Text view
Doctrina pueril 1
| Title | Doctrina pueril 1 |
|---|---|
| Author | Llull, Ramon |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | C-13_Llull_Doctrina1.txt |
| Date | Segle XIVb |
| Typology | C-Obres religioses i morals |
| Dialect | Or:B - Balear |
| Translation | No |
D[éus] [ho]nra[t] glo[riós] senyor no[stre], a[b] [gràtia] [e] [benedictió] vostra
comensam [aquest] [li]bre, qui és dels comensam[ents] [de] [D]octrina pueril.
Del pròlech
[breu] e la m[ort] s'acosta a nós tots jorns, e per assò perdi[ment] [de] [temps] [deu]
[ésser] fort ahirable. Hon, al comensament [deu] hom mostrar a son fiyl les cozes
qui són generals en [lo] [món] perquè sàpia deveylar a les specials; e fassa
hom confíger en vulgar a sson fiyl al comensament d'assò que apendrà, per tal
que entena so que configerà; enapress cové que a aquel sia feta construcció en
aquel libra mateyx, lo qual sia treledat en latí, cor ennans entendrà lo latí.
menyspreat de les géns, colpable, mesquí, indigna que [son] nom ssia escrit en
aquest libra, fa abreviadament, con p[us] planament pot, aquest libre e d'altres
al seu amable fill, per tal que pus leugerament e anans pusque entrar en la
sciència en la qual sàpia conèxer e amar e servir son gloriós Déu.
capítols consegüents.
pareýs e en les penes infernals e en los altres capítols qui
libre, cor per aytals cogitaments se acustuma lo infant en amar e en tembre
Déu, e consent a bons nudriments.
DELS
de Déu.
de tots comensaments e senyor benfactor de tot quant és.
de tots acabaments.
e és visible als huyls de te ànima. E és digna de tota lahor e de tot honrament.
glòria e perfecció, justícia, larguea, misericòrdia, humilitat, senyoria, paciència.
En Déu ha moltes vertuts semblants a
e
vengut en aquest món, que en
temes; e si assò no fas, les penes infernals t'epelen hon vajes sostenir trebayls
infinits.
eyl. Durable és Déu, cor no à comensament ni fi. Temable és Déu, cor tot poder
és en eyl, e totes cozes sap.
La vertut que às en veser, en hoyr, en odorar, en gustar, en palpar, [t]ota la
has de Déu.
posseÿdor de la glòria qui no à fi.
Déu, cor nuyla altra cosa no li pot d[on]ar compliment.
perdurable.
e tolra que altre.
Humilia
és; e ama passiència per so que no cages en la ira de Déu.
e moltes d'altres semblans a aquestes, si vols ésser agradable a Déu.
Déus, la qual Trinitat és
Sant Esperit; e creura
segon article, e creura en lo Déus Fiyl és lo ters, e creura en Déus Sant Spirit
és lo quart.
hix Déus Sant Espirit; e lo Pare e lo Fiyl e lo Sant Espirit són
Déus Fiyl, e ix Déus Sant Espirit de Déus Pare e de Déus Fiyl.
un poder, una saviea, [una] amor.
axí e encara mils que no
en lo altra segle ho entendràs per lum d'enteniment inlluminat [per] [la] [divi]nal
intelligència.
no entens de la Santa Trin[i]tat? Cor la unitat e la trinitat de Déu és mayor
que [lo] teu enteniment e cor yo no t'ó dich en manera [que] [tu] [ho] pusques
entendra.
ton enteniment [a] [totes] coses. E saps per què
Per so que ton enteniment s'acustum a exalsar en entendre e ton voler en
amar Déu.
cor no és fet a exalsat enteniment, ans és fet per so que
puschan ésser exalsats a entendra aquest món e Déu.
creà Déus lo cel e la terra, e fo lo primer dia dicmenge, en lo qual creà
los àngels. E en aquel dia caegren los demonis del cel, per so cor volgren ésser
semblants al Altisme, e confermà Déus los àngels en estament que no poguessen
pecar.
la terra.
home, lo qual hac nom Adam. E con fo adormit, trach-li
fembree, so és Eva. E de Adam e Eva som tuyt axits.
senyor de totes les bèsties e de totes les plantes e de totes les aus e de tot so
que terra leva ne sosté.
so qui era covinent a ésser creat; e per so lo
loar e d'onrar e de contemplar Déu, a demostrar que en aquel dia con lo món
comensà convenc a fenir lo compliment de nostra reempció.
quant és e que tot quant és tornaria a no
so que és no saria.
terra, e veges quantes creatures diverses ha creades, e esguarda con les creatures
són beles e profitables; on, si en les creatures à tant de bé, hobri los huyls
de ta ànima e veges con gran e noble e bo és lo creador qui totes coses ha
creades.
son moviment ne a la pluya son develament.
abundància, axí con de terra, d'àer e d'aygua e de foch e de sal e de ferre
e de pa e de les altres coses semblans a aquestes.
ploma per so que sia lur vestiment, e a les bèsties à creades ungles per
so que sien lurz sabates, e als arbres ha creades fuyles per so que pusquen lurs
fruyts medurar, e als peys ha creada la mar per so que pusquen nadar, e a cada
creatura ha creades Déus aqueles proprietats que li són mester.
per menjar e la lana per vestir e lo foch per calfar e lo bou per arar, e totes
les altres creatures ha creades Déus a sservir home.
remembra quantes creatures veuràs, les quals Déus ha creades, e
les coses que menges t'à Déus fetes adur de diversos lochs.
qui
ab aquela lo remembres, e Déus ha creat ton cor per so que sia la cambra hon
lo tengues e
e ha creats tos peus per so que per les sues carreras vajes, e à creada ta bocha
per so que
dir la senyoria que t'à donada sobra eles, ne tu no ó pories entendra lo gran
deute en què tu ést esdevengut per lo gran beniffet que tu às reebut de ton
creador.
e
a la qual fóra mayor cosa no ésser que ésser.
per tal que en la presència d'aquest món faces obres per les quals sies
agradable als sants de glòria e a ton Déu.
poble, e racre[aci]ó és tolra al demoni son poder, lo qual avia sobre nosaltres.
pare Adam e per nostra mare Eva, qui foren desobediens a Déu senyor de glòria.
E per assò covench que
contrari a peccat que neguna altra cosa.
terrenal, Él féu manament a Adam que de tots los fruyts menjàs enfora
d'un; cor si d'aquel menyava segur fos de mort. E
vench a nostra mara Eva e conseyà-li que ela feés tant que Adam menjàs
del fruyt que Déus li avia vedat. E cor Adam menjà d'aquel fruyt e fos desobedient
a nostro senyor Déus, per assò cahec esta mort e est trabay que tu
vous en nosaltres, e fo feta discòrdia entre Déu e l'umenal linatge.
ne agra fam ne set ne calor ne fret ne malautia ne trebayl; mas per lo horiginal
peccat sàpies, fiyl, que tuyt cayguéram en la ira de Déu, e Adam e Eva
foren gitats de paradís en aquel dia en lo qual hi foren mesos.
pare que son fiyl près carn en nostra dona santa Maria per grècia de Sant
Esperit; on, adonchs, lo fiyl de Déu per sa gran pietat vench en
verge qui és apelada nostra dona santa Maria, la qual fo del linatge de Daviu.
sens que no fo corrumpuda ne pardé sa vergenitat, de la qual donzela nasqué
Déu e home ensems, so és nostro senyor Jesuchrist, en lo qual són dues natures,
so és a ssaber natura divina e natura humana, les quals dues natures són
una perssona ten solament.
linatge qui era caygut, lo qual fo exalsat ab vertut de ajustament fet de
natura divina e de natura humana, e ab lo trebayl e passió que sostench per
amor de nosaltres.
cor si no u feyes no series recrehat ne seria levada de tu la colpa, la qual te fo
donade per lo primer pare, en la qual són los jueus e
per so cor no creen en lo avaniment ne en la passió de nostro senyor
Déus Jesuchrist.
peccat ten solament fom tuyt en la hira de Déu, e per aquel peccat a delir lo
fiyl de Déu ne volch ésser encarnat e per la humanitat que
sostenir engoxes e trebayls e greu mort, guarda
és hom desobadient al Altisme, e Déu és enamich d'hom con hom fa peccat; e
per la desobediència e per lo peccat van los peccadors en foch perdurable a
sostenir greus trebayls e perdra la eternal glòria de nostro senyor Déus.
en loar aquel qui dóna glòria, la qual glòria és donada per nostro senyor Déu,
qui gloriayan en la glòria [dóna] glòria als sants de glòria. Hon, si tu, fiyl, vols
aver glòria, a creure te cové que Déus sia glorificador dels benuhirats de paradís
e que aquels sien glorieyats en la sua glòria e que Déus los gloriega en sa
glòria matexa.
ab sí matex dóna glòria als àngels e als sants qui són en glòria.
corrumpables temporals qui no són glòria ne àn glòria, quant més, fill, lo rey
de glòria, qui és glòria, pot donar a ssos amics en paradís glòria!
laor de Déu; e cascun dels sants de pareís és glorieyat en la glòria del altra.
cor totes estes cozes àn defeliment e sutzetat, e aquestes coses se covenen ab
aquest món, qui és sutze e corrumpable e ple de defeliments.
hom lo soterra? Aquel cors resuscitarà al dia del juý, e serà pus resplendent
que
qui és en los hòmens d'aquest món.
d'aquel altra, tu auràs glòria qui durarà aytant con la glòria de Déu; e, doncs,
remembra e entín con per menysprear poca glòria qui poch dura pots goyar
glòria qui durerà aytant con la glòria del Altisme.
temporal perden la celestial glòria que no à fi, e van en turments perdurables
a ésser sotzmeses a infenits trebayls.
E sabs per què? Per so cor en tots los locs de glòria és lo glorificador e
de glòria.
con amen, e tot so àn que amen e entenen. On, si tu, fiyl, en aquest món no
pots aver tots los delits que entens, guarda
que lo teu enteniment no pot entendre.
que no dóns la celestial glòria per la glòria d'aquest món. E si tu, per la
glòria d'aquest món, meysprees la glòria del altre segle, mit lo teu dit en lo
foch e assage si poràs sostenir lo foch infernal perpetualment, lo qual sostenen
los dampnats, cor aquel foch te covendrà a sostenir si menysprees la glòria de
nostro senyor Déus.
la qual és l'ajustament que
ajustada ab natura divina per gràcia de Sant Esperit en lo ventra de nostra dona
santa Maria, verge gloriosa.
a recrear lo seu poble, tramès l'àngel sent Gabriel a nostra dona santa
Maria. Aquel àngel gloriós aportà saluts a nostra dona santa Maria de nostro
senyor Déus, e dix-li:
tu in mulieribus, et benedictus fructus uentris tui; Spiritus Sa[n]ctus superueniet
in te et uirtus Altissimi obumbrabit tibi."
e lo major honrament que hom li pot fer és que hom la salut per aqueles saluts
matexes que l'àngel sent Gabriel li aportà de nostro senyor Déus. E encontinent
que la verge Maria consentí a les paraules que sent Gabriel li dix de part de
nostro senyor, consabé ver Déu e ver hom, e fo ahombrada de Sant Esperit.
la perssona del fiyl s'encarnà ten solament, a demostrar la diversitat qui és entre
lo pare e lo fiyl e lo Sant Esperit.
de la preciosa, pura carn e de la santificada sanch de nostra dona santa
Maria.
divina. E la sua ànima e
E en aquel temps mateys que y foren, hach lo cors de Jesuchrist tots sos membres
e tota sa forma; en aquela saviea e en aquela vertut e en aquel poder en
què fo Jesuchrist con fo creegut e ach perfeta edat, en aquela matexa saviea e
ab aquel poder e vertut fo encontinent que fo ajustada ab lo fil de Déu.
concepció del fiyl de Déu, cor obra fo miraculosa, la qual fo feta sobre natura
per lo poder divinal, qui pot fer totes cozes.
del fil de Déu, e obligat ést a cativar ton enteniment per so que sies exelsat
per lum de fe, cor enaxí con naturalment som tuyt ubligats a murir, enaxí per
la nostra fragilitat e per la subirana obra del Altisme som tuyt obligats a creura
so que no podem entendra del aveniment del fil de Déu.
sants prophetes e per los sants pares, als quals fo revelat per la divinal
espiració.
[Déu] ha fet a tot l'umenal linatge en so que volch pendra la nostra natura e
volch ésser
vertuts qui són en nostro senyor Déus e veges ten meravelozament e manifesta
són manifestades en la concepció e en la encarnació del fil de Déu.
humana semblant a la tua, amable fil, yo
e
honrar, loar, servir nostro senyor Déus Jesuchrist, per tal que tes paraules e ta
vida e tes obres al Déu de glòria sien agradables.
si vols amar, ama Jesuchrist, qui tant t'à amat. E si às trebayl ne tristor, consola
en aquel qui, per tu, humanitat ha ajustada a deitat.
santa Maria, de la qual nasch Déu e home sens dolor e sens corrupció de nostra
dona santa Maria.
riquees temporals, mas riqua era de vertutz, e nada fo d'onrat linatge. E per
assò, con plach al fil de Déu que nasqués, nasch en pobre loc, so és a ssaber,
en lo prezepi hon menjaven les bèsties.
e en draps d'aur e de sede, lo salvador del món nasch en l'estable e en la paya
que les bèsties mengaven.
pocs foren aquels, e per ten poques perssones fo servit e aministrat! Emperò
tots los hòmens qui nexen són nats en colpa e en peccat, e lo fil de Déu nasch
per delir e destruir colpa e peccat.
te significarà honestat e aquela portarà son bel fil en son bras vestit
pobrament, adoncs cogita en la nativitat del fil de Déu, qui en lo bras de
nostra dona santa Maria era pobrament vestit.
nostra dona, e poch a poch crexia son cors, jatssesia assò que son poder e sa
vertut fos major que tot l'altra poder e tota l'altra vertut qui és en les criatures.
e nostra dona, qui
sa mare la melor e la pus noble e la pus bela qui anch fos ne serà.
fil de Déu de què yo
Hon, si tu no
e seràs serv e catiu de perdurables trebays, als quals seràs jutgat per la dreturera
sentència de nostro senyor Déus.
de nostro senyor Déus Jesuchrist, car aquela passió fo la major sostentació de
mor e de dolor que anch fo ni puscha ésser.
preycava lo poble d'Irael e feya molts de miracles, s'esdevench que
tractaren en sa mort, e Judes Escarioth, qui er[a]
jueus per
qui és senyor de tot quant és, sofferí que fos venut e liurat a mort e a passió per
so que deliuràs lo seu poble del poder del diable.
estava en oració aquela nit, e denunciava la sua passió als apòstols e a
qui ab eyl eren, e pregave
paraules:
regnum tuum; fiat uoluntas tua sicut in celo et in terra; panem nostrum cotidianum
da nobis hodie, et dimitte nobis debita nostra sicut et nos dimittimus
debitoribus nostris, et ne nos inducas in temptacionem, sed libera nos a malo."
a la santa deïtat a demostrar que eyl era hom, venc Judes ab gran re de
jueus armats, los quals prengueran e ligaren nostro senyor Déus Jesuchrist e
manaren-lo-se
senyor de tot lo món, se lexà ligar als jueus. Veges e entín con coralment
amava la salvació del seu poble, lo qual se avia a salvar per la sua mort.
fugiren, sal ten solament sent Pere, qui
aquela nit e dix que no
en la care e clucaven-li los huyls e farien-lo e donaven-li colades e
puys éls li demanaven qual era aquel qui
pudien, lo
del poder del demoni.
Déu, e al matí éls lo liuraren a Pilat, qui era precurado[r] del senyor de Roma,
e aquel fóu-lo assotar tant règeament que aquel cuyr ten preçiós de son cors tot
era derromput e esquinsat e la sanch decorria per tot lo cors.
e clavelaren-lo en ela, e puys dressaren la creu, e estava penjat en la
creu per tal que tuyt lo vaesen.
d'espines coronaren per tal que les espines li entrassen per lo cap; ab lansa
lo fariren per lo costat t[a]nt forment que lo cor li pertí per mig.
son poble, e murí per so que tu poguesses aver lig acabada, per la qual poguesses
aver glòria; cor si
ne
poderós sobre tots; mas cor la sua mort era mester a ssalvar son poble, per so
volch soffarir que hom lo turmentàs e l'auciés.
tot lo poble; mas, per la gran amor que
escampada, cor enaxí con empola qui és ten forment trencada que no y pot
romanir gens de vi, enaxí lo cors de Jesuchrist fo per tants locs foradat e nafrat
que gens de sanc no y romàs.
e, si no pots plorar, no
si hom devant eyla t'auseya e
mort en la creu, que en aquest temps en què ara som és menyspreat e blestomat
e escarnit; cor molts són los hòmens qui per eyl no ploren n[i] moren ni
li àn grat de la pena que sostench per amor d'éls; e molts són los infels qui
descreen hí
qui està ab los brassos estezes, e espera que enaxí con eyl és mort per
amor de nós a salvar, que enaxí nós no tamem mort per eyl a honrar.
murir per honrar aquel senyor qui t'à creat e que
pot dar foch perdurable e qui
és vulgut murir.
pahor, e per so cor ames més ésser en aquest món que en l'altre. On, si tu fosses
Jesuchrist, ja no volgres murir ne murries, con sia coza que Jesuchrist no
murira si
vassal no vuya murir per son senyor? Ne per què los cavalers d'aquest món
moren en la batayla per honrar lur senyor? Ne per què és duptada la mort, qui
és portal de la vida on són los sants de glòria?
per amor o per malautia? Ne vulries tant amar que volguesses e sabesses e
gozayes murir? E, si no mors per amor, sabràs-ho desigar?
ame no sab murir, ne qui no gosa murir no és en estament de salvació.
per aver la vanaglòria d'aquest món, e veges quants són los hòmens qui moren
per amor del salvador, senyor de tot lo món, qui murí per amor de nós.
de què parlam, de la qual matèria moltes paraules santes e devotes pusquen
ésser recomtades agradablament a nostro senyor Déu.
encarnat e crucificat, tots los prophetes e els sants qui creeien en l'avaniment
del fil de Déu, anaven en infern per rahó del original peccat. On, con plac al
fil de Déu que él fo encarnat e nat, sant Jehan Babtiste fo missatge del fil de
Déu als sants qui eren en les penes infernals turmentats, e denuncià a aquels
l'avaniment del fil de Déu, del qual foren los sants alegres e consolats.
lexà lo cors mort en la creu, que encontinent develà als inferns e venc a
Adam e Abraam e als altres prophetes e sants, e trach aquels a forsa dels demonis
de lur prezó e mès-los en glòria celestial, la qual no aurà fi.
e de la dolor hon avia estat "Aquestes són les
mans qui
en la sua glòria."
ne tu no
si hom ta treya de
hom te muntave en la glòria celestial.
al peccat, estegren ten longament en infern, e tostemps hi estegren si
de Déu no vengués, remembra, fil, con gran coza és la justícia de Déu, qui tan
fort ponex peccat. E no creegues, fil, que
los peccadors qui són en los inferns.
e ab la ànima develà en los inferns, estant lo cors en aquel loch hon fo crucificat.
E sabs per què? Per so que fos significat que lo fil de Déu és per tots los
lochs qui són, cor tot quant és creat no és ten gran con és lo fil de Déu.
crucificat e mort per nosaltres a salvar, adoncs Joseph Abanimacia ques lo
cors de Jesuchrist a Pons Pilat per so que
lo qual avia fet a ssos obs.
mayor don qu'él pogués reebra, e con aquel cors ten preçiós fos humiliat a ésser
mès sots la terra, remembra, fil, an estes paraules que yo
humilitat.
de nostro senyor Déus, volch primerament aparer a la Magdalena, qui era
estada molt peccadora fembra; e cor amave Jesuchrist ab gran caritat e cor caritat
és la mayor vertut que hom pot aver, a demostrar que caritat és al fil de
Déu molt agradable, lo fiyl de Déu aparech a la Magdalena.
nostro senyor Jesuchrist aparech a aquels a demostrar que eyl era resuscitat
ab cors glorificat, qui no a empetxament de pessar per tot loch. E a demostrar
que eyl era vertaderament homa demanà a mengar.
no és qui ho pogués recomtar; e per assò, con Jesuchrist fo partit d'éls,
venc sent Thomàs, qui era
resuscitat. Mas sent Thomàs respòs que no u creya entrò qu'él mazés los seus
dits en les nafres de Jesuchrist. E cor fe e creença és amable al fill de Déu,
volch ordonar que sant Thomàs fos occasionat a creura.
no volch creura, nostro senyor Jesuchrist apparech a sent Thomàs dient:
"Mit, Thomàs, tos dits en mes nafres e sàpies, pus no u vols creura."
On, per
so que fos demostrat que a nostro senyor Déus és agradable l'enteniment qui
s'axalsa per saber veritat, per assò sofrí que sent Thomàs li mazés les mans en
lo costat, dient: "Tu ést senyor meu e Déu meu."
e significada la nostra resurrecció, la qual serà al jorn del judici, con seram
resuscitats e jutyats per lo fil de Déu.
eyles. Sàpies que, aprés
se
loch de corrupció e de defaliment e cor lo sant cors gloriós del fil de Déu sia
glorificat, per assò, fiyl, no fóra covinent coza que cors ten gloriós con aquel
romangués sajús en aquest món enfre nós, qui avem cors mortal e
corrumpable.
que
e amador e loador del fil de Déu; cor, enaxí con lo fil de Déu vench en aquest
món pendra nostra natura e se
tots los cossos d'aquels qui són e d'aqueles qui en est món seran estats sos servidors
e qui creuran en la sua incarnació e qui ploreran per honrar sos honraments.
Mas si, per aventura, fil, tu ést hom peccador e ést dezegradable en
aquest món a nostro senyor Déus e no creus en los articles de la santa fe cathòlica,
per sert sàpies que ton cors al dia del juý develarà als inferns e aquí esteràs
ab los demonis en foch perdurable.
glòria auràs si per l'aire vas on te vules; e veges con gran dolor auràs si ton
cors devala a ll'abís infernal e en càrser tenebrós e en prezó, sens nula consolació
e nul eximent.
dolçor e ab gran professó axiren a nostro senyor Jesuchrist per fer honrament
con pugà en glòria, enaxí als hòmens peccadors, con passen d'aquest món en
l'altra, hixen los demonis de infern ab molt orribla esguardament per tal que
en foch perdurable los meten e
te cové, dementra que temps às, con fasses bones obres, e guarda
peccat no fassa ton cors ten fexuch que no pusque puyar en les altees en les
quals pugen aquels que, per via de penitència feta en dejunis e en bones obres,
pugen a la celestial glòria.
devala ton remembrament a la viltat d'on ést vengut e al defeliment en lo qual
estàs en aquest món, e menysprea aquest món per so que sies preat en l'altre.
en lo mig loch de la terra soterrats en sofre e en aygua bulent e en brazes
de foch; e en aquel loch on són cahuts los demonis devalaran e estaran los hòmens
peccadors qui menyspreen e descreen la glòria de nostro senyor Déus
Jesuchrist.
d'on los demonis són cahuts, adoncs serà resurrecció general dels bons e
dels mals, e tuyt vendran hoyr la darrera sentència, de la qual nuyl hom no
porà apalar ne escuzar.
corsos estan en pols e en sendra en la terra, e esperan la sentència qui serà donada
al dia del juý per lo fil de Déu.
bras cobrarà sa mà, e cascun membra sa forma, e cada ànima cobrarà aquel
cors matex en lo qual era en aquest món.
pots, fiyl, que Déus volrà resuscitar los hòmens morts a demostrar sa gran
justícia. E cascun home resuscitarà per reebre guardó de so que aurà fet, e cascun
vendrà ab son libre, en lo qual seran escrits los béns e els mals que auran
fets en aquest món; e cascun aurà a retra comta devant lo fil de Déu.
del cel e mostrarà ses nafres, per les quals exí la sanch al dia de la sua passió,
con recreà l'umanal linatge.
qui seran en aquest món estats sos servidors, e serà molt orrible e speventable
a tots aquels qui en aquest món seran morts en peccat.
serà nostro senyor Jesuchrist, ffil de nostra dona santa Maria, lo qual
venc en aquest món pendre passió e mort per restaurar l'umenal linatge, qui
era perdut.
"Anats, benuyrats,
al regna celestial aver glòria perpetual. E anats, malauyrats, en los fochs infernals
aver pena perdurable."
e los peccadors en pena. E per tots temps los sants seran en glòria e los peccadors
en pena.
mostrant les nafres e els trebays que per eyl auran sostenguts en aquest món!
E ten maluyrats seran aquels qui al dia perilós vendran ab les mans buydes e
no auran de què fassen retret al fil de Déu, qui
cors, ab la passió que sostench per amor d'éls!
la sentència, cor Déus és en tots lochs e sab totes coses. Amagar no
contrestar no poran, ne prechs ne escuzacions, res no
esperansa que sies salvat; e ahirable me seràs si
ma signifiquen que tu sies dampnat.
fóra desigar fils; mas cor los demés hòmens del món són en peccat, per qual
rahó, doncs, fil ést desirable? Ne per què per son fil pert nuyl hom la gràcia
de Déu?
DELS
és adorar, amar, servir
solament.
lo món de Sinaý, e fóu manament que nuyl hom no colgués ne servís mas
Déu, lo qual ha fet e creat tot quant és.
creien en eyl e eren contra lo poble qui creien en ýdoles de péra, d'aur e d'argent
e d'altres cozes; e cascun príncep feya de fust o d'altra coza
semblant d'om, e aquela adoraven axí con a Déu.
dels jueus, que eyls no fessen Déus estrayns, so és a ssaber, que no faessen
ýdoles e que
és apelada lig veya. E la lig nova és apelada la lig que ara tenen los crestians,
la qual fo donada per nostro senyor Jesuchrist; so són los evangelis que
hous legir en santa esgleya.
error en la qual eren les altres gents qui creien en les ýdoles, e per assò que en
lo lur poble agués prophetes qui denunciassen lo avaniment de nostro senyor
Jesuchrist, e que en aquel poble dels jueus nasqués nostra dona santa Maria,
en la qual se encarnàs lo fil de Déu.
covenen ésser anans que la cambra; e cor los jueus no
que àn per so cor trectaren la mort de nostro senyor Jesuchrist, per assò són en
error e cuyden tenir la lig de Moysè, la qual no tenen, per so cor no seguexen
so que la veyla significa de la nova.
falsos en lur coratge, qui amen alcunes coses més que
creat e qui
abastara a assò que ta est mester, leguda cosa seria a mi que
aquel Déu que
en sí matex, donchs hà compliment a ésser ton acabament.
fan Déus de ýdoles? Per so cor no àn conaxensa del Déu vertader, qui és en
glòria. E saps per què nosaltres, qui creem en lo Déu de glòria, no
preÿcar e mostrar lo Déu de tot lo món? Per so cor avem paor de mort e temem
murir per mostrar lo Déu qui dóna vida perpetual en sa glòria divinal.
lo qual nom de nostro senyor Déus prenen en va aquels qui juren per
Déu e per les sues obres, e menten e dien contràries cozes a veritat.
Déu, per lo qual juren. E cor assò és molt gran faliment, per assò Déus ha fet
manament que nuyl hom no jur falsament.
"Sí Déus t'ajut"
ne "Sí Déus te dón
, quant mens t'és legut que jurs
bé""Sí Déus no t'ajut"
e "Sí Déus te dón mal"!
aquel qui
fer molts sagraments.
ajustat per fals sagrament. Bocha és donade a home per dir veritat e volentat li
és donade per ahirar falsetat.
cregut per
per ta ànima, cor no saps ne pots aesmar la glòria e la vertut que aver-hi poràs.
reebut; ne per què jures te fe con mens, si jens no n'às?
"veritat és"
e "çert és"
o "verament"
, cor per
aquets sagraments pots aver compliment a tot quant compraràs ne vendràs ne
afermaràs, si ést vertader; e si ést mentider no pots aver compliment per neguns
sagraments.
que totes quantes creatures són, aesme
cap de Déu e per la bocha e per lo ventre e lo fetge de Déu.
e de les obres que hom ha fetes en la setmana.
en lo
e que spiritualment e corporal fassa reverència e honor a nostro senyor
Déus. On, per assò lo Déus de glòria, con donà la lig veyla a Moysès, fóu manament
que tot lo pòbol de Irael colgués lo dissapte, per tal que en aquel jorn
no trebayassen en les cozes temporals e que en aquel dia faessen oració a
Déu.
dels crestians, adoncs fo feta transmutació de la festa del dissapte en digmenge
per so que fos significat que, enaxí con Déus —baneÿt sia él!— comensà
a crear lo món en digmenge, enaxí convenc que la festa fos feta en
digmenge, adoncs con per recreació lo fil de Déu ac recreat l'umanal linatge.
hom entenció de donar compliment a aquela obra; hon, per assò se covench,
segons la divinal ordinació, que, en aquel dia que
fos feta la festa en la qual hom agués grat a Déu del comensament e de la perfecció
de la obra.
en loch de Déu, e que oges les peraules que
al prevera de tots tos peccats, e que li offires ton cors e te ànima, e que li
dóns dels béns d'aquest món, los quals Déus t'à donats e comanats.
peccats que hom ha fets, e en aquel dia mayorment deu hom remembrar les
venitats d'aquest món e la glòria de pareýs e les infernals penes.
per les quals los hòmens van sostenir trebayls infinits; e, per assò, en les
festes són fets convits e ajustaments de peccats pus fortment que en los altres
dies. E en aquel sant dia, fil, que Déus s'à retengut en la setmana per so que
hom li fassa més d'onrament que en los altres dies, en aquel dia, fil, fan les
gents més de vanitatz en menyar e en boura e
cozes cemblants a aquestes.
fan festa en la tua festa, enaxí en la festa d'aquest món és significada la gloriosa
festa qui és en l'altra segla e en la presència de nostro senyor Déus.
que, enaxí con tu ést obligat a honrar ton para e ta mare per so cor
d'éls ést axit e per so cor t'àn nudrit, enaxí ést obligat a honrar Déu, qui t'à
creat e qui
menyspreament. Hon, per assò, fil, que tu no ages en meynspreament ton para
ne ta mare, no desams aquels amant la possessió que pocezexen dels béns d'aquest
món; per so vol Déus que a ton para e a ta mare fasses honrament.
para e de ta mare prens honrament, e
per les gents.
en la tua honor ha ton para e ta mara pagament. Remembra
con és deguda coza que
fóra, fil, que a Déus no fos feta honor; on, si tu a ton pare e a ta mare fas malvestat
ni defeliment, sàpies que tu al Déu del cel fas desonrament.
vertut del cors de ton para e de ta mare esdevé en debilitat e en defeliment.
Hon, si ajudar als frèvols e als despoderats és honrament dels forts, per assò,
fil, en honrar ton pare e ta mare pots aver honraments, los quals seran agradables
a nostro seyor Déus.
Hon, per assò que ton voler no sia, fil, contra lo voler de Déu, te fa manament
Déus que tu no fasses homey.
matex; ne, si les bèsties ne
quant més és encovinent coza que tu, fil, qui às rahó, aucies tu matex!
l'om que auciu; hon, si tu aucius l'om e Déus ta demana so que tolt li às, què
feràs?
en foch perdurable, en quant hom és occasió de la ira e de la mala volentat
en la qual mor l'om que hom auciu; per la qual ira e mala volentat, Déus
auciu l'ànima d'aquel en foch infernal.
que no aucies l'ànima en peccat, con sia coza que l'ànima sia molt melor que
cors.
qui auciu ne en la ira dels parents d'aquel que hom auciu.
molt hom cuyda auciure altre qui mor, e Déu auciu molt hom per so que no
aucia altra.
morí, n
e ses hobres.
mort; e per assò no cal, fil, que tu aucies hom, e lexa la mort auciure hom e
perdona a la mort per amor de Déu.
sutzetat és aleta castedat e vergenitat.
so que ab hobediència e ab nedetat de cors e de pensa combates ton cors tot
jorn contra lo delit de la carn, qui és engenrada de tan sutza matèria que orrible
coza és de ésser nomenada.
gran sutzetat qui és en la obra de lutxuria, la qual yo no gós nomenar ne escriure
per so que leges paraules qui sien no anomen ne escriva.
cors que Déus ha creat e destruu les riquees que Déus ha comenades a home,
e destruu l'anteniment de l'ànima, qui és mirayl en lo qual Déus demostra ses
vertuts e ses obres.
Déus ha donat a hom per guarda, e met en aquel coratge falçetat e mantida e
demoni.
parens, e per luxúria fan ésser meynspreatz lurs enfants entre les gents.
e les fembres; e les viles e los castels destroyr e cremar, e fa los borts enjoriosament
aretar.
luxúria fa tant de mal e és occasió a tans defaliments, per assò ha manat nostro
senyor Déus a hom qui sia enamich de luxúria e amador de castedat, per la
qual castedat sia apelat en la glòria de Déu.
so que ha emblat e no ho rret, no pot ésser salvat e cové ésser jutjat a sser
turmentat per los demonis aytant durablament con Déus estarà al cel.
sentència del qual no pots escapar; e si às mester alguna cosa, no la embles,
mas demana-la a Déu, qui a tu la pot donar enaxí con la donà a aquel a qui tu la
vols emblar.
béns e de les gràcies que àn reebudes d'él, les quals atriboexen a éls mateys.
aquestes, les quals pot hom retra, adoncs molt pus mala coza és emblar temps
e fama e les altres cozes semblants a aquestes, les quals hom no pot satisfer ne
retra.
e per fer ladronissi tol hom als ladres lo nas e les horeyes, e
la vila. Per emblar turmenta hom los hòmens, per so que reten les cozes
emblades.
vergoyós devant les gents, e ladrunissi fa hom meynsprear la gran libertat e
misericòrdia de nostro senyor Déus.
ages esperansa en eyl e que li demans e que dóns a ton proysma, per so que
Déus te muntiplich lo do.
coza és dir de no que emblar e donar.
les gents, anans anasses querer per les portes per amor de nostro senyor Déus!
o pena; e per so, fil, Déus mana que hom no fassa fals testimoni, cor per fals
testimoni àn pena aquels qui marexen benanansa, e benanansa aquel qui mareix
pena.
cové contra veritat e justícia. On, per assò, fil, guarde
ne loador de nuyla re hon sia fals testimoni.
veritat de Déu, contra lo qual són molts malvats blasmadors e molts flachs, temorosos
blasmadors.
creat e recreat; e si tams pendre mort, ramembra en los apòstols e en los altres
màrtirs con los ha Déus honrats en lo cel e en la terra, per so cor donaren
vertader testimoni de la sua laor e dels seus honraments.
menysprear, és donar fals testimoni de son Déu, cor no
per la qual l'à Déus creat, enans falsament significa que Déus age defaliment
de nobilitat.
ten greu coza seria de recontar tots aquels qui de Déu donen fals testimoni!
pare gloriós; hon, si és negú qui
qui fa hom temorós a confessar veritat denant aquels qui donen fals testimoni
de nostro senyor Déus.
senyor manament que hom no age envege de la muler de son proÿsme, cor
tristor en desirer d'ànima absega los huyls del enteniment.
manament esprés que hom àm son proysma aytant con sí mateix, per assò, fil,
lo Déu de glòria fa manament que nuyl hom no cobeg la muler de son proÿsme,
en lo qual manament és significat altra manament, so és a ssaber, que ages
amor a ton proÿsme e a tu mateyx.
proysma, hí meysprear sa muler e los parents de sa muler; e cor nostre senyor
Déus vol que hom no aja en meynspreament aquela criatura qui li és semblant
en natura, e vol que hom sàpia que en sa muler és aquela coza matexa qui és
en la muler de son proysma a donar delit carnal, per assò Déus te mana que
tu no ages envege de la muler de ton proÿsme.
envegós, remembra la sutzetat que pots entendra, e entín con greu cosa te seria
si hom desigava ta muler e la deshordonava del orde de metremoni; e pensa
si per ten gran sutzetat és covinent cosa perdra la amor e la glòria de Déu,
e aver turment en foch perdurable.
tu no fosses creat. Hon, con tu sies creatura creada de no
no
que tu no sies envejós, a significar que tu ést creatura creada per nostro senyor
Déus.
que no age hom envege dels béns de son proysma? Per so que hom age
esperansa en Déu, que dó a hom semblans béns d'aquels que ha donats a ton
proysma.
que los age; cor si Déus sa volgués, aquels béns mateiys te pogra aver donats.
On, si tu vols aver so que Déus no t'à vulgut donar, doncs tu fas contrari lo
teu voler a la volentat de Déu.
món eren teus, no porien donar compliment en lo desig de ta ànima.
són per servir Déu. Hon, si tu ést envejós dels béns de ton proÿsme, lo teu
desirer és en servir tu mateyx contra la voluntat de Déu.
aquels béns que tu vous ha defeliment en so que són corrumpables e són posseÿts
ab labor e trebayl e temor.
glòria de Déu. Hon, si tu, fil, ames puyar en la glòria d'on los demonis foren
gitats, per so qui és contrària cosa a envega te covendrà a pujar.
los apòstols agren en aquest món dels béns temporals, te preÿca e t'amonesta
que tu no sies envejós dels béns d'aquest món, cor si nostro senyor Jesuchrist
ne volgués haver, molts na pogre possehir e molts na pogre donar a nostra
dona santa Maria, que tant amà, e a los apòstols e als altres sants, qui tanta de
pena sostengueren en aquest món per la sua amor.
si no fas lo bé que pories, e aytant ne seràs encolpat e obligat a hoyr la cruel
sentència de nostro senyor Déus.
dels béns que no às? Ne per què envege ta fa més amar lo tresor de ton proÿsme,
qui no és a tu tant semblant con és ton proÿsme?
enveja fa hom ésser avar, fals, mentider, trahidor e enganable; e
mal als hòmens falsament, e envega fa hom desesperar de la misericòrdia de
Déu.
DELS
[mira]culós, per lo qual és illuminade la via de la celestial glòria.
de la general colpa, la qual cahich en l'umenal linatge per obra de
peccat.
la qual fo significada en lo temps del deluvi, con tot lo món fo renovelat
e mundat per l'aygua.
fo significat en lo sacrifici que
con fahien holocaust; e fo significat en los tres infants qui foren mesos en lo foch
e no cremaren, segons que recomta lo sant propheta Daniel.
en la veyla lig per circumcisió e per la mort dels infants no colpables, los
quals Erodes aucís per so cor volia auciura Jesuchrist.
dentrò que vench lo fil de Déu e fo bateyat en aygua e en sanch, e per foch de
Sant Esperit fo consebut en lo ventra de la verge gloriosa, nostra dona santa
Maria.
per vertut de peraules e de concepció de coratge en lo prevera qui
e
per tu que tu renunciasses al demoni e que volies ésser crestià, e que tu obligaves
tu matex a servir Déu e a sseguir la via de nostro senyor Déu Jesuchrist.
ama babtisma; hon, per assò cor algunes vegades no pot hom aver aygua, per
assò covenc que fos babtisma de volentat en la humana pensa totes les vegades
que y fos mester a la conversió dels infels qui
cathòlica.
hom de tota colpa e de tot peccat, cor lo benuyrat màrtir qui mor per la santa
fe cathòlica a amar e honrar no puria pus fer turmentar son cors ne poria més
donar con fa adoncs con sa dóna a mort per honrar son gloriós Déu.
que às reebut, la qual conformació és adoncs con lo bisba, qui és ton pare spiritual,
te conforma e
e ligue
conformat lo sant sagrament del babtisme.
són creeguts e han enteniment, atorguen so que los padrins prometeren per
eyls lo dia que foren bateyats, en lo qual dia los infants no avien enteniment
per lo qual poguessen concentir al sagrament del babtisme.
de la promessió los padrins qui
tu promaseren a conservar lo sagrament del babtisme. E tu, fil, fas sacrifici a
Déu de tu matex e offers-te a ésser servidor de Déu e defenedor de la santa fe
crestiana.
oppinió o per alcuna altra coza reneguen e descreen la santa fe cathòlica,
aquels, fil, reneguen e trenquen lo sagrament del babtisme e tots los altres sagraments
qui
babtisme, e con sa moren los demonis porten-los a foch perdurable.
de santa Esgleya às tu part en tots los béns qui
Esgleya. On, per assò te sforsa aytant con pusques a tenir e a conservar aquest
sagrament e tots los altres;
sagrament, adoncs te fas compayó dels demonis e dels peccadors infernats, e
hix de la compayia dels àngels e dels sants de glòria.
e agradables a nostro senyor Déus, cor per amor d'aquels tramès són fil
en natura humana, en la qual fo crucificat e mort per tal que la santa Esgleya
fos ordonada e illuminade. On, con assò sia enaxí, si tu, fil, ést contra los sagraments
de santa Esgleya, aesmar pots con gran faliment fas e con molt fortment
ést dezagradable a nostro senyor Déus.
feta en forma vesible, so és la hòstia sagrada, la qual és transubstanciada en
vera carn de nostro senyor Jesuchrist.
fo ordonat, fil, al diyous de la sena, con nostro senyor Déus Jesuchrist
menyava ab los apòstols, e beneý e partí lo pa e
carn e el vi era la sua sanch.
pa e e
con lo prevera canta la missa e diu les paraules que Jesuchrist dix al diyous
de la sena.
qui és sobre lo poder de natura, la qual obra és con fa en forma de pa e de vi
ésser lo sant cors gloriós de Jesuchrist.
e l'amor e les altres vertuts de nostro senyor Déus dien a la tua ànima que
aquela hòstia sagrada e lo vi sagrat és verament aquel cors matex de Jesuchrist,
qui per salvar tu pengà en la crou al dia del divendres sant de Pasqua.
creador, e cor creador és pus noble coza e pus vertadera que creatura, per assò
tu, fil, deus més creure als testimonis que Déus dóna ab sa vertut que als testimonis
que natura dóna ab los teus huyls e ab los altres teus seyns corporals.
corporal, par que la mar e la terra se tenguen ab lo cel, e
troba amargor en la poma e en la mel e en les altres viandes qui són dolces.
puga fer mentir. Mas los
altres cozes pus forts que éls los fan mentir. On, con les vertuts de Déu diguen
per lum de fe a ta ànime que creegues aquela hòstia sagrada e aquel vi sagrat
ésser lo sant cors de Jesuchrist, e los teus seyns corporals falsament te neguen
so que les vertuts de Déu te dien, e cor los seyns corporals sien mentiders e les
vertuts de Déu no pusquen mentir, per assò ést ubligat que creegues so que les
vertuts de Déu te signifiquen ab lur vertut matexa.
la hòstia sagrada e que sia enaxí con Déus te mana creure? Per so que més pusques
creura per les vertuts de Déu que per los teus seyns corporals entendre,
cor per l'exalsament que
seyns corporals sobrepuya majors cozes entendra per les vertuts de Déu que
per les obres naturals ni per los seyns corporals.
poder e saber e voler de Déu, vol Déus que sia lo sagrament de l'altar vertader,
cor creatura per nula altra manera no pot ten bé entendre lo poder e
e les altres vertuts de Déu ésser en molt gran perfecció, con fa per lo sacrifici
del altar. On, per assò, fil, aesmar-te pots que aquela coza cové ésser
ordonade en los sagraments de santa Esgleya per so que mils pusque hom entendre
les grans vertuts de nostro senyor Déus.
que ha fets, dels quals hom se penet e prepoza que nul temps no
dóna hom afflicció a sson cors ab dejunis e ab oracions e ab palegrinacions e
ab les altres cozes semblans a aquestes.
serien tots los demonis e tots los peccadors qui són en infern deliurats
dels turments qui no àn fi, si sola
infernals e al foch de purgatori; e con hom passa d'aquest segle en l'altre,
adoncs hom ven a la celestial glòria qui tots temps dura.
e fa totes les benenanses de paradís donar, dementra que ést, fil, en aquest
món, fe penitència, cor en l'altre segla donade és la sentència de glòria eternal
o de foch infernal.
anave ab los apòstols, adoncs donà les claus de penitència a sent Pere, en persona
de nostra sancta mare Esgleya, e dix que tot so que sent Pere per la vertut
de Déu ligàs e solvés en la terra, seria ligat e solt en los cels.
ten loch de sent Pere, e àn los preveres, qui tenen loch de l'apòstoli, poder de
donar penitència; e per assò van les géns a confessió als preveres, a pendre
d'éls penitència.
confiy en la gran misericòrdia de nostro senyor Déus, e per so que Déus age
raó que perdó a sos peccadors qui
dóna.
cogita en los turments infernals e en la glòria de paradís, cor adoncs te seran
agradables les pessions que hom ha per obra de penitència.
la glòria de pareýs e los turments infernals e la compaya dels àngels e
dels sants de glòria e de nostro senyor Déus.
cor tant és santa coza, fil, nostra mare Esgleya, que
dauen haver sanctedat e ordonament per lo qual sia honrade lur mare
Esgleya.
eren hòmens peccadors e hòmens deshordonats e hòmens qui ignorassen
les santes Escriptures de la santa Esgleya; e per assò, fil, lo bisbe, con fa
órdines, ordona lo subdiacha a cantar l'apístola e lo diaque a cantar l'avengeli
e lo prevera a cantar la missa.
a servir lo prevera qui canta la missa; on, tots aquels són officials de santa
Esgleya, e cascun d'aquels, con reseb lo sagrament, promet a ésser loador e
honrador e sotmès al axalsament e a la honor de santa Esgleya.
santetat és de prevera, cor lo prevera, ten solament, ha vertut con per ses paraules
lo pa e lo vi sagrat se transsubstenciega en la vera carn e en la vera
sanch de nostro senyor Jesuchrist.
té loch de Jesuchrist en est món. E lo sant apòstoli, qui és prevera, deu ésser
senyor de tot lo món, e a él deuen obeyr tots los reys e los prínceps d'aquest
món.
barons e los hòmens quants que són deuen bezar la man e
con canta la missa.
home, aytant és pus obligat lo prevera a amar Déu e agrayr Déu la gràcia e
l'onrament que li fa en est món.
qui són en est món en los altres hòmens qui no són preveres, remembrar
pots, fil, con en gran càrrech e en gran deute són los preveres con sien bons per
so que sien agradables a nostro senyor Jesuchrist.
qui sien servidors de nostro senyor Déus, e que de Déu reeben gràcia e
benedicció.
paradís terrenal, adoncs féu Déus de Adam e d'Eva matrimoni en paradís terrenal;
on, per asò tu ést, fil, obligat, e tots aquels qui amen ésser en orde de
matrimoni, que ages aquela entenció en ésser en matrimoni segons la qual
Déus féu matrimoni en paradís terrenal.
estament se descové ab la final entenció per la qual ést creat.
ab què parles, enaxí te dóna la fembre que
per muler; cor, enaxí con los teus membres ordonadement són estruments a
servir lo cors, enaxí ta muler és ordonat estrument per la qual sies servit.
matex a servir ta muler e que endós ensemps siats servidors de Déu, en tal manera
que Déus sia amat e conegut e loat per vosaltres.
és vot e promeció que hom no pot trencar senes volentat de sa muler; e per
assò, fil, són enganats molts hòmens per moltes males fembres e són ligats falsament
per l'orde de matrimoni, del qual liam no poden axir sens la mort.
no
ton orde, cor malvada fembre e deshordonade fa hom exir e desviar del horde
de matrimoni.
a aquestes són ajudans a tenir l'orde de matrimoni; e sobrefluïtat d'ornats
vestiments e agensament de faysons e desordonats pensaments fan a hom
trencar lo sagrament de matrimoni.
tant a conservar l'orde de matrimoni con fan bons nodriments. On, per assò,
amable fil, con pendràs muler no ages envege de gran axovar ne de belea de
faysons ne de honraments, cor totes aquestes coses no
ab l'orde de matrimoni con fan bons nodriments.
él sos membres, cor los hòmens qui són pocs han poques mans e pochs peus,
e los hòmens qui són grans àn majors mans e majós peus que los pochs. On,
per assò, fil, és a tu significat que, enaxí con Déus dóna a cascun cors los
membres qui li covenen, enaxí hom déu pendre muler segons que li cové per
edat de dies e per honrament de parents.
de matrimoni és meyor e pus noble l'om que la fembre; e per assò, fil, cové
que
noblitat, e que per sa doctrina e per sa pahor sia sa muler obedient a nostro senyor
Déu.
sagrament referma e conferma tots los altres segrements.
mort, adonchs deu hom demanar aquest segrament darrer per significar e demostrar
que hom ha conservatz e tenguts los primés sagraments.
són hordonats los sagraments de santa Esgleya, so és la creu, que representa la
santa passió que Jesuchrist sostench per salvar son poble; e aporten la santa
crisma, ab la qual om ha reebut lo primer sagrament. E ab oracions unten hom
per los locs on hom ha fet peccats e faliments.
e deu hom affermar en son cor la hora de la mort, a la qual és vengut, e
no deu hom aver esperansa a viura d'equí avant en est món. E enant que hom
sia vengut a aquest segrament deu hom ésser confessats e combregat, e deu
hom aver son testament fet e en totes cozes se deu hom ésser ordonat per reebre
la mort.
e ab oli significa la santa unció del fil de Déu, la qual pres en la santa crou ab
la preciosa sanch de son cors. On, si aquels qui vénen a unció de crisma e d'oli
a la hora de la mort signifiquen la passió del fill de Déu, quant pus forment la
signifiquen aquels qui per la sua amor a la ora de la mort són per via de martiri
untats ab la sanch de lur cors sostinent mort per honrar e servir lo fil de Déu!
DELS
si Déus és saviea e tu às conaxensa de la saviea de Déu, cové que aquel don de
saviea ages de Déu e no d'altre, cor si d'altra la avies seria significat que mils
se covengués saviea ab altra que ab Déu, e assò és impossible.
món, cor ab la saviea d'aquest món fan faliments e peccats molts hòmens qui
són apelats savis quan a aquest món; mas ab la saviea que lo Sant Spirit dóna
nul hom no pot far feliment ne peccat.
la bonea, granea, eternitat, poder e de les altres vertuts de Déu; cor tant és noble
e accellent coza conèxer Déu e ses vertuts, que neguna criatura no pot
abastar a donar conaxensa de Déu e de ses vertuts sens obra de Sant Esperit.
saviea, per la qual lo Déu de glòria volràs amar, loar, honrar, servir en tots los
temps de ta vida.
cosa Déu que per la sua nobilitat se coven en home amor e conaxensa
a
e en amar Déu, demana al Sant Esperit que
lum e caritat per tal que conegues e ams nostro senyor Déus.
és ne en què està ne hon va, e conex hom so que à fet e so que fa e so que farà.
On, si tu, fil, vols aver saviea en totes estes cozes, esforse
de amar e honrar e tembre lo Sant Esperit, qui dóna aytals dons.
terra, conèxer Déus, qui és en lo cel, e fa a hom meynsprear la vanaglòria d'aquest
món, e fa a hom ésser temorós del foch infernal, e fa hom agradable a
Déu e a tots los sants qui són en glòria.
axí con deuen la dóna, e a qui
la dóna.
contrari a ssí matex, qui és saviea; e si no pudia donar saviea a qui
no seria franch en sos dons; e si donave saviea a aquels qui saviea desamen,
desamaria sí matex amant aquels qui desamen Déu.
con lo siri ardent, qui illumina la cambra, o
illumina tot lo món.
e concordansa e contrarietat en les criatures. E per enteniment ha hom
conaxensa de les coses qui són en veritat e de les cozes qui són en falsetat.
enaxí la tua ànima sab membrar e amar e ymaginar e voure ab los huyls del teu
enteniment; e
enaxí lo Sant Esperit dóna a alcuns hòmens pus clar e pus elevat enteniment
que als altres.
e exelsat enteniment, que no fa con li dóna castels ne viles ne ciutats ne regnats;
cor rey qui no à subtil enteniment no pot conèxer Déu ne sí matex ne so
que Déus li à donat, mas home qui ha subtil enteniment conex Déu e sí matex,
e conex e à grat a Déu dels béns que li à donat.
a los hòmens qui són sechs, los camins qui són plans los són perilozos e greus.
On, con assò sia enaxí, donchs, prega lo Sant Esperit que la tua ànime illumin
de subtil enteniment.
so cor no àn clar enteniment, e molt hom ha sciència infuza per elevat
enteniment.
entendre. Hon, si tu entens Déu, Déus se dóna a ésser entès per ton enteniment,
e si tu entens tu matex e aquest món, lo Sant Esperit dóna a ton enteniment
tu matex e lo món, e dóna a tu matex ton enteniment.
E tant hom és rich e benenant en aquest món, e en l'altra és en glòria
per tots temps, con és abundant d'alt enteniment per gràcia de Sant Esperit!
servir Déu, major enteniment auràs, fil, en glòria. E per assò te dón de conseyl
que tu, aytant con pusques, sobre totes cozes exalses ton enteniment en honrar,
loar, conèxer aquel per qui tu tens e às ton enteniment, so és, Déus gloriós
Sant Esperit.
fan bones obres e àn volentat de cessar mal e de fer bé; cor lo Sant Esperit sia
conseyler de tot bé, per so, en tot so que feràs ni diràs, demana al Sant Esperit
que
agradables.
sap e tots béns ama e nuyl mal no vol. On, per assò, fil, te cové enclinar al conseyl
del Sant Esperit si en negunes cozes vols avenir, e esquiva e fuyg al conseyl
d'aquels qui ignorantment e avent mala volentat són conseyadós, qui
conseyen a hom feliments e errors.
e ages en meynspreu l'altra segle. E sabs per què tenen aquest conseyl? Per so
cor vouen los delits d'aquest món e la benuyrada glòria del altra no poden
veer. Cor lo Sant Esperit vou aquest segla e l'altra, per assò te dóna de conseyl
que meyspreus la vanitat d'aquest món trespassable e que pusques aver la
glòria del altre, qui nuyl temps no à fi.
Esperit te dóna per conseyl que ams més Déus que totes les altres cozes; e si
tu, fil, creus lo conseyl de la malvada fembra, sàpies que tu mets en prezó ton
cors en la càrçer infernal, de la qual nul temps no exiràs.
no les ages, lo Sant Esperit te conseyla que ams Déu per so cor és bo; e si
la glòria de pareýs te conseya que ams Déu per so que la ages, lo Sant Esperit
te conseya que ams Déu per so cor val més que la celestial glòria que tu ames.
e en tot quant faleyx, erras per so cor no creus lo conseyl del Sant Sperit.
demanen loguer del malvat conseyl que donen. E per assò, fil, criu al conseyl
que Déus te dóna e no sotsmetes ton enteniment ne ta volentat a conseyl d'enteniment
innorable ne de injurioza volentat.
conseya a los prínceps e als barons honrats que no sotsmeten sí mateys al conseyl
malvat de lurs hòmens qui meyspreen lo conseyl que
conseyl de Déu, lo qual no fal a aquels qui
honraments ne amics ne sciència ne arts ne nules cozes no poden a hom ajudar,
mas ten solament lo conseyl del Sant Esperit.
e apoderen lurs enamics e los dalits d'aquest món, qui són enamics de la glòria
de l'altra segle.
contra lo demoni, e sens ajuda del Sant Esperit nuyl hom no pot vènser neguna
d'estes tres batayes.
vertuts ve de la forsa del Sant Esperit, sens lo qual nuyl hom no pot combatre
ne apoderar los vicis, qui són contraris a les vertuts demunt dites.
dóna forsa corporal, als altres dóna forsa de coratge, als altres dóna forsa de liyatge,
als altres forsa de riquees, e axí de les altres cozes semblans a aquestes.
Esperit, e per assò, fil, la sua forsa és amable e temable sobre tota altra forsa
e forçes. Si no era lo Sant Esperit, tot quant és creat no à tant de poder que
pogués ésser en ésser
d'on és vengut; mas per lo Sant Esperit són sostengudes totes creatures.
no era, tots los hòmens d'aquest món metrien en infern e tot lo món destruyrien;
mas tant és gran la forsa del Sant Esperit, que nuyl demoni no pot fer
màs ten solament so que
Sant Esperit és ab tu, fil, qui és qui pusque contra ton poder? Ne qui és aquel
qui tu puscha partir de l'agradable volentat de nostro senyor Déus?
apòstols e als altres hòmens qui àn sciència infusa per la gràcia de Déu, la qual
sciència no pot ésser donada sens la gràcia del Sant Esperit.
e la granea, noblea e el poder de nostro senyor Déus; on, con l'umà enteniment
reeb la demostració que les creatures fan de Déu, adoncs és illuminat de
la divinal lugor del Sant Esperit.
dóna, aquela és infuza sciència, la qual és molt mayor e pus noble que
aquela que hom aprèn en l'escola del maestra.
la santa fe cathòlica, molt pus fortment te confia en la sciència que
dóna que en la sciència que
erratz; mas la sciència infusa per obra de Sant Esperit, aquela dóna consciència
als peccadors de lurs peccats e enlumina los huyls tenebrozes dels hòmens
qui són en error.
l'ams més que totes cozes. E si ames alcuna coza més que Déu, on mils lo coneyxs,
major culpa às, e mayor pena n'euràs si ab aquela colpa vas en l'abís
infernal.
glòria; mas en lo foch infernal, aquels qui més de conaxensa àn de Déu,
aquels àn major pena.
aver conaxensa de bé e de mal. E sabs per què? Per so que ams lo bé e que ages
en oý lo mal.
fil, no fas so que entens, tu abcegues los huyls de ta ànima e mets-la en carreres
tenebrozes per les quals van los peccadors a ffoch perdurable, en lo qual
són turmentats per la justícia de Déu.
dóna, fil, lo Sant Esperit al coratge dels hòmens per tal que sien amables e ajudables
los uns als altres.
greus dolors que sostench per nosaltres peccadors; e pietat fa hom cogitar en
la amergor e en los plors e en lo gran trebayl que nostra dona santa Maria avia
con hom son gloriós fil denant ela aucihia e turmentava.
dels pobres qui demanen per amor de Déu; mas en molt major pietat són e
estan aquels qui àn pietat dels infeels qui ignorantment van al foch perdurable,
e per la salvació d'aquels donen sí mateys a trebays e a mort.
al fil de Déu e més assuaugeràs la ira de Déu contra los teus faliments.
cor pietat aduu a amor e fa esdevenir los plors en dousor.
e mort en la creu, qui és aquel enamich de pietat? Ne qui s'escuza d'aver
pietat de son proÿsme ne de sí matex?
que
às pietat de la passió del fil de Déu ne d'aquels qui són tos proysmes, que per
la deshonor que fan al fil de Déu van en foch senes fi.
confiar al home en los dons que
crueltat e desconaxensa.
On, si t'ames, pietat ajes; si mal te vols, crueltat ajes.
molts peccats que auràs fets, si t'és obs que Déus sia piedós? És-ta semblant
si lo pobre mal vestit, malalt, famejant, à mester que atrop piedós ton coratge
con te demana per amor de Déu?
qual ha fets defaliments. On, con aytal temor és ab amor, adoncs és donade per
don de Sant Esperit.
que no
és bo e amable.
Déus ama sí matex per sa bonea matexa; e si tu temps Déu per tamor més que
per amor, tu ést major amador de tu matex que de la bonea de Déu; on, aytal temor
no és donade per obra de Sant Esperit, cor, si ho era, lo Sant Esperit seria
contrari a la sua bonea matexa.
e mort per loar e honrar Déu no és temor qui sia dada per obre de Sant
Esperit; doncs, temor que hom no muyre per servir Déu és obre que
dóna.
Déu o lo blasme de les gents?, cor si més tems lo blasme de les gens que Déu,
la temor que tu às és contrària a la temor qui ve per gràcia de Sant Esperit.
ha tot poder e sap totes cozes, e en tots temps e en tots locs és dreturer. On, si
tu às major temor de senyor terrenal que de Déu, tu renegas lo Déu de glòria,
qui no tem nules cozes, e de ton seynor, qui à temor de Déu e és són servidor,
fas ídola e Déu.
qual ha creat de no
aquel te pot fer tolre tot quant às, e aquel ha molts servidors qui
e turmentar e auciure, sens que no te
no temps, doncs no temps lo foch d'aquest món; e si aquest foch temporal
no temps, entra en lo forn quant és tot aflamat, e assage si hi poràs estar
sabs quant te pendrà; on, si la mort, qui no
tembràs ja, fil, Déu, qui lo cors e la ànima te pot metre en foch perdurable?
per so que tu no sies d'aquels a qui no perdona, ages, fil, temor; cor, si
no tembràs mort, e hon major temor auràs, en glòria seran majors tos mèrits e
més te confiaràs en est món en la misericòrdia de Déu.
DE LES
benuhyransa promès, fil, nostro senyor Jesuchrist als pobres d'esperit, segons
que és recomtat en los avangelis.
de Déu. On, aquels qui són rics e meyspreen les riquees, e los religiozos qui
per la amor de Déu desemparen lo món e sostenen pobretat, aquels, fil, són
pobres d'esperit e a
cels són Jesuchrist e nostra dona santa Maria e los apòstols e los martris; on,
tots aquests foren en aquest món pobres d'esperit e tots foren pobres dels béns
d'aquest món, e per assò cové que tu ams enans la pobretat de volentat que les
riquees, per so que pusques aver lo celestial regne.
d'esperit; cor si les riquees que às mets en loar e honrar Déu, qui les t'à donades,
e per amor d'él fas almoynes, adoncs poràs ésser pobre d'esperit e pots
posseyr les riquees d'aquest món.
aquel és significat lo regne del cel, en lo qual àn compliment tots aquels qui
y són. E qui no
és significada la cativitat infernal, en la qual àn pobretat eternal los peccadors,
que dezigen so que nuyl temps no auran.
l'ànima d'aquel qui les ama, e cogita en lo breu temps que les posseeys e con
ab ignorància les posseeys en so que no sabs quant te vendrà la mort, qui tol
los béns d'aquest món.
on, si vols aver la celestial benuyransa, ages compliment de Déu en est món
a ton cor, per tal que Déu complesca de sí matex en glòria lo voler de la tua
ànima.
sadolar [la] ànima de les riquees temporals són meyspreadós de Déu e són loadors
de les terrenals riquees, e per assò sotsmeten sí mateys a [pe]rdurables
trebayls.
on, si tu qui no ést rey en est món potz ésser pus rich que
aquest món, quant més, doncs, pots per pobretat d'esperit ésser rich en lo regne
de Déu.
benuyrat posseyment que los sants de glòria fan en l'acabat regne.
posseció mundana és significada la poçeció celestial.
e lo cors es rebou contra l'ànima qui no posseex son voler. E per assò és hom
ab trebay posseÿt per la vanitat d'aquest món.
per la qual ve servitut, e humilia ta pensa a cogitar la viltat d'aquest
món, per so que ta volentat sia contenguda en desirar la posseyda benuyransa
infinida.
fa als hòmens humils posseyr los argulosos; e humilitat fa passificar los
irats. E per so, fil, caritat e amor són comensament de possessió de pau.
se lexà pendra e ligar e assotar e crucificar. E saps per què? Per so que l'umanal
linatge recobràs la possessió que li era promesa en lo regna de Déu.
cruel e rabel per exalsar l'om simple e suau en la benedicció de Déu.
servir e amar nostro senyor Déus, cor en la celestial glòria los consolarà lo fil
de Déu de sí matex en so que
foch infernal dels celestials béns, la qual desconsolació àn tots aquels qui en
est món no
à lexat son fil crucificar per so que
qui ignoranment van als turments perdurables que
consolació en la justícia de Déu, qui fa totes ses obres dreturerament e
ordonade.
no sies consolat en los mèritz que
a perfecció, e plora con no pots complir tot ton desig, cor defeliment d'amor
és en aquels qui són consolats en lurs mírits.
per paor dels turments infinits e per desigar los celestials béns, qui tots
temps duren.
on, per so que sies consolat, plora per amor, que en los plors dóna
consolació a sos amadós.
làgrames e en plors! On, si ames ésser consolat e si vols recobrar molts majors
cozes que celes que às perdudes, sàpies plorar, cor més guayes en la consolació
del plaer que às en plorar que no perts en les vanitats mundanes.
béns ni menysprear los dalitz d'aquest món, ne sabs aver consolació dels béns
que Déus t'à donats.
qui no àn conaxensa de Déu, cor aytals plors t'aparayen consolació en la benuyranse
que no à fi.
matexs consolar; on, si no pots plorar, plora per so cor no plores, e ama plorar
per so que sies consolat e per so que ages refrigeri dels trebays qui vénen per
desconsolació, cor no pots tant perdra con pots goyar per la consolació que
plorar dóna.
amics e que gits totes cozes de ton cor e que y mates Déu; e vé-te
e en les terras estrayes e dóna pobretat e trebay a ton cors, per so que
te vida sia en consolació e en la dolsor que ve per làgrames e per plors remembrant
la santa pasció del fil de Déu.
de justícia desigant obres d'esperansa, de caritat e de les altres vertuts.
justícia. E sabs per què? Per so cor Déus és justícia qui és compliment
a
la qual te seran alaugades les paors e los trebayls que mort dóna, per lo qual
aleujament mort no és temable.
les manors. On, si ta ànima és sadolada per so con justícia satisfà a tu la injúria
que hom te fa, quant pus fortment la justícia que tu fas de tu matex a satisfer
tos torts deu més sadolar l'atalentament de ta ànima!
faysons a veer donen pler als huyls corporals, e blanes veus e paraules són
plazens a hoyr, quant més los delitz de ta ànima poden aver compliment en la
benuyranse qui ve per obra de justícia!
fil, hó algunes altres cozes, injúria te farà més dezigar sens nagun sadolament.
On, con justícia, fil, sia contrari de injúria, si desiges justament alcunes cozes
temporals hó celestials, cové que justícia dó compliment e benuyransa al teu
desirer dreturer.
de ta deziransa no
e encarnació, la major injúria que sia és negar e descreure la unitat, trinitat
e encarnació de Déu. On, si tu, fil, vols aver la mayor benuyranse que hom
pusque aver per justícia, ama morir per la mayor justícia.
misericòrdia axalsa pus forment en aquest món e justícia turmenta aquels en
so que en est món no àn complit a lur atalentament, e en l'altra segle àn maledicció
en la ira de Déu.
dons a
promesa a aquels qui en aquest món seran misericordiozos.
misericòrdia a aquels qui per amor d'él són misericordiozos a lur proysma.
On, si tu, fil, a ton proysma pots fer gran misericòrdia dels béns que Déus t'à
comenats, quant més Déus te pot donar gran benuyransa si
sí matex!
totes les colpes qui són, per tot so no
qui és en la celestial glòria. Mas, cor Déus és misericòrdia, per assò
promet lo regne del cel a aquels qui àn a él algun ressemblament en quant àn
misericòrdia.
Déu e desamar la misericòrdia de Déu és desamar la celestial benuyransa qui
no pot ésser donada per altra sinó per la misericòrdia de Déu.
no às misericòrdia, o a tu, si Déus no t'à misericòrdia?
terra per ésser homa e en la creu, per so que perdonàs la colpa ab la qual ést
vengut en aquest món. On, si tu no ést misericordiós, meysprees la misericòrdia
que Déus t'à feta e meysprezes la benuyransa a la qual són apelats los
misericordiozos.
con en l'altra segla no y pot hom perdonar; cor, si tots los demonis e los peccadors
qui són en infern podien aver volentat a amar misericòrdia, tots exirien
dels turments infernals e per la volentat de misericòrdia serien benuyrats
en perdurable benuyransa.
vols perdonar, no
On, per assò que ages amichs e que tos anamics no
dampnació, ages misericòrdia.
perdó pots aver major misericòrdia, si no ames perdonar, donchs tu desames
les cozes majors e melors per les manors, per la qual desamor ést indigne que
ages la celestial benuyransa de nostro senyor Déus.
a tots aquels qui auran nedeetat de cor, la qual nedeetat és en ànima munda de
peccat.
se descové ab los huyls que voen Déu colpa e peccat. E per assò cové
que nedeetat de pensa sia covinent a veer Déu.
tos huyls corporals, per tal que contricció e penitència munden e denegen te
ànima de vicis e de peccats, e que per la nedea e consiència de ta ànima ages
benuyransa en los eternals delits.
vengut de no
quant més tu pots aver major pler en veer Déu, qui és par
tot quant és.
e planetas, aucels, bèsties, hòmens, castels, viles e ciutats, vestiments e entayamens
e les altres creatures. On, si per huyls corporals pots aver benuyranse
en tantes cozes a veer, esforçe
cozes ha creades, lo qual és vist ab clara consiència e ignocència.
saviea, amor, vertut, glòria, compliment e les altres vertuts qui a Déu se
covenen, aytal visió és, fil, sobre tota benuyransa qui sia en creatura, a la qual
visió neguns huyls no poden pugar sens nedeetat d'ànima pura e santificada,
en la qual no sien colpes ni torts.
denega ta ànima per so que sia mundat mirayl en lo qual veges ton creador, ton
salvador, e que aquel sia benuyransa e glòria de la tua ànima.
lo fil de Déu, qui ab sa preciosa sanch denegà e mundà l'original peccat,
e esguarda tu matex e veges si ést ignocent contra los manaments de Déu.
per assò Jesuchrist en l'avangeli promet que aquels qui seran pascients seran
fils de Déu.
hom fill de gràcia, et per impassiència, fil de colpa e de maledicció. E per
assò passiència fa ésser fils de Déu tots aquels qui li són obediens e sotsmeses.
diable. On, a ssignificar que més te val, fil, ésser pobre e meyspreat en terra
estraya e que sies pascient, que si eres rich e argulós enfre tos parents, a promès
Déus sí mateys a ésser pare d'aquels qui seran fils de Déu.
fa pacient l'argulós e ab paciència los impascients són vensuts e
sobrats.
sens discreció de pensa e contrecció de consiència, e offer a
mort perdurable.
membrar ne la creu ó pot significar, cor a magor pasciència fo offert Jesuchrist
que hom no
lo fera obedient la sua passiència.
fil de Déu, o turmentat, impassient fil de demoni, impascient turmentat,
dezagradable al fil de Déu.
aquels qui per la amor de Déu sostendran en aquest món persecucions, trebayls,
ontes e tribulacions.
trebayls e passions a servir home, enaxí tots los hòmens són sotzmeses e
obligats a sostenir trebays per servir e honrar lo senyor de glòria.
gran caritat, liberalitat, gràssia e misericòrdia, pietat de Déu, promet lo rey
dels reys que retrà guardó a tots aquels qui per mostrar, loar e preÿcar Él als infeels
sostendran trebays, gatzsia que y sien obligats.
ab majors gordons, a demostrar que no trebayar ne sostenir persecucions
per amor de Déu no
possecions, montiplicaments de celestials dons són, fil, montiplicaments de
turments e de tribulacions qui sien sostengudes en loar e
d'aquest món? Ne qui és aquel qui age temor de montiplicar sa glòria per
sustentacions amables a Aquel qui tots mèrits guardona ab mayor benuyransa?
e per assò, per aver la celestial benuyransa, foren molt agradables e plazens als
apòstols, als martris les dolors e les persecucions en les quals benuyrans
matexa los apelava.
Déu onrar e servir, cor aytal temor és contra la benuyransa qui és en aquels
qui, ab desig e ab pregueres que
glòria enfre los anemichs de Déu.
enfre la sua terra e terra estraya, ne enfre onrament e deshonor, ne emfre
servir Déu.
són Déu, e per vanaglòria, qui fa hom enamich de Déu, e per benanansa mortal,
sostenen tants de trebays e tantes de tribulacions. E, doncs, amable fil,
sabràs ne volràs ne poràs sostenir malananses e menyspreaments per loar lo
nom de Déu?
DELS
l'àngel sent Gabriel li dix adoncs con la saludà dient que ela era plena de Sant
Spirit e que d'eyla naxeria lo fil de Déu, salvador de tot lo món.
terra hac con l'àngel Gabriel la saludà; cor, si lo gog que ta mare auria si totes
les gents te alegien senyor d'aquest món no pories cogitar ne entendre, quant
mens, donchs, pots aesmar lo goyg meravelós que nostra dona ach adoncs con
Déu de glòria la alegí regina dels àngels e de tots los sants de pareýs e dona de
tot lo món!
són fil seria unit ab lo fil de Déu que no ésser senyor del cel e de la terra e de
tot quant és, cor molt major noblitat és ésser
lo món.
Déus fóu a nostra dona, e segons lo gran profit que l'umanal linatge ach en la
concepció del fil de Déu convenc ésser gran lo gog. On, con assò sia enaxí,
donchs, inaesmable és lo gog de nostra dona.
fosses en lo foch, cor si no ho eres no series en lo món. On, si
dona ach és major que tot aquest món, de necessitat se cové que la noblitat
de nostra dona e lo seu alegra e la sua glòria e la sua honor sia major que tot
lo món.
tot hom, per molt que perda e per moltes tribulacions que age e per molta passió
que sostenga, pot ésser consolat e alegrat e benificiat en lo gog de nostra
dona.
de nostra dona los sants de glòria se poden alegrar; ne tot so que fan les creatures
en est món no és tant con és a nostra dona membrar hí entendre e amar
que Déus vula ésser
goyg gloriós de nostra dona sabràs-te
a nostra dona.
qui és ver Déus e ver hom. On, en quant la natura divina, nasch de nostra dona
infinida bonea, granea, eternitat, infinit poder, infinida saviea, amor e les altres
vertutz qui
dona qui fo hom meyor que tots los hòments e que totes fembres hí que totes
creatures.
dona, adoncs s'alegrà ten fortment la regina del çel que cor d'ome n
aesmar ne engelical entelligència n
altres creatures, enaxí cové de necessitat que sia pus alegrade en la nativitat de
son fil que los hòmens ne
saguir-s'ia que major fos en los àngels e en los hòmens possibilitat d'entendra
que l'ajustament de nostra dona e de son fil, e assò és inpossíbol.
con fan gog e enfantar salvador del món e Déus del món. On, si tu vols
cogitar en lo gog que nostra dona ach en la nativitat de nostro senyor Jesuchrist,
aesma con gran alegria deuries aver si pudies crear
ten bel con aquest segle.
fil con sos huyls lo veeren home nat ab tot son seny e ab tot son poder, e los
huyls de la ànima lo veeren Déu del cel e de la terra e de tot quant és, que aquel
gog degra ésser anomenat per altra nom qui significàs major goyg e major alegra
que tot lo gog e tot l'alegra qui ésser pot en aquest món.
rey? Emperò no ach gog acabat entrò que
con ach enfentat son fil, encontinent lo viu rey del cel e de la terra e de tot
quant és.
brassos, e sos huyls misericordiozos esguardaren aquel, e son fil gloriós esguardà
ab sos piadozos huyls corporals sa mare, e la divina natura sa manifestà
a la intelligència de nostra dona, aquel gog, aquel alegra, aquel pleer, fil, qui
fo en nostra dona no pot ésser entès tot, en aquest món ne en l'altra, per nula altra
criatura, mas ten solament per nostra dona e son fil, qui és home e Déu.
vengren de longues terres
qui
nostro senyor Jesuchrist, adonchs develaren de lurs cavals e offeriren al fil
de Déu ensens e aur e mirra, a significar que eyl era Déu e home e qui murria
per salvar l'umanal linatge.
guiava e viu lo present qui offeriren a sson fil, adonch ach aytal gog con la
senyoria que los prezents e la estela significaven de son fil.
qual fo significat per la estela; eesme lo gog que mare Déu aver de son fil que
per encens és mostrat ésser senyor del cel e per or ésser senyor de la terra e per
mirra ésser home senyor de mort e del demoni, per lo qual era perdut l'umenal
linatge.
aquela raverència que creatura cové fer a son creador, e foren adurmits, l'àngel
Gabriel vench als
volia auciura Jesuchrist e qui aucís los innocens. E con nostra dona entès que
son fil fo deliurat del poder de Arodes per la aministració del àngel, adoncs ach
goyg molt gran per lo desliurament de son amable fil de Déu.
de son fil con fo ressuscitat e aparech a ela e als apòstols, te vul recomtar lo
trebayl e la dolor e la passió que eyla sostench aquel dia con viu son fil pendre
e ligar e assotar e murir en la creu.
dona e lo se
son fil axí con podia; e per la multitut de la gran presse nostra dona no era
honrada d'aquela honor que a ele
los jueus.
la preciosa carn e sanch que avia preza d'ela era derrumpuda e destruÿda,
adoncs, si ach dolor, no ho cal dir ne no és qui ho pogués recomtar.
nostra dona —e no ten solament tu, ans ho són tots los àngels e tots los hòmens
e tot quant és creat—, si eres devant ta mare pres e turmentat e mort sens
culpa, pensar pots que ta mare auria gran dolor e gran pietat de tu. On, si la tua
mare, qui pot errar, avia despagament molt gran en la tua passió, quant més la
verge Maria, qui no pot errar, hac gran dolor de la passió de son fil!
peus te matia claus aguts e hom te clavave en lo fust, e tu guardaves ta mare
ab piadós esguardament e en semblanse que li demanasses ajuda e ela no
ajudar; per aytals cogitamens e per aytals ymaginacions poràs, fil, cogitar
que gran fo la dolor que nostra dona sostench en la passió e en la mort de
son fil.
con gran fo lo goyg qui fo en nostra dona cant viu son bel fil ressucitat ab
cors immortal, incorrumpable, impassible, glorificat en eternal benuyranse.
de Déu à major que tu no às, e que nostra dona ha major que ta mare, e que no
esmasses la dolor que tu pots ymaginar de la passió que ta mare poria aver per
la tua passió e mort, no pories cogitar e emiginar covinentment en la gran passió
e dolor que nostra dona sostench per la mort de son fil, ni en lo gran goyg
que ach en la resurrecció de nostre senyor Déus Jesuchrist.
fil li apparech
en
sostenguda; e dementra que eran en aquestes paraules, e nostra dona era en
dolor e en tristícia per la mort de son fil, adonchs Jesuchrist, per alegrar e
consolar nostra dona e aquels qui ab eyla eran, aparech lo fil de Déu.
sí, sa e viu e ab cors immortal glorificat, no
con la dolor que nostra dona sostench per la pasció de son fil fo sobre les
mies paraules, qui n
enteniment, qui n
recomtar.
Jesuchrist és aytant a dir con nomnar ensems Déu e
home, e aquest nom aperaxament és aytant a dir con demostrament; on, si
hom molt amat e desigat, qui lonch temps ha estat en terra estraya, alegra
molt forment sa mare con lo veu vengut e li està devant, quant més Jesuchrist,
qui és Déu e home e venc de la mort, en la qual avia estat, alegrà nostra dona,
qui és sa mare!
que a tot altra gog abasta a alegrar e a tota tristícia abasta a consolar, e tot
home hi pot ésser alegrat, e per aquel gog tot home pot ésser benuyrat.
aver per la vertut que nostra dona ach en lo gog de son fil, cor per aytal gog
seràs personer en l'agradable pler que Jesuchrist ha de nostra dona; e tostemps
que prechs nostra dona sies membrant del gog que ela ach de la aparició
de son fil, e seràs exoït en tes pregueries.
de nula coza, no t'ó tengues a dan, cor nostra dona és tant alegrada en son fil gloriós,
que aquel alegre e aquela benuyranse en què nostra dona és abasta tant
fortment a sos servidors que n'esdevenen agradables a la benedicció de Déu.
En aquel dia lo Sant Esperit devalà sobre nostra dona e sobre los apòstols, e
inluminà-los de sciència e de lenguatges diverses, e confortà-los de la gràcia e
de la benedicció de Déu.
abundància de gran alegre e de gran gog, fo comensat lo comensament que
los apòstols comensaren a preÿcar l'avaniment e la pació del fil de Déu; e per
la gràcia e benedicció que agren en aquel dia s'escamparen per lo món e convertiren
lo món a via salutable.
defores és tot afogat e ple de foch, enaxí nostra dona e los apòstols aquel dia,
con devalà del cel lo Sant Esperit e fo sobre eyls en semblansa de flama de
foch, foren tots enflamats en fervor e en devoció e en caritat e en gog.
Esperit, adonchs anaren preÿcar los avangelis de Déu, los quals no podien
preÿcar dentrò que lo Sant Esperit develà sobre eyls, qui los inluminà e los
anemorà con poguessen e sabessen e volguessen preÿcar la fe de Déu.
a convertir lo món, e per la mort e pació que sostenien per amor del fil de Déu,
fayen miracles e convertiren los hòmens a via de salut.
los dexebles, e per assò, fil, és quax morta devoció e caritat a preÿcar e a convertir
los errats infeels, e venguda és la temor de la mort, en la qual eren los
apòstols ans que
e requestes són per los infeels rahons e probacions necessàries a
mostrar veritat de la fe cathòlica; e request és a nosaltres con per gran caritat
e frevor trebalem en apendra diverses lenguatges e aver doctrina necessària,
pus que no som dignes de fer miracles, la qual indignitat avem per defeliment
de caritat e frevor, e per la temor que avem a sostenir trebays e mort per la
amor de Déu.
ela
lo desirer que nostra dona n'avia aüt longament; mas per so que los apòstols e
los dexebles qui anaven per lo món preÿcar la santa fe cathòlica fossen pus
forts e pus devots a sostenir trebays per Jesuchrist per la vertut e per la santetat
de nostra dona, per assò plach a nostro senyor Jesuchrist que ela estagués
lonch temps en aquest món aprés que eyl se
segla en l'altra, al dia de la mort, adoncs fo feta professó del cel tro en
terra, en la qual fo nostro senyor Jesuchrist e foren tots los àngels e arcàngels
e tots los sants de pareýs; e ab cants de molt gran dousor e ab molts grans honraments
pugaren nostra dona en lo cel subirà, en la glòria de nostro senyor
Déus.
e viu son Déu e son fil devant sí estar e qui la puyava al celestial pare, e
víu son fil senyor de tots los sants de glòria, e víu que tots lo loaven e honraven
son fil, e tuyt eren ajustats per ela honrar e loar, si nostra dona fo goyosa
ni alegre no u cal parlar; ni, si és nagú qui ó vula aesmar, no porà tot lo gog
que nostra dona ach cogitar, pensar.
dona; on, aytant con fo alt e excellent e honrat son puyament, aytant covenc
ésser son alegrament e son gog. On, con son honrament sia inestimable, qui és
qui pogués dir ne escriure ne significar, aesmar lo gran gog que hac la regina
del cel con fo en glòria?
qui són en los sants de glòria: la
és de nostra dona santa Maria. On, con son fil ach coronade nostra dona e
nostra dona viu son fil coronat tan noblament e viu la nobilitat de la corona on
son fil la ach coronade, lo gog de nostra dona fo egual a la corona. On, con sia
ten gran la glòria dels sants de pareýs, veges con gran fo lo gog de nostra dona.
esguardà en lo cel nostra dona con a mare e con a regina del cel e de
la terra, donà gog e dousor a nostra dona, pensar pots que yo defal a recomtar
e escriura aquel gog ten gran e ten gloriós. On, con lo gog de nostra dona santa
Maria, verge gloriosa, baneyta sia ela!, sia ten gran e ten meravelós, prech-te,
fil, que nostra dona sia gog e esperansa e consolació e desig e amor de ta
ànima sobre totes cozes.
aytant con pusques, honra lo fil de nostra dona, si vols honrar e alegrar nostra
dona, cor lo major honrament que hom pot fer a nostra dona és que hom
honra e servesque son gloriós fil Déus Jesuchrist.
DE LES
DE SALVACIÓ
On, per fe aperceb hom, fil, so que és veritat, sens que rahó no demostra
per necessitat aqueles cozes de què hom ha craensa.
enaxí per lum de gràcia veus so que creus del celestial Déu de glòria e
de les sues obres; e, cor lum d'enteniment no puria abastar a entendra tot so
qui és a home necessari a creura de Déu e de les sues obres, per assò Déus illumina
per lum de gràcia la ànima del home a creura les cozes invisibles.
con lo lum va devant per demostrar les carreres, enaxí fe va devant a l'enteniment.
On, si tu vols aver subtil enteniment, no sies increable e criu per so que
pusca ton enteniment pugar ten alt que entena so que la fe illumina.
justícia de sí matex o d'altra e per fer bones obres, enaxí Déus ha donade fe a
home per so que guany mèrit per creura les cozes que no enten; cor, enaxí con
Déus aver grat si hom ta presta sens fermanse e sens peyora e que no
carte, mas que hom se
obres so que no entens, às grat de Déu de so que creus, e per lo grat às lo mèrit
e per lo mèrit, la glòria. On, per assò que Déus age occasió de donar glòria,
ha donade fe als hòmens.
enfre tots no àn tant de lum a creura Déu ne ses obres con às tu tot sol, si creus
en los
sien perdutz e per fe pusquen aver salvació, remembra e entín con cara coza
és fe, e com gran do dóna nostro senyor Déus a aquels a qui done fe. On, con
fe sia ten gran do e tan car e ten noble, per assò la fe que Déus t'à donade ti car
e per nules cozes no la gits de ton coratge.
Déus à donats a home
pot haver lum de enteniment, aja lum de fe e crea so que no pot entendre. On,
aquest lum de fe és necessari majorment als lauradors e als manestrals e als
hòmens qui no àn exalsat enteniment, e per aquest lum s'ajuden de les errors
e de les temptacions contra los demonis, qui volen a home fer descreura les
cozes que enteniment no pot entendra.
Déu que per enteniment membrar Déu; e fe veu Déus sens migà, e enteniment
no pot pugar a Déu sens demostració d'altres cozes; e fe conserva a enteniment
en
en l'altra segle, con hi seràs, so que ara no y potz entendre: enaxí con veritat
no pot ésser vensuda per nula coza, enaxí la fe que às, si la ames, no porà ésser
vensuda.
sarraÿns, no da[r]ien los huyls de lur cap per neguns diners; mas per felonia e
per paor de mort e per ésser rich
en tenebres e no pot senes fe veer Déu.
Déus donade [a] home per so que [per] f[er] bones obres hom aja esperansa
en la justícia de Déu; e si hom fa peccats ne faliments, que hom n'age contricció
e que aja esperansa en la misericòrdia de Déu.
Déu, temen los hòmens falir, cor si per esperar justícia e misericòrdia àn esperanse
en aver glòria los hòmens qui fan bones obres e qui
peccatz, per fer males obres e per no aver contricció de cor són contraris a la
justícia e misericòrdia de Déu, per la qual contrarietat són dignes de ésser en
foch infernal perdurable.
de ta mare esperes aver los nostros béns temporals. On, si tu às esperanse en
la celestial glòria, a creura te cové que sies fil del pare celestial, speritual Déu
de glòria, e a tembre te cové la sua ira e a obeyr als seus manaments ést sotsmès;
cor per contràries obres no
desesperasses de Déu; e gran injúria fas a la misericòrdia de Déu si per nuls
peccats que fasses te desesperes de la misericòrdia de Déu. On, con esperansa
per fer ben te sia rahó d'esperar bé e esperansa te fassa esperar perdó e do,
doncs guarda e veges con bona coza és esperansa.
donade esperansa ab la qual hom recorra a Déu e que
en sí matex ne en altra coza; cor enaxí con les viandes sostenen lo cors, enaxí
esperansa qui
ses cuytes e en ses necessitats e en les altres cozes a les quals nul hom no
pot ajudar mas Déu.
molt hom guarria e viuria si avia què menyar. E cor tot om puscha aver esperansa,
si mor en foch perdurable no és colpa de esperansa ne de Déu, qui soffer
que tot home pusca pendre de esperansa aytanta con n'à mester.
cor às en él esperansa que
Cor, si per esperansa hom no encarragave pus forment Déu que altra
coza, seguir-s'ia que Déus no agués magor justícia, poder, saviea, caritat, misericòrdia
que home; e si no ho avia, home seria Déu.
Déus Jesuchrist, e entín con en gran deuta t'à pozat que ages esperansa, cor si
Déus per tu, sensa que no
ha sostenguda mort, quant tu, doncs, Déus aver gran esperansa en la justícia,
misericòrdia, poder, saviea, caritat e en totes les vertutz de Déu!
els peryls qui vénen per amor; e caritat enfortex e montiplica noblea de coratge
contra los anemics de amor e de valor.
amor; e caritat exalsa la volentat a voler grans cozes e nobles, e exalsa l'enteniment
a entendra grans cozes e altes, e caritat ajusta home a Déu. E caritat fa
donar a Déu grans dons e nobles, e fa perdonar a Déu grans colpes e grans faliments;
e caritat fa hom consolar de grans dampnacions e fa los hòmens pobres
richs de coratge.
ages caritat en ton cor, per so que ages Déu, lo qual no entra en coratge d'ome
sens caritat; e on més de caritat auràs en ton cor, més hi auràs Déu. E con pusques
aver aytanta de caritat con te vules, si molt vols aver de Déu en ton cor,
ajes en ta ànima molta caritat.
on més de caritat e d'amor auràs en est món, més de glòria auràs en l'altra segla.
E sabs per què? Per so cor per major caritat ést més amat de Déu que per
manor, e la volentat e la caritat de Déu à en custuma que dóna major glòria a
aquels qui més són amats per eyl e qui més l'àn amat en est món.
ama més Déu per so que dó a hom pareýs e aquests béns temporals, que per la
sua bonea; e falsa amor és amar nula coza sens Déu. On, con assò sia enaxí,
doncs, ans que tu ams nula coza, ama Déu, e sots la amor que às a Déu ama tot
so que amaràs, e sobre la amor que às a Déu no sobrepugs ton voler a amar
nula coza.
nula res que ams no auràs caritat, e si caritat no às, desamat seràs de Déu, e
tots aquels qui són desamats de Déu són en la sua ira, la qual ira los turmenta
en foch perdurable. On, con tu pusques aver caritat, amable fil, no vules ésser
en la ira de Déu.
de nula coza volguda per la volentat de Déu. Ama, fil, tots aquels que Déu
ama e ama tots aquels qui amen Déu, e desame tot so qui és desamat de Déu
e per aquels qui amen Déu. Enans que ams ne desams nula coza, cogita si
aquela coza és amade o desamade per Déu e per aquels que Déus ama ne qui
amen Déu.
cozes, no goza amar Déu. Adoncs, ama per so que sies amat de Déu, cor
nuyl dampnatge no pren qui és amat per Déu, e no és nula riqueza ne nula utilitat
qui fassa a comparar ab la benuyransa qui és en los hòmens qui són amats
per Déu.
que hoyràs parlar d'amor ni de sso que ames; e tota hora que vouràs so que
ames, seràs alegra e auràs-na pleer. E caritat te defendrà de ira, mariment, desperansa,
qui són cozes qui donen a home grans trebayls e grans passions.
no pots aver nula vertut ni nul agradable pler. On més amaràs, més poràs entendra,
e on més entendràs, major amor potz aver. On, si no vols molt amar,
adoncs no vols molt entendra, e si no vols molt entendra, doncs no vols molt
amar; e si desames molt amar e molt entendra, adoncs par que pusques desigar
que no amasses ni entezesses. On, recorde
que no volguesses res, ne ton enteniment, que nules cozes no entezesses;
e si ta voluntat ni ton enteniment donaves per alguna coza, donchs per alguna
coza tu daries tu matex e vulries més aquela coza que ésser en ésser; e si res
no eres, quala coza pories aver ne posseyr?
no
si às volentat e sabs amar, cor meyor coza és volentat qui sab amar que no són
les cozes damun dites.
no à so que deziga e tots temps ha so que desama, e poguera aver tots temps
so que tots temps amarà; aesma con greu passió dóna enteniment a volentat
con entén que la volentat volrà tostemps so que no aurà e aurà tostemps so que
desama e à perdut Déu, que tots temps volgre e agra. On, sàpies, fil, que aytal
enteniment turmenta la volentat dels infernats per so cor en est món no àn ahuda
amor a Déu.
donat e tu esperes tanta de misericòrdia de Déu, justa coze és que tu no toles
a Déu tu matex ni els béns que t'à comanats, cor si tu no serveys Déu ab tu matex
e ab so que às, tu tols a Déu so qui és seu.
haïra injúria e torts; e per assò és temable la justícia de Déu, cor per injúria
hom no
de Déu los faliments que hom fa contra justícia, ne per injúria hom no pot
pacificar ne refrenar la ira de Déu.
Déu, amar te cové la sua justícia; e si ahires la justícia de Déu, ahires Déu, qui
és sa justícia matexa, e ést irat per Déu e per tots los sants de glòria e per tots
los maleyts d'infern. On, con assò sia enaxí, doncs, si tu ames la justícia de
Déu, no ages en ira so que la justícia de Déu fa de tu matex, cor tu ést seu, ne
ages en ira so que fa dels béns que t'à comenats, cor anans foren seus que teus.
mayor amor li às que no às si la justícia de Déu amaves per so cor ponex ton
enamich en sa perssona e en sos béns; e on més ames Déu en sa justícia, més
ames misericòrdia, qui és Déu, e aytant con la misericòrdia de Déu més és per
tu amade, aytant més és perdonade ta colpa e ton faliment.
de Déu, cor si en l'altra segla los dampnats, qui tostemps esteran en foch perdurable,
pudien amar sola
glòria; mas cor no són en loch que la justícia de Déu puguen amar, per assò àn
pena qui nuyl temps no aurà fi. On, con aquest món sia loch on pots amar la
divinal justícia, ama, fil, de tota ta ànima aytant con pusques la justícia divina.
no perdona, cor si a tuyt perdonave, mayor seria que la justícia, qui
negun no dampnarie. On, si tu no temps la justícia de Déu e ést d'aquels a qui
misericòrdia no perdona, si vols ésser d'aquels a qui perdona, tem la divinal
justícia.
la justícia ab la boca e ab la pensa, mas la justícia ta beneyrà a la celestial glòria
qui tots temps dura. E si tu baneeys Déu en sa justícia con te fa alcun bé
justament, per què lo maleexs con justament te ponex? E saps, fil, en qual
temps maleexs Déu en sa justícia? Adoncs con ta volentat à impaciència contra
so que fa la divina justícia.
orb qui va per tanebres. On, si tu vols usar dreturerament, atempra ton voler
enfre ton remembrament e ton entendre, cor per massa voler és torbat l'enteniment
a entendre, per lo qual torbament se cové ab ignorància, qui
ab justícia.
pot aver pus atrempada volentat enfre membrar e entendre en so que deu jutgar
que los hòmens qui pledegen, cor tant vol aver cascú so que demana o
que defèn, que son massa voler corrump son enteniment. On, si tu ést jutge,
guarda
jutgat a dret, no corrumpes al jutge son enteniment per dons ne per
prechs, e comana ton fet a la justícia, per so que la justícia te coman a la misericòrdia
de Déu.
obra d'entelligència, qui sab detriar enfre bé e mal. On, per aytal vertut àn, fil,
los hòmens certesa e manera a fer bones obres e a ssessar mal.
temps e loch, quantitat e calitat, e prudència és dessimular per conservar secrets,
e prudència és ajustar con los altres escampen, e prudència és escampar
con los altres no àn què despendre, e prudència és aver aquest segle e
l'altra. E la contrària coza de prudència és so qui és contrari de les cozes demun
dites.
engans, cor enganar e ésser enganat no
enganat e prudència se covenen con s'í mescla paciència e perdó.
bé e à en oý lo mal, e per la sciència sap so qui és bé e so qui és mal; e per assò
prudència ajusta saviea e sciència, e saviea e sciència componen prudència, e
prudència no és sens saviea e sciència.
per ésser senyor de diners, castells, ciutats, regnats? Si saps respondre e ames
més Déu, às sciència ab prudència; si saps respondre e ames més diners, castels,
ciutats, regnats que Déu, às sciència sens prudència. E saps per què? Per
so cor concordes lo contrari de saviea ab ciència, qui són contraris a prudència
e saviea. E si assò no era enaxí, seguir-s'ia que diners, castells, ciutats, regnats
e los altres béns temporals valguessen més que Déu.
ab sa ira te gita de pau e fa tu semblant a ssí matex, deman-te: què às fet a prudència,
qui defen lo savi pacient ab fort e ab ferm coratge contra stultícia, ira,
trebayl, qui
altres arts mecàniques, ab què no y sia falcia ne engan, qui són contraris a
prudència. On, si tu, fil, ést amador de prudèencia, ages saviea e sciència, per
la qual vules e sàpies concordar prudència e cautela, maestria, sens falsia e
engan.
engan e sab e ama caritat, justícia. Hon, si
sab aver prudència e guayar riquees temporals, sabràs tu, fil, ab la pèl viva
guayar vida celestial per fer vertut de la mort qui ve per necessitat? So és a dir,
que sàpies e vules murir per donar glòria e laor de ton Déu.
e fortitudo és enfortiment d'ànima per lo qual és vivificada forsa corporal,
e fortitudo és nobilitat e segurtat de coratge.
del diable, ajes fortitudo en ton coratge, cor fortitudo és ten noble vertut que
tota batayla vèns e apodera; en neguna coza qui sia vensuda ne apoderada espiritualment
no està fortitudo.
enfortex ses potèncias; cor, con la ànima remembre e entén e ama Déu, adoncs
és forts contra peccats e malvats pensaments. On, en remembrar e entendre e
amar la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts de
Déu, adoncs per los objets que pren en Déu és ten fortificat son remembrament
e son enteniment e son voler, que malvat remembrament, enteniment e
voler no à poder contra la nobilitat de son coratge.
coza a son remembrar e entendre e voler: enaxí con color és objet als huyls
corporals con los huyls veen colors, e
a l'odorar e veu a l'oyr e sentir al palpar, e tots aquets objets són corporals,
enaxí ànima ha objets spirituals, los quals pren remembrant e entenent, amant
o haÿrant.
vermeya enfortex coratge d'om, enaxí membrar e entendre e amar Déu e son
poder e les altres vertuts qui a Déu se covenen, e membrar e entendre e amar
fe, speransa, caritat, justícia, prudència, trempansa e les altres vertuts qui
a hom, enfortexan a l'ànima ses forçes e sos podés, per lo qual enfortiment
noblitat de coratge està en sa forsa.
e per assò potz saber que l'ànima, per membrar e entendre e amar més unes
cozes que altres, pot ésser pus forts contra peccatz e vicis que per membrar e
entendre e amar altres cozes; cor, enaxí con les pus nobles viandes donen mayor
forsa al cors, enaxí los pus nobles remembraments, cogitaments, volers,
donen mayor forsa a l'ànima.
molt membrar, entendre, amar nobles cozes e grans e de gran noblitat. On, si
tu vols aver forsa de coratge, sàpies molt membrar e entendre, amar nobles
cozes, cor molt coratge és vensut e s'enclina a malvestat e engan per membrar
e entendra, amar vils cozes, e per poch membrar e entendre e amar nobles
cozes.
alcun delit te vol a ssí sotzmetra, sàpies que d'él te
te lexes de Déu a servir, ymagina lo trebay infernal; e si per pobretat te vols
enclinar a nula malvestat, desiga aver pobretat d'esperit, qui és riquea de coratge;
e si les beles faysons de la fembre te volen enclinar a luxúria, aesma
e ymagina la sutzetat qui hix d'ome e de fembra. E si tu aytals cogitacions e
aytals ymaginacions às, tu seràs forts contra los vicis, qui són desagradables
a Déu.
en quantitat. On, si tu, fil, vols aver tempransa, a montiplicar te cové lo
menor e a minvar lo mayor, e que puges tant lo menor al mayor e devals lo
mayor al menor dentrò que fasses egual vertut.
voler e poch entendre mortifiquen l'entaniment e exalsen fe e creensa. On, si
tu vols per atrempada volentat entendre, fé egual lo voler amant, ahirant al
membrar e al entendre.
trempansa con no pots mengar ne boure no és tan covinent temps a amar tempransa
con és con às talent de mengar e de boure; cor en lo temps en què hom
pot usar de trempansa no la deu hom meys amar que en lo temps en lo qual
trempansa demostra mils sa vertut.
e los hòmens qui àn trempansa són pus sans e pus delitozes e viuen més e són
pus richs que los hòmens qui
sabs fer comparació enfre bo e melor hó emfre mal e piyor, colpable ést si no
às trempansa.
per massa menyar e boure auràs trebay e passió e malautia, per la qual seràs
ocazionat a murir. E si às trempansa en menyan e no menyan e en bavén e no
bavén, auràs pleer e benenansa.
los hòmens richs per massa menyar, ne los hòmens pobres no poden aver tant
de mèrit per trempansa con los hòmens richs. Hon, con assò sia enaxí, doncs
no vules ésser rich per so que molt manuchs, e no vules ésser pobre per so que
ages trempansa.
trop per poch menyar ne no
ta calitat e ta edat requer trempansa en ton vestir, en ton parlar, en ton dormir,
en ton despendra e en totes les altres cozes qui
nostro seynor Déus.
Déus en glòria qui no à fi, a la qual salvació són en est món les
dites lum per lo qual los sants hòmens e les santes fembres veen les carreres
per les quals hom va a aleta benuyransa.
coza sens comparació és salvació. E saps per què? Per so con les vertuts són
creatures, e salvació és veer Déu, qui és salvació dels sants en so que en eyl són
salvats e benuyrats e glorificats. On, con assò sia enaxí, doncs, no ten solament
abasta a salvació d'ome vertut creada, ans hi és mester vertut increada.
mas Déus dóna salvació a aquels qui àn vertut e santetat contra vicis e
malvestatz; e aquel qui per sa vertut cuyda ésser digne de salvació, n'és meyns
digne que
home, nasch a ésser home, e nasch a sostenir greus trebayls e enguxosa mort
en quant era home. On, con nostro senyor Jesuchrist ach tant a fer e a sostenir
per so que donàs pus perfetament a home salvació, qui és que per vertut que
age pusque abastar a salvació?
saps per què? Per so cor acompara ses obres a les obres de Déu, qui són mayors
que tot quant hom pot fer per Déus; e més dóna Déus a sola
li dóna salvació que no purien donar a Déu totes quantes criatures són.
obres ten solament cuyden merèxer salvació, qu'en los peccadors qui per lurs
peccatz se tenen per indignes de salvació. E assò és per so cor les obres que
hom fa no són salvació, e la openió que hom ha, que per eles ten solament sia
salvat, és a hom occasió de dampnació; e la indignitat que
sí matex se concorda ab la misericòrdia de Déu.
Déus àm pus fortment la tua salvació que no fas tu; on, per assò la volentat sua
se cové ab lo poder seu, qui pot donar a qui
age poder que dó a tu ne a altra salvació, si Déus no amava més la tua salvació
que tu matex, seria menor en voler que en poder, e assò no és ver.
que desams dampnació. Enaxí con Déus ha donat a ton cors tots los membres
qui
se covenen, enaxí ha Déus donat a ton franch voler tot so qui pertany a dezigar
salvació e aïrar dampnació, per so que dezires a reebre salvació tant solament
per los dons de Déu.
DELS
més que no
menyar e boure; e fa-los duptar mort, fam e set en servir Déu, qui fa viura
home per so que sia servit per home, sostinent home trebays, perils, fam, set
e
creat, per assò és glotonia peccat mortal; e cor home, segons cors natural, vol
menyar e boure cascun jorn, per assò lo contrari de glutunia pot a home ésser
cascun jorn occasió de salvació, lo qual contrari és trempansa, abstinència,
continència e les altres vertuts qui
menyar sovín pa untat e ast e les altres cozes, s'acustumen los infants a ésser
laminers; e con són grans esdevenen glots e manuguen e bauen tant que
e pequen per massa mengar e per massa boure, per lo qual peccat són
dignes d'aver fam, set en foch e en aygua bulen, que nuyl temps no auran fi.
mengar e boure; cor, enaxí con lo desig de la ànima deu ésser en cogitar
tot jorn con hom pusque servir, amar, loar, honrar Déu, enaxí per glotonia ha
hom desig tot jorn con pusque ésser sadol e que hom pusque aver les viandes
en les quals s'adalita menyant e bavent.
trebaya hom e fa hom sofferre sovín molts trebays en sercar les viandes, e con
hom és sadol, que no pot més mengar, fa a hom desigar con pogués més mengar.
E per massa mengar fa hom indigistió e ésser malaut e trist, e fa hom ésser
pobre, e endinat; e
pusques que no sies serf de ton ventra.
e prudència; cor trempansa te darà sanitat, bastament e mesura; abstinència
te darà usament de raó, e dar-t'à consciància e seyn, cor con hom s'absté
adonchs entén e ama rahó e a consciència; e continència te darà, fil,
sadolament de volentat; e prudència te farà guayar en la temptació mírit, per
lo qual seràs agradable a Déu. On, con assò sia enaxí, adoncs aesma e pensa
quals dons són pus nobles e melors: o los dons donatz per les vertutz damunt
dites, o lo senfoniment o lo sadolament que glotonia dóna.
e bagut, e puys deziges alcuna altre coza menyar e boure en què atrops alcun
dalit. E sabs per què ést vensut per glotonia? Per so cor membres los dalitz
que atrobes menyant e bavén, e oblides los perils qui vénen per massa menyar
e per massa boure. E saps per què trempansa, abstinència, continència,
prudència, no
membransa de les vertutz damun dites, qui són agradables a Déu.
en la batayla. E sabs per què? Per so que sia aparalat de combatre e no sia soptat.
Donchs tu, fil, ans que sies sadol, membra ton enamich, so és glotonia. E
saps per què? Per so que no
qui ha tants sotsmeses, los quals fa ésser en la ira de Déu.
desig és ahirable a Déu, qui ha fet orde de matrimoni, cor totes aqueles cozes
qui són, fil, contra la volentat de Déu són contra so que él ha ordonat e fet.
vels lutxuriozos defal lo cors a ésser lutxuriozos per valea e en la volentat conserven
lutxúria; e tant és lutxúria viscós vici e areygat en hom, que sens oració,
devoció e sens afflicció de cors hom no
son dezirer.
cor tant sutza coza e tan lege és so que li fa membrar e entendre, amar, que
n
gós dir. On, con luxúria aya tanta de sutzetat en ésser nomenada sa obre, quant
més és gran la sutzetat que ha en sí matexa!
és que hom li fuge, e lo melor remey que hom puscha aver contra lutxúria és
que hom fuga a avinentea de peccar e de ymaginar los delitz de luxúria, e oblidar-los
e membrar altres cozes qui no sien semblans a luxúria.
himagina, fil, la sutzetat qui és en home e en fembre per lutxúria. E sabs
per què
ta ymaginació en altra coza per la qual pusques oblidar lutxúria, e que en
ton remembrament no pusque araygar lutxúria; cor, con en lo remembrament
luxúria met raÿls per molt ésser membrada, per aquel araygament met raïls en
la volentat per la qual és dezirada.
luxúria; on, si
més ho són los seyals de lutxúria, qui és mort d'ànima, per la qual mort ànima
d'ome lutxuriós mor perdurablament sustinent pena qui no à fi!
covenen; e lutxúria no dóna tots jorns ne totes hores del dia dalit, e per assò luxúria
e dampnatge se covenen. On, con assò sia enaxí, si tu, fil, vols fugir a
trebay e a la mort que hom sosté tot dia per gelozia, fug e no sies sotsmès a
lutxúria.
als majors perils. On, con luxúria sia tan mal senyor, veges, fil, los hòmens e
les fembres religiozos en quina obediència se meten, e veges con fugen a lutxúria
per so cor són amadors de castedat, verginitat, qui són vertuts per les
quals són agradables a Déu.
als pobres, les quals cozes per insadolable voler són vedades als pobres, per lo
qual vedament han los pobres fam, set, fret, nuedat, malautia, tristícia e mort.
e gita de sí caritat, esperansa, larguea, justícia e les altres vertuts; e per
assò ajusta los vicis en son coratge, qui són contraris a les vertutz damunt dites.
la pèl de ton dòs que la camisa. E per assò potz entendre, fil, que hom pot pus
acostar a ssí matex, e a sso que home és, esperansa, caritat, justícia, larguea e
les altres vertuts, que d[i]ners, possecions ne les altres riquees, qui no són en
semblant natura ab home. E cor home per ésser cóbou e avar luya de sí les vertuts,
qui són agradables a Déu, e acosta e met en sí matex los vicis, qui són ahirables
a Déu; doncs, si savi ést, lunya avarícia de ta ànima per so que no sies
en la ira de Déu.
cozes semblants a aquestes, cor per quescuna d'aquestes cozes pot hom ésser
cóbou si no
diners, cavals, vestadures e per ajustar a ssí l'onrament que deu ésser donat a
Déu, pot hom ésser cóbou e avar de honrament e de fama e de valor; cor, enaxí
con los hòmens richs són cóbous per so cor no volen donar a aquels a qui
daurien donar, enaxí són cóbous con volen aver la honor e la valor que hom
deu conèxer a sson creador e a sson senyor.
sa volentat no
e a tolra a altre so que Déus li à donat, e tin-ta per pegat de so que has, cor
no saps quant te viuràs ne quant te vendrà la mort, ne so que às e
poràs portar en l'altra segle, cor en aquest món ó auràs a gequir.
ne no és nul home en tot lo món qui sia ten pobre con és home qui à cobea,
cor tot home qui no age cobea a alcuna coza, e si no ho à, almeyns ha
compliment en sa ànima en so que
no ha res, ans és serv e catiu d'assò que dauria aver.
home envegós e molts mals deïdors e molts enamichs. E saps per què? Per so
cor àn mester les riquees que posseex, de les quals no fa utilitat a ssí matex ne
a altra. On, con assò sia enaxí, doncs segur sies, fil, que molt home avar ne
mor anans per ses riquees, cor o l'aucien sos enamics o l'auciu Déus per so
que ses riquees, les quals él ha creades, fassen alcun fruyt.
fa trebayar lo cors e anar d'una terra en altra e de
fa trebayar la ànima en son remembrar e en son entendre e en son voler,
e per assò qui no és de natura de la ànima ne qui ha ses necessitats no
li pot ajudar, la fa venir en la maledicció de Déu.
fil, que aquest vici significa pus fortment senyal de dampnació que negun
altra vici, e per son contrari és mils significada salvació que per neguna
altre vertut.
Déus dóna a alcun home, fa a home aver despagament del bé que Déus dóna,
e si Déus ponex en aquest món alcun home, accídia fa hom irat con Déus no
ponex pus fortment.
e ages en oý sa senyoria e sies amador de bé e no
ames bé, alegre seràs con lo bé que amaràs vouràs e entendràs, e si desames
mal, auràs pietat e tembràs la justícia de Déu.
és pació de la ànima, e la pació de la ànima mortifica lo cors, e per la mortificació
del cors són los hòmens malauts e moren enans. On, con aquets dans
vénguen tots, fil, per accídia, si ést amador de tos dans, ages accídia.
en nostra dona santa Maria, verge gloriosa, ne agra preza pació per reembra
l'umanal linatge, e tot quant és, tot ó destruiria. Si tu, fil, às accídia, doncs tu
amaries Déu si avia accídia, cor
ésser accidiós, desamar-l'ies per so cor no
si
aver accídia.
tot lo bé que membre e entén, e à tristícia con lo mal no és mayor; e per assò
s'esforsa aytant con pot a aminvar lo bé e a muntiplicar lo mal; e en aquesta
obra aytal ha pació e colpa, per la qual colpa muntiplica pena e turment a ssí
matex, del qual muntiplicament ha ira e tristícia; e per assò en totes maneres à
trebay, maledicció e pena.
seràs; d'engan, tració, falcedat, luyn no seràs; en peril seràs de tos enamichs,
e per accídia ajudat ne defès no seràs.
assò enfre los altres mals qui vénen per accídia és que no
e per assò accídia és pus perilós peccat que altra, cor d'aquels dans on hom
meys se pot guardar a hom anans dampnatge que d'aquels qui són a home
manifestats.
pare Adam e a nostra mare Eva, e per assò conselà que menyassen del fruyt
per lo qual foren Adam e Eva en la ira de Déu.
e assò qui és noble sia vil. Ergul és so qui és contrari a humilitat qui està en
nobilitat de coratge, qui s'enclina a les cozes meys nobles per so que los dó
més de nobilitat.
e no atroba par ne egual; e humilitat encalsa tots jorns son semblan. Hon, con
lo rey de glòria sia singular e no age par ne egual en nobilitat, si fos coza que
fer-se pogués, home argulós sa fera Déu.
mayor, egual e manor; e ergul és contrari a cascú d'aquets
és contrari a mayor en so que volria ésser sobre mayor e vol aminvar so
que à mayoria sobre eyl; e home argulós és contrari a egual en so que vol ésser
mayor e que son egual li sia dejús per menoritat; e home argulós és contra
manor en so que no vol que sia mayor e fa so per què el fassa menor que no
és. On, con assò sia enaxí, doncs, ome argulós és contrari a sso que Déus ha
creat.
tant alt puyar, que fossen egualls a Déu; con foren semblants a Déu, volgren e
desigaren que fossen mayors que Déu. On, per assò, Déus enderrochà los demonis
en abís infernal, qui és pus juzà loch qui sia e aquel on ha més de mal e
de pena. E per assò Déus, baneÿt sia él!, à creat home e vol que hom, per humilitat,
pug en la glòria de la qual són cahuts los demonis.
daguessen, no n'agra Déus gitatz los demonis. Hon, si tu ames més aver
compayia per tots temps dels demonis en foch perdurable, e desames la compayia
de Déu e dels àngels en glòria qui no à fi, sies argulós.
agren con foren creats àngels, cor home pobre argulós desige ésser agual al
rich en riquea e en honrament; e com és pugat a aquela riquea e a aquel honrament,
menysprea aquel qui li és egual e vol ésser sobre él en nobilitat e en
riquea, e dezige ésser egual a altra home qui li és desús en riquea e en honrament;
enaxí, no està en àls mas en voler pugar e en meynsprear son egual. E
per assò aytals hòmens són semblants als demonis, qui meynspreen los àngels
benignes en so que volgren ésser pus nobles que éls en quant volgren ésser
semblants a Déu.
draper, volràs ésser burguès; e con seràs burguès, tu volràs ésser cavaler; e
de cavaler volràs pugar a comta, e de comte a rey, e de rey a emperador. E si
més pudies muntar, més vulries muntar. On, tota aquesta volentat te sofferia
Déus e no y faries peccat ab què no fosses argulós ne aguesses en meynspreament
aquels qui serien a tu dejús ne desús ne aguals en riquea e en nobilitat.
los altres, que enans ho és en sos infants, cor lo sabater vol maridar sa fila e
muyerar son fil ab pus nobla que sí matex, e assò ferà lo draper, e axí de tots
los altres graus damunt dits. E per assò són fets matrimonis descovinentment,
e per la desagualtat són meyspreatz los maritz per lurs muyers, e les mulers
per lurs marits. E per so que grans axovars pusquen ésser donats, són fets
molts peccatz, e per descovinent ajustament és molt pare desonrat e molta
mare desonrada e avilada, e és molta discòrdia enfre marit e muyer.
rich, onrat, apoderat ne per bela persona que aya, no és agradable a nul hom,
ne él no à pleer en nul hom. On, con argul sia rahó a tant de mal en est món e
a tanta de pena en l'altra segla, sàpies, fil, que poch sab de cambis qui per erguil
gita humilitat de son coratge.
aver honrament, si
què ést enjenrat ne per qual loch ést nat ne qual fo la vestadure ab què nasquist.
E remembra, fil, so que às en ton ventra, dejús ta gonela, ne que és so
que ix de tu per lo nas e per la bocha e per los altres lochs; e no ages en oblit
los vèrmens qui rouran tos costats e tes faysons, ne la terra desotz la qual seràs
mès. E si tu, fil, às en memòria totes aquestes cozes per so que no sies argulós,
tu seràs humil, agradable a les gents e a Déu.
vici te guarda, fil, aytant con pusques per so que no meresques ésser poceït
per los demonis en foch perdurable.
en la ira de Déu, la qual ira fa viura la ànima envejosa en mort de pena qui no
à fi, en la qual mort la mesquina d'ànima desiga so que nul temps no aurà.
entén, enaxí per enveya e per los altres peccatz ha hom conexensa en est món
de les infernals penes; cor, enaxí con hom envegós desige so que no à, e no fa
so per què ó aya sens dan de son proysma, enaxí los dampnats infernatz tots
temps envegeran la celestial glòria dels benuyratz de glòria e no feran per què
agen glòria, mas que volrien que Déus tolgués als sants la glòria e que la donàs
a éls, qui no la merexen.
de matèria; on, enaxí con la matèria sa demostra per la forma, enaxí
segons la calitat dels peccats mortals se demostra la infernal pena, e per
assò Déus ha ordonat que aquels qui uzen de peccat conaguen en lur peccat la
pena qui
hon, con hom meresque aver los béns temporals per ésser amador de vertutz,
si per enveyar hom devia aver los béns temporals, seguir-s'ia que per aver vertutz
hom no dagués posseir so que Déus ha sotzmès a servey d'ome. On, con
d'assò sia lo contrari, doncs home envegós no és digne que sia posseïdor de
nul bé, a ssignificar que los dampnatz no àn neguna benuyransa.
si li donave so que envege, e ranagueria lo Déu qui l'à creat. On, per assò, los
hòmens envegosos són impaciens e desamen Déu con los tol alcuns béns; e si
los dóna béns temporals, amen-lo més per so que
bonea, que Déus ha en sí matex.
no està sens tristícia, ància, falsetat e engan, e pus prop és a tració que altra
home. On, con envega age, fil, tant de mal en sí, no sies enveyós si vols ésser
en la benuyransa celestial ab los àngels e ab Déu.
E cor Déus à donat a home en[ten]iment per so que l'entena e li à
donada volentat per so que l'àm, co[v]é que la ira, qui destruu l'ordonament
que Déus ha pozat en la ànima, [si]a peccat, per lo qual peccat home cau en la
ira de Déu.
absega los huyls del enteniment e fa a hom ahirar so que deuria amar; e ira fa
los hòmens parlar con a fols e fa-los metra en peril de perdra aquest món e
l'altre.
ó fa a aventura; e con ha morts hòmens o dites paraules vilanes o à fet alcun
altra faliment, con la ira li és passada a penes li membra so que à fet, e de so
que ha fet sa panet. Hon, per assò, fil, guarda
que ést irat.
so que fa és mal, si irat no era no ffaria tant de mal; e si assò que fa és bé, si
hirat no era mils ó faria que n
que no git péres, enaxí home irat faria a ligar per so que no faés nula re.
con sia coza que
si tu, fil, te vols guardar d'ome irat, guarda ira de ton coratge e combat ira
ab paciència, abstinència, esperansa, caritat, justícia, fortitudo, cor ab aytals
armes se pot hom defendra a hira e a sos valadors.
adoncs tocarà ira ton coratge per so que
caritat. Hon pus fort seràs irat, pus aperalat seràs a aver gran abstinència,
paciència, caritat, e on mayor vertut auràs en ton coratge, pus noble coratge
auràs e pus agradable seràs a nostro senyor Déus.
sostenir penes infernals qui no àn fi. On, per los
dits, sàpies, fil, que àn los hòmens dampnació.
e con home se sotsmet a peccat e és desobadient a Déu, adoncs s'ix hom de la
rahó per què Déus ha creat home, e cor Déus és just ponex home en infernals
trebays.
rahó. E sabs per què? Per so cor raó e justícia se covenen, e cor la volentat de
Déu e la justícia de Déu sien
dampna nul home senes colpa d'ome.
cor Déus és glòria, lo qual Déus és meyor sens tota comparació que no és
home per sí matex ne per nula vertut o vertuts que aya. On, con assò sia enaxí,
doncs significat és que tot home peccador merex infernal pena. E saps per
què? Per so cor pèrder Déus és infernal pena. Nul home peccador no merex
aver Déu, cor si los hòmens juts per moltes vertuts que agen no merexen aver
Déu, quant menys los hòmens peccadors e injuts!
ton coratge per so que pusques fer bé o mal, e que per fer bé Déus aja raó que
dó salvació, e per lo mal sies occasionat a dampnació. Mas, cor salvació és pus
noble coza que ta volentat ne que
sens la gràcia de Déu no pots aver salvació; e cor la tua volentat à poder
de voler e de fer mal, per assò tu e tot altra home per tu matex e tot altra home
per sí matex pot aleger dampnació sens ajuda de Déu.
DE LES
ésser obadient a Déu; on, en aquesta ley, fil, foren los patriarques e
del temps de Adam entrò a Moysè.
los elaments, les plantes, les bèsties, les aus, los hòmens e per totes les altres
creatures; cor segons so que fan segons cors natural és donada significansa
con deya hom usar de rahó e con sia obadient a Déu, e com fassa so per què
venga a la fi per què és creat.
e amar son proÿsme; e ley natural és que hom vula assò per son proysma
que hom vol per sí matex, e ahirar en son proysma so que hom ahira en sí matex.
E la ley natural és ésser amador de bé e esquivar mal.
los uns elaments obedients als altres; e les plantes e
temps en què són, porten fules e flors e fruyts; e les unes bèsties fan reverència
a les altres. On, tot assò és, fil, significansa que hom segons cors de natura
deu ésser obadient a Déu e a sson senyor terrenal, e tot home deu seguir la
natura de son enteniment. On, en aquesta ley foren los philòsofs qui conpilaren
la sciència de filozofia.
creat tot quant és a demostrar sa gran vertut e son gran poder e a ésser amat e
conagut e servit, obeyt per hom, per assò ordonadament segons cors natural
totes creatures signifiquen e demostren Déus a la humanal intelligència. Mas,
cor los hòmens peccadors s'ixen de l'orde de ley natural e són amadors de les
vanitatz d'aquest món, per assò no reeben la significansa que les criatures donen
de nostro senyor Déus e per assò són desobadients a Déu e a nature.
la mar e les terres e les altres cozes, e ab les oreyes oya les veus e
e ab lo nas odor les odors, e axí dels altres senys corporals. E natural coza és
que la ànima ab la imagenativa prenga tot so que prenen los sennys corporals
e que ó dó a l'umenal enteniment en la fantasia, qui és entre lo front e
que l'enteniment se leu a ensús sobre la pantaci
de la noblea e la granea de Déu, e que la volentat àm e obeesca a Déu.
tant covinent coza e tant raonable és, fil, obeyr als manaments de Déu, que
no tant solament hi ac mester ley natural, ans covenc que nostra senyor Déus
parlàs ab Moysè e que li donàs ley escrita per so que lo manament fos pus fort
e que hom fos pus obligat e encarregat al manament de Déu.
de Déu, per la qual spiració e illuminació ac conaxensa de les cozes prezents
e passades e esdevenidores sobra la apresensebelitat del umanal enteniment.
On, a aquest home donà Déus ley a mon[t] Sineý, en la qual són escrits los
qui eren jueus; e tant fo Moysè home de santa vida, que nostro senyor Déus sa
demostrà a él, e perlà ab él e revelà-li en qual manera avia creat lo món e con
avia mès Adam e Eva en paradís terrenal e con Adam fo desobadient a Déu e
con Noè fo en la archa e con fo lo delobi. E totes altres cozes revelà Déus a
Moysè, segons que
poder de farahó e de la terra de Egipte e manà
manà de Déu. En aquel poble ac molt sant home qui fo profeta e amich de
Déu, e durà aquela ley dentrò al aveniment de nostro senyor Jesuchrist, qui
donà ley nova a refermar la ley veyla, la qual ley nova són los avengelis que
ous cantar en santa Esgleya.
significaven la ley nova; e, cor los jueus qui ara són cuyden tenir e saguir
aquels establiments e no entenen so que signifiquen, per assò són en error e
són contraris a la ley nova.
la ley nova fo per so que fos lo fruyt e
de totes cozes segons ley natural, cor so qui és primer cové ésser fondament e
so qui és enaprés és lo fruyt e
veyla, la qual no tenen mas per lo seny de la letra, e són contraris en openió a
la significansa que la ley veyla fa de la nova e a
les leys. E cor són en error e cor tractaren la pació del fil de Déu, per
assò los ha Déus punits a éser servos e catius de totes gents, e són los pus avilatz
e los pus volpeys hòmens qui sien.
prínceps, los quals àn totes gents; e per la servitut en què són no poden tenir la
ley veyla ne
honrà sobre tots los altres pobles, enaxí per la colpa e per la viltat en què són,
mayor que altres pobles, los té pus deshonrats la justícia de Déu.
veylla escrita; e
del fil de Déu e de la natura humana preza de nostra dona santa Maria, verge
gloriosa.
donà sostinent mort e pació per nosaltres peccadors; cor, enaxí con Déus donà
la lig veyla a Moysè per escriptura, axí Jesuchrist donà lig per pació e per
mort, encarregant son poble que
los ha manats; mas per so cor en la lig nova Jesuchrist, qui és Déu e home, à
tant encarregat son poble a él a servir que n'és volgut murir, per assò són pus
colpables aquels qui trenquen los establiments de la lig nova que aquels qui
trencaven en la lig veyla ans que fos la lig nova.
t'avem ja recomtats e los quals són ordonats en santa Esgleya per la vertut que
nostro seynor Jesuchrist donà a sent Pere apòstol.
dexebles de Jesuchrist, són
són los
dix con era en est món. En aquel libre són les obres e
Jesuchrist feya e les benuyranses que prometia; els manaments que feya als
seus dexebles y són escrits, e la doctrina que
libre.
més de fe potz aver en creura la lig nova per rahó de la Trinitat e de la Encarnació,
qui c'í espacifica pus fortament, que en creure la lig veyla. E si entens
la lig nova e la lig veyla, mayor enteniment auràs en entendre la lig nova que
la veyla; hon, con per mayor fe ages mayor mèrit e per mayor entelligència
pusques aver mayor caritat, per assò la lig nova sobrepuga la veyla.
cor, si ó fas, a totz los benifets qui són estatz promezes per la lig nova renuncias,
e a tots los establiments e als manaments de la lig nova ést desobedient,
per la qual desobediència seràs desagradable a Déu.
Alcorà, lo qual dix
Mafumet que fo lig donada de Déu al poble dels sarraÿns, dels quals sarraïns
fo Mafumet comensament.
a la qual Mecha fan los sarraÿns enaxí reverència con los crestians fan al sant
sepulcre de Jherusalem.
en ýdoles e qui adoraven lo sol e la luna e les bèsties e les aus, e no avien conaxensa
de Déu, ne no avien rey, e eren gents de poca discreció e ab poch
d'enteniment.
mercaderia en Jherusalem; e en la carrera pres de Jherusalem estava
crestià qui avia nom Micolau, e era resclús, e sabia molt de la lig veyla e de la
nova, e aquel adoctrinà Mafumet con se levàs rey e senyor de la vila de Tripe.
moltes auctoritats de la lig veya e de la nova, per loguer que n'ach; e Mafumet
anà-sse
corentena que Jesuchrist fóu al desert e que Moysè fóu en lo mon[t] de Sinaý.
feyés propheta e dix que Déus lo tramatia al poble d'aquela ciutat, e promès-los
qu'en paraýs aurien paria de fembres e menyarien mantega e mel e bourien
vi e aygua e let, e que aurien bels palaus d'aur e d'argent e de péres preciozes,
e que aurien aytals vestiments con sa volrien; e moltes d'altres benananses los
promès per so que
huyls quax endemoniat, e puys deya que sent Gabriel li venia, qui li aportava
peraules de Déu, les quals són en lo libre qui és apelat Alcorà, e que él, per
la gran sentetat de sent Gabriel e de les paraules, no
gitave
él se levava e deya so que avia pensat.
fossen res, qui ohyen so que Mafumet los promatia de paradís e que ressucitarien,
avien pler de so que Mafumet los deya, e convertiren-sa a eyl totes les
géns d'aquela vila. E les gentz de Meca no
Mafumet tro que Mafumet hi anà ab grans gents e pres Mecha per forsa, e tot
home qui no
aquela terra.
moltes d'altres fembres, e donà la secta molt ample; e per la amplea que
donà, les gents agren creensa en eyl e en ses paraules, e aprés sa mort saguiren
sa secta.
d'oltramar; e
escriura l'Alcorà en beles paraules dictades a
de Egipte e de Jherusalem e conqués tota aquela terra. E puys d'altres reys
sarraýs conqueriren Berbaria e Espaya, qui era de crestians.
ses paraules e sos fets a sentetat de vida e de propheta, que mayorment
aquels sarraÿns qui saben molt e àn soptil engín e qui àn alevat enteniment no
creen que Mafumet sia propheta. E per assò àn fet establiment los sarraýs que
nuyl hom no gós mostrar lògica ne natures enfre eyls, per so que agen rudi enteniment,
per lo qual sien en openió que Mafumet sia prophe[t]a.
que Mafumet sia propheta, serien leugers a convertir a la fe cathòlica si era qui
la fe los mostràs e
membràs tant la passió sua, que no duptàs a sostenir los trebays que hom ha
per apendra lur lenguatge ne tamés lo peril de la mort. E per lo convertiment
que hom faria en aquels per vertut de martiri, e cor éls són ja en openió que
Mafumet no és missatge de Déu, los altres sarraÿns convertir-s'ien si veyen
que los mayors savis lurs se faessen crestians.
de làgrames e de sanch, e ab molts trebays e ab greus morts; e la
terra que
creu significansa, e estenent sos brassos, que vénguen los benuyrats savis qui
són en lo poble dels crestians remembrar la sua santa pasció, e que abrassarà
aquels si éls preyquen als sarraÿns e als infaels.
e tant onratz e encarregatz, rahó e ora seria que retornàs la frevor e la devoció
qui ésser solia en convertir e endressar los eratz, per so que no fossen infernats
e que aguessen glòria, e que en éls fos amat e conegut e servit, obeït Déu.
que àn de Déu e cor [s]egons cors de natura tot home deu aver conaxensa
de son [c]reador, per assò los gentils, jatcia que no coneguen Déu, almenys
fan alcuna honor a alcunes criatures, a significansa que alcuna cosa sia
pus noble que éls.
errors e openions, e per assò són diverses pobles: los uns adoren ýdoles, e los
altres adoren lo ssol e la luna e les esteles, e los altres adoren les bèsties e les
aus, e los altres adoren los alamens, e quescuns àn diverses maneres dels altres
en so que creen.
rosogs, genovins e molts d'altres, són gentils e són hòmens qui no àn lig. E,
enaxí con flom d'ayga qui per custuma va enjús e no fa mas decórrer en la
mar, enaxí tots aquels decorren e no cessen de perdre Déu e de anar en foch
perdurable; e a penes és negú qui sia lur precurador ne qui
via perdurable.
Déus en so que dien que
On, aquets àn moltes de bones custumes, e per so con són ten prop a la fe cathòlica
serien leugers a enduir a la Esgleya romana, si era qui aprezés lur lenguatge
e lur letra, e que agués tanta de devoció que no duptàs a pendra mort
per honrar Déu, e que anàs preÿcar enfre eyls la excellent vertut que
à en donar proceció al Sant Sperit.
per honrar lo Sant Esperit en aquels qui
accellent vertut qui és en eyl per so cor ix del fil de Déu? Ne, per donar ten
gran honor a Déu lo pare, qui engenra ten gloriós fil, del qual ix ten gloriosa
parsona con és lo Sant Sperit, per què són duptades a jaquir riquees ne benuyranses
ne muler ne fils ne encare regnats?
e murí en la creu en quant la humana natura, qui dupta a murir per honrar lo
fil de Déu en preÿcar als grecs que lo Sant Esperit, [qui] [é]s ten noble persona,
ix d'él? E qui aytal mort dupta a pendre, on és [lo] grat que à al fil de Déu?
qui aytal Déu sabia onrar segons [que] damunt és dit, en los locs e en les terres
e en les cogitacions on és desonrat, pensa, fil, con gran seria la benuyransa a
[la] [qual] s[eri]a espirat per lo Sant Esperit.
DE LES
aver conaxensa. Gramàtica és dreta[ment] [parlar] [e] escriure, e per assò és aleta
a ésser cumú lenguatge [a] [les] gen[t]s qui per luyetat de terres e de participació
són desvaria[bles] en lur lenguatge.
declinació e vocables. On, aquestes
qual sia treledat en latí, cor, per so cor lo saps en romans, sabràs ans fer la costrucció
en est libre que en altre; e cor aquest libre tracta de moltes cozes diverses,
apendràs molts vocables a declinar e a ssaber.
Libre de
defenicions e de qüestions per so que anans ages les altres sciències. Si en nula
art ne sciència vols entrar, primerament te cové a passar per esta art de gramàtica,
qui és portal per lo qual hom passa a saber les altres sciències.
parlar dretament e sufismadament. E lògica és art per la qual s'asuptila e s'axalsa
l'umanal enteniment.
les proprietats e los accidents, qui són apelats los
per aquesta conaxensa sabràs devalar de les cozes generals a les especials, e
de les especials sabràs pugar ton enteniment a les cozes generals.
te guardaràs que hom no
lògica seràs pus suptil en totes les altres sciències.
substància, quantitat, relació, calitat, acció, pació, situs, abitus, tempus, locus.
E aquestes
lògica, per la qual conaxensa sabràs aver sciència si ab los
sabs concordar e compondre los
de
són aprés aquest libre. E sabs per què? Per so cor anans la sabràs en latí e mils
la entendràs.
oÿdes paraules e per la qual hom és exoït moltes de vegades.
ne quals en la fi e en lo mig; e per retòrica les paraules qui són longues
semblen breus.
comensament de tes paraules, e la meyor matèria de tes paraules sia a la fi, per
so que leys atalentament de hoyr en lo coratge d'aquels qui
e les altres cozes semblans a aquestes se covenen ab retòrica; on, si tu, fil,
vols parlar per retòrica, totes estes cozes damun dites cové que concors ab tes
paraules per tal que sies agradable a les gents e a Déu.
en humana pensa. On, si tu, fil, ab lo quadrangle qui és en l'estelabre fas
que
de geomatria.
qual loch del cadrangle te vendrà la drassera; enaprés luye
e veges on ta vendrà la liya del cadrangle, e aquí fé altra mezura: enaxí tu poràs
doblar tes mesures. E sia l'espay qui és enfre tu e la torra pla, enaxí que
los teus peus sien aguals al peu de la torra en dressera.
alts muntz; e per les mesures que la humana pensa pot muntiplicar ymaginativament,
à hom conaxensa de la granea de Déu, qui és mayor que tot lo món.
e
muntiplicar que
e en la vista corporal, cor natura és de la memòria que anans oblida moltes
cozes que
gire
són vistes e entezes.
dretament, e tost e espau, alsant e baxant e agual los punts e les veus en tal manera
que sien concordants diverses veus e sons. On, aquesta art és, fil, atrobada
per so que cantant e ab esturments hom sia loador de Déu. E aquesta art tenen
los clergues qui canten en l'esgleya per loar Déu, e contra los
comensaments d'esta art són los juglàs, qui canten e sonen esturments denant
los prínceps per la vanitat mundana.
los corsos celestials àn seyoria e operació sobre los corsos terrenals, a demostrà
que la vertut qui és en los corsos selestials ve de Déu, qui és sobirà als
cels e a tot quant és.
e de les
fredor, humiditat; cor, segons assò, àn operació en los corsos terrenals.
Mas cor Déus, qui és subirà sobre tota vertut, apodera tots poders, veda moltes
vegades als corsos celestials que no obren en los terrenals segons lur vertut;
e per assò defal aquesta sciència e no
segons demostració de art.
leu se pot errar; e periloza és per so cor los hòmens que
n'uzen mal, e per lo poder de los corsos celestials menysconexen
e menyspreen lo poder e la bonea de Déu. He no
ne arismètica, cor arts són qui requeren tota la humana pensa, la qual ha a tractar
de amar e contemplar Déu.
sàpies, fil, que és pus noble sciència que totes les altres; e cor aquesta
sciència mayorment sia conservada e amada per los hòmens religiozos, per
assò són tant honrables.
de Déu; la segona és con hom ha conaxensa de les obres de Déu; la tersa
és con hom ha conaxensa d'assò per què pusca anar a Déu e fugir als trebays
infinits.
theologia e que la mostren als hòmens, per tal que sien amadós de Déu e que
sàpien guardar de peccat. On, per assò, los clergues qui amen més altra sciència
que theologia no saguexen los comensaments per los quals són clergues.
qui àn escrites e dites paraules de Déu e de les sues obres, les quals paraules
hom deu creure per tal que aya en memòria e en amor Déu e ses obres.
lo signifiquen e
se cové ab philosofia, qui és sciència natural qui per necessàries rahons demostra
Déu e ses obres, per tal que si hom vol exelsar son enteniment a Déu
per philosofia, que ó pusca fer.
que hom s'ajut ab rahons necessàries; e si raó defal al humanal enteniment,
que hom s'ajut ab fe creent so de Déu que l'enteniment no pot entendre.
sens fe no pogren, fil, pugar tant alt lur enteniment que poguessen aver declaradament
conexensa de Déu ne de ses obres, ne de sso per què hom va a Déu.
E assò fo per so cor no volien creure ne aver fe en aqueles cozes per les quals
l'umanal enteniment, per lum de fe, s'exalsa a entendre Déu.
E per assò dret canònich és dret divinal, e dret civil és dret terrenal e dret de
custuma e qui pertany a la usansa dels prínceps per so que mantenguen justícia.
la regla per la qual són en uffici de clerecia, enaxí als prínceps és donat dret
civil per so que saguesquen la regle per la qual són establitz e axelsatz sobre
los altres hòmens.
mayor mal; e aquest dret aytal no
en sí algun faliment hon aquest dret és contrari enfre la tesòrica e la pràtica, e
assò és per la malícia de les gents a sobrar e per consentir al manor mal. On, per
aquest dret és hom ascusat al senyor terrenal, e no és desencolpat al senyor
celestial.
teòrica e en la pràtica, cor alcuna coza és dret en la teòrica e son contrari és
dret en la pràtica. E per assò los clergues jutgen
segons la pràtica.
a apendra si bé vols usar en estament seglar; cor lo dret terrenal te cové concordar
ab lo dret celestial, e sagons que lo dret à diversificament en sí matex
te convendrà a jutyar.
regla e ordonament de santa Esgleya e de sos sagraments; e dret civil està en
seny natural e en leys e en custumes, per les quals custumes no
dret, con sia coza que no sien obligades a dret.
bé
la aprenen n'usen mal. Emperò no
n'auràs si bé
dret; e si ab lo patramoni de santa Esgleia aprens dret civil, tu fas tort al dret
canònic; e si tu aprens dret per mantenir los pobres, qui no àn què donen als
avocats, meravelosament seràs agradable a les gents e a Déu.
e per assò sàpies, fil, que los comensaments de natura són
és la ordial matèria; lo segon és los
en
és los
per natura, los quals són en
mort e les altres cozes semblans a aquestes.
cové mils lo nom de natura, per so cor és pus general, que a nagun dels altres
comensaments; e a los altres comensaments se cové, segons esguardament de
especialitat, mils nom natural que
per què? Per so cor és natural corporalitat confusa e mesclada sens que no és
cors avent forma; e en aquesta són conlogats tots los corsses corporals elementats
havents forma.
què no són home, enaxí la primera matèria és de natura corporal sens què no
és cors.
e a natural desig con sos particulàs agen les proprietats que lurs covenen.
E per assò lo segon comensament compon-se en eyla, so és a ssaber, que
lo foch e l'àar e la terra se componen, e l'aygua e l'àer e la terra se componen,
e d'aquestes
en lo qual s'enjenra lo quart.
primer e segon són invisibles, enaxí la segona matèria és sensible per so cor és
del ters e del quart e quint comensament, qui són sincibles. Enaxí con la primera
matèria és potència en general a totes formes, enaxí la segona és en especial
potència a totes formes naturals sincibles, segons diversitat de jenres e
d'espècies.
comensament és lo quint comensament, en lo qual sa corromp natura; e, per
assò, so qui és en lo
desige conservació de sos jenres e de ses espècies e de sos individuus,
per assò torna a sí matex so qui és en lo
comensament ó à resebut e cada elament és tornat a son simple, adoncs
lo primer comensament, per manera de generació, ó dóna al segon, e lo segon
al ters, e lo ters al quart, e lo quart ó gita de sí per manera de corrupció. E axí
lo moviment e
corrupció, lo qual moviment és en la segona matèria, qui és sensible.
és per so cor cascú elament, en quant és simple, desige aver cors
per sí matex simple; e cor la matèria, sens forma e conjunctió qui sia enfre ela
e la forma, no pot ésser cors, per assò desige forma e conjunctió; e cor negun
alament no la puscha atrobar en lo ters ne en lo quart ne en lo quint comensament,
per assò los elaments se componen en lo segon comensament sens contrarietat,
e puys passen contrariozament en los altres comensaments, segons
que damunt és dit.
mouen ne so que dezigen, no
se contrariegen; e ci violentment e forsada y eren mogutz, no seria lur moviment
natural.
pot reebre sacor de la terra qui és dejús l'aygua, la qual aygua és jus l'àer; ne
si del foch simpla és feta part simple, qui sia cors passant per la regió e la espera
de l'aygua, que sia simple e sia cors continuu, serà pus fort la part del
foch contra l'aygua que tota l'aygua contra la part del foch.
Aqueles signifiquen que los uns elamens simples passen per los altres; cor, si
foch simple dezige a pasar per l'aygua simple, compondrà
cové ab l'aygua, e per lo migà passarà per ela. E assò matex se saguex dels altres
elaments.
que los elaments simples sien cors o no sien cors en lo segon comensament;
mas certa coza és que ensems són cors compost en lo ters e en lo quart e e
quint comensament, e passen los uns als altres per manera de migà: car, si
foch vol passar per l'aygua, metrà
cové ab l'aygua, e passarà part l'aygua prendre secor de la terra, qui
foch e a l'aygua. Per aquesta manera componen-se e mesclen-se los uns ab
los altres.
te parla e alcuns vocables escurs t'é a dir que no
diré breument la entenció q[ue]
d'àls.
Matafèzica entén lo philòzof a manifestar totes les cozes
qui són comunes a les altres sciències e tracta de les primeres cozes a
qui
e lur ésser. E assò fa per so que pusque venir a trobar una primera substància
espiritual, eternal, infinida, complida, qui sia primera causa e fi de totes
cozes, a la qual e per la qual totes cozes sien endressades, e aquest és Déu.
Phízica entén lo philòzof a determenar en general les
natures e les proprietatz de totes les cozes naturals, a donar universal conaxensa
de totes. E per assò enserca
e primer movent e mogut, e ésser
qui és movable.
Del çel e del món serca en general les natures e les propietats
dels cels, e enserca sos moviments, e enquer dels
món qui és dejús la luna és compost; e assò enserca [per] provar que lo món
és
De g[en]eració e de corrupció enserca com pusca determenar
la natura e les proprietats de les cozes qui són engenrables e corru[m]pables,
e enserca con los uns elaments són ajents e
per assò entén a manifestar la natura dels alamens qui componen los corsos
elementats per la conaxensa dada de los corsos compots.
Metaerorum
e de ter[ratrèmol], e de les esteles, cometes e dels alt[res] [sen]yals semblants a
aquets.
De ànima racional parla de la substància d'ànima e de la
esperitualitat e incorupció, e de sos poders, e com endressa lo cors e com pren
los objecs. E parla con és different a les alt[res] [à]nimes inracionals. E assò fa
per saber la natura de la ànima racional.
De dormir e de ve[t]lar parla [de] la natura e de la propietat
per la qual los animals dormen e [vet]len.
De sintent e sentit parla per la qual manera hom sent ab
los
als
Dels animals parla de les proprietats e dels jenres e espècies
e differències que àn per natura, e assò matex enserca en lo libre De les
plantes e les erbes.
On, tot assò ensercaren, fil, los filòzofs per so que aguessen conaxensa de
Déu.
e a retornar-la en so que ésser solia en lo cors animat. Hon, aquesta sciència
ha, fil,
contra natura.
humors, membres, vertuts, operacions, sperit. Lo segon comensament
és departit en
e boure, durmir e vetlar, umplir e buid[ar] —so és, que a vegades manuc
e beva hom molt, e a vegades p[o]ch—; lo derrer és dels accidents de ànima,
so és, goyg e tristícia. Lo ters comensament és depar[ti]t en
occazió de malautia, accident.
ensemps és composta la sciència d[e] medicina. E cor nós, fil, volem breume[n]t
manifestar esta sciència, per assò daim alcunes cozes dels p[ri]mers
comensaments al pus breu que podem.
que és fet atemprament de lurs proprietatz és lo cors sa, e per lo destrempament
és malaut. E per assò los metges artificialment vivifiquen los uns elamens
e mortifiquen los altres, per tal que sia feta en éls atrempada vertut, per
la qual age hom sanitat.
La còlera és del foch, la sanc del àer, la fleuma de l'aygua, la malenconia
és de la terra. La còlera és calda per lo foch e és secha per la terra;
la sanch és humida per l'àer e és calda per lo foch; la fleuma és freda per l'aygua
e és humida per l'àer; la malencolia és secha per la terra e és freda per
l'aygua. Hon, con aquestes compleccions són deshordonades, adoncs los metges
obren con les pusquen ordonar, cor per lo deshordonament d'aqueles és
hom en malautia.
cascun home és jutyat a
són colèrics e los altres sanguinis e los altres flaumàtics e los altres
malencòlics.
és con la complecció de la qual és hom pus fortment que de l'altra és conservada
e fortificada per so que tenga ordonades dejús sí, per sa vertut, les altres
compleccions qui la servexen; la segona manera és con la complecció qui sayorega
ten fortment que destruu les altres és aminvada e mortificada per sos
contraris. E per assò fan, fil, los metges
la malautia per semblans cozes en natura; l'altra és con curen per cozes
contràries.
sien semblans a la complecció qui és massa forts en sa vertut, e los graus mayors
li sien contraris. E con la cura se fa per contràries, adoncs cové que los
graus menors sien en primer contra los
fan, fil, los metges ab les erbes e ab les semens, e ordonen los
són en les cozes medicinals.
qual és fet en lo cors humanal; l'altra és de les cozes qui són fora del cors mesclades.
E los metges mesclen aqueles per tal que
la complecció qui ha mester ajuda per bavenda o per engüent o empastre
o letovari, e per mortificar aquela qui és masa en sa força.
Hon, cascú membra, segons que és divers a l'altra, ha mester diversa
cura; e per assò cové que
calitats dels membres, per so que en cascú sàpien obrar segons que
altre à vertut operativa per los mesclaments, per l'esperit e per les operacions;
e per assò les vertutz de les erbes se mesclen les unes ab les altres, e romanen
les substàncies destinctes les unes de les altres.
la natura del altre ab lo qual és compost e mesclat. E per assò los metges saguexen
artificialment la obra natural axí con poden, e aytant con la obra de
alscuns metges és mils semblant a la obra natural que la obre dels altres, són
los uns metges meyors que
potència sencitiva e resonal s'ajusten, e la ànima conserva la matèria ab sos
poders, rebent la vejetable la vertut de les cozes elamentades. Hon, per assò,
los metges ordonen lo cors ab coses midicinals per tal que l'esperit sia ordonat
per tots los membres, los quals sien ordonat esturment a l'esperit, qui és
conjuncció del cors e de la ànima.
encontinent destruaria l'una l'altra; mes, per alèn que gita en vapor defora lo
cors so qui és massa calt o fret o omit o sec, e tira e aporta defora e met en lo
cors so qui és mester als mesclaments de les
a la conservació natural e per assò los metges donen odors e àer covinent
als malautes, e esquiven loch on sia àer corrumput.
natural fortificarà la digistió e multiplicarà en los membres e consumarà alcuna
mala humor enjenrada per indigistió, la qual porgarà per suor e per vapor.
per lo menyar és conservada la grosa matèria e per lo beure la suptil. E per
menyar e boure cozes fredes e humides és fortificada la grosa matèria, e per
menyar e boure cozes caldes e seques és fortificada la matèria subtil.
o de calor o sequetat o umiditat—, sàpies menyar e boure segons que damunt
és significat, muntiplican o minvan segons que
per conservar la matèria que
la qual hom és malaut.
gran espay a l'esperit vidal e al alè, qui
massa menyar e boure fa grossa matèria. E saps per què? Per so cor la calor
natural no pot coure la vianda que l'esperit vidal ha mester per los membres,
per tal que hi cia la vertut e la operació qui s'í cové, sens lo qual l'esperit vidal
no pot ésser en los membres en sa vertut ne en sa forsa.
dormir sia l'ome reposable e per lo vetlar sia trebayat, cor per lo dormir recobre
l'esperit la calor natural con lo cors repoze, e per lo vetlar trebayen
los hòmens en obrar so que los poders de la ànima manen, e la calor natural
n'és muntiplicada e conservada per lo moviment del cors escalfat per son
moviment.
qual li cové per trebay e per moviment, e poc trebayar, atrestal; e massa trebay
e massa vetlar destruu la calor natural, per so cor tol la humiditat e la calor
que l'esperit ha mester per vapor.
operació natural, qui perex minvant la calor natural fortificada per replecció;
e per buydar se fa la dispulciva. E la calor natural per poc menyar e boure consuma
alcuna superfluïtat innatural.
e plaer; e per tristícia d'ànima e per massa considerar e sospita e pavor
e jelozia e ira e les altres cozes semblans a aquestes, és mortificada natura
en cors humanal.
qui
ha conexença de la occasió, adoncs per contrària occazió cura la malautia.
diverses, urines e polsors e colors e desigs de viandes e les altres cozes
semblans a aquestes. E la cura se fa, fil, per la vertut e per los graus qui són en
les erbes e en les cozes de simpla medicina, de les quals hom fa bavendes e
exerops, letovaris, engüens, empastres, vòmits e les altres cozes semblans a
aquestes.
la occasió de la malautia, les quals coses són pus segures que les receptes
ne
medicines.
secor pusquin éser en
és en lo quart grau, la secor cové ésser en lo ters, e si és la calor en lo ters
cové ésser la secor e
en lo primer. E assò és per so cor lo foch és calt per sí matex e és sech per
la terra.
sí e és calt per lo foch, e l'aygua és freda per sí e és humida per l'àer, e la terra
és seca per sí e és freda per l'aygua. Hon, metge qui age ignorància dels
graus damunt dits e qui age mayor volentat al loguer que a conèxer la occazió
de la malautia, no és contra la malautia ne no
vida corporal. En aquesta sciència són, fil, los maestrals, so és a ssaber, lauradors,
ferrés, fusters, sabatés, drapés, mercaders e
aquets.
pusquen viure, e los uns mesters ajuden als altres, e sens aquets hufficis lo
món no seria ordonat, ne burguezes, cavalers, prínceps, prelats no purien viure
sens los hòmens qui àn los mesters damunt dits.
àn molt bona manera en assò, que, per rich om que sia, per tot asò no
mostrar a sson fill alcú mester per so que, si li falia la riquea, que pogués viure
per son mester.
e molt hom lexa rich son fil qui ve a pobrea e a mort per so cor guasta la
riquea, e no à mester ab lo qual pusque viure.
seu, e molt home seria savi si avia de què, e molt home viuria de son mester si
sabia precurar; e tal home mostra a sson fil a despendre, qui li valria més que
li mostràs alcun mester.
possecions, cor tota altra riquea desempara hom, de mester enfora. Hon,
per assò, fil, yo
viura si mester te era.
qual nom o qual senyal se vula, enaxí tot home à elecció de pendre bon mester.
E per assò conseyl-te, fil, que bon mester eleges.
en estament de burguès, e vulrien que lurs fils fossen burgezes; e no és en
tot lo món negun uffici ten dampnós ne que ten poch dur.
en alcun mester e aurà goayat tant que son ensassor serà burguès, e en
lo burguès comenserà a declinar son linatge. E sabs per què? Per so cor burguès
despèn e no guaya, e à fils e cascú està ociós e vol ésser burguès e la riquea
no pot a tuyt bastar.
en los mesters damunt dits. Hon, aquels qui són en lo pus bax uffici en honrament
dezigen a pugar cada dia tant que cien en lo cap de la roda sobirana, en
la qual estan los burguezes; e cor la roda s'à a girar e a enclinar a aval, cové
que huffici de burguès caya a aval.
so cor mengen massa e traen poch de mal; e nul home no fa ten gran affany
a sos amics con burguès pobre, e en nul home no està tan ahontada pobrea con
fa en om burguès.
burguès. E sabs per què? Per so cor no trau mal en so que dóna; e, cor home
és fet a trebayar e a trer mal, qui fa son fil burguès fa contra so per què és fet,
e per assò és més punit aquel uffici que altra per nostro senyor Déus.
que
a tenir justícia àn en guarda los hòmens qui
guarda són pus obligats que altres hòmens.
prelat; cor yo o tu o aquel no som obligatz mas a
lo rey és obligat a mi e a tu e a aquel, so és a ssaber, a tots los hòmens qui són
en sa seyoria.
menys dezirable, e aytant con príncep ha a més cozes a respondre que altre
home, d'aytant li deu més ésser ajudat que a altre home.
príncep és endressament de son poble; e
fa del cors és la mort del cors, enaxí malvat príncep és mort e destrucció de
son poble.
so cor lo fa senyor de molts hòmens. On, con tu, fil, veges que
home axí con
natura; e tem-lo, cor és senyor de tu e de tants hòmens; e honra
Déus l'à honrat sobre tu e sobre tans hòmens meyors que tu.
so que lo cors ab sos membres s'ajut de sos feliments; e per assò príncep, per
so que ajut a sson despoderament, deu tenir ordonat son regne ab hòmens bons
qui li ajuden a règer son auberch e son regne.
són destrucció de la senyoria e de la honor del príncep, e destrucció de
seyoria e d'onrament de príncep és destrucció de príncep, e destrucció de príncep
és destrucció de terra e de pòbol.
consayers e de sos malvats officials; e si malvat poble fa malvat senyor, bon
poble fa bon seynor, cor si no ho fehia saguir-s'ia que mal e mal sa convenguessen
pus forment que bé ab bé.
enganadors, con ha príncep. On, qui dezira ser príncep no tem los perils
qui vénen per los hòmens damunt dits.
doncs desama lo sabater qui t'à fetes tes sabates e desama lo sartre qui t'à feta
ta gonela, cor pus obligat és lo rey a fer de tu justícia que lo sabater a fer a tu
sabates ne
que amant e honrant e tement ton senyor terrenal sies amador e honrador de
Déu, e que temes son poder.
amat, honrat e tamable; e si sens colpa ést en sa ira e
fas reverència a sos officials, pus amable e pus agradable ne seràs a la justícia
de Déu.
per doctrina de paraules e per eximpli de santa, honesta vida.
que ya avem parlat en lo Libre de orde de cavalaria, enaxí en lo comensament
foren elets hòmens bons e sants e devots per tal que pregassen Déu per
lo poble e que mostrassen a hom bons nudrimens e bones custumes, per tal
que home pogués reebre la gràcia de Déu.
per so que per los fruyts temporals no fos embergat lo divinal offici. E per
assò foren establits clergues per parròquies e per locs a cantar misses e ohir
confessions, e a preÿcar a les gents qui trebayen en los fruyts dels quals viuen
los clergues.
prelat, so és a ssaber, bisbe e archabisba, cardenals e apòstoli, e que vivissen
dels béns qui sobren als clergues simples, e que tenguessen en orde e
en regla los uns los altres, segons que són en pus alt grau e uffici.
quals donassen lo tresor de santa Esgleya, lo qual lur és comanat per tal que
santa Esgleya ne sia pus misericordiayant als pobres de Crist, e que
forts e més tamuda.
no li fos desús per seyoria. E per assò àn, fil, los clergues senyor qui és
príncep celestial, so és, prelat; e sotsmès fo príncep terrenal a prelat, a perseguir
aquels qui serien condampnats per sentència de prelat.
en aquest món no són nuls hòmens tant honrats con los clergues, segons que
tu pots veer al sagrament de l'altar e en les altres cozes. On, si tu ést obedient
e honres los clergues, tu seràs honrador de Déu.
lo pus perilós offici qui sia, cor nuls hòmens no prometen tan fortment a contrestar
al diable e a la vanitat d'aquest món con fan clergues, ne nuls hòmens
no són ten honrats per Déu con clergues; e clergues prometen més cozes a servir
Déu que altres hòmens.
hòmens e no y fos més de peril, fóra contrarietat enfre
la justícia de Déu. E cor assò no sia enaxí, doncs per la justícia de Déu no són
nuls hòmens tan fortment punits con malvats clergues.
te cové tenir sospès, que no torn en terra d'on és axit, per tal que sia sobrepugat
a honrar e axelsar santa Esgleya e la fe cathòlica, a ssignificansa de honrar
e loar e servir Déu.
renunciament de la vida [a]ctiva. On, sàpies, fil, que lo comensament d'aquets
hòmens religiozos fo en los ermitans, qui per gran amor e frevor, la
qual avien a Déu, se
Déu.
de les erbes e vestir sillici per destrèyer la carn. Mas cresqueren los ermitans,
e ajustaren-sa a tenir regla e orde e alageren mayor, so és, prior e abat; e
ffeeren monestirs en los deserts per fugir al món e per fer penitència e per tenir
aspitalitat.
per preÿcar e per hoyr confessions e per mostrar theologia e per confondre
peccats hí errós e per pacificar los hòmens. On, aquets aytals estan enfre nós,
a curar nostres enfermetats.
béns temporals ne no
vestiments e loncs a ssignificar humilitat e honestat; e questes són almoynes a
ssignificansa de pietat, caritat.
cor, oració, devoció, obadiència, consciència e les altres cozes semblants a
aquestes, són, fil, tresaur e riquees de religiozes. Hon, si tu, fil, ames orde de
religió, ab aytals riquees t'í covendrà a entrar e perseverar.
Cor benuyrat religiós gita totes cozes de son coratge per so que no y sia altra
coza mas Déu. On, si
coratge qui sia és de fals ypòcrita religiós. E saps per què? Per so cor és
pus contrari a religió que altra home.
de duptanse de fe e és comensament de error e infàmia de santa vida. E malvat
religiós és lo pus menyspreable home qui sia.
diners, possecions, volentat, libertat, per aver religió. E no ten solament los
hòmens desemparen aquestes cozes damunt dites per religió, que les vèrgens
e les vídues e les altres fembres qui són en religió se meten en càrsers e en
monestirs, dels quals nul temps no hixen, per tal que adoren e servesquen
Déu.
ab los cathòlics en via perdurable. On, aytal obra sàpies, fil, que ha mester
senyor Déus Jesuchrist a sent Pere con li dix e
les sues oveles.
errats e no donava poder e saviea, Déus auria defaliment en ses paraules; e si
Déus constrayia la volentat al home que ó volgués per forsa, destroyria lo
franch arbitre, per la destrucció del qual seria destruït mèrit e no seria Déus
just. Hon, a conservar franch arbitre e a encarregar santa Esgleya que endressàs
los errats, volch lo fil de Déu pendre mort en carn humana, per salvar son
poble e per axelsar santa Esgleya, en la qual Déus ha honrat tant home.
cor bona coza és convertir hom errat segons bonea, justícia, misericòrdia, pietat,
larguea divina, la volentat divina cové que ó vula; e cor ó vol, per assò à
donat poder al papa e als cardenals e als altres prelats e clergues, de riquees e
de jents e de sàvies perssones qui àn lo saber.
de la fe cathòlica. E los crestians àn poder que a alcuns infans fils dels
infeels la mostren per forsa, per tal que n'agen conaxensa, e per la conaxensa
agen consciència de ésser en error, per la qual consiència és possíbol coza
que
aquesta manera no ama, per so que los jueus e los sarraïns no fugen en altres
terres, ama més los béns d'aquest món que la honor de Déu ne la salvació de
son proysma.
muyer. Hon, qui no
que Déus li à donat en donar los béns temporals. E molt sarrayn seria crestià
si veya que aquels qui
per les gents. Hon, qui la desonor que hom fa als batayats no castiga, no usa
del poder que Déus li à donat, ne no vol que
de Déu.
les terres hon estan los ydolàtrics e
terres e de diverses nacions
lenguatge e nostra fe, e que
terra, per tal que aquels sàpien nostra fe, la qual ignoren e la creurien si la sabien,
cor hom sens fe, ydolàtrich, lauger és a convertir.
per salvació de son proysma, e apendria si era qui li mostràs lo lenguatge, e hiria
preÿcar la paraula de Déu si era qui
establits a diverses lenguatges a apendre ne no és qui
e lur perssona e lurs gens, si avien ajuda de santa Esgleya a conquerir les terres
que à perdudes, les quals tenen a sa desonor los infaels. E si a
donats
No serien hòmens aquels qui ab meyns de renda consentirien a ésser bisbes?
E qui espera que Déus li meta en cor de ordonar aquestes cozes damunt
dites tempta la volentat de Déu, qui ó vol segons que la crou na dóna
significansa.
al poble dels crestians, alguna escuza aurien. Mas Déus vol tant que per tot lo
món s'escampen, que tants n'à muntiplicats que a tot basterien; e los frares qui
serien màrtirs preycarien, per fama e per devoció, pus fortment nosaltres a fe
e a devoció que los frares qui són enfre nós.
s'í pren, e santa conversació d'òmens e sacrifici de sanc sagrada en cors d'ome
qui mor per honrar Déu, e hom hi fa són poder per oració e per almoyna e
per penitència, afflicció e devoció, con poria ésser que per longa continuació
e perseveransa los errats no gitàs hom de la error en què són? E si assò era inpossíbol,
seguir-s'ia que error e falsetat agués mayor poder que les cozes damunt
dites, e c
és ver.
lo món en los apòstols que no és ara en lo temps en què som; ne rahons fundades
sobre actoritats no reben los infaels. Doncs, covinent és a convertir los
infaels ab lo Libre de demostracions e la Art de trobar veritat, la qual los sia
mostrada per tal que ab ela los combata hom lur intelligència, per so que coneguen
e amen Déu.
benuyransa o pregar Déu dels béns qui
e entén e ama Déu, e so per què adora Déu; la segona és con la bocha
nomena e parla so que l'ànima membre e entén e ama; tersa és con home,
faent bones obres e cogitant e amant bé, fa oració a Déu.
cor lo cor e la bocha cové que
On, si tu no pots tenir ton coratge a so que nomenes con pregues Déu, ages noveles
rahons e novels pensaments a pregar Déu per so que, per l'atrobament
de les noveles rahons, pusques costrèyer ton coratge a concordar-lo ab les paraules
que diràs.
l'altar e fe devant ta fas lo senyal de la creu. Ab los huyls corporals guarda
en la crou, per so que la tua ànima aya remembrament de la santa passió de
nostro seynor Jesuchrist. Leva los huyls de ta ànima e tes mans a Déu, e beza
la terra per humilitat e per significanse que d'ela ést vengut e sots ela torneràs.
Saluda la crou dient:
Digues lo
crucem tuam redemisti mundum." Pater_noster en remembransa
de la pasció de Jesuchrist, quiAve_Maria
saluda la regina del cel, nostra dona sancta Maria; e en los àngels e en los
sants de glòria adora nostro seyor Déus.
en altra loch, si és pus covinent a adorar —cor per la multitut de les géns és
enbergada oració—, e en aquel loch tu fé oració. Primerament adora Déu en
los
saviea, amor, vertut, veritat, glòria, compliment, justícia, larguea, misericòrdia,
humilitat, seyoria, paciència.
dón esperansa, per so que en eyl te confiys a tes necessitats. Demana a Déu caritat,
per so que l'ams e que ams tu matex e ton proysma. Demana justícia, per
so que temes la justícia de Déu e que tu matex te jutges en est món a sostenir
trebays per amor de Déu e per satisfer a tes colpes. Demana a Déu lum de saviea,
per so que illumín te ànima de les carreres de Déu, e que sàpies e vules
illuminar aquels que són en tenebres. Demana a Déu fortitudo contra gola, lutxúria,
avarícia, envege, accídia, erguyl, ira. Demana trempansa en ton menyar,
boure, parlar, vestir, despendre, dormir, vetlar.
Déu les vertuts demon dites que demanar sanitat ne vida ne dinés ne honrament
ne fils ne possecions ne altres cozes semblans a aquestes, cor per totes
estes cozes pot hom ésser en la ira de Déu e pot hom anar en infinits turments;
e per les vertuts va hom ésser benuyrat en la celestial glòria, qui tots temps
dura.
que às, lo qual no deries per tot lo món. Prega per ta muler e per tos infants,
si tant s'és que n'ages, cor gran gràcia fa Déus a home con li dóna muler, infants,
qui sien sos servidors. Prega per ton senyor terrenal, cor Déus lo t'à donat
per so que
de Déu.
apòstoli e per los cardenals e per los prelats e per los prínceps, per los
religiozos, per tot lo poble dels crestians, que lur dó gràcia que sien defenadors
de la santa fe cathòlica, e con la exalsen a honor de la santa passió de
Déu, la qual sia honrada per la santa Esgleya en lo loch on fo mort e viu lo fill
de Déu, per honrar la santa Esgleya e tot lo poble dels crestians. Per los jueus,
sarraÿns, tartres e per tots los altres infaels, ffé, fil, oració, per so que Déus lur
dó lum de gràcia con pusquen ésser convertits a la santa fe cathòlica e que
Déus, per sa pietat, los dó procuradors con agen preÿcadors qui
en la via vera sens paor de mort.
greus trebays per los peccats que àn fets, als quals trebays són ajudats en
est món per los vius con preguen per éls e con fan almoynes per amor de Déu.
prega
ten amables a Déu que, per muntiplicar lur glòria, són exoïts aquels qui en est
món los preguen e
de Déu, e fé gràcies a Déu con t'à donat ésser e so que às, e fé-li gràcies con
no t'à fet contret ne infeell ne péra ne altra coza qui no és ten noble con lo ésser
que t'à donat.
grans són los béns qui vénen per trebays, cor per trebays en paciència és hom
agradable a Déu, e trebays mortifiquen en la ànima les vanitats d'aquest món.
e, per assò, recurri a la regina de tot lo món e als sants de paraýs, e pregue
que eyls graesquen per tu so que tu no pots grayr; cor, aytant con són
més e pus nobles que tu, són pus covinents a grayr los béns que t'à donats, que
tu no ést.
l'esgleya no guarts los hòmens ne les fembres ne escolts lurs paraules, cor torbament
n'auries en ta oració; no demans de noves per so que no gits Déus de
ta ànima. Aprín tant de latí que entenes la missa, cor si la entens pus agradable
na serà ta oració a Déu.
devoció ne saps contemplar longament en Déu per affecció de coratge e per
axelsament d'enteniment a Déu e per remembrament de paraules de Déu.
qui no sap entendre, e molt hom ha volentat qui no sab amar. Hon, si tu,
fil, sabies membrar e entendre e amar les paraules de Déu, tu series repozat en
hoyr les paraules de Déu, e series làs e ugat con no les hoyries.
vols alegrar, consolar, repozar ta ànima, encontinent te dóna en oració, cor
oració ha ten gran vertut que tot home trebayat, irat, desconsolat, ahontat,
honra, consola, repoza, alegra. E saps per què? Per so cor oració és migà enfre
home e Déu.
humils vestiments e streta vida. E sabs per què? Per so cor les contràries
cozes d'aquestes embarguen oració e giten Déu de la humana pensa.
e si às ten dur cor que no pusques plorar, dafaliment às d'amor e de contricció.
Hon, per mortificar ta sensual natura, que
pare e ta mare, o alcun teu amich que molt ams, hom t'auseya davant e que él
te requezés ajuda e que
E con ta natura corporal se comenserà a moure, gita totes cozes de ta ànima
sinó Déu, e remembre la sua pació, la qual sostenc per tu, e remembre los
grans peccats que às fets, cor totes estes cozes te seran occasió de plorar.
munts e ffug al segle, e fé aspra vida e està sol, hí ymagina les grans penes infernals,
les quals sostenen los infernats. E ta ymaginació muda en diverses
maneres de turments, cor adoncs ploraràs. E dementre que ést en loch e en
temps, plora e adora, fil, lo rey del cel, cor tots los infernats aurien perdurable
glòria e fugerien a trebays infinits si sola
nostro senyor Déus.
Hon, aquesta ànima sàpies, fil, que nostro senyor la crea de no
ventra de la fembra prenys ajusta-la ab lo cors enjenrat, e del cors e de la ànima
és fet l'infantó en lo ventra de la fembre.
On, tot ço que fa la ànima, fa ab aquests
obren en Art de trobar veritat, cor
obra à la ànima en sos poders con pren lo objech membrant, entenent, amant;
altre com lo pren membrant, entenent, ahyrant; altra, com lo pren oblidant, innorant,
amant o desamant; altra, com lo pren compostament de les tres maneres
damunt dites.
ymaginativa, racional, mutiva. Mas en los arbres no à ànima sensetiva ne en
les besties no ha racionalitat, e en la ànima del home són totes
diu hom que ànime d'ome participa ab totes criatures.
o de la bèstia per raó de la alemental natura. Ànima sensitiva és lo poder
per lo qual àn les bèsties e les aus e los hòmens
ymaginativa és poder ab lo qual himagena les cozes corporals. Ànima racional
és la essència qui à poder de membrar e entendre e voler. Ànima mutiva
és lo poder per lo qual se mouen les plantes e les bèsties a assò que dezigen, e la
ànima del home a so que ama.
que li offeren los
ofer-ó en la pantacia a l'enteniment, e puxes lo enteniment puge més a ensús
en entendre Déu e àngels e les cozes intellectuals, les quals la ymaginativa no
pot ymaginar.
la himagenativa ajusta so que pren de les cozes corporals e entra-sse
pantacia ab so que pren, e enlumena aquela cambra per so que l'enteniment
pusca pendra so que la ymaginativa li offer. Hon, con per alcú accident assò
se desordona, adoncs esdevé l'ome pantàstich e à gros enteniment e és orat.
és coza immortal. E per vertut e per miracle de Déu, qui segons ses obres le
vol guardonar en paraýs o en porgatori o en infern, roman en sos
damunt dits vertut, per la qual vertut pot membrar e entendre les cozes corporals
sens la ymaginació e sens los seyns corporals.
coses spirituals e entellectuals, les quals no poden ésser ymaginades; cor, enaxí
con los huyls àn
offici de ymaginar so que és corporal, e
e qui és spiritual. Hon, con l'enteniment sia pus alt en vertut que la ymaginació,
per assò pot entendre so que la ymaginació hymagena; e sobrepuya
la ymaginació, qui no pot ymaginar so qui és de natura intellectual.
en què ara ést, mas vol-les te dir per so que les desigs saber en lo temps que
les poràs entendre.
ans va en paradís o en porgatori o en infern, segons què aurà perservit.
Mas la ànima vegetable e sensetiva e himaginativa moren en la mort del cors.
E sabs per què? Per so cor són de la natura del cors, qui és de natura
corrumpable.
son cors, mas no y serà mester l'ordonament de les potències de la ànima segons
que és mester en aquest temps en què som, cor del dia del judici en avant
no mengerà hom ne bourà ne geurà ab fembre ne aurà cors corumpable. E sabs
per què? Per so que eternalment sia significansa de la justícia de Déu.
d'aquels se fa de la matèria que
fembre à per la manera de reebre con és empreyada.
home, per assò és lo cors corrumpable. Hon, a ssostentar lo cors cové que hom
manuch e beva e dorma e vetla e alèn per atrempar la concordansa e la contrarietat
dels elamens.
per aquets
sostenta, cor la calor natural consuma cada dia la humiditat del cors. Hon, si
en lo cors no entrava odorant, gustant de la humiditat qui és en les cozes defores,
com la calor auria consumada la humiditat, lo cors seria mort.
alenar, nuyl hom no puria viura. Hon, per assò, sia a tu regle general que
sies atrempat en ton menyar e en ton boure e en odorar sà, subtil àer. E odora
odors qui no corrompen les humors en les quals se mesclen les cozes d'on lo
cors pren vida.
huyls ab què hom vou, en aquels és lugor, e los objecs que hom vou àn lugor.
Cor sens que lugor no fos en estes
d'estes
del sol e del foch, adoncs hom no pot veer.
en tes oreyes ab ajuda de l'aygua, qui reeb l'enprenta de lo naframent qui
és fet en l'àer. Hon, con l'àer e l'aygua se descovenen en lo serveyl e en les
oreyes, per aquela inconveniència no pot passar la conveniència de l'àer nafrat
ab l'aygua, hon se forma lo sò, a donar hoÿment a tes oreyes. E per assò
los hòmens són sorts e no hoen; e per l'oyr que no àn són muts e no saben parlar,
cor per hoyr aprenen los infants a parlar e a menar la lengua segons les
vous que hoen.
del foch e de l'àer, cor lo foch e l'àer àn natura de pugar a ensús l'alè qui dexen
e puge per ton nas, tirant l'ayra qui participa ab lo cors de les cozes odoratives,
qui són vaporatives. E aquela matèria, amena-la ton alèn a ton nas, on
sens la odor, e en aquel loch prenen-na tes humors secor a lurs mesclaments,
segons que les odors se covenen ab le disposició de les humors, e per assò pur
ar fortifica les humors, e ar corrumput les corrump.
qui són dejús la lengua. E en lo gutoró, on les venes àn lur raÿl, comensa lo
mesclament de la humiditat de les viandes e de la humiditat qui és en les venes;
e adoncs ven, fil, sabor a ton carcayel segons la calitat de les viandes.
Mas, con se descové l'àer qui és en les venes de la lengua ab les viandes que
manugues, e assò per malautia del carcayel e per no usansa de les viandes,
adons les viandes qui són dolçes te paren amares.
com és tocat en eyla. On, l'aygua e la terra senten en primer, e lo foch e l'àer
enaprés; emperò tant són ensemps los sentiments, que la ymaginació no pot
ymaginar temps primer ne darrer enfre lo sentiment de la terra e de l'aygua, ab
lo sentiment del foch e de l'àer. Mas, cor lo foch e l'àer són dedins pus fortment
que la terra ne l'aygua, per assò és entès que per la terra e l'aygua sent
hom anans que per lo foch e l'àer; e, encara, cor lo cors aytant con és de pus
grossa matèria, aytant és pus tocable, e on més és tocable, més és sensibla, ab
que sia animat.
és sobra l'àer, e l'àer és sobra l'aygua, e l'aygua sobre la terra, enaxí en los
corsos alementats compots és lo contrari, cor la calor natural és més dintra lo
cors que neguna de les altres proprietats dels alaments, e l'àer més que l'aygua
ne la terra, e la terra és més prop als térmens forans del cors que l'aygua.
E assò és segons més e meys de la simplicitat dels alaments, cor en los lochs
del cors pus prop són los alaments, segons esguardament de simplicitat, en los
uns locs del cors que en los altres.
me
amar Déu. On, si tu, fil, ames vida corporal, ama sanitat, cor per sanitat la
ànima e
spiritual, ama e tem Déu, cor per amar, tembre Déu viu la ànima en vertuts e
esquiva los vicis e
miyana, subirana. La carrera juzana és de peccats; la migana és vida activa;
la subirana és vida contemplativa. Hon, con la vida contemplativa sia pus
prop a Déu e pus luny de peccats que la vida activa, per assò la vida comtemplativa
és pus noble que la activa.
vida mundana, per so que agen los delits temporals. On, aquels viuen
quant a el cors, mas quant a l'ànima moren en peccat e en colpa. E per assò,
fil, no vages per aytal via que mena hom a mort perdurable.
los homes qui posseexen les benananses d'aquest món per entenció que
bé per la amor de Déu, e àn muyer e infants e àn los dalitz d'aquest món
ordonadament, los quals graexen a Déu e
Hon, aytals hòmens àn aquest món e l'altra.
Déu ab dejunis, oracions, pobretat, contricció, meynspreament d'aquest
món; on, aquets hòmens, fil, àn l'altra segla mils que
via miyana. E saps per què? Per so cor donen aquest segla per l'altra e desemparen
les benuyranses d'aquest món.
hon, si t'és amable la carrera juzana, remembre con poch dura la vida d'aquest
món ne con la mort no segura los hòmens jóvens, ne hom no viu dementra
dorm ne dementra que és hom irat, trist, temorós e à passió e trebay per
malautia o per altra coza.
més vegades és hom irat e trebayat que alegra ne pagat; hon, con ten breu sia
la vida en esta carrera juzana e ten longa sia la mort infernal a la qual hom va
per aytal carrera, ffol seràs, fil, si elegs la carrera juzana.
de la via juzana, cor en la via miyana ha uns officis pus nobles e pus alts que
altres. E sabs per què? Per so cor són pus prop a la via contemplativa.
luny de la via migana, cor enaxí con en la via activa ha alcuns officis qui són
pus prop que altres a la via juzana, enaxí en la via subirana ha alcunes religions
pus luny de la vida activa que altres.
vida contemplativa que los altres. E sabs per què? Per so cor en la vida contemplativa
ha alcuns officis qui són pus prop a vida activa que altres. On, si
entres en religió, si fer-ho pots ages aquel offici qui és pus luyn a vida activa.
e ages lo gran Libre de contemplació, per lo qual la vida contemplativa
és dezirable a contemplar nostro senyor Déus.
en l'ànima qui
s'acosta l'ànima virtuosa a Déu, la qual va en paradís con lo cors mor; e la
mort espiritual, qui és en l'ànima pecadora, estoge lo cors a sostenir eternalment
foch infernal e v
cors en gran viltat en quant lo fa despoderat e metra dejús la terra, e fa
de vèrmens e fa
sendra.
saps qual hora te vendrà ne on ne per què ne a qual mort morràs. E cor saps
que a morir às e totes les cozes damunt dites ignores, per assò mort és
temabledora.
vous soterrar e podrir sots la terra te donen significansa que aytal con eyls són,
seràs; enaxí con eyls són oblidats e desobeÿts per lurs fils e per lurs parents,
enaxí seràs oblidat e desobeÿt.
ferà venir de les gents. E assò que às, temps serà que ho posseyran hòmens qui
no
què? Per so que posseýs sos béns. E assò és eximpli a tu e a ton fil, si
doncs, fil, la mort de la ànima, amar-la-às per so que ton fil age tos béns, per
los quals per aventura amarà ta mort?
de la ànima, cor a mort corporal no potz fugir e pots fugir a mort d'ànima. On,
so a què hom no pot escapar, per què és temable? Ni la mort del cors, qui ten
tost passa, per què és pus temable que la mort de la ànima, qui tots temps
dura?
murire si
morisses, sí degres murir voler per loar ton Déu; e si ara, que no pots fugir a
la mort, no vols murir per honrar Déu als infels qui
quant meyns no volgres murir si fos possíbol coza que tu no murisses!
foch perdurable? Ne qual te val més, o murir a mort dezirable per honrar Déu,
o morir a mort ahirable, la qual auciu home mal son grat e sens que no n'à grat
ne mèrit de Déu?
cor sens mort hom no y pot passar, ne per nula coza no y pot hom anar ten
honradament con per mort, ne per nula manera no pot hom ésser ten semblant
a sson Déu Jesuchrist con per mort. Hon, con assò sia enaxí, per què temps
murir per ton Déu? Ne per què no temps murir a mort per la qual no ages grat
de Déu?
passats d'esta vida? Ni hon és Alexandri, qui fo senyor de tot lo món? Ne qui
és qui parle d'éls ne d'éls a honrar s'entrameta? E veges, fil, con són honrats,
celebrats, remembrats, pregats, los apòstols e
per la amor de Déu.
murir per honrar Déu que per viure e honrar Déu. E saps per què? Per so cor
meyor coza és murir per honrar Déu que viure per honrar Déu. E assò qui és
melor e pus noble és la major occazió per què hom és.
e dafaliment és de caritat; e per assò no volem murir per so que Déus
sia honrat, ni fem so per què som, ni mortificam lo cors per so que l'ànima
viva en Déu. E cor en lo temps en què som no fem so per què som fets, és
peril e pahor que
de Déu.
fil, los hòmens ypòcrites fan falces semblanses e fan semblant a les jents que
sien bons, e són mals e plens de vicis e de colpes.
no és digne; e per assò, fil, los hòmens qui àn vanaglòria fan alcunes cozes bones
e qui àn semblansa de bé per so que sien loats, honrats per les jents.
l'altra va en compayia ab falcia. Per la primera van, fil, los hòmens qui porten
humils vestiments e dejunen e fan aspra vida e dien paraules humils e devotes
e fan aparès que sien bons hòmens; e tot assò fan per so que agen honor e fama
de les gents.
són encavalcats, e qui donen e despenen e fan d'armes per so que les jents los
honren e que parlen d'éls. On, aquets àn ypocrezia en quant se mostren bons,
e són vils de coratge e de entenció; e de fets són vanagloriosos en so que
glòria e bon saber de so qui no és durable ne assò per què hom és creat,
cor home no és creat per donar laor de sí matex e que no sia loador de Déu.
cozes semblans a aquestes, són donades per so que hom n'age vanaglòria! E
ten laugerament e ten breument de temps és, fil, passada la fama e la benuyansa
que
van, fil, tants hòmens qui fan aparès que sien bons hòmens per so que pusquen
enganar les jents! Cor ab semblansa de bé engana hom anans home leyal
que ab semblansa de mal.
hom se guart d'ome fals ypòcrita, ha fil!, qui és qui d'aytals hòmens se puscha
guardar ne qui pot ésser assegurat de aytals hòmens?
no
de fer bones obres, àn alcuna raÿl de ypocrezia e de vanaglòria, per la qual perden
lo mèrit que aurien si vanaglòria no amaven ne ypocrezia. Hon, fer bé secretament
no fo comensat per àls mas per so que hom no n'agués vanaglòria.
home. E saps per què? Per so que hom lou él e que
envega sa laor. E molt home és ypòcrita e vanagloriós e no ó cuyda ésser. E
saps per què? Per so cor tant ama ésser honrat que no conex sos faliments.
dementre que li diràs mal d'altre te consebrà amor per so cor se cuyderà que
d'él vules bé dir. E si vols ésser meynspreat, desamat d'ome vanagloriós, reprín-lo
en los faliments que fa contra son senyor Déus.
és occazionament per lo qual ve la fi. Hon, si tu, fil, vols aver conaxensa
de temptació, en
angelical, segona és diabolical, la tersa és de
que fasses bones obres; e per so que
conseya altra, per so que per aquela sies ocazionat a fer bé; cor, con tu seus a
la taula e manugues e beus ab gran atalentament, adoncs te conseya l'àngel
en ta consiència que tu ages atrempament en ton menyar e en ton boure. E saps
per què? Per so que sies obedient e que contrasts a glotonia, qui és peccat mortal,
e que ages abstinència, continència, qui són vertuts.
que fasses almoyna o alcú altra bé per so que n'ages vanaglòria, qui és
peccat; o conseyar-t'à que fasses alcun peccat venial, per so que per aquel te
pusca induir a fer peccat mortal, e axí de les altres coses semblants a aquestes.
fill, que la temptació angelical en lo comensament dóna trebay e greuge a la
natura del cors. E saps per què? Per so cor lo cors ha natura que anans és apareyat
a fer mal que bé. E con lo cors és pus contrari a fer bé, mayor mèrit n'à
la ànima si li fa fer bones obres.
fer lo bé, la ànima, qui mils se cové a fer bé que a fer mal, à alegra e pagament
del bé que fa; e lo cors, qui en primer era nuuayós e perarós, fa ésser diligent
en aqueles cozes en què la ànima lo fa trebayar per so que fassa bones obres.
fa pagat lo cors a comensar mal e fa a la fi trista la ànima, qui ha consciència
del peccat e del mal que fa adoncs con consent al demoni, qui és son
enamich.
sos vestiments per so que
on, aquesta temptació és engenrada de vanaglòria e de lutxúria.
hom altre ab semblant de mal per so que atrop en eyl paciència, leyaltat. Hon,
ab dessimulació e ab les altres cozes semblans a aquestes, tempten los uns hòmens
los altres, segons queLibre de contemplació.
la temptació espiritual se fa en l'ànima e en sos poders, so és, memòria, enteniment,
volentat; e temptació corporal se fa en lo cors e en sos
corporals.
mala temptació. Mas cor l'ome és frèvol e és appereyat de obeyr al demoni e
a ssa natura matexa, qui és corrumpuda per peccat, e cor tant home és vensut
per ésser temptat, per assò te consel, fil, que tu, aytant con pusques, fug a les
temptacions diabolicals e a les temptacions de les fembres e dels mals hòmens,
per les quals hom cau en la ira de Déu.
deu nodrir son fil
natural; cor, enaxí con natura seguex son cors e no
los infantz en lo comensament s'acustumen a bons nudriments o a mals.
l'altra a l'ànima. Aquela qui és del cors se fa en los
quals són veer, hoyr, odorar, gustar, palpar. Los nudriments espirituals se fan
en les
e en la volentat.
deu ésser cusc de son fil per so que veya e perseba a quals nudriments s'acustuma
ne s'enclina; cor per los nudriments del cors s'acustuma als nudriments de
la ànima, e per los nudriments de la ànima s'acustuma als nudriments del cors.
son fil a veer tals cozes d'on no
bels vestiments, hon s'engenra arguyl e enveya e messió, e axí de les altres coses
semblants a aquestes.
e esturments, e les altres cozes qui donen moviment de lutxúria, és verí e
túxech en lo remembrament e en l'enteniment e en la volentat de son fil, per
lo qual verí e túxec guasta e malmet los béns que li lexa, e enprezona sa ànima
en foch perdurable. Hon, a mortificar aytal verí ha mester paraules e libres
qui parlen de Déu e del meyspreament d'aquest món, anans que
sia multiplicat en custuma.
s'enmalautex lo cors; e per assò l'infant no deu ésser nudrit en loc malsà ne
no
cogitacions.
natural, no deu ésser nudrit sinó ab let tan solament, cor altra vianda no li
cové per assò cor la calor natural no és en sa forsa e no pot coura la vianda. E
per assò són los infants tiyosos e postermats con hom los dóna la vianda per
forsa, que natura no pot coure, e per la posterma moren molts infants qui viurien
si tant no menyaven ne bavien.
a menjar segons que eyl ó raquer, e no li deu hom donar a maytí ne a barenà
sinó pa, si
menyar adoncs con és temps de menyar. E con los infants mengen de les cozes
delicades més que no requer lur natura ne la riquea de lur pare, per assò
són malauts molts infants e pobres molts hòmens.
dies; e vi massa amarat és occazió que hom sia enbriach si beu vin fort. E salçes
forts cremen les humors e destruen lo servel e la calor natural. Hon, totes
aquestes cozes e moltes d'altres són noïbles als infants.
per lo trebay que fan los infants en jugar s'escalfen e s'obran los porus, d'on
hix la calor natural en vapor e en suor; e per massa vestir los porus no àn ab
què fredor los tanch, la qual fredor los tancaria e seria conservada la calor natural
en lo cors, e la digistiva ne saria pus forts e les viandes que
més per lo trebay que fan, ne serien enans digestes.
ploren no és moviment natural, ans és contra lo servel, qui
dispozició que auria. E per assò més nou als infants lo bres que
ploren per so cor no
bressar.
e per assò destruu-se lo serveyl, e à hom àvol alèn e àvols dents e àvols
huyls e glànoles e porcelanes e molts d'altres mals; e per assò los infants qui
són tozos són pus sans e les humors males són acustumades de enar a enjús,
hon no donen tant de dan con fan en los lochs subirans.
mare, e so que natura pert en los infants fils dels richs hòmens guay
fils dels pobres hòmens; e per assò obri tos huyls e veges de quals infantz
vouràs més sans e bels: o de fils de richs hòmens o de fils de hòmens pobres.
E sabs assò per què esdevé? Per so cor natura dóna covinentment als fils dels
pobres so que àn mester e als fils dels richs hòmens no
E sabs per què? Per so cor massa vestadures e massa vianda li ó veda.
te
fil, que con l'infant és vengut a covinent edat, que adonchs deu hom mostrar
a sson infant a membrar e a entendre e voler; cor enaxí con lo cors vol usar de
sos membres com n'és vengut en temps e en edat, enaxí la ànima vol uzar de
ses vertuts con l'infant és vengut en edat que uzar-ne dege.
nodrexen-los a ocietat, aquels no fan per què lurs fils sàpien membrar ne entendre
ne voler, cor ocietat e oblidar e innorància e no voler se covenen. E per
assò esdevenen, fil, los infants dels richs hòmens mals nudrits, e són pererozos,
flacs, niscis e inichs; e malmeten so que hom los lexa, cor no àn manera
ab què ho sàpien guardar ne defendre als hòmens certs, falces, traÿdors,
enganables.
home mal nudrit, per so que son fil no
sa fila en caza con va defora, que valria més que la menàs. Sabs per què? Per
so que no creegués la mala sirventa. E tal home comana a sson fil a home mal
nudrit, que valria més que
acustumar volentat en amar Déu e son pare e sa mare. Memòria qui membre e
enteniment que entena tamor, vergoya engenren volentat qui desama falimentz
e ama vertuts, e per assò infant deu créxer e deu ésser nudrit ab temor,
vergoya, per assò que age amor a bé e desamor a mal.
ni noblea de coratge per la qual vensa son trebay. E si l'infant és nudrit a dir
mal, con hoyrà ben dir aurà envege, accídia, ira, qui són peccatz mortals. E si
infant és privat e nudrit ab vils hòmens, fugirà als bons hòmens.
cogitar nobles fets per so que la volentat àm privadea de bons hòmens. E vols
nodrir l'enteniment de ton fil a ésser exalsat, elevat a entendre? Mostra-li
sciència divina e natural. E vols que age molt alt enteniment a entendre suptilment?
Mostra-li Art de trobar veritat e lo Libre de diffinicions e de comensaments
e de qüestions. E vols que ton infant àm molt Déu? Fé-li membrar e
entendre la viltat d'aquest món, e la bonea, granea, eternitat, poder, saviea,
amor e les altres vertuts de Déu.
altra, e moviment racional és atalentament o ahirament d'ànima a ésser o no
ésser.
ànima pot moure tes cogitacions de
altra.
la memòria se mou de membrar a oblidar, e d'ublidar a membrar; e l'enteniment
és mogut de entendre a innorar, e de innorar a entendre; e volentat és
moguda de amar a desamar, e de desamar a emar.
Hon, si tu saps la natura e la proprietat d'estes
sabràs; e si les sabs ordonar en ta ànima, moltes vertuts auràs.
la matèria és la segona entenció en esguardament de la forma. E saps per què?
Per so cor la forma és pus prop a la causa final que la matèria.
que la primera entenció se covenga ab los uns graus e la segona entenció ab
los altres.
les fules, per assò natura à la primera entenció al fruyt e la segona a les fules. E
cor home és pus noble coza que
dejús home en nobilitat, per assò ha Déus volgut que home sia per la primera entenció
e les cozes qui no són ten nobles sien per la segona entenció.
vol que hom age en eyl a servir, amar, conèxer, la primera entenció, e a les
altres cozes la segona. Hon, si tu às a Déu la primera entenció, amar-l'às més
per so cor és bo que per so cor t'à creat ne per so que
amar per la primera entenció que les cozes que deu amar per la segona; e
per assò pequen los hòmens contra Déu con amen Déu per la segona entenció
e sí mateys per la primera.
que rahó no y pot consentir; e lo segon moviment és con la ànima consent
raonablement o desconsent al primer moviment. E per assò és feta differència
enfre peccat venial e mortal, cor lo primer moviment no és en libertat
de rahó; mas cor la raó à en libertat de consentir o de contrestar al primer moviment,
per assò és lo mèrit o la colpa en lo segon moviment.
moviment corporal t'é a parlar, lo qual és en
és lo moviment que
l'aygua e la terra fan a enjús.
en altra; segona és aquel que
mouen de menor quantitat a mayor, e de no ésser a ésser; e lo ters moviment
és lo moviment que
a no ésser.
moviment és per veer, altra per ohir, altre per odorar, altre per gustar, altra per
palpar, e per assò són
d'aquest libre molt te sia car aquest capitol, cor molt és illuminada la ànima
con sap aver conaxensa dels moviments damunt dits a entenció de honrar e
servir son gloriós Déus.
cor bones custumes sien amadores e males custumes sien ahirables, e cor tot
home à en libertat de alegir bones custumes o males, savi seràs, fil, si lexes
malvats nudriments e prens bones custumes.
cor enfre bones custumes e consiència és feta pau; hon, per assò, malvats nudriments
e consciència són contraris.
malvada custuma que ab bona. E saps per què? Per so que l'ànima n'aga mayor
mèrit si costrey lo cors a reebre bones custumes.
les mercaderies en sa terra per goayar riquezes; mas, pus savi mercader series
tu, fil, si anaves per diverses terres e alegies les meyors custums que
trobaçes.
no la ams més que la vela per sa noveletat. E saps per què? Per so que aleges
la malor e ages en ira la piyor.
qui tant àn perseverat en mal, serien bones. E si les custumes noveles eren totes
males, comensament de fe seria mal.
en Déu; e acustume
ages en meynspreament esta vida mundana. E ages en custuma que ta consolació
sia en Déu, per so que li graesques los trebays que
e per los meus; e per so que graesques a Déu los béns que sens trebay te fa posseyr,
acustuma conaxensa en ton coratge.
ne pererós. E acustuma te ànima a membrar, per so que no oblits; e acustuma
ton enteniment a entendre, per so que hom no
a amar, per so que a Déu sies agradable.
per so que no oblits tos peccats; trempansa usa per so que no sies glot; fortitudo
ages per so que no sies vensut; abstinència usa per so que sovín demans
consey.
peccatz; e si vols aver audàcia ne noble coratge, acustume
nobles hòmens; e si
so qui és desamat per eyls.
en tes mans per so que no sies pobre; refrena ta lengua per so que no sies reprès;
escolta per so que entenes; demana per so que sàpies; dóna per so que
atrobs; rit so qui t'és comanat per so que sies leyal; mortifica ta volentat per so
que no sies suspitós; remembra la mort per so que no sies cóbou; ages veritat
en ta bocha per so que no ages vergoya; ama castedat per so que no sies sutze;
ages temor per so que ages pau; ages ardiment per so que no sies pres.
on que vages, e qui
emblades: tro a la mort seran ab tu e reprezenteran la tua ànima a Déu.
en los quals són conservades les espícies dezirades per la ordial matèria.
ne odores ne sentz; e tot so que tos huyls voen dejús la luna, tot és dels
alaments.
lo foch e l'àer són laugers e l'aygua e la terra són faxuchs; e per assò lo foch
e l'àer se covenen a ensús, e l'aygua e la terra se covenen a enjús.
e lo foch e l'aygua són contraris, e l'àer e la terra són contraris. E sabs per
què? Per so cor lo foch és calt e l'aygua és freda, e l'àer és humit e la terra és
seca.
e l'aygua, en quant és freda, és simple; e la terra, en quant és seca, és simple.
compozició d'altra coza. E saps què vol dir compozició? Ajustament de diverses
cozes mesclades en
e l'àer és calt per lo foch, e l'aygua és humida per l'àer, e la terra és freda
per l'aygua. L'altra manera és con tots los
alementat, axí con en lo meu e en lo teu e en los altres corsos hon són ajustatz
los
E saps per què? Per so cor en la primera són diverses e concordants de
en dos, e en la segona són diverses concordans e contràries de
què? Per so cor l'àer dóna la humiditat escalfad
fredor escalfada a la terra, e l'aygua refredant la terra refreda lo foch e l'àer.
E saps per què? Per so cor refreda la sequetat que lo foch reeb de la terra e la
calor que l'àer reep del foch e la humiditat que reep de l'àer.
fredor de l'aygua e qui dóna sequor al foch. E per assò l'àer ret al foch la calor
que
sequetat mortificada per la humiditat.
foch, e ret a l'aygua la fredor que
a l'aygua.
dites, se ligen e s'ajusten, fil, los elaments en
cor cascú elament volria ésser cors simple per sí matex, per assò cascun elament
serca con pusque aver sa simplicitat per sí matex en sí matex, sens que
no agués pació per altres elaments. E per assò és, fil, significada resurrecció e
glorificament en cors resuscitat.
fleuma, malencolia. Còlera és calda e seccha e és de foch; la sanch és calda e
humida e és de l'àer; la fleuma és freda e humida e és del aygua; malencolia
és freda e secha e és de la terra.
saps per què? Per so cor en les unes cozes són pus forts les compleccions que
en les altres; e per assò, segons los graus, són fetes concordanses dels uns elaments
ab los altres per sanar los malautes.
natura corporal; e per assò donen significansa que Déus és, jatzsia que sia
coza invesible, cor ci so quy és corporal és, jatzsesia invesible, bé
que sia coza invesibla qui no sia de natura corporal, e cia Déu.
ventura és so qui és desirat e ve a aventura, sens ordonament de pensa, e ventura
és esdevanir so qui no és aüt en entenció per cogitació de pensa.
agen poder sobre les cozes terrenals. Hon, segons que és la natura e lo punt
sotz lo qual nex l'ome, és aestrat e és fedat aquel home quant deu viura ni qual
mester li cové mils ni en qual terra li hixen mils sos negocis.
cor la ànima és forma del cors, per assò la seyoria que los corsos celestials àn
sobre lo cors no à poder contra la libertat de la ànima. E per assò moltes vegades
s'esdevé que no esdevé a home so que li és fedat segons los corsos celestials,
e accidentalment, per la libertat de franc arbitre e per discreció, esdevé
a home lo contrari de sso que li és fedat.
e per assò son poder moltes vegades fa esdevenir lo contrari de sso qui
és a home fedat o astrat, per so que ús en home de justícia o de misericòrdia o
de gràcia; cor, si la ànima, qui és creatura, pot desviar lo cors de sso a què és
fedat per so que ús de sa libertat, quant més Déu pot desviar la natura que
cors ha per los corzos celestials per so que ús de ses vertutz en home.
donen, segons que és ordonat; mas cor home tale los arbres e arranque les erbes,
per assò tol als corzos terrenals accidentalment so que és aestrat substencialment.
Hon, si home à poder d'estes cozes en les plantes contra astra e fat,
quant Déus n'à més poder en home!
home contret e les altres cozes semblants a aquestes; e a ventura atroben los
hòmens alcunes cozes que no cuyden trobar, e a ventura àn so que dezigen
sens que no fan lo perquè.
a ventura, e entín lo poder de Déu e huza de raó en so que feràs, cor los hòmens
qui
Déu, e aquels qui fan a ventura so que fan són enamics de discreció e de rahó,
qui és lum per lo qual l'umà enteniment vega so que home déu fer per tal que
sia endressat en ses obres e que no caya en la ira de Déu.
per lo demoni infernal; cor, enaxí con lo celestial pare tramès son fil, nostre
seynor Déus Jesuchrist, en lo món per restaurar lo poble qui era perdut, enaxí
lo demoni, qui és ple de malícia, ferà tot son poder e trametrà missatge Antecrist
per destruir lo poble que Christ à reparat.
con serà de edat on fo Jesuchrist con comensà a preÿcar, preycarà aytant de
temps con Jesuchrist preycà, e farà falsament miracles e prometrà grans dons
e darà dels béns temporals als hòmens so que li demanaran, per so que
e que
e forts rahons e semblanses derà per so que parega ver so que dirà. Hon,
per assò, fil, seria mester que hom se apereyàs de devoció e de caritat, per so
que no temés ses manasses e que hom agués forts rahons e demostracions contra
les sues.
farà; cor ara, en est temps en què som, són tants hòmens en error, sens que no
àn so que deziren ne no àn semblanses de miracles ne
ne
con Antecrist serà!
e vendrà Alies e Enoch, e esputar-s'àn ab él e contrestar-li-an a ses
falses rahons, e él auciurà aquels en aquela plassa. E, adoncs, nostro senyor
Jesuchrist no u volrà pus sostenir, la malícia d'aquel, e auciurà-lo devant tot lo
poble.
que Déus fóu a home, e per assò fóu Adam e Eva ésser desobedients a Déu. E
en lo loch hon nostro seyor Jesuchrist nos recreà, en aquel loc cové que Antecrist
muyre e perda son poder, a manifestar lo poder e la ordinació de Déu.
Hon, la primera edat fo, fil, de Adam a Noè, e en aquela edat aucís Caÿm son
frare Abel, qui foren los primers fils que Adam ach.
desconegueren Déu e vivien molt; e per assò tramès Déus lo diluvi, per tal
que
en què ere Déus dix-li que faés
sa muler e ab
de les bèsties e de les aus hi masés
perí per lo delubi.
tanta de pluya del cel que la mar puyà sobre la terra e sobre los muntz, e perí
tot lo món, acceptat aquels qui eren en l'archa.
a[n]às voure si troberia terra, e lo corp no tornà; e puxes tramès la coloma, qui
aportà per senyal
baxada e que la terra aparia.
altres moriren per lo diluvi. E cresqueren e montiplicaren les géns; e, cor
agren paor que altra vegada no retornàs lo dilubi, volgren fer ten alta torra en
Babilònia que, si lo delubi retornàs, que estorcessen de mort en aquela torra.
Mas, ans que la torra fos ten alta con éls la volien fer, tramès Déus a aquels qui
la torra faien diverses lenguatges, enaxí que los uns no entenien los altres; e
per assò no pogren puyar la torra segons que volgren; e ladoncs comensà la diversitat
dels lenguatges que ara són.
e ach
significar lo sacriffici que Jesuchrist féu de sí matex a morir per son poble.
Mas Déus tramès
humanitat de Christ fo en la creu per reembre lo humanal linatge, enaxí con
per lo moltó fo reemuda la mort de Ysach.