Text view
Epistolari de la València Medieval II-3
| Títol | Epistolari de la València Medieval II-3 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | E-10_Epistolari II 1450-1472.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | E-Textos administratius |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
El fundador d'un hospital (9, març, 1456)
Al molt magnífich mossènyer e de gran saviesa micer Berenguer Clavell,
cubicular del nostre sant pare, en Roma.
Molt magnífich mossènyer e molt savi:
Segons per lo testament de l'honorable Jacmot Scrivà, donzell, habitador
d'aquesta ciutat, lo qual, aguaytat malament, és stat occís no són molts dies
passats, poreu veure —trellat del qual, o almenys de la clàusula fahent per lo
que davall direm, vos trametem—, lo dit Jacmot Scrivà ha instituÿt hereua
universal la sua ànima en aquesta forma e manera: que voll e mana que, a
honor e glòria de nostre senyor Déu Jesuchrist e de la molt gloriosa mare
sua, e per[què] los pobres de Aquell sien albergats e sustentats, de sos béns
sien venuts tants que los preus que de aquells proceyran basten e compleixquen
a fer obrar un spital en la present ciutat de València al pus prest que fer-se
porà, aprés òbit seu, en aquella part o loch de la dita ciutat que als molt
honorables jurats de la dita ciutat, que ara són o per temps seran, plaurà e
ben vist los serà, etc. Crehem açò, mossènyer, ésser stada disposició divina,
perquè tots los altres spitals de la dita ciutat, per sterelitats e males anyades, se
troben huy en gran diminució de reebuda e carregats de molta major despesa
que solien, e per aquesta rahó, Déus volent, nos entenem prestament dispondre
ab tota diligènçia fer e exequtar per obra presta la voluntat del dit
testador.
Per tal, emperò, com nós dubtam molt que alguns, ab colorades e fictes
rahons, no treballen e procuren ab nostre sant pare en perturbar e fer desviar
la voluntat del dit deffunt, volents-ho comutar o convertir en altres usos —ço
que no és de presomir puixen obtenir, car serà donar causa als lechs de retraure
de tota fundació de tals obres piadoses—, scrivim e supplicam de
present per altra letra nostra al dit nostre sant pare no vulla dispensar ni
atorgar res en contrari de la voluntat e disposició del dit testador, ans mane
complir e exequtar aquella de continent. Pregam-vos, molt affectuosament e
tant com podem, vos plàcia, per tant bona e piadosa obra e per tant interés
d'aquesta ciutat, e encara per sguard e contemplaçió de nosaltres, vullau
donar la dita nostra letra en mans del dit sant pare, e aprés treballar e procurar
ab gran soliçitut e diligènçia que, per mijà e intercessió vostra, obtingam
ço que justament està e ab molta rahó demanam e supplicam, havent-vos-hi
com de vós e de vostra bona diligència e devoció speram, e avisant-nos de
continent del que fet e obtengut haureu. E si per vós e vostra honor voldreu
façam coses algunes, poreu-nos n'escriure ab bona voluntat. E tinga-us en
sa guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor bé apparellats.
Els mèrits d'un cavaller de Rodes (27, març, 1462)
Al molt reverent senyor e de gran magnificència, lo senyor mestre de
Rodes.
Senyor molt reverent:
Digna cosa és vostra senyoria haja en special memòria, entre los altres
frares e súbdits vostres e de la vostra religió, en lo món singular, aquells qui
personalment, en deffensió de la fe christiana e impugnació dels enemichs
de aquella, virtuosament exponen la vida sua a perill de mort e continuadament
fan sacrifici o altre martiri a Déu de les sues persones ab lo zel
verdader de la fe, e que entre aquells, ab piadosos ulls, en les gràcies e
benefficis sien preferits los de la nació vostra, que són tots los naturals dels
regnes de Aragó, de València e del principat de Cathalunya, més que los
altres d'estranyes nacions; e açò demostra ordenada caritat e dret natural.
E com entre los dessús dits súbdits vostres se trobe en la vostra ylla de
Rodes lo magnífich frare Martí Çaera, lo qual ha pus de quatre anys que,
seguint virtuosament la sua obediència, axí en lo castell [de] Sanct Pere com
en altres parts, ha servit bé la dita religió, no sens grans perills, e encara ab
scampament de sanch de la sua persona, e sia, de sí e de tota la sua molt
honorable parentela, nat de honorables persones de aquesta ciutat, les quals,
per lurs virtuts, han acostumat regir e regeixen aquella en officis de molta
honor, per tal, nosaltres, als quals, com a pares e regidors de aquesta cosa
pública, pertany comendar e favorir los fills de aquella, majorment aquells
que ho merexen per lurs virtuts, ab la major affecció que podem ne sabem
scriure, pregam la reverent senyoria vostra vulla, per sa gran virtut, lo dit
frare Martí Çaera haver en special recomendació, amor e gràcia, en manera
que aquell sia en col·lacions de benefficis e comandes axí tan remunerat e
favorit que a aquell sia premi de virtut e a
persones en lo vostre servir, e nosaltres conegam la intercessió nostra haver
ab la senyoria vostra obtés tant justa petició. Offerint-nos per part de aquest
regne, per la honor e prosperitat de la vostra religió e vostra, fer ab molt gran
voluntat tot lo que
senyor Déus conserve en sanitat e prosperitat la vostra molt reverent e
virtuosa persona.
Scrita en València, a
A la honor e ordinació vostra molt promptes en totes coses, los jurats de
la ciutat de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
L'intervencionisme de la Corona (17, octubre, 1460)
Al molt reverent pare en Christ lo senyor bisbe de Gerona, conseller e
canceller del senyor rey.
Molt reverent pare en Christ:
Lo senyor rey, ab letra sua de
insòlites e no acostumades de dir —ni menys scriure— de rey e senyor a
sos vassalls feels e obedients, per causa de la elecció, feta per nosaltres segons
furs, privilegis, pràtiques, libertats e bons costums antich[s], de offici
de advocat d'aquesta ciutat en persona de micer Miquel Dalmau, vaccant
per mort de micer Johan de Gallach, demostrant gran congoxa e desplaer
perquè volguera fos elet al dit offici micer Pere Belluga, donant-nos gran
càrrech del que fet havem. Res d'açò, emperò, no obstant, nosaltres tenim
ferma creença que lo dit senyor, per mercé sua, ama aquesta sua ciutat e lo
augment e beneffici d'aquella, per molts bons respectes que ací no curam
recitar, e no és de presumir per cosa del món que vulla preferir un singular, majorment
tal com lo dit micer Pere Belluga, a la honor e interés d'aquesta ciutat.
E si nosaltres, juxta los dits furs, privilegis e libertats, havem procehit a
fer la dita elecció de persona scientíffica, disposta e major, de tota excepció,
molt devota e affectada al servey del dit senyor, no entenem per açò haver-lo
deservit ni haver-ho fet per altra sinistra intenció. Quesvulla sia stat donat a
entendre a sa senyoria, creem fermament que si lo dit senyor hagués lesta la
dita letra, no la haguera manada desempachar tal, e ab tant dures paraules,
per nosaltres haver fet lo degut e acostumat, no punt en derogació de son
servey e volu[n]tat, com no sia stada jamés tal la nostra intenció, ni serà,
Déus volent. E per tal, havem a creure que la dita letra no és stada emanada
de la mente del·liberada de la preffata majestat. E per bé, senyor, que lo dit
micer Pere sia home de sciència, si lo dit senyor hoÿa, axí com nosaltres
hoÿm, quant, per sos actes e pràtiques en nom seu e per affers seus propris,
és fet odiós a tot lo poble e molt sospitós als que han càrrech de regir aquesta
ciutat, no és de presumir volgués fos advocat ni entrevingués en affers alguns
de la dita ciutat, ans creem verdaderament proveyria en lo offici que té de
advocat fiscal. E és fort cosa que vulla ésser advocat dels que no confien d'ell
ni
Ha mogut lo dit senyor per la dita sua letra, per algun expedient, que,
romanint en lo dit offici lo dit micer Miquel Dalmau, per lo semblant sia
assumpt e elegit en advocat lo dit micer Pere, e que la pensió acostumada
donar a un advocat sia donada a aquests dos per eguals parts, e lo exercici en
les honors, càrrech e prerogatives sien comunes a tots cinch en la forma
acostumada dels quatre, tro a tant succeesca vaccació nova de algú, etc. Seria,
senyor, cosa molt nova, impertinent e no acostumada, de la qual fàcilment
se porien fer per avant, en son cas, arguments molts damnosos a la cosa pública,
ultra lo que dit havem dessús e lo gran desorde que se
tot açò scrivim assats larch per altra letra nostra a la dita majestat.
Pregam-vos, per ço, senyor, e demanam de gràcia, ab quanta affecció
podem, vos plàcia, de part de nosaltres e d'aquesta ciutat, donar bé a entendre,
si mester serà, tot ço que dit és al dit senyor rey, supplicant-lo ab gran
affecció sia mercé sua vulla benignament admetre e haver per accepta la dita
nostra elecció, feta a gran servey seu e beneffici d'aquesta ciutat, e no vulla
permetre que persona tal e no accepta, ans molt sospitosa, obtinga tal offici.
Creem verdaderament que lo dit senyor, per bona intenció e, encara, per los
dits sguarts e altres molts que volem ací callar a present, li prestarà paciència
e no voldrà donar loch a tanta divessió, càrrech e vergonya d'aquesta sua
ciutat, feta a tota sa voluntat, la qual no ha fallit may ni sabria fallir en tot
servey seu. Avisant-vos, senyor, que si lo dit senyor no acceptara nostres
supplicacions e vostres, ço que no podem presumir, nos convendrà, per conservació
de furs, privilegis e libertats, fer-hi en tot cas altra major instància,
no sens grans càrrechs e despeses d'aquesta ciutat, que u ha molt poch necessari.
Confiam que per vostra virtut e per contemplació de nosaltres hí
d'aquesta ciutat, hi voldreu fer tot lo possible, e haurem-ho a molta
complacència e plaer singular. Rescrivint-nos fiablament de tot ço que voldreu
façam per la honor vostra ab molt bona e presta voluntat. E tinga nostre
senyor Déus vostra reverent paternitat en sa contínua protecció e guarda.
Scrita en València, a
A la honor e complacència de vostra reverent [paternitat] molt prests,
los jurats de València.
Al molt honorable mossènyer e de gran saviesa mossén Luís de Vich,
conseller e mestre racional de la cort del senyor rey en regne de València.
Al molt honorable mossènyer e molt savi mossén Anthoni Nogueres,
conseller e prothonotari del senyor rey.
Al molt honorable mossènyer e molt savi mossén Domingo d'Echo, conseller
e secretari del senyor rey.
Les obres d'Eiximenis (29, octubre, 1461)
A la molt spectable, magníffica e molt virtuosa la senyora comtessa de
Cocentayna.
Molt spectable, magníffica e molt virtuosa senyor[a]:
Gran temps és passat que per los honorables llavors jurats d'aquesta
ciutat, segons som stats verídicament informats, foren prestats, per trelladar,
al spectable comte de Cocentayna, marit vostre, dos libres o volums appellats
del Cristià, que és obra complida e ordenada per lo molt reverent mestre
Francesch Eximénez, e som certs que los dits libres són ja trelladats. E com
sia molta rahó que la dita ciutat cobre duymés los dits libres, la recuperació
dels quals, per oblit, és stada tro ací algun tant differida, vos pregam, senyora
molt spectable, affectuosament, nos trametau, com abans sia possible, los
dits dos libres o volums originals, perquè nosaltres ne puixam donar bon
comte e rahó a la dita ciutat; e serà cosa que molt vos agrayrem. Rescrivint-nos
ab tota confiança del que voldreu façam per la honor vostra. E tinga-us
en sa contínua guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor bé apparellats.
[...]
[...]
[...]
[...]
Un problema residual: el fur d'Aragó (21, gener, 1461)
A la sacra majestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
Recorda
a vostra majestat, a instància dels crehedors de la baronia de don Jacme
d'Aragó, fos mercé vostra manar-los fer justícia en los censals que han sobre
la dita baronia. E tro ací, los dits crehedors no han pogut obtenir deguda
conclusió.
Veritat és, senyor, que ara novament havem sentit que mossén Loís Cabanyelles,
lochtinent de governador en aquest regne, de manament exprés
de vostra majestat, seria anat a la dita baronia, e senyaladament a la vila de
Vilafermosa, per haver les rendes de la dita baronia e la juredicció d'aquella
a mans sues, ans verdaderament vostres, e exercir altres certs actes. E quant
és stat a la dita vila, manifestament li és stada feta resistència, e diu-se que a
un alguatzir seu serien stades desparades dos ballestes, e aprés a ell personalment,
dient-li alguns de la dita vila, e senyaladament un qui
del dit don Jayme, appellat Anthon Navarro, que, si no jurava de servar los
furs e libertats de Aragó, no l'acullirían ni farían res per ell, ans li resistirían,
axí com han e de fet fahien so e continent de resistir-li ab armes; e més, li
han denegat donar viures e victualles. E axí, lo dit lochtinent de governador,
forçadament, fets certs actes de ço que dit és, buydà la dita vila, e se n'és
haüt anar a la vila de Lucena per rahó dels dits actes desordenats, e d'allí se
diu que de totes les dites coses hauria scrit e consultat vostra majestat, e
spera vostre manament del que deurà fer.
Ultra açò, senyor, sabem bé que lo dit don Jayme, o altri per ell, e
senyaladament En Johan Valldaura, hauria fermat de dret en poder del justícia
de Aragó e d'aquell hauria obtengut que certs sobrejuncters per ell creats
s'esforcen usar juredicció en la dita baronia, inhibint los porters de la cort de
la governació d'aquest regne e tollent-los forcívolment les penyores que
haurien fetes. Tot açò, e altres moltes coses en manifesta derogació de furs e
privilegis, ab ajuda e favor del dit don Jayme. Havem, senyor, a considerar
ab molta congoxa que si en aquests actes, axí scandalosos e de mal exemple,
no és provehit degudament e presta per vostra majestat, molts altres d'aquest
regne qui
dit don Jayme, faran lo tal e pejor, en total desolació e destrucció d'aquest
vostre regne. E jatsia, senyor, que en açò concórrega gran interés dels dits
crehedors, emperò, ara, senyor, havem a pensar e creure que, duymés, lo
principal interés és de vostra majestat, per causa de la gran inobediència que
a aquella és stada feta en persona del dit vostre official. E és, senyor, dura e
fort cosa, e molt incorportable, que lo dit justícia de Aragó vulla e presumesca
exercir juredicció fora sos límits d'Aragó.
Supplicam vostra majestat, axí humilment com podem, que per les dites
consideracions e altres moltes que s'í porían applicar, e senyaladament perquè
aquest foch e mal contagiós no
regne, sia mercé vostra hi vulla ben veure e proveyr per tals e axí prests e
rigorosos remeys com lo cas requir, per forma que lo vostre official, axí
preheminent, no reste axí lles e ab tant càrrech, injúria e innomínia, e los dits
crehedors obtinguen son obtat e justícia. E haurem-ho a molt singular gràcia
e mercé de vostra majestat, la qual nostre senyor Déus per sa infinita
clemència vulla longament conservar ab tanta exaltació de honor e glòria.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra majestat humils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
El conflictiu dret de pasturar (24, novembre, 1462)
Als molt honorables e savis senyors, tots e sengles justícies, jurats e
altres officials en qualsevol vila [o] loch del present regne constituïts, e a
llurs lochtinents, al qual o als quals les presents pervendran. Los jurats de la
ciutat de València. Saluts, ab creximent de honor.
Signifficham-vos que davant nosaltres és sta[da] feta gran clamor d'alguns
de vosaltres per part d'alguns cabanyers e carnicers que tallen e acostumen
tallar carns en carneceries e taules d'aquesta ciutat e contribució
d'aquella, dients que, per moltes vies exquisites, vos esforçaríeu voler bandejar
e privar llurs bestiars de vostres tèrmens, imposant als pastors alguns
drets insòlits e no deguts. E, encara, ab manaments e ordinacions haveu
prohibit e vedat que als dits pastors pa dels flaquers ne altres coses no sia
pastat, [n]e venut forment, e encara no
llurs diners, e altres maneres no permeses, majorment en tal temps que los
dits cabanyers e carnicés, per redubte de les fames e moviments que
de Castella, forçadament los cové apartar llurs cabanyes e bestiars de la
frontera e entrar dins lo present regne.
Vosaltres, senyors, no crehem puxau ignorar lo gran privilegi e libertat
que ha aquesta ciutat de poder amprivar tot lo regne, a la qual sola per lo rey
En Jacme, de gloriosa memòria, foren donats e atorgats tots los tèrmens e
amprius del dit regne, e aquella és primera e preceeix a tots altres. Pregam-vos,
per ço, e requerim que, arribant qualsevol bestiars, de carnicers o altres
que acostumen tallar carns en la dita ciutat e contribució d'aquella, en qualsevol
parts de vostres tèrmens, puix no sien boalars o lochs vedats, acullats
aquells benignament, donants provissió e bona pasciència d'estar, pasturar e
ampri[v]ar aquells, tollents e abolints totes inibicions e ordinacions contràries
a la libertat e privilegis nostres, e havent-vos-hi en tal manera —almenys
occorrent lo temps de tanta e tal necessitat— que los dits cabanyers e carnicés
sien contents de vosaltres e de vostre bon aculliment, e no hajen causa de
recórrer a nosaltres, car en tal cars nos hi convendria proveyr per altres deguts
e prests remeys. E devets pensar que gran rahó requir que aquesta ciutat,
qui és mare e cap de tot lo regne e reporta tots los càrrechs d'aquell, deu
ésser davant totes les altres universitats proveÿda e abundada de viures, perquè,
aquella proveÿda, s'estén a tots los menbres, e per lo contrari[...]
Scrita en València, a
Urbanisme i amor patri (22, octubre, 1471)
Sacra real majestat.
Sereníssimo senyor:
Per lo interés de aquesta vostra república e, encara, per la indempnitat
de alguns vehins e circunvehins de la casa de Calatrava, per la roÿna e perill
que menaça tots jorns la dita casa, per ésser constituhida en tal punt que és ja
feta inhabitable e roÿnada —e és una cosa molt vergonyosa, perquè és
construhida en lo millor quasi de la ciutat—, volem signifficar algunes coses
per la dita causa a vostra majestat perquè hi proveexca, car si informada ne
fos, forsa sens nostres supplicacions hi haguera, per sa acostumada virtut,
degudament provehit. E perquè mils senta e sàpia vostra excel·lent senyoria
amplament la causa de la roÿna de aquesta casa e destrucció de aquella, la
qual de present vos signifficam e és aquesta: per quant los priors que són
stats ordenats e han hagut càrrech per lo temps passat, e han de present, de
administrar la dita casa, són de nació strangera e no tenen amor a la pàtria,
car no curen sinó usufructuar e viure e passar son temps splèndidament, e no
millor[ar] ne reformar la dita casa, en la qual ha huy més erbes que teules, e
les cubertes sobiranes e les jusanes són totes caygudes, e no sembla sinó hun
corral de inmundes coses, e si en lo desert fos tal cosa, no seria sinó spel·lunca
de ladres.
E per les coses dessús commemorades e altres sguarts bons, venint a
notícia e en conexença de açò, lo reverent mestre de Calatrava ordenà, per
obs de reparar la dita casa e tornar-la al primer stament e que fos habitable,
e encara per alguns dans donats als circunvehins, segons se diu, que
annualment hi fossen consignats mil
solament per la dita fàbrica e per lo que dit és se hajen a despendre e convertir
en aquella, e los quals se paguen contínuament de les rendes de Burriana.
E los priors qui per temps passat són stats, e lo qui de present és, han haguda
pocha cura de distribuyr la dita quantitat assignada e consignada en la dita
fàbrica. Bé feyen demostració, ab gran ostentació, comprant calç, pertret e
alguna fusta, dient: "Volen reparar e reformar la dita casa".
E, a l'último, res
no s'í exequuta, e lo que han pagat per lo dit pertret se pert a poch a poch. E
axí tots, de uns en altres, se mengen aquests diners destinats e consignats per
a la dita obra, car lo que hi bestraen fent la dita demostració és tan poch que
no és molta la summa, e la resta se distribueix e converteix en lo que bé
E per ço, senyor molt excel·lent, per lo interés de aquesta ciutat que no
sia en alguna part roÿnada, e, encara, sol·licitats e requests ab sol·lícites
instàncies per alguns ciutadans de aquella —e principalment per los vehins
de la dita casa, per quant, si la dita cau, destrohirà totes les cases
circunvehines—, volem signifficar totes aquestes coses a vostra senyoria perquè
hi proveexca. E sembla
plasent, que acomanàs a alguna notable persona ab ydònea fermança e seguretat
la administració de aquests diners, perquè
dita casa e dels damnejats e no en altres usos, segons dit és, e, encara, ne
donàs compte del que y comprarà e obrarà, per forma que aquesta ciutat sia
embellida, e la casa dessús dita reformada e conservada, e los vehins preservats
de perill. E serà cosa, senyor, que, ultra que provehirà vostra senyoria
justíssima, provehint en tan evidentíssima roÿna e perills preparats, nosaltres
ho tendrem a singular gràcia e mercé, e axí u supplicam vostra majestat
ho faça, la qual nostre senyor Déu conserve ab molta exaltació e honor.
De la vostra ciutat de València, a
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Rebel·lió a Catalunya (16, juny, 1462)
Als molt reverents, nobles e magníffichs senyors los diputats del General
e consell llur, representants lo principat de Cathalunya.
Molt reverents, nobles e magníffichs senyors:
Rebuda havem vostra letra, scrita en
passat mes de maig, a la qual, lesta e bé entesa, vos responem que havem
haüt grant plaer e consolació, de una part, de l'avís e scriure que
volgut fer, asats amplament e estesa, per la dita letra vostra, per la qual restam
certiff[ic]ats de les coses en aquella contengudes specifficadament e distinta,
ab les qualitats e circunstàncies les quals han occorregut en los fets; de
les quals coses solament havíem alguna notícia, ab no pocha conguoixa, per
algunes letres, fames e per altres vies no prou certes. De altra part, havem
haüt molta conguoixa, gran desplaer e enuig, de les differències, novitats e
discòrdies en vostra letra recitades, les quals, e les coses per rahó de les dites
differències subseguides, no havem pogut legir sens grandísima tristícia e
dolor, considerants pri[me]rament lo nostre sereníssim rey e senyor ésser
dotat de molta humanitat, virtut e clemència, la excel·lentíssima senyora
reyna ésser molt prudent e de tota rectitud e justícia insignida, [e] vosaltres,
reverents, nobles e magníffichs senyors lo insigne principat representants, e
tots vostres predecesors, ésser stats e ésser indubitadament fidelíssims e
devotíssims vassalls e servidors de la prefata magestat, ardents tots temps,
per pur zel e amor, de aquella fe, devoció e naturalea que nostre senyor Déus
e natura han inffuses maravellosament en los vostres ànimos tots temps vers
la conservació, prosperitat e exalçament de la gloriosa corona de Aragó, en
tant que no és algú qui puixa prou comendar ni loar la fidelitat dels cathalans,
tant comprovada per innumerables e strènuus actes axí de vostres precessors
com vostres. E de la qual fe, tots los vasalls de la dita real corona, senyaladament
los del regne [d]'Aragó, vosaltres, senyors, e nosaltres, entre totes les nacions
del món som singularment ennoblits, contemplats e exalçats, no
havens egual ab nosaltres alguna altra nació en aquella virtut.
Considerants aprés, ensemps ab les dessús dites coses, les clamors e
greuges per vosaltres, senyors, recitats en la dita vostra letra, dels quals han
procehit molts enantaments e grans procehiments, alguns dels quals són
inrreparables, com són stats los de les exequcions e morts de presonés, la
vida dels quals no pot ésser restituhida, e, lo que pus dur és, que vehem les
dites coses dispostes e preparades a produhir grans mals e inconvenients, e
per ço les dites coses causen en les nostres penses molta e inextimable
conguoixa, fahent-nos treballar e molt fatigar per diverses pensaments a cascuna
part; emperò, no vehents altra cosa que grans dans, grans treballs e
tribulacions, de les quals, contemplants nosaltres lo respecte que han a la
prefata magestat, cap e prencipi de tota aquesta monarchia, e lo respecte que
han a vosaltres, senyors, qui sou frares e germans nostres, membres tots de
un cors místich e de una república indivisible e inseparable, creheu havem
haüt e havem lo degut e molt gran sentiment, per lo qual en los dies passats
havem pensat e contínuament pensam quina provissió, remedi o ajuda poríem
fer per mittigar o remediar tants e tals mals e inconvenients; e, per ésser los
fets tant àrduus e de tan gran importància, no han pogut ni poden haver
deliberacions oportunes en poch temps.
Veritat és, senyors, que som stats en molta turbació e congoixa per lo
que legim en vostra letra, entre les altres coses: que la majestat del senyor
rey hauria empenyorats los comdats de Roselló e Cerdanya a l'il·lustríssimo
rey de Frància per certa suma de moneda, e hauria donats a saquo e partits
los béns de cathalans. Les quals coses no
tant prudent, virtuós e humaníssim rey e senyor, ni nosaltres per res al món
les podrem creure: tant són offensives de les piadoses orelles, e crudelíssimes.
E per ço, crehem que en aquests fets, reports deuen fer e produhir molts
dans, axí los qui són fets a vosaltres, senyors, dels fets de la prefata real
majestat, com per semblant moltes relacions que són fetes, axí a la dita serenitat
de nostre rey e senyor com a la excel·lència de la inlustríssima senyora
reyna, de vostres fets, processos e enantaments.
Emperò, deveu tantes prudències, reverències e virtuts considerar, e molt
atendre que lo enemich de Déu, Satanàs, príncep de divissió, en lo cel, tantost
que fonch per Déu en la pus excelent natura creat, conturbà totes les
angèliques jera[r]chies e aqueles constituí en discòrdia; aprés, caygut de les
celestials cadires, sembrà la antígua zizània entre Déus omnipotent e los
primers pares nostres, e contínuament en los succesors de aquells, qui som
nosaltres. Studiosament, si legim tots los actes del principi del món fins a
huy, no ha empús trebalat ni treballa aquell pare de iniquitat sinó en constituir
los hòmens en guerres, discòrdies e disce[n]sions, conturbant ab
exquisites maneres aquella pau que lo nostre senyor Déus e salvador Jesuchrist
tramés als hòmens en lo món, fins en tant que la ha feta fugir de la terra per
força e se n'és pujada als cels. E axí ho fa aquell maligne sperit en aquest
temps, succitant, ab diligent e contínua astúcia, paraules, reports, pensaments
e obres noves, hoc e disponent-hi malignes e diabòliques persones,
qui són ministres e instruments de aquell, per les quals aquesta unitat, amor
e germandat sia conturbada, molestada e fatigada; mas confiam en la divina
justícia e en los sants àngells e en altres sants protectors e patrons de aquesta
una prohíncia e un regne —encara que sien en aquell diverses presidats, unit
tot, emperò, a la fidelitat de la real corona de Aragó—, que no permetrà aquell
enemich de humana natura obtenir o haver la fi de sos malignes desigs, ans
pròsperament perserverarà la república nostra en la sua acostumada
unifermitat e confforme voluntat.
Emperò, no volem callar-vos, per nostra consolació e informació, una
cosa, la qual nos ha en alguna admiració constituhits, e és aquesta: havem
vist en los capítols a aqueix insigne principat atorgats per la preffata majestat,
que lo senyor rey en Catalunya, o son primogènit, o successors de aquells,
no puxen haver en son consell sinó cathalans naturals e domiciliats en
Cathalunya, excloent-ne aragonesos e valencians, e que los officials, ministres
e hòmens de la casa del dit senyor primogènit sien cathalans. Car par a
nosaltres, no curants dels officis de juredicció, los quals és rahó sien de
cathalans, emperò, fora los dits officis, apartar aragoneses e valencians del
consell del senyor rey e de la casa e consell de l'inlustríssimo primogènit és
vist algun tan fer prejudici e lesió a la dita germandat e unió de tots los dits
regnes e principat, per comuns e inrrevocables privilegis ordenada, e per
tots los antichs e per vosaltres, senyors, comendada, desigada e observada.
Haurem, emperò, plaer gran de ésser per vosaltres informats de la inteligència
e seny dels dits capítols, car nosaltres, seguints aquella dessús dita bona
germandat e unitat, no obstants les dites coses, sentints-nos de aquestes tantes
novitats, segons dit és, havem del·liberat, aprés molts rahonaments, trametre
a la prefata majestat nostres embaxadors per aquesta ciutat, e, encara,
si bonament se porà fer-hi, iran per tots los staments de aquest regne per
suplicar nostre rey e senyor que ab humanitat, virtut e clemència se haja
envers vosaltres, dels quals no cregua algunes sinistres infformacions ni done
loch a les coses damnoses a la sua real corona ni a sos fidelíssimos e bons
vasalls, ans, com a magnànim rey e senyor, conserve la justícia e rectitud a
cascú, cesant de procehir a actes de fet e prejudicials a les vostres libertats,
privilegis e constitucions.
E d'aquí avant iran a vosaltres, senyors, los dits embaixadors, per pregar,
instar e exortar-vos vullau per vostra gran prudència madurament advertir
e procehir en aquests fets, cessant per semblant de actes extremos,
productius d'escàndels, e senyaladament de actes irreparables —car lo semblant
dit havem e molt pus larch scrivim a la prefata majestat—, en manera
que no recreixen majors odis e iniquitats destructius de la cosa pública, mas
que
concòrdia dels fets. Car saben vostres reverències que tot regne en si divís és
desolat, e la virtut unida preval a la dispersa o divisa, e per ço, lo bé de la
pau, conservadora del món, és inextimable, per la qual les coses poques són
fetes molt grans, e, per lo contrari, les grans són diminuhides e reduhides a
no res. E per experiència havem vist que la real corona, que Déus mantinga,
de Aragó, a principi poqua, ab unitat e concòrdia de sos fidelíssims e bons
vasalls, e ab la justícia dels reys, contínuament és stada prosperada e augmentada
en maravellosa manera fins als nostres dies, en molts e grans regnes
e senyories per aquella conquestes e conquests, més que tota altra real
corona.
Donem orde, donchs, entre tots, que de ací avant, per divissió o contenció
quinasvulla sia, o en altra manera, no
ço que tots abhominam, mas contínuament prospere e augmente en la mà de
Déus omnipotent. Aquest és, senyors, tot lo vostre e nostre studi e desig. E
serà tots temps ab la ajuda de nostre senyor Déus, lo qual endrece los vostres
e los nostres justs actes principalment a la honor, glòria e benedicció sua, e,
aprés, a servir, fidelitat e hobediència del sereníssimo rey e senyor nostre
benaventuradament regnant, e a conservació de tots sos regnes e terres, de
nobilíssima fidelitat ornades. Offerint-nos bé disposts e apparellats a tot lo
que útil e honor sia d'aqueix insigne principat. E sia lo Sperit Sant vostre
protector.
Scrita en València, a
Los jurats e consell general de la ciutat de València, a tota vostra honor
e complacència bé apparellats.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Ovelles sense pastor (8, març, 1454)
Al molt reverent senyor, lo senyor cardenal de santa mare Sglésia, bisbe
de València.
Molt reverent senyor pare en Christ:
Lo gran càrrech e cura singular que havem per nostre offici nos fa pensar
en totes les coses que redunden en servey de nostre senyor Déus e beneffici
de tota la cosa pública. Dehim-ho, senyor, per tant que no ignora vostra
reverent paternitat ha entorn de
dignitat e bisbat de València, en lo qual temps no y haveu feta residència, o
fort pocha, reebent per vostres ministres cascun any ultra
val lo dit bisbat, e despenent aquells en parts stranyes fora d'aquell, apartat
de vostres oveles, les quals per la vostra tant longa absència són en moltes
maneres dispergides e affligides. Quant dan e detriment, senyor, d'açò reporta
aquesta ciutat e singulars d'aquella, e encara tota la cosa pública, no és
cosa se puixa recitar. Entre les altres coses, senyor, los officials reals, e nosaltres,
e molts altres, que en casos de importància havíem acostumat haver
calor, consell e ajuda de vostra reverent paternitat e ab aquella érem en moltes
coses ajudats e consolats, ara som privats de tal e tant beneffici per vostra
absència. E d'altra part, axí com per vostra presència en aquesta vostra diòcesi
se seguien moltes comoditats e subvencions a moltes maneres de gents,
ara e grans dies han cessat e cessen per la dita vostra longa absència.
E jatsia, senyor, aquesta tanta absència, per los dits sguarts e molts altres,
sia stada a nosaltres e a tot lo popular molt congoxosa e de gran molèstia,
havem-hi, emperò, donat conport tro ací, per lo que se esguarda al servey
del senyor rey principalment, no crehents, emperò, fos de tanta durada.
Duymés, senyor, axí per visitar vostres ovelles, que són privades de llur
prelat e pastor tant temps ha, com per retre vostre deute, al qual principalment
sou obligat, vos demanam de gràcia special que, obtenguda de nostre
sant pare e de la sacra majestat del dit senyor rey licència —la qual som certs
és en mà vostra, puix hi demostren volentat—, vos vullau dispondre lo pus
prest que sia possible en venir e residir en aquesta vostra diòcesi per regonéxer,
visitar e consolar vostres diocesans, axí com ab grandíssima devoció desijam
e havem necessari, sperants, senyor, que ab la vostra presència se porà entendre
degudament en moltes coses concernents servey de nostre senyor
Déus e del dit senyor rey, e beneffici de tota la cosa pública d'aquesta ciutat
e regne, ço que no
ministres.
Car entre les altres coses, senyor, assats àrdues, nos occorre de present
que alguns moros de Granada, ab massa temeritat, han comés molt[e]s
offenses en los temples de Déu, dins e fora la vostra diòcesi, axí com en
Algezira, que dedins la sglésia han gosat furtar algunes joyes —e entre aquelles
se n'han portat algunes formes consagrades—, e d'altres sglésies han
pres e furtat creus e càlcers, e altres moltes coses que han en diverses [lochs]
fet en aquest regne, en no pocha offensa e injúria de nostre senyor Déus e
dels christians, no reduptants cometre en aquells moltes turpitats. Alguns
dels quals moros que tenen offici d'almugàvers, que han comés los dits e
altres crims e actes detestables, se troben presos al present en la frontera de
Castella tro en nonbre de set o huyt, los quals, ab altres moros de la terra e de
Granada, han cabut en los dits malefficis, e derrerament en lo insult seguit
en aquest regne, en un loch de mossén Pere Fabra appellat Bolbayt, del qual
se n'han portat e robat quasi tots los moros e mores e la roba. Ab la dita
presa, que, passant per Castella, portaven en Granada, són stats aguaytats e
presos ab certs christians castellans. Per fer-ne servey al senyor rey e complaure
a alguns amichs de aquest regne, és deliberat lliurar los dits moros
almugàvers en poder dels officials reals e de nosaltres perquè se
e punició, pagant, emperò, alguna competent cosa per treballs e despeses.
E sobre açò, senyor, nosaltres, ab alguns de la Sglésia e del stament
mil·litar e d'algunes viles reals, havem comunicat e parlat entre nosaltres
per haver los dits moros almogàvers a nostres mans, pagant alguna cosa
competent per aquells. E, vist que lo General d'aquest regne, al qual pròpiament
se drecen pagar tals despeses, no és en punt de poder-hi supplir cosa
alguna, havíem per bo e expedient que fos conpartit entre los de la Sglésia e
los del dit stament militar e aquesta ciutat e algunes viles reals, axí com
Exàtiva, Oriola, Ontinyent. E tots vénen deliberats, tro als de l'orde de Muntesa,
fer-hi lo degut, per lo cas ésser de tanta importància e perquè se
seguesca punició e castich tal, que pas en terror e exemple als altres, exceptants
los vostres vicaris e procuradors, los quals, amprats, rasament han respost que
ells no y contribuyrien cosa alguna.
Cosa nos par, senyor, molt dura e inpertinent que vostres officials, en
cosa tant àrdua e axí expedient e necessària —puix, com dit havem, les facultats
del General no y poden supplir—, hajen a donar tal reposta e exemple als
altres per lo que toca a vostra senyoria, qui sou lo principal prelat e prebendat
en aquest regne, e, per dreta rahó, tots los altres ne deuen sentir subvenció
e ajuda quant lo cas ho requer. Supplicam-vos, senyor, sia mercé vostra
vulla scriure e avisar als dits vostres procuradors que, en tals e senblants
casos, se rétan liberals e promptes rahonablement, e no donen causa de fer
rebuar los altres, car si dans e mals s'esdevenen en aquest regne, a vós,
senyor, e a vostres rendes, entre los altres, ne tocarà massa gran part. És,
donchs, rahó, per tots los dits sguarts, que la part vostra se
tals despeses, que inporten gran fruyt a la terra, e terror e spant a tots los
mals hòmens e moros d'aquest regne; e, si no
major audàcia e atreviment del que ja tenen.
fonch inibit e vedat que no
tothom anàs a les sglésies. E açò és stat causa d'algun temps atràs que molts
volen oyr misses de nit en les sglésies, e molts ans del jorn, e fa
pocha reverència e molt desorde per la hora ésser tal, e no sens perill e
scàndel dels que y van e fan honor, donant-se avinentesa de aguayts e inconvenients.
D'altra part, nos par cosa molt inpertinent que tals sacrifficis d'aquell
Déu e Senyor que volch venir per il·luminar lo món, se facen en tenebres, no
ab deguda honor e reverència. E d'aquén, en gran part, és introduÿt que no
és donada licència de oyr misses en cases privades, puix les poden oyr de
nits. A nosaltres, senyor, si a vostra senyoria era plasent, parria que aquestes
coses no
durant vostra absència als vostres vicaris generals, los quals haguessen
facultat de dispensar-hi segons la condició e stament de les persones, fahent
differència, la que fer-se deu, de uns a altres, ab tal presupòsit que fossen
informats e sabessen certament que la tal casa per a la qual se demanàs tal
licència fos competent e ben ornada e tal com la cosa mereix; e en aquesta
manera s'í poria sens càrrech algú dispensar. Aquest orde, senyor, nos par
degut e algun tant necessari e pertinent, car molts hòmens de condició e stat
qui no han tals facultats, axí en lo arrear com en lo anar acompanyats e
amprar dels amichs, se comportaran de moltes coses, podent oyr missa en
casa, que no faran si àn de oyr missa en sglésia. E on en açò fos necessària
licència o volentat de nostre sant pare, som certs aquella no us serà detenguda,
com en altres coses per vostra reverència demanades la sua santedat hi haja
benignament dispensar.
Sia, donchs, mercé vostra vullau en tot benignament advertir e proveyr-hi
segons de vostra senyoria speram e les coses requiren, e respondre
pus prest que serà posible de vostra volentat. Nostre senyor Déus conserve
vostra reverent persona e stat longament, a tota exaltació de santa mare
Sglésia.
Scrita en València, a
De vostra reverent paternitat homils fills e devots servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Un papa valencià (14, maig, 1455)
Al molt alt e molt excel·lent senyor, lo senyor rey de Navar[r]a, lochtinent
general del molt alt senyor rey.
Senyor molt excel·lent:
Lo dissapte prop passat, per lo maytí, reebem una letra de vostra senyoria
ab trellat del vot solempne fet per lo sanct pare Calixte Terç, novellament
elet, notificants-nos, per mercé vostra, com vostra senyoria, per letres de la
sacra majestat scrites de mà pròpia e per altres moltes, vostra senyoria havia
per certa la dita elecció, de la qual, ja per altra letra vostra, vostra senyoria
nos havia donat sentiment. Veritat és, senyor molt excel·lent, que al temps
que reebem la dita primera letra vostra, poch abans havíam vista letra scrita
de mà pròpia del dit sanct pare dreçada a sas germanes, notifficant-les la dita
sua elecció, la qual letra nos fonch comunicada, segons la sua santedat havia
scrit e volia per la matexa letra.
Tantost, senyor, sentit tot açò, per nosaltres, de consell dels governador
e batle general d'aquest regne e d'altres officials reals, ab concòrdia dels
canonges, capítol e clero de la Seu, fon del·liberada fer solempne e devota
processó de tal singular nova e elecció, e axí fonch fet lo dissapte, aprés dia
de sancta Creu, a nostra dona Santa Maria de Gràcia, acompanyada de tots
los canonges, dignitats e clero e altres preveres, ab molta singular capa, e
dels dits governador e batle general e de tots nosaltres e altres officials reals,
e encara de les magnífiques germanes e nebodes del dit sanct pare e de altra
molta notable gent, axí hòmens com dones, retents gràcies e laors a nostre
senyor Déus e a la homil Verge Maria, mare sua, de tanta gràcia, honor e
benefici com és stada feta a aquesta ciutat e a la nostra pròpia pàtria en la
dita elecció de papa, fill natural, bisbe e pastor nostre.
E ultra açò, senyor, sabuda la dita nova, de continent començaren sonar
e han sonat lo seny e totes les campanes de la Seu e totes les perròquies
contínuament per temps de deu dies, demostrants gran goix e alegria de la
dita digníssima promoció. Enaprés d'açò, senyor molt excel·lent, ara, lo dit
dissapte prop passat, reebuda la dita última letra vostra, a consell dels dits
governador e batle general e concòrdia dels dits capítol, canonges e clero,
tornaren a sonar de continent lo dit seny e campanes ab gran alegria, e fonch
deliberat que ayr, diumenge, se fahés, axí com fonch feta, altra solempne e
devota processó, preni[n]ts la volta de la processó que s'acostuma fer la
festa de
les dites magnífiques ge[r]manes e nebodes del sant pare, ab molta et singular
capa, e de altra notable gent, axí hòmens com dones, e lo dit dissapte, a
vespre, foren fetes grans alimares e falles en lo cimbori e en tots los campanars,
torres e diverses cases d'aquesta ciutat, demostrans gran goig e alegria
de la dita nova promoció.
Més avant, senyor molt excel·lent, no
de Rams reebem altres letres de vostra senyoria, de la bona pau e concòrdia
del senyor rey ab tota Itàlia, exceptada Jènova, de la qual pau e concòrdia
per semblant fórem certificats per letres de nostre embaxador, En Manuel
Suau, e altres. Tantost, senyor, ab molt bella cerimònia, ço és, ab gran colp
de trompetes e juglars, tots vestits de sobrevestes reals e ab penons reals, se
féu pública crida de la dita pau en aquesta ciutat. E començant-se fer la
primera crida en la plaça de les Corts, començaren súbitament e en hun punt
sonar lo seny e totes les campanes de la Seu e de totes les perròquies en molt
bella e nova manera, en senyal de goig e alegria de la dita pau, e axí lo dit
seny e campanes continuaren sonar lo dit dijous de dia e de nit e al vespre, e
lo divendres següent tot lo dia e lo vespre, tro a dissapte, vespra de Rams,
hora de migdia. E, encara, lo dit divendres, a vespre, en lo cimbori e campanar
nou e per tots los altres campanars, torres e diverses cases e terrats de
aquesta ciutat, foren fetes grans falles e alimares en la pròpia manera de la
festa de Sent Dionís, ab gran colp de cohets. E més avant, lo dit dissapte,
vespre de Rams, fonch feta solempne e devota processó a Sancta Maria de
Gràcia, retents lahors e gràcies de tant benefici a nostre senyor Déus, al qual
plàcia, per mercé sua, que totes aquestes coses sien a servey e lahor sua,
benefici de tota la cosa pública, honor e exaltació de tota christiandat. E a
vós, senyor, fem tantes gràcies com podem perquè axí nos ha volgut scriure
e certificar per menut de totes les dites coses, supplicant-vos, senyor, tota
hora que sentreu bones noves e bona successió dels affers del sanct pare e de
la majestat del senyor rey, nos ne vullau manar scriure e avisar en la manera
acostumada, per nostra bona consolació. E haurem-ho a singular gràcia e
mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déus vulla conservar e exalçar,
axí com vostre cor desija.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra senyoria homils e devots servidors, qui
gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
La família del sant pare (9, setembre, 1457)
Al molt alt e molt excel·lent senyor, lo senyor rey de Navarra, lochtinent
general.
Senyor molt excel·lent:
Per causa de certes letres per vostra senyoria novament tramesses als
lochtinent de governador e batle general d'aquest regne, ab gran congoxa
són recorreguts a nosaltres los vicaris generals de nostre sant pare, e encara
lo capítol de la Seu de aquesta ciutat, dients que vostra senyoria hauria scrit
als dits officials tinguessen manera que les germanes del dit nostre sant pare
acullissen en lo palau bisbal de la dita ciutat la senyora infanta relicta del
senyor infant don Enrich, ab cominació que llà, on açò bonament no volguessen
fer, usen de tots remeys a fi que en tot cas la dita senyora infanta sia
acollida en lo dit palau. De què, senyor molt excel·lent, som stats constituÿts
en molt gran admiració, com tal procehiment e acte sia contra expressa disposició
de furs e privilegis d'aquesta ciutat e regne disponents que algú no
sia destret que, ultra sa voluntat, reeba hostes en son alberch, dels quals
trametem trellat a vostra senyoria.
E on no fos axí prejudicial e contra expressa disposició dels dits furs e
privilegis, deu-se, senyor, molt considerar qui són les que habiten en lo dit
palau, que són les dos german[e]s de nostre sant pare e tres nebodes maridades,
ab totes llurs companyes, los marits de l[e]s quals residixen en servey
del dit nostre sant pare, e per aquesta rahó les dites nebodes stan en protecció
e guarda de les dites jermanes, la una de les quals és mare e l'altra [tia]
d'aquelles, e
tenint cascuna d'elles apart, axí com és rahó, llur staci e habitació en lo
dit palau. E serà, senyor, inpossible que la dita senyora infanta hi pogués
habitar sens que les dites germanes e nebodes del dit sant pare e llurs companyes
no haguessen a buydar lo dit palau, ço que seria cosa molt dura e
impertinent, e tal, que seria rahó que tots los que y intervenen reportassen
maledicció de nostre sant pare.
Crehem fermament, senyor, que si vostra senyoria fos stada informada
del que dit havem e dels grans e notoris contrafurs e privilegis, no haguera
scrit en la manera que ha als dits lochtinent de governador e batle general, ni
és presomidor. Suplicam, per tal, molt homilment, vostra senyoria sia mercé
sua no vulla permetre tal prejudicial e greuge manifest e maltractament
d'aquestes senyores, les quals és cosa molt digna e pertinent sien tractades
ab tota honor, suportació e prerogativa, per sguart del dit nostre sant pare e
d'elles matexes, ans vulla revocar lo manament fet als dits officials, hinibint-los
que no p[r]oceesquen pus avant en ço que dit és, e cessen de tot procés e
enantament; e haurem-ho a singular gràcia e mercé de vostra senyoria. En
altra manera, senyor, per no ésser introduÿt hun contrafur e prejudicial axí
gran e manifest, no[s] convendria, per lo càrrech de nostre offici, fer-hi tota
instància tro a rrecórrer-ne a vostra senyoria e, encara, a la majestat del senyor
rey, ab embaxada e embaxades e en totes altres maneres. Sia, donchs,
mercé vostra, senyor, nos vulla longament conservar vostra real persona ab
molta honor e prosperitat, tanta com lo vostre cor desija.
Scrita en València, a nou dies del mes [de] setembre de l'any mil
Senyor, de vostra senyoria homils servidors, qui
e mercé vostra, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Foc a la Seu (28, maig, 1469)
Al reverendíssimo senyor don Rodrigo, cardenal e vicecanceller de cort
romana, bisbe de València.
Reverendíssimo senyor:
Quant és cosa de grandíssima dolor e compassió vostra reverent paternitat
porà compendre, lo cas subseguit lo dia de Cinquagèsima prop passat,
entre
orrible e grandíssimo spant e ab tanta de fúria vist en lo retaule e sacrari de
l'altar major de la Seu de aquesta ciutat, de la qual vós, senyor, sou cap e
bisbe, e teniu en lo speritual la presidència, pastoral cura e potestat. E no
solament tot aquell retaule, mas encara lo respal·le del dit altar, qui era altre
retaule
papa Terç, hon era lo sacrari per conservar e reservar lo cors preciós de
Jesuchrist, se és tot e la una part e l'altra cremat, que no y ha restat res. E,
ultra lo dan irreparable del dit altar e retaule, se són cremats pus de
draps d'or imperials que entorn de la capella, per ornament de tanta festivitat
e celebritat, eren empaliats e entalemats, e los pilars de pedra e cuberta
cremats en tant gran part e quantitat que duptam aquells se puixen sostenir,
que tots o gran part no hajen a ésser renovats.
Creem, senyor, que nostres peccats són grans e les iniquitats majors que
cometen contra nostre senyor Déu, per les quals nos ha volgut donar aquest
flagell, per causa del qual som privats de hun tal e tan bell retaule de argent,
qui era ornat e guarnit de moltes ymatges d'argent, sculpides en manera
mirable, entre les quals e precípua e principal era la ymatge de la gloriosíssima
Verges Maria, devotíssima e de suptil e ingeniós magisteri lavorada. No
pot dir, senyor, ne scriure, nosaltres e tot lo poble de aquesta ciutat quant
stam contristats e spantats, reduptant-nos de major flagell e punició, com
vehem que nostre senyor Déu ha volgut e permés ésser començat en lo seu
sols sia smena e correcció de nostra vida.
Lo vostre clero e capítol de la Seu dessús dita de açò amplament vos
n'escriu, de aquest fet e del que llur pocha substància han proposat fer. E
nosaltres, per lo càrrech que tenim de nostres officis, brevíssimament e succinta
ho significam a vostra reverent paternitat, a la qual supplicam vulla
attentament advertir e considerar aquest cars, la ruïna e dan del qual menace
grandíssimes despeses, que força pendran suma de pus de cinquanta mília
florins, per fer-se
pus dignament, ab embaxada, aquests fets se deguessen tractar, emperò, perquè
pus cuytadament e accelerada vinguen a notícia de vostra senyoria, és
estat del·liberat per correu fer-ne avís perquè lo cas requir promptament s'í
proveeixca en la reparació de la dita ruÿna. E per quant, senyor, principalment
açò toca a vós, que sou cap e pastor nostre e
vós sou tengut a la reformació dessús dita segons los drets canònichs e divinals,
vostra senyoria, donchs, de pròpria substància, deu fer tal subvenció
que sia sufficient satisfer al que sou tengut, e les gents prenguen spil e regla
del que vostra senyoria farà perquè sien animats, axí ecclesiàstichs com seglars,
en fer-hi tals tançats que brevíssimament tot sia reformat. E pense
vostra senyoria en la subvenció que farà quant deu ésser copiosa e ab
grandíssima liberalitat, que los vostres capellans de la Seu
lechs voluntàriament creem n'í donaran altres tants.
E encara, emperò, per soplir a tanta necessitat, és molt a rahó e necessari
vostra senyoria deu supplicar nostre sant pare que li plàcia atorgar-nos benignament
la indulgència per a l'any que ve en la festa de nostra dona sancta
Maria del mes d'agost, e d'aquí avant confermar aquella, tolent la suspensió
de la dita indulgència; la qual, si la sanctedat sua no hagués suspesa, la obra
de la dita Seu, que era ja tant avançada e arcades comensades, la qual ha
hagut a cessar, fora molt augmentada. E ara, per la dita suspensió, la ecclèsia
tant principal sia empart closa e en part uberta, e és una vergo[n]yosa cosa
que, per no ésser tancada en algunes parts, s'í lancen moltes inmundícies,
que altre remey no s'í pot donar per star tota la obra axí imperfeta.
Per tant, reverendíssimo senyor, a vostra reverent paternitat suplicam e
demanam de justícia e de gràcia que, sol·lícitament considerades totes les
dites coses e aquelles ben digestes, com a espòs de la dita desolada ecclèsia
e com a bon pastor e cap nostre en lo speritual, li plàcia fer tals provesions e
donatius de la pròpria sua substància e mensa, e tal, que sia sufficient a la
restitució e reparació del dit retaule e altar, e en adjutori de la fàbrica de la
dita ecclèsia. E més avant, vulla impetrar de la dita sanctedat que tolga la
suspensió de la dita indulgència e aquella fer confermar al dit nostre sanct
pare, segons papa Calixto, de sanctíssima memòria, vostre oncle, ho havia
atorgat. E serà cosa, senyor, que, ultra que fareu lo degut, dó descàrrech de
vostra consciència e benifici a la ànima del dit vostre oncle, si és cas que ho
haja mester, e
e tota aquesta ciutat ho tendrem a singularíssima gràcia a vostra reverent
senyoria, la qual nostre senyor Déu conserve ab augment de major dignitat
en lo regiment de la Ecclèsia sancta.
De València, a
Senyor, de vostra reverent paternitat homils servidors, los jurats de
València.
Poder gremial (23, setembre, 1455)
Al molt alt e molt excel·lent senyor, lo senyor rey de Navarra, lochtinent
general.
Senyor molt excel·lent:
Novament és pervengut a nostra notícia que, a supplicació dels prohòmens
de l'offici dels assahonadors d'aquesta ciutat, seria stat impetrat un privilegi
de vostra senyoria confermant los capítols per lo dit offici fets e per lo portantveus
de governador d'aquest regne confermats, en e ab lo qual és stat
manat que negú no gós usar de assahonador ni de assahonar o colorar cuyros
de qualsevol color ni de qualsevol ley que sien en la dita ciutat de València,
si ja no s'era assahonador e examinat per los veedors e prohòmens del dit
offici. En virtut del qual privilegi, per lo dit portantveus de governador, a
instància e requisició del dit offici e prohòmens, és stada feta crida en la dita
ciutat de València que negú no gós assahonar, tenyr ni colorar cuyros.
E açò, senyor molt excel·lent, s'és fet e instat perquè en la dita ciutat
d'alguns temps ençà se troba hun appellat mestre Álvaro Sánchez, lo qual és
mestre e sab colorar e tenyr cuyros para fer borzeguins, injaveres e selles de
diverses colors, axí tenats, arangats, morats, com altres colors stranys, per
causa del qual mestre huy en aquesta ciutat se fan e obren borzeguins e
çabates de diverses colors, e de la dita ciutat se porten en altres parts dels
dits cuyrams, axí en la ciutat de
E ans que lo dit mestre Álvaro sabés lo dit offici, no havia algú en la dita
ciutat qui sabés tenyr e colorar los dits cuyros, ans los dits cuyrams colorats
venien de Castella, e axí mateix los borzeguins qui
ciutat venien de Castella e altres parts stranyes, e havia-n'í gran carestia e
fretura de haver los dits cuyrams colorats e tenyts, e la moneda exia fora la
terra.
És veritat, senyor, que, aprés que lo dit mestre Álvaro ha sabut de tenyr
e colorar los dits cuyros, aquell ha mostrat lo dit offici de colorar e tenyr a
alguns assahonadors d'aquesta ciutat, e altres han fet companya ab lo dit
mestre Álvaro, als quals ha mostrat de tenyr e colorar los dits cuyros, segons
appar per actes públichs, de les quals serà feta fe a vostra senyoria, per la
qual rahó ha hun gran mercat e abundància en la dita ciutat de València de
borzeguins e dels dits cuyrams, e la dita ciutat e los drets de aquella ne
reporten gran útil. Los dits veedors e prohòmens, emperò, del dit offici de
assahonadors, per lur propi interés e passió e
vostra senyoria atorgat, han instat e fet manar per lo dit portantveus de governador
al dit mestre Álvaro, sots pena de sexanta
colorar cuyros alguns si ja no se examina de assahonar cuyros negres ab
sagí. Lo qual per aquesta rahó ha recorregut a nosaltres, notificant-nos les
dites coses.
E per nosaltres, senyor molt excel·lent, aquestes coses bé examinades e
considerades, és stat vist que és gran útil a la dita ciutat e comú d'aquella
que lo dit mestre Álvaro use del dit offici de tenyr e colorar los dits cuyrs
sens haver-se a examinar de assahonar cuyros negres ab sagí, com no sia
necessari. E lo contrari evidentment és gran dan de la dita ciutat e cosa pública,
segons dit havem, majorment que los dits [veedors] e prohòmens del
dit offici dels assahonadors, obstants certs furs e privilegis, no han poscuth
impetrar lo dit privilegi sens voluntat e consentiment exprés de nosaltres per
lo interés de la cosa pública de la dita ciutat, perquè, senyor, en nosaltres e
nostre offici recau saber, sentir e procurar lo útil e lo desútil de la dita ciutat.
E vostra senyoria, en altres semblants cassos, a supplicació de nosaltres ha
acostumat loablement revocar consemblants privilegis de continent que la
ciutat vehia aquells ésser dampnosos e prejudicials a aquella, axí com és lo
desús mencionat.
Supplicam, per tal, homilment vostra senyoria sia de sa mercé vulla revocar
lo dit privilegi e altres qualsevol privilegis atorgats als dits prohòmens
assahonadors, e atorgar a la dita ciutat de València que lo dit mestre Álvaro
Sánchez puxa tenyr e colorar cuyros, él e tots los altres que saben tenyr
cuyros, e no sia necessari haver-se a examinar de assahonar cuyros negres
ab sagí. E haurem-ho a singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual
nostre senyor Déus vulla longament conservar ab molta exaltació de honor e
glòria.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra senyoria homils e devots servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Els tintorers i els secrets de l'ofici (2, juliol, 1457)
Als molt honorables e savis senyors los regidors, alcaldes, officials e
prohòmens de la ciutat de Múrcia.
Molt honorables e savis senyors:
Vostra letra havem reebut, pregants-no[s] vos informàsem de les spècies
de les tintes que
cregau que en aquexa ciutat los tintorés abusen e fan frau e dan en les dites
tintes. Responem-vos que nosaltres, per amor e contemplació de vosaltres,
havem parlat e comunicat del que scrit nos haveu ab alguns tintorés d'aquesta
ciutat, pregants-los nos ne donàsem plena informació, los quals nos han respost
que ab molta difficultat, affany e despeses àn aprés l'art de tintoreria, e
per ço no
del món, ni ho farien, per molts sguarts que ací no curam expremir. E
altra resposta e avís no havem pogut haver d'ells tro ací.
Si altres coses, senyors molt honorables, que a nosaltres seran posibles
poder fer, vos plauran de nosaltres, haurem plaer nos ne aviseu ab bona
voluntat. E tinga-us en sa guarda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a dos dies de juliol de l'any
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
Novetats italianes (17, desembre, 1457)
Al molt magníffich mossènyer e de gran providència mossén Galceran
de Requesens, governador del principat de Cathalunya.
Molt magníffich mossènyer e de gran providència:
En veritat sta que Gaspar Gavot, mercader de Sahona, ha pus de
anys que contínuament ha tengut e té casa en aquesta ciutat mercantívolment,
donant molt grans útils als drets e regalies del senyor rey e a tots los altres de
la dita ciutat, durant lo qual temps ha comprat hun bell molí en lo qual fa fer
paper de diverses sorts, que li costà pus de
venguts ací de les parts de Sahona, e contínuament s'í llavora lo dit
drap. Més avant, en certa casa de aquesta ciutat ha fet e fa molts apparells,
que li stan en huna gran suma, de fer draps de ceda e de brocats, en què
tixen gran còpia dels dits draps, [e] és veritat que la dita casa ha parat precedent
licència e voluntat expressa de nosaltres.
Aquest tal e tant gran obratge, mossènyer molt magníffich, no és possible
se pogués còmodament fer abundantment e axí com se pertany sens haver
gran nombre de persones destres al dit mester, e per aquesta rahó se és
donat orde de fer venir de les dites parts de Sahona gent abta per al que dit és,
per als quals, e per ell mateix, lo dit Gaspar demanava e demana guiatge
e salconduyt bastant al senyor rey de Navarra, lochtinent general, per lo
qual, ni per la senyora reyna, ni encara per altres officials no li poch ésser
atorgat, obstant certa provisió de la sacra majestat ab la qual era e és abdicat
tota facultat de poder guiar. E per aquesta rahó nosaltres scrivim e supplicam
dies ha a la preffata majestat fos merçé sua de atorgar lo dit guiatge e
salconduyt, e som certs per persones dignes de fe qui han càrrech dels affers
de aquesta ciutat en cort del dit senyor, que lo dit guiatge és stat molt amplament
atorgat, axí per lo que dit és com per altres moltes bones consideracions.
E en lo entretant, a fi de detenir e fer aturar en aquesta ciutat los dessús
dits e que altres hi volguessen venir, los donam paraula de deffendre aquells
per tot nostre poder. E més avant, som stats requests per lo dit Guaspar lo
reebéssem en vehí e ciutadà nostre, offerint-nos fer e prestar la obligació e
fermança acostumades e que per furs del present regne los novells vehins
donen e són tenguts donar, e nosaltres li havem offert acceptar e reebre lo dit
vehinatge.
Per què, mossènyer molt magníffich, lo dit Gaspar, en confiança de les
dites coses, ha scrit en Sahona li trametessen certa gent per al dit mester e
certes aÿnes necessàries; e, venints a la present ciutat certs del dit mester ab
certes aÿnes de ferre ab la nau de Johan Pérez de Sorriaga, vizcahí, se diu
són stats encontrats e presos per la armada de
ço, mossènyer molt magníffich, ab quanta affecció podem, vos plàcia, per
tots los dits sguarts e per lo gran útil e beneffici que de la dita negociació e
menbres de aquella resulten e poden insurtir als drets e regalies de la preffata
majestat, e a tota la cosa pública d'aquesta ciutat e regne, e encara per amor
e contemplació de nosaltres, vos plàcia provehir e donar orde que los dits
hòmens que venien ab la dita nau sien delliures e soltats e reduhits en plena
libertat, ab les aÿnes, perquè són persones pobres e de poca manera, e vénen
per hun gran ornament, honor e útil d'aquesta ciutat, majorment que us fem
cert, mossènyer molt magníffich, que prestament lo dit guiatge e salconduyt
del dit senyor rey speram cobrar de dia en dia. E de fet, vos fem fe que
aquells són guiats e assegurats, e vénen en fe de la dita sacra majestat, en
confiança de la qual no deuen ésser decebuts, car no crehem plagués al dit
senyor rey. E possat no fossen guiats e assegurats axí com són, nos parria
que, considerat lo mester per què
deuen ésser ben tractats e no punt molestats ni congoixats. Plàcia-us,
donchs, haver-vos-hi ab aquella affecció e benignitat que de vós confiam e
la cosa requir; e serà cosa que us agrayrem tant que més no poríem. Rescrivint-nos
fiablement de tot ço que voldreu façam per la honor vostra. E tinga-us
en sa guarda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor bé apparellats.
senyors los consellers de la ciutat de
La destresa d'un mestre d'aixa (7, maig, 1462)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
En dies passats hun vehí nostre appellat N'Anthoni Martí, remolar e
mestre d'axa, fonch inculpat de la mort de un home appellat Berthomeu
Erades, baxador, que fonch nafrat en una brega, per causa de la qual nafra
finà sos dies. Contra lo qual Anthoni Martí se ordi[n]à procés d'absència,
sentint lo qual, aquell se mès voluntàriament en la presó comuna d'aquesta
ciutat, essent cert que la mort se era seguida en deffensió de la sua persona,
a gran culpa e càrrech del dit occís. Fonch, emperò, declarat per lo consell
d'aquesta ciutat ésser cas de brega, juxta lo qual lo dit N'Anthoni Martí
fonch condemnat, segons fur, en pagar mil
mil
E més, fonch bandejat del terme d'aquesta ciutat bé són huyt anys passats.
En la dita brega, senyor, lo dit N'Anthoni Martí, segons som verídicament
informats, no fonch principal actor, ans en sa deffensió manifesta se
seguí lo cas, e per tal no li pot ésser impingida aquella culpa que poria si
voluntàriament fos stat comovedor. E considerat, senyor, que lo un de dos
germans del dit En Berthomeu ja ha renunciat e feta pau ab lo dit N'Anthoni
Martí, e principalment, senyor, attés que aquell és un destre mestre de fer
fustes marítimes, e senyaladament barques per descarregar les naus e fustes
que arriben a la plaja de la dita ciutat, e altre tal mestre no
parts, e, per consegüent, fa una grandíssima fretura en aquesta ciutat,
demanam de gràcia special e supplicam vostra majestat, ab la major devoció
que podem, sia mercé vostra vulla guiar e assegurar lo dit N'Anthoni Martí
per algun temps, a fi que líberament e sens inconvenient de pena alguna
puixa venir, star e h[ab]itar en la dita ciutat e terme d'aquella, e puixa entendre
en fabricar fustes e barques de descarregar, de les quals passam molta
fretura.
E entretant, senyor, durant lo dit guiatge per vostra majestat atorgador,
nosaltres ab tot esforç treballarem que l'altre dels dits dos germans renuncie
del tot al dit bandeig, lo qual, senyor, és en facultat vostra poder-lo del tot
remetre e cancel·lar. E haurem-ho a molt singular gràcia e mercé de vostra
excel·lència, la qual nostre senyor Déus, per sa infinida clemència, vulla
longament conservar ab molta exaltació de honor e glòria.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra majestat humils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
L'examen dels apotecaris (18, maig, 1464)
A la sacra majestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
A vostra majestat signifficam com per part d'En Johan Paló, volent usar
de art de apoticari, és stat demanat als majorals de la art de apothecaria de la
dita ciutat examen per poder praticar de la dita art en aquella. Lo qual examen
per aquells li és stat recusat fer per ço com, per privilegi atorgat al
col·legi e art de apothecaria, los dits majorals han primerament inquirir,
cerquar e informar-se si lo que
en la dita ciutat per temps de sis anys, e de la vida e costums de aquell, e sia
tal persona que, ultra que haja praticat lo dit temps, sia atrobat sufficient per
lo dit examen que mereixca haver la dita auctoritat de praticar en la dita
ciutat e tenir botiga de apothecari. La qual inquisició del dit Johan Paló los
dits majorals de la dita art han fet ab gran cura e diligència e sens frau algú
e sens ficció, per la qual aquells són stats informats e certifficats lo dit Johan
Paló no haver praticat per lo dit temps dels sis anys segons volen los dits
privilegis.
Lo qual Johan Paló, no obstant les dites coses, s'és volgut fer esforçar a
adverar, ab testimonis per aquell produÿts, haver fet lo dit cars, ço qui és stat
atrobat contra tota veritat, parlant ab aquella humil e subjecta reverència
que
procés en la audiència del lochtinent general de vostra majestat, ço qui és de
mal exemple e contra forma dels dits privilegis: que los qui examinar-se
voldran e no seran atrobats haver praticat per lo dit temps ne sufficients per
praticar de la dita art, si no y són admeses, contra tota bona rahó, hagen a
pledejar, no y cal tenir ne haver examen, sinó que cascú faça lo que bé li
vinga.
E com, senyor molt virtuós, en aquesta art vaja la vida de les persones e
lo bé públich de la dita ciutat, perquè de les dites coses no s'habuse, e y va
tant perill, per ço, supplicam vostra majestat sia mercé d'aquella manar scriure
al dit lochtinent general e a son vicecanceller, e a qualsevol altres officials
de vostra majestat, manant a aquells que, en la dita o procés o processes
que
majorals e col·legi dels apothecaris de la part altra, gens no y enanten, ans la
examinació e conexença, si
als dits majorals, e que los privilegis atorgats al dit col·legi los sien servats,
com altrament seria destrucció del dit col·legi e art, e gens no s'í pensaria
en la admissió de tals qui demanen ésser examinats si són sufficients o
no, la qual cosa seria total destrucció de la dita art e molt grandíssim dan de
la dita cosa p[ú]blica e perill, majorment, com dit és, on hi va la vida corporal.
E per bé, senyor, nos parega ésser açò la justícia, encara ho haurem a
singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déu conserve
en sanitat, donant-li victòria de sos enemichs.
De València, a
Senyor, de vostra majestat humills vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Anàlisi d'una situació de crisi (11, juliol, 1450)
Al molt alt e molt excel·lent senyor, lo senyor rey de Navarra, lochtinent
general del molt alt senyor rey.
Senyor molt excel·lent:
Per bé que vostra senyoria sia stada moltes e diverses vegades, axí per
embaixades com per letres, avisada de la desolació, destrucció, congoixes e
tribulacions en què aquesta ciutat és posada, encara volem altra vegada avisar-la
per nostre descàrrech, e per ço que en sdevenidor no
dat càrrech nós ho hajam obmés e oblidat.
Senyor molt excel·lent, bé crehem a vostra senyoria sia cert com los
mercaders són dits egualadors del món, e llà on mercaderia
augmentada e prosperada, e on no, és deserta e destroÿda. Per què, senyor,
en aquesta ciutat e regne, per rahó de les guerres qui gran temps ha nos
duren, hi cessa totalment la mercaderia, de què se
del senyor rey e les imposicions de la dita ciutat cessen e són perduts e
destroÿts, no en poch dan del dit senyor e de la dita ciutat e cosa pública de
aquella. Les imposicions en l'any prop passat han perdut e perden mig per
mig, e
gran dan e pèrdua de la dita ciutat. Cessant la mercaderia, cessen los drets.
Cessant los drets, cessa lo pagament dels censals de la ciutat, qui són la
bossa e ànima de aquella, e sens aquells és impossible puixa viure, car si
dinés ha necessari la dita ciutat per a vituallar lo poble que és en aquella e
per servir lo senyor rey e a vós, senyor, no
de censals. E si lo pagament dels censals, senyor, cessa per la dita
rahó e altres, lo dit senyor rey no porà ésser servit ne la ciutat proveÿda del
que ha mester a ús de humanal vida, e lo poble perrà.
Vehem, senyor, més: que, ultra la dita guerra, nostre senyor Déu, per
nostres peccats, nos fa una grandíssima guerra de gran mortalitat que en la
dita ciutat és, per rahó de la qual se
la gent les dues, que no és memòria de persones la veessen jamés tan deserta
e lo poble que y resta ab tan gran pobrea, que açò és la major dolor del món;
e no podem pensar que vostra senyoria no
contínuament van per totes les parts del món. Moren-ne cascun jorn
bé
de
peroliars, soterràs, que capellans, en veritat, senyor, no y basten, que en tot
lo jorn ne la nit anvides han repòs; no
troben gent vaja als soterràs. No y à vila ni loch,
dita ciutat, no stiga ab aquesta tribulació. Si possible era, senyor, vostra senyoria
ho pogués veure, veuria una grandíssima dolor e tristura. Dels que
són fuyts, porten tots jorns morts a càrregues, e, ultra, ne moren molts per
los camins. No és cor de persona, per malvada que sia, no
n'haja dolor e compassió. Pense vostra senyoria, senyor, si solament les
dites coses, puix plau a Déu, són total destrucció de la dita ciutat e regne.
E molt més, senyor: per acabar-la del tot, nos ha Déu dat la galea de
mossén Navarro, qui
hòmens per a l'armament de aquella, atorgant guiatges a tots los qui y han
volgut, que crehem, segons és fama, ne ha acordat infinits no àbils per a
servir la dita galea, sens que en lo guiatge no y és res que contra fur sia
exceptat. Segueix-se de açò que los qui han venut lurs mercaderies, robes e
altres coses a temps, com los demanen los deutes, al·leguen lo dit guiatge,
[e] no se
que no y tocarien. Les mesquines de gents resten desertes e destroÿdes, van-se
de la dita ciutat, e, ja que per les dites coses és despoblada e
despobla cascun jorn, no gossen contractar, vendre e alienar res per dupte
del dit guiatge, en dan tots temps e destrucció dels drets del dit senyor rey e
de la dita ciutat. Què més, senyor? La gent que ha pres los dits guiatges [e]
com són requestes se recullen en la dita galea, no són per a servir ne anar en
aquella; e molts que l'han pres solament per robar les gents, fan-los rescatar
e reembre, qui vint florins, qui trenta florins. Hoc encara, senyor, per més e
millor robar e pus cubertament, per bé que tot se entena, van per les cases
l'escrivà de la dita galea e altres demanant alguns jóvens, dients-los que són
acordats de la dita galea ab scriptures falses que
jamés se acordaren ne saben què s'és; los dien són acordats, fan-los pendre
e vexen-los de presó fins tant los fan reembre e rescatar.
Ja, senyor, és en tal punt aquesta ciutat que ne per mar ni per terra no y
gossen venir ab vitualles, mercaderies ne altres coses, que les gents qui les
porten no sien saltejats per los camins per hòmens de la dita galea, preses,
robats, deserts e destroÿts de lurs béns e meses en galea. Vénen-nos tots
jorns per la dita rahó ab clams, crits, plors e lamentacions, qui per vitualles,
robes e mercaderies, qui per fills, parents e amichs qui són preses e per força
detenguts en la dita galea. Corren-nos, senyor, la orta per pendre hòmens,
tenen-nos assetjats per mar e per terra, e fan-nos major e pejor guerra que si
fossen enemichs del dit senyor rey, en tant que a penes gosa nengú anar per
fer fahena ne navegar per sostenir sa casa e criatures e la miserable vida,
majorment en tal temps de tanta tribulació e pobrea. Pense vostra senyoria,
senyor, si açò és cosa inhumana e incomportable, que no crehem se puixa
pus comportar. De açò hi ha infinits clams e informació de testimonis, los
quals a vostra senyoria trametem perquè aquella ho puixa veure com passa
verídicament de alguns, axí com és de la muller de Machí, que près lo còmit
ab tota la roba de casa e s'ó mès en galea; e lo nebot de Pedro Vecho ho ha
acordat lo dit mossén Navarro. Basta, senyor, que incessantment no
entendre sinó en aquestes tribulacions!
Per què vostra molt gran senyoria homilment supplicam sia merçé de
aquella voler proveyr, en una tan gran destrucció com, per ço que dit és, se
segueix a la dita ciutat e regne e cosa pública de aquells, per alguns remeys
saludables. Ja n'havem scrit al senyor rey e havem tramés a sa senyoria
trellat dels clams e informacions dessús dites, per ço, senyor, que de sa senyoria
o de vós, senyor, obtingam, si possible és, les provisions que porem a
reparació de la dita ciutat e regne e cosa pública de aquells, los quals, segons
dit és, si no s'í gira per lo dit senyor rey o per vós, senyor, la cara, són
deserts, dissipats, desolats e destroÿts. La qual cosa, senyor molt excel·lent,
per bé que en sguart de Déu e del món sia de justícia, nosaltres ho haurem a
singular gràcia e merçé de vostra molt gran senyoria, la qual nostre senyor
Déu vulla prosperar e exalçar axí com lo vostre cor desija.
Scrita en València, a
Senyor, homils e devots servidors de vostra gran senyoria, qui
en gràcia e merçé vostra, los jurats de València.
Les fires de Medina del Campo (25, gener, 1462)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
Quasi tots anys, de part del rey de Castella és notifficat e feta crida pública
en aquesta vostra ciutat, per la qual aquell guia e assegura en sa fe real,
per tots sos regnes et terres, tots los que iran a les fires de Medina del Campo,
anant, stant e tornant, ab totes llurs robes. E sots aquella fe e salconduyt,
alguns mercaders vehins nostres són entrats en Castella ab robes e mercaderies,
dreçant llur camí a la dita vila en temps de les dites fires. E, entre los
altres, senyor, En Grabiel Pelegrí, mercader, e Johan Nadal, texidor de seda,
vehins nostres, en l'any prop passat trametents a la dita fira certes robes e
mercaderies, les quals foren exaguades en la dita fira.
Seguí
forcívolment e mala, sots color que algunes adzembles que venían en companyia
-e no per fets dels damunt dits- portaven e trahían cert número de
blanques, prengueren dels dits nostres vehins
dobles de la banda e altres robes e mercaderies, que entre tot affermen valer
de
manera, los dits nostres vehins hagen recorregut al comanador de la dita vila
de Uclés, qu'és d'En Bertral de la Cova, majordom del dit rey de Castella, a
mans e poder del qual se diu són vengudes certament les dites quantitats,
robes e mercaderies, lo dit majordom, emper[ò], tractant vostres vasalls pejor
que si fossen de enemichs, no volent donar rahó alguna del dit furt, féu
pendre e apressonar malament los dits En Gabriel Pelegrí e
e aquells tingué presos
E a la final, ab cert rescat e menaces, hagueren a desestir forçadament de la
sua justa querella e tornar-se
sues. E no solament, senyor, aquests, mas molts altres vehins nostres que en
fe del dit guiatge e salconduhit del dit rey de Castella entren en sos regnes e
van a la dita fira ab moltes robes e mercaderies, o anant o tornant-se, ab tot
ço que porten, són robats e maltractats, e, encara que recóreguen a deguts
remeys de justícia, no troben ni poden haver may remey algú ni cobrar cosa
alguna del que
scarn de nostres letres, denegants-los tots audiència, rahó e justícia. E axí,
senyor, en conclusió, vehem manifestament que vostres vasalls en moltes
maneres són tractats en Castella ab tant me[n]yspreu e dejecció com si no
tinguessen rey e senyor ni remey algú.
Supplicam, per tant, vostra majestat, axí homilment com podem, sia
mercé vostra vulla oyr benignament los dits nostres vehins e lo portador de
la present, e provehir-los de tal ajuda e remeys que puixen trobar tot ço
que
messions, considerant que nostres letres e preguàries, e tots los remeys que
han pogut lestar, no
pràtiques de mal exemple e mals atractaments se usen en Castella, vostres
vassalls no
la qual nostre senyor Déus vulla longuament conservar ab molt augment de
honor e glòria.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra magestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Un valencià a la cort del rei d'Anglaterra (26, març, 1450)
Al molt honorable mossènyer e de gran providència mestre Vicent
Climent, peborde de la Seu de València, en Anglaterra.
Molt honorable mossènyer e de gran providència:
Per relació de persones dignes de fe som stats informats de la bona obra
e instància que, ab tota devoció, a vós ha plagut fer en moltes maneres, a fi
que la galea d'En Francesch de Junyent, de
vostra saviesa, sots fe e salconduyt exprés del rey de Anglaterra e dins un
dels millors ports de sa senyoria, és stada malament e piràtica presa, robada
e occupada ab totes les robes e mercaderies que en aquella eren—, fos cobrada
e restituïda ab tot ço que dit és entregament, la qual cosa molt vos agraÿm.
Cosa, emperò, és de mal exemple e absurda que la dita galea sia stada
axí tractada e menejada. En la qual som certs que, partint del port de la
Sclusa, foren carregades per En Francesch Eximénez, mercader, algunes
robes de hòmens e ciutadans nostres per portar aquelles a aquesta ciutat, les
quals totes, ab les altres que eren en la dita galea, són stades, segons dit és,
preses, robades e occupades; de què havem passat e passam mortal enuig e
congoixa, no tant per lo gran dan e pèrdua que se
veu manifestament la fe del món ésser perduda.
Volem-vos pregar e pregam, axí affectuosament com podem, que, per
amor e contemplació de nosaltres, continuant vostra bona instància e diligència
ab lo dit rey d'Anglaterra, e tots altres que aprofitar-hi poran, axí
com a bon fill de aquesta ciutat e affectat a aquella, vullats ab tota bona
voluntat e affecció procurar e servar manera per totes vies a vós possibles
que, entre les altres coses, les robes damunt dites carregades per lo dit En
Francesch Eximénez sien entregament cobrades, o la justa e condigna valor
e stimació d'aquelles, havent per recomanats íntimament aquests affers ab
aquella indústria e devoció que de vós fermament speram, e per tal forma
que per mijà vostre lo dit En Francesch Eximénez e los dits nostres ciutadans
cobren ço del lur e hajen son obtat de ço que dit és, e coneguen per obra
aquestes nostres pregàries haver-los aprofitat, segons molt affectam e de vós
fermament speram; e serà cosa que us agrayrem molt més que pensar poríeu.
E si coses algunes per vós o coses vostres vos occorreran que nosaltres puixam
fer, haurem plaer nos ne aviseu ab bona confiança. E tinga-us en sa contínua
guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor bé apparellats.
El mercat nord
Sacra magestat:
Pochs dies ha que, venint les galeres de mossén Vilamarí e de frare Sureda
e mossén Pou, ab lochtinent de capità don Galvany de Pinós e de Castre,
trobant la galera de mossén Requesens en lo vostre port de Dénia carregada
de robes e mercaderies per a Barberia, près aquella dins lo port, rompent
aquell. En la qual trobà robes de Mahomat Ripoll e de altres mercaders de
vostra moreria de València, guiades per vostra majestat, e desempachades
de vostre batle, e pagats tots vostres drets e de la ciutat. E aquell los pres, e
les dites robes se
moros ab ses mullers e robes, qui se n'anaven e se
quintats e licenciats per vostre batle general, e per llurs senyors los qui eren
de cavallers, e ab licència de aquells. E per semblant los se
sues galeres, e noranta_sis quintàs de pa bescuyt, que li hagueren a donar
perquè no
Pere Belluga, advocat de la ciutat, per nosaltres tramesos per cobrar les dites
robes e aviar la dita galea. Los quals, junts al dit port de Dénia, feren ses
degudes instàncies e protests al dit capità e patrons, recitants a aquells com
no eren contents de haver-nos feyta perdre e robada la galiota d'En Johan
Rossell, que encara volien robar la dita galera.
Dels quals, lo que més han pogut optenir han obtengut, e axí és stat
apuntat en aquesta forma, ço és: que les robes e mercaderies de Mahomat
Ripoll e altres mercaders són stades stimades, ensemps ab les persones dels
moros e mercaders que se
Mahomat Ripoll e mossén Requesens ab aquell, que si mossén Vilamarí
volrà pendre la dita mercaderia e moros ésser de bona guerra, que axí com
ara tenia les dites robes e mercaderies e persones de moros, los dits Mahomat
Ripoll e mossén Requesens li hagen a metre en poder del dit mossén Vilamarí,
en
quatre mília florins, e de açò ne han volgut bon contracte largament ordenat.
E axí, la dita galea és stada tornada a carregar e ha fet son viatge en Barberia,
car en altra manera no u haguera fet, que era acabar tota la mercaderia de
la plaça e acabar tots los vostres drets e de la ciutat, e d'ací avant no
navegar en Barberia segurament, com deguns dels patrons e mercaders no
gosàs fiar en lo guiatge dels moros, puix als moros d'ací no era servat llur
guiatge.
E axí, molt excel·lent senyor, és mester que vostra majestat provehesca
en aquestes coses, car si als moros és vedat de mercadejar, qui és la major
part de la mercaderia que
aquesta ciutat, car havia tots los draps de aquella e sosté la perayria, que és
un gran fet en aquesta ciutat. No és sinó donar occasió de perdició a tota la
mercaderia e drets de aquella, car lo Mahomat Ripoll e altres moros vassalls
vostres, e per furs del regne e per provisions vostres, e ab seguretat e guiat[g]e vostre e de vostra magestat, poden comerciar e mercadejar axí per mar com
per terra, e axí, senyor, no deuen ésser jaquits, majorment per vassalls vostres
e en nom de armada reyal, e majorment que ab la mercaderia se pot
rep[ar]ar los dans que los dits moros han reebut en lo robo de la moreria.
Per què, senyor, humilment supplicam vostra majestat sia de vostra mercé
voler provehir prestament en lo delliurament de aquesta obligació feta per lo
dit Mahomat e mossén Requesens al dit mossén Vilamarí, manant cancel·lar
aquella ab vostra letra e provisió, axí com extorquida, feta per força e contra
furs e privilegis del present regne, manant al dit mossén Vilamarí ab grans
penes que aquella haja per cancel·lada, fahent-li restituir los dits noranta_sis
quintars de pa, ensemps ab los dans e menyscaptes de la dita galera e dels
mercaders carregants en aquella e totes les robes que no ha restituïdes, manant
al dit capità e patrons que alguna fusta que ixqua per vostres officials
de la present ciutat desempachada, no la regoneguen ne y toquen sots pena
de la fidelitat e altres penes peccuniàries. Car donen-los tant gran desviament
que ja algú no voldria mercadejar ne navegar, majorment huy, que
venecians ab groses galees porten ja draps en Barberia e argent, e
l'or, lo qual acostumava de venir en aquesta ciutat; lo qual no y vendrà si
aquests mercaders moros e altres no y gosen navegar. E si per ventura era
al·legat per lo dit mossén Vilamarí, axí com fon al·legat per los dits patrons
e sotacapitania, lo fur del senyor rey En Martí qui parla dels moros qui se
van encara ab licència del batle —que par que los cosaris se són tornats furistes—,
no ignora vostra majestat que lo vostre batle general, per satisfer al dit
fur, obtengut per los cavallers, nunqua n'í dóna licència a algun moro de
baró ne de cavaller que no li porte licència de son senyor, e axí és satisfet a
l'interés de aquell. E per ço, puix va ab licència del batle, no li pot ésser dit
res, car cascú pot renunciar al dret en sa favor statuït, e per moltes altres
causes, les quals crehem que vostre batle general vos n'escriurà.
E d'açò supplicam vostra majestat, com pus prest se porà, desempache
les provisions per lo home que per aquesta rahó va a vostra excel·lència, a fi
que no se haja pus congoxa de la passada per los dits moros. E, ultra que
vostra gran senyoria farà lo que és de justícia, encara, nosaltres e la dita
ciutat ho reputarem a molta gràcia e mercé a vostra celsitut, la qual nostre
senyor Déus vulla conservar en tota felicitat.
De València, a
Senyor, de vostra majestat humils, etc.
Aprés de haver scrita la present, havem del·liberat donar càrrech special
e informar largament de tot ço que dit és, e encara de certs affers del noble
En Luís Ladró, a
vostra, senyor, li vulla donar plena fe e creença quant a nostres pròpries
persones, havent-los specialment per recomanats, e provehint-hi per contemplació
nostra e d'aquesta ciutat ab tota favor e prerogativa, segons de
vostra majestat indubitadament speram.
Mercaderies confiscades (27, setembre, 1454)
Al molt alt e molt excel·lent senyor, lo senyor rey de Navarra, lochtinent
general.
Senyor molt excel·lent:
En aquesta ciutat, pus ha de
de Vil·la, lombart, vassall e súbdit del magníffich marqués de Monferrat, lo
qual, com sab vostra senyoria, és amich e confederat ab la majestat del senyor
rey, e de la liga e voluntat de sa senyoria gran temps ha. Lo qual dit
Lorenço contínuament ha fets e menejats en sa art de mercaderia molts affers,
no sens gran útil dels drets e regalies del dit senyor e d'aquesta ciutat e
regne, e encara gran beneffici de moltes maneres de gents negociejants,
comprants e venents per causa sua. És-se seguit, senyor, que, pochs dies són
passats, venint a aquesta ciutat una nau veneciana carregada e ben fornida
de diverses robes e mercaderies, és stada encontrada, presa e occupada a
força d'armes per la nau appellada de l'Abat, en la qual afferma lo dit Lorenço
que tenia les robes següents:
Les quals dites robes diu foren carregades en la dita nau veneciana en lo
port de Sahona per En Pere de Vil·la, germà seu, consignades al dit En
Lorenço en la present ciutat.
Cosa és, senyor, molt dura, e de mal exemple e no comportable, que los
mercaders, per los quals en la major part lo món és sostengut, sien axí tant
lejament tractats, majorment per fustes e gents de nostra nació. E perquè,
senyor, havem entés que la dita nau de l'Abat ab la dita nau presa de venecians
se trobarían en la costa de Cathalunya, recorrem a vostra senyoria, a la
qual supplicam, axí homilment com podem, sia mercé vostra vulla proveyr
per tots deguts e prests remeys que lo dit Lorenço en tot cars, segons vol la
rahó, puxa cobrar les dites robes ab tots los dans e messions, havent-lo favorablement
per recomanat, si vostra mercé serà, per sguart de nosaltres e
d'aquesta ciutat, en tal manera que
segons de vostra majestat indubitadament speram. E serà cosa que reputarem
a molt singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor
Déus vulla conservar longament ab molta honor e prosperitat.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra senyoria humils e devots servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Companyies comercials i desenvolupament artesanal
(13, agost, 1457)
Al molt honorable mossén e molt savi En Jacme de Fachs, missatger de
la ciutat de València en cort del senyor rey, en Nàpols.
Molt honorable e molt savi mossén:
En aquesta ciutat ha algunes companyies de mercaders genoveses e
sahoneses, los quals exercexen e fan exercir e lavorar axí draps de seda,
paper e altres coses, les quals ennoblexen la dita ciutat e són de gran útil a
aquella e cosa pública de aquel[l]a, e senyaladament als drets de la magestat
del senyor rey, los quals són micer Gaspar e Bernat Gavot, mercaders e
ciutadans de Sahona, e micer Luca de Pre; han començat fer draps e seda,
vellutats, cetins e domasos, la qual cosa és molt noble e ennobleix molt la
dita ciutat, ultra lo gran útil, segons dit és, que se
stiguen enseguir, e ab repòs, en la dita ciutat, per sguart del temps occorrent,
per fer e lavorar les dites coses. Per què us pregam a vós plàcia obtenir de la
sacra majestat hun guiatge en lo qual sien nomenats e specifficats los dits
micer Gaspar e Bernat Gavot e Lucha de Pre, e los de lur companyia, e les
lurs companyes e familiars, tots los mestres e ministres que staran, vendran
e se
lavorar los dits paper e draps de seda. Ultra lo gran útil, hi han vida moltes
gents de la dita ciutat. E lo qual dit micer Gaspar ha pus de deu anys sta e
habita en aquesta ciutat, e y ha comprat hun molí per lavorar lo dit paper que
li costà mil_cinch_centes lliures.
Per la cort de la governació d'aquesta ciutat, lo dit guiatge és necessari
obtingau per al més temps que poreu, e aprés beneplàcit del dit senyor; e
hun any aprés, la revocació de aquell, si per aventura lo dit senyor lo manava
revocar, la revocació haja ésser intimada als dessús dits personalment o a
les cases e habitacions de aquells, o per veu de pública crida, fahedora dins
la dita ciutat o lochs acostumats de aquella; e
expressa de qualsevulla discòrdia, guerra o mala voluntat que sia, o per
qualsevol cas que seguir-se pogués, entre la dita sacra magestat e la comunitat
de Gènova e singulars de aquella o altres qualsevol. Del qual guiatge
fareu traure quatre còpies, e sia tant copiós, larch e favorable com fer-se
puxa, e trametreu-lo
ja volríem fos ací. En açò vos plàcia treballar ab di[li]gència, e donar tot
orde e manera se obtinga en totes maneres del món. E si algunes coses podem
fer per vostra honor, som prests.
Scrita en València, a
[...]
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
El testament d'un alemany pietós (23, novembre, 1460)
Al molt reverent senyor, pare en Christ, lo senyor cardenal bisbe de
València, vicecanceller de nostre sant pare.
Molt reverent senyor, pare en Christ:
Per un singular e molt virtuós mercader alamany appellat Jous Coler,
resident en aquesta ciutat mercantívolment e regent la gran companya dels
alamanys appellada d'En Jous Ompis, per certes clàusules de son derrer
testament, trellat de les quals trametem ab la present, és stada ordenada e
stablida certa loable e molt necessària almoyna de
pensions que procehiran d'aquells, esmerçant-se a censals—, distribuÿdora
en menjar e beure, vestuaris e altres necessitats entre los frares mendicants
de la terça regla de Sent Francesch residents en una hermita, casa o monestir
construÿt en lo herm prop lo loch de Puçol, terme de la vila de Murvedre,
qui, constituïts en gran pobrea, no han facilitat de captar e haver almoynes
per llur sostentació perquè són luny de poblat. De la qual almoyna lexà administradors
e regidors los jurats d'aquesta ciutat o la persona que per ells hi
serà dipputada, sots certes condicions, bones e honestes, en lo dit testament
pus largament expressades.
Fahem-vos fe, senyor, que lo dit Jous Coler ha viscut per gran temps
com a verdader e feel christià, home castíssim, virtuós, verdader e gran
almoyner, e molt justificat en tots sos actes, e tal, que de memòria de hòmens
no és mort mercader algú en aquest regne de tal predicament e que haja
jaquit tal renom e fama. Açò no obstant, senyor, se diu que en Alamanya los
parents seus o altres, a qui no plau la bona e santíssima obra del dit Jous
Coler, haurien emparat e empaxat en poder de la dita companya, sots algunes
colorades rahons, los béns de aquell, e suscitada certa qüestió en la cort
del bisbe de Costança, en Alamanya, pretenents que los dits béns no bastarían
als dits
béns, e encara al·leguen que lo testament —fet en aquesta ciutat, en poder de
singular, feel e provecte notari major, de tota excepció— no hauria valor. En
la qual cort e en Alamanya les dites parts e altres adversaris són tractats ab
gran prerogativa, e treballen de anul·lar en tot cas lo dit legat e almoyna, en
gran detriment, càrrech, dan e desonor d'aquesta ciutat e del dit monestir, lo
qual no és possible se puixa sostenir sens la dita almoyna.
Supplicam, per tal, vostra senyoria sia mercé vostra, per tanta e tal caritat,
interés, honor e beneffici d'aquesta ciutat e del dit monestir e sosteniment
de aquell, suppliqueu nostre sant pare, ab molta affecció, sia dignat de
remetre la dita causa al vostre vicari general en la vostra Seu d'aquesta ciutat,
e davant aquell e no altre sia tractada, aon és mort lo dit Jous Coler, e aon
mills e pus pertinentment e attenta seran vists e examinats los mèrits de
aquella, e per res no vulla permetre ni donar loch que la dita causa sia tractada
fora d'aquesta ciutat, perquè seria donar loch a total destrucció e desviament
de la dita santa e molt necessària almoyna.
D'altra part, senyor, per part dels dits frares e monestir nos són stats
comunicats certs capítols, en via de memorial, de certes coses concernents
orde degut, sustentació, augment e conservació d'aquell, trellat del qua[l] va
ab la present, les quals han molt necessàries. E diu-se que aquelles, o la
major part d'aquelles, són ja atorgades per bul·les apostolicals als tals
monestirs del dit orde; ells, emperò, affecten molt tenir-ne bul·la e concessió
special e particular. Demanam-vos de gràcia, senyor, per los dits respectes
e altres molts que s'í porien applicar, vos plàcia treballar ab lo dit nostre sant
pare en tal manera que les dites coses que demanen los sien atorgades
specialment e expressa, per tal que ab major ànimo e més voluntat e devoció
habiten en la dita casa, aon se celebra molt devotament lo offici divinal,
notifficants vostra senyoria que los religiosos excercitants-se ab grandíssima
devoció en lo dit offici divinal. Supplicam-vos, donchs, que per mijà vostre,
de qui volem fer special compte, e de aquesta nostra intercessió, los dits
frares puixen obtenir prestament totes les dites coses, havent-vos-hi ab aquella
amor e affecció que de vostra senyoria indubitadament speram. E plaurà
molt que si del que dit havem se fa comissió, sia dreçada al reverent mestre
Anthoni Bou, e haurem-ho a special gràcia de vostra reverent paternitat, la
qual nostre senyor Déus vulla longament conservar e prosperar a tota exaltació
de santa mare Església.
Scrita en València, a
A la honor e servey de vostra reverent paternitat molt promptes, qui
recomanen en gràcia e mercé vostra, [los jurats de València].
Dificultats d'un negociant castellà (12, octubre, 1463)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
Ja, per nostres peccats e per lo mal temps occorrent, tenim lo temps e
comerci molt desviat, e moltes gents donen causa de atterrar aquesta ciutat e
regne. Lo cas, senyor, és que En Martí de Sòria, mercader castellà, factor de
molts altres mercaders e en son nom propri —lo qual ha gran temps pratica e
vene a aquesta ciutat, portant-hi diverses quantitats de moneda d'or e altres
robes e mercaderies de gran stima, e se
avers e mercaderies, en molt gran e evident útil de tots los drets, axí de
vostra majestat com de la dita ciutat e regne, e no poch beneffici de moltes
maneres de gents, venint en aquests dies prop passats de Castella ab quatre
altres —semblantment en llurs noms propris e factors de altres mercaders
castellans— en sa companya, arribaren al loch de Sarrió. E partint d'allí,
fahent aquesta via, quant foren prop lo loch d'Alventosa, los seria exit en lo
camí reyal Luís Sànchiz Monyoç acompanyat ab alguns altres, e forçadament
e mala apresonà lo dit En Martí de Sòria e los que ab ell venien, e
se
dit loch —que foren tan bons que no y feren contrast algú, axí com devien—,
los mès en lo castell del dit loch, e allí
tragué e portà la via d'Ayòder.
E par que, aprés que hac levat e pres de l'un dels hòmens de la companya
del dit Martí de Sòria entorn dos mília florins d'or, dels quals la major
part són propris e portava de Castella als Roÿços, mercaders conciutadans
nostres, féu portar lo dit Martí de Sòria al castell de Çuera, que és del senyor
infant don Enrich, e levà-li trecents florins d'or que portava, e per ventura
són molt més, e allí
senyor, havem d'ell longa notícia, e, per molta experiència e pràtica que
d'ell tenim, conexem és home molt aprovat, e contracta molt liberalment ab
totes les gents, e no
aquesta ciutat. E per lo semblant, senyor, los dits Roÿços són molt oppulents
e menegen molt gran negociació en Castella, portant e trahent-ne moltes e
diverses mercaderies, en les quals, senyor, no és dubte que per lo semblant
se fa gran beneffici e útil en la dita ciutat en tantes maneres que bonament
no
ni oppressió alguna. E, per consegüent, és cosa inconportable e de mal
exemple que en vostra senyoria als dits castellans —que vénen e entren en
vostres regnes e terres pacífficament e segura, sots virtut de la pau e treva
que és entre vostra excel·lència e lo rey de Castella e los vostres e seus
regnes, vassalls e súbdits— sia feta tal e tan stranya novitat, la qual, senyor,
fàcilment porà donar causa que molts mercaders e altres vassalls vostres
que
s'acostuma en aquell regne. E lo pejor, senyor: que ja que lo comerci és tant
deminuït, porà donar causa que cesse del tot, e axí aquesta ciutat és en punt
de perir si vostra mercé no y gira la cara, car abvides havem altres parts aon
se puixen axí fàcilment exaguar los avers e mercaderies d'aquest regne.
Som informats, senyor, que, sobre aquesta querella, En Gil Roïz, del
qual seria lo major e principal interés, hauria ja recorregut a vostra majestat
en Alagó e hauria obtengut provisions de justícia molt favorables. Trobant-se,
emperò, en Saragoça, perquè lo dit Luís Sánchez, havent ja fermat de
dret, volgué compel·lir lo dit En Gil Roïz davant los del vostre concell reyal
residents en la dita ciutat per fer-lo entrar allí en juhí, aquell, emperò, ho
desvià e no y donà loch, perquè may no
bé consellat, aquest juhí e examen de cosa axí reprovada, odiosa e de mal
exemple, pertany pròpriament a vostra celsitud e no a altre jutge, de quantaque
auctoritat e preheminència sia.
Demanam, donchs, senyor, de gràcia e supplicam vostra majestat, axí
humilment com podem, sia mercé vostra —en un tal cas axí enorme que sonarà
per tota Castella en gran derrissió, ignomínia, càrrech e vergonya de
tota nostra nació— hi vullau proveyr per tals e axí prests remeys que en la
presó del dit Martí de Sòria sia donat degut e prest remey, e sia delliure de
tanta oppressió. E no_res_menys, a ell e als altres sia entregament restituït tot
ço que tant malament los és stat pres e robat, havents-los en tal manera per
recomanats, senyor, per sguart de aquesta nostra supplicació, com lo cas
requir e de vostra excel·lència indubitadament speram, e per tal modo que la
cosa haja bona e presta reparació, e a fi que en Castella no sia pejor enantat
e procehit contra vostres vassalls. E haurem-ho a molta gràcia e mercé de
vostra senyoria, la qual nostre senyor Déus vulla longament conservar ab
molta honor e exaltació de vostra reyal corona.
De València, a
Senyor, de vostra majestat humils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
Una processó extramurs (17, gener, 1456)
Als molt honorables, universes e sengles, officials, prohòmens e bons
hòmens en los lochs fora la ciutat constituïts. Los jurats de la ciutat de València.
Saluts e honor.
Com a present, per nostres peccats, affreturegam de pluja, per la qual
fretura los splets que a la terra acomanats són no poden fructifficar axí com
farien e deurien, havem del·liberat que, per pregar la misericòrdia divina nos
vulla donar pluja sobre la terra, vaja la processó acostumada per los lochs
defora acostumats, segons veureu. Per què us pregam affectuosament que,
axí per reverència de nostre senyor Déu com per amor de nosaltres, los vullau
reebre e acollir, axí com bé haveu acostumat, en tot lo que us serà possible e
de vosaltres confiam.
millesimo quadringentesimo quinquagesimo sexto.
Tremola la terra (4, març, 1457)
A la molt alta e molt excel·lent senyora, la senyora reyna, lochtinent
general.
Senyora molt excel·lent:
Per los lochtinent de governador e batle general d'aquest regne nos és
stat notificat com vostra senyoria los havia scrit de l[e]s tribulacions e
congoxes de la gran terratrèmol que en la ciutat e realme de Nàpols era, e
que volguéssem prevenir a la ira de nostre senyor Déu, pregant e placant
aquell que, per sa clemència infinida, ne volgués preservar e guardar la persona
del senyor rey e aquesta ciutat e regne, e encara tots lurs regnes e terres,
castigant e corregint los vicis e pecats e faent processons. Per què, senyora
molt excel·lent, encontinent, haüds alguns col·loquis e parlaments per veure
quin orde e manera s'í servaria, a la fi havem fet una processó molt solemne
en la qual són stats e anats tots òrdens d'aquesta ciutat, e algunes ordinacions
per extirpar e foragitar tots vicis e pecats; e primerament, molt excelent
senyora, en les faldes de les gonelles de les dones, les quals roceguaven en
molt gran excés, e per lo consell de aquesta ciutat són stades reduïdes a dos
pal[m]s sots certes penes, e, aprés, en los jochs, blasfemadors de Déu e de
nostra Dona, àvols fembres, alcavots e altres.
E feta fer crida per la ciutat metent en execució les dites coses, senyora
molt excel·lent, lo justícia criminal de aquesta ciutat ha pres quatre alcavotes
molt affamades e que contínuament en lurs cases de gran temps ençà s'í
fahien infinides tacanyeries, a les quals és estat fet son legítim procés. A la
fi, lo derrer dia del mes de febrer propassat són stades açotades per la ciutat
a cavall, cascuna en sengles àsens e ab allaces al cap, segons forma de les
ordinacions d'aquesta ciutat, de què tothom n'és stat molt content. E com
hagués grans dies haguéssem fretura d'aygua de pluja, és-se seguit que, de
fet la sentència fon donada de les dites dones, ha plogut tant que és stada
gràcia de nostre senyor Déu.
En les altres coses, pense vostra senyoria s'í provehirà en tal manera que
serà servey de nostre senyor Déu e del senyor rey e vostre, regraciant-vos
molt, senyora molt virtuossa, com en absència haveu a memòria aquesta
ciutat. E creem verdaderament que, aprés Déu, lo bon consell de vostra senyoria
és stat causa de haver nosaltres tant de bé com és stada la dita pluja,
e haurem, si plau a Déu, d'aquí avant. E lo que no hav[í]em pogut obtenir,
ço és, de haver pluja, administrant la justícia per vostra senyoria ordenada
havem haüda; la qual nostre senyor Déu, per sa mercé, vulla largament conservar
en sanitat, honor e prosperitat.
Scrita en València, a
Un panorama de mort i desolació (11, juliol, 1450)
Al molt honorable e molt savi mossènyer En Manuel Suau, racional de
la ciutat de València.
Molt honorable e molt savi mossènyer:
Una letra vostra havem reebut, per En Loís Blanch feta en Mathoses, de
la qual havem haüd molt gran plaer com havem sabut vostra bona sanitat.
Déus, per sa merçé, la us conserve, a vosaltres aquí e a nosaltres ací. De
nosaltres vos avisam que al fer de la present som bé sans, mercé a Déu
—trobam-nos-hi quatre, car En Guillem Çaera e En Manuel Lorenç nos són
fugits—, e ab moltes congoixes e enuigs, tribulacions e lamentacions; que
des que us ne sou partit no ha calat de cent, e lo digmenge e dilluns n'í hac
en los dos dies trecents. Déu, per sa mercé, nos vulla haver misericòrdia e
pietat.
Són-hi morts molts de conexença: la muller de mossén Torrelles, la qual
han soterrat en Menoretes, En Rajadell, e huy hi ha vengut nova, ab letra
certa, com lo fill de mossén Gracià de Monsoriu, lo major, és mort. Lo governador
se n'és anat a la vall d'Elda per ço com en casa d'En Vilana, on ell
aturava, hi és mort lo fill d'En Sala. No veureu per la ciutat sinó combregàs,
peroliars e soterrar cossos, que no y basten capellans. Lo dimarts prop passat
n'í hac
girà la luna. Diu-se s'í són spachats molts. Déu, per sa mercé, los aculla en la
sua glòria de paradís.
De la galea de mossén Navarro havem molts e diverses clams, que ja
anvides gosen les gents anar per los camins que no sien saltejats, preses e
robats e meses en galea. Pochs dies ha se són clamats són exits a saltejar al
barranch del Juncar, camí de Sogorb, e encara nos han dit a la Barraqua del
Frare. Tots jorns deuria dar València a tals galees los deu mil
veritat bona companyia
Valldaura havem axí mateix clams que al riu de la Cénia són exits e han pres
dos hòmens de un laüt que venia de
posat, hi és stat personalment En Nicholau Valldaura. Déu los leix fer melors
obres, que entre la galea e la galiota —la galea a Dénia e la galiota a Peníscola—
nos tenen assetjada la ciutat.
Pochs dies ha instam fos feta justícia de l'home qui vós sabeu ginyava
prenien hòmens per a la dita galea, e fon penjat. Enaprés havem fet açotar
e de la Verge Maria. Alguns foren de vot fos cremat, emperò, los més vots
foren fos açotat ab un clau en la lengua, e axí fon fet prestament. Creem se
cremarà un altre de moro, lo qual s'és jagut ab una somera per fretura de
dones.
Són-hi morts, encara, la muller de mossén Nicholau Jofre e los dos fills;
ha-y restat solament lo losch. Axí mateix és mort En Bonafonat Berenguer e
sa muller e En Pere Alegre, lo que anava ab En Guillem Çaera. És mort
mossén Bernat Valleriola. En Pascual Gallart sta mal del mal; Déu, per sa
merçé, li ajut, que València hi perdria prou. Del fet del çabater qui dieu que
feya los scarpins de
vostre çabater, no y tocarem en res fins, Déus volent, vós siau ací. E sia la
Santa Trinitat en vostra contínua protecció.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
La despoblació del regne (?, juny, 1461)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
Per missatgers a nosaltres tramesos per part de les viles de Borriana,
Castelló e Vila_real, som stats informats que per part de vostra majestat los
són fetes demandes de coronació, les quals pretenen no ésser cas o loch a
present de poder ésser fetes. E si poran ésser fetes, crehem que no segons les
taxes antigues, perquè seria cosa intol·lerable e encara impossible a elles,
juxta llurs facultats, com sia cert, senyor, que les dites viles, per causa de
mortaldats, que molt sovint, per nostres peccats, hi concorren, com encara
per causa de moltes sterelitats e anyades faltes e adverses, les dites viles e
cascuna d'aquelles sien vengudes en tanta diminució que no són ab gran
part la mitat de ço que solien ésser. És, donchs, a elles impossible poder
portar los càrrechs que antigament e en temps de gran població e fertilitat
solien portar.
Les dites viles, senyor, no és dubte han mester comport per no ésser
despoblades e venir a ruïna. E per tal, aquelles, llà on necessàriament les
dites demandes puixen e dejen ésser fetes, e nosaltres per elles, supplicam e
demanam a vostra majestat de gràcia special dos coses: la una, que sia mercé
vostra, senyor, vulla moderar e reduir a cosa tol·lerable les dites taxes antigues
de coronació; e l'altra, que
E jatsia que ab tot lo dit comport e diminució de taxa hauran massa
quefer, emperò, nosaltres e ells ho reputarem a gràcia singular de vostra
majestat, la qual nostre senyor Déus vulla longament conservar ab molta
exaltació de honor e glòria.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra majestat humils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Notícies insidioses (10, setembre, 1461)
Al molt magnífich mossènyer e de gran providència mossén Vidal Castellà
d'Oriz de Blanes, conseller del senyor rey e visrey en la ciutat e regne
de Mallorques.
Molt magnífich mossènyer e de gran providència:
Ab molt gran enuig havem novament entés que per alguns mercaders e
altres d'aquesta ciutat seria stat scrit a certes persones d'aquexa ciutat, metents
falsament fama que ací són morts de pestilència e moren cascun dia
temor de Déu ni de la correcció real. No és dubte, mossènyer molt magnífich,
que tal fama, sinistra e contra tota veritat, no haja causat molt dan e destorb
al tràffech de la mercaderia e a tot lo bé universal en moltes maneres.
Pregam-vos, per ço, ab quanta affecció podem, que, per servey de la
majestat del senyor rey, de la qual principalment és interés, e per sguard e
contemplació de nosaltres, vos plàcia informar secretament e cauta quines e
quals persones d'aquexa ciutat han rebut tals letres de mercaders o altres
persones d'aquesta ciutat. E si bonament fer-se porà, cobreu-les tals letres
en sa pròpria forma, les quals vos plàcia trametre, o almenys nos aviseu per
letra vostra de les dites persones, axí dels que d'ací hauran scrit com de
les que aquí hauran rebuts tals letres de la dita fama. E d'açò us pregam,
mossén molt magnífich, ab molta affecció ho vullau metre en exequció com
pus prestament vos serà possible.
Significants-vos, mossènyer, que, a nostre senyor Déus moltes gràcies,
jatsia la dita pestilència no sia stada en los dies passats en aquesta ciutat tal
com en altres temps passats ha corregut, emperò, de grans dies atràs e tro ací
ha cessat en tal manera que y ha haüd alguns dies no y ha mort del dit mal
persona alguna, e alguns dies hi són stats morts hun o dos, e un dia tres; e
senyaladament ayr e huy no y ha finat negú, a Déu gràcies, ni
malalts del dit mal. E aquesta és la pura veritat, e los que han volgut scriure
lo contrari són dignes de gran redargució.
E per ço, mossènyer molt magnífich, com som stats informats que per
causa de la dita falsa fama no
vehins e ciutadans, vos pregam, puix sou informat de la veritat, permetats e
doneu orde puixen entrar, star e habitar los dits nostres vehins ab llurs robes
e mercaderies en aquexa ciutat líberament, tractant aquells ab aquella amor,
favor e prerogativa que de vostra magnificència indubitadament speram com
a bon fill d'aquesta ciutat. E agrayr-vos-ho hem tant que més no poríem.
Rescrivint-nos ab gran confiança de tot ço que voldreu façam per la honor
vostra. E tinga-us en sa guarda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor bé apparellats.
Quarantena a Mallorca (15, octubre, 1464)
Al molt spectable e de gran magnifficència mossén Vidal d'Oriz de Blanes,
visrey en la ciutat e regne de Mallorques.
Mossènyer molt spectable e de gran magnifficència:
Anthon de Santàngel, portador de la present, va en aqueixes parts per
certs affers dels quals sereu informat. E perquè
seria inibit lo introit e
ciutat per anar e van en aquella, faent-los alme[n]ys aturar fora poblat per
alguns dies, pretenent que moren de mal de peste en aquesta ciutat, som-ne
molt maravellats, com lo contrari sia assats maniffest. Veritat és, mossén
molt spectable, que dies són passats e ha pus de tres meses que y començà
alguna lenta pestilència. Enaprés, emperò, per gràcia de nostre senyor Déus,
del qual tot lo bé proceheix, aquella ha cessat del tot, e, encara que y
concórreguen alguna manera de febres, són tals que engendren e causen fort
poch perill, a Déu gràcies.
Som no poch entrenyorats de tal pràtica, perquè en aqueixa ciutat no
pot ignorar que, quant en aquella cau pestilència e és a nosaltres notori, ab
tot axò los ciutadans e habitadors de la dita ciutat són ací bé acollits, receptats
e tractats molt humanament, sens inibició e obstacle algú, que no
en lo introyt, ne s'í usa de tal provisió, que sab a severitat.
Pregam-vos, per ço, molt affectuosament, que, axí per vós e vostre offici
com per los honorables jurats e officials d'aqueixa ciutat, lo dit Anthon de
Santàngel, ab los que yrà, et tots los altres ciutadans e habitadors d'aquesta
ciutat que y arribaran d'ací avant, hagen plena libertat de entrar, star e habitar
en aqueixa ciutat, e sien bé acollits e humanament tractats, e receptats ab
tota amor e prerrogativa e sens impediment algú, segons de vostra
magnifficència e de llurs honorables savieses indubitadament speram; e serà
cosa a nosaltres molt accepta, e reputarem a no poch beneffici. Rescrivint-nos
de tot ço que voldreu façam per la honor vostra. E tinga-us en sa contínua
guarda la Sancta Trinitat.
De València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor e complacència bé apparellats.
L'amenaça granadina i els moros de la terra
(26, gener, 1451)
Crehem nos poria ésser atribuÿt a càrrech o necligència si de les coses
davall scrites no avisàvem vostra senyoria. Dos o tres dies, senyor, ans de
les festes de Nadal prop passades, lo rey Xich de Granada, ab molt gran
poder de gent d'armes a cavall e a peu, ha pres audàcia e és entrat ab gran
empresa en les parts de Castella, entre Múrcia e Llorcha, e ab ell Alfonso
Fajardo, lo qual en ses obres demostra ésser més moro que christià, e alguns
volen dir seria ja renegat. E de fet, los dits moros e ell han fet dan infinit en
alguns lochs de aquella partida que són de dona Maria de Quesada, axí com
Librella, Mula e Molina. La qual Molina han entrat e pres a tracte, e han
mort la més gent d'armes que y era a tall d'espasa, e los altres se
catius ab una grandíssima crueltat.
És veritat que d'allí se són levats molt cuytadament, per reçel, segons
som informats, de gent d'armes del rey de Castella. E, tornats en Granada,
porten-se
de la vall de Ricot, ab los quals se diu ho tenían axí concertat, e dels quals
han haüd socors de viures e molts avisos. Diu-se en cert, senyor, e axí
stats avisats per certs missatgers de la ciutat d'Oriola qui són venguts al
consell real e a nosaltres sobre aquesta matèria e per demanar consell, favor
e ajuda, vehents lo perill eminent e la matèria perpetrada a tot mal —als quals,
per servey vostre e defensió del regne, havem offert fer-los la subvenció,
provisió e ajuda a nosaltres possible, no obstant la extrema pobrea que és
entre les gents—, que lo dit rey Xich e los qui eren ab ell han dit e cominat
públicament que tantost passada lur Pascua tornaran en Castella ab molt
major poder e ab propòsit, encara, de entrar en aquest vostre regne e portar-se
totes les moreries, e fer-hi tot lo mal e dan que poran.
Senyor molt excel·lent, no ha molt temps passat que los dits moros de
Granada, ab gran poder, feren entrades e cavalcades e molt de dan en aquelles
mateixes partides de Castella, que són frontera d'aquest vostre regne, en
lo qual, com sab vostra senyoria, ha moltes e grans moreries molt poblades,
e los moros bé fornits d'armes e d'altres moltes coses. Vehem, senyor, e
sentim manifestament que los moros d'aquest regne, vehents tan sovint entrades
dels dits moros de Granada ab tanta audàcia, majorment ara ab tal
capità e axí poderós acostant-se tant a aquest regne, prenen massa gosar e
presumpció, e tenen les orelles altes, e lançen molt golades insòlites e tals
que d'ací atràs no les gosaren dir per la vida. Són nostres enemichs públichs
a natura, e, segons lurs profecies, les quals ells tenen e han per certes, crehen
fermament ésser ja en lo temps en lo qual ells desijen e cuyden cobrar aquest
regne, qui
posseeixen en lur deseret. Ultra açò, senyor, se porían dir moltes coses que
no és pertinent sbrogir-les ni acomanar a ploma.
e desviat, que ha massa durat e dura, e derrerament los christians per
causa de les pestíferes mortalitats són molt diminuïts e aterrats, més que
dir-se poria; tenim los dits nostres enemichs en casa molt favorejats; consideran
la gran e longa absència de vostra senyoria de vostres regnes e terres
deçà mar, vehem-nos ovelles sens pastor; som constituÿts en extrema pobresa;
pensam, finalment, senyor, e vehem a ull tants e tals perills, mals e inconvenients
perpetrats, e los casos eminents, que si vostra senyoria no y
proveeix per deguts e prests remeys, som constituïts en total desolació e
rohina, segons de totes aquestes coses e altres scrivim pus stesament a vostre
secretari, mossén Johan Olzina e a
als quals supplicam sia mercé vostra vulla donar plena fe e crehença, e haver
en singular recomendació e memòria aquesta vostra ciutat e regne, segons
en tal temps e disposició ho havem bé necessari. E serà cosa que reputarem
a singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déu, per
sa infinida clemència, vulla conservar e prosperar ab tanta exaltació de honor
e glòria com lo vostre [cor] desija.
Scrita en València, a
Senyor, homils vassalls e servidors e vostra gran senyoria, qui
en gràcia e merçé vostra, los jurats de València.
Terres de frontera (19, agost, 1458)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Segons que pretén lo procurador fiscal de vostra celsitud e lo síndich de
la vila de Vila Joyosa, aquella és incorporada en lo patrimoni real, e no pot
ésser, segons privilegi, separada del dit real patrimoni; e de altra part e exposició
a nosaltres feta per part del missatger e núnciu de la dita vila, portador
de la present, en cert cars, segons tenor de hun privilegi a nosaltres exhibuït
per part de la dita vila, aquella seria carrer de València; e segons lo siti e loch
on és construïda, és gran interés del vostre regne de València que la dita vila
sie conservada en lo patrimoni real e no sie desmenbrada, puix se mostre
ésser del dit real patrimoni.
Car si la dita vila venia en mans [de] persona la qual no zelàs lo útil del
dit regne, les fustes que porten victualles a aquell e a la ciutat de València
serien maltractades, e, per terra, moros e almogaves farien gran mal al dit
regne, car dins spay de huyt o nou legües no y ha altra població de christians
sinó la dita vila, la qual sta molt prop del pas per lo qual los dits moros e
almogaves, anant e venint, han a passar. E segons speriència mostra, dos
anys pot haver que, passant gran companya de moros, en nombre de pus de
cinquanta, los habitadors de la dita vila, empaxant lo pas als dits moros
almogaves, vingueren a brega ab aquells, dels quals ne mataren onze e prengueren
setze vius, com lo restant fugís, e dels christians moriren sis, jatsia
que ab tretes plenes de erba foren naffrats pus de vint.
Per què, molt just senyor, supplicam vostra excel·lència que en lo procés
que
una part, e lo orde de Sent Hiago e alguns comanadós pretenents haver dret
en la dita vila, de la part altra, sia de vostra mercé que, axí com la grandíssima
senyoria vostra ha bé acostumat provehir de justícia als qui la demanen, vos
plàcia provehir e manar que ab prompta expedició mossén Berenguer Mercader,
cavaller e batle general en lo dit regne de València, qui és jutge en la
dita causa, a consell de son assessor, sens dilació hi administre justícia,
com haje gran temps que lo dit procés és en punt de acord. E haurem-ho a singular
gràcia e mercé de vostra majestat, la qual nostre senyor Déus vulla conservar
longament ab molta exaltació de honor e glòria.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Guerra al Principat (18, agost, 1462)
Al molt noble mossènyer, e molt magníffich e de gran providència, do[n]
Pedro d'Urrea, governador del regne de València.
Molt noble mossènyer, e molt magnífich e de gran providència:
Pochs dies són passats reebem una vostra letra, feta en Balaguer a
present mes, fahent-nos menció que, per altra letra vostra que devia portar
Comes, correu, nos havíeu scrit pus specificadament e distinta del succés
dels affers de la sacra majestat; la qual, fins en la hora d'ara, no havem
reebut. Per la que reebut havem, som stats avisats de l'encontre e gran desbarat
ab gran victòria que nostre senyor Déus, per sa infinida clemència, ha
volgut donar a la prefata majestat contra los cathalans rebel·les prop lo castell
de Rabinats, e lo gran st[r]all que de aquells és stat seguit.
Conexem que en tals actes nostre senyor Déus vol demostrar la sua
omnipotència e la gran justícia del dit senyor rey, car senyaladament en les
batales Déus fa part e és vencedor en favor d'aquells que demanen e sostenen
justícia. Dolem-nos, emperò, de tantes e tals morts e dans irreparables,
per ésser vassalls e súbdits del dit senyor e com a germans nostres. Nostre
senyor Déus, per sa acostumada bondat, vulla proveyr e remediar en los dits
affers en tal manera que sia glòria e lahor sua, servey e honor de la predita
majestat, cessació de tots scàndels, repòs e beneffici de tots sos regnes e
terres, e senyaladament d'aqueix principat.
Encara, per la dita vostra letra nos scriviu que pus sovint e pus tost nos
haguéreu scrit e avisat de totes les coses occorrents, sinó per no haver comissió
nostra de fer-nos correu propri ni poder trobar persones que fessen
aquesta via. Nosaltres, mossènyer molt noble, som contents e
affers ardus e de importància que
correu propri a nostres despeses, o ab lo avantage o percaç que us parrà, car,
ab tota veritat, nosaltres e tota aquesta ciutat és stada constituïda en molt
gran entrenyor e congoxa per no haver sentit de continent lo cas dessús dit,
per les vàries e stranyes fames que
dit senyor rey e les altres no poch contràries. E fins haver reebut la dita
vostra letra e altres, nosaltres vivíem en molta afflicció e agonia, car en tant
les dites fames havien obrat e donat molts conceptes, que ab gran difficultat
és stada donada a entendre la veritat. Nostre senyor Déus sia loat de tot, e
vulla preservar la real persona del dit senyor, e tots los que en servey seu són
stats e seran, de tot sinistre, axí com desijam.
De València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor e complacència bé apparellats.
La insurrecció del noble Jaume d'Aragó (14, juliol, 1464)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
Per altra havem scrit a vostra majestat de la gent stranya que és entrada
en aquest regne e receptada per don Jacme d'Aragó en la baronia d'Arenós,
e han principiat fer guerra en lo loch de Bechí, cremant blats, matant e
apresonant alguns moros, e aprés venguts a Vila_real. E aprés de açò, som
certs han barrejat lo loch de la Alcora, d'on se
o
pogut, apresonant per totes les dites parts e altres alguns hòmens e rescatant
aquells. E, entre les altres maleses, porten veu dients: "Vixca lo rey don
Pedro e muyra lo rey don Johan!"
Per tots los quals excessos e altres que se
magníffich mossén Luís de Cabanyelles, loctinent de governador en aquest
regne, e lo vostre consell reyal resident en aquesta ciutat, del·liberaren que
lo spectable comte de Oliva fos fet, axí com és stat fet, capità en aquelles
parts de la Plana, lo qual se troba ja en aquelles partides ab covinent nombre
de hòmens de cavall. Per què ell, ensemps ab don Johan de Gayano, lo qual
ha convocat sos parents e amichs e
cavall e de peu, en lo dit loch de Bechí, deffensen aquella part del regne e,
encara, persegueixquen la dita gent stranya.
Per tal, emperò, que la potència de aquells no
poder offendre los enemichs e castigar aquells, e senyaladament lo dit don
Jacme, segons lo cars requir, e perquè los dits enemichs és presumidor se
retrauran en la dita baronia d'Arenós, és molt necessari que la dita terra de
don Jacme sia assetjada e occupada ab força d'armes per aquesta ciutat e per
lo dit loctinent de governador, car en altra manera nenguna altra medecina
no seria sufficient a donar remey a aquesta tant gran plaga. E a aquesta fi,
senyor, e encara per obeyr e satisfer a vostres manaments per diverses letres
vostres fets al dit loctinent de governador e a altres molts —disponents que, si
castellans o altres volien entrar en aquest regne, preguessen aquells, apresonant
llurs persones e béns, e fent-ne tal castich que a ells fos pena e a altres
terror e exemple—, la dita ciutat, precedent consell general, e aprés altre consell
de comtes, vezcomte, barons, nobles, cavallers, generosos, ciutadans e
altres persones singulars, ha del·liberat ab gran maturació, per lo servey de
vostra excel·lència e per sedar tots inconvenients e dans, que la ost de la dita
ciutat hixqua ab la bandera reyal contra aquells enemichs de vostra senyoria
e contra tots los altres que volguessen entrar en aquest regne, car sentim que
algunes gents stranyes stan arremorades e ajustades en la frontera de Castella
per entrar e damnifficar aquest regne. E senyaladament és haüda la dita
del·liberació per aterrar e destroyr del tot lo dit don Jacme e tota sa casa, se
pose siti a ell e a tota sa terra, e d'allí no parteixca fins a tant que tot sia haüt,
occupat e pres a mans del dit loctinent de governador e d'aquesta ciutat. E
seguint, senyor, aquesta del·liberació, és ordenat que dimarts primervinent,
en nom de nostre senyor Déus e del benaventurat mossènyer sent Jordi, la
dita bandera sia treta e mesa primerament en una finestra de la Sala, e aprés
al portal dels Serrans, e d'allí, honorablement e bé acompanyada de gent
d'armes, de cavall e de peu, faça son camí e tire sens detenir-se la via de la
dita baronia, a fi de metre en presta execució tot ço que dit és, si a Déus serà
plasent.
Aquestes coses, senyor, aquesta ciutat, principalment per lo servey vostre,
ha volgut empendre, proseguir e executar per tot son poder. Sia mercé
vostra nos vulla atorgar tres coses. La primera, que sia mercé vostra vulla
haver per accepta aquesta nostra empresa e no vulla scriure, manar ni revocar
cosa alguna en contrari, ans vulla loar e aprovar aquella, scrivint encara
e animant totes les gents d'aquest regne al que dit és, perquè ab bon ànimo e
bona voluntat sien participants e
bandera tant com vacarà en aquests affers. La segona, senyor, és que vostra
excel·lència done poder e facultat bastant al dit loctinent de governador que,
ensemps e a consell de nosaltres, puixa remetre e atorgar qualsevol remissions
a tots aquells que ben vists los serà —lo que no diem sens gran misteri,
car serà gran spedient e beneffici en los affers—, e donar terror al dit don
Jacme e a tots los que seran ab ell. La terça, senyor, és que sia mercé vostra
vulla atorgar amplament a nosaltres e aquesta ciutat que líberament puixa
tenir e possehir a sa voluntat entregament la dita baronia e tots los lochs,
béns, rendes e drets d'aquella, seguida la dita presó e occupació, fins a tant
hajam cobrat les grans despeses que la dita ciutat, per causa de ço que dit és,
haurà fetes en qualsevol manera, car, pagada la ciutat, sia certa vostra senyoria
donarà aprés tal orde que los crehedors seran ben contractats. E haurem-ho
a gràcia e mercé de vostra celsitut, la qual nostre senyor Déus vulla
longament conservar ab molta honor e glòria.
De València, a
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
La rendició de Barcelona (25, octubre, 1472)
Sacra real majestat.
Sereníssimo senyor:
Una letra de vostra majestat, data en la ciutat de
corrent mes de octubre, havem reebut a
hores ans de migjorn. La qual vista e lesta, responem a vostra gran excel·lència
que jamés de nostre recort havem hagut més goig e alegria com ara, de la
felicitat e prosperitat de vostra senyoria havent reduhit a la obediència de
vostra senyoria la dita ciutat de
ensemps ab lo sereníssimo senyor rey de Sicília e ab lo reverendíssimo legat
de la seu apostòlica, ab grandíssimo número e quasi infinit de gent, som
stats a la Seu, hon ha cantat lo clero devotíssimament lo
e altres càntichs de jubilació e alegria, retent-ne gràcies infinides a nostre
senyor Déu e a la sua beneÿta mare.
E aprés, en l'endemà, se és feta grandíssima e jocundíssima professó a
la Verge Maria de Gràcia per la dita rahó, en la qual anà lo dit sereníssimo
rey e lo dit legat. E havem fet tenir tres contínues festes en la ciutat, sempre
ballant e cantant e fent alimares cada nit, mostrant gran alegria de aquesta
tan celebèrrima e sancta nova. E creem, senyor, que ara serà inposat fi als
treballs que a vostra majestat convenia passar per reduyr la dita ciutat a sa
obediència d'aquí avant. No occorrent-nos àls, sinó pregam nostre senyor
Déu ab molta felicitat.
De València, a
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
L'assalt de la moreria (7, juny, 1455)
Al molt honorable e molt savi mossènyer En Manuel Suau, racional e
missatger de la ciutat de València en Nàpols, e, en sa absència, a l'honorable
mossén Perot Mercader, conseller e tresorer del senyor rey.
Molt honorable e molt savi mossènyer:
De altres novitats vos voldríem scriure e no de aquestes; emperò, puix
fortuna ho ha administrat e a Déu ha plagut, àls no s'í pot fer. En aquesta
ciutat se són seguits dos cassos de molt gran congoxa e enug. Lo jorn de la
Trinitat, comptat lo primer dia del present e dejús scrit mes, se justaren molts
fadrins e, ab una bandereta que portaven, anaven cridant: "Façen-se christians
Quant vench la vesprada, foren davant la moreria e
los moros, o muyren!"
justà-s'í molt poble. Lo lochtinent de governador —com lo governador no
fos en la ciutat—, nosaltres e tots los altres officials, except mossén lo batle,
que era defora, anam llà e emparam-nos de les portes de la moreria e detinguem
axí lo poble, fins quasi a la hora de mijanit, perquè no entrassen en la
dita moreria. E mogué
mostrant haver poqua temor de Déu, ne de la real senyoria, ne dels officials
de aquella. De burç, ne meteren les portes de la dita moreria e entraren dins
aquella, la qual han desrobat, que no y han lexat staca en paret. Han-hi mort
tres o quatre moros, com los altres se
mullers e fills.
És stat hun gran enug e congoxa e cosa molt stranya, car tota aquella nit
fonch la dita ciutat avolotada. Quant vench lo dimarts, per gràcia de nostre
senyor Déu, hi hac qualque assossech, que ja los moros de la dita moreria
anaven per ciutat, e los stranguers nos portaven viures segons havien acostumat.
Pensau ab quanta congoxa stàvem! Enaprés, cuydant-nos ja star en
assossech, axí com ho fahíem —emperò, no tant com era mester—, lo jorn de
essent lo[s] entremesos a la Bosseria, se mog una brega e fon mesa veu, per
quisvulla que ho fes, cridant: "Moros, moros entren en la ciutat!"
Lo poble
se avolotà en tal forma que en fort poch de temps tota la ciutat fonch a les
armes, e anaven corrents vers los portals, adés a la hun, adés a l'altre, que
may creu gents veren tal avolot, que no era persona en lo món, ne officials
ne ningun, hi pogués dar recapte. E com veren que no era veritat que
moros entrassen, cridaven: "Anem a casa del batle e dels officials a robar-los,
hi metam-hi foch e matem-los!"
Ja a nostre senyor Déu plagué que lo avolot passà e asseguraren-se,
cové
tots los officials, que no
sense gran perill, que de hora en hora speram enseguir-se qualque gran
scàndel, si nostre senyor Déu no y ajuda e lo senyor rey no y proveeix. Déu,
per sa mercé, haja pietat d'aquesta ciutat.
Tant hi fem com nos és possible, que en lo present dia, entre lo lochtinent
de governador, lo batle general e moltes altres gents havem haüd a fer dotze
lochtinents de justícia criminal, segons en altres temps és ja stat fet, sis generosos
e sis ciutadans, los quals han tant poder com lo justícia criminal, e
van ab bastons per ciutat, bé acompanyats de algunes gents dels mesters e ab
sos missatges, per veure si ab açò se porà meter la ciutat en assossech, ço
que
Déu e del senyor rey e benefici de la cosa pública, perquè la dita ciutat no
peresca. Molt és grandíssima la congoxa en què stam, car no sabem a tant
poble e tant avolotat quy puxa resistir sinó lo senyor rey. Havem deliberat
scriure-us-ne perquè sintau nostra congoxa. Pregam-vos vullau suplicar lo
dit senyor, si possible serà, hi proveesca en qualque manera, donant-hi algun
remey. Al dit senyor scrivim; plàcia-us donar-li la sua letra. E, si algunes
coses podem fer per vostra honor, som prests. E sia Déu ab vós.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
Cristians i moros a Granada: notícia d'una matança
(10, juliol, 1455)
Al molt honorable mossènyer e de gran saviesa En Manuel Suau, racional
e enbaxador de la ciutat de València en cort del senyor rey en Nàpols, e,
en sa absència, a l'honorable mossén Perot Mercader, conseller e tresorer
del dit senyor rey.
Molt honorable mossènyer e de gran saviesa:
Poch ha vos scrivim, responent a certes vostres letres e avisants-vos
com ne per què nós recelàvem de inconvenients e congoxes en aquesta ciutat
e regne, dubtants-nos no fóssem constituhits en fort mal stament per causa
de l'insult e novitats passades. Ha plagut, emperò, a nostre senyor Déus
que [per] algunes bones pràtiques e provisions, partida de les quals vos havem
ja notificat, los affers han pres covinent assossech en tal manera que, ab
la ajuda de nostre senyor Déus, som e vivim en altre repòs e fora d'altres
dubtes e sospites que no havem fet tro ací, e speram, Déus volent, que de ací
avant los affers se mitigaran poch a poch e tornaran a degut stament. Açò,
emperò, no obstant, los
exerçexen lurs officis tro a tant sentam la dita ciutat ésser fora de tot perill.
Creem, emperò, que prestament poran cessar.
Veritat és, mossén molt honorable, que sentim certament ha buydat e
buyda molta gent de aquesta ciutat per redubte de castich e exequció, en tant
que, ab los que han buydat per aquesta rahó e los que poch atràs són anats a
Roma e a Nàpols al senyor rey e altres parts, resta aquesta ciutat hui molt
diminuÿda de gent, e tant diminuÿda que
que los capítols de les imposicions, exceptades les carns e la mercaderia,
foren venudes en lo mes de maig a pèrdua e desavanç, a més no poder-hi
fer de
són stats en punt de vendre ab alguna convinent pèrdua, e no
concordar ab los compradors tro ací: tantes delicadures e pèrdua nos demanaven,
que dubtam molt nos puxam concordar; comanam-les, emperò, tant
tost al principi a
semblant, en la mercaderia no trobam quy vulla donar preu algú convinent,
per què l'havem hagut a tenir e acomanar a
hun grandíssim desavanç segons lo temps, molt abatut e desviat. Nostre senyor
Déus nos hi vulla ajudar e endreçar.
Als vostres cambis que trametés de
compliment, Déus volent, e no y dubteu, per bé que, segons lo temps, no són
molt sobrechs, e ja los del quitament hi han huy prestat lur asentiment.
Dels affers del rey de Castella ab Granada som avisats per persona digna
de fe qui s'és trobada en lo conflicte, ço és, que la vespra de Sent Johan prop
passat los moros dins Granada feren gran apparell de molta gent armada, en
nombre de pus de
en lo stol del dit rey de Castella, lo qual pensaren trobar descuydat. E sí
s'hagueren fet sinó per hun convers que era stat juheu, portogés, que, sentint
lo dit apparell, ixqué seccretament e cuytada de Granada, e avisà
castellà perquè ell e la sua gent se preparassen e metesen a punt, los quals
staven desarmats, e los més d'ells en camises, en lurs tendes e maysons,
descuydats e no tements-se de res. Però lo dit avís no poch ésser tant prest
que là los moros no exissen, e de fet exiren de Granada e donaren en la
primera guayta o squadra que trobaren del[s] christians, on se trobaren entorn
de
moros. Però, ab la ajuda de nostre senyor Déus, lo dit rey de Castella prestament
subvengé a la batalla ab tal poder que desbaratà molt valentment los
dits moros, e aquells vencé e mès en fuyta tro a les portes de Granada, matant-ne
tant com podien. E per bé que molts moros diguessen "christià,
christià!", lo dit rey lo faya matar e degollar arreu, no volent-ne pendre
ningú a mercé. E axí lo dit rey de Castella llevà lo camp e restà vencedor, a
Déus gràcies, trobà
christians entorn de sis mília. De[l] número dels moros que sia tant, s'és
trobat en aquesta manera: que lo dit rey de Castella par que promés donar
certa cosa a tots aquells que li portassen les orelles dels moros morts, e axí
fon fet, e trobà
Castella ha fetes portar per les ciutats e viles de Castella, jatsia que en aquest
nombre de moros e de christians morts ha algunes diffirències en algunes
letres que ací són stades trameses per diverses persones.
Diu més avant la dita persona, que s'és trobada en tots los dits actes, que
ell fon ajudador a soterrar los dits christians morts, e que lo dit rey de Castella
e tots los del seu stol restaven molt alegres e ab ànimo de continuar la guerra
valentment tro haver son obtat de Granada, la qual cosa no
ans se n'ha gran sperança, ab la ajuda de nostre senyor Déus, per ésser morta
tanta morisma, e no de la pejor e pus flaqua, [e] Granada ésser constituÿda
en molt gran pobrea e necessitat de viures. A nostre [senyor] Déus plàcia
que axí sia. No
plaer de vostra presta venguda. E tinga-us en sa guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a deu dies de juliol de l'any
Los jurats de València, a vostra honor bé apparellats.
Sembradors de violència (10, abril, 1456)
Jatsia que en los actes e comoçió de la moreria d'aquesta vostra ciutat,
ab ajuda de nostre senyor Déus, ab molts treballs fos donat algun bon
assossech, segons que per altres en dies passats scrivim a vostra majestat,
sentim, emperò, que alguns tacanyts e mals hòmens, sens redubte algú, que
no han, prenents una veu vana, sens fonament algú —que vostra senyoria
hauria dit e voldria que tots los moros d'aquest regne sien reduÿts christians—,
se lexen dir e sembren paraules molt stranyes e perilloses contra los dits
moros, agreujant-los en moltes maneres, de paraula e encara per obra, que
tornen christians, no, emperò, a aquella fi e zel, mas per pendre alguna color
de poder-los scandalizar e haver de la roba llur e dels christians. Hoc encara,
e lo pejor, havem sentit que tant los dits mals hòmens populars se preparen e
disponen a fer tot mal, que
los dits moros, no
de la qual se moga algun insult e novitat en aquesta ciutat, e encara
en altres parts del regne, contra christians e contra los majors, per haver la
roba d'aquells qui
sens comparació alguna, que no lo de la moreria, per moltes consideracions
que vostra senyoria pot clarament veure.
Veritat és, senyor, que nosaltres, havents alguns indicis de la cosa e
vehents los affers preparats a tot mal e sinistre, en la Setmana Sancta prop
passada scrivim cuytadament al comte de Cocentayna, governador d'aquest
regne, qui
vingués a aquesta ciutat, e axí ho féu e mès en exequció. E aprés sa
venguda, és veritat que alguns dels dits tacanyts són fugits e absens de la
dita ciutat, e los que resten no parlen axí desfrenadament ni tant gosada com
solien. Encara, emperò, senyor, per lo deute de fidelitat que us som tenguts
e per total descàrrech de nosaltres, notifficam lo stament en què som a vostra
majestat, a la qual supplicam molt homilment sia mercé vostra vulla
provehir prestament e sens dilació en lo stament de aquesta ciutat e regne de
remey condecent, majorment per quant som informats que lo dit comte, per
manament de vostra majestat, se deu prestament partir per anar en aqueixes
parts, en manera que en vostra absència, de la qual nos vénen infinits dans,
e en absència del senyor rey de Navarra, qui atura en la ciutat de
aquesta ciutat no estiga sens tal president al qual rahonablement per tothom
se haja temor e redubte, e sia tal, que, residint contínuament en aquesta ciutat,
puixa donar bon recapte en los dits affers, segons és molt necessari e la
matèria requir.
Supplicant vostra merçé sobre les dites coses done fe al magnífich mossén
Perot Mercader, tresorer vostre, al qual larch scrivim dels dits fets per ço
que n'informe e sol·licite vostra majestat, de la qual serà servici, e nosaltres
ho haurem a singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor
Déus, per sa infinida clemència, vulla longament conservar ab tanta
exaltació de honor e glòria com lo vostre cor desija.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
La caça de l'home (10, febrer, 1457)
Als molt honorables e savis senyors los justícia e jurats de la vila de
Coçentayna.
Molts honorables e savis senyors:
Sentiment havem com almugatens, adalils e moros strangers de Granada
són entrats e són dins lo regne. E per ço com haveu bé acostumat en
aquestes coses bé treballar en sintir de aquells e, encara, de haver-los a vostres
mans, fahent-hi vostre poder e possibilitat, vos pregam, ab tanta affecció
quanta podem, e de part del molt alt senyor rey vos requerim, per la feeltat
que a aquell sou tenguts, a vosaltres plàcia treballar e fer per tot vostre poder
e esforç si dels damunt dits poreu haver algun sentiment, e donar tot orde e
manera se hajen en tot cas, si fer-se porà. Car nosaltres vos offerim donar
per cascun de aquells vius, ara sia almugatén, ara sia adalill, ara sia moro
stranger de Granada, per cascun, donant-los vius, vint timbres. E si vius no
poran haver, de cascun cap deu timbres. E en açò us pregam vullau entendre
ab suma diligència e cura, axí com bé haveu acostumat e de vosaltres confiam,
stablint tots los passos segons vostra pràtica e costum, de la qual cosa guanyareu
renom, proffit e beneffici. E si algunes coses per vosaltres podem fer,
som prests a tota vostra honor. E sia la Santa Trinitat a[b] vosaltres.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
e jurats de la vila de Sexona.
jurats de la vila de Penàguila.
e jurats de la vila de Vila Joyosa.
Emigració clandestina al regne de Granada
(28, setembre, 1463)
Als molt honorables e savis senyors los consell, alcaldes, aguatzir, regidors,
prohòmens e officials de la vila de Helín.
Molt honorables e savis senyors:
Vostra letra de vint del mes de setembre havem reebut, notifficant-nos
de certs moros d'aquest regne que
serien stats atesos per hòmens de cavall e de peu d'aqueixa e altres viles.
Los quals dits moros par portaven ab sí dos adalils naturals d'aquest regne,
e eren per tots
lo un adalil a ells, e serien stats presos a vida
portats a aqueixa vil·la tots. Entre los quals seria stat portat un adalil lo qual
se diu habita en Vesca, del regne de Granada, e hauria treyt d'aquest regne
molts moros e passats al regne de Granada, e hauria fet e concertat moltes
coses malvades, e senyaladament la treta dels dits moros, e dexava més concertat
altres coses, per què, sabut per la dita Vesca la presó del dit adalil,
hauria offert per ell gran rescat als senyors que tenen aquell.
Perquè vosaltres, senyors, moguts a bona intenció, e moltes coses considerades
concernents principalment lo servey de nostre senyor Déus e lo bé
de christiandat, hauríeu per cosa abominable que tal moro sia donat e delliurat
a rescat, hauríeu, per tal, pregat als senyors del dit adalit lo tinguen e no
donen per algun rescat fins a tant nos ho haguésseu notifficat, e que ells, o
part per ells, se vegen ab nosaltres a fi de donar sobre açò orde degut e
puixen saber del dit adalil altres coses de sos tractes, responem-vos que us
agraÿm molt tot lo que per aqueixa vila notablament és stat fet e vostre bon
avís de les dites coses, e plaurà
persona per ells, vullen venir per comunicar ab nosaltres d'aquesta matèria.
És veritat, senyors, que, ans de totes coses, nosaltres voldríem sentir la intenció
dels dits senyors e què és lo que voldran per lo dit adalil, car, sabuda
llur intenció, nosaltres vos responem de continent de nostra voluntat, e abans
bonament no us podem dir res. Si altres coses vos occorreran que nosaltres
puixam fer per la honor de vosaltres e d'aqueixa vila, serem contents nos
n'escrivau ab bona e presta voluntat. E tinga-us en sa guarda la Sancta Trinitat.
De València, a
Los jurats e regidors de la ciutat de València, a vostra honor bé apparellats.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Bàndols a la ciutat (23, juny, 1453)
Alguns dies són passats que entre los noble mossén Guillem Ramon
Centelles e En Nicholau de Pròxita fonch suscitada certa discràsia, donant-hi
causa en la major part algunes companyes de l'un e de l'altre. Vehents
nosaltres, senyor, que la iniquitat e discràsia prenia augment entre ells de dia
en dia e no s'í donava remey algú, del·liberam elegir dos de nosaltres e dos
altres honrats ciutadans, donant-los càrrech special de comunicar dels dits
affers primerament ab lo governador e altres officials de vostra senyoria, e,
aprés, de interposar-se entre les dites parts a fi que una volta fos procurat de
sedar tota manera de discòrdia e scàndel entre aquells, e axí fonch mès en
exequció.
E perquè a lahora no
Pròxita e mossén Pero Sánxez, germà del dit mossén Guillem Ramon Centelles,
treballam per diverses vies e donam orde, per letres e per missatgers
nostres, que aquells ab cert guiatge del dit governador vengueren a la dita
ciutat; e ans de lur venguda era stat ja arrestat en sa casa lo dit mossén
Guillem Ramon Centelles. E essents tots ells en la dita ciutat, se treballà per
los dits officials reyals e los quatre per nosaltres elets, ab bones e sàvies
maneres, de concordar aquells. Vehents, emperò, que la una part ni l'altra no
volia devallar a tèrmens alguns de concòrdia, attés que lo comte de
Cocentayna és pare del nostre governador e persona singular e home de títol
e d'alguna stima en aquest regne, del·liberam nosaltres trametre per ell, qui
trobava lavós en sa terra, pregant-lo vingués a aquesta ciutat perquè, ensemps
ab los dits officials reyals e nosaltres, se interposàs entre los damunt dits, e
tots treballàssem que entre aquests hòmens fos tolta tota manera de debat.
És veritat, senyor, que a lahora ja era seguida certa novitat e insult a la
porta de la casa de la madastra e germà del dit En Nicholau de Pròxita, e allí
era stat naffrat un gentil home appellat Johanot Olines per certs hòmens de
la voluntat del dit mossén Guillem Ramon Centelles. E arribat ací lo dit
comte, ell e tots los altres entenguem ab gran diligència en pacifficar aquests
hòmens; tant, emperò, no s'í treballà, que conclusió alguna bona no
aconseguir entre aquells, ans los affers restaren en ubert. Enaprés, senyor,
no cessant per uns e per altres de treballar per una volta obtenir algun bon
medi entre les dites parts, se és seguit que dilluns, qui
present mes, alguns de la voluntat del dit En Nicholau de Pròxida són exits
de la casa del dit son germà a un batle o servidor del dit mossén Guillem
Ramon Centelles dins la present ciutat, e, per reconvenció, segons se creu,
del cas e insult seguit en la casa de la dita madastra e germà del dit En
Nicholau de Pròxida, naffraren lo dit batle en tal manera que aquell ha finat
sos dies. Per causa de la qual mort los affers entre los damunt dits se són axí
entuxats e més agreujats del que eren, que d'aquén s'esperen novitats e
congoxes massa grans, attés que los damunt dits, per lurs parents, amichs e
valedors, comprenen tot aquest regne.
E no obstant, senyor, que los dits mossén Guillem Ramon Centelles e
son germà, mossén Pero Sanzes, e encara lo dit En Nicholau de Pròxita e
son germà, Johanot de Pròxita, sien stats e són presos e detenguts a presó per
lo dit governador en la casa d'aquesta ciutat, cascun d'ells en son apartament,
emperò, senyor, com dit havem, ells són axí apparentats e comprenen
tant en aquesta ciutat e regne que s'esperen sens dupte algú entre aquells,
per causa de les dites novitats e de la gran iniquitat que ja era e és entr'ells,
majors dans e inconvenients. E los affers, senyor, són ja agreujats e axí romputs
e descosits, que, no obstant la dita presó, sentim de tot cert que aquesta
ciutat, e encara tot lo regne, són huy molt enburlats, e molta gent de la huna
part e altra somoguda e apparellada a molts scàndels, e en tal punt que, si
prestament no y és provehit per vostra senyoria, los remeys enaprés seran
molt difícils.
Crehem, senyor molt excel·lent, que de aquests affers vostra senyoria és
ja avisada per los del vostre consell reyal, e encara de present crehem n'escriuran
e n'avisaran a vostra excel·lència. E nosaltres, senyor, per nostre
descàrrech, havem del·liberat scriure
suplicam molt homilment e demanam de gràcia special que, axí per lo qui
toca al servey vostre com per lo que toca interés e stament de tot aquest
regne, vulla, per mercé sua, provehir per tals remeys e axí prests entre aquesta
gent axí comoguda, segons la cosa requir, e per tal forma, que forçadament
sien comp[e]llits a disistir de tot debat, e tota occasió de metre en tribulació
e congoxa aquesta vostra ciutat e regne sia tolta, segons havem bé necessari,
atesa, senyor, vostra longa absència e molts infortunis, en los quals nos trobam
constituïts per nostres peccats. E serà cosa, senyor, que reputarem a molt
singular do e gràcia de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déus vulla
longament conservar ab tanta exaltació de honor e glòria com lo vostre cor
desija.
Scrita en València, a
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Confraries i ordre públic (27, desembre, 1470)
Vostra letra de
scriviu per instància d'En Gracià de Agramunt sobre lo privilegi de confraria
o almoyna fos atorgat als naturals del regne de Navarra habitants ja o
venidors en aquesta ciutat, vos diem e responem que, encara que lo senyor
rey vos ne haja molt pregat e tinga molta voluntat açò
navarros, que han passat molt stant per son servey, poreu dir a sa majestat
que aquesta confraria o almoyna que
fur e contra les libertats de aquesta ciutat, e en nenguna manera no
majorment que seria contra fur, lo qual fonch fet en temps de la Unió,
provehint que tals ajusts e confraries no
llavors eren seguits e ara se porien subseguir. E si los navarros habitants en
aquesta ciutat volran entrar en confraria alguna, ho poran bé fer segons l'offici
que prosseguirà cascú, e no
los senyors reys passats als officis e mesters de aquesta ciutat, hon convenen
los naturals de aquella e altres per confferir e comunicar del mester de llur
offici, se puixen ajustar e comunicar de les coses pertanyents a aquell mester,
e no de altres coses, e tenen sobre açò llurs privilegis. E posant-se en tals
confraries, los dits navarros, si mester ho hauran, poran ésser subvenguts de
almoynes.
E per ço, per lo dit senyor no deu ésser atorgada tal confraria com se
demana, no de offici ni de mester, car tots los navarros no són de hun offici
per què confraria per sí vullen, e no
a comunicar e tractar, majorment en tal temps com tenim; car les coses porien
ésser atorgades per caritat e compassió, e forsa reixirien en gran deservey de
la reyal majestat e en destrucció de aquesta ciutat; car per ajusts e confraries,
majorment de gents stranyes, les quals per fur són prohibits e per conservació
del stat reyal, porien fer-se insults e temeràries empreses que vendrien
en total ruÿna de aquesta ciutat; car açò no
malcriada —e no és temps ara de moure tals coses— e molts vagabunts que no
tenen renda ni censal, que no speren sinó tal disposició hon se poguessen
ajustar; e per ço
la facilitat del mal que se
senyor no posseeix en totes ses terres ciutat pus affectada al seu servey pur
en los officials qui la regexen, e ab molt repòs, e per ço no
que y sien e vinguen sinistres escàndels, ans obviar aquells en quant a nosaltres
serà.
Per tant, senyors molt magníffichs, notifficant-vos totes les dites coses e
la intenció e parer de nosaltres, vos pregam que en nengun modo no permetau
que tal privilegi o confraria sia atorgat, com sia contra fur, segons dit és. Car
sobre açò, e altres coses que davall deduhirem, scrivim a la predita majestat
ab creença a vosaltres acomanada, supplicareu per ço lo dit senyor, de part
de nosaltres e de aquesta ciutat, sia de sa merçé no permetre tals coses sien
atorgades per lo gran deservey que
la dita ciutat. E si mester serà, legireu al dit senyor la nostra letra perquè veja
quant zelam lo seu servey.
en molta congoxa per via de aquestes tantes exempcions que sa senyoria ha
atorgades a alguns, e senyaladament als Castellvins, e per aquestes bandositats
van per la terra prou desonestament armats, no tement correcció de nengun
official; e d'altra part, que tots jorns se fan molts homeys, e encara la sanch
és fresca e ja són guiats per lo governador, e van los matadors per la ciutat.
Açò és cosa molt crua e dóna gran audàcia als mals hòmens a fer e perpetrar
mal, e per ço seria bona e sancta cosa que en tot se provehís, e principalment
en lo donar dels guiatges, los quals no
si ja no era aconsellat per alguna notable persona de aquesta ciutat fora
de passió —e si obtenir-se podia aquesta persona fos lo racional, qui és molt
affectat e al servey del dit senyor e al repòs e beneffici de aquesta ciutat, ne
seríem molt contents—, puix lo justícia treballa en pendre e castigar los mals
hòmens, los quals, arbitrants no poder ésser guiats sinó en aquesta manera,
fer-se hi ha justícia; e d'altra part, molts se attemptarien de fer mal, que ara
no y pensen gens, puix són segurs que, encara que sien presos, ab guiatge ne
ixen, reservat
Tot açò havem volgut signifficar a vostres magnifficències specifficadament
perquè ab lo dit senyor hi puixau provehir, remetent-ho tot a la prudència
de vosaltres, que y entendreu ab tota diligència en procurar totes aquelles
coses que sien servey del dit senyor e beneffici e repòs de aquesta ciutat.
E no occorrent-nos altres coses de present, sinó que ab summa diligència
entengau que en la dita confraria o almoyna res no y sia atorgat, e, en lo que
s'esguarda al governador, vos plàcia prestament donar-hi la endreça que
mereix segons vos scrivim, tant per lo servey del dit senyor quant per lo
repòs de aquesta república, car molt e molt és mester se faça per reffrenar la
temeritat e audàcia dels mals hòmens homeyers. E si entretant voleu que per
la honor de vosaltres façam res, poreu-nos fiablament scriure, e ab gran
voluntat serà fet. E tinga-us en sa guarda la Santa Trinitat.
De València, a
Los jurats de València, germans vostres, a vostra honor apparellats.
Enaprés haver-vos scrit, havem reebut una vostra letra de
mes de deembre. La qual lesta e entesa, vos responem que stam molt admirats
de vostres magnifficències, perquè, attenent lo camí ésser tan curt e
tractant-se coses de tan gran importància en la cort, no
res que aquí hajau del·liberat en les corts, axí de la offerta dels
com de la elecció de la embaxada. Pregam-vos, per ço, que de aquí avant no
us vullau plevir tant de nosaltres que sens consulta vullau cloure e delliberar
nenguna cosa, car si u fèyeu no u pendríem ab pasciència, ni passaríem res
que d'aquí avant façau en tal manera. Emperò, lo que fet és, vaja en bona
hora, puix són coses tals e joch forçat que no han mester mostra per la celeritat
e cuyta que lo senyor rey té. Plàcia a nostre senyor Déu que sien fructuoses
e succeexquen en prosperitat e en reducció a la obediència de sa majestat
dels inobedients del principat de Cathalunya. Al fet dels vostres diners
s'í darà bon recapte.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Un camí que no va dur a Roma (29, maig, 1450)
Ab no pocha congoxa e anxietat nos cové recitar a vostra gran senyoria
lo cas e tracte de gran decepció, procurat, ab dampnada e del·liberada pensa,
per hun malvat jenovés appellat Francisco Usudemar, patró de una nau, contra
les persones e béns de Francesch de Lóriç e Johan de Lóriç, fill de aquell,
En Nicholau Serra, donzells, En Pere Borrell, En Jacme Sorell, En Vicent
Penaroja e Phelip de Vesach, vassalls vostres, ciutadans de aquesta vostra
ciutat. Los quals, havent propòsit e voluntat comendable, los uns de anar a
vostra senyoria, per servey d'aquella, e los altres per fer llur viatge de Roma
e guanyar les indulgències del sant jubileu, se dispongueren en lo mes de
març propassat anar al port dels Alfachs per muntar allí, com de fet muntaren,
en la dita nau del dit jenovés, que allí
grans offertes, que per lo dit patró e altres jenoveses habitants en aquesta
vostra ciutat los eren fetes, de portar aquells salvament e segura tro a Jènova,
per ahon havia cridat e publicat son viatge, e sots confiança —lo pus fort— de
la pau e confederació que és entre vostra excel·lència e lo comú de Jènova,
confiants, encara, que nostre sant pare, ab perpetuals edictes e gràcia apostòlica,
per diverses parts del món ha provehit e ordenat que tots e qualsevol
peregrins fahents lo dit sant viatge e peregrinació vagen salvus e segurs e
sia donada tota favor, consell e ajuda, e algú, de quanta dignitat, condició o
preheminència sia, sots grans penes e malediccions, no
presumescha, destorb, ne dampnifiche e faça violència o injúria alguna en
béns o persones.
E axí la dita nau partí dels dits Alfachs per fer sa via, tantost lo dit patró, demostrant per obra sa prava e corrupta intenció que havia concebut, e
precehint decepció e tracte concertat —axí com verdaderament se descobre
per molts indicis, e per verídica informació de testimonis per los officials de
aquesta ciutat rehebuda, e en altra manera—, aquell féu la via de Prohença,
on se creu ell no havia res que delliurar, e surgí en lo port de Gerres, lo qual
és assats prop de Marsella, de la qual cosa los dits vostres vassalls foren
maravellats e molt stomachats e entrenyorats. E duptant-se del que seguit
los és stat de fet, instaren, pregaren e exortaren ab grandíssima instància lo
dit patró los tragués de nau e posàs en terra, car ells se darien recapte, offerints-li
pagar complidament lo nòlit per tot lo viatge e fahents-li moltes altres
offertes e promissions, o almenys se llevàs e partís d'allí de continent e no y
atturàs, car ells se reduptaven de inconvenient, perquè aquella terra los era
enemiga; e sobre açò los dits vostres vassalls insistiren molt, e feren extrem
de poder per diverses vies per haver qualque remey. Lo dit patró, emperò
—lo qual, axí com dit és, se creu verdaderament, ab pensa del·liberada e
precedent tracte, havia fet la dita via e surgit en lo dit port per vendre los dits
vostres vassalls e metre aquells en mans e poder de llurs enemichs—, tench
algunes pràtiches colorades e deceptives per assegurar aquells, car tantost,
sots color de descobrir si en lo port de Marsella havia fustes algunes, lançà
dos hòmens dels seus en terra, los quals, retornats a la dita nau, feren relació
que en lo dit port no havia fustes algunes. Vehent ell, emperò, que la gran
congoxa, instància e recel dels dits vostres vassalls ja per axò no cessava,
tornà a trametre altre home en terra, lo qual, tornat a la dita nau, dix per
semblant que no y havia fustes algunes.
E parlà contra veritat, axí com era stat instruït, car, ell fahent encara la
dita relació, exiren e despatxaren del dit port de Marsella una galea de florentins
patronegada per Philipo de Johan, florentí, e una calavela e galiota e
altres fustes de prohençals patronegades per hun Gilico de Prohença, e feren
la via de la dita nau. E jatsia la dita nau assats hagués temps e manera de
defensió e altres remeys, per[ò], lo dit patró, demostrant son mal propòsit e
tracte, no
nau, segurament se
tracte e revelà e nomenà per llurs noms tots los dits vostres vassalls qui eren
en la dita nau. E demostra
Johan passà e muntà, segurament e sens resistència alguna, en la dita nau ab
cèdula de aquells, e, nomenant-los lo hun aprés l'altre, los feren exir de la
dita nau e metre en les dites galea, calavela e galiota, ensemps ab cinch o sis
altres vassalls vostres que eren en llur companyia, ahon foren e són detenguts
ab gran sevícia e cruels presons, e pejor tractats e més inhumanament que si
fossen en poder de infels. De[s]prén-se, donchs, senyor molt excel·lent, que
lo dit patró jenovés sobre la fe ha venuts los dits vostres vassalls, axí per ço
que dit és com encara per tal que en lo port dels Alfachs, ans de la partida
d'allí, fonch mogut de conserva per una nau d'En Johan Bertran, mercader
d'aquesta ciutat, la qual per semblant fahia son viatge en Jènova, e no la
volch acceptar perquè mils pogués deduhir a effecte son dampnat propòsit e
tracte, e no
color no anassen per fer venir a la dita nau les dites fustes dels enemichs, e
no per altra fi.
Sentim, senyor molt excel·lent, que los dits vostres vassalls són maltractats
e en punt de perdre la vida, si vostra senyoria, per mercé sua, no y
proveheix ab lo sant pare e comú de Jènova o en altra manera, per deguts e
prests remeys. Quant és, senyor, dura cosa e de mal exemple tal acte axí
prevaricat, no
axí humilment com podem, sia mercé vostra voler attendre benignament a
tot ço que dit és e a la gran malea del dit patró jenovés, e voler provehir e
donar orde per totes vies que los dits vostres vassalls, axí venuts e decebuts
prodicionalment, sien delliures de tal cativeri e presó, e
del llur, e més avant lo dit patró ne report pena e castich degut, tal com
mereix, que sia a altres terror e exemple. Crehem, senyor molt alt, e havem
ferma sperança que si vostra senyoria, per mercé sua, ó pren ab degut sforç
e devoció, he
ells ab grandíssima rahó, los dits vostres vassalls hauran molts remeys e
seran de continent delliures. E axí u supplicam vostra magestat, axí humilment
e devota com podem, havent en singular recomandació e memòria los
dits vostres vassalls, conciutadans nostres, segons lo cas requir e de vostra
excel·lència indubitadament speram. E haurem-ho a molt singular gràcia e
mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déu, per sa infinida clemència,
vulla conservar e prosperar ab tanta exaltació de honor e glòria com lo vostre
cor desija.
Veritat és, senyor, que nosaltres, sentints ço que dit és, ab no poch enug
e congoixa, fom en punt de fer pendre e apresonar de continent tots los
jenoveses que
béns, robes e mercaderies; duptants, emperò, si açò fóra acceptable a vostra
excel·lència o no, havem cessat, si bé la cosa ho requeria.
Scrita en València, a
[...]
Senyor, homils vassalls e servidors de vostra gran senyoria, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Un parent de l'emperador grec (8, gener, 1455)
A la molt alta e molt excel·lent senyora, la senyora reyna, lochtinent
general.
Senyora molt excel·lent e molt virtuosa:
Segons en altra manera vostra senyoria porà veure, lo magnífich mossén
Johan Cèsar, cavaller grech, portador de la present, parent molt acostat de
l'emperador de Costantinoble, se trobà en lo cars fortuÿt de la presó de la
dita noble ciutat, en la qual foren apresonats dos fills e dos filles sues, e
resten catius en poder dels turchs, per rescat dels quals li ha convengut e
cové forçadament cercar e haver ajuda e soccors entre tots los feels christians.
La qual ajuda és molt digne de aconseguir, e ell deu ésser loablement
comendat de molta virtut e constància, de la qual usà en la presó de la dita
ciutat. Car, jatsia lo gran Turch de continent li prometés donar tots los béns
e heretat de son pare, que era magnífica e molt gran, si aquell volgués negar
la fe de nostre salvador Jesuchrist, aquell, emperò, encara que veés escorchar
son pare e cremar vius dos germans seus, axí com a verdader christià no
volch renegar, elegint pus tost perdre lo seu stat e tots los béns damunt dits,
e encara la vida, que negar la fe de Jesuchrist.
Digna cosa és, donchs, que sia loablement ajudat e subvengut per tots
feels christians. Per aquesta rahó nosaltres e lo clero de aquesta ciutat elegim
certs notables persones, les quals, descorrent la dita ciutat e hòmens de
condició, li havem haüd convinent subvenció, la qual, segons lo gran rescat
que
nosaltres desijàvem. Ha deliberat, per ço, lo dit mossén Johan anar personalment
a vostra senyoria per haver compliment al dit rescat, si possible serà.
Supplicam molt homilment vostra senyoria, en obra tan caritativa, sancta e
meritòria, sia mercé vostra lo vullau haver per recomanat, segons la exhigència
del cars requer, sperant d'Aquell lo premi e guardó, que no lexa bé
algú passar sen[s] condigna remuneració. E nosaltres, senyora, ho haurem a
singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual nostre Senyor vulla
longament conservar ab molta honor e prosperitat.
Scrita en València, a
Senyora, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
lo senyor rey de Castella e de León.
L'estrany vot de Fernando de la Torre (8, novembre, 1463)
Als molt nobles, magníffichs, honorables e savis senyors, tots e qualsevol
officials e senyors de viles, lochs e castells, e a llurs procuradors e
loctinents, als quals les presents pervendran. Los jurats de la ciutat de València.
Saluts, ab creximent de honor.
La noblesa e providència de cascun de vosaltres per tenor de les presents
signifficam que, segons som informats e consta a nosaltres, En Ferrando
de la Torre, cavaller qui
Catherina, portador de la present, en dies passats ha fet vot solemne de fer
via, com a mut e sens loqüela per cert temps, a diverses parts del món, e
peregrinacions, senyaladament a Roma e al sant munt de Sanoy. Pregam e
exortam-vos, en deute [de] caritat, lo recepteu benignament e hajau per ben
recomanat en almoynes e suffragis, ministrant-li alguna bona persona que
l'endrece e vaja ab ell entre vosaltres, e encara dirigint-lo en e per los camins,
en tal manera que puxa anar sens perill e complir lo seu vot e romiatge
comendable. E, ultra que [de] tot beniffet e suffragi que per vosaltres li serà
tribuït en qualsevol manera aconseguireu de nostre senyor Déu premi e guardó
special, haureu bona part en tots sos passos, treballs, vot e romiatge. E tinga-us
en sa contínua protecció e guarda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
de nostre senyor mil quatre_cents_sexanta_tres.
Gitanos a València (4, juliol, 1471)
Per lo comte Martí, natural del menor Egipte.
Als molt nobles, magníffichs e honorables, universes e sengles officials
o loch de senyoria tenints dins lo regne de València, e encara a qualsevol
altres persones dins les terres de christians habitants, als quals o a les quals
les presents pervendran o presentades seran. Los jurats de la insigne ciutat
de València. Saluts, ab augment de molta honor.
Certifficam-vos com en aquesta ciutat és arribat lo spectable comte Martí,
natural de la província del menor Egipte, notifficant-nos son romiatge e
peregrinació, presentant-nos hun trellat de bul·la apostòlica del sanctíssimo
papa Paulo Segon, ab auctoritat de jutge, scrita en llatí, en lo qual se conté
com lo dit nostre sanct pare ha atorgat molts perdons a tots aquells qui
almoyna faran e donaran al dit comte e llurs companyes, e encara los perdona
la meytat dels peccats puix sien ben confessats e vers penidents, e maleeix
e scomonica a totes aquelles persones qui mal ne dan los faran, com lo
dit comte e ses companyes, per manament e ordinació del dit nostre sanct
pare, sien obligats anar per lo món per set anys fahent penitència del peccat
que havien fet e comés per haver renegat la sancta fe cathòlica, no per voluntat,
mas per les moltes oppresions e turments que lo Turch, enemich de
Jesús, los donava; e, haguda opportunitat, se són reduhits e tornats a la sancta
fe, e reconciliats e batejats en Roma, segons totes aquestes coses e altres en
lo dit trellat són amplament deduhides, al qual nos refferim.
Per tal, vistes totes les dites coses e havent compassió del dit comte e de
ses companyes, havem provehit li sien donats graciosament, per amor de
Déu e per caritat, vint timbres d'or de les peccúnies de la dita ciutat, fent-li
fer bon acolliment en tot lo que havem pogut. Pregam e exortam-vos, per ço,
a vosaltres tots e a cascun de vós, que, per honor e reverència de Jesuchrist,
al dit comte e a ses companyes façau bon acolliment e tal com poreu, e
guanyareu los perdons en la dita bul·la contenguts. En testimoni de les quals
coses havem provehit e manat ésser-li fetes les presents nostres letres, les
quals, aprés deguda e opportuna presentació de aquelles, volem sien cascuna
vegada restituhides al presentant.
Data en València, a
Una condemna exemplar (25, setembre, 1454)
Al molt honorable e molt savi mestre Pere Climent, físich, rector de
Quart, en Roma, en la posada del senyor cardenal bisbe de València.
Molt honorable mossènyer e de gran saviesa:
Per letres nostres de
micer Johan Mascó, donant a vós e a ell special càrrech de obtenir-nos absolució
de nostre sant pare de certs nomenats en una cèdula, los quals lo consell
d'aquesta ciutat en diverses temps, per llurs demèrits —essent trobats en
àbit laÿcal e molt desonest armats de diverses armes, ladres, alcavots e freqüentadors
de bordells e tavernes, e los més d'ells perpetradors de morts
acordades—, havia condempnat e sentenciat a mort, no obstant que per part
de cascun d'ells era stada al·legada corona e recorregut al jutge ecclesiàstich,
segons per les dites letres haureu pogut veure largament.
És veritat que ja en lo temps de les dites nostres letres era pres per lo
justícia criminal un malvat home appellat Pere Bugarrell, juponer, alcavot
públich e freqüentador de tavernes e bordells, trobat, en àbit laÿcal molt
desonest, vivint molt dissolutament; lo qual, ultra les dites qualitats, que són
manifestes, fonch denunciat de moltes blasfèmies e paraules molt abominables
per ell dites erròneament contra nostre senyor Déu e la gloriosa Verge
Maria, mare sua, e en gran contemte e menyspreu de la honor e vindicta
divina, segons poreu veure pus stesament per un sumari dels dits e deposicions
d'alguns testimonis que han testifficat e són continuats en lo procés que
d'aquén judicialment és stat fet e ordit contra ell davant lo dit justícia, lo
qual vos trametem dins la present.
Lo dit Pere Bugarrell és veritat que al·legà corona, e per part sua fonch
recorregut al jutge ecclesiàstich, e per aquell suposat entredit en aquesta
ciutat. Per tal, emperò, com los mèrits del procés eren en tanta offensa de
nostre senyor Déus e de la Verge Maria, lo consell general d'aquesta ciutat,
no en contemte de santa mare Sglésia, mas mogut per ço que dit és,
condempnà lo dit Pere Bugarrell a ésser açotat per la ciutat ab un clau mès
per la lengua e, aprés, ésser mès en lo costell e bandejat perpetualment
d'aquesta ciutat e de tot son terme, e axí és stat exequtat pochs dies són
passats. Veritat és que los mèrits del dit Bugarrell merexien molt major e
més dura pena; lo dit consell, emperò, s'í ha volgut haver més humanament
que rigorosa.
E exequtada la dita sentència, per lo official ecclesiàstich lo dit justícia e
consell e tots los officials e consellers som stats absolts ab certa reincidència.
Avisam-vos-ne perquè us plàcia ajustar aquest ab los altres, e, en virtut
de les creençes per les dites altres nostres letres a vós e al dit micer Johan
Mascó acomanades, axí al dit sant pare com al dit senyor cardenal bisbe de
València explicar ço que dit havem del cas del dit En Pere Bugarrell, e
d'aquell, ensemps ab los altres que ja scrit vos havem, obtenir-nos absolució
bastant, havent-vos-hi segons de vostra bona indústria e diligència
indubitadament speram; e serà cosa que molt vos agrayrem. Rescrivint-nos
de tot ço que voldreu façam per la honor vostra. E tinga-us en sa guarda la
Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a tota vostra honor bé apparellats.
mossènyer e molt savi micer Johan Mascó, licenciat en leys, cubiculari de
nostre sant pare, en Roma.
Execució (31, maig, 1456)
No
sia gran e preheminent official de vostra senyoria. Tal, emperò, e axí
preheminent com és, ha la sua jurisdicçió limitada e ordenada per furs e
privilegis del dit regne, segons los quals, senyor, de molts cassos, senyaladament
de crim de furt, ell no
Dehim-ho, senyor, per ço, ab gran congoixa e enuig, que lo comte de Cocentayna,
governador del dit regne, lo dilluns de Pascua de Cinquagesma prop
passada féu pendre e presonar hora de misses hun hom appellat Johan Baldomar,
texidor, qui
tantost, ell se mès ab lo dit pres en la casa de miçer Gauderich, canonge de la
Seu, e féu tancar e barrar les portes, fahent continent de voler tantost penjar
lo dit home. E ab lo dit comte ensemps era entrat en la dita casa lo justíçia
criminal, qui
instànçia lo dit pres perquè la jurisdicció, examen e conexença del dit furt
pertanyia pròpriament a ell e no al dit governador.
E a poch instant, a la gran rumor, e sentint ço que dit és, arribaren allí
mateix tres de nosaltres, fahent tocar grans colps a la dita porta per entrar en
la dita casa e parlar ab lo dit comte, pregar e requerir-lo no procehís pus
avant contra lo dit home en dia de Pascua e feriat, e en tal forma, sens procés,
com demostrava que volia fer. Aquell, emperò, no permés que s'obrissen
les dites portes ni entrassen los dits jurats, e axí
per persona digna de fe qui
lo dit comte, no curant ni fahent mençió alguna dels dits justíçia e jurats ni
de llurs requestes, pretests e pregàries, en contempte e menyspreu d'aquelles,
sens fer proçés algú jurídich al dit home, e sens constar-li del dit furt, e
sens consell de assessor, e sens scrivà e sentència, ab gran rigor e ultratge,
molt properadament, que tot lo procés e execució no durà mija hora —mirant-ho
molta manera de gents e donant-los occasió de algun tant scandalizar-los
per hun crim de tant pocha importància, del qual no constava, ni ell no
podia conéixer, segons dit havem—, féu lançar per la finestra lo dit home ab
lo dogal al coll.
Vehents, senyor, los dits jurats hun tal desaforat e ultratjós proçés e acte,
expressament contra forma de furs e privilegis, per voler atr[e]mpar lo dit
home e haver temps de parlar ab lo dit governador, feren muntar certa persona
en unes rexes que eren en la dita casa perquè ab les mans sostengués los
peus del dit home e no morís ni s'offegàs axí. La qual cosa sentint, lo dit
comte isqué a la dita finestra ab la spasa treta per invadir lo dit home, fahent
continent de donar-li ab la dita spasa. Lo qual, vehent-ho, per temor se
devallà, e axí lo dit pres de continent se offegà e reté la ànima a Déu.
Acte és sta[t], senyor, molt inhumà e de gran severitat, e de tant mal
exemple que de vida de hòmens no és stat vist fer hun altre tal en aquest
regne per official algú, per preheminent que sia stat. Ni
que vostra senyoria, ni menys vostres predecessors, en tal manera e axí injustament
hajen donat mort a hun home, majorment en dia de Pascua. Sentim
més, senyor, que lo dit pres en la dita casa dehia al dit comte: "Senyor,
, o semblants paraules. Lo dit comte, emperò,
¿axí morré yo, sens causa e crim algú, que no hé comés, e sens confessió? E
almenys no m'hoyreu primer?"
demostrant voluntat molt desordenada en voler-lo penjar e sens oyr-lo, li
donà de grans colps ab hun bastó en la bocha perquè no parlàs, e axí, batent-lo
en la bocha, li féu exir molta sanch de la bocha ab la major crueldat que
may sia stada vista ni oÿda.
Més avant, senyor, no obstant que nosaltres aprés lo dit cars li hajam
posat davant una gran scriptura, deduynts molts greuges contra furs e privilegis
que en açò ha fets evidentment a la dita ciutat e singulars d'aquella, e
senyaladament lo hajam request fes despenjar de les forques de Carraxet lo
dit home, lo qual ell havia fet portar allí e metre pus alt que tots los altres,
ell, emperò, a fi de més agreujar-nos e fer-nos major prejuhí e càrrech, ho ha
differit perquè tots los passants per lo camí e vehents en tal manera lo dit
home penjat hajen causa de més parlar e agreujar-se del dit acte, molt strany,
en no pocha ignomínia e vergonya d'aquesta ciutat.
Moltes altres coses e qualitats, senyor, poríem dir en açò que agreujen
molt ço que dit havem, les quals, com vostra senyoria les haurà sentides,
conexerà que havem molt gran rahó de pendre-les a gran molèstia per moltes
consideraçions. Obmetem-les, emperò, de present, per no tediar vostra
senyoria ab més longa scriptura e tro a tant que
informaçió de manament e provisió del senyor rey de Navarra, lochtinent
general de vostra majestat, al qual havem tramés persona pròpria sobre açò.
La qual haüda e reebuda, senyor, aquesta vostra ciutat, per reparació de hun
tal e tant irreparable greuge e prejuhí, hi entén ab vostra senyoria, e en totes
altres maneres lícites e permeses, fer-hi aquella instànçia que lo cars requer.
Supplicam molt homilment vostra majestat, e demanam de gràcia speçial,
sia mercé vostra hi vullau bé attendre per lo gran exçés del dit governador, e,
ans de totes coses, voler-hi oyr aquesta vostra ciutat molt agreujada, e haver-la
per recomanada, segons indubitadament speram. E haurem a molt
singular gràcia e mercé de vostra majestat, la qual nostre senyor Déus vulla
longament conservar ab molta exaltaçió de honor e glòria.
Scrita en València lo derrer dia de maig de l'any
Senyor, de vostra majestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Els crims d'un almogàver (9, gener, 1459)
Al molt honorable mossènyer e molt savi, micer Miquel Roïz de Tragacet,
alcalde major en lo marquesat de Villena.
Molt honorable mossènyer e molt savi:
Sabut havem que en la presó de la vila de Villena és pres un malvat
home appellat Nicholau Sentoli, natural de hun loch appellat Gorga, de la
vall de Travadell, lo qual som informats ha comessos molts e abominables
crims e delictes; e senyaladament, havent-se n'anat a la dita vila de Villena,
d'allí és entrat algunes vegades com almugàver en aquest regne de València,
e allí ha fets e comesos alguns furts e homeys; e més, ha saltejat dos moros
de Cocentayna, e altra volta saltejà hun moro de Benilloba, e ha mort hun
moro vassall de mossén Johan Cathalà, e en Planes ha furtat dues mules. Per
los quals crims e malefficis, e altres molts que
stat fet contra aquell procés e promulgada sentència de mort en Cocentayna.
E, encara, derrerament ha mort hun moro de una alqueria de la dita vall de
Travadell qui venia de laurar, e se n'ha portades les mules del dit moro.
E com tals e tants malefficis, execrables e de mal exemple, no dejen
passar sens punició e castich degut, considerants que lo dit Nicholau Santoli
seria ja denunciat davant vós per tots los senyors dels dits moros e officials
d'aquells, vos pregam e requerim en deute de justícia, ab quanta affecció
podem, vos plàcia fer e ministrar justícia en la persona del dit Nicholau
juxta sos demèrits, havent-vos-hi ab aquella promptitut e affecció que la
cosa requir e de vós indubitadament confiam. E serà cosa que, ultra que
placareu nostre senyor Déus en la exequció de la justícia, vos ho haurem a
singular complacència, e en semblant e major cars restarem obligats fer per
vós e coses vostres lo semblant. Rescrivint-nos fiablement de tot ço que
voldreu façam per la honor vostra. E tinga-us en sa guarda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor bé apparellats.
Robatori a casa d'un cavaller (15, novembre, 1463)
Als molt magníffichs, honorables e savis senyors los corregidor, alcaldes,
regidors e altres qualsevol officials de la ciutat de Xereç de la Frontera,
e altres qualsevol persones, officials e lochtinents d'aquells, als quals les
presents pervendran. Los jurats e regidors de la insigne ciutat de València.
Saluts, ab creximent de honor.
Signifficam vostres honorables savieses que no és molt temps passat
que, trobant-se en aquesta ciutat un juheu que aprés novament se féu christià
en aquesta ciutat e près per nom Johan Bou —e axí les gents, vehents que
demostrava de bona e simpla condició, confiaven d'ell—, e, sots certa causa,
ell, ensemps ab un altre juheu appellat Abraffim Marrocoxí, prengueren e
se
cavaller d'aquesta ciutat, les coses següents, cometent furt e ladronici, ço és:
una cadena o collar d'or ab vint_e_tres cadenons, de la mostra e talla que us
serà maniffestada per En Pau Cardona, portador de la present, e una enfiladura
de perles on ha cinquanta_hun gra e nou balaixos, e dos pichers d'argent
sobredaurats, e sis culleretes d'argent, e un tancaporta.
Ab totes les quals dites coses lo dit Johan Bou,
segons verídicament som stats informats, amagadament se
d'aquesta ciutat e seria arribat en aqueixes parts, o pur sabem certament que
la dita cadena e picher se troben huy en poder de Pero Gonçálvez, argenter,
vehí vostre. E com lo dit furt e cars sia enorme e de molt mal exemple, e tal,
que per totes les gents, majorment officials, deu ésser molt extirpat e corregit,
vos pregam, ab tanta affecció com podem, que, per sguart nostre e
d'aquesta ciutat, vullau proveyr e servar manera que la dita cadena e picher
sien de continent preses de poder del dit Pero Gonçálvez, o d'altra qualsevol
persona en poder de la qual seran trobats, com a cosa malament furtada, e
aquells façats restituir al dit En Pau Cardona, lo qual trametem a vostres
honorables savieses per aquesta sola rahó. E d'altra part, si lo dit Johan Bou
e Abrahim Marrocoxí poreu haver a mans vostres, façats d'ell tal castich e
punició com lo cars, detestable e de mal exemple, requir, e tal, que a ell pas
en pena e castich, e a altres en terror e exemple. Havent sobre açò per recomanat,
si vostra bondat serà, lo dit portador, segons de vostres honorables
savieses indubitadament speram, e sí e segons, en tal cars e molt major,
nosaltres som prests fer per vosaltres e aqueixa ciutat e cascun singular de
aquella ab bona voluntat. Rescrivint-nos fiablement de tot ço que voldreu
façam per la honor de vosaltres. E tinga-us en sa contínua guarda la Sancta
Trinitat.
Scrita en València, a
Un historial criminal (12, gener, 1468)
Sacra real majestat:
Vostra letra de nou del corrent mes, resposta a altra letra nostra, havem
reebut, per la qual vostra majestat nos certifica del millorament e bona convalescència
de la il·lustre senyora reyna, de què havem fet a nostre senyor
Déu infinides gràcies, e
e contínuament, per la Seu e per totes les parròquies, se fan tots dies
oracions e comemoracions devotes e specials per la salut de la dita senyora
reyna; e demà, dimarts, Déu volent, se farà processó al monestir de la Santa
Trinitat, e aprés a altres parts, e no cessarem, havents ferma sperança que
nostres pregàries seran exaudides per la clemència e misericòrdia de nostre
senyor Déus, axí com desijam. Haurem a molta gràcia, senyor, no[s] vullau
scriure e notificar sovint del que sucehirà en la persona de la dita senyora
reyna, per nostra consolació; per semblant, havem haüt singular plaer del
bon progrés e esforç en les parts d'Ampurdà per la vostra gent d'armes, e
forniment de Gerona, [e] de la prostatació e diminució dels enemichs, a
Déus ne sien fetes moltes gràcies.
hun hom appellat Gerònim Vejana, al qual, per causa de una mort que féu de
hun home —ab lo qual venint a noves per
lo punyal e l'aucís—, fonch fet procés de absència com a home dejecte e de
molt pocha condició, com haja servit en aquesta ciutat de offici d'escuder e
son pare fon venedor de forments en lo almodí per algun temps. E aquest
Gerònim, senyor, se trobà en la presó de una dona en lo camí o raval de
Murvedre per metre-la en galera, per la qual presó vostra excel·lència, trobant-se
en aquesta ciutat, en l'any propasat, manà penjar e fon penjat un son
companyó appellat Rafel de l'Alma, e per lo semblant fóra exequtat lo dit
Jerònim si s'hagués pogut haver.
Més avant, senyor, trobant-se ací, en València, en la casa de germana
sua, muller de Carles de Vallterra, se
la dita sua jermana, e la emprenyà, e aprés, per tracte de alguns, bona e
prenys la tornà a la dita sa mare. Enaprés, stant en la casa de la dita sa
germana, tenint-lo amagat per[què] no fos pres per lo dit procés de absència
e altres molts e enormes crims, malament altra vegada tornà a furtar e portar-se
la dita sa neboda, e la ha emprenyada. E finalment, senyor, no poríem
recitar bonament la mala vida e crims detestables per lo dit Gerònim comesos
en moltes maneres.
Lo dit dissapte, senyor, per causa del dit procés de absència, que no ha
dia ni hora, no obstant lo dit Jerònim davant lo justícia criminal hagués al·legat
de paraula certa noblea, la qual no podent adverar, lo dit justícia procehí
a exequtar aquell, e de fet lo portà al mercat per penjar-lo com home dejecte
de pocha condició, seguí
instància del stament militar, que havia recorregut al governador pretenent
que lo dit Gerònim seria noble e, per consegüent, no podia ésser axí exequtat
ni penjat, lo dit governador manà sobreseure en la dita execució e féu tornar
lo dit Gerònim a la presó comuna, en no poch scàndel e murmur de tot lo
poble per la mala fama e mala oppinió e concepte que lo dit Gerònim és
tengut e reputat per sos prevaricats actes e crims.
A nosaltres, senyor, no resta altre remey, per punir e reprimir los criminosos
e malfactors, sinó la exequció de procés de absència, qui és la pupil·la
del vull, e per lo qual majors e menors redupten e van en egual grau. E si
aquell per vies indirectes serà impedit, és donar gran occasió e audàcia als
mals hòmens de fer tot lo mal que poran, no tements correcció alguna. E
crehem, senyor, que alguns hauran recorregut o recorreran a vostra majestat
per desviar la dita execució. Supplicam vostra senyoria, axí homilment com
podem, sia mercé vostra, per tant beneffici e interés de tota la cosa pública,
mane fer justícia en tot cas en la persona del dit Jerònim juxta sos demèrits,
per lo bon exemplar que
qual no és possible les bons puxen viure pacíficament en aquesta ciutat. E
haurem-ho a molta gràcia e mercé de vostra excel·lència, la qual nostre senyor
Déus vulla longament conservar ab molta exaltació de honor e glòria.
De València, a
Senyor, de vostra majestat homills vassalls e servidors, los jurats de
València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Fugida d'esclaus (2, octubre, 1451)
Al molt noble e molt magníffich mossén Alfonso Fajardo, adelantado de
Múrcia, en Lorqua.
Molt noble e molt magníffich mossén:
De poch temps ençà són fuyts de aquesta ciutat molts sclaus, e verdaderament
creem més són stats trets per algunes males persones que fins ara res
se n'ha pogut sentir ne saber. Tenint cascú sos sclaus per son servey, e que
sien sostrets, furtats e arrapats, nos par sia cosa mala, incomportable e de
mal exemple; pensau, mossén, quanta és la congoxa que cascun senyor de
aquells ne passa e ha passat. De les quals persones, ab veritat, si eren a mà de
officials, se deuria fer hun gran castich.
Som informats verídicament que en la ciutat de Múrcia ne ha deeset
entre blanchs e negres, e en aqueixa ciutat de Lorqua vint_cinch entre moros
e sclaus negres e blanchs, qui se
hun sclau negre appellat Pere, lo qual és de l'honorable mossén Pere Siscar,
cavaller, habitador d'aquesta ciutat. E com desijem, e ho vulla rahó e justícia,
cascun senyor de aquells cobre lo seu, vos pregam tan affectuosament
[com] [podem], mossènyer molt noble e molt magníffich, a vós plàcia manar
restituir e tornar los dits sclaus, cascun a de qui és, e senyaladament al dit
mossén Pere de Siscar lo seu, sens rescat e reempció alguna.
E jatsia, segons Déu e lo món, fareu lo que deveu e vol rahó e justícia,
nosaltres vos ho haurem a gran grat, offerint-nos fer per vós, en son cars e
loch, semblants coses e majors, e tot ço que complesca vostra honor. E sia la
Sancta Trinitat en vostra contínua guarda.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor bé apparellats.
La dura presó d'un redemptor de captius
(10, novembre, 1459)
A la sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Sereníssimo senyor:
A audiència de nosaltres és pervengut que hun any e mig ha, poch més o
menys, tota la major e
Mercé, en capítol general congregats, elegiren e ordenaren en redemptors
dels catius christians tres frares de la dita religió, dels quals fonch la hú e
principal mestre Jacme Çamora, mestre en sacra theologia, lo qual és anat
en terra de moros per rembre los dits catius, e
trenta. En lo qual viatge e offici hun any ha que treballà, e en aquell ha
passat molts perills, treballs e afanys, axí en mar com en terra, e axí de
moros com altres enemichs.
E ara, senyor, que lo dit mestre Jacme devia reposar e ésser premiat de
tants treballs, se diu que lo mestre general de la dita religió té pres aquell en
cruels presons e cadenes en la ciutat de Barcelona, crehent, senyor, segons
se diu, traure de aquell alguns diners. E açò ha fet e fa lo dit mestre general
tant cautament e secreta quant en lo món ha pogut, a fí que, essent secret, no
s'í pogués provehir. E som stats, senyor, informats que si lo dit mestre Jacme
és en alguna cosa culpant e és remés al capítol general, com lo dit mestre
Jacme sia elet en lo dit offici de redemptor en lo dit capítol general —lo qual
capítol, senyor, se ha de celebrar en la vostra ciutat de Xàtiva en la festa de
Pasqua de Cinquagèsima primervinent—, allí serà vista la sua justícia.
E tant, senyor, per açò, com encara per lo dit mestre Jacme ésser home
de bé e de sciència, e fill e natural d'aquesta ciutat, e en aquella ésser ben
apparentat de molts parents e amichs, supplicam, per ço, humilment vostra
sacra magestat sia de sa mercé, usant més de misericòrdia que de justícia,
provehir e manar al governador de Cathalunya, o a son lochtinent, que lo dit
mestre Jacme sia delliurat de les dites presons, e que, si alguna culpa li és
imposada, de aquella ne sia fet juhí en lo capítol general celebrador en la
dita ciutat de Xàtiva, e en aquell manar lo dit mestre Jacme ésser convocat a
fi que puixa donar rahó de sí. E en lo ínterim, ampliar la presó al dit mestre
Jacme e o donar-li per presó lo monestir de aquesta ciutat o de la Verge
Maria del Puig.
Lo portador de la present, senyor, és germà del dit mestre Çamora; ell
vos informarà de paraula més largament. Supplicant vostra majestat lo vulla
hoyr benignament e li done audiència e creença a tot lo que de aquesta matèria
a vostra magestat dirà e explicarà. E jatsia, senyor, cregam aquestes
coses ésser justificades, emperò, senyor, nosaltres e cascun de nosaltres o
reputarem a singular gràcia e mercé de vostra magestat, a la qual nostre
senyor Déu, per sa clemència, dón sanitat, ab honor e glòria de vostra real
corona.
De València, a
Senyor, de vostra magestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Funció social dels establiments benèfics (9, agost, 1450)
Recorda
supplicació de aquesta ciutat, foren exceptats no pagar en lo dit subsidi spitals,
confraries e altres obres pies. Ara, senyor, pochs dies ha, és stada publicada
una crida, de manament de vostra senyoria, en aquesta ciutat, que paguen
los quatre
dels dits spitals, confraries e obres pies de aquesta ciutat. Si açò és, senyor
molt virtuós, que
que
los dits spitals lançats. Per la caritat, qui és molt poca, axí per la cruel mortalitat
de les gents com per la absència de gran part del poble de la dita
ciutat, los pobres iran per mal cap, perduts, nuus, despullats e deserts de tant
benefici; dormiran en les carreres, per les taules e banchs; perran de fam e de
fret; moltes criatures qui y són nodrides e criades les mataran lurs mares,
puix los spitals, axí deserts, no les puixen receptar.
No crehem ne podem creure, ne és presumidor vostra senyoria vulla
pendre ne prena un tal càrrech en alguna manera, com aquella siam certs
sàpia mils que nosaltres que tota nostra fe és fundada en caritat. E si caritat,
senyor, qui sosté lo món, és perduda, ¿què serà de nosaltres? Que en veritat,
senyor, tant és diminuïda, que vostra senyoria se
infinida que és en aquesta ciutat. Car ja ans de aquest beneÿt temps de mortalitat,
los censalistes dels spitals, de almoynes e d'altres obres pies no podien
pagar, e ara molt menys, que anvides les gents basten a lur viure. De què,
senyor, s'és seguit que per rahó de la dita crida, no havent de què pagar, han
tancat l'almoyna de la Seu, appellada d'En Conesa, en la qual cascun jorn
era feta caritat a dohentes persones pobres, a cascuna de cinch diners, e a
moltes altres per la ciutat secretament, qui són vengudes a extrema pobrea.
Són vengudes a nosaltres moltes dones pobres justades qui prenien caritat
de la dita almoyna cridant misericòrdia, que pereixen de fam, que açò, senyor,
és la major dolor del món. Havem-les dit que no y havem res a fer,
remetent-les a vostre batle general, lo qual de vostre manament ha fet publicar
la dita crida. Les criatures qui los spitals fahien nodrir e criar, les nos
restitueixen ja, dihent que, puix no
alletar, e perran. Més, senyor, se seguirà: que, dormint los pobres per les
carreres, per los banchs e taules, molts mals hòmens e tacanys qui van de nit
per ciutat los donaran coltellades hoc e
quant són en los dits spitals receptats e acollits, són guardats de tots aquests
inconvenients.
Qui pot pensar, senyor, una criatura quant benefici pot fer en lo món! E
si la maten, o mor per causa de les dites coses, ¡quin càrrech ne reporta qui u
fa e qui n'és causa! Los folls e furiosos, qui són guardats e receptats en
l'espital dels Innocents de la dita ciutat, leixaran anar, [e] iran exarrats per la
ciutat e regne matant les gents a pedrades e en altra manera. Considere,
senyor, vostra senyoria totes aquestes coses: que [si] ab infinits beneficis
que
mortalitat, e en tal manera, ¿quant més, senyor, si lo contrari és fet? E favorint
vós, senyor, los spitals, confraries e obres pies, los pobres e infants —los qui
viuran, e les ànimes de aquells com morts seran—, los quals seran stats receptats,
acollits e nodrits en aquells contínuament, senyor, pregaran nostre
senyor Déu per vós.
Per què, senyor molt excel·lent, vostra molt gran senyoria homilment
supplicam sia merçé de aquella en lo dit subsidi voler-ne exceptar de pagar
los spitals, confraries e obres pies de aquesta ciutat, e, ultra lo mèrit infinit
que
qual és tot instituït, construït, fet e ordenat, nosaltres ho haurem a singular
gràcia e merçé de vostra molt gran senyoria, la qual nostre senyor Déu, per
sa clemència infinida, vulla conservar e prosperar, segons vostre cor desija.
Scrita en València, a nou dies de agost de l'any
Senyor, homils vassalls e servidors de vostra molt gran senyoria, qui
recomanen en vostra gràcia e merçé, los jurats de València.
L'alletament d'una nena (1460, enero, 31)
Al molt honorable mossènyer e molt savi, mossén Francesch de
Menaguerra, cavaller.
Molt honorable mossènyer e molt savi:
A la plaça de Perpinyà ha infantat una dona molt pobra una filla, del
qual part és restada contreta. Ella ni son marit no han al món ab què puxen
alletar ni criar la dita filleta. Pregam-vos ab molta affecció la vullau pendre
al vostre spital e nodrir-la en aquell, per reverència de nostre senyor Déus. E
més, vos pregam vullau pagar a la dona Na Úrsola, filla d'En Berthomeu
Martí, de la Pobla, per cinch setmanes que l'à alletada. E pregam-vos no y
haja falla. E tinga-us en sa guarda la Sancta Trinitat.
Scrita en València lo derrer dia de jener de l'any
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
Un llebrós (14, octubre, 1463)
Als molt honorables e savis senyors los justícia e jurats del loch de
Ador.
Molt honorables e savis senyors:
Entés havem que en aqueix loch se trobaria hun malalt de llebrosia molt
carregada appellat En Francesch Bono, lo qual mal no crehem ignoreu com
és mal contagiós, e tal, que és molt perillós aquell stigua o converse entre les
gents. Ni crehem dejau ignorar com en aquesta ciutat tingam nosaltres casa
pròpria e designada per als tals malalts, en favor de la qual, e per bona e
justa consideració, per los senyors reys passats, de gloriosa memòria, és stat
antigament proveÿt e ordenat que tots los malalts que
regne de semblant accident vinguen, sien portats e stiguen en la dita casa ab
tots los béns que hauran, majorment no havents fills, segons se diu que lo dit
En Francesch Bono no ha.
Dehim, pregam e requerim-vos, per tal, doneu e delliureu aquell a
Berenguer Aran, que és hun de la custòdia e servitut de la dita casa, portador
de la present, lo qual donarà orde de portar-lo sens congoixa e lo mills que
serà possible. E més avant, vos plàcia ab lo dit portador signifficar-nos per
letra vostra dels béns, axí mobles com sehents, que ha e posseheix lo dit
malalt, perquè aquells, axí com és gran rahó, serveixquen a ell, e, aprés obte
seu, resten en la dita casa, havent-vos en açò en tal manera que hajau vostra
bona part del gran mèrit que d'açò
attentament, que béns alguns d'aquell no sien abcegats o transportats per
alguna via, car a la final ne hauríem bona informació e sciència. Si, emperò,
aquell haurà fill o fills, donareu orde que ab aquell o aquells parteixca
rahonablement sos béns, e per tal forma que alme[n]ys la meytat reste a ell.
Rescrivint-nos fiablement de tot ço que vullau façam per la honor de vosaltres
e d'aqueixa universitat, e guart-vos la Sancta Trinitat.
De València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
El vincle matrimonial (7, febrer, 1453)
Als molt magníffichs e savis senyors los jurats de la ciutat de Malorcha.
Molt magníffichs e savis senyors:
Per part d'En Johan Rossell e d'En Bernat Rossell, mercaders, ciutadans
nostres naturals [e] originaris, nos és notifficat com ells haurien contractat matrimoni ab dues donzelles de aquexa ciutat, e, jatsia per algun temps
hajen residit en aquella mercadejant e per causa de mercaderia, emperò, que
lur intenció no és stada ni és habitar en aquexa ciutat, ne haver aquí incolat
perpetual, ne ésser vehins ni ciutadans de aquella. E que, per la dita rahó,
jamés se són alegrats ne
se alegren los vehins e ciutadans vostres, ans se són alegrats e alegren de
nostres franquees e libertats, axí com a vehins e ciutadans nostres naturals.
E volrien e volen los dits En Johan e Bernat Rossell, continuant lur matrimoni,
star e habitar ab lurs mullers en aquesta ciutat, d'on, segons dit és,
són ciutadans, e que a les dites lurs mullers plau seguir lurs marits, axí com
són tengudes per lo deute del dit matrimoni, e dubten que per vosaltres no
sia feyt embarch o contrast en la extració de les dites lurs mullers. E com de
justícia e rahó les mullers seguexquen e degen seguir lo incolat e ciutat del
marit, e, puix han contractat matrimoni, majorment donzelles, són fetes ciutadanes
de la ciutat del marit, e, attés que los dits nostres ciutadans volen
tenir lur habitació en lur original e natural ciutat, e jamés han lexat aquella,
ne
mas de les nostres, par a nosaltres molt just e a rahó consonant que per
vosaltres no deu ésser dat impediment algú als dits nostres ciutadans, ne a
lurs mullers, de venir en la present ciutat per star e habitar, e que per tal rahó
no
lexar venir e anar on bé los vendrà, com sien franchs e liberts de venir e anar
de qualsevol parts franchament e liura. En altra manera, seria venir contra la
pròpia libertat que ha cascú, e contra lo matrimoni per nostre senyor Déu
instituït.
Per tal, en deute de justícia vos requerim, e de nostra part affectuosament
pregam, que los dits nostres ciutadans ab les dites lurs mullers lexets
franchament e liura exir de aquexa ciutat e regne, e venir en la present ciutat.
E que per aquesta rahó no
ne
cosa que, ultra que farets justícia com sou tenguts, vos ho haurem molt a
grat, offerints-nos per vosaltres e per vostres ciutadans fer semblants coses e
majors.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor bé apparellats.
Altra semblant letra fon feta, en lo k[a]landari dessús scrit, al gov[er]nador
de Mallorques.
L'elecció d'una priora (24, octubre, 1464)
A la sacra magestat de nostre senyor rey.
Sereníssimo senyor:
En aquests dies ara propassats és morta sor Ysabel de Bellvís, prioressa
que era de Magdalenes d'aquesta ciutat, per mort de la qual, volent les monges
elegir nova prioressa, no
de les quals la una ha haüdes nou veus e l'altra sis, per la qual causa
aquella casa sta en grandíssimo divís. E per ço, molts notables hòmens de
aquesta ciutat qui tenen parentes en aquell monestir han recorregut a nosaltres,
com a protectors dels monestirs e coses públiques d'aquesta ciutat, pregant,
instant e requirint-nos volguéssem proveyr que aquella casa fos regida
per alguna bona e notable dona que sàppia corregir les monges e fer-les
viure segons vol llur regla, dients que de aquestes dues eletes, encara que la
una haja haüdes nou veus e l'altra sis, qui ha haüdes nou veus és dona de
tanta edat e appassionada de tants accidents que no pot regir sí mateixa
—quant me[n]ys deu ésser per a regir tal casa!—, [e] que, entre les altres coses
que ha, no sab res en lo offici del cor ni en lo que s'à de fer en la sgleya, ans,
si algunes voltes ve al cor e a l'offici, dien que la major part del temps sta
dormint en la cadira; e que l'altra és dona que en temps de l'altra prioresa
regia lo cor e feya tot lo offici.
Essent-nos feta tal instància, e sentint nosaltres que aquestes dues eleccions
eren stades fetes e que alguns d'aquesta ciutat havien passions a una
part e altra, per evitar scàndels, fem pregar als vicaris generals del cardenal
que ells volguessen attendre bé a no confirmar nenguna de aquestes, perquè,
segons ferma de dret, nenguna d'elles no podia ésser confermada. Per què
nosaltres volíem ésser ensemps ab ells e veure la disposició de la una e altra
eletes, e ajudar-los e consellar-los en tot lo que fos necessari, per repòs
d'aquesta ciutat e beneffici d'aquella casa, e axí, anam un jorn allà, ensemps
ab los vicaris generals, ab micer Johan de Gallach, surrogat de governador,
e ab lo batle general e scrivà de ració de casa vostra, per veure si les poríem
conduyr a alguna bona concòrdia, e volguem veure la disposició de la una e
de l'altra.
E quants fom allí maniffestament vém, e axí u diguem als vicaris generals,
vostre batle general e tots nosaltres, que aquella no era per regir tal casa
ni nengun altra, que envides pot muntar la scala del cor si no és ajudada; e
per molt que en açò treballàssem no les poguem concordar. Vist açò, moguem-les
partit que la una e l'altra metessen aquesta cosa en poder del consell
reyal e dels vicaris generals e de la ciutat, e tant poch poguem fer, que la
una no volgués jamés remetre als qui allí érem, com ja l'altra part públicament,
davant tots nosaltres, hagués dit ésser contenta renunciar e metre-u
soltament en poder de nosaltres. E per aquell jorn, vehent que pus no podíem
fer, nos partim, dient als vicaris generals que, si ells volien saber nostre
vot e parer, lo
repentinament que aprés no
curant de res que per nosaltres los fon dit, no sabem si per passió o per algun
altre respecte, lo jorn següent ans de dinar confirmaren la antiga que havia
nou veus, dients e affermants ells mateix que no era disposta ni que negú
d'ells no li acomanaria lo regiment de sa casa. Veja vostra majestat quin zel
sia lo que deu haver mogut aquests vicaris generals a fer tal confirmació,
majorment com se diu per l'altra part aquella no podia ésser co[n]firmada
perquè era excomunicada e no havia compliment de veus, encara que n'hagués
més que l'altra, e la confirmació per ells feta és
Per tant, los parents de l'altra part han recorregut a nosaltres, pregant e
requerint-nos, com a protectors que som dels monestirs e lochs públichs
d'aquesta ciutat, que nosaltres vullam provehir que llurs parent[e]s, ni altres
que són d'aquella part, no sien vexades ni maltractades per los vicaris generals
ni per l'altra part fins tant per nostre senyor lo papa, al qual se són
appel·lades, e per vostra majestat sia provehit, a la indemnitat d'elles e al
beneffici e reparació d'aquella casa. E per aquesta causa havem del·liberat
scriure a vostra majestat la present, suplicant aquella vulla de continent
provehir e manar als vicaris generals que, per evitar tota manera de inconvenient
e scàndels —los quals vehem maniffestíssimament preparats, e de tals
persones que no seria cosa fàcil a reparar-se com fossen seguits—, vullen
provehir que la antiga aquella eleta, la qual ja no pot alçar lo cap ni bonament
moure
fer nova elecció. E si concordar-se poran totes, o les dues parts, de una que
sia sufficient per regir la casa, que aquella confermen; si no
de alguna de la casa, vegen si les poran fer concordar de alguna altra que
sia fora la casa, puix sia bona e notable dona; e on de nenguna de aquestes
no
la ciutat, sospenent les dues eletes, proveheixquen de alguna vicària, o del
matex monestir o defora, la qual haja de regir fins tant que per nostre senyor
lo papa, davant lo qual se són appel·lades, sia determenat e provehit qual de
aquestes deu ésser prioressa, o de alguna altra que sia ydònea.
Senyor, mossén Pere Ramon de Monsoriu va a vostra senyoria per dir
mal de algunes gents. Sia de vostra mercé, si res parla que no deja, voler-nos
hoyr. Nostre senyor Déu, per sa clemència infinida, exalce vostra reyal corona
en honor e glòria, donant-li victòria de sos rebel·les enemichs.
De València, a
Senyor, de vostra magestat homils vassalls e servidors, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
El rapte d'una fadrina musulmana (10, febrer, 1466)
Als molt magníffichs, honorables e savis senyors los consell, alcaldes,
regidós, prohòmens e bons hòmens de la vila de Utiel.
Molt magnífichs, honorables e savis senyors:
Pochs dies ha que lo noble e magnífich mossén Pero Sánchez de Calatayú,
senyor del loch de Pedralba, entre
tenia hun vassall appellat Guillamó Jordi, ab sa muller e fills, lo qual, induhit
del sperit maligne e no tement Déu ne la senyoria, ha corrumput e violat una
fadrina mora appellada Xuxa, filla de Mahomat Tocaym, del dit loch de
Pedralba, e treta de casa de son pare, e ab sí la se n'ha menada, ab furt de
robes e joyes de vàlua de pus de sexanta lliures. E, segons par, seria arribat
aquí ab la dita mora en aqueixa vila, la qual diu que ha feta fer christiana. E
per quina causa
voluntat christiana, la dita mora, senyors, encara que sia crestiana, en quina
manera
e de aquella partit algú no se
Per aquesta rahó és stat aquí En Johan Martí, alcayt del dit loch de
Pedralba, en nom del dit noble mossén Pero Sánchez, senyor del dit loch, e
haja request a vosaltres li fos restituhida e liurada la dita Xuxa, cativa del dit
mossén Pero Sánchez, ensemps ab les robes e joyes, les que en poder de
aquell són stades atrobades, o part de aquelles que en ésser se trobaven, e
que del dit Guillamó se fes justícia, lo que per tot son poder no ha pogut
obtenir. D'açò us scriu lo spectable don Pedro d'Urrea, governador d'aquest
regne, per donar-vos-ne fadiga e càrrech algú, si se
puixa ésser dat.
Per què, senyors molt magnífichs, vos pregam, ab tanta quanta affecció
podem, a vosaltres plàcia, per amor de nosaltres e d'aquesta ciutat, e per
conservar bona amistat e la bona pau que entre lo senyor rey d'Aragó e lo
rey de Castella és, e vassalls de aquells, e u vulla rahó e justícia, restituhir e
fer restituhir la dita Xuxa, sclava, al dit noble o al qui ell hi trametrà, e
trametre
aquell sia castich e a
no creem, nos covendrà provehir per tots aquells remeys que porem e
attrobarem ésser fahedor[s], per una vegada cobrar la dita sclava, robes e joyes
furtades. Açò, senyors, serà cosa que molt vos agrahirem, offerint-nos fer
per vosaltres tot lo que sia vostra honor.
De València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.