Text view

Devota contemplació e meditacions de la via sacra

TítolDevota contemplació e meditacions de la via sacra
AuthorPrats, Francesc
PublisherGLD-UAB
msNameC-26-Miralles_XV_2.txt
DateSegle XVb
TypologyC-Obres religioses i morals
DialectOr:B - Balear
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

2 (Rel.) 1487 (Mallorca) Francesc Prats DEVOTA CONTEMPLACIÓ E MEDITACIONS DE LA VIA SACRA Francesch Prats, indigne prevere, a la co[n]templativa serve[n]ta e sposa de Jh[es]ucrist, per vot sole[m]ne, en lo héremo del Puig de Polle[n]sa co[m]mora[n]t, Sor Angelina Mo[n]roia moltes saluts diu. "Devotíssime a Jhes[ús] e filla mia en les sagrades fo[n]ts del babtisme: Entrat en co[n]sideració de la regular vida en què vosaltres, monges, voluntàriament sou co[n]stituïdes en alt loch e solitud del desert apte a la monachal p[ro]fessió, a qui sens dupte pertany, més que a qualsevol altre stament, en karitat assídua e devota co[n]te[m]plació star, prega[n]t per los peccadors, e los hulls de làgremes piadoses e karitatives acompa[n]yant, e lo cor de suspir e profundíssimo gemech. Legit lo libre de la Vida del Redemptor Jhesús, per lo venerable monjo de la orde e vida monòstica dels co[n]templatius e solitaris cartoxans scrit, don Landulfo, a hon, seriadame[n]t, los sagrats Evvangelis segui[n]t e dits dels doctors sa[n]cts de aq[ue]lla, ab devoció mirífica, la pensa dels legints enriquex, mostra[n]t haver gustat, en aq[ue]sta fugitiva peregrinació, lo fruyt del q[ua]l les ànimes benaventurades, en la celestial glòria, són saciades. E attent a la part segona de la sua mel·líflua obra a hon de la passió acerbíssima de l'strenuu bataller, Jhes[ús] tracta, qui en lo turment de la creu contra lo inimich de natura humana Lucifer, trihunphà. E meditant encara la m[e]morable orde per la nostra mare Seu Catedral, ja de antich temps observada, fahent set stacions o posades, lo dia de Corpore Cristi, reprsentant p[ro]cessionalment la festa de tant Sagrament, com és, lo de Bona Gràcia, qui lo dia del Dijous Sa[n]t, fonch instituït, e, en cascuna, dir hun respons, presa vers e oració, han incitat en mi lo desig, aquelles paraules o sentències, quant a mi fos possible, imitant, qui en lengua latina són dites, perquè algun sentiment los qui tal lengua ignoren, ne aprenguessen, en rima vulgar scriure, e en cascuna lo preal·legat doctor cartoxà e altres seguint, fer una co[n]te[m]plació, en oració soluta, premete[n]t, en vers, a tota la petita obra, deguda confessió, ajustant, a la fi, unes cobles del sagrame[n]t de salut e paxime[n]t dels àngels. En aquelles, la sua altesa e dignitat co[n]te[m]pla[n]t, e pervengut al terma de la mia inve[n]ció. Discorre[n]t lo e[n]tenime[n]t, i[n]citat per la volu[n]tat, a qui més digname[n]t aquells petits treballs degués endressar, negú més digne me ha ofert que lo vostre sa[n]ct col·legi a hon coneguí, aquells pochs dies q[ue], per negocis vostres hi

fiu mora, quant al servici del vostre spòs Jhesús, únich bé de cascuna, postergua[n]t les feminils costumes e seculars desigs, ab mollta diligè[n]cia sou i[n]te[n]tes. E per ço, a vós, filla mia, a qui só tengut per deute, tremet les presents, ab la petita mia Conte[m]plació, demana[n]t, ab aq[ue]lla affecció q[ue] pusch, per amor de Jhesucrist, que, legi[n]t-la, vos sforseu ab attenció, qua[n]t, dits los officis divinals, sereu e[n] oci; e conexereu esser saludable exercici. Ssuplicant-vos per mi, la Se[n]yora Prioressa, e pregant les altres humíl·limes e devotes monjes q[ue], ab grat, aq[ue]sta mia offerta accepten, e a vós exhorta[n]t, q[ue] la hajau en familiar devoció, pregant per lo v[ost]re devot". Comensa la devota e salutífera Contemplació dels misteris d[e] la acerba Passió d[e]l Se[n]yor N[ost]re Jhes[ús], la qual lo cristià, prostrat dena[n]t la creu, atte[n]tame[n]t e reposada deu fer, primerame[n]t e[m]però fet, e[n] los se[us] pits e fro[n]t, lo se[n]yal d[e] la creu e dit lo paternóster en cascuna hora. Vespres Ab dolor, Senyor, conte[m]ple, conexent-me tan ingrat, lo teu gloriós exemple de virtuts que oblidat, ple de fastig, vana glòria me abrassa cascun dia. E per ço l'ànima mia a tu volta la memòria. Coble E dich a mi: Què faré? Invidiós, ab cubdícia sutzetat ligat me té. Lo cor tinch ple de malícia. Trist de mi!¿E qual victòria dels vicis se pot haver, sinó pensar de voler a tu voltar la memòria? Coble Confessat primerament, humiliat e contricte, i satisfet plenament,

axí com la rahó dicta, de la vida transitòria hé tot mi alienat. En Jhericó só entrat, voltant a tu la memòria. E mir aquell preclaríssim cors teu en la creu posat per rembre la error nostra. E consider lo dia del Dijous Sanct, a hon lo Novell Testament comensà esser manifestat, e com, per açò, la nostra Sancta Mare Sglésia fa representació, lo dia de Corpore Christi, de tal principi excel·lent e gloriós. E assò perquè sia fet abte a rebre la gràcia tua, comemora[n]t los misteris de la institució de tant sagrame[n]t en memòria de la tua Passió sacratíssima. En lo qual dia, donist fi a la ley dels sacraficis musaychs, qui tota era figura del teu advenime[n]t, miracles, vida, passió, mort, devallame[n]t als inferns, resurrecció, pujament en los cels, e altres articles creguts e confessats per la fidelitat christiana. Contemple, donchs, Jhesús, bé e salut nostra, com, feta la cena, sego[n]s la ley de Moysès manava, sens entrevall, donist lo dinar spiritual, ab dignísima karitat, als apòstols, conbregant-los del teu preciosíssi[m] cors e sanch, e laxant-lo, per la sobreabu[n]da[n]t liberalitat tua, a nosaltres en vianda, perquè fóssem reficits e sustentats en aquesta vida de perills, e fins que al teu benaventurat regne pervingam. Aquí, Senyor, aprenguem com de la ley judayca passàssem a l'e[v]angeli, del vell e tra[n]sitori al novell e eternal testament, de la figura a la veritat, e de les coses carnals a les spirituals. E per ço, ab plor e profundíssimo suspir, te diu l'ànima mia: ORACIÓ Piadós Jhes[ús], qui, pessa[n]t d'aquest món al Pare, feta la Cena, donist en memòria la tua carn e sanch als dexebles, e a nós (perquè, prenint aquella, fósse[m] fets os d[e]ls te[us] ossos e carn d[e] la tua carn, la lexist, te supplich, per assò, Senyor, he·t deman que, per virtut de aquest sagrament inefable, sia capaç de rebre gràcia, e no de tanta Redempció, sia defraudat, ans, per la tua misericòrdia m[e]rexedor de esser perdonat de les mies culpes conega, profitant en fe, sparança e karitat, fins que als te[us] se[m]piternals goigs pervi[n]ga. Ffeta aquesta or[aci]ó, dich a la mia à[n]i[m]a: posa la boca en terra, segregada de tota cura mundana, per so q[ue] entres e[n] l'ort amaríssimo de la Passió acerbíssima del Senyor Jhes[ús], e sies ab attenció, lo dia de Corpore Cristi, co[n]sidera[n]t q[ue] la Sglésia sacrosancta, en recort de aquella fa solemne p[ro]cessó, portant la vianda nostra, pa dels àngels, e en aquella, set stacions o posades, ab molta reverè[n]cia: la primera, ans q[ue] partesca de la sglésia o temple, e la última aquí matex, e les cinch en la via mèdia per diversos spays, significa[n]t les set hores que ella, mare nostra, cascu[n] jor[n], nos prese[n]ta, en les qualls són cotenguts los misteris de la passió del Redemptor universal, les quals són: vespres, co[m]pleta, matines, prima, tèrcia, sexta e nona. Comença, do[n]chs, à[n]i[m]a cristiana, a les prim[e]res vespres, perquè aquí fo[n]ch donada fi a la ley dels p[ro]phetes e introduyda la evangèlica,

ý fes-te riqua dels inextimables tresors, ajustats per los elevats contemplatius, per comoditat tua ab què, dignament ornada, entre[s] en lo convit del Senyor Jhes[ús]. E mira co[m], en aquesta festa, ultra la vianda sacratíssi[m]a del seu cors, ha donats grans e maravellosos dons. Toca a la porta ab colps de amor, e si lo Se[n]yor Jhes[ús] te diu "¿Qui t'à demanada venir en aquest co[n]vit?" respo[n]: "Se[n]yor, necessitat e amor" . Presa la refecció, mira lo Redemptor lavat de la taula, e fetes gràcies, va a l'hort ab los dexebles, ajustat en co[m]panyia lur, co[n]siderant q[ue] Ell sab q[ue] Judes, ab los inimichs e da[m]nada sinagoga, per trahir-lo se acosta. No pertesques los ulls de la sua revere[n]t persona, e veuràs-lo ab genolls nu[us] sobre la t[er]ra, prega[n]t per los hòme[n]s, per record q[ue] té la sua sacratíssima à[n]i[m]a, de karitat abunda[n]tíssima ornade, la sua duríssima passió esser sufficie[n]t a re[m]bre a tots. E veu clareme[n]t, en lo spill d[e] la divinitat, q[ue] pochs sera[n] los salvats ne qui hage[n] de aq[ue]lla record. [...]


Download XMLDownload text