Epistolari de Pere III, 1

I Al comte de Terranova (Cotlliure, 29 juny 1344) Lo rey d'Aragó. Fem-vos saber que En Muntanyó és vengut ab les galees e ab ·XIII_m· lliures; e pensàvem-nos, per ço que·l tresorer nos havie fet saber, que poguéssem haver moneda a la paga del sou almenys tro a ·XV· dies de juliol; e les dites ·XIII_m· lliures, encara ab la farina e viandes que ha açí poques, e aquexes que·ns trametets, a penes bastarà a compliment del present mes de juny. E los richs_hòmens e los cavallers han-nos dit ubertament que no·ns seguirien, ne·ns poden seguir, sens paga del mes de juliol o de la meytat del dit mes; per què estam a perill de gran minva e de gran vergonya, si per falta de diners nos ne havem a tornar. Car tota la terra era nostra si romanir hic poguéssem, cor tuyt tenien l'uyl a Cobliure, e per ço aprés la presó de Cobliure se són retudes dues forces senyalades, ço és, lo castell de la Rocha, on estan ·CCCC· hòmens d'armes, e lo castell de Palau, on estan ·CC· hòmens d'armes, e són grans forces; e la ciutat d'Elna que està en retre, car assetjada és de totes parts per los locs que ja tenim. E de Perpenyà havem ardit que no esperen los hòmens de la vila sinó que nós fóssem là; e l'alt En Jacme de Mallorches se desespera, car lo cint de Perpenyà, on estan tro a ·CCC· hòmens e és prop del mur, ha manat cremar; e los hòmens del dit cint, ab consentiment d'aquells de la vila, no u han volgut fer, ans han ensellada e enverdescada una esgleya que y ha, e entenen-se a defendre contra lo dit En Jacme, esperan nostra ajuda. Aytambé s'ich comte que los hòmens de Clayrà, e de Salses, e d'Apià e d'altres locs de la Salanca, per tal cor lo dit En Jacme manava cremar los ravals e locs e que·s recullissen a Perpenyà, se són alçats, entenents que tantost hauran nostra ajuda. Nós érem d'enteniment d'anar dreta via a Perpenyà, car havent aquell, hauríem tot Rosselló sens armes, e no·ns calria tenir establides en los locs ja preses; e encara Puigcerdà e Cerdanya vendria a nós. Pensats e vejats en quin punt som ne quinya vergonya·ns està apparellada, oltra los dans que són inestimables, si a romanir havem per defalliment de diners, car Déus fa nostres faenes e·ns apparella los affers, e no y podem bastar. Per què us pregam affectuosament, si neguns temps nos devets servir, que, ab lo tresorer ensemps, nos acorregats ivaçosament d'alcuna bona quantitat ab què puxam arrencar la host, car alscuns n'ich ha qui no s'ó prearien, si color o escusa poden ayer. E havem pensat que la reyna nos pot prestar ·X_m· lliures, ço és, ·V_m· que·n ha reebudes En Francisco de Prohome del exovar, e ·V_m· que ella n'í prest; e nós assegurar-li-u ém axí com ella volrà e demanarà, e ja ha poder lo tresorer de fer les seguretats. Per què és mester que·n parlets ab ella e li digats nostres necessitats, e que en est cas no·ns denega per res, car, aprés nós, a negú no va tant com a ella en nostra honor o minva. Los consellers de Barcelona se retengueren ·X_m· lliures de la derrera paga per tenir galees a guarda de la mar si Cobliure no era pres dins ·IIII· meses; e pus nós tenim Cobliure, e Argilers, e Canet e tota la marítima tro a Leocata, axí que·l dit En Jacme de Mallorches no pot armar una barcha, la obligació de les dites ·X_m· lliures és solta; per què és obs que parlets ab los dits consellers que, guardan nostra honor e lo bé dels affers, que en tot cas nos vullen anticipar les dites ·X_m· lliures, continuan la bona affecció e lo gran servey que·ns han fet tro açí als affers; e podets-los mostrar aquesta letra. E que açò no·s tart; si no, tot és perdut. Dada en lo nostre castell de Cobliure a ·XXIX· dies de juny, en l'any de ·MCCCXLIIII·. Arnaldus, vicecancellarius. Raymundus Sicardi, mandato domini regis.

II A Pere de Xèrica (Perpinyà, 21 juliol 1344) Lo rey d'Aragó. Don Pedro: Bé sabets l'alt En Jacme de Mallorches què·ns deu fer e què·ns ha promès; e axí matex sabets bé tro a esta hora en qual manera s'és haüt e com s'és apparellyat de complir les coses que deu attendre. E per tal que sapiats l'enteniment que ha en los affers, fem-vos cert que En Joan de So, ab companya de Conflent, és novellament vengut al loch de [Eus] e·l ha barrejat; e los del castell de Bellagarda han morts ·XIII· dels nostres almugàvers qui se·n anaven. E d'altra part són tramesos en la vila de Perpenyà moltes e diverses malvades persones que meten sedició e divisió e sospita entre les gents e menacen que encara·s tallaran, e que nós solament tenim açò que·ns és liurat per postat, e que ans de gayre ó lexarem tot. Axí matex un capellà del dit En Jacme de Mallorches ha tramesa a frare Michel Agost, qui ha preycat parlan de nostre dret, una letra de menaces que us trametem dins la present per tal que la vejats. Totes estes coses e moltes altres fort males són leu d'entendre e de veer d'on ixen e com van, e no y som de res enganats. Per què us manam espressament que digats al dit En Jacme de Mallorches que de continent nos complesca tot ço que fer-nos deu, e no·ns tinga aytals maneres, car greu nos serà si descortesia s'í ha a fer; mas fét-lo cert que si no [cessen] aquestes obres e ivaçosament no·s espatxa de ço que·ns ha a fer, segons que és enprès, nós provehirem a nostra honor e a seguretat e bon estament de la terra, axí com se pertany. Dada en lo nostre castell de Perpenyà, sots nostre segell secret, a ·XXI· dies de juliol, en l'any de ·mil_CCCXLIIII_e·. Arnaldus, vicecancellarius. Raymundus Sicardi, mandato domini regis.

III A Bernat d'Olzinelles, tresorer (Perpinyà, 15 desembre 1344) Lo rey d'Aragó. Manam-vos espressament, sots pena de la nostra mercè, que tot aquell argent o vexella nostra que és em penyora en poder d'En Jacme Oliver, o de qualsevol altres persones, trascats e quitets, e aquell nos trametats de continent, per tal manera que·l hajam per a festa, sens faylla o triga, que en altra manera en grant vergonya poríem venir; que entre les altres coses nos fallen tayladors d'argent, que no n'avem sinó·l nostre, e, quant covidam null hom de recapte, han-li aportar la vianda en tallador de fust. E con nós siam en loch on nos vénen fer reverència molts del regne de Fransa, per ço no volem ne sofferríem que, per mal recapte vostre, en les dites festes de les dites coses fóssem envergonits. E per tal que entenats pus fermament que açò volem que·s complesca, nós havíem scrita la present letra de la nostra mà, si temps havíem, mes cumple pux la havem signada de nostra mà. Dada en Perpenyà a ·XV· dias de deembre, sots nostre segell secret. Rex Petrus. Mandato domini regis Franciscus de Prohomine, qui eam propria manu correxit et emendavit.

IV Al sant pare Climent VI (Perpinyà, 13 març 1345) Pare sant: Sàpia la vostra sanctitat que, jatssia que totes les seus e les esgleyes les quals són dins nostra seignoria [...]t ajam recomenades, emperò sobre totes nos tenim per tenguts a la esgleya de Saragoça, principalment per dues rahons: la primera, cor és esgleya metropolitana la qual és cap de nostre regne et en la qual tots nostres predesseçors e nós havem presa corona de nostra reyal dignitat; la segona, com en temps que nós havíem fort grans ops, nos féu gran secors l'arquebisbe de la dita seu, per ço com era natural nostre. Ara, pare sant, avem entès que del dit arquebisbat avets provehit a ·I· vostre nabot, (de la qual cosa, pare sant, nos maravellam molt, que no esperada nostra letra) de la qual cosa, si vera és, nos maravellam e·ns dolem molt, com vehem la dita esgleya, la qual nós molt amam, axí com damunt és dit, ésser venguda en persona estraigna, la qual no és a nós tenguda per deute de naturalea ni per àls. E sembla·ns, pare sant, que aytan gran cortesia e honor poguéssets fer a nós con a un cardenal, com ben sabem que quant alcun prelat mor de casa d'alcun cardenal, que esperats los seus prechs d'aquell en la provisió; e con l'arquebisbe de Saragoça fos de nostra casa e de nostre consell, semblant fóra que nostres prechs deguéssets haver esperats. Mes bé vehem, pare sant, que hon més va, meigns de favor trobam ab vós, e no podem conèxer per quina rahó, car no·ns pensam que haja rey al món qui més d'onors ni de favors mostre a l'Esgleya que nós. Vós, pare sant, conexerets, mills que no féts, aquestes coses si són bé fetes hó no. Scrita de nostra mà en Perpignà, a ·XIII· de març. Vostre humil fill, lo rey d'Aragon. V A Bernat d'Olzinelles, doctor en lleis (Sant Miquel de Cuixà, 2 juny 1347) Lo rey d'Aragó. Reebuda havem vostra letra, per la qual nos fahíets a ssaber en qual manera lo sant pare havia atorgat de fer la dispensació de nós e de la filla del rey de Portogal, mas que la dispensació de la sor del rey Luýs de Sicília seria quaix imposible d'aver, per les rahons en la dita vostra letra contengudes. La qual letra e ço que en aquella és contengut bé entès, vos responem que·ns plau e tenim per bé e us manam expressament que treballets d'aver com abans puixats la dita dispensació atorgada, e d'empatxar la dispensació la qual la reyna dona Elionor procura haver per al infant En Ferrando, fill seu e car frare nostre, ab la dita filla del rey de Portogal, per la qual obtenir ara de novell tramet en Cort un porter, segons que de cert havem entès. E no res menys volem e tenim per bé que façats vostre poder en haver la dispensació de la dita sor del rey de Sicília.

Quan al fet d'En Ponç de Santa Pau, podets dir al sant pare que nós letres donam de recomendació al dit En Ponç, e podets-vos ben fermar que en les letres no havia títol sinó d'Anglaterra. Emperò podets-li dir que·l rey de França no·ns fa obra d'amich, car una cosa diu e altra fa: ell fa fer les crides, mas punició jamés no·s segueix dels transgressors; per què nós hauríem bona rahó de dar favor a sos contraris axí com ell fa alls nostres, ço que jamés no havem volgut fer ni farem sinó en gran colpa sua. E ja sabets ço que entany fon fet de les galees; e ara s'és esdevengut que l'alt En Jacme de Montpesler és vengut en Conflent, e près Vinçà e Vilafrancha de Conflent e alcuns altres lochs en Conflent, e açò ab falses e machinoses maneres. E nós vinent poderosament per deffensió de la terra e de nostra honor, ir que fon divendres dia primer del mes de juny, lo dit En Jacme de Montpesler sintech la nostra venguda e, no gos[ant] sperar aquella, per muntanyes fort salvatges fugí vers lo comtat de Foix, desemparan tots los lochs damunt dits que preses havia, los quals havem cobrats a nostra mà, exceptats los castells d'Arrià et de Puigbaledós, los quals ab la voluntat de Déu cobrarem en breu ab honor. E és ver que ans de la nostra venguda, per lo governador de Rosselló et altres feels nostres foren morts en diverses lochs molts dels secaces del dit En Jacme; per lo qual governador e altres li fon preparada batalla, la qual, jassia que la hagués atorgada, no gosà sol seguir. Per què podets dir al sant pare que aytals obres no són obres d'amich ni d'aytal cosí com nós tenim en ell; e que ell sofira que aytals ajusts se façen en sa terra e aytals joyes nos en venguen, és-nos fort greu e·ns en sentim molt. E és cert e exemple antich que "amistat d'una part non pot durar". E, axí com per vós meteix, deïts-li de les coses sobre dites ço que us semblarà, e que·l sant pare faria bé que d'açò scrivís al dit rey de França que aytals coses degués esquivar, e que d'aquí a avant nós no speràssem aytal amistat ni vehinat d'ell. En les coses damunt dites, e en special en haver la dita dispensació atorgada, hajats tal diligència com de vós speram e confiam. Dada en lo monestir de Sent Michel de Cuixa, sots nostre segell secret, ·II· dies anats del mes de juny, en l'any de nostre Senyor ·MCCCXLVII· Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

VI A la infanta Constança (Hostalric, 30 juny 1347) Lo rey d'Aragó. Cara filla: Havem reebudes vostres letres, en les quals se contenia, entre les altres coses, que nós volguéssem cuytar nostre camí envers Saragoça, per les rahons en la dita vostra letra contengudes. A las quals vos responem que, per gran necessitat, nos ha convengut d'anar en Rosselló e romanir aquí alguns dies per proveir a la terra, en manera que romangués sens perill; per què, si no som poguts anar en anans, és per la dita rahó. Però a nós parria que vós no us deguéssets entremetrà de scriure ne de consellar sobre aytals affers, car nós entenem haver tal consell que basta a fer provisions en aytals affers e en majors. Emperò bé·ns plau, tota vegada, que u façats sobre los ardits e tot ço que·n pugats saber sobre·ls affers de què·ns havets scrit. E car nos scrivís per vostra letra metén-vos en plural, vos fem saber que no és sens reprehensió; et axí de huy avant corregits-ho, car axí·s cové que filla deu scriure a pare com pus homilment pot, ordenan en singular, e dién en vostres letres que·ns trametrets: "Jo, homil Constança, filla vostra primogènita, vos faz saber, etc"; e no posan-vos en plural com a nós scriurets. Dada en Ostalrich, ·II· dies a la desexida del mes de juny en l'any de ·MCCCXL_a_VII·. Matheus Adriani.

VII A l'infant Pere (Saragossa, 14 agost 1347) Lo rey d'Aragó. Car avoncle: Fem-vos saber que vuy dimarts, vigília de santa Maria d'agost, som entrats en Çaragoça; e·ls alts infants En Jacme e En Ferrando, cars germans nostres, e los aragoneses, han-nos bé e honrablament reebuts, e gran festa feta de nós, empaliades les carreres e enjoncades; és ver, emperò, que no y ha haüt pali que sia stat portat sobre nós. E per ço que sapiats lo lur gran esforç e gran fama d'òmens a cavall qui·s dehya que ells havían fet, vos fem saber que per ·IIII· o per ·V· persones fém comptar los hòmens a cavall qui·ns hisqueren a carrera entrò el cap del Olivar, vers la part del camí de Fontes, e trobam per relació d'aquells, ço és, que alcuns dixeren que, comptat tot hom qui cavalgàs bèstia cavallina, comptats en aquells cavallers salvatges e molt hom mal encavalcat, eren ·DCL· hòmens a cavall; e·ls altres dixeren que eren ·DCC· hòmens a cavall o aquèn. Altres coses a adés, dels affers, no us podem fer saber, per tal com negun dels infants ne dels altres damunt dits no entraren ab nós en la Aljaferia. Lo rey de França tramet a nós lo bisbe de Toroana e ·I· cavaller seu, maestre de parlament; deuen ésser ab nós dins breus dies. Ço que en les coses damunt dites e en l'ambaixada dels dits missatgers se farà, vos farem saber per nostres letres. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret, a ·XIIII·. dies anats del mes d'agost, en l'any de nostre Senyor ·MCCCXLVII·. Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

VIII A Pere de Xèrica (València, 31 març 1348) Lo rey d'Aragó. Fem-vos saber que esta nit passada, que fo digmenge, a vespre, mentre nós sopàvem, se moch ·I· fort grant avolot en Murvedre per rahó de la nostra partença e anada vers les partides de Aragó per les vistes del rey de Castiella, qui s'és descuberta no sabem per quina manera. Enaxí el avolot fo tota aquella nit tal, que totes les gents de la villa de Murvedre se van abocar entorn la nostra posada ab armes, per manera que null hom no·n podia exir que no·n fos per ells reconegut qui era; axí que·l infant En Pere, qui y fo vengut, no·n poch exir, ans hagué aquí a romandre a jaure; e tots quants eren ab nós, vengueren a perill de mort. E, no res menys, encontinent tancaren tots los portals de la villa, que no·n jaquiren persona del món exir tro a huy matí. Et encara se·n anaven a les portes de les posades on possaven aquells de nostra casa e els altres qui ab nós eren en Murvedre, e guaytaren tota la nit, que nós ne altre no·n poguessen exir; e empararen-se del castell. E huy matí, axí com se fahia dies, repicaren lo seny una gran estona e ajustaren-se. E nós, veent açò, e que no s'í podia dar altre consell, acordam que anàssem a València, e cavalcam, per tal car en altra manera tots quants eren ab nós anaven en condició de morir. E, el poble de Murvedre axí avolotat, entorn ·III· míllia persones ab armes, van-se emparar de nós, e a manera de pres no·ns lexaren tro que fom al Puig. E del Puig a ençà romaseren-ne tro a ·D· ab armes, qui no·ns lexaren tro fom a València. Per què veem que nós per força haurem a fer ço que la ciutat vulla; e per aquesta rahó dubtam-nos fort que nós puixam ésser ab lo rey de Castella en lo dia assignat. E açò us fem saber per tal que y prenats aquelles maneras que puixats e sapiats; emperò vós féts vostra missatgeria e ço que us havem comanat, et féts-nos saber ço que farets. E nós certificar-vos ém de ço que nós farem açí. Dada en València, dilluns derrer dia del mes de març, en l'any de nostre Senyor ·MCCCXLVIII·, sots nostre segell secret.

IX A l'infant Pere (València, 7 abril 1348) Lo rey d'Aragó. Car avoncle: Ja sabets l'avolot que, hir que fon dicmenge hac ·VIII· dies, se moch en la villa de Murvedre e en qual manera nos convench entrar en la ciutat de València. Ara us fem saber que hir vers hora de vespres, estant la major partida de la gent de la dita ciutat en la rambla davant lo nostre Real, on se fahien per los de la dita ciutat molts e diverses jochs (los quals cuydaren tornar a de veres per rahon d'una pocha nafra que fon feta en hun hom de la villa), se moch tan gran avolot e tan orrible que no era en dir. Axí que en gran multitud de géns, ab armes e ab espases tretes, no guardan de nós ni de la alta dona Elionor reyna de Aragó, muller nostra molt cara, reverència alguna, entraren dins lo nostre Real, e aquí trencaren moltes portes de aquell, e, punyén ab espaes màrfegues de lits d'alcunes cambres, cercaven En Francesch Mir, lochtinent del nostre alguazir, axí que si l'í haguessen trobat, que·l agren mort. E tots quants eren ab nós en lo dit Real e encara en la ciutat, foren en gran perill de mort. E nós estant en la naya del Real, tinent la porta de la dita naya tancada, cridàvem aytant com podíem que no·s moguessen, juran per nostra corona, levan-nos lo caperó del cap, que nós los liuraríem lo dit Francesch si podria ésser atrobat, e·ls faríem encara tot quant volguessen; e·ls deíem moltes altres paraules inductives per amansar lur gran e foll moviment. E açò res non valia. Finalment haguem consell que cavalgàssem; e cavalgam, e isquem en la rambla assuavan lo poble aytant com podíem. E ells veén-nos a cavall, gran moltitud del poble se agenollà davant nós, cridan que·ls féssem justícia. E passà queacom l'avolot de les gents, qui tenien les espaes tretes; e aprés vengueren ab paveses e ab lances, e haguem aytant o més que fer, levan-nos lo caperó del cap com d'ans. E nós anam ab ells axí un gran troç de la rambla, dién-los: "O poble meu, leal e natural!, assuavats-vos, que nós vos farem ço que vosaltres vullats!". E tant fon lo nostre cridar, que·ns convench demanar aygua a beure. E lavors cridaren molts d'ells: "Senyor, la vostra aygua que bevets sia ben guardada". E ab açò nós entram en la ciutat e cavalgam per aquella, e per aquesta manera passà l'avolot; per què podets veyer en quin ayre e en quiny partit vivim. Per què volem e us pregam que en les nostres faenes vullats pensar e vetlar, donan-nos consell què devem o podem fer, e manera per la qual pugam exir d'esta terra, faén ab los cathalans que·ls tengam corts, e en altra manera ço que conexerets que faça a fer segons la qualitat del fet. E de ço que fer-s'í podrà, e de ço que pensar porets, nos escrivats per vostres letres largament. Dada en València, sots nostre segell secret, a ·VII· dies anats del mes de abril, en l'any de nostre Senyor ·MCCCXLVIII·. Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

X A l'infant Pere (Saragossa, 14 octubre 1348) Lo rey d'Aragó. Car avoncle: Fem-vos saber que vuy, vers hora de nona, en Cort general de Aragó, foren a nós restituïts los privilegis e·l libre de la Unió e·l segell, e nós, de nostra man, de ·VI· en ·VI· cartes tallam tot lo libre, e ferim ·IIII· colps ab un mall en lo segell e en les bulles dels privilegis, e especejam los privilegis. E totes aquestes coses e altres escriptures de la dita Unió, denant nós e tota la Cort, foren meses públicament e·l foc grand que haguem fet bastir en lo refetor dels Preÿcadors, on la dita Cort se tenia; e açò fon fet ab grans plors, ço és, del fum gran que allí era. Per què podets entendre que la Unió, mercè de Déu, és morta, pus nós e tanta bona gent la havem plorada per la força e destret del dit fum. Aquestes coses vos fem saber per tal com sabem que·n haurets goig e plaer. Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret,

XI A Galceran de Bellpuig, majordom, i Lope de Gurrea, cambrer major (Segorb, 28 novembre 1348) Lo rey d'Aragó. Fem-vos saber que per persona digna de fe, la qual és fort privada en la casa del rey de Cecília e nostra, havem entès que la infanta dona Leonor, germana del rey de Sicília, és mayor de persona que no era l'alta dona Leonor reyna de Aragó, de bona memòria, muller nostra molt cara, e que ha bé ·XXI· o ·XXII· anys, e que és pus blanca, e que ha en la cara aquelles rojors que y ha la comtessa d'Ampúries, e encara que li estan pus leig, e que és queacom nercina e magra. E que l'altra germana, que ha nom Fèmia, és fort gallarda, e que no à què dezir, mas és a nós de pochs dies, que no à pus de ·XIIII· anys. E axí, haüt esguart a la estatura e a les fayçons de la filla del rey de Navarra, la qual vós En Galceran nos havets vista, e a les fayçons de la dita infanta dona Leonor, segons que damunt és dit, e de la dita Fèmia, hajats acort ensems, e, ab aquella major diligència que porets, féts vostre poder d'aver la dispensació ab aquella que és pus bella. Dada en S[ogorb], sots nostre segell secret, a ·XXVIII· dies anats del mes de noviembre, en l'any de nostre Senyor ·MCCCXLVIII·. Dominus rex mandavit Matheo Adriani.