Contracte d'un retaule de les ànimes del purgatori

22 (Contr.) 1514 (Mallorca) Antoni Garau CONTRACTE D'UN RETAULE DE LES ÀNIMES DEL PURGATORI Lo retaula d[e] las ànimas de purgatori, lo qual se fa de caritats e almoynes, hobre·l de mans mestra Tarenchs. À·l a donar fet e acabat a la festa p[ri]mer vinent del gloriós Sent Julià de l'any ·mil_D_e_ XIIII·. Costa fins a esser mès, entra hor, colós e mans del mestra: ·LXXXX· lliures, e ha esser d[e] la tenor e instòries segens: P[ri]mo , lo bancal: Haver ·XIII· pall[m]s e mig de larch e ·III· de ampla Ítem, lo retaula: La altitut, ·XI· pall[m]s e mig, lo ampla, proporcionat segons lo bancal. Totas las vases de dits retaula e banqual, pilàs, arxets, diademes, alà hon emp[er]ò serà menester, ha int[errogat] de e[ss]er daurats, p[er] lo mestra, de or fi. Las istòrias del bancal, las qualls són ·V·, són las segens: P[ri]mo , la Piatat en lo mig. ·2_o·, la libaració dells Sancts Pares del sinu de Abram tentost aprés de la Piatat, a la p[ar]t dreta. ·3_o·, al cap dret, la istòria d[e] ll[e]s ànimas qui pessen més pena en lo purgatori. ·4_o·, a la altre part squera d[e] la Piatat, lo p[re]vera qui selebra lo sagram[en]t de l'altar ab totas ses circunstàncies. ·5_o·, al cap squere de dit banqual, la p[ri]mera casa del infern, ha hon són turmentats los qui han peccat p[er] sup[èr]bia, e assò quant en lo banquall. En lo retaula ha de haver set cases ab las istòries segens, so és una all mig e tres a cade p[ar]t: P[ri]mo , a la p[ri]mera case de dit retaula, baxe e d[e] la p[ar]t squere, de aquells qui han peccat p[er] envege e gola.

La segona, de aquells qui han peccat p[er] avarícia e ira. La terce, en dita p[art] am[u]nt, qui és la més alta, de aquells qui peccaren p[er] luxúria ý peresa. En la part dreta, [co]mensat p[er] bax: En la p[ri]mera case seran aquellas ànimas qui passen purgatori essent posades en aygos fridigíssimas. La segona, de aquellas ànimes qui en aquest mó[n] no[n] ha fet complime[n]t de penitència. La tercere case e més alte en dita p[ar]t dreta serà de aquellas ànimes qui se·n puyen en la gl[òr]ia de p[ar]adís ab un cel ubert ab Yh[es]u[xris]t e los àngells qui las reben. En la case del mig: P[ri]mo lo Crucifix, la Maria a la p[ar]t dreta en terra smortide, lo Joa[n] e las Maries a l'antorn, qui li ajuden a lavar e ab la Magdelena al peu d[e] la creu. A la p[ar]t squera del dit crucifix, serts hòmens armats, ab uns profetas alí prop d'ells en dita p[ar]t. En las polseras, las qualls han de esser pintades, los campés de atzur e los cantells de or fi, ha de haver sertas ànimas qui pessant purgatori p[er] foc. Ítem, que totas las demu[n]t ditas hobras hayen esser pintades al dit temps e acabades de hobra fine e a l'oli, or, colós, fusta e mans, ab tot son complime[n]t e posat en son loch p[er] lo mestra. E que lo dit mestra haye de haver las ditas ·LXXXX· lliures de aquesta manera: P[ri]mo la terçe p[ar]t ten prest, e qua[n]t serà deboxat ·XX· lliures, e aprés acabat p[er] a posar, ·XXXX· lliures.