MIRACLES OF THE VIRGIN MARY
(14th century)
Ere una bona dona que vole[n]te[rosam]ent anave a
l'esglea e menave
ab ela, e menys d'ela. E l'infant portave
una garlanda de roses e de coses verts, e ax[ò] durà gran
temps. On com al infant esposassen muyler, e él respós que
no
aquest secgle: "Menat-lo en orde."
E axí entrà en l'orde de Cistel, e fo bo e obedient. E
com hi hagué stat un temps, son major tramés-lo en un
loch, ab son crez, per missatgeria, axí com van aquels de
Cistel. E com fo en un gran loch, el veé roses e dix: "Madona
santa Maria, jo us solia fer garlanda de roses e d'herbes
verts, e ara no us ne faç; mas si us plau diré cinquanta
avemaries per [la] garlanda, axí com la us solia fer."
E axí devalà de la bístia e aguinoylà
les saluts de madona santa Maria.
Enaxí, un ladre estave en aquel bosch, que tothom que
passave aquen per el ere mort e robat e destrouït. E el ladre,
com hagué vist descavalcar lo monge, garde què feiye, e
mantinent que
saluts, aquel ladre vé sobre lo monge star una dona molt
bela e respland[e]nt, acompanyada d'àngels e de moltes verges,
e la dona madona santa Maria tenie un cercle; e axí
com exie l'avemaria de la boca del monge, una rosa s'asseiya
en lo cèrcol, e can lo monge hac acabadas cinquanta avemaries
lo cercle fo ple de las roses, e santa Maria fo-les-se posar
sobre lo cap, e
veé, e lo mo[n]ge no
[e] [anà-se]
mas dix-li enaxí: "Dieu: Qui ere aquela tan bela dona que
E aquest no
estave davant tu, tan resplandent?"
e dix-li lo monge: "Germà, has açò tu vist?" "Hoc, ara."
Dix lo monge: "Déus t'ha espirat, e per açò que torns a
bona part, e per açò has tu aço vist e yo no. E axí, partex-te
d'aquex mal, e torna a Déu."
E lo ladre hac gran contrició, e confessà
orda. E féu moltes bones obres, e per açò hac la amor de
Déu, e lo mo[n]ge atrestal, e foren en la glòria celestial.