Text view
Capítols de greuges per la ciutat d'Oriola
| Títol | Capítols de greuges per la ciutat d'Oriola |
|---|---|
| Author | Martorell (escrivà) |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | D-10-Greuges_Oriola.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | D-Prosa cancelleresca |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
Governador dellà Xixona, i el noble Martí Maça, son germà (5 de febrer de 1455)
Molt excel·lent senyor:
A Vostra Real Majestat, los justícia, jurats e Consell de la vostra ciutat de Oriola,
molt humilment, offiren los capítols dejús scrits, on són specificats alguna
part dels greuges qu'els nobles don Loís Cornell, Governador dellà Sexona,
e don Martí Maça, son frare, han fets e donats axí a la ciutat de
Oriola e singulars de aquella, com a molts altres habitants en la dita Governació,
supplicant molt humilment vostra excel·lència, senyor, als dits greuges vulla provehir
de condecent remey donant-los altre Governador, per lo qual la dita Governació, ab
justícia, tranquilitat e assossech sia regida e guardada al servey de Vostra Real
Corona per lo perill en la dita Governació occorrent, per ésser situada en frontera
de Castella. Los quals capítols de greuges són
Primerament, senyor molt excel·lent: en dies passats, la dita ciutat de Oriola, per certes
causes e rahons consernents lo servey de Vostra Real Majestat, benefici de la dita
ciutat e conservació dels privilegis e libertats de aquella, tramès per lur missatger
al senyor rey de Navarra, Lochtinent general de vostre senyor, a Pere de Galbe,
ciutadà de la dita ciutat. E per ço qu'el dit missatger, davant lo dit senyor rey,
defenent les dites libertats e privilegis, dix a Lope de Soler que era de la parcialitat
del dit don Loís Cornell, Governador; sabut per lo dit don Loís, lo dit
missatger haver dit qu'el dit Lope de Soler era de lur voluntat e parcialitat,
fon oÿt dir públicament al dit don Loís que juraria a Déu que quant fos tornat
a Oriola, lo dit missatger, ell lo penjaria.
hun hom vehí de la dita ciutat, appellat Tortosa, e
de aquella per certes paraules que havia dit tocants interès del dit Governador,
e per la dita rahó lo dit Governador, contra furs de Regne de València e privilegis
e libertats de la dita ciutat disponents qu'els presoners e criminosos
hajen a star presos en la presó comuna de la dita ciutat e no en altre loch,
e que algun no puxa fer càrcer privada, havia tret lo dit hom de la dita presó
e muntat en lo castell de la dita ciutat, en lo qual lo detenia pres, fahent càrcer
e presó privada del dit castell, vengut a notícia dels jurats de la dita
ciutat, havent request e protestat al dit don Loís, Governador, que per observació dels
dits furs e privilegis tragués lo dit Tortosa del dit castell e aquell metés e
detengués pres en la dita presó comuna, dients no poder fer càrcer privada
del dit castell, e lo dit don Loís no u hagués volgut fer, convench a la dita
ciutat, per ésser relevada del dit prejuhí, elegir e trametre per lur missatger al
dit senyor rey de Navarra en Nicolau Orumbella, lo qual, discutint ab lo dit don
Loís, Governador, los dits prejudicis per ell causats a la dita ciutat, perquè
missatger dix al dit don Loís que, segons privilegis de la dita ciutat disponents
que negun vehí de aquella no pot ésser tret a pledejar fora la dita ciutat, e que per
la dita rahó lo dit presoner, lo qual lo dit Governador dix que faria portar per lo
seu sotsalcayt del dit castell al dit senyor rey de Navarra, no podia ésser tret
fora de aquella, e que creya qu'els jurats de la dita ciutat, per observació dels dits
privilegis, no permetrien qu'el dit sotsalcayt tragués lo dit dit presoner de la dita
ciutat, puix era vehí de aquella, lo dit don Loís dix al dit missatger: "Si los
jurats me impedexen qu'el dit sotsalcayt no porte lo dit Tortosa al (senyor) dit senyor,
. E més per ço
yo
qu'el dit missatger ab diligència entenia en la deffensió dels privilegis de la
dita ciutat, e per ço qu'el dit senyor rey havia conegut que, obstant los furs del (senyor)
dit regne e los privilegis de la dita ciutat expressament atorgats, qu'el dit
Governador ne altre official no pot tenir ne fer càrcer privada, havia manat
tornar lo dit Tortosa en la presó comuna de la dita ciutat, lo dit don Loís
dix que vocava a Déu que ell destroyria lo dit missatger de béns e persona.
que la casa de don Pero Maça e ell deuen en la dita Governació a moltes gents
en grans quantitats, specialment les següents. Primerament, a la casa d'en Jacme
Dezpuig, cinquanta mília sous que li foren jaquits del deute qu'el dit don Pero
Maça li devia per ésser Governador e no poder haver justícia de aquell, sens los altres
dans que ha sostengut per haver fet los préstechs e manleutes per la (causa) casa del
dit don Pero Maça.
per los censals que carrega per a obs dels dit don Pero Maça e la casa dels
Albaredes.
sous ab la sort principal.
Pero Maça.
Yvanyes grans quantitats.
Alacant, dos mília florins.
sous. (Item) E moltes altres quantitats en gran nombre a molts altres, de les quals
no se
e cascuna vegada que y és stat, los de lur parcialitat, en presència sua, han mogut
debats, qüestions e scàndels ab los officials de la dita ciutat e altres, car
no ha molts dies que contra lo dit Nicolau Orumbella, jurat de la dita ciutat, per
deffendre e emperar los privilegis e libertats de aquella fon mogut hun gran
scàndel e avalot en presència del dit don Loís, e no sab hom que aquell hi fes provisió
alguna, ans donà loch e mostrà haver-ne plaer, que poguessen debatre, segons
la poca execució que y mostrà, de què lo dit jurat, per descàrrech de son offici, requerí
al dit don Loís prengués als que lo dit scàndel e avolot contra lo dit jurat
havien fet e causat, e que contra aquells procehís per justícia, car ell los denunciava
e denuncia de peraula per rahó del dit avolot e perquè havien mès mans a les spases
contra ell, present lo dit Governador, lo qual dit Governador no u volch fer, ans,
present micer Joan de Gallach, assessor, lo pregà que no
amor d'ell.
reintegració alguna als vassalls de Vostra Real Majestat de molts dans e robatoris que són stats fets
axí per los de la ciutat de Múrcia com per los de Molina e Archena e altres parts
de Castella, per bé que molts vehins de la dita ciutat de Oriola li sien venguts ab
molts clams dels dans e robatoris qu'els sobredits los han fet, los quals, si mester
serà, seran largament offerts e mostrats a Vostra Real Majestat.
de la dita ciutat per ço que la dita ciutat fes missatger a vostra senyoria per revocar la
Lochtinència de aquella Governació, donada e comanada per vostra real Majestat a mossèn
Jacme Rocamora. E stant lo dit Governador en lo dit Consell, per ço que certa gent
de cavall de Molina, del dit Regne de Castella, corria lo terme de la dita ciutat
per robar e matar los vassalls de vostra senyoria, la qual gent de cavall vénch bé
prop la dita ciutat, no a tres trets de ballesta, repicaren les campanes per senyal
qu'els dits castellans eren venguts e que la gent socorregués a defendre
lo terme de la dita ciutat, e los vehins de aquella e los del dit Consell, oÿnt repicar
les dites campanes, volent lexar lo dit Consell per anar-se armar e cavalcar per defendre
los vassalls de vós, senyor, e lo terme de la dita ciutat, lo dit noble don Loís no
exir del dit Consell, ans féu manaments penals a alguns del dit Consell que se
volien anar que no
a voluntat sua per forma qu'el dit Governador ne los de la dita ciutat no ixqueren
a defendre lo dit terme, e los dits castellans ladonchs mataren hun vehí de la dita
ciutat appellat Monyino e cativaren sos fills e robaren e se
los bestiars que trobaren.
de Copons, Lochtinent General en Regne de València, tramès per Vostra Senyoria, lo dit don Loís,
Governador, era en la dita ciutat, e present (lo) aquell se féu lo dit insult e avolot
sens que no y féu la execució que devia e podia, ans induhia, manava e comanava
la gent que ixquessen ab armes e seguissen la bandera de la ciutat,
e quant la dita ciutat tramès missatgers a vostra reyal Majestat per excusar-se del dit
insult, per ço que hun dels dits missatgers se excusava que no y podia anar ultra
lo salari que li dava lo dit Consell, lo dit don Loís, Governador, li promès donar cent
timbres per ço que y anàs, dels quals de fet li donà los trenta.
axí de cavall com de peu, contínuament entrave en la Governació del dit don Loís
per matar, cativar e robar los vassalls de vostra senyoria. E staven en los térmens dels lochs
del dit don Loís e de aquí exian als camins reals e robaven e cativaven los dits vassalls
de vós, senyor, entre los quals fon pres e robat Farnós, vehí de la dita ciutat, e molts
altres. E diu lo dit Farnós que, tenint pres a ell e altres prop lo castell de la Mola del
dit don Loís, que és dins la dita Governació, lo dit Farnós dix: "Som prop la Mola, que és terra
, e los dits castellans digueren:
de nostre Governador, e los qui són en aquella veen que
ajudar!"
.
nos dan provisión e lo que havemos menester, e han de venir por vos ayudar?"
del dit Adelantat era entrada en la dita Governació per saltejar, cativar e robar los vassalls
de vós, senyor. Lo dit Arnau Rossell cavalcà ab certa gent de cavall per pendre los dits
ladres e malfeytors, e per lo rastre tragué los dits ladres aquells fugint vers lo
dit castell de la Mola, qui és del dit don Loís. E lo dit Arnau Rossell, detràs
d'ells, en lo dit castell, per lo alcayt de aquell, los dits ladres foren receptats e defesos
e lo dit Arnau Rossell no
Masquefa, cavaller, senyor del loch de la Daya, situat dins lo terme de la dita
ciutat de Oriola, certa gent de cavall e de peu del dit Adelantat de Múrcia
e de don Pero Véliz, mà armada, en desservey de Vostra Real Majestat e depopulació de la
dita ciutat e Governació, de nits, hora acaptada, robaren lo dit loch de la Daya e se
portaren a la dita ciutat de Múrcia tots los moros e mores que habitaven en lo
dit loch e los fills e béns de aquells e de tots los altres vassalls christians qui staven
en lo dit loch. E aprés fet lo dit crim, per lo dit moro appellat Ronceret, lo dit moro,
fonch en la vila de Novelda, que és del dit don Loís e dins la Governació de aquell, e
en la dita vila Alfonso de Vilafranca, procurador del dit don Loís lo receptà e
tench en sa casa e fon vist star públicament en la dita vila. E stant aquí, lo dit
Ronceret furtà hun sclavet moro del dit Alfonso de Vilafranca.
Il·lustre Rey de Castella, e Alazfor, moro vassall del dit Fajardo, los quals per lo dit
Joan Fajardo, comanador del vall de Ricot, tenien càrrech de portar moros del
dit Regne de València per poblar lo dit vall de Ricot, e molts que
terra de moros a cert for per cascun cap. E per ço que mils poguessen fer los dits tractes
dels passatges dels dits moros, contínuament staven e habitaven en la dita vila
de Novelda, present e absent lo dit don Loís, e de aquí exien. E los dits Anton
de la Torre e Alazfor han passat moltes e diverses casades de moros del dit Regne
de València al dit vall de Ricot, en lo qual stan e altres molts en terra de
moros.
Justícia de la dita vila, se
stigueren públicament. Als quals, per lo Lochtinent de Governador, fon fet procés
a instància del procurador fiscal e fon dada sentència contra aquells, e aprés
la dita sentència, aquells stigueren en la dita vila e foren vists star per lo dit don Loís sabent
haver feta la dita resistència e ésser donada la dita sentència contra aquells.
de Alacant, bastonejaren lo assessor del justícia de la dita vila. E havent fet e
comès lo dit crim, foren receptats en la dita vila de Novelda e vists per lo dit
don Loís en aquella, e sabut haver comès lo dit crim e ésser donada sentència
contra aquells.
de hun porter, qui de manament del Justícia de la dita ciutat la detenia en
son poder presa, e portant-la a la presó, morta que la hagué, se
castell de la dita ciutat, del qual és alcayt lo dit don Loís, Governador, e de
aquí se
en la qual lo sostengué. De la qual mort, vostra real Majestat és stada informada,
e donat càrrech al dit Lochtinent de Governador ne reebés informació e hi fes
justícia, e lo dit don Loís, no obstant les dites coses, lo ha sostengut en la
dita sua terra, e molts altres han fet molts maleficis, qui són stats receptats
en lo dit castell de Oriola, los quals a vós, dit senyor, si mester serà, seran
declarats.
acordadament, mataren hun hom appellat en Calça, del dit loch, en lo camp on stava
caçant, se
qui és dins la dita Governació, se
en la qual stà e habita.
acordadament nafrà a Garcia d'Úbeda, tonyiner, stant lo dit Garcia genollat a la
porta de la església major de la dita ciutat veent Déu, se
la dita vila de Novelda.
Terrés, menor de la dita ciutat, lo dit Ramon de Rocafull stava en la dita vila
de Novelda e aquí
hom castellà, lo millor que en tota la terra era. E dos jorns aprés que lo y hac donat,
lo dit Joan Fajardo, ab lo dit rocí e ab los de casa sua e del dit Adelantat de Regne
de Múrcia, entrà en lo dit Regne de València e féu son poder de robar lo loch
de Bolbay, situat dins lo dit Regne.
appellat Jacme Pèriz e
E lo dit Jacme Pèriz, per fer-li honor, logà una mula de Jaume Ballester, de la
dita ciutat de Oriola. E com fon en Caravaca, lo dit don Martí trencà lo cap
al dit Jaume Pèriz e li levà la dita mula. Lo qual dit Jaume Pèriz se
a la dita ciutat, on en aquella sahó estava lo dit don Loís, Governador, e clamàs
a aquell del dit acte, e jamés li volch fer justícia, ans lo dit Pèriz hagué a pagar
la dita mula al dit Jacme Ballester.
Vostra Sacra Majestat, en servey de aquella pau e tranquilitat de la dita Governació, ha donada a
mossèn Jacme de Rocamora, li és per vós (ara), senyor, donada perquè la dita Governació sie bé
regida e justícia ministrada per desviar que justícia no obtenguda d'ell ne dels de sa
opinió, és dat orde per lo dit Governador que la dita ciutat ha despès pus de dos
mília florins, axí en missatgeries com en altres coses.
Adelantat de Regne de Múrcia, ab tots los de lur seqüela, de gran temps ençà
continuament són stats en guerra uberta ab la dita ciutat de Oriola e tota lur
Governació, per ço qu'el dit adelantat e los de la lur seqüela contínuament
han robat e roben e cativen los vassalls de vostra senyoria, entrant en la dita Governació,
saltejant, matant e robant los habitants en aquella. Açò no obstant, lo dit noble
don Loís, Governador, és en grandíssima amistat, fraternitat e confederació
ab lo dit Adelantat e ab los de lur seqüela, e, contínuament, per letres e missatgeries
Adelantat. Hoc que la dita amistat e fraternitat és en tanta quantitat, que pochs dies
ha passats per certes diferències que eren entre lo dit Adelantat e Alfonso Fajardo,
los dits Adelantat e Alfonso Fajardo hagueren a fermar certs capítols de concòrdia
e pau entre aquells, per los quals
Alfonso Fajardo contra totes persones, exceptat contra lo dit don Loýs, Governador. E qu'el
dit Adelantat pogués valer al dit don Loís contra lo dit Alfonso Fajardo, lo que,
salva la altea de vós, senyor, és cosa insoportable qu'el Governador, qui és capità
e ha a ésser defenedor de la dita Governació, haja a star en tanta amistat e
consideració ab los vassalls del dit rey de Castella, qui tants dans, persecucions,
morts e robatoris fan als vassalls de Vostra Real Majestat.
Pero Vèliz, de la dita ciutat de Múrcia, per nom appellat Salat, lo qual havie pres
e saltejat hun moro de la dita ciutat appellat Mecli, e havie fet molts altres
crims, lo qual, a instància del procurador fiscal, fon pres per lo justícia e de paraula
denunciat. E, per causa de la detenció del (aquell) dit Salat, los scuders dels dits Adelantat
e don Pero Vèliz corregueren lo terme de la dita ciutat e se
certs hòmens de aquella. E lo dit don Loís Cornell, Governador, deliurà de la dita
presó lo dit Salat, del qual no féu justícia alguna, e anà al molló qui és entre
los térmens de les dites ciutats de Oriola e de Múrcia a parlament ab lo dit Adelantat.
No sab hom què
ciutat de Oriola, sequace, familiar e comensal del dit don Loís, lo qual quasi
contínuament en la dita ciutat stà, menja e beu en la casa del dit don Loís, se
anà a la dita ciutat de Múrcia, a la casa del dit Adelantat, ab lo qual lo dit
don Loís ha molta amicícia e confederació. E partint de la casa del dit Adelantat,
lo dit fill de Jacme Terrés ab (s) hun seu germà bastart, en sengles rocins armats,
vengueren en la dita ciutat de Oriola. E en la plaça de la dita ciutat, cometent
e faent resistència mà armada, meteren en execució de matar lo dit mossèn
Jacme Rocamora, Lochtinent de Governador. E cometent e faent la dita resistència,
lo dit Jacme Terrés fon pres e mès en presó, en la qual, stant bé guardat que
alguna persona no parlàs ab ell tro que fos denunciat e de aquell reebuda confessió,
segons és dispost per furs e privilegis del dit Regne, vench en la dita ciutat
lo dit don Loís, Governador, e obmetent l'orde que segons los dits privilegis
e furs devie ésser servat en la confessió reebedora del dit Jacme Terrés sobre la
dita resistència, lo dit Governador donà loch qu'el dit Jacme Terrés fon bé instruÿt,
axí per sos advocat e procurador com per altres persones que han volgut parlar
ab ell e consellar-li les respostes que devia fer a la dita denunciació contra
orde de dret e procés fahedor contra tals criminosos.
contínuament en pau, assossech e justícia. E, decontinent qu'el dit Governador ve
en la dita ciutat, se mouen en aquella molts avolots e scàndels,
hun hom del dit Jacme Terrés, lo dia aprés qu'el dit Jacme Terrés hac feta la dita
resistència, anà a la presó on lo dit Jacme Terrés stava pres e nafrà en lo cap
una de les guardes que per la custòdia de aquell eren meses per lo dit Lochtinent
de Governador, lo qual crim vench a notícia del dit don Loís, lo qual en lo jorn
e hora que fon fet lo dit crim stava en la dita ciutat, e fon vist star lo dit
criminós present lo Governador, e no
fisch fon denunciat, e
casa del noble en Pere de Rocafull prengueren hun hom del Justícia Criminal
de la dita ciutat e, fortívolment, ab los punyals als pits, li levaren una spasa
qu'el dit Justicía li havia acomanada, la qual lo dit Justicía, fahent roda per
la dita ciutat, hora de mija nit, près a hun hom del fill del dit en Pere de
Rocafull perquè en hora vedada e no deguda anava per la dita ciutat.
stats al pendre de la dita spasa que fon levada al home del dit Justicía per procehir
contra aquell ço que per justicía trobàs fahedor, Ramon de Rocafull, bastart, fill
del dit en Pere de Rocafull, ab certa gent e sequaces de la casa del dit don Loís,
Governador, essent lo dit Governador en la dita ciutat, que en altra manera no u
gosaria fer, per ço qu'el dit justicía volia pendre lo dit hom, se avolotaren contra
lo dit Justicía. E, anant axí avolotats, mà armada, per la dita ciutat encontraren
lo clavari de aquella, al qual lo dit Ramon de Rocafull, ab calor e ajuda dels
hòmens e scuders del dit Governador, ab una lança que ab si portava, donà
quatre o cinch bastonades.
en lo dit instant, anant axí avolotats per la dita ciutat, anaren a la casa de Nicolau
Urumbella, hun dels hòmens de bé de la cita ciutat, lo qual trobaren a la porta
de sa casa e habitació, e li digueren moltes paraules injurioses.
per la dita ciutat e essent en aquella lo dit Governador, encontraren a hun altre
hom del dit justícia, e lo dit Ramon de Rocafull, bastart, ab la lança que portava
li rompé lo cap, per causa del qual avolot e delictes fets per los sobredits en lo
present e altres dessús dits capítols contenguts, se cuydà seguir hun grandíssim
scàndel en la dita ciutat, lo qual, per los dits Lochtinent de Governador
e Bal·le General e Justicía e Jurats, per servey de Vostra Real Majestat, fon evitat e la
dita ciutat mesa en repòs.
Capítols de greuges fets per lo noble don Martí Maça.
Primerament, senyor: don Martí Maça, en l'any que Francesch de Molins fon Justícia Criminal
de la dita ciutat de Oriola, lo dit Justicía près hun home appellat Montagut,
ladre e homeyer, lo qual ere acostat al dit don Martí. E per ço qu'el
dit Justícia tenia pres lo dit Montagut en la presó comuna de la dita ciutat
e no
don Martí vénch ab molta gent de ruffians armats ab lances e pavesos cridant
grans crits contra lo justícia: "A mort! A mort!"
, de què
"Ham del rey! Ham del rey!"
. E lo poble se fon comogut, e lo dit justícia e don
Martí vengueren a la brega. E combatent lo dit don Martí (e los que ab ell venian [a]
la casa del dit Justícia, la gent socorregué e lo dit don Martí) se hac a retraure
en casa de la muller del noble don Guillem de Rocafull, de què en la dita brega
foren alguns nafrats. E en lo endemà, per relevar la dita ciutat de major
scàndel, per força fon dat al dit don Martí lo dit Montagut, que no se
fer justícia alguna de aquell per ésser lo dit don Martí fill de Governador.
de Oriola robaren hun obrador en la dita ciutat e fon increpat en lo dit furt
Joancho, qui stava ab lo dit don Martí. Lo qual Joancho, per la dita rahó, lo dit
Justícia près e, menant-lo a la presó comuna de la dita ciutat, lo dit don
Martí, fortívolment, lo y levà de son poder ab gran avolot. E e de allí avant
no
de la dita ciutat per son oncle, anant de nit faent roda per la dita ciutat,
lo dit don Martí, ab certa gent, ixqué al dit Lochtinent de justícia e als qui
venien ab ell e, perquè no
lo acoltellejà e als qui venien ab ell.
e tocà a la porta de la dita casa per jaure
obrir, trencà les portes, e ella cridà via fora, e hac-se
E com vénch en l'endemà, dimecres, los parents del dit Gómez, ab tot lo poble se
avolotaren contra lo dit don Martí, e per tot aquell jorn no gosà exir de (/sa/) casa.
Monfort, prop lo camí trobà un fadrí qui guardava bèsties, lo qual per força près
e jagué
de la vila (vila) de Alacant, dins lo terme de la qual és situat lo dit loch de Monfort,
ne foren intimats per missatger qu'el dit loch de Monfort los ne féu, e per
ésser germà del dit don Loís, Governador, se hac a callar lo dit crim.
al bordell per jaure
vedat, li mès lo dit en la natura, e la y esquexà, de què la dita dona ne féu clamor
en poder del Bal·le e Justícia de la dita vila, e per ésser germà del dit Governador
hac-se a callar lo dit fet, que no se
o VIII anys. E com sa muller fon fora casa, près(/-la/) lo dit don Martí per força e jagué
ab ella, la qual corrompé. E sabut per son pare, qui era en Bernat Menargues, volch-se
venir a clamar a Vostra Real Majestat, e don Pero Maça, quant ho sabé, feu-lo pregar que no
clamàs e donà-li mil sous perquè callàs.
Roïz, corder, appellada la Negreta, e lo dit Pascual Roïz dix al dit don Martí
que si la trahia del bordell e la tenia en loch honest, que ell seria senyor de ço del
seu. E per aquestes paraules lo dit don Martí volch levar al dit Pascual
Roïz tot ço del seu. E lo dit Pascual Roïz se hac a composar ab lo dit don Martí
e li donà cinquanta florins, dels quals ne té àpoca reebuda per Nicolau Rodrigo,
notari. E per ésser fill o germà del Governador, no hac negú que per justícia gosàs defendre
lo dit corder.
Andrés, de la dita ciutat de Oriola, tenia propris en la vaqueria, e
tench seus, qu'el dit Nicolau Andreu de res li era tengut.
aquelles ha liurat per dinés per a moltes parts, specialment per als castells de Xiquena
e Tireça, del Realme de Castella.
per nom Elvira Auguada e la tench amagada en una casa, e aprés la vené a
Francesch del Mur per cent reals. E per ço que no
palau de les Corts de la dita ciutat de Oriola, e li dix que si de allí exia e no
pagava, lo mataria, de què lo dit Francesch del Mur li hac a donar los cent reals
dessús dits.
de Vilafranca, de la dita ciutat de Oriola, e ab scales li entrà en casa fortívolment.
E svahint e trencant-li aquella, e per força, li tragué una dona qu'el dit
Francesch de Vilafranca, per son servey, tenia en casa sua. Lo qual delicte, per ésser fill
de Governador, se hac a callar e no se
anaren a casa de Alfonso Martínez, pintor, de la qual lo dit justicía per força tragué
una dona per portar aquella a la presó comuna de la dita ciutat sens haver comès
algun crim o delicte, la qual havia pus de tres anys que stava en la dita
ciutat vivint honestament. E per bé qu'el dit Alfonso Martínez la caplevava
e donava altres capleutes, jamés la volch jaquir en casa sua, ans la menà a la
presó. E lo dit Alfonso, tenint-se per dit qu'el dit justícia ho fahia, axí com fon
veritat, per liurar-la al dit don Martí, féu anar dues dones que la acompanyassen
e dormissen ab aquella en la dita presó, per ço que no fos desonrrada. E lo dit
Justicía no permeté que les dites dones dormissen (ab aquella en la dita presó) ne
stiguessen en la dita presó ab aquella, ans les ne féu anar. E aprés tornà
a la presó, de la qual tragué la dita dona, e los dits Justicía e don Martí se jagueren
aquella nit ab la dita dona, segons que aquella dix e féu relació. E per lo matí
lo dit justícia la tornà a casa del dit Alfonso Martínez, pintor, e per ésser en lo
dit fet lo dit don Martí, fill de Governador, hac-se a callar lo dit fet.
en la presó per rescatar aquells. E per ço que hun hom no volia star ab ell, lo menà
a la presó e
dia a captar que
don Martí, e lo dit Febrer per la dita rahó se absentà. E per ço que no
pogut (haver) pendre, don Pero Maça près a Febrer lo pare, que no sabia
res en la qüestió ne y era stat, e tench-lo en la presó tant longament
tro que
no sab hom que son pare li donàs hun sols diner ab que
sosté de molts partits desonests, ab la sanch dels pobles de Vostra Real
Majestat.
de Gualbes, ambassiatorem dicte civitatis Oriole, die quinto mensis februarii,
anno a nativitate Domini millesimo
Martorell.