Miracles de la Verge Maria

54"> MIRACLES OF THE VIRGIN MARY (14th century) Ere una bona dona que vole[n]te[rosam]ent anave a l'esglea e menave·y son fiyl, sí que·l infant hi anave vol[e]nter ab ela, e menys d'ela. E l'infant portave·y tota hora una garlanda de roses e de coses verts, e ax[ò] durà gran temps. On com al infant esposassen muyler, e él respós que no·u volia, e tots los amichs deyen-ho, que no era bo en aquest secgle: "Menat-lo en orde." E axí entrà en l'orde de Cistel, e fo bo e obedient. E com hi hagué stat un temps, son major tramés-lo en un loch, ab son crez, per missatgeria, axí com van aquels de Cistel. E com fo en un gran loch, el veé roses e dix: "Madona santa Maria, jo us solia fer garlanda de roses e d'herbes verts, e ara no us ne faç; mas si us plau diré cinquanta avemaries per [la] garlanda, axí com la us solia fer." E axí devalà de la bístia e aguinoylà·s e pensà de dir les saluts de madona santa Maria. Enaxí, un ladre estave en aquel bosch, que tothom que passave aquen per el ere mort e robat e destrouït. E el ladre, com hagué vist descavalcar lo monge, garde què feiye, e mantinent que·s fo aguinoylat lo dit monge que deiye les saluts, aquel ladre vé sobre lo monge star una dona molt bela e respland[e]nt, acompanyada d'àngels e de moltes verges, e la dona madona santa Maria tenie un cercle; e axí com exie l'avemaria de la boca del monge, una rosa s'asseiya en lo cèrcol, e can lo monge hac acabadas cinquanta avemaries lo cercle fo ple de las roses, e santa Maria fo-les-se posar sobre lo cap, e·nà-se·n ab gran claredat. E·l [ladre] tot açò veé, e lo mo[n]ge no·n vé res.—E puys lo monge cavalcà

[e] [anà-se]·n, e com fo costa lo ladre, lo ladre no li fé res, mas dix-li enaxí: "Dieu: Qui ere aquela tan bela dona que estave davant tu, tan resplandent?" E aquest no·n sabie res, e dix-li lo monge: "Germà, has açò tu vist?" "Hoc, ara." Dix lo monge: "Déus t'ha espirat, e per açò que torns a bona part, e per açò has tu aço vist e yo no. E axí, partex-te d'aquex mal, e torna a Déu." E lo ladre hac gran contrició, e confessà·s e meté·s en la orda. E féu moltes bones obres, e per açò hac la amor de Déu, e lo mo[n]ge atrestal, e foren en la glòria celestial.