(Rel.)
1487 (Mallorca)
Francesc Prats
DEVOTA CONTEMPLACIÓ E MEDITACIONS DE LA VIA SACRA
Francesch Prats, indigne prevere, a la co[n]templativa serve[n]ta e sposa de
Jh[es]ucrist, per vot sole[m]ne, en lo héremo del Puig de Polle[n]sa co[m]mora[n]t,
Sor Angelina Mo[n]roia moltes saluts diu. "Devotíssime a Jhes[ús] e filla mia en
les sagrades fo[n]ts del babtisme: Entrat en co[n]sideració de la regular vida en
què vosaltres, monges, voluntàriament sou co[n]stituïdes en alt loch e solitud
del desert apte a la monachal p[ro]fessió, a qui sens dupte pertany, més que a
qualsevol altre stament, en karitat assídua e devota co[n]te[m]plació star, prega[n]t
per los peccadors, e los hulls de làgremes piadoses e karitatives acompa[n]yant,
e lo cor de suspir e profundíssimo gemech. Legit lo libre de la Vida del Redemptor
Jhesús, per lo venerable monjo de la orde e vida monòstica dels
co[n]templatius e solitaris cartoxans scrit, don Landulfo, a hon, seriadame[n]t, los
sagrats Evvangelis segui[n]t e dits dels doctors sa[n]cts de aq[ue]lla, ab devoció
mirífica, la pensa dels legints enriquex, mostra[n]t haver gustat, en aq[ue]sta fugitiva
peregrinació, lo fruyt del q[ua]l les ànimes benaventurades, en la celestial
glòria, són saciades. E attent a la part segona de la sua mel·líflua obra a hon de
la passió acerbíssima de l'strenuu bataller, Jhes[ús] tracta, qui en lo turment de
la creu contra lo inimich de natura humana Lucifer, trihunphà. E meditant encara
la m[e]morable orde per la nostra mare Seu Catedral, ja de antich temps
observada, fahent set stacions o posades, lo dia de
p[ro]cessionalment la festa de tant Sagrament, com és, lo de Bona Gràcia,
qui lo dia del Dijous Sa[n]t, fonch instituït, e, en cascuna, dir hun respons, presa
vers e oració, han incitat en mi lo desig, aquelles paraules o sentències, quant
a mi fos possible, imitant, qui en lengua latina són dites, perquè algun sentiment
los qui tal lengua ignoren, ne aprenguessen, en rima vulgar scriure, e en
cascuna lo preal·legat doctor cartoxà e altres seguint, fer una co[n]te[m]plació,
en oració soluta, premete[n]t, en vers, a tota la petita obra, deguda confessió,
ajustant, a la fi, unes cobles del sagrame[n]t de salut e paxime[n]t dels àngels. En
aquelles, la sua altesa e dignitat co[n]te[m]pla[n]t, e pervengut al terma de la mia inve[n]ció.
Discorre[n]t lo e[n]tenime[n]t, i[n]citat per la volu[n]tat, a qui més digname[n]t
aquells petits treballs degués endressar, negú més digne me ha ofert que lo vostre
sa[n]ct col·legi a hon coneguí, aquells pochs dies q[ue], per negocis vostres hi
fiu mora, quant al servici del vostre spòs Jhesús, únich bé de cascuna, postergua[n]t
.
les feminils costumes e seculars desigs, ab mollta diligè[n]cia sou i[n]te[n]tes.
E per ço, a vós, filla mia, a qui só tengut per deute, tremet les presents,
ab la petita mia Conte[m]plació, demana[n]t, ab aq[ue]lla affecció q[ue] pusch, per
amor de Jhesucrist, que, legi[n]t-la, vos sforseu ab attenció, qua[n]t, dits los officis
divinals, sereu e[n] oci; e conexereu esser saludable exercici. Ssuplicant-vos
per mi, la Se[n]yora Prioressa, e pregant les altres humíl·limes e devotes monjes
q[ue], ab grat, aq[ue]sta mia offerta accepten, e a vós exhorta[n]t, q[ue] la hajau en familiar
devoció, pregant per lo v[ost]re devot"
Comensa la devota e salutífera Contemplació dels misteris d[e] la acerba
Passió d[e]l Se[n]yor N[ost]re Jhes[ús], la qual lo cristià, prostrat dena[n]t la creu, atte[n]tame[n]t
e reposada deu fer, primerame[n]t e[m]però fet, e[n] los se[us] pits e fro[n]t,
lo se[n]yal d[e] la creu e dit lo paternóster en cascuna hora.
Vespres
Ab dolor, Senyor, conte[m]ple,
conexent-me tan ingrat,
lo teu gloriós exemple
de virtuts que oblidat,
ple de fastig, vana glòria
me abrassa cascun dia.
E per ço l'ànima mia
a tu volta la memòria.
Coble
E dich a mi: Què faré?
Invidiós, ab cubdícia
sutzetat ligat me té.
Lo cor tinch ple de malícia.
Trist de mi!¿E qual victòria
dels vicis se pot haver,
sinó pensar de voler
a tu voltar la memòria?
Coble
Confessat primerament,
humiliat e contricte,
i satisfet plenament,
axí com la rahó dicta,
de la vida transitòria
hé tot mi alienat.
En Jhericó só entrat,
voltant a tu la memòria.
E mir aquell preclaríssim cors teu en la creu posat per rembre la error
nostra. E consider lo dia del Dijous Sanct, a hon lo Novell Testament comensà
esser manifestat, e com, per açò, la nostra Sancta Mare Sglésia fa representació,
lo dia de
fet abte a rebre la gràcia tua, comemora[n]t los misteris de la institució de tant
sagrame[n]t en memòria de la tua Passió sacratíssima. En lo qual dia, donist fi a
la ley dels sacraficis musaychs, qui tota era figura del teu advenime[n]t, miracles,
vida, passió, mort, devallame[n]t als inferns, resurrecció, pujament en los cels, e
altres articles creguts e confessats per la fidelitat christiana.
Contemple, donchs, Jhesús, bé e salut nostra, com, feta la cena, sego[n]s la
ley de Moysès manava, sens entrevall, donist lo dinar spiritual, ab dignísima karitat,
als apòstols, conbregant-los del teu preciosíssi[m] cors e sanch, e laxant-lo,
per la sobreabu[n]da[n]t liberalitat tua, a nosaltres en vianda, perquè fóssem reficits
e sustentats en aquesta vida de perills, e fins que al teu benaventurat regne
pervingam. Aquí, Senyor, aprenguem com de la ley judayca passàssem a l'e[v]angeli,
del vell e tra[n]sitori al novell e eternal testament, de la figura a la veritat,
e de les coses carnals a les spirituals. E per ço, ab plor e profundíssimo suspir,
te diu l'ànima mia: ORACIÓ
Piadós Jhes[ús], qui, pessa[n]t d'aquest món al Pare, feta la Cena, donist en
memòria la tua carn e sanch als dexebles, e a nós (perquè, prenint aquella, fósse[m]
fets os d[e]ls te[us] ossos e carn d[e] la tua carn, la lexist, te supplich, per assò,
Senyor, he
rebre gràcia, e no de tanta Redempció, sia defraudat, ans, per la tua misericòrdia
m[e]rexedor de esser perdonat de les mies culpes conega, profitant en fe,
sparança e karitat, fins que als te[us] se[m]piternals goigs pervi[n]ga. Ffeta aquesta
or[aci]ó, dich a la mia à[n]i[m]a: posa la boca en terra, segregada de tota cura mundana,
per so q[ue] entres e[n] l'ort amaríssimo de la Passió acerbíssima del Senyor
Jhes[ús], e sies ab attenció, lo dia de
sacrosancta, en recort de aquella fa solemne p[ro]cessó, portant la vianda nostra,
pa dels àngels, e en aquella, set stacions o posades, ab molta reverè[n]cia: la primera,
ans q[ue] partesca de la sglésia o temple, e la última aquí matex, e les cinch
en la via mèdia per diversos spays, significa[n]t les set hores que ella, mare nostra,
cascu[n] jor[n], nos prese[n]ta, en les qualls són cotenguts los misteris de la
passió del Redemptor universal, les quals són: vespres, co[m]pleta, matines, prima,
tèrcia, sexta e nona. Comença, do[n]chs, à[n]i[m]a cristiana, a les prim[e]res vespres,
perquè aquí fo[n]ch donada fi a la ley dels p[ro]phetes e introduyda la evangèlica,
ý fes-te riqua dels inextimables tresors, ajustats per los elevats contemplatius,
per comoditat tua ab què, dignament ornada, entre[s] en lo convit del
Senyor Jhes[ús]. E mira co[m], en aquesta festa, ultra la vianda sacratíssi[m]a del seu
cors, ha donats grans e maravellosos dons. Toca a la porta ab colps de amor, e
si lo Se[n]yor Jhes[ús] te diu "¿Qui t'à demanada venir en aquest co[n]vit?"
respo[n]:
"Se[n]yor, necessitat e amor"
. Presa la refecció, mira lo Redemptor lavat de la
taula, e fetes gràcies, va a l'hort ab los dexebles, ajustat en co[m]panyia lur, co[n]siderant
q[ue] Ell sab q[ue] Judes, ab los inimichs e da[m]nada sinagoga, per trahir-lo
se acosta. No pertesques los ulls de la sua revere[n]t persona, e veuràs-lo ab
genolls nu[us] sobre la t[er]ra, prega[n]t per los hòme[n]s, per record q[ue] té la sua sacratíssima
à[n]i[m]a, de karitat abunda[n]tíssima ornade, la sua duríssima passió esser
sufficie[n]t a re[m]bre a tots. E veu clareme[n]t, en lo spill d[e] la divinitat, q[ue]
pochs sera[n] los salvats ne qui hage[n] de aq[ue]lla record.
[...]