Al comte de Terranova (Cotlliure,
29 juny 1344)
Lo rey d'Aragó.
Fem-vos saber que En Muntanyó és vengut
ab les galees e ab
per ço que
que poguéssem haver moneda a la paga del sou
almenys tro a
ha açí poques, e aquexes que
bastarà a compliment del present mes de
juny. E los richs_hòmens e los cavallers han-nos
dit ubertament que no
poden seguir, sens paga del mes de juliol o de
la meytat del dit mes; per què estam a perill de
gran minva e de gran vergonya, si per falta
de diners nos ne havem a tornar.
Car tota la terra era nostra si romanir hic
poguéssem, cor tuyt tenien l'uyl a Cobliure, e
per ço aprés la presó de Cobliure se són retudes
dues forces senyalades, ço és, lo castell de
la Rocha, on estan
castell de Palau, on estan
e són grans forces; e la ciutat d'Elna que està
en retre, car assetjada és de totes parts per los
locs que ja tenim. E de Perpenyà havem ardit
que no esperen los hòmens de la vila sinó que
nós fóssem là; e l'alt En Jacme de Mallorches
se desespera, car lo cint de Perpenyà, on estan
tro a
cremar; e los hòmens del dit cint, ab consentiment
d'aquells de la vila, no u han volgut
fer, ans han ensellada e enverdescada una esgleya
que y ha, e entenen-se a defendre contra lo
dit En Jacme, esperan nostra ajuda. Aytambé
s'ich comte que los hòmens de Clayrà, e de
Salses, e d'Apià e d'altres locs de la Salanca,
per tal cor lo dit En Jacme manava cremar los
ravals e locs e que
són alçats, entenents que tantost hauran nostra
ajuda.
Nós érem d'enteniment d'anar dreta via a
Perpenyà, car havent aquell, hauríem tot Rosselló
sens armes, e no
en los locs ja preses; e encara Puigcerdà e Cerdanya
vendria a nós. Pensats e vejats en quin
punt som ne quinya vergonya
oltra los dans que són inestimables, si a romanir
havem per defalliment de diners, car Déus
fa nostres faenes e
podem bastar.
Per què us pregam affectuosament, si neguns
temps nos devets servir, que, ab lo tresorer ensemps,
nos acorregats ivaçosament d'alcuna bona
quantitat ab què puxam arrencar la host, car
alscuns n'ich ha qui no s'ó prearien, si color o
escusa poden ayer. E havem pensat que la reyna
nos pot prestar
ha reebudes En Francisco de Prohome del exovar,
e
ém axí com ella volrà e demanarà, e ja ha poder
lo tresorer de fer les seguretats. Per què és
mester que
necessitats, e que en est cas no
res, car, aprés nós, a negú no va tant com a
ella en nostra honor o minva.
Los consellers de Barcelona se retengueren
a guarda de la mar si Cobliure no era pres dins
e Canet e tota la marítima tro a Leocata,
axí que
armar una barcha, la obligació de les dites
lliures és solta; per què és obs que parlets ab
los dits consellers que, guardan nostra honor e
lo bé dels affers, que en tot cas nos vullen anticipar
les dites
affecció e lo gran servey que
als affers; e podets-los mostrar aquesta letra.
E que açò no
Dada en lo nostre castell de Cobliure a
dies de juny, en l'any de
vicecancellarius.
Raymundus Sicardi, mandato domini regis.
A Pere de Xèrica (Perpinyà,
21 juliol 1344)
Lo rey d'Aragó.
Don Pedro: Bé sabets l'alt En Jacme de Mallorches
què
axí matex sabets bé tro a esta hora en qual manera
s'és haüt e com s'és apparellyat de complir
les coses que deu attendre. E per tal que
sapiats l'enteniment que ha en los affers, fem-vos
cert que En Joan de So, ab companya de
Conflent, és novellament vengut al loch de
[Eus] e
han morts
qui se
en la vila de Perpenyà moltes e diverses
malvades persones que meten sedició e divisió
e sospita entre les gents e menacen que encara
tallaran, e que nós solament tenim açò que
és liurat per postat, e que ans de gayre ó lexarem
tot. Axí matex un capellà del dit En Jacme
de Mallorches ha tramesa a frare Michel Agost,
qui ha preycat parlan de nostre dret, una letra
de menaces que us trametem dins la present per
tal que la vejats. Totes estes coses e moltes altres
fort males són leu d'entendre e de veer d'on
ixen e com van, e no y som de res enganats.
Per què us manam espressament que digats
al dit En Jacme de Mallorches que de continent
nos complesca tot ço que fer-nos deu, e
no
si descortesia s'í ha a fer; mas fét-lo cert que si
no [cessen] aquestes obres e ivaçosament no
espatxa de ço que
nós provehirem a nostra honor e a seguretat
e bon estament de la terra, axí com se
pertany.
Dada en lo nostre castell de Perpenyà, sots
nostre segell secret, a
l'any de
vicecancellarius.
Raymundus Sicardi, mandato domini regis.
A Bernat d'Olzinelles, tresorer (Perpinyà,
15 desembre 1344)
Lo rey d'Aragó.
Manam-vos espressament, sots pena de la
nostra mercè, que tot aquell argent o vexella
nostra que és em penyora en poder d'En Jacme
Oliver, o de qualsevol altres persones, trascats
e quitets, e aquell nos trametats de continent,
per tal manera que
faylla o triga, que en altra manera en grant vergonya
poríem venir; que entre les altres coses
nos fallen tayladors d'argent, que no n'avem
sinó
han-li aportar la vianda en tallador de
fust. E con nós siam en loch on nos vénen fer
reverència molts del regne de Fransa, per ço
no volem ne sofferríem que, per mal recapte
vostre, en les dites festes de les dites coses fóssem
envergonits.
E per tal que entenats pus fermament que
açò volem que
la present letra de la nostra mà, si temps havíem,
mes cumple pux la havem signada de nostra mà.
Dada en Perpenyà a
sots nostre segell secret.
Mandato domini regis Franciscus de Prohomine,
qui eam propria manu correxit et emendavit.
Al sant pare Climent VI (Perpinyà,
13 març 1345)
Pare sant: Sàpia la vostra sanctitat que, jatssia
que totes les seus e les esgleyes les quals
són dins nostra seignoria [...]t ajam recomenades,
emperò sobre totes nos tenim per tenguts
a la esgleya de Saragoça, principalment per
dues rahons: la primera, cor és esgleya metropolitana
la qual és cap de nostre regne et en la
qual tots nostres predesseçors e nós havem
presa corona de nostra reyal dignitat; la segona,
com en temps que nós havíem fort grans
ops, nos féu gran secors l'arquebisbe de la dita
seu, per ço com era natural nostre.
Ara, pare sant, avem entès que del dit arquebisbat
avets provehit a
qual cosa, pare sant, nos maravellam molt, que
no esperada nostra letra) de la qual cosa, si
vera és, nos maravellam e
vehem la dita esgleya, la qual nós molt amam,
axí com damunt és dit, ésser venguda en persona
estraigna, la qual no és a nós tenguda per
deute de naturalea ni per àls.
E sembla
e honor poguéssets fer a nós con a un
cardenal, com ben sabem que quant alcun prelat
mor de casa d'alcun cardenal, que esperats
los seus prechs d'aquell en la provisió; e con
l'arquebisbe de Saragoça fos de nostra casa e
de nostre consell, semblant fóra que nostres
prechs deguéssets haver esperats. Mes bé vehem,
pare sant, que hon més va, meigns de favor
trobam ab vós, e no podem conèxer per
quina rahó, car no
món qui més d'onors ni de favors mostre a
l'Esgleya que nós. Vós, pare sant, conexerets,
mills que no féts, aquestes coses si són bé fetes
hó no.
Scrita de nostra mà en Perpignà, a
març.
Vostre humil fill, lo rey d'Aragon.
A Bernat d'Olzinelles, doctor en lleis
(Sant Miquel de Cuixà,
2 juny 1347)
Lo rey d'Aragó.
Reebuda havem vostra letra, per la qual nos
fahíets a ssaber en qual manera lo sant pare
havia atorgat de fer la dispensació de nós e de
la filla del rey de Portogal, mas que la dispensació
de la sor del rey Luýs de Sicília seria
quaix imposible d'aver, per les rahons en la
dita vostra letra contengudes. La qual letra e
ço que en aquella és contengut bé entès, vos responem
que
expressament que treballets d'aver com abans
puixats la dita dispensació atorgada, e d'empatxar
la dispensació la qual la reyna dona Elionor
procura haver per al infant En Ferrando,
fill seu e car frare nostre, ab la dita filla del rey
de Portogal, per la qual obtenir ara de novell
tramet en Cort un porter, segons que de cert
havem entès. E no res menys volem e tenim
per bé que façats vostre poder en haver la dispensació
de la dita sor del rey de Sicília.
Quan al fet d'En Ponç de Santa Pau, podets
dir al sant pare que nós letres donam de
recomendació al dit En Ponç, e podets-vos ben
fermar que en les letres no havia títol sinó d'Anglaterra.
Emperò podets-li dir que
França no
e altra fa: ell fa fer les crides, mas punició jamés
no
nós hauríem bona rahó de dar favor a sos contraris
axí com ell fa alls nostres, ço que jamés
no havem volgut fer ni farem sinó en gran colpa sua.
E ja sabets ço que entany fon fet de les galees;
e ara s'és esdevengut que l'alt En Jacme
de Montpesler és vengut en Conflent, e près
Vinçà e Vilafrancha de Conflent e alcuns altres
lochs en Conflent, e açò ab falses e machinoses
maneres. E nós vinent poderosament per
deffensió de la terra e de nostra honor, ir que
fon divendres dia primer del mes de juny, lo
dit En Jacme de Montpesler sintech la nostra
venguda e, no gos[ant] sperar aquella, per muntanyes
fort salvatges fugí vers lo comtat de Foix,
desemparan tots los lochs damunt dits que preses
havia, los quals havem cobrats a nostra mà,
exceptats los castells d'Arrià et de Puigbaledós,
los quals ab la voluntat de Déu cobrarem
en breu ab honor. E és ver que ans de la nostra
venguda, per lo governador de Rosselló et
altres feels nostres foren morts en diverses lochs
molts dels secaces del dit En Jacme; per lo
qual governador e altres li fon preparada batalla,
la qual, jassia que la hagués atorgada, no
gosà sol seguir.
Per què podets dir al sant pare que aytals
obres no són obres d'amich ni d'aytal cosí com
nós tenim en ell; e que ell sofira que aytals
ajusts se façen en sa terra e aytals joyes nos
en venguen, és-nos fort greu e
molt. E és cert e exemple antich que "amistat
d'una part non pot durar". E, axí com per vós
meteix, deïts-li de les coses sobre dites ço que us
semblarà, e que
scrivís al dit rey de França que aytals coses degués
esquivar, e que d'aquí a avant nós no
speràssem aytal amistat ni vehinat d'ell.
En les coses damunt dites, e en special en
haver la dita dispensació atorgada, hajats tal
diligència com de vós speram e confiam.
Dada en lo monestir de Sent Michel de Cuixa,
sots nostre segell secret,
mes de juny, en l'any de nostre Senyor
A la infanta Constança (Hostalric,
30 juny 1347)
Lo rey d'Aragó.
Cara filla: Havem reebudes vostres letres, en
les quals se contenia, entre les altres coses, que
nós volguéssem cuytar nostre camí envers Saragoça,
per les rahons en la dita vostra letra
contengudes. A las quals vos responem que,
per gran necessitat, nos ha convengut d'anar
en Rosselló e romanir aquí alguns dies per proveir
a la terra, en manera que romangués sens
perill; per què, si no som poguts anar en anans,
és per la dita rahó.
Però a nós parria que vós no us deguéssets
entremetrà de scriure ne de consellar sobre aytals
affers, car nós entenem haver tal consell
que basta a fer provisions en aytals affers e en
majors. Emperò bé
façats sobre los ardits e tot ço que
sobre
E car nos scrivís per vostra letra metén-vos
en plural, vos fem saber que no és sens reprehensió;
et axí de huy avant corregits-ho, car
axí
homilment pot, ordenan en singular, e dién en
vostres letres que
Constança, filla vostra primogènita, vos faz saber,
etc"; e no posan-vos en plural com a nós
scriurets.
Dada en Ostalrich,
mes de juny en l'any de
A l'infant Pere (Saragossa,
14 agost 1347)
Lo rey d'Aragó.
Car avoncle: Fem-vos saber que vuy dimarts,
vigília de santa Maria d'agost, som entrats en
Çaragoça; e
cars germans nostres, e los aragoneses,
han-nos bé e honrablament reebuts, e gran festa
feta de nós, empaliades les carreres e enjoncades;
és ver, emperò, que no y ha haüt pali
que sia stat portat sobre nós. E per ço que sapiats
lo lur gran esforç e gran fama d'òmens a
cavall qui
saber que per
los hòmens a cavall qui
entrò el cap del Olivar, vers la part del
camí de Fontes, e trobam per relació d'aquells,
ço és, que alcuns dixeren que, comptat tot hom
qui cavalgàs bèstia cavallina, comptats en aquells
cavallers salvatges e molt hom mal
encavalcat, eren
dixeren que eren
Altres coses a adés, dels affers, no us podem
fer saber, per tal com negun dels infants ne
dels altres damunt dits no entraren ab nós en
la Aljaferia. Lo rey de França tramet a nós
lo bisbe de Toroana e
de parlament; deuen ésser ab nós dins breus
dies. Ço que en les coses damunt dites e en
l'ambaixada dels dits missatgers se farà, vos
farem saber per nostres letres.
Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret,
a
nostre Senyor
A Pere de Xèrica (València,
31 març 1348)
Lo rey d'Aragó.
Fem-vos saber que esta nit passada, que fo
digmenge, a vespre, mentre nós sopàvem, se
moch
de la nostra partença e anada vers les partides
de Aragó per les vistes del rey de Castiella, qui
s'és descuberta no sabem per quina manera.
Enaxí el avolot fo tota aquella nit tal, que totes
les gents de la villa de Murvedre se van abocar
entorn la nostra posada ab armes, per manera
que null hom no
ells reconegut qui era; axí que
qui y fo vengut, no
aquí a romandre a jaure; e tots quants eren
ab nós, vengueren a perill de mort. E, no res
menys, encontinent tancaren tots los portals de
la villa, que no
tro a huy matí. Et encara se
de les posades on possaven aquells de nostra
casa e els altres qui ab nós eren en Murvedre,
e guaytaren tota la nit, que nós ne altre
no
E huy matí, axí com se fahia dies, repicaren
lo seny una gran estona e ajustaren-se.
E nós, veent açò, e que no s'í podia dar altre
consell, acordam que anàssem a València, e cavalcam,
per tal car en altra manera tots quants
eren ab nós anaven en condició de morir. E, el
poble de Murvedre axí avolotat, entorn
míllia persones ab armes, van-se emparar de
nós, e a manera de pres no
fom al Puig. E del Puig a ençà romaseren-ne
tro a
València.
Per què veem que nós per força haurem a
fer ço que la ciutat vulla; e per aquesta rahó
dubtam-nos fort que nós puixam ésser ab lo
rey de Castella en lo dia assignat. E açò us
fem saber per tal que y prenats aquelles maneras
que puixats e sapiats; emperò vós féts vostra
missatgeria e ço que us havem comanat, et
féts-nos saber ço que farets. E nós certificar-vos
ém de ço que nós farem açí.
Dada en València, dilluns derrer dia del mes
de març, en l'any de nostre Senyor
sots nostre segell secret.
A l'infant Pere (València,
7 abril 1348)
Lo rey d'Aragó.
Car avoncle: Ja sabets l'avolot que, hir que
fon dicmenge hac
de Murvedre e en qual manera nos convench
entrar en la ciutat de València. Ara us fem saber
que hir vers hora de vespres, estant la major
partida de la gent de la dita ciutat en la
rambla davant lo nostre Real, on se fahien per
los de la dita ciutat molts e diverses jochs (los
quals cuydaren tornar a de veres per rahon d'una
pocha nafra que fon feta en hun hom de la
villa), se moch tan gran avolot e tan orrible
que no era en dir. Axí que en gran multitud
de géns, ab armes e ab espases tretes, no guardan
de nós ni de la alta dona Elionor reyna de
Aragó, muller nostra molt cara, reverència alguna,
entraren dins lo nostre Real, e aquí trencaren
moltes portes de aquell, e, punyén ab espaes
màrfegues de lits d'alcunes cambres, cercaven
En Francesch Mir, lochtinent del nostre
alguazir, axí que si l'í haguessen trobat, que
agren mort. E tots quants eren ab nós en lo dit
Real e encara en la ciutat, foren en gran perill
de mort.
E nós estant en la naya del Real, tinent la
porta de la dita naya tancada, cridàvem aytant
com podíem que no
corona, levan-nos lo caperó del cap, que
nós los liuraríem lo dit Francesch si podria ésser
atrobat, e
e
per amansar lur gran e foll moviment.
E açò res non valia. Finalment haguem consell
que cavalgàssem; e cavalgam, e isquem en
la rambla assuavan lo poble aytant com podíem.
E ells veén-nos a cavall, gran moltitud
del poble se agenollà davant nós, cridan que
féssem justícia.
E passà queacom l'avolot de les gents, qui
tenien les espaes tretes; e aprés vengueren ab
paveses e ab lances, e haguem aytant o més
que fer, levan-nos lo caperó del cap com d'ans.
E nós anam ab ells axí un gran troç de la rambla,
dién-los: "O poble meu, leal e natural!,
assuavats-vos, que nós vos farem ço que vosaltres
vullats!". E tant fon lo nostre cridar, que
convench demanar aygua a beure. E lavors cridaren
molts d'ells: "Senyor, la vostra aygua
que bevets sia ben guardada". E ab açò nós
entram en la ciutat e cavalgam per aquella, e
per aquesta manera passà l'avolot; per què
podets veyer en quin ayre e en quiny partit
vivim.
Per què volem e us pregam que en les nostres
faenes vullats pensar e vetlar, donan-nos
consell què devem o podem fer, e manera per
la qual pugam exir d'esta terra, faén ab los
cathalans que
ço que conexerets que faça a fer segons la qualitat
del fet. E de ço que fer-s'í podrà, e de ço
que pensar porets, nos escrivats per vostres letres
largament.
Dada en València, sots nostre segell secret,
a
nostre Senyor
A l'infant Pere (Saragossa,
14 octubre 1348)
Lo rey d'Aragó.
Car avoncle: Fem-vos saber que vuy, vers
hora de nona, en Cort general de Aragó, foren
a nós restituïts los privilegis e
Unió e
ab un mall en lo segell e en les bulles dels privilegis,
e especejam los privilegis. E totes aquestes
coses e altres escriptures de la dita Unió,
denant nós e tota la Cort, foren meses públicament
e
refetor dels Preÿcadors, on la dita Cort se tenia;
e açò fon fet ab grans plors, ço és, del fum
gran que allí era. Per què podets entendre que
la Unió, mercè de Déu, és morta, pus nós e
tanta bona gent la havem plorada per la força
e destret del dit fum. Aquestes coses vos fem
saber per tal com sabem que
plaer.
Dada en Çaragoça, sots nostre segell secret,
A Galceran de Bellpuig, majordom, i Lope de
Gurrea, cambrer major (Segorb,
28 novembre 1348)
Lo rey d'Aragó.
Fem-vos saber que per persona digna de fe,
la qual és fort privada en la casa del rey de
Cecília e nostra, havem entès que la infanta
dona Leonor, germana del rey de Sicília, és
mayor de persona que no era l'alta dona Leonor
reyna de Aragó, de bona memòria, muller
nostra molt cara, e que ha bé
anys, e que és pus blanca, e que ha en la cara
aquelles rojors que y ha la comtessa d'Ampúries,
e encara que li estan pus leig, e que és
queacom nercina e magra. E que l'altra germana,
que ha nom Fèmia, és fort gallarda, e
que no à què dezir, mas és a nós de pochs dies,
que no à pus de
E axí, haüt esguart a la estatura e a les fayçons
de la filla del rey de Navarra, la qual
vós En Galceran nos havets vista, e a les fayçons
de la dita infanta dona Leonor, segons
que damunt és dit, e de la dita Fèmia, hajats
acort ensems, e, ab aquella major diligència que
porets, féts vostre poder d'aver la dispensació
ab aquella que és pus bella.
Dada en S[ogorb], sots nostre segell secret,
a
l'any de nostre Senyor