l'Acensió, e que la Ciutat los face les barreres, e que y donen fins en
o menys, si menys poran, encara ab albarà als que faran les barreres, dreçat
al Clavari menor.
63
Procés contra uns estudiants que havien envestit i nafrat un escuder de
mossèn Joan Botella, ciutadà de Lleida.
[Lleida, 14 juny 1476]
Prevench a notícia del honorable en Francí Burgués, lochtinent de Cort
e Veguer de la ciutat de Leyda per lo molt alt senyor lo senyor Rey, de
mossèn Jacme Urgellés, mossèn Martí Pallarès, pahés de la ciutat de Leyda
l'any present, de dita Ciutat, que hun jove stodiant, ab ajuda d'alguns, no
tement Déu ne la correcció temporal, haurie envestit e nafrat hun scuder de
mossèn Johan Botella, ciutadà, e com tals coses sien de mal exemple e que
sens degut càstich passar no deuen, per ço los dits[...]
Lo dit dia
Lo magnífich mossèn Ramon Soler, de casa del reverent senyor Bisbe de
Vich,
Interrogat, dix que ahir, dia del Corpus, hora entre tres e quatre, poch
més hó menys, seient ell,
Vallterra, hon lo dit senyor Bisbe de Vich, ab qui ell ature, resideix, prop
a l'altre pedriç seie hun jove scuder que aprés ha hoÿt dir ell,
scuder de mossèn Botella, lo qual scuder parlava ab huns de casa del dit senyor
Bisbe e, stant axí, vench hun qui diuen lo Pobill [Johan] [Andreu], de casa
de mossèn Riquer, stodiant, lo qual es home xich, ab spasa arrenquada dient
al dit scuder: "Mòregua, traidor!"
E axí lo dit Pobill tirà de pla algunes
splanicades al dit scuder de mossèn Botella, dant-li, e aquell torbat retrohés
e retrohant-se mès-se la capa al braç, e arrenquà la spasa, e tirà hun gran colp
de mandret al dit Pobill, del qual cop li donà en lo braguer, e lo dit Pobill de
revés tirà altre colp al dit scuder, del qual cop lo dit scuder fonch nafrat en
la mà dreta, e lo dit scuder, vehent-se nafrat, volgué aballar en reparar la
dita nafra e no pogué perquè
de punta vers lo dit scuder, alguns que allí eren, e axí se
huns de ça, los altres d'allà.
Interrogat si ell,
acordadament o precehints primer rahons entre ells, e dix que creu ell,
testes, que acordadament, que sens pus lo envestí e envestint li donà, com
dit ha dessús.
Interrogat si ell,
e respost e dix que sí, hú que diuen Romeu, de casa de mossèn Gomar, dels
altres dix que molts hi eren, però no
nafrat dit scuder es volia vengar, lo detenguéran que no dampnegàs al dit
Pobill.
Interrogat qui hi pot saber, e dix que mossèn Ximelli e lo Reboster del
senyor Bisbe de Vich.
Lo dit dia
Johan Gombau, scuder de mossèn Johan Botella, ciutadà de dita Ciutat,
natural de la Palma de Flix,
jurament[...]
hun stodiant apellat mossèn Johan Andreu, qui ature en companyia de mossèn
Riquer, stodiant, hir del Corpus en tres hó quatre hores pres mig jorn, qui
respòs e dix que hir dia del Corpus, aprés dinar, trobant-se ell, deposant,
en la plaça del Spital, on se jugava a pilota, parlant ab altres que allí eren
de joch de rutla, hun stodiant dix a ell, deposant, si volie jugar ab ell a rutla
e offerint-se lo hun a l'altre jugar, lo dit stodiant desdix-se de no voler jugar.
E mossèn Johan Andreu, stodiant popill sart, que allí ere, dix a ell, deposant,
si volie jugar ab ell. E ell, deposant, repòs que sí. E axí anaren la via del
pont, e trobà ell,
e ell,
altre parell de çabates, com anàs quasi descalç. E los stodiants tiraren avant
la vida del pont. E après, stant ell,
comprant dites çabates, tornaren dits stodiants. E lo dit mossèn Johan Andreu
dix-li a ell, deposant: "Ets un mancebo. Vés, vés, home, a traure bitela de
E ell, deposant, dix:
mi.""No faig pas, però anem si voleu, que çabates me
E axí los dits stodiants anaren sens pus dir res. És ver que dix
comprave."
que en dites coses ere Merlés jugador de plaça. E aprés, entre tres e quatre
hores de dit dia, essent e estant sehent ell,
pedriços de la casa de mossèn Vallterra, sperant mossèn Julis de Vallterra,
que li havie de dar dinés de segar, ab alsguns altres garbés, que per semblant
speraven dinés, no talaran-ne vehent ne sabent ell,
dir-li res a ell, deposant e
dir-li res, com dit ha, ab l'espasa arrenquada li tirà hun colp de pla, del
qual li donà en lo braç squerre. E axí ell,
qui lo dit colp havia, e alçà
spasa. E lo dit mossèn Johan Andreu tirà-li altre colp, del qual lo nafrà en la mà
dreta. E axí ell, deposant e
revestir del dit stodiant, e, volent-li tirar algun colp, ja foren allí molts ab spases
arrenquades, e meterent-li aquelles a ell deposant e
li tiraren dues stoquades. E axí, vehent ell, deposant e
concertat, plegà sa roba e se-n anà.
Interrogat si ell,
lo dit mossèn Johan Andreu feren part contra ell, deposant e
respòs e dix que la spasa que ell, deposant e
contra fonch de Romeu, parent d'en Gomar, que li tirà dos stoquades.
Interrogat si lo dit stodiant stave armat, e dix que totes armes tenia,
sinó cuxots.
Interrogat qui pot saber [més] e dix que nou porie dir, tant stave torbat.
64
Els prohoms del Capbreu acorden de donar una almoina a un frare menoret,
lector de Sant Joan, perquè pugui tornar a la seva terra.
[Lleida, 8 gener 1481]
Diluns ·VIII· de janer
Los magnífichs mossèn Johan Serra, cavaller, e mossèn Nicholau Spolter,
pahers, feren justar los prohòmens dejús scrits dins la casa del Racional,
hon foren presents: mossèn Galceran Çaplana, micer Johan Rosell, Johan d'Olzinelles,
Berenguer d'Erill alias Evinys, Miquel Soler, Gabriel de la Mora, Ramon
Baró, Guillem Soler.
Que fosen donats a un frare menor vint sous
Los quals prohòmens apellats del Capbreu, a la proposició feta per dits
senyors de pahers que fosen donats, per subvenció del camí fahedor, a un
frare de Sent Francesch, lo qual ere stat conduint per legir la Taulegia en
la sglésia de Sent Johan, per quant ere ytalià e los hoïdós no
podie més ni aplanar la lengua, se
vint sous, los quals fosen pagats dels emoluments de la bosa del Clavari
menor, e aquells li donarien per lo trebal havie sostengut en lo temps havie
legit en dita sglésia que ere stat molt poch.
65
Mesures dels paers i els prohoms de la Ciutat perquè l'arquebisbe de
Saragossa i el bisbe de Tortosa no vagin a estudiar a Osca. Proposició de
pagar els catedràtics ordinaris de l'Estudi.
[Lleida, 12 setembre 1481]
Dimecres ·XII· de setembre
Los honorables mossèn Francí Burguera e mossèn Nicholau Ribera, pahers,
feren justar los prohòmens següents del Studi: mossèn Nicholau Pou, mossèn
Johan Agostí, micer Berthomeu Maüll, Lorenç de Valterra, Guillem d'Olzinelles,
Johan d'Olzinelles, Manuel Vilaplana, micer Francí Pastor, Johan
Torres, Johan Çuera, Johan Pagès.
Del redrés del Studi
Als quals prohòmens fonch per dits honorables pahers proposat com per
certes vies ells havien haguts sentiments e avisos com los de Oscha treballen
en fer anar a la dita ciutat de Oscha lo reverendíssimo senyor Arquebisbe de
Çaragoça e lo senyor Bisbe de Tortosa per stodiar aquesta ivernada, e creyen
que si la present ciutat hi treballave degudament, que
ací en la present Ciutat a stodiar, per què
si u scriurien ni a qui ni com, e no solament als dessús dits senyors de arquebisbe
e bisbe, mas a altres.
De pagar los ordinaris
E per lo semblant hi fonch proposat per dits senyors de pahers dients com
los doctors que havien lest la hivernada pasada ordinàriament en lo Studi
de la present Ciutat se congoxaven demanant, puys havèn treballat e fet lo
degut en legir, volien ésser pagats del pasat e encara demanaven volien saber
l'any vinent d'on serien pagats, per forma fossen al segur, per què los
plagués voler deliberar en tot. E veritat ere que ells sabien que en la fi dels
comptes donats per mossèn Segrera de la marmesoria d'en Berenguer Gayllart,
quondam,
docentes liures, les quals deyen volien los marmesós servisen per pagar dits
ordinaris, e per la partida de dit mossèn Segrera, la cosa ne és poguda venir
a conclusió, per què los plagués deliberar en tot.
Que sie scrit als Arquibisbes de Çaragoça e Bisbe de Tortosa e altres
Los quals prohòmens, hoïdes dites proposicions fetes per dits senyors de
pahers, e aquelles enteses, e dites moltes e diverses coses entre ells, sobre dits
fets proposats, acordaren e deliberaren que ab suma diligència fos entès e
treballar en conduhir per totes aquelles vies, modos e maneres que fer se porà
los sobredits senyors de Arquebisbe de Çaragoça e Bisbe de Tortosa venguen
a studiar ací en la present Ciutat, e altres qualsevol persones que sentiment
negú se haje vullen anar a stodiar en neguna part, scrivint si mester serà al
senyor Rey, als dits senyós de Arquebisbe e Bisbe, a mossèn Pero Nachà e a
totes altres persones que los dits senyós de pahers e prohòmens dejús scrits
conexeran e mester e serà necessari. Remetent axí la ordinació de dites letres
com aquí serà scrit e a fer totes les provissions necessàries per conduhir dites
coses proposades ab tots incidents, dependents e emergents als senyors de pahers
e prohòmens dejús scrits e als quatre o tres de aquells.
Provisió per pagar los ordinaris.
E més, acordaren e deliberaren que fos per lo semblant treballat ab suma
diligència en enlestir ab los marmesós d'en Berenguer Gallart e ab mossèn Segrera,
actor de dita marmesoria, en manera la Ciutat sobre lo que acostumadament
se solie haver dels emoluments de dita marmesoria per pagar los ordinaris,
e que y sie fet tot lo degut, puys dits emoluments hi basten bé e no solament
per pagar lo que és degut del any passat als ordinaris, mas encara per
a de ara avant. Remetent-ho tot als prohòmens dejús scrits ensemps ab los senyors
de pahers largarnent ab tots incidents e emergents.
Prohòmens
Mossèn Nicholau Pou, mossèn Johan Agostí, micer Berthomeu Maüll, micer
Francí Pastor, Manuel de Vilaplana, Lorenç de Valterra, e que los quatre
o los tres puxen fer totes coses desús comeses ensemps ab los pahers.
66
Proposició de pagar els catedràtics de l'Estudi que llegiren durant la hivernada
passada, dels emoluments de marmessoria de Berenguer Gallart amb albarà
de quatre -cents florins.
[Lleida, 2 octubre 1481]
Sobre lo pagar dels ordinaris
Los quals prohòmens a la proposició feta per dits senyós de paliers sobre
la solució e paga se havie a fer als ordinaris e catedrans del Studi de la present
Ciutat que legit havien la yvernada proppassada, acordaren que los dits
paliers fosen en un enfront ab los marmesós del honorable en Berenguer Gallart,
quondam,
los
pagar per pagar dits ordinaris, fent-hi tota aquella cara, sforç e provissions que
fer poran per obtenir dites coses.
67
Ferran II confirma tots els privilegis de l'Estudi General de Lleida, alterats
en part pel seu antecessor, Joan II, i d'altres assumptes.
[Barcelona, 5 novembre 1481]
Toleti, Valentiae, Galleciae, Maioricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corsicae,
Murciae, Giennis, Algarbii, Algezirae, et Gibraltaris, Comis Barchinonae,
Dominus Viscaya et Molinae, Dux Athenarum et Neopatriae, Comesque
Rossilionis et Ceritaniae, Marchio Oristani, Comesque Gociani. Nuper in Curiis
generalibus quae per nos in praesentiarum Cathalanis celebrantur in hac
Civitate Barchinonae fuit pro parte vestri dilecti nostri Petri Arnaldi Segrera,
Civis ac Syndici Civitatis nostrae Illerdae per viam seu modum quaerelae,
et seu gravaminis, coram mayestate nostra quaedam oblata et humiliter presentata
supplicatio in forma capitulorum que clementer suscepta, eaque et
contentis in eadem in nostro Sacro Consilio visis, recognitis ac recensitis, simul
et aliis omnibus pro huiusmodi negotio facientibus optime consideratis, Sacri
eiusdem nostri Consilii matura deliberatione praecedente, in calce seu fine
uniuscuiusque capitulorum dictae supplicationis, responsiones et decretationes,
continuari, et fieri iussimus, quarum quidem supplicationis, responsionis
et decretationum sicut praefertur continuatarum, thenores per ordinem
sequuntur:
Per privilegis atorgats a la vostra ciutat de Leyda per los reys passats de alta
recordació e confirmats per Vostra Magestat, no pot haver Studi General, ne
ohir, ne llegir de drets Canònich e Civil, Medicina ni Philosophia en totes les
terres de vostra Magestat, sinó en lo Studi de Leyda, e axí ne és en possessió
de tant temps ençà que no és memòria en contrari. E com los de la Ciutat
de Osca ab persuadicions frauduloses hagen obtengut del senyor rey don
Johan, pare de vostra Magestat, privilegi de fer Studi en la dita ciutat de Osca,
e poder legir e ohir en aquell de dites facultats, lo qual privilegi han obtengut
en lo temps de la turbació en gran prejudici dels habitants de la dita Ciutat
de Leyda e dels Privilegis de aquella, per tant, lo Síndich de la dita ciutat
de Leyda, suplica a la Vostra Reyal Magestat que sie de vostra Mercè voler revocar
lo dit Privilegi de la dita Ciutat de Osca, e manar que no ligen ne hogen
en aquell, e ab totes les coses suplicades sien de justícia, lo dit Síndic en nom
de la dita Ciutat ho reputarà a molta gràcia e mercè a la Magestat vostra. Plau
al dit senyor Rey que los dits privilegis atorgats a la sua ciutat de Leyda, per
Studi de aquella, sien servats, e que no
E més, Senyor molt excelent, per privilegis atorgats, com dessús és dit, a la
vostra ciutat de Leyda, los habitants de aquella e dels lochs de la contribució
no són tenguts de pagar coronació ni maridatge, e com, per congoxes donades
als sobredits per los receptors de dits drets, la ciutat de Leyda e lochs
de la contribució, per reembre vexacions, sots nom de serveys, hagen hagut a
pagar grans quantitats en lo passat, e ara darrerament, per lo maridatge de la
comtesa de Lerin, tres mília sous, contra tota justícia, parlant ab humil submissió
de vostra Altesa, en gran perjudici de dits privilegis;
Per tant, lo Syndich de la dita ciutat de Leyda en lo dit nom suplica a la
Vostra Reyal Magestat sia de sa mercè tornar a loch tant e tants perjudicials
abusos e provehir que de assí avant no
sien de molta justícia, lo dit suplicant en lo dit nom ho reputarà a molta
gràcia e mercè a la Magestat vostra. Plau al Senyor Rey que per sa Magestat
e per sos successors sien servats los dessús dits privilegis.
E més, Senyor molt excel·lent, per privilegis, segons és dit, atorgats a la
vostra ciutat de Leyda, los crims en dita Ciutat e lochs de contribució encara
que vostra Magestat sie present en dita Ciutat e lochs de contribució,
no
ý de deu prohòmens o pus, e axí la Ciutat ne és en possessió, que no és
memòria en contrari. E per quant, Senyor molt excel·lent, de poch temps ençà
sien abusats per lo dit rey don Joan, de gloriosa recordació, pare de vostra
Altesa, e per la senyora reyna donya Maria, e de la Reyna de Nàpols e sos lochstinents
generals en gran perjudici dels dits privilegis e dels habitants en aquella
e lochs de la contribució, per tant lo dit Syndich, en lo dit nom, suplica
humilment a vostra Magestat que sia de vostra Mercè tornar a degut ésser tals
abusos e provehir que de assí avant no
sien de justícia lo dit suplicant en lo dit nom ho reputarà a molta gràcia
e mercè a la Magestat vostra. Plau al senyor Rey que per los lochstinents generals
en lo Principat de Cathalunya de la Magestat sua e de sos successors reys
que no sien los dits lochtinents, la senyora Reyna e altres reys, mullers de
successors seus, ne fills, o néts del dit senyor Rey o de predecessors o successors
seus, devallants de línia masculina o governadors generals per ésser primogènits,
procehints e com a lochtinents o com a governadors generals no
ne judicar los dits crims en la dita Ciutat e lochs de contribució de
aquella, sinó segons en los privilegis de la dita Ciutat se conté, e és en pràctica
e virtut, e segons aquells ab lo portantveus del governador e altres oficials de
sa Magestat.
Llibre Verd major, pàgs. 469-472.
Provisions de la Prohomenia de l'Estudi per a evitar que els estudiants deixin
les Escoles i perquè estiguin en pau i bona harmonia.
[Lleida, 13 març 1482]
Dimecres ·XIII· de març.
Los honorables mossèn Anthoni Riquer e mossèn Nicholau Ribera, pahers
de la present Ciutat, feren justar los prohòmens següents, apelats del Studi:
mossèn Nicholau Pou, Lorenç de Valterra, Pere_Arnau Segrera, micer Francí
Pastor, mieer Jaume Mir, Pere Sunyer, Manuel de Vilaplana, Johan Çuera,
Johan Pagès, micer Johan Rosell.
Per metre en repòs lo estudi e veure les diferències
Los quals, a la proposició feta per dits senyors de pahers dients com lus
magnificències e savieses no ignoraven les comocions e remós staven seguides
lo Studi pochs dies ha, pretenent los stodiants ésser-los stades fetes certes sobres
e injúries per los officials reals e altres, per les quals causes cominaven
anar-se
troçats. E per entervenció de algunes bones persones ere stat tractat la Ciutat
elegís algunes persones per la part sua e los stodiants eren contents elegir-ne
altres, e que aquelles vesen les dites differències e prejudicis es pogués metre
en tayll e repòs, per què los fos plasent fer elecció de dites persones e tals que
Déu ne fos lohat e les coses venguessen a bona fi e conclusió per lo repòs dels
tots. Acordaren e deliberaren fos feta nominació de persones, e de fet elegiren
los dejús scrits, e que los quatre de aquells ho poguessen fer, donant-los poder
de veure, scoltar, tractar e apuntar les dites differències e coses ab los desús
dits stodiants o persones per ells elegidores, però que no poguessen servar alguna
cosa, ans del que farien, ans de finar, ho haguessen a referir a la
Promenia.
E són los prohòmens següents: mossèn Nicholau Pou, mossèn Johan Agostí,
mossèn Galceran Çaplana, mossèn Pere_Arnau Segrera, mossèn Manuel Vilaplana
e Pere Sunyer.
69
Els paers i els prohoms acorden d'escriure al Provincial i al Capítol de l'Orde
de Framenors pregant-los que fra Pere Miquel revalidi la lectura de Teologia
a l'església de Sant Joan.
[Lleida, 12 abril 1482]
Los honorables mossèn Francí Burguera, mossèn Francesch Sanç e mossèn
Nicholau Ribera, pahers, feren justar los prohòmens següents: mossèn Johan
Agostí, Gabriel de la Mora, Johan Berga e Miquel Tàrrega.
Letra per lector de Sent Johan
Los quals, a la proposició feta per los senyors de pahers, acordaren fos feta
una letra als Provincial e Capítol del Orde de Frares menós celebrador en la
ciutat de València, pregant-los vullen donar per lector la Taulegia en Sent
Johan, per al any vinent, al reverent mestre Pere Miquel, lo qual havie ja lest
l'any passat. És en lo registre de letres.
70
A la Prohomenia arriben queixes contra la desgana dels catedràtics de l'Estudi,
la qual cosa mou els estudiants a anar a d'altres llocs.
[Lleida, 4 juliol 1482]
Dijous ·IIII· de juliol
Los honorables micer Gispert de Remolins e mossèn Gaspar Robió, pahers,
feren justar los prohòmens següents dins la casa de la Paÿria: mossèn Ffelip Miquel
Cardona, mossèn Nicholau Pou, mossèn Pere_Arnau Segrera, mossèn Johan
Agostí, mossèn Guillem d'Olzinelles, micer Berthomeu Maüll, micer Johan
Rosell, micer Jaume Mir, mossèn Francesch Sanç, Pere Sunyer.
Dels ordinaris que no ligen com deuen.
Los quals pròmens, a la proposició feta per los dits pahers sobre les exclamacions
que los stodiants feyen que los ordinaris no legien com devien, per la
qual causa se
e deliberaren que fosen conpellits los ordinaris de legir en lo Studi com
deuen e
d'ells, e que d'açò hajen star a relació del Rector de dit Studi. E puys per causa
dels dits desordes alguns stodiants se
per a present, però que fos procehit contra micer Ferrero, lo qual ab lus instàncies
e maneres e ab sobornacions, segons fama, ha fet anar a Tàrrega alguns
dels dits stodiants, per aquelles vies e maneres que poran, axí per via de
la conservatoria com
71
Com els anys anteriors, amb vista al començament del curs els prohoms de
l'Estudi es reuneixen per tractar de la qüestió dels salaris dels catedràtics i
de la reparació de les Escoles.
[Lleida, 3 octubre 1482]
Dijous ·III· de octubre.
Los honorables micer Gispert de Remolins e micer Francesch Pastor, pahers,
feren justar los prohòmens següents del Studi: mossèn Johan Agostí, mossèn
Bernat de Sentcliment, micer Berthomeu Maüll, mossèn Pere_Arnau Segrera,
mossèn Francesch Sanç, mossèn Manuel de Vilaplana, mossèn Martí Quintana,
Pere Sunyer, Johan Pagès, Johan Torres.
Dels catredans del studi
Als quals prohòmens fonch proposat com lurs magnificències e providències
no ignoraven quan ere prop la festa del gloriós evangeliste mossèn sent
Luch e com en lo endemà de dita festa los cathedrants e que tenen càrrech de
legir en lo Studi de la present Ciutat ordinàriament, e per quant eren degudes
dues tandes als sobredits del any passat creyen se farien a tenir de voler legir.
E per fogir a tal scàndol, ans de venir lo cas haurien fet justar lurs providències
que
regirien e voler-hi bé deliberar.
Que fos treballat en pagar los catredans
Los quals prohòmens acordaren e deliberaren que los senyors de pahers
a quatre prohòmens parlen ab los marmesós del honorable en Berenguer Gallart,
e ab aquells que mester serà e que donen orde que de un loch o d'altre, com
més prest poran dits catredants sien pagats del degut, e que parlen ab dits catredants
en la paga venidora vullen haver poch de comport, e que sien pregats
ligen com bé han acostumat e de ells la Ciutat confie.
De les scoles de Gramàtica
Quant al fet de les scoles de Gramàtica no fosen mudades, ans se legís en
les que ara hi són, e que sien adobades.
72
La Prohomenia de l'Estudi dóna normes concretes per a pagar el salari als
catedràtics, i altres de relatives a les cases dels estudiants i escoles de Gramàtica
i de Lògica.
[Lleida, 14 octubre 1482]
Diluns a ·XIIII· de octubre
Los honorables micer Francí Pastor e mossèn Gaspar Robió, pahers l'any present
de dita Ciutat, feren justar los prohòmens següent apelats del Studi dins la
Casa de la Paÿria: mossèn Johan Agostí, mossèn Bernat de Sentcliment, mossèn
Pere_Arnau Segrera, Lorenç de Valterra, Manuel de Vilaplana, Pere Sunyer
e Johan Pagès.
Que sien pagats los catedrants
Los quals prohòmens, a la proposició feta per los senyors de pahers sobre
los ordinaris del Studi, los quals no volían legir ni continuar ses lectures en les
quals són elets sens que primer no fossen al segur com, ni quant, ni en quina
manera, ni d'on, foren pagats de lurs salaris e conduccions, acordaren, deliberaren
e provehiren que fossen pagats e contentats dels emoluments de la
marmesoria del honorable en Berenguer Gayllart,
Pere_Arnau Segrera, aquí present, actor de dita marmesoria, haguda e obtenguda
primerament la voluntat dels marmesors de dita marmesoria, féu dita
e promès pagar als dits ordinaris de dit Studi lurs salaris e conductes del any
present, qui començarà en la festa de Sent Luc propvinent, en los terminis
acostumats o un mes aprés. E quant als salaris del any passat a ells deguts, lo
dit honorable en Pere_Arnau Segrera promès pagar per tot l'any
ròsechs deguts a la dita marmesoria la una paga de les dues que degudes los
són del any passat. L'altra paga a ells deguda, acordaren que los senyors de
pahers los prometessen pagar ab tot efecte e fer diligència que dels ròsechs
de la dita marmesoria deguts los sien pagats.
De les cases del Studi
Quant al proposat sobre les cases a hon han habitar los stodiants, acordaren
e deliberaren que les ordinacions sobre açò molt loablement fetes fosen
executades, car millor provissió fer no s'í porie, e que
De les scoles de Gramàtica
Quant al cap proposat sobre les scoles de Gramàtica e de Lògica que sien
molt derruïdes e en gran perill de caure e de enderrocar-se
deliberaren que aquelles per a present fossen tretes de perill ab les menys despeses
que fer se pogués, per ésser tant prop la festa de Sent Luch, e que aprés,
en lo temps oportú e decent, fossen del tot refermades e adobades, car no e
porie ésser spedient mudar-les, per los perills que hi eren dels mossos dels stodiants
ab los gramàtichs.
73
El ciutadà Pere Sunyer declara davant el Tribunal de Coltellades del Veguer
sobre la brega promoguda entre uns estudiants i els oficials reials per causa
d'una certa agressió que aquells havien comès contra els jueus de la Cuirassa
lleidatana.
[Lleida 29 març 1483]
Lo honorable en Pere Sunyer, ciutadà de Leyda,
E interrogat sobre les coses contengudes en dita prevenció, qui respost e dix
saber que dit dia entre dues e tres hores aprés dinar, ell,
dit mossèn lo Regent per plaça, e vengueren Maymó lo menor, ab un altre
juheu, dient a dit mossèn lo Regent com los moços dels stodiants grans los
maltractaven de pedrades de la era del Portal de Sent Andreu. E dit mossèn lo
Regent metés-ho en burles de no anar-hi. E poch stat, aconseguiren altres
juheus cridant e dient lo que los altres havien dit, requirint-lo hi anàs, protestant
contra ell com ells fossen en salvaguarda del senyor Rey. E axí, dit
mossèn lo Regent dix a mossèn Martí Quintana, qui
e consellà-li que hi devie muntar. E així, de fet, hi muntà, e ell,
lo portal, dit mossèn lo Regent anà darrera un jove, e près-lo; e poch stat,
vengueren alguns stodiants, e volien-li levar dit jove per força. E dit mossèn
Regent cridà "Resistència"
, e alguns dels dits stodiants s'aferraren al dit mossèn
lo Regent, prenent-lo al collar del sayó, fent totes ses forces en levar-li dit jove,
e dit mossèn lo Regent tenint-lo tots temps fort, cridant "Resistència"
. E de
continent arribaren tants stodiants ab armes, ell,
[brega], vench lo Rector del Studi micer Alcoleya, e ab la rebolta vehé com lo
dit Rector se
Interrogat si sab li fonch levat lo dit jove violentament ni per qui, qui
dix que per força, que alguns dels stodiants li tenien les lances als pits,
però que no poria dir qui lo y levà, cridant tostemps "Resistència"
.
Dit dia. Declaració del magnífich mossèn Benito Gonsalbis, donzell e ciutadà
de Lleyda.
Interrogat [...] Respòs e dix saber que lo dia present, aprés dinar, stant
ell,
e véu venir certs juheus cuytadament, e digueren a dit mossèn
Sos_veguer anàs a la Juheria, que alguns stodiants los ne remeteren molt
bravament de pedrades; e de fet, dit mossèn Sos_veguer e ell,
e muntaren per casa de mossèn Icart corrent, e véren que los moços dels
stodiants eren la via de la porta de la Juheria, vers lo cimentiri, e cuytant
devers dits moços corrent tiraren la via de la plaça de la Cadena, e de continent
veheren com lo Veguer ere dalt al portal de Sent Andreu, e hú dels dits
moços corrent caygué, e dit mossèn lo Veguer près-lo, e près molts
dels altres stodiants. E moços deien: "Stodiant és!"
E axí cridaren grans
crits: "Studi, studi!"
[...] E axí se plegaren molts allí, donant empentes al dit
mossèn lo Veguer, volent-li levar lo dit jove. E dit mossèn lo Veguer cridave:
"Resistència!"
E stant axí en aquesta porfida, carregaren molts stodiants ab armes,
e durant la remor arribà mossèn lo Rector del dit Studi, e colà
on dit mossèn lo Veguer ere ab lo presoner, e vehé com ell dit mossèn Veguer
cridave "Resistència"
, ab grans crits; e poch stat, vehé com dit mossèn lo
Rector tregué l'home del rotlo, e cridant dit mossèn Veguer "Resistència"
,
girant les noves al dit mossèn Rector, dient com ells lo y levaren per força
e li feye resistència.
Interrogat si conegué neguns dels dits stodiants, ni ab quines armes vingueren,
ni feren armes contra lo dit mossèn Veguer, qui dix que no
negú, tanta ere la rebolta e remor; e que vengueren ab lances, spases e altres
armes, posant-li les lances als pits e a les spatles a dit mossèn lo Veguer, e
ell,
Una suplicació de mossèn Joan Serra, cavaller i ciutadà de Lleida, sobre
un lloc vacant del Col·legi de l'Assumpta, i una reclamació del fuster Simó
Meyà per certs treballs efectuats a les escoles de Gramàtica i de Lògica, són
presentades conjuntament al Consell General de la Paeria.
[Lleida, 29 desembre 1484]
Proposició e suplicació de mossèn Johan Serra per un loch de la Casa del Col·legi.
En presència del qual honorable Consell fonch personalment constituhit lo
magníffich mossèn Johan Serra, cavaller e ciutadà de dita Ciutat, dient e proposant
com lurs savieses no ignoraven que per part de la present Ciutat, com
a patrona de la Casa del Col·legi, tenie facultat e permís metre en la Casa de
dit Col·legi un stodiant fill de Ciutat per obs de estodiar, e de la fundació
de dita Casa ençà ho havie acostumat. E com ara darrerament per dita Ciutat
fonch presentat en lo loch que aquella té en dita Casa un germà del magníffich
mossèn Luís Dezvals, donzell e ciutadà de dita Ciutat, lo qual sens
haver encara complit lo temps acostumat se
renunciat al dit loch, però que havie constituhit procurador al dit mossèn
Luýs, germà lur, per poder renunciar aquell dit loch si vist li fore; e per
quant ell, dit mossèn Johan Serra, tenie molts fills, la hú dels quals apelat
Andreu Serra, tenie voluntat de fer-lo d'Església e ja dies havie lo tenie en
lo Studi, que ja ere bon gramàtich e lògic, havie pregat a dit mossèn Valls li
fes gràcia renunciar a dit loch que dit son frare tenie en dit Col·legi, e dit
mossèn Valls ere content, per amor lur, renunciar-lo-y. E per ço ell ere vengut
al dit honorable Consell soplicant aquell li fessen gràcia en dit loch, renunciant
lo dit mossèn Valls, presentar dit son fill, e açò los reputarie a
gràcia special a tots, e altres coses moltes.
Proposició d'en Simó Meyà per cert deute li ere degut.
Enaprés hi fonch proposat per en Simó Meyà, fuster, dient com a ell ere
deguda certa quantitat de obres havie fetes per la Ciutat en lo adop de les
scoles de Gramàtica e de Lògica e altres, de la qual quantitat o pus de la
major part de aquella tenie albarà de manament dirigit e dreçat al Clavari
menor de dita Ciutat, la qual no havie poguda haver, per què soplicave dit
Consell li fos plasent fer-li pagar dita quantitat e donar-li licència que ell ho
volie demanar de justícia e açò
Delliberacions.
E mentre los dits vots se rebien, dit honorable Consell General féu sobre
les coses dessús proposades e altres les delliberacions següents:
E primerament, al primer cap proposat per lo magnífich mossèn Johan
Serra, cavaller, sobre lo loch del Col·legi que ere a presentació de la Ciutat demanave
per son fill Andreu Serra, atès dit loch encara no vagava, ni mossèn
Valls no havia renunciat, e per ésser mossèn Serra tal persona, e per lur bon
merèxer,
síndich e procurador lo honorable Nadal Riambau aquí present, ja síndich de
la Ciutat, e lo que novament fora elet e qualsevol d'ells,
en nom e per part de la Ciutat al dit loch del Col·legi, tota hora e quant
vagarà, Andreu Serra, fill del dit magníffich mossèn Johan Serra, cavaller donant
e atribuhint-li a dits indrets tot, tant e tal poder com ere mester per a
fer dits actes de la presentació e altres inseguints de aquella, e tant com ha lo
present Consell General e prometent haver per ferma e agradable tot lo que
per dit síndich sobre dita causa e negociació serà fet, e obligants los béns de
la Ciutat.
75
Els catedràtics de la Facultat d'Arts de l'Estudi, davant el Consell General
presidit pels paers Lluís Dezvalls, Joan Torres i Martí Pallarès, reclamen
el compliment d'una certa deliberació i de l'acord fet en temps passats respecte
a la lectura de Gramàtica, Lògica i Filosofia.
[Lleida, 7 gener 1485]
Enaprés fonch propossat per los ven. mestre Pere Libó, mestre Berthomeu
Grinyó e mestre Corrida, catredants de les cadires de Gramàtica, Philosophia e
Lògicha en lo Studi de la present Ciutat constituÿdes, que per quant ells de les
lectures fan de dites ciències e en dites cadires són no prou competentment e
deguda satisfets e paguats, e com sie causa, en part, lo no servar e exequir
la desliberatió de Consell General celebrat a [...]
Suplicants en aquell plahent los sia servar e fer servar dita desliberació o en
altra manera millor, si vist los serà, a fi sien contents e satisfets de lurs
treballs per ells sostenguts e sostenidós en dites lectures.
Arx. Mun., reg. 425, fol. 28v. (Consells).
76
Declaracions d'alguns veïns de Lleida davant el Veguer sobre l'atropell
comès contra mossèn Jeroni, estudiant.
[Lleida, 16 abril 1485]
Prevenint notícia del magnífich mossèn Johan Çuera, lochtinent de Cort
e Veguer, etc.
E dit dia en Jaume Guerret, ligador de libres,
int[errogat] què sab ell,
respòs e dix que ell,
correria d'en Babot, véu exir de la casa de Matheu Ferrer, lo dit Matheu, ab
bé quinze o setze [studiants], ab ballestes preparades e ab lances, e muntaren
dret carrer amunt, e com foren al cantó d'en Pich, tiraren per lo carrer dels
Guimerans, e así hoý dir que li tiraren una estralla a mossèn Gerònim,
studiant, e dit mossèn Gerònim se recollí segons ha oÿt dir, en la casa de na
Margarida, qui està al costat de la casa de mossèn Costa, e açò és lo que ell,
Int[errogat] que si conegué dengú dels qui anaven ab lo dit Matheu Ferrer,
qui respòs e dix que conegué lo dit Matheu Ferrer; dels altres no
sinó que li digueren huns moços d'estudiants que n'hi havie certs de ciutat,
entre los quals dehie que hi ere en Miquel Bonet.
Int[errogat] qui hi pot saber en dites coses, qui respòs e dix que los del
veÿnat, e creu que N'Anthony Oromir e na Bellaura.
Declaració d'en Johan Aler, testes, qui jurà [...]
dita prevenció, qui respòs e dix que ell,
fent sa fahena, véu en dret casa d'en Bellver certa gent qui muntaven carrer
amunt ab lances, no li recorde que hi vés ballestes, e véu que podrien ésser
de dotze en catorze, segons lo que ell,
tiraren la via baix del carrer dels Guimerans, e altre no véu bé.
Int[errogat] si sab que hajen fet dengun insult en la persona de mossèn
Gerònim, studiant, qui respòs e dix que no sab que hajen fet dengun insult
en dita persona de dit mossèn Gerònim, bé ha oÿt dir que mossèn Gerònim se
recollí en la casa de na Margarida, e que la muller d'en Just dehie que dehien
"Muyre lo traÿdor, muyre lo traÿdor!"
. E altre no y sab.
Int[errogat] si conegué ell,
e dix que hi conegué en Miquel Bonet e lo fill de Miquel Çaplana, e los altres
no
Int[errogat] qui hi pot saber, qui respòs e dix que Bellera ere allí ab ell,
dels altres no li recorde.
77
Per celebrar la cloenda del curs escolar, la vetlla de Sant Joan, uns estudiants
anaren a prendre pomes a l'hort de na Urgellesa, vora el monestir de
Jesús dels frares menors, de l'Observança.
[Lleida, 25 juny 1485]
Declaració de Bernat de Sentcliment, fill del senyor d'Alcarraç i estudiant
de Lleis.
hagueren la nit de Sent Johan ab lo lochtinent de mustaçaf, qui respòs
e dix que està en veritat que la nit de Sent Johan, en la matinada, anaren
tres moços d'estudiants, los noms dels quals ignorave, anaren al ort de na
Urgellesa, delà Jhesús, per furtar maçanes, e essent ells en la cambra de
mossèn Gual, dits moços arribaren allí, dient que hun amo de hun estudiant
los havie levat la roba; leshores mossèn Gual e quatre altres, entre los quals
ere mossèn Muntanyana, mossèn Gual, mossèn Crespí e mossèn Çabater e ell,
pavès, anaren a dit hort e digueren a dits moços que anassen primers per a
pendre de dites maçanes per veure si
moços per veure si dengú los enujave e
ells; e poch estar oÿren que los moços cridaven: "Qui va allà?"
E dient "Qui
los sobredits studiants e moços ensemps ab ell,
va allà"
lo lochtinent de mustaçaff e los altres qui eren en sa companyia, tirant-los
lançades, levant-los les armes e dit lochtinent cridave: "Tenir al Rey!"
;
lavors, sinó per ell,
dient-los: "Senyors: hajau prou fet, que és lochtinent de mustaçaf"
,
éls lo aurien mort o en altra manera ho hagueren mal adobat. E axí per ocasió
de ell, lo lexaren, portant-se
qui eren en sa companyia.
Declaració de Pere Lançol Payró.
qui respòs e dix que està en veritat que lo dijous a vespre, ara més prop passat,
la vespra de Sent Johan, lo mustaçaf pregà a ell,
acompanyassen per fer guayta per lo terme, e ell,
altres, e així feren guayta per lo terme; e quant fonch axí una hora aprés
miga nit, vinguerent-se la via de la Ciutat, e tres que eren ab lo mustaçaf
repartirent-se, ço és, dos en l'ort de micer Pastor e un ab lo mustaçaf en lo dit
de na Urgellesa; e quant hagueren stat qualque una hora, poch més hó menys,
vengueren tres moços de estudiants, e entrant-se en l'ort de na Urgellesa e
bateren lo maçaner, e axí batent lo maçaner, lo mustaçaf e ell,
altres isqueren; e prengueren sis maçanes, com despuys se descubrissen ben
dotze, e los altres fugiren la via del Studi. E levarent-los les lances, una capa,
una espasa, e los dos de aquells qui presos havie seguiren lo mustaçaf fins a
sa casa, dient que
l'endemà fossen a la taula del mustaçaf, que ells les tornarien; e quant hagueren
begut delliberaren tornar la via dels dits horts, per veure si hi havie vengut
altri a les maçanes, e com foren exits de casa encontraren Cardona, lo capellà
qui deu ésser, e Antich, e dix-los lo lochtinent que se
foren sis; e quant foren als dits horts, repartiren-se tres en quiscun hort, al
cap d'estona, cap a la matinada, veren venir los dits moços, e tornaren a batre
lo maçaner; e lavors dit lochtinent isqué per pendre los dits moços, e lavors
desparegueren gran colp d'estudiants, los quals los envestiren molt altament,
de quals llevaren cuiraces, arnesos e capes, e ells pregaven-los que
e los dits studiants dehien: "Donau-nos les nostres e donar-vos-hem les
E jamés les volgueren donar, e aquelles se
vostres."
encara vuy tenen.
Int[errogat] si hi conegué dengú dels dits studiants, qui dix que no y conegué
sinó lo fill d'en Bernat de Sentcliment.
78
Incident entre uns estudiants i l'escarceller de la presó comuna de Lleida,
per causa d'una minyona que anava a cercar llum.
[Lleida, 14 juliol 1485]
En Francí Guardiola, teixidor de li e carceller de present de dita ciutat,
E
etc. Qui respòs e dix que anit vespre, ja tocada la oració, estant ell,
entrà la moça de la senyora viuda Romeva per pendre e portar-se
aquella, e entrada en aquella, ell,
alguns hòmens a la porta de aquella, llevà
porta, e essent allí véu que y heren cinch stodiants, al parer seu, e dix-los que
no y havie espital per a ells allí; e leshores la hú de aquells dix-li: "Recomanau-nos
E dit açò ell,
an aquest presoner."
lo qual, segons ha oÿt dir, és mossèn Manent, donà hú colp ab lo peu a dites
portes, del qual li donà de la cadena de dites portes en la barba, com aquella
tingués en la mà, he rehebut dit colp, mogut de molta ira digué
de son Déu ell los donarie ab un bastó, e leshores respòs mossèn Manent
tirant llur spasa: "Salt aquí, donc, pronte, embriagat!"
E leshores, la muller d'ell,
porta per detenir a ell,
malenconia muntà a la finestra de dita presó, e véu dit mossèn Manent qui
stave arrimat a dita porta ab la spasa tirada esperant quant eixirie ell,
deponent; e tirar-li una pedrada, vehent-lo en tal ésser, e no
tirar-n'í una altra, però essent a miga carrera tampoch lo avingué; e dit mossèn
Manent e los altres tiraren sa via, e anar-sen; e poch aprés axí miga hora,
tornaren ab dit mossèn Manerit ben vint_i_cinch hòmens, e vingueren a les
portes de dita presó dients: "És aquesta la casa."
E tornaren-se sens fer moviment
algú, car ell,
hoý ni véu més sinó los dits ha avans se
vegada.
Ittem. Qui hi pot saber en lo predit e qui heren presents, qui respòs e dix
que la dita moça, sa muller d'ell,
que s'í trobà en ben tot, e los del vehinat.
79
Avalots al bordell de la ciutat. Un grup d'estudiants nafren en Pedriç i un
escuder de mossèn Guerau d'Espens.
[Lleida, 16 juliol 1485]
En Jaume Garoça, barber, de la present ciutat,
Et primo
què y sab ell,
ell,
assetjats a Pedriz e a un escuder de mossèn Guerau de Spens, e leshores ell,
Guerau, apellat Johan, anà la via de dit bordell, per lo Areny avall; e mossèn
Jufré, paher, qui stave a la finestra de casa de mossèn Cardona tras la
rexa, vehent-los, tirà tras ell, e conseguí
d'Areny, e detingué"Teniu al Rey"
, e près-los, he dix-los
prenent-los "Sagrament, per lo sagrament que fet haveu, ab qui u haveu"
, e
ells,
del públich, e açò per quant havien hoÿt dir que en dit loch tenien asetjats
Pedriç, e a un scuder de mossèn Guerau d'Espens; e leshores lo dit mossèn
Joffré, paher, dix-los: "Per lo sagrament que fet haveu, seguiu-me."
E axí
seguiren, e tiraren la via de dit bordell; e stant allà, lo dit mossèn Paher dix
al Francí, escuder de dit mossèn Guerau, lo qual se dehie tenien assetjat:
"Què és açò?"
E dit Francí, dix-li: "No és stat res."
E dit açò, lo dit mossèn
Paher apartà a dit Francí, e apartat ab aquell, tantost uns vint_i_cinch studiants
armats ab cuiraces, pavesos e lances foren arribats al cantonet del carrer que
done a la plaça del Bordell, que és vers Sent Antoni, essent lo dit mossèn
Paher apartat quasi enmig de la dita plaça parlant ab dit Francí, e al dit
cantó començaren de envestir al dit Johan, escuder de mossèn Guerau, e lo dit
mossèn Paher hoynt açò corregué e vingué la via d'ells, dient: "Teniu al
E dits studiants, no obstant que dit mossèn Paher dehie tenir al Rey,
Rey."
tostemps envestiren a tots arreu, axí bé al dit mossèn Paher com als altres;
aleshores lo dit mossèn Paher près-se a cridar, e creu que cridà aquest mot:
"Resistència!"
, per més de
a dit mossèn Paher, Pedriç e Amat, e hun fillastre de Pere Fornés e al dit
Francí, escuder de dit mossèn Guerau, e, aquests nafrats, dits studiants tiraren
e fogiren la via del Studi.
Item, qui hi pot saber en lo predit, e dix que Morelló lo pellicer, gendre
de Fuster, Johan, scuder de mossèn Guerau, Pasqual Garoça, germà d'ell,
80
Pere d'Alcivit, jornaler, entra de nit en una casa d'estudiants, vora l'església
de Sant Andreu, per tal de furtar-los els diners.
[Lleida, 22 novembre 1485]
En Johan Martí, major de dies, pellicer, habitant en dita ciutat,
jurà[...]
dix que sí, perquè li ha agudat a veremar e ha posat en sa casa algunes vegades.
Interrogat què sab ell,
diu, respòs e dix que està en veritat que dos dies abans de la festa de Sent
Martí prop passada, lo dit Pedro d'Alcivit se amagà en sa casa, e en lo dia
següent se mès en dita casa, çò és, a la part vers Sent Andreu, e quant vingué
la nit entrà per una finestreta de una cambra ahon dormien Arnau lo pastor
ab dos altres, e allí près un punyal del dit Arnau, e obrí la porta de dita
cambra, e muntà-sse
dos gascons, studiants, e mès la mà dejús lo capsal del lit hon jahien, e de hun
cint que y havie del hú tragué tots los dinés que y tenie, e aprés anà a l'altra
part de dit lit e près altre cint, del qual buydà tots los dinés que y eren, e
tornà dit cint allí mateys hon se estave; e sentí remor lo hú dels dits tres,
e llevà
porta del tarrat, on lo près per la cama, e cridà dient: "Hoste, hoste; ací
hi ha ladrons quins han robat!"
E ell,
casa, e aquí ell,
e trameté per mossèn Regent de Cort a Veguer, lo qual vingué e
a la presó.
Interrogat com sab ell,
dits punyal e dinés com dit ha, qui respòs e dix que per quant com fonch
pres ho atorgà tot, presents tots los de casa, e de continent tornat fonch
a quiscú lo seu per ell mateix. Interrogat qui ho pot saber en lo predit, e dix
que Miquel Almacelles e Ramon Monlleó, qui eren en sa casa.
81
El Consell de la Paeria acorda de retornar la quantitat que Pere -Arnau Segrera
havia bestret per reparar les escoles de la Universitat.
[Lleida, 12 desembre 1485]
Quant a la proposició feta per los senyors de pahés dient com per causa
dels adops e obres qui en les escoles de Cànons, Leys e altres escoles, haguessen
hagut pregar a mossèn Segrera bestragués los dinés qui havem mester
per causa de obrar dites escoles los quals muntaven[...]
liures; e com són coses que pus que dit mossèn Segrera havie fet un tal benefici
a la ciutat e levar aquella de tant càrrech, ere grandíssima rahó dit
mossèn Segrera cobràs dites[...]
plassent consellar-los d'on e en quina manera e forma haurien dites[...]
la quantitat][...]
més quantitat de dinés per obrar lo Almodí, qui és de tanta necessitat, com estigue
a grandíssim càrrech e vergonya de la Ciutat e perill de aquells, qui en aquell
habiten o revenen ab sos blats e altres. E lo dit honorable Consell General,
oÿda dita proposició, dit fet remeteren als dits senyors de pahers e pròmens
del Capbreu, los quals vegen d'on poran haver diners, e com ni en quina
forma, en manera que dit mossèn Segrera sie content, e la obra de dit Almodí,
qui està en tant perill, se face, e açò lo més prest que fer se puxe, donant als
dits senyors pahers e pròmens tot e tant poder com dit Consell General té.
82
Baralles entre estudiants, alcavots i rufians a l'hostal del bordell.
[Lleida, 21 gener 1486]
Carles Personada, notari, natural de Morella, regne de València, en fet
propri, sens jurament, e en fet strany, jurà dir veritat del que sabrà e serà
interrogat.
E
etc. E dix que està en veritat que ahir ell, deposant e
bordell de la present ciutat, ha hora tarda de nits vengué hun moço de mossèn
Costa en nom de mossèn Verdancha, stodiant en lo Studi de dita ciutat, dient-li
que li lexàs la sua dona per a dormir ab dit mossèn Verdancha, e de fet
la y leixà; e poch instant, Berenguer Bossom, Matheu Bossom e Pere Bossom,
germans, e Amat, e hun apellat Perot, e hun roffià apellat Febrer, atengueren
a una remor que creu ha és cert here feta entre unes dones heren en dit bordell,
e ell,
e exits, dits Bossoms, junts ab els altres predits tots arrencaren llurs espases
e broquers e descarregaren e picaren tots sobre ell,
lo primer colp li tirà dit Berenguer Bossom, sens dir-li cosa ne mot, lo qual
rebaté ell,
tirà dit Bossom a ell, deponent, una estocada ab la qual lo près per lo collar
del gipó, e ell,
vénch al través hun altre, no porie dir si ere Amat o lo Pere Bossom, mes que
cert here lo hun dels dits dos, e donà-li una coltellada en la mà del broquer esquerra
al través, ab la qual li llevà dos dits de aquella, ço és, los qui són
aprés del polze e principals. E aprés ell,
si ere uberta la portelleta del hostal, e sentint-la uberta, entrà-se
hostal, e allí
ell,
Interrogat si [hi] havie diferències, ell,
germans, hó ab los altres, qui ab aquells heren, e injúries, e dix que en dies passats
en la ciutat de Tortossa, per emparar ell,
començaren certes diferències ab dits Pere Bossom e Matheu Bossom,
pregant-lo los volgués emparar ell,
no hi hagué tocaments, ans hi hagué pau entre ells, en la qual pau
entrevengué micer Pinyol de la dita ciutat, per part de dits Bossoms, e en
Berthomeu Gil notari, d'él,
en scrits, mes prengueren pau de prohòmens los predits.
Interrogat qui hi pot saber en lo predit de anit vespre, e dix que no
hi trobà nengú ab ell,
83
Declaració davant el Veguer de Lleida sobre l'anterior procés.
[Lleida, 23 gener 1486]
Margarida Segarra, de la ciutat de València, dona evada, qui jurà sobre
lo que és interrogat dir veritat.
E
a
e deposant, hun moço de mossèn Costa, studiant, dient que mossèn Verdancha
volie dormir ab ella, e que se
ell al hostaler, e dix: "Pare, coneixeu aquest home ?"
E dit hostaler dix que
sí, que se
a la cambra del dit mossèn Costa; e essent a la cambra, tancà dita cambra.
A poch instant isqueren los Bossoms, tots tres germans, davall lo lit de mossèn
Costa, dient a ella, "Senyora, no podeu tornar a poder de Carles."
E
ella, "Val[gam] Déu, ans permetira morir [Carles]. Dos
. Lavors lo Bossoms, lo major, dix a ella:
o tres messos me poríeu tenir amagada, mas a la darreria, trahent-me a lum,
ya sé lo que"Ara mateix,
. E axí
ara vaig per matar a Carles. Ja us daré a conèixer com jo l'é mort"
ell, dit Bossom, e lo germà seu, anaren, romanguent lo Mateu allí ab ella;
e axí partint-se de la cambra, ella,
feren-la despullar, a mès-se en lo llit ab ell, on here dit mossèn Costa, tots despullats,
metent-se en mig dels dos. Estant una ora axí, poch més o menys, vench
lo dit Berenguer Bossom e Pere Bossom, germans, e Febrer, e ab lo cridà no
véu ella,
ab la spasa tirada, e lo dit Matheu axí mateix ab espasa e cervellera, e conegueren
qui eren, lexaren-los entrar. E lo dit Berenguer Bossom dix a ella,
"Senyora: levau-vos"
, mostrant la spasa mig sangoniosa, dient: "Veus
. Lavors ella,
ací la espasa ab què hé mort a Carles"
"Ay, lassa mesquina! Carles haveu mort?"
E axí, feren-la vestir, e la portaren en altra cambra, prop de Sent Martí;
e a poch aprés, ella,
que la traguessen, que orinar volie, e traent-la, ella,
hon véu lo síndich e moltes altres gents, qui anaven detràs lo dit Bossom per
cobrar a ella,
anà-sse
84
Sobre la detenció del notari major de la Paeria, que, entre altres delictes,
era acusat de furts dintre el Col·legi de l'ardiaca Domènec Pons.
[Lleida, 26 febrer 1486]
Die ·XXVI_o·. dictorum mensis et anni.
ajustar dins la Casa de la Paheria dels prohòmens de la Conservació dels
Privilegis de la Ciutat de Leyda los següents: mossèn Miquel Cardona, mossèn
Jaume Navarra, mossèn Luís Dezvalls, mossèn Berenguer de Rius, mossèn
Pere_Arnau Segrera, mossèn Johan Serra, ciutadà, mossèn Cerdà, Johan Lentes,
Pere Falló, micer Johan Rossell ý micer Francesch Pastor, extra_promeniant.
Acordaren e desliberaren sobre lo propossat per los senyós de pahers, significants
com haurien aguts alguns avisos e sentiments, e tenen dupte que
lo il·lustre senyor inffant don Enrich, lochtinent general de la Magestat del
senyor Rey, no trameté provissions, demanant o manant esser tret en Francí
Morelló, delat de diversos crims e delictes, de la present Ciutat e presó de
aquella, e portat a Barchinona, per procés de regalia, pretenent sie per ell comès
furt dins la Casa del Col·legi dels estudiants de dita Ciutat, la qual casa
serie en salvaguarda de la sacra real Magestat, lo que serie si de dita Ciutat
ho presó se trahie, contra los privelegis, ussos e costums de dita Ciutat. Que
sie tramès e vage al dit senyor Lochtinent General per part de la Ciutat lo
magníffich miçer Jaume Mir, en Leys doctor, ensemps ab hun home de honor,
per los senyors de pahers, e quatre o cinch prohòmens per ells elegidors nomenat
e determenat, als quals sien fetes letres de crehença e instruccions
dictadores a consell de dits senyors de pahers he quatre hó cinch prohòmens
per ells elegidors o de la major part de aquells e dels advocats de dita Ciutat.
E de continent dits senyós de pahers elegiren per a dit fet los prohòmens
següents: mossèn Cardona, mossèn Luýs Dezvalls, micer Johan Rossell, mossèn
Jaume Navarra e mossèn Pere_Arnau Segrera.
85
Un estudiant del Col·legi de l'Assumpta féu fer una llima al serraller Antoni
Cardet per a Francí Morelló, notari, empresonat per sospites dels paers contra ell.
[Lleida, 21 març 1486]
En Anthoni Cardet, serraller, habitant en dita Ciutat,
E
de larch, la qual li fonch mostrada, e dix que sí, que ell la coneix per quant
la ha feta e la y han feta fer.
Interrogat qui la y ha feta fer dita lima a ell,
ho estodiant del Col·legi de la present Ciutat, apel·lat mossèn Conessa.
Interrogat quant temps ha que dit mossèn Conesa ha feta fer a ell,
dita lima, e dix que uns quinze dies ha que la y féu fer a ell dita lima.
Interrogat què li costà a dit mossèn Conessa dita lima, e dix que hun real de
vint dinés li
Interrogat si ha venudes a nengú de mig any ençà, hó dos mesos ensà, claus
forgades, ni lima altra alguna sens la que dit ha ell,
de mig any que no ha venudes a nengú.
86
Per absència del catedràtic misser Vicenç Orrit, és substituït en la seva
càtedra pel doctor en Lleis Jeroni Martí, cosa que promou certes protestes
entre els estudiants.
[Lleida, 31 març 1489]
Als quals proposà lo honorable en Joan Pagès, com a procurador del magníffich
micer Vicent Orrit, son gendre, com lo dit micer Orrit, per raó dels negocis
qui comesos li són per lo senyor Rey, no pot assistir en legir la Cadira a
la qual és estat elet fins a Sent Joan, e ha donat substituhir a micer Gerònim
Martí, doctor molt sufficient, allí present, lo qual presentave allí als senyors
de pahers ý pròmens. És-li fet impediment que no
plàcie provehir que algun scàndol no se seguesque.
E lo dit micer Gerònim Martí, qui allí present ere, dix que ere content de
acceptar, e axí acceptà, la dita substitució, e és content de legir e requirí que
açò es continuàs per mi notari.
Los quals honorables pahers ý pròmens acordaren ý delliberaren que los
senyors de pahers sobre aquestes differències suscitades per causa de la substitució
de la dita cadira parlen ab lo Rector del Studi e se informen de la veritat
del fet, e si desorde algú hi ha, que per los dits senyors de pahers, qui són
conservadors de la Universitat del Studi, ensems ab lo Rector, hi sie provehit
degudament a utilitat e conservació del dit Studi.
87
La Prohomenia comunica al noble Pere de Montcada que ha estat denegada
llicència a mossèn Lleonard Santàngel.
[Lleida, 23 octubre 1490]
L'Estudi
Los magnífichs micer Johan Rossell e mossèn Nicholau Spolter, pahers
l'any present, mossèn Galceran Çaplana, micer Francesch Pastor, Johan de
Olzinelles, Llorenç de Valterra, micer Jaume Mir, Martí Quintana, Johan Alòs,
Johan Matheu, Bernat Mengó, Guim Çequet, Nadal Riambau, Manuel Vilaplana,
acordaren e deliberaren que mossèn Leonart no sie licenciat en nenguna manera,
e que sie feta una letra gracioça a don Pedro de Moncada donant-li rahó de
la causa tant justa de la detenció de dit mossèn Leonart, desenguanant-lo e
trahent-lo de tota sperança.
88
Una comissió d'estudiants presidida pel noble Lluís de Milà, nebot del bisbe
de Lleida, compareix davant la Prohomenia de l'Estudi per suplicar als seus
membres que treballin en la qüestió promoguda entre el Veguer i el Síndic
de la Universitat.
[Lleida, 12 juliol 1491]
Los magnífichs mossèn Andreu de la Pardina e mossèn Johan Pagès, pahers
l'any present, mossèn Johan Agostí, micer Francí Pastor, Nadal Riambau, Manuel
Vilaplana, micer Berthomeu Mahull micer Johan Rossell, micer Jacme
Mir, Lorenç Valterra, Martí Quintana, Nicholau Spolter, Johan Alòs, Johan
Mateu, Jacme Plegamans.
Lo noble don Luýs, nebot del reverendíssimo senyor Bisbe de Leyda, mossèn
Cabanyelles e altres studiants, per part del Studi, supliquaren que actès que
algunes differències se eren seguides entre mossèn lo Veguer e lo Síndich del
Studi, e que lo Veguer fahie rebre testimonis, e lo Síndich per lo semblant ne
volia fer rebre, e que lo Veguer los hi empagave attès que són lechs e de llur
for, fet-los manament que no depossent, e axí, que
A la qual suplicació, exits defora Consell los dits studiants, acordaren e
deliberaren que los senyors de pahers ab alguns pròmens elegidors per ells
intercedesquen entre lo Veguer e l'Estudi, e que
si lo Veguer ha scrit al senyor Infant, que los pahers facen correu a Barchinona
per motiguar dit fet scriguen lo que
89
Prohomenia de l'anyada 1491-92, durant la qual consta l'òbit de la major
part dels seus membres. A través de la llista hom pot veure el traspàs dels
prohoms que més havien pugnat pel redreç de l'Estudi després del setge del
1464. Cal advertir que dins el mateix mes d'octubre morí també el degà misser
Manuel de Montsuar.
[Lleida, 11 octubre 1491]
Promenia del Studi.
Mossèn Miquel Cardona, mossèn Nicholau Pou obit, mossèn Johan Agostí,
mossèn Galceran Çaplana obit, mossèn Pere_Arnau Sagrera obit, Guillem
de Olzinelles obit, Johan de Olzinelles, obit, Manuel de Vilaplana, obit, Joan
Torres obit, Pere Sunyer obit, Odoart Çaporta obit, Francesch Sanç obit, Lorenç
de Vallterra, mossèn Martí Quintana, Johan Pagès, Johan Cuera obit, micer
Jaume Mir, micer Pastor.
E los ordinaris en les coses que no tocaran les cadires a interès llur.
Afegits a dita Promenia
Micer Johan Rosell, Nicholau de Ribera, Nadal Riambau, mossèn Johan Botella,
mossèn Martí_Johan Botella, Guillem Coquet, mossèn Alòs, mossèn Johan
Matheu, Johan Castelló, Jaume Plegamans, mestre Dieguo Camino.
90
Carta dels paers de Lleida als cònsols de Montblanc com a contestació a
una altra d'aquests relativa a un cert metge i mestre d'escoles de Lleida.
Lleida, 31 abril 1497
Molt magníffichs senyors e de molta virtut:
Una vostra letra havem rebuda e, rebuda aquella, ajustàrem nostra Promenia,
en la qual foren algunes gents principals de aquesta Ciutat, cavallers, gentils
hòmens e juristes, als quals fonch lesta vostra letra. E, la veritat, a tots ells
paregué que si semblant cars se sdevenie en aquesta Ciutat, que lo metge
precehirie al batxeller, e açò per quant lo metge és home cassat hi és
molt més antich; més avant, per quant és mestre de scoles, car ací nosaltres
no graduam los baxellers, pus a tant són cassats e pratiguen en la Ciutat. Les
magnifficències vostres faran aquí a son plaher. No havent més a dir, sinó
que la Sancta Trinitat sie en guarda de tots. De Leyda, ha
de
A la ordinació de les magnificències vostres aparellats, los Pahers de la
Ciutat de Leyda.
Als molt magnífichs e savis senyors los cònsols de la vila de Montblanch.
91
Carta dirigida al cavaller Perot Pou, paer de Lleida, resident temporalment
a Barcelona, sobre les bandositats de la terra que afectaven el mateix Estudi.
Lleida, 23 juny 1497
Al molt magníffich mossèn Perot Pou, cavaller e paher de la Ciutat de
Leyda, en Barchinona.
Molt magníffich mossèn e de molta virtut:
Aprés vostra partida havem treballat en pacificar aquestos bandolés lo més
havem pogut, e les parts són tant diferents, que fins al dia present no
poguts concordar, ans van armats per Ciutat amagadament, a gran perill.
E dimarts passat, Ramonet e los altres de sa parcialitat se eren retrets en la
illa, e mossèn Castells ab los altres estodiants los nos han deffesos, de manera
que no
crehem haurà dit ja a vostra Senyoria, que s'í trobà. Axí matex havem hagut
nova certa se moren a Tamarit i en altres parts circumvehines, de què nos
done ara treball en guardar la Ciutat, havem conduhit a
va per Ciutat mirant si entre ningú de ningun loch de aquells infectes. Nosaltres
quant podem trebalam axí en la participació de la Ciutat com en la
custòdia de aquella. Preguam vostra Senyoria, com vostra presència serà en
repòs de dits fets molt útil e necessària, vos plàcia lo més prest poreu venir
a menys dany de vostres fets. E sia la Santíssima Trinitat en custòdia de
vostra persona, com desigem. De Leyda, a
Les reboltes del Estudi són ara majors que mai. Sie
A la ordinació vostra aparellats, los compahers vostres.
92
Providència de Joan d'Aragó, lloctinent general, en la qual hom disposa
que els doctors i els catedràtics de l'Estudi de Lleida siguin tinguts de
llegir personalment en llur càtedra fins a la festa de Sant Joan.
Barcelona, 2 maig 1498
regis domini nostri observandissimi in Principatu Cathalonie et comitatibus
atque paciariis necnon cancellario et conservatori ac rectori Studii Ilerdensis
et aliis universis et singulis officialibus et personis etiam ecclesiasticis ad quos
spectet ipsorumque officialium locumtenentibus et cuilibet eorum salutem et
dilectionem. Quoniam Studium Ilerdense quod priscis temporibus florere et
ipsi civitati ac toti Principatui Cathalonie eiusque incolis decori et commodo
ac aliis quamplurimis non parvo profectu esse consueverat et quidem propter
sanctas et salutifferas et laudabiles apostolicas et regias concessiones Studio
ipsi concessas earumque debitam observantiam nunch prohdolor non modo
propter non observanciam earumdem verum etiam propter eorum licenciam et
imponitatem, qui aut capessende doctrine aut lucri consequendi gracia Studium
et Scholas ipsas frequentant et colunt, ad tantam detractacionem atque deffectus
vergere immo et iam devenisse comperimus, ut pene omnia ibidem ad Dei offensam
et contra instituencium et concessorum mentem eorumque et totius
patrie dedecus et iniuriam in dies succedere videantur; et quia ad nos spectat
predictis debite obviare et oportune provisionis adhibere remedium decrevimus
circa eadem omnia particulariter providere prout necessario esse didicimus.
Quapropter huiusmodi seriei expresse et de certa sciencia ac motu proprio providemus
atque decernimus ut omnes doctores seu magistri in Studio predicto
cathedrantes seu magistrales lectiones legere debentes, eas usque ad festum
sancti Ioannis mensis iunii legere et continuare habeant, et id personaliter,
aut legittime perpediti per ydoneum substitutum, et anno quolibet de sue
facultatis exercitacione publica et consueta actum publicum celebrare; et quod
omnes qui baccallarii esse voluerint in dicto studio, teneantur suum facere
cursum, et baccallarii societatem ibi tenentes sabbatinum actum in scolis semel
in anno tenere seu celebrare pariter teneantur prout fuerat estatutum et
laudabiliter consuetum, super quibus non possit per consilium ipsius studii
aut alias ullatenus dispensari; ac etiam quod omnes baccallarii dicti studii
cuiusvis fuerint facultatis teneantur apertis ianuis eas legere lecciones suas
que vulgo dicuntur
Insuper providemus atque decernimus et prohibemus ut ante dictum diem
festi sancti Iohannis mensis iunii nemini liceat pro legendis lectionibus conductionem
facere aliqualem, sed si que modo facte sunt, penitus rescindantur
et cessent ne lectionibus magïstrorum seu baccallariorum aut cursancium in
dicto Studio seu alias ipsis scolaribus quitquam preiudicii propterea afferri
possit; ceterum quia plurimum confert tam scolarium quam aliorum de dicto
Studio saluti atque proffectui ut ibidem paciffice ac morigerate vivatur, decernimus
et prohibemus ne ipsi scolares aut alii in dicto Studio possint arma
deferre nech ea in domibus suis habere nisi per dictum rectorem fuerint sibi
prius ex iusta causa concessum, nech ludis aliquibus prohibitis ludere neque
lenones aut alterius modi ociose ac detestabilis vite homines in suis domibus
recipere audeant quovismodo, quosquidem lenones a dicta civitate opportuno
rigore atque industria propellere et penitus evitare curetis. Et quoniam debitum
et rationabile est ut electiones doctorum seu magistrorum catredancium
suis quolibet anno temporibus rite ac debite fiant, et ut intelleximus extant
apostolice atque regie concessiones ac privilegia et etiam statuta circa electiones
ipsas et circa premissa et plurima alia provide disponencia, idcirco ac
eadem serie requirendos ex vobis requirentes et hortantes ceteris precipimus
et inde expresse et de certa sciencia sub regie indignacionis incursu penaque
florenorum aurei Aragonum quingentorum regiis inferendorum erariis et
sub aliis penis in ipsis regiis concessionibus appositis, ut circa dictas catredancium
elecciones suis temporibus faciendas studiosius accedatur iuxta dictarum
concessionum ac privilegiorum et statutorum tenorem et mentem, quas et
unumquemque vestrum spectet inviolabiliter observari volumus et iubemus
nostramque ymmo regiam provisio nem huismodi et omnia et singula in ea
contenta exequamini et observetis et per quos deceat observari faciatis ad unguem,
et cavere secus agere quavis racione seu causa. Datum Barchinone,
secundo die mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo
nonagesimo octavo.
locumtenencie
Arx. Mun., reg. 701, fol. 61 (Paperots).
93
Carta dels paers i els prohoms de Lleida al Lloctinent General, en la qual
hom dóna compte dels drets pertanyents al Conservador de l'Estudi segons
privilegis atorgats pel Papa i aprovats i lloats pel mateix Rei.
Lleida, 4 febrer 1499
Sobre certa alteració se porte davant lo Conservador de la Universitat del
Studi de aquesta Ciutat, instant lo magníffich mossèn Jerònim de Castre,
estudiant en Dret canònich, contra lo Síndich e universitat del loch del Palau,
se haurie hagut recós a sa il·lustre Senyoria an aquexa Sacra Audiència
hon dit Síndich, en nom e veu de dita universitat, haurie fermat de dret e obtengudes
letres citatòries e inhibitòries per a dit Conservador ab promisió remetre
les causes davant ell, ell se porte e parts an aqueix altre consistori. E per
quant la dita Conservatoria és lo bé, redreç e aument de dit Studi, e molts
studiants que tenen rendes de beneficis no porien ésser subvenguts ni ajudats
en ses necessitats si no tenien lo favor de dita Conservatoria, e serien posats
en plets, despeses e pèrdua de son studi, nostre Sant Pare volent desviar tals
inconvenients, li plagué favorir e privilegiar dita Universitat de aquella e lo
Rey nostre senyor, loar e aprovar. E per ço, senyor, per aquella amor e affecció
que sempre à conegut esta Ciutat de sa illustre Senyoria, la soplique no done
loch tals formes sien admeses, en tant prejudici de dits studiants e de dita
Ciutat, que serie tornar a no res lo privilegi de dita Conservatoria, com puguen
an dites parts a menys despeses, danys, haver cumplida justícia e ultra lo
mèrit sa il·lustre Senyoria obtendrà de relevar les parts de despeses e danys,
encara esta Ciutat ho tenrà en gràcia e mercè an aquella. La qual nostre Senyor
conserve ab augment de magor stat.
De Leyda, a
De vostra il·lustre Senyoria affectats servidós los pahers e prohòmens de la
ciutat de Leyda.