Vida de Sant Vicent Ferrer

II. Edició LA VIDA DE SANT VICENT FERRER [0] Escriu Miquel Pèreç a la senyora na Cirera d'Alpont, muller del magnífifich micer Pere d'Alpont, regent la Cancelleria ý del Consell del Rey, nostre senyor. [0.1] Molt magnífica ý virtuosa senyora, ab tan devot desig desigava veure vostra mercè traduhida de latí en romanç la vida del benaventurat sent Vicent Ferrer que, pochs dies ans que partís per a la real cort, me pregà que yo volgués pendre treball de traduhir de latí en valenciana lengua de aquest gloriós sant la història. E yo, conexent la poquedat ý pobrea de mon flach entendre, me volguí retraure en lo retret de alguna justa escusa. Mas, desigós de servir e plaure a vostra mercè ý mirant la sua santa ý devota demanda, no poguí escusar-me. E axí recorreguí a la lum clara del gloriós sent Vicent Ferrer que, puix era raig del clar Sol de justícia, volgués il·luminar la mia tenebrosa ignorància per a compondre aquesta sua santa vida. E, fermant les ànchores de la nau de la mia speransa en la virtut ý potència de aquest poderós sant, prenguí la ploma, traduhint de latí en valenciana lengua los maravellosos actes que d'aquest gloriós sant alguns famosos doctors reciten. Serà aquesta obra hun clar spill hon se veuran molts solemnes miracles per lo maravellós sant obrats, axí en lo temps que vivia com aprés de la sua mort santa. [0.2] És stat aquest excel·lent sant una campana per a despertar los qui en lo lit de ennegrides culpes dormien que a ben obrar se levassen, repicant per la entrada, per la exida e per la tornada del gran rey de parahís Déu Jesús, salvador nostre; és stat hun resplandent estel de l'alba que, axí com aquell estel les escures tenebres de la nit bandeja, axí aquest luminós sant les fosques tenebres de infidelitat bandejava; és stat hun diligent ortolà de l'ort de la militant Sglésia, denejant los carts,

spines ý males erbes de falses crehences per l'enemich de natura humana sembrades, edifficant ý plantant novelles ý fructíferes plantes de verdadera fe ý crehença; és stat guardià e custodi de la vinya del Novell Testament; és stat segur pilar ý columna de l'ediffici de la Sglésia Romana; és stat hun gloriós núvol donant pluja de profitosa doctrina per totes les parts on passava; és stat un sabut obrer de la militant Sglésia, dolant e apurant les pedres dels endurits cors dels hòmens ab lo martell de la sua santa lengua per fer-los disposts per a la composició del cathòlich temple. [0.3] E axí, virtuosa ý devota senyora, mirant yo de aquest excel·lent sant les grans excel·lències, hé seguit la lohable costuma de les formigues, que, en l'estiu de alguns dies que no tenia negocis, hé plegat de moltes parts tots los grans que hé pogut de les lahors de aquest lohat sant, perquè en l'ivern del meu estèril saber pogués governar lo meu pobre entendre per a compondre aquesta mal composta obra. [1] Comença la Vida del gloriós sent Vicent Ferrer. [1.1] Lo clar Sol de justícia, Déu Jesús, salvador nostre, per il·luminar la escura nit de infidelitat que lo món enfosquia, volgué fer nàxer en la noble ý famosa ciutat de València al gloriós sent Vicent Ferrer perquè, ab la resplandor de la sua luminosa doctrina, bandejàs tan escures tenebres. Fon lum clara per virginitat de ardent caritat encesa, guiant a la celestial pàtria ad aquells que, desviats de la santa fe cathòlica, per lo camí de errades obres acaminaven. Dormint huna nit son pare en la tancada cambra perquè la santedat de aquest esdevenidor fill li fós mostrada, li paregué semblant visió veure que, essent en la sagrada sglésia dels frares pricadors, hun reverent frare sermonava, ý, endreçant a ell les paraules, li deya: "Stau alegre, stimat fill, que no passarà spay de molts dies que la virtuosa muller vostra parrà hun fill de tan gran

perfecció de vida, de tan excelsa doctrina ý de fama tan gloriosa, que per totes les parts on hirà serà reverit ý honrat com si fos hú dels dotze gloriosos apòstols, e serà vestit de semblant hàbit que yo porte". Ý, a la fi de aquestes alegres paraules, tots los qui lo devot sermó hohien, "Deo gratias" respongueren. Volent lo dormint pare, axí com los altres, respondre, se despertà, restant la sua discreta pensa de tan gloriosa visió alegrada, que no poria conplidament scriure amb quin goig ý consolació estrema desijava veure del naxedor fill la benaventurada presència. [1.2] Prenyada la virtuosa mare, portant sens molta fatiga tan rich tresor tancat dins la caxa del seu cast ventre, sentia tan incomparable alegria que estimava molt més aquell esdevenidor fill que parir sperava que de aquest món totes les altres riques[es]. Hoí moltes vegades que en la scura nit, dins les claustres del seu ventre, a semblança de gos ladrava. Fon interpretat aquest maravellós ladrar per alguns hòmens de sciència que lo fill que dins la tanca del seu ventre portava seria excel·lent ý gran pricador del sagrat Evangeli. [1.3] Volgué la divina disposió dispondre que, venint a la lum de aquest enfosquit món, en lo sant batisme lo nom de Vicent li posassen —que vol dir vencedor—, puix animosament ý esforçada havia de vençre los tres cruels enemichs: lo món, la carn ý lo dimoni, ý, armat de les armes de la fe de Jhesús, redemptor nostre, vençria en diverses parts del món innumerables heretges. Vencé lo món, desestimant honors, favors ý pompes ý qualsevol altres temporals riqueses; vencé la carn, offerint a nostre senyor Déu la sua virginitat com a joyell, a la sua Magestat granment plahent ý accepte; vencé lo dimoni, essent posat en contínua vetla, guardant e deffenent les torres ý murs de la sua ànima, que per los combats de les diabòliques temptacions no fossen derrocades. [1.4] Essent fadrí de poca edat, les santes sglésies devotament visitava, hoya ab devota atenció los sermons, ý ab graciós gest ý continença, com si fos sermonador, als altres fadrins tot lo sermó recitava.

[1.5] Complint dihuyt anys de la sua edat santa, mirant los enganosos laços que·l món nos para, fugint los innumerables perills que la humana conversació procura, entrà en la sagrada religió dels frares pricadors, ligant stretament la sua liberta voluntat ab les cordes dels tres vots: castedat, pobretat ý obediència, per delliurar-se del penós carçre de misèria, on són detenguts los qui en aquesta miserable vida viuen, ý, retret en la sua cetla, com a pàsser solitari, pogué muntar en lo traginat de contemplació devota ý, per alegria del benefici de la humana redempció, fer cantar la sua lengua set hores en lo dia a Déu omnipotent solemnes lahors ý gràcies. [1.6] Vixqué en la santa religió cinquanta_dos anys, trencant ab colps de continuada penitència lo alabaust del seu puríssim cos perquè la sagrada Sglésia, dels fragants engüents de la sua santa vida, fós tota plena. Pohà en la santa religió en poch temps de la font de la sagrada Scriptura tan abundoses aygües de sciència que, fet doctor ý mestre en sacra theologia, regava los florits camps de la cathòlica Sgleya perquè produhissen novelles plantes ý fruyts per al convit de la eterna glòria. [1.7] Axí stava dins la fornal del seu cor lo foch de la divina amor encès, que jamés lo pogué apagar nenguna freda aygua de vanitats mundanes, no volent acceptar alguna dignitat, bisbat ni prelatura, perquè, vivint en contínua pobretat, pogués anar per lo món sembrant, ab la sua pricació, la lavor de la santa ley christiana. Ý, discorrent per diverses províncies, anava, tostemps a peu, portant pobra ý apostòlica vida. Mereixqué atènyer aquella excelça gràcia per l'Esperit Sant als gloriosos apòstols donada que, sermonant en la sua natural lengua, totes les nacions perfetament l'entenien, ý a cascú dels hoints paria que en la sua pròpia lengua sermonava, ý, egualment lo qui stava luny com lo qui prop stava lo entenia. [1.8] Ab tan steses ales la fama de aquest famós sant volava, amb tan clarejant lum en la hombra de aquest món la lum de la sua doctrina resplandia, que innumerables juheus e moros a

hoir la sua santa pricació ab alegre voluntat venien. Axí, ab verdaderes rahons, les sues errors confonia; axí·ls obria les profecies; e axí ser vengut lo Messies ab autoritats de la Scriptura los mostrava, que·ls feya venir dels stèrils ý deserts térmens de la infidelitat als fèrtils ý abundosos vergers de la santa fe cathòlica, fent-los lavar, en les sagrades fonts del batisme, les envellides taques de les sues ensutzades ànimes, que en lo verdader procés de la sua gloriosa canonizació se recità que, ab la spasa de la sua santa pricació, levà de les mans de l'enemich dimoni quaranta_mília scelerades persones, blasfemadors, homecides, logrers, concubinaris e altres peccadors nefandíssims, fent-los fer pública ý verdadera penitència; convertí ·XXV_mília· juheus e huyt_mília moros a la veritat de la santa fe cristiana. [2] De l'orde ý regla que aquest gloriós sant tenia en lo sermonar ý de les excel·lències de la sua santa pricació. [2.1] La gran nau de la religió cristiana, essent per diverses ones de errors combatuda, aparegué en lo món lo benaventurat sant com a sabut ý discret naucher, ý, ab lo chiulet de la sua santa pricació axí la santa nau guiava, que aquell fortunal vent no li féu nosa, ans féu recollir en aquella innumerables presones, fent-les passar de la platja de aquest treballós món al port de la eterna glòria. Tan encesa caritat la devota pensa de aquest gloriós sant inflamava, tan fervent amor tenia al prohisme, ab tan affectat desig la humana salvació desigava, que en los seus devots sermons molt tard qüestions subtils tractava, parlant solament de aquelles matèries que, per a les ànimes dels qui·l scoltaven, eren necessàries, exponent al seny moral la sagrada Scriptura, destribuhint entre los pobles, de les caxes del Vell ý Nou Testament, richs tresors de sciència. [2.2] Eren los seus sermons una abundosa botiga e apotecaria de cordials ý remeys spirituals per a sanar qualsevol malaltia de vicis: lo qui per lo vent de supèrbia stava inflat, en

baix centre de humilitat devallava; lo qui per la terrible set de avarícia era turmentat, ab liberal voluntat los béns entre los freturosos pobres partia; lo qui en los vans delits de la gola se delitava, en abstinències e dejunis lo seu viciós cos nodria; lo qui en los folls ý sútzeus desigs de la carn era enbolicat, en puritat ý continència lo seu desordenat viure canbiava tant, que totes les spirituals malalties per aquest gloriós metge de les ànimes, ab la medicina de la sua santa pricació, eren perfetament sanades. [2.3] Axí regalaven les bresques de les sues dolces paraules dins los vexells de les ànimes dels hoints, que en la divina amor los endolcia, fent-los dexar la amargor dels trists peccats ý vicis, ý, perquè de les segures armes de la divina temor se armassen, los deya que portassen contínuament escrites en lo libre de la memòria aquestes santes paraules: "Timete Deum et date illi honorem". E, perquè granment la salvació dels hòmens desijava, sovint del final juhí e de l'adveniment del perverç Anticrist sermonava perquè, ab la temor de aquell spantable dia, de mal obrar se dexassen. E, si aquest gloriós ý verdader sant en los seus devots sermons algunes vegades dix que prest ý molt prest seria lo juhí final, ý de aquell temps ençà són passats quasi cent anys, no és de dir que haja dit falsia, perquè opinant, ý no affirmant, ho deya. Majorment, que nostre senyor Déu lo temps determenat donat als hòmens a penitència algunes vegades abreuja, algunes vegades alarga: que al gran patriarcha Noè fon dit que lo temps del general diluvi era stat abreviat vint anys per lo peccat dels hòmens, e al rey Ezechies, al qual per lo profeta fon dit que dispongués de la sua casa que lo següent dia morria, aquell determenat temps de hun dia que li donava de vida en quinze anys li fon allargat lo viure; que nostre senyor Déu, moltes vegades la cominativa sentència muda quant los hòmens de mal viure se dexen. Ý no solament lo benaventurat sent Vicent Ferrer, mas aquell gran pilar de la Sglésia, sent Gregori, en la omelia sobre aquell Evangeli "Erunt signa magna in sole et luna"

diu que li semblà molt prest sperar del final juhí lo dia, ý són passats més de huyt_cents anys del temps ençà que semblants paraules foren scrites, que, per dir "molt prest lo final juhí sperava", no determenava temps, que en aquell "prest" se comprèn poch ý molt temps; que nostre senyor Déu dix per boca de Egeu, profeta: "D'açí a poch temps yo mouré lo cel ý la terra ý vendrà lo desigat de totes les gents", lo que de Jesús nostre redemptor se entenia, aquel poch temps durà per spay de més de quatre_cents anys fins que naxqué en Betlem de la sua verge mare. [3] De la santedat ý virtuoses costumes interiors ý exteriors d'aquest gloriós sant. [3.1] Vexell elet de saviesa per a portar per lo món lo sant nom de Jesús és stat lo benaventurat sent Vicent Ferrer. Vexell de or, no de terra, puix les terrenes honors ý glòries desestimava. Vexell ornat de les perles ý pedres de les sues virtuts maravelloses, fon gran zelador de la santa fe cathòlica. Fon exemple de humilitat profunda, fundant sobre los alts fonaments de humilitat lo gran edifici dels seus virtuosos actes ý obres. Era, en lo consellar, molt savi; en lo parlar, eloqüent; en spondre les sagrades Scriptures, acutíssim. Ni li falliren les gràcies que a utilitat ý embelliment de la sagrada Sglésia són donades, perquè fon en ell l'esperit de profecia, la gràcia de fer miracles ý la virtut de resucitar los morts. [3.2] Tingué tot lo temps de son viure la sua virginitat guardada, que nenguna astúcia per l'enemich dimoni fabricada no la y pogué fer perdre. Era lo benaventurat sant de tan graciós aspecte ý presència que una stimada dona se enamorà axí granment de aquell que, nit ý jorn, en altra cosa no pensava. Encengué l'infernal drach, ab lo vent de les ales de la sua temptació, tan enceses flames de amor desonesta en lo cor de la miserable dona, que cercava diversos camins ý vies per on al verge ý puríssim sant pogués descobrir lo foch de la secreta

passió que la cremava. Fengint tenir mal de costat tan gran que la sua vida perillava, tramès per lo benaventurat sant pregant-lo que, sens alguna tarda, volgués venir per confessar-la. Arribà sens molt tardar ý, entrant en la cambra, tots los de la casa se n'ixqueren. Començà lo benaventurat sant interrogar-la si en lo temps de la santa quaresma havia confessat ý si havia complit la penitència a ella donada per lo confessor, metge verdader de la sua enmalaltida ànima. No curà la desonesta dona a tan santes ý profitoses paraules respondre, mas, ab hun dolorós sospir, ab hun entrestit gest ý continença, li dix la gran passió que per causa de la strema amor que li tenia la turmentava. Foren per al cast ý honest sant aquestes desonestes paraules axí abominables que, aprés que mogut de caritat ab discretes rahons la agué corregida ý amonestada, se partí de aquella. Mirant-se la desvergonyida dona del seu foll pensament ý desig confusa, delliberà ab alta ý plorosa veu cridar perquè a l'honest ý excel·lent sant pogués aplicar alguna abominable infàmia. Mas volgué la divina justícia permetre que, axí com ella volia començar a donar crits, li entrà lo cruel dimoni en lo cos, donant-li per spay de molts dies turments dolorosos ý, cridant, deya: "De la habitació de aquest miserable cos no·m porran lançar fins que vinga aquell home que, posat en mig del foch, no pogué cremar-se". No entenent los que allí eren lo significat de tals paraules, per lo benaventurat sant trameteren que, puix la havia confessada ý era home de gran santedat ý sciència, les entendria. Cridava terribles ý spantables crits lo infernat dimoni quant al gloriós sant véu entrar en la casa ý, cridant, deya: "Aquest que ara és vengut és aquell home que, posat en lo foch, no pogué cremar-se". Acabant semblants paraules, se partí l'enemich dimoni de aquell turmentat cos als trists regnes de tenebres. [3.3] Ab les cruels armes de terrible enveja combaté lo cruel dimoni dos inichs frares del mateix orde de pricadors de la ciutat de València, los quals, envejosos ý trists de la santedat

ý perfecció de la vida de aquest perfet sant, treballaren ab malicioses astúcies com la lum de la sua clarejant fama apagarien, ý, perquè lo seu diabòlich desig executassen, aquest inich pensament concebut en la sua perversa pensa posaren per obra: acustumava lo excelç ý digne sant cascuna nit, quant lo monestir en reposat silenci stava, anar a la sagrada sglésia, ý ab plors, gemechs e sospirs, agenollat davant lo crucifix, en la cruel mort ý passió del redemptor Jhesús devotament contemplava. Stant una nit en aquesta alta ý devota contemplació aquest contemplatiu sant, posaren aquells dos malignes frares una desonesta dona en la tancada cetla perquè, venint lo verge e honest sant, lo inestimable joyel de la guardada virginitat li pogués robar ý pendre. Les ores de la santíssima creu deya quant, tornat de la sagrada sglésia, véu en la tancada cambra, en lo loch on ell dormir acostumava, la scelerada dona asseyta. Crehent a la primera vista que fos algun maligne sperit, senyant-se lo front, la cara ý los pits, li dix semblants paraules: "¿Per què ést vengut ací, maligne infernat, en aquesta femenil forma que contínuament als servents de Déu, ab novells engans ý laços, enganar ý pendre treballes?". "Dona só, no diable —respòs la desvergonyida dona—, que, forçada per la força de amor strema, hé cercat secreta avinentea de poder venir açí per rahonar-vos lo mal que·m turmenta. Més ha de quatre o cinch anys que estich, per vostra amor, cativada, e yo, mesquina de mi, no hé pogut trobar loch ni temps, fins ara, que en hun mateix loch nos ajustassem". Aquestes ý moltes altres folles rahons la folla dona rahonava quant lo benaventurat sant, ab aspra ý dura continença, la reprenia. Foren de tanta virtut ý potència les paraules de aquest poderós sant, que, agenollant-se la scelerada dona en terra, ab dolorosa ý lagrimant veu, lo pregava li volgués impetrar de nostre senyor Déu vènia ý perdó de les sues errades obres, que ella prometia dexar la desonesta ý viciosa vida que fins en aquella hora tengut havia. Senyà-la tres vegades lo piadós sant dient-li, aprés, aquelles santes paraules que la divina

Paraula dix a la dona presa en adulteri: "Vade et amplius noli peccare". Tornà a la sua posada la convertida dona de tan dolorosa dolor ý contricció de sos peccats acompanyada, que, de allí a poch temps casant-se, vixqué tot lo temps de son viure en companyia del marit en santa, honesta ý virtuosa vida. Aquests ý molts altres gloriosos actes del gloriós sant se reciten, que ab verdadera mostra nos mostren que la sua santa virginitat contínuament tingué guardada. [3.4] Aquest maravellós sant, sabent que la penitència és dreta escala per a muntar de aquesta fonda vall de làgrimes en l'altitut de la excelsa glòria, lo seu dèbil cos ab dur ý aspre flagell de aspra penitència afligida, ý tant lo dolç past de la divina amor la nodria, que quaranta_dos anys continus dejunà cascun dia, exceptat los diumenges, menjant una sola vianda, ý tots los dimecres ý divendres a pa ý aygua dejunava. Sobre la sua amagrida carn hun aspre celici de cerdes vestia, perquè en la celestial cort fos vestit de les robes d'eterna benaventura, e recordant que la alta ý humil reyna de parahís dels tres reys de Orient volgué pendre almoyna ý, per ésser més pobra, donà tots los donatius als pobres. Axí era amador de la vera pobretat que nenguna cosa pròpria volia, perquè dels celestials béns fos la sua benaventurada ànima enrequida. Vint_ý_dos anys acaminà a peu per lo món, fins que, per lo mal que en la cama tenia, en una simple somera cavalcava. Era tan gran la devoció que la gent li tenia, que s'estimava granment benaventurat lo que de la sua roba algun troçet tallar li podia, o almen[y]s pendre alguns pèls de la somera que·l portava, ý aquest humil sant asprament los reprenia, quasi de ydolatria volent-los rependre. Del principi de la sua adolescència fins al darrer terme de son viure, cascuna nit lo seu treballat cos ab açots de dura corda açotava; no en blans lits ni matalafs mas sobre dures posts dormia, on per moll ý plahent coxí, semblant al gran patriarcha Jacob, una gran ý dura pedra tenia; ý, aprés hum poch dormir en alta contemplació, la sua devota pensa alçava. Quant les sonants campanes la miga nit senyalaven,

deya les devotes matines. Acabades tan santes hores, lo companyó a dormir se posava ý aquest contemplatiu sant passejava per los alegres prats ý jardins de excelsa contemplació. La sua devota pensa vetlava quant los altres dormien, perquè, sens fer remor ni brogit, com a sforçat cavaller ab les scales de les sues làgrimes ý pregàries, pogués millor scalar de la ciutat de paradís les altes muralles, e, moltes vegades, ultra la santa missa e altres divinals officis, tot lo psaltiri deya. Fon vist per algunes devotes persones que·l seguien que, dient a miga nit matines, de celestials lums la sua cambra era il·luminada. [4] Com aquest insigne sant per sperit de profecia dix moltes coses esdevenidores. [4.1] Loable ý acostumada pràctica era d'aquest excel·lent sant ab devots plors celebrar missa, ans que muntàs a pricar la divina paraula. Dient hun jorn missa en Çaragoça davant lo rey d'Aragó, fonts de piadoses làgrimes dels seus ulls en tan gran abundància corrien que li demanà lo rey per què més de l'acostumat plorava. No tardà lo benaventurat sant respondre que en aquella hora era mort en València son pare. [4.2] Pricant molt temps aprés en una ciutat de la província de Bretanya, se detingué hun poch del pricar, ý ab baxa veu, que nengú no l'entenia, parlava. Stant axí spay de mig quart d'ora, dix aprés als qui·l scoltaven: "No us maravelleu si·m só divertit hun poch del sermó, que yo hé pregat per l'ànima de ma mare, que és ara passada de aquesta breu ý transitòria vida en l'altra perdurable ý eterna". Volgueren los regidors de aquella terra saber de tal mort la veritat certa, [e], scrivint a la ciutat de València a mercaders, presones dignes de fe, trobaren que era axí com lo benaventurat sant dit los havia. [4.3] Morint hun frare del sagrat orde de pricadors que en una ciutat molt luny habitava, ab piadosa continença dix lo

piadós sant als seus companyons semblants paraules: "Estimats germans, frare Francesch a qui tots conexem és mort, e, segons a mi és revelat, en lo penós purgatori és la sua ànima turmentada. Per caritat vos pregue que de vostres devotes oracions la vullau socórrer, ý demà, ans que lo sol al migdia arribe, sabreu en quin estament serà constituhida". Ab làgrimes de pietat e compassió mogudes, ab los genolls posats en terra, axí devotament per la libertat de la cativada ànima pregaren, que, venint la lum del següent dia, los dix lo benaventurat sant que nostre senyor Déu havia hagut merçè de aquella entrestida ànima, dexant-li lo deute de tan penoses penes, ý, delliurada de les cremants flames del purgatori, en la celestial cort entre los benaventurats àngels era col·locada. [4.4] Entre los altres devots dexebles que aquest gloriós doctor ý mestre seguien per totes les terres ý lochs on anava, fon hun devot home nomenat Ferrando de Aragó que aprés fon capellà major de la capella del rey, ý per les sues virtuts ý doctrina fon aprés elet e consagrat en bisbe. Aquest virtuós Ferrando recitava que aquest insigne sant li dix moltes coses esdevenidores que trobà ésser verdaderes, ý recitava que, prenent algunes vegades la mà per ajudar-li a cavalcar en una somera, tan suavíssima olor ý fragància en la sua mà restava que tres o quatre dies la suavitat ý dolçor de aquella dolça olor sentia. [4.5] Pricant en la ciutat de Leyda en presència del rey on gran multitut de poble concorria, dix al rey semblants paraules: "Senyor, hun home contret de peus ý de mans ve ací rosegant-se per terra, ý ve tant cansat que, si per algú no és socorregut, la sua vida perilla; trameta vostra magestat alguns qui li ajuden, que en lo camí lo trobaran a una milla". Tramès de continent lo rey dos hòmens perquè al pobre contret portassen, ý, carregant-lo damunt una simple adzembla, a la seu de la dita ciutat de Leyda lo portaren. Acostà·s lo piadós sant al contret malalt ý, posant-li les mans sobre lo cap, tornaren los dèbils braços ý cames ab tan complida sanitat ý força com si en algun temps jamés hagués tengut malaltia. Maravellaren-se

lo rey ý tots los altres, de tan maravellós miracle, ý conegueren que per sperit de profecia aquest gloriós sant havia sabut del contret malalt la venguda. [4.6] Havia en la ciutat de Barcelona tan gran fam ý fretura de vitualles que en nengun temps major la sentiren. Sermonant aquest famós sermonador en la sglésia de la Verge Maria de la Mar, veya tot aquell poble trist ý enugat perquè sinó per a cinch o sis dies forment no tenien. Ab alta ý esforçada veu los parlà en semblant manera: "Stau aconsolats ý alegres, stimats jermans, bandejau de vosaltres tot enuig ý tristícia que, ans que lo sol atenga la posta, arribaran dos grosses naus de tant forment carregades, que la vostra fam ý fretura serà complidament socorreguda". No passà spay de moltes hores que la torre de Montjuhí féu senyal de dos naus grosses, les quals, arribant a la platja, descarregaren forment en tan gran abundància que a la gran necessitat ý fretura que tenien pogueren abundosament socórrer. [4.7] En una vila de Cathalunya muntà en la trona per a sermonar aquest gloriós sant, ý tant estigué sens donar al sermó principi que la multitut del poble que era vengut per hoir-lo murmurava per què tant los feya star sedejant la divina paraula. Tenint lo benaventurat sant d'aquest gran murmur conexença los dix: "No us enugeu, fills ý germans meus, si no sermone, que mester és sperar la divinal gràcia". Acabades semblants paraules, entorn de la trona per disposició divina fon dexat hun loch buyt, on aprés una gran multitut de juheus que per hoir lo sermó venien s'assentaren, la venguda dels quals aquell murmurant poble ignorava. Foren per los cristians interrogats què·ls havia fets venir ad aquella sancta sglésia. Respongueren que nengú, sinó que per pròpia voluntat eren venguts per hoir aquell sant home. Conegué tot aquell poble que la divinal gràcia que lo benaventurat sant sperava era de tots aquells juheus la venguda, ý en aquella santa pricació fon la major part de aquells a la verdadera fe de Jesús convertida.

[4.8] En la ciutat de Alexandria de la Palla, on aquest insigne sermonador sermonava, era arribat lo gloriós sent Bernardí, jove de edat molt tendra, del qual lo benaventurat sent Vicent dix, per sperit de profecia, que seria lum ý resplandor de tota la Itàlia, axí com aprés fon ý és stat vist per manifesta speriència. [4.9] Deu mesos eren passats que en la terra de Carcasona lo cel no havia donat pluja. Estava de tanta sequedat axí stèril la terra que los forments e altres plantes total perdició senyalaven. Pregaren ab humils pregàries los de aquella terra a l'humil sant que·ls volgués impetrar de la divina misericòrdia pluja, per reparació de la pèrdua que dels sdevenidors fruyts ý splets speraven. Agenollà·s ý féu agenollar en terra tot aquell poble ý, posant-se una gran estona en devota oració, prenent la creu que en lo sant altar stava, senyà tres vegades l'ayre. Donà de continent lo cel tan abundosa pluja per spay de dos dies que, restant la terra abundosament regada, fructificà en maravellosa abundància. [4.10] Hun fadrí de edat de onze anys en la illa d'Anglaterra de tan cruel malaltia era detengut, que dos anys ý mig se complien que era tornat mut, ab tan gran pèrdua de sentiments que ni·s movia, ni menjava ni bevia sinó quant algunes vegades ab una cullereta li·n donaven. Desijaven-li lo pare ý la mare la mort per remey de tan penosa vida. Hoïda d'aquest famós sant la fama, lo contret fill li portaren, ý, devallant de la trona en presència del rey, que lo sermó hoït havia, lo pregaren que pregàs a nostre senyor Deu volgues sanar son fill o donar-li la mort per deliurament de tan miserable vida. Agenollà·s lo gloriós sant ý féu agenollar los altres perquè tots, per la sanitat de aquell malalt fadrí, pregassen. Feta devota oració, se levà lo contret ý mut fadrí perfetament sanat, parlant ý anant, axí com ans de ésser malalt acustumava. Ý, regraciant a nostre senyor Déu tan stimada gràcia, se·n tornaren a sa casa. Dix aquest insigne sant que aquell sanat fadrí havia tengut una vèrtola e, per culpa de ignorant cirurgià fon

tan mal curat que li restà aquella cruel malaltia, tenint l'esperit adormit que a l'enmalaltit cos nengun exercici donava. Cregueren los qui semblants paraules hoïren que per spirit de profecia havia sabut la ocasió de tan lega malaltia. [5] Com, essent una vegada malalt lo gloriós sant, li aparegué Jesuchrist, tocant-lo en la galta. Amava tant lo gran Rey de parahís ad aquest seu virtuós cavaller ý cortesà que, mirant-lo de greu malaltia detengut, devallà de la celestial cadira acompanyat de angèlica milícia per visitar-lo, e, aparexent-li visiblement, ab la dreta mà lo tocà en la galta. Fon tan gran la virtut del tocament de aquell etern ý verdader Metge que de continent cobrà la sanitat perduda. ¡O gran dignitat ý perrogativa de aquest digne sant, que merexqué per les sues virtuoses obres que aquella estreta cetla on habitava fos hun gloriós parahís on ab gran claredat ý trihunfo, acompanyat de cavallers angèlichs, devallàs lo gran Rey de glòria! Axí aquest gloriós sant dels celestials goigs fruhia, que en la sua tancada cetla lums de maravellosa claredat moltes vegades foren vistes quant sol, sens humana companyia, stava. Venint hun jorn lo rey d'Aragó per visitar-lo, entrant per la cambra on lo gloriós sant jahia, véu tan gran claredat ý resplandor que tornà atràs los passos, estimant-se indigne de veure cosa de tan gran maravella ý claredat tan clara que la sua corporal vista no pogué complidament mirar-la. [6] La oració que ordenà lo gloriós sant que diguessen cascun dia los qui·l seguien. Axí com los benaventurats apòstols ý dexebles, essent en la muntanya, pregaren al nostre mestre ý senyor Jesús que·ls mostràs de fer oració, axí los devots ý virtuosos dexebles de aquest gloriós sant, passant de una terra en altra, asseyts en una falda de muntanya,

lo pregaren que·ls mostràs alguna beneyta oració que de matí quant se levassen dir poguessen. Plagué molt ad aquest egregi doctor ý mestre tan virtuosa demanda ý, sens molt tardar, la resposta los dix que de matí quant se levassen diguessen la oració del Pater noster, la Ave Maria i lo Credo in Deum, ý aquesta següent oració per ell, gloriós sant, ordenada ý composta. La oració: A Vós, immens ý poderós senyor Jesús, Déu ý Senyor meu, Rey universal de totes les creatures; a Vós, alta ý humil emperadriu dels cels, sacratíssima verge Maria; a vosaltres, sants ý santes, gloriosos costesans de la cort divina, yo, pecador abominable, jahent en lo sútzeu lit de abominables culpes, les mies supplicacions endrece; a vosaltres, qui sou refugi ý defensa mia, los meus dolorosos sospirs envie, mas més que a nengú de tots los altres a Vós, senyor Jesús, recórrech ý supplique, puix ab l'engüent de la vostra sanch preciosa haveu curat les mortals nafres de la mia trista ànima, ý, ab tot que yo sia pobre de mèrits ý abundós de culpes, per los mèrits de la vostra sacratíssima mort ý passió ý per aquella gran dolor que la vostra santíssima Mare tingué al peu de la creu, humilment vos supplique, dolç Jesús, vullau resucitar la mia peccadora ànima que en lo sepulcre del meu cos stà morta. Atorgau-me, Senyor, en la peregrinació de aquesta treballosa vida, spay de verdadera penitència. Donau als meus ulls, fonts de tan abundoses làgrimes, que les taques de mos abominables peccats lavar puga, que yo, Senyor, per les mies multiplicades culpes en tot lo temps de mon viure comeses, conech ésser encorregut en la vostra ira ý conech ésser digne de sentir les cruels eternes penes. Mas també, Senyor, conech que és major la vostra misericòrdia que totes les mies grans culpes. E axí, clementíssim Senyor, encara que siau jutge per a jutgar-me, també sou misericorde per a perdonar-me. A Vós, protector ý defensor meu, la mia ànima ý lo meu cos acomane que·ls vullau guardar davall les ales de la vostra protecció ý

custòdia, que l'infernat enemich no·ls puga noure. ¡O piadós Pare! Per la vostra infinida bondat vos suplique me vullau donar los tresors de la vostra beneyta gran dolor e contricció de mos peccats perquè, delliure de la legea de aquells, les mies obres vos sien acceptes, ý net, purificat ý munde, lo dia del general juhí davant la vostra real cadira me presente. [7] Com aquest gloriós sant, essent en una terra que morien de pestilència, donà una oració als qui·l seguien. En una ciutat de la província de Bretanya, on aquest gloriós sant habitava, havia tan gran pestilència que no solament hòmens ý dones, mas molts animals morien. Acostaren-se al benaventurat sant alguns de sos dexebles dient-li: "Reverent pare, en aquesta ciutat granment se moren, demanant-vos de gràcia que vullau partir per alguna altra terra on de tan cruel pestilència pugam ésser delliures". "No temau, fills ý germans meus", respòs lo piadós sant, "que yo us donaré una breu oració ab una creu de set poms, que los qui ab devoció la portaran seran segurs de pestilència, fent-vos cascun matí com vos levareu lo senyal de la creu per totes les parts del cos on se acustumen de fer les vèrtoles, dient: Jesús, Verge Maria". E axí los donà aquesta davall scrita oració, que tots los qui ab devoció la digueren ý portaren, aquella terrible pestilència no·ls pogué noure: Christus vincit Christus regnat Christus imperat Christus ab omni malo me defendat Jesus Nazarenus, Rex judeorum, titulus trihunfalis, miserere nobis. Per signum sancte crucis et per merita gloriose semperque virginis Marie, matris tue, Domine nostre, et sanctorum, martirum et confessorum tuorum, Fabiani, Sebastiani, Nicasii et

Anastasie, Martini et Rochi, Cosme et Damiani, ab inimicis nostris et ab omni peste, morbo, epidemie et a morte subitanea atque eterna, libera nos, Domine noster, Jesu Christe, Deus noster. Sancte Deus, Sancte fortis, Sancte immortalis, misericors Salvator noster, miserere nobis. Et incarnatus est de Spiritu Sancto ex Maria virgine, et homo factus est. [8] De alguns miracles fets per lo benaventurat sant en lo temps que vivia. [8.1] En lo monestir de Valldigna, que a sis legües de la ciutat de València stà situat, hun venerable religiós, desijant hoir de aquest excel·lent sant la pricació santa, ab humils ý benignes paraules pregà a l'abat li volgués donar licència de anar a la ciutat de València per hoir del benaventurat sent Vicent Ferrer la divina paraula. No volgué la Divina Voluntat que fos per lo reverent abat la licència al devot frare atorgada, per mostrar del maravellós sant gran maravella: que, enugat ý pensós lo entrestit frare no haver atès la desigada licència, muntà lo següent dia en hun alt terrat del monestir e, girant la sua devota vista a la part on la ciutat de València stà situada, pogué hoir de tan gran distància de loch axí clarament ý distincta la pricació del gloriós sant com si al peu de la trona fos estat asseyt en alguna plahent cadira. [8.2] Per lo principat de Cathalunya aquest insigne sant acaminava quant arribà a hun pobre hostal ab una multitut de poble que·l seguia, ý, no trobant pa ni vi ni alguna altra vianda per aleujar la fam, set ý fatiga que portaven, dix a l'hostaler si tenia algunes coses que menjar poguessen. Ab presta resposta, respòs l'ostaler: "Reverent pare, ab alegra voluntat ho donaria si u tenia, mas en tota la mia posada no tinch sinó una pocha de farina en hun sach ý hun poch de vi que és quasi del tot agre". Axí aquest prudent sant de la Divina Providència confiava que féu pastar ý coure pans de aquella pocha farina ý traure del vi en ampolles, ý, partint aquells pochs pans, que

foren quinze, entre lo famejant poble, axí granment multiplicaren que pogueren fartar la fam de dos_mília presones que·n menjaren, ý lo vi agre, tornat en vi de sabor maravellosa, apagà la gran set que tota aquella multitut de gent per la fatiga del larch camí tenia. Mirant tan manifest miracle, lo pobre hostaler pregà a l'humil ý beneyt sant que ans de la sua partida li volg[u]és benehir la casa. Trobà l'ostaler lo següent dia lo sach ple de farina ý la gerra de suavíssim ý saborós vi tota plena. [8.3] A la loable fama d'aquest lohat sant era vengut de les parts de Lombardia hun simple ý devot jove. Essent hun jorn en una apartada hermita, fora los murs de la ciutat, retret per

fer oració, véu en hun camp una antiga dona sorda ý muda, que en la mà huna corbella de segar erba tenia. Era axí lega e diforme que, ab la simplicitat que aquest jove tenia, cregué que fos diable. Acostà·s ab aquest foll pensament a ella ý, fent-li lo senyal de la creu, li demanava de part de Déu que li digués quina cosa era. Ab diformes gests, ululant axí com los muts acustumen ý no formant paraules, la desventurada dona responia. Hoint la veu axí orrible, tingué lo indiscret jove major crehença que era diable, que per donar-li terror li apareixia, ý, prenint la corbella de les mans, li donà tan grans colps ý ferides en lo cap que la dexà per morta. Arribant la nova de tan leig ý foll acte al gloriós sant, anà al loch on la dona quasi morta jahia, ý, acostant-se a ella, li féu lo senyal de la creu en lo front ý en la boca. Tingué tan gran virtut lo senyar de aquest virtuós sant que cobrà la paraula, que del primer jorn de la sua naxença havia tengut perduda, ý, cridant ab altes veus, confessió demanava. Havent contritament confessat los seus peccats ý culpes, ý havent rebut los sants sagraments de la Sglésia, donà la benaventurada ànima en mans del Creador que la havia creada. [8.4] En una vila del Dalfinat de França aquest gloriós sant sermonava quant, devallant de la trona, lo pregaren los regidors de la terra que·ls volgués consellar algun profitós remey ab què·s poguessen defendre de la gran tempestat de pedra que cascun any les vinyes, forments ý altres splets destrohia. Ab affable ý alegra cara respòs lo benaventurat sant que cascun any, la vespra de Pascua del Sant Spirit, lançassen aygua beneyta per totes les sues terres ý terme, que ell los feya certs que de aquella gran persecució de pedra serien defesos. No curaren los de aquella vila obehir tan saludable consell. Venint l'esdevenidor any, terrible tempestat de pedra destrohí tot aquell terme. Solament foren delliures les vinyes de hun discret laurador que, seguint lo consell del benaventurat sant, havia per totes les sues terres e camps aygua beneyta escampada.

[8.5] En la noble ý gran ciutat de València tenia hun home una filla de edat de quatorze anys que molt temps havia que per l'esperit maligne era turmentada. Ligada ab tovalloles ý cordes, que ab molt affany deu hòmens tenir-la podien, al gloriós sent Vicent Ferrer la portaren. Acostà·s lo piadós sant a la turmentada donzella ý, fent-li lo senyal de la creu en lo front, manà a l'enemich dimoni que, sens fer lesió ni mal, se partís del cos de aquella. Axí obehí los manaments de aquest poderós sant que, dexant terrible corrupció de çofre, se·n tornà al trist infernal carçre. Ý restà la cansada donzella de tot mal ý pena delliure, fent gràcies a la divina Bondat de la incomparable gràcia que, per migà de aquest benaventurat sant, aconseguit havia.

[8.6] Havia hun miserable home fet carta de la sua ànima al dimoni. Dolent-se de tan dolorosa pèrdua, ab entrestits plors, gemechs ý congoxa anà al gloriós sant Vicent Ferrer, pregant-lo que de tan inich cativeri volgués la sua cativada ànima fer delliure, dient semblants paraules: "Yo, foll insensat, yo desventurat més que tots los hòmens, mirant-me posat en molta necessitat ý pobrea, me só constituït vasall ý catiu del dimoni, ý, ab carta de la mia mà scrita, li hé fet donació de la mia trista ànima perquè·m donàs de temporals béns abundància. Conech, reverend pare, la mia grandíssima erra, conech la mia abominable e difforme culpa, desige exir de captivitat tan dolorosa ý algun camí no trobe, vinch a vostra reverència que, havent compassió de la pèrdua de la mia miserable ànima, me vulla ajudar, defensar ý delliurar-me de la eterna, spantable ý dolorosa pena que en la fosca presó d'infern per a mi és aparellada". Fon de tan piadosa compassió mogut aquest piadós sant que ab dolces paraules al desventurat ý perdut home aconsolava. Muntà per sermonar en la trona, ý, ab les mans en alt plegades, en presència de tot lo poble per la libertat de aquell cativat home a nostre senyor Déu pregava. Feta devota oració, manà a l'enemich dimoni que restituhís al miserable home l'albarà que fet de pròpia mà de aquell tenia. Fon cosa de gran maravella que, en presència de tots los qui en la sagrada sglésia ajustats estaven, veren devallar per l'ayre l'albarà que lo maligne dimoni restituhia, venint en mans del miserable home a caure. Alegrat ý aconsolat de tan incomparable consolació ý alegria aquest entrestit home ý recelant de no tornar a caure en les mans de tan cruel enemich, contínuament seguí ý acompanyà al benaventurat sent Vicent Ferrer per totes les parts on anava. [8.7] Innumerables dones stèrils venien al gloriós sant, pregant-lo que de nostre senyor Déu les volgués recaptar tan desigada gràcia que fruyt de generació aconseguissen per alegria ý consolació de sos marits ý d'elles, a les quals consolava que ab molta reverència ý devoció cascun dia diguessen per

special pregària la oració del Paternoster, l'Avemaria, lo Credo in Deum ý aquell psalm del profeta David: "Beati omnes qui timent Dominum". E axí moltes virtuoses dones que a devota devoció aquestes oracions digueren, de bells ý graciosos fills ý filles foren fetes mares. [8.8] Vengueren en la ciutat de Tolosa innumerables malalts ad aquest gloriós sant perquè de les tristes ý cruels malaties que tenien complida curació atenguessen. Fon entre·ls altres portat per dos venerables preveres hun home paralítich, que set anys se complien que no·s podia tenir ni moure. Cridava ab altes veus lo trist malalt al beneyt sant que li volgués obrir la porta perquè·l pogués veure ý rebre la sua benedicció santa. Reprenien-lo aquells qui entorn li staven perquè tan fort cridava, que al gloriós sant enugaria; mas lo contret malalt tan ferma sperança tenia d'atènyer curació complida que ab majors veus contínuament cridava, dient que de allí no·s partria fins hagués vist del benaventurat sant la cara. Arribat la plorosa veu del trist malalt a les piadoses orelles del piadós sant, hixqué de la tancada cambra e dix al paralítich malalt què era lo que demanava. No tardà lo devot malalt respondre que la sua benedicció per atènyer complida sanitat volia. "Creheu, mon fill, en Déu —dix lo gloriós sant— ý posau en la sua divina misericòrdia la sperança, que yo per Ell vos benehexsch in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti". Ý, tocant-li lo cap ý les mans, li dix: "En nom de Jesús, levau-vos ý tornau a vostra posada". De continent se levà lo guarit paralítich ab tan incomparable goig ý alegria que no·s podria complidament scriure. [8.9] Tenia un virtuós cavaller una discreta serventa que molt estimava. Havia molts dies que, essent vehina del part, parir no podia. Mirant lo cavaller lo perill gran en què la sua stimada serventa stava, la portà al gloriós sant, pregant-lo que li volgués donar la benedicció per deslliurament de tan perillosa congoxa. Acostà·s lo benigne sant a la congoxada prenyada ý, donant-li la benedicció sobre lo cap, deya: "Benedicat

te Deus, Pater et Filius et Spiritus Sanctus", e aprés li féu lo senyal de la creu sobre lo ventre dient: "Iesus, Marie filius, mundi salus et dominus, sit tibi clemens et propitius". Acabades tan santes paraules, dix que la portassen a la posada, que, sens dan ni perill de la vida, hun graciós fill parria. Seguí·s axí com lo egregi sant li dix, que, arribant a la posada, parí la prenyada serventa hun fill de gentil ý bella forma. [8.10] Contra la pricació ý santa vida de aquest insigne sant havia parlat un perverç home vituperoses paraules. Volgué nostre senyor Déu, per punició de tan manifest peccat, que atengués manifesta punició ý pena, que, axí com lo perverç home dir mal del gloriós sant acabava, sclatà per lo ventre de tal manera que los budells li surtiren. Conexent lo maldient home la sua gran erra, volgué que davant lo gloriós sent Vicent lo portassen, e, agenollant-se en terra als seus sagrats peus ab entrestits plors ý paraules lo pregà que li volgués perdonar la sua abominable culpa, que manifestament coneixia que per haver malparlat de sa reverència havia atès tan cruel malaltia. Ab alegra cara, lo benaventurat sant lo féu levar de terra ý, posant-li la mà sobre lo ventre, lo senyà, ý fon complidament sanat com ans d'esclatar-li lo ventre stava. Sols li restà en lo ventre un senyal per manifestació de tan manifest miracle. [8.11] En la província de Bretanya aquest insigne sermonador ý sant habitava quant los devots dexebles que·l seguien li digueren: "Reverent pare, en tan antiga edat stà vostra reverència constituhida, axí stà afligit de grans abstinències ý dejunis, axí stà fatigat dels continus treballs de la pricació, que per repòs de la sua antiga vellea ý descanç de la treballada persona lo pregam vulla tornar a la pròpia pàtria de la ciutat de València, on sens peregrinar ý discórrer stranyes províncies ý terres atenyereu reposada vida". Mirant aquest excel·lent sant ý mestre la santa intenció ý amor dels seus amats dexebles, los dix que ab alegra voluntat era content [de] tornar a la ciutat pròpia, ý, cavalcant de continent en un simple somera, a

la ciutat de València endreçaren los passos. Havent acaminat una nit, venint lo clar dia, en aquell matex loch de on eren partits se trobaren que en tota aquella treballada nit no havien acaminat docentes passes. Entengué lo intel·ligent sant que la divina voluntat volia que en aquella província e terra finís los seus antichs dies. [8.12] Per hun leig ý nefandíssim crim que havien comès, portaven a cremar hun home ý una dona. Passant per una plaça on aquest gloriós sant pricava, dix al governador que·s detingués hun poch ý que als miserables sentenciats dexàs davall lo cadafal on sermonava fins tant que la santa pricació fos acabada. En tan gran veneració era tengut aquest venerable sant que ab molta voluntat fon content lo virtuós governador de tenir fe. Començà lo benaventurat sant a sermonar de les grans ý terribles penes que en lo penós purgatori, segons la legea de cascun peccat, les tristes ànimes són turmentades; mas aquest món lo foch de contricció és de tanta virtut ý força que pot purgar qualsevol culpa. Sermonava aquest gloriós sermonador de contricció, endreçant les paraules als dos sentenciats. Foren tan granment los cors de aquells en flames de dolorosa contricció encesos, dolent ý penedint-se de les sues ennegrides culpes que, volent-los traure de avall lo cadafal per portar-los a cremar, en ells altra cosa no trobaren sinó la pell ý los ossos, que tota la carn que tenien lo encès foch de dolorosa contricció consumit los havia ¡O gran virtut de les paraules de aquest virtuós sant! ¡O gran força de la sua oració devota, que no solament los pogué delliurar dels públichs turments ý vergonya, mas encara de les orribles penes que en la sdevenidora vida sentir speraven, fent muntar per la dreta scala de verdadera contricció les purificades ànimes de aquells al repòs de la eterna glòria! [8.13] Hun rich ý virtuós cavaller, mirant la gran doctrina ý santedat de vida de aquest excel·lent sant, ab gracioses e corteses paraules lo pregà volgués en la sua posada aposentar-se. Mirant de aquest devot cavaller la gran cortesia, li fon forçat ab alegra voluntat haver-lo a complaure. Féu lo virtuós

cavaller hun secret forat que a la cambra del benaventurat sant responia, perquè secretament pogués veure los actes, exercicis ý obres que en lo temps de la nit obraria. Véu que ab gran atenció ý reverència les santes ores deya, ý aprés, agenollant-se en terra ab les mans en alt plegades, tan devotament contemplava que de la sua plorosa vista abundants làgrimes corrien. Levant-se de aquesta alta e devota contemplació, se acostava al lit ý movia los lançols ý l'altra roba de tal manera que paregués que en aquell plahent ý delitós lit dormit havia. Ý aprés se gitava vestit sobre una dura caxa per donar repòs al treball de la natural son que al seu penetenciat cos combatia. [9] Com aquest gloriós sant, sabent que havia de morir, féu una profitosa ý devota exortació a les persones que·l seguien. Havia sabut per special revelació lo gloriós sant lo temps, lo dia ý la hora que morir devia. Convocà tots los dexebles, axí hòmens com dones, qui contínuament lo seguien ý ab una alegra cara de ardent caritat inflamada los dix semblants paraules: [9.1] Si vosaltres, amats fills meus e germans, la excelsa noblea de l'ànima vostra voleu considerar, conexereu que és creada a imatge ý semblança de Déu, tenint en sí tres grans potències: enteniment, voluntat ý memòria. Aquesta embellida ànima és infusa per lo Creador, qui l'à creada en lo vexell del cos humà, perquè com a prudent ý sàvia senyora ý com a hosta discreta aquella habitació ý casa regexca, ý ella, per sa naturalea, tostemps vol fer coses que a son Creador sien plahents ý acceptes, mas la companyia del miserable cos hi contrasta, essent causa de la mort de l'ànima, hoste ý senyora sua. E axí, si vosaltres voleu segons l'ànima ý no segons la carn viure, considerau que la vostra carn és de terra formada, treballant en tenir les condicions de la terra, que axí com la

terra és lo més baix element, axí vosaltres deveu ésser per humilitat baxos. E axí com la terra és dura, axí vosaltres deveu ésser durs per virtut de fortalea, resistint als vicis e comportant ab humil paciència les grans adversitats ý congoxes. E axí com la terra beu e atura en sí l'aygua de la pluja, axí les precioses aygües de la doctrina de la divina gràcia deveu stojar ý beure. [9.2] Teniu contínuament en la memòria la cruel mort ý passió del nostre redemptor Jesús. Teniu la santa fe emprentada en lo pregamí del vostre devot cor, que los qui aquesta fe no tenen no són hòmens, mas animals bruts que de rahó freturejen. Recordau sovint ý pensau com lo Divendres Sant, per salut de vosaltres e de tota natura humana, volgué ésser clavat en l'arbre de la creu, sofferint doloroses penes, les quals començà a sentir del jorn de la sua gloriosa nativitat fins que en lo dur lit de la creu donà l'esperit en mans del seu etern Pare. Recordau que en totes les edats de la sua santa vida ha soffert affanys, pobretat ý congoxes per dar-nos repòs ý fer-nos richs en los celestials regnes. Recordau ý pensau que les coses insensibles aquell entrestit divendres senyals de dolorosa tristícia senyalaren: lo sol féu enfosquit eclipsi, la terra terrible terratrèmol, les dures pedres se romperen, obriren-se los tancats sepulcres ý lo vel del temple se partí en troços. E ab aquest profitós recort, vosaltres, sensibles racionals creatures, féu que, de pietat ý compassió compresos, fonts de piadoses làgrimes los vostres ulls córreguen. [9.3] No ligau libres de fengides poesies, de inútils històries, ni de combats ni batalles, mas libres de la sagrada Scriptura, on veritat se troba, ý libres que lo vostre fret ý gelat cor a fervent devoció enceng[u]en ý de mals pensaments vos aparten. Legiu los sagrats Evangelis, que són la scala de Jacob, que té hun cap al cel ý l'altre en la terra, perquè de la divinitat ý humanitat de Jesús los sants evangelistes parlen, que per aquesta segura scala los qui verdadera fe tenen pugen a la eterna glòria. Ý los que legir no sabreu, quant de alguns

inichs pensaments de supèrbia, de luxúria, de ira ý de algun altre peccat sereu combatus, legiu en lo libre de la vostra memòria ý recordau aquestes profitoses coses: la primera, pensau que haveu a morir ý que davant lo jutge universal haveu a donar rahó de totes vostres obres; la segona, pensau en la eternitat de aquelles infernals penes per als miserables damnats en los regnes d'infern aparellades; la tercera, que penseu que lo dia del final juhí axí los mals com los bons veuran la legea de les offenses contra la divina Bondat comeses, on vendrà lo gran rey Jesús per jutgar-vos. Aquest és aquell gran e poderós Rey que, mostrant-se sobre la vall lo Josafat asseyt en la judicial cadira, tots los reys, senyors ý prínceps no seran més stimats que tots los altres hòmens de condició sotil ý baxa, ý los qui grans, solemnes palàcios edifiquen no trobaran una chicha spellunca on amagar se puguen. E si aquest eternal Rey, quant los juheus en los temps de la passió lo volgueren pendre, al sò de la sua veu, quant dix "Ego sum", tots de temorosa por compresos caygueren en terra ¡quant més serà orrible ý spantable la veu que com a sonant trompeta per tot lo univerç món serà hoïda, cridant a tots al general juhí per fer donar a cascú rahó dels seus actes ý obres! [9.4] Recordar deveu ab studiosa advertència les cruels ý eternes penes que los miserables damnats en la trista presó d'infern eternament sentir speren, perquè, aterrats ý spantats de caure en aquelles infernals flames, dexeu les males ý perverses obres. En aquell dolorós carçre, en tenebres grans de palpable scuredat seran los trists damnats turmentats, on solament no atenyeran vista sinó de cruels dimonis, que de drachs, serpents ý onços ý de altres diformes animals pendran spantable forma. Ý deveu aprés alçar los ulls de la vostra pensa a les celestials benaventures, perquè ab lo desig ý sperança de atènyer aquelles treballeu en bé ý santament viure. Ý, atenyent aquella glòria de incomparables béns acompanyada, no poreu desigar alguna altra cosa —lo que lo gran profeta

David testifica dient: Satiabor quum aparuerit gloria Tua—: veure en la ciutat de parahís aquell immens ý poderós rey Jesús, sient a la dreta de Déu lo Pare, coronat ab la corona de humanitat, circuhit de cavallers angèlichs, que ab dolces ý concordes veus contínuament lo lohen ý dihen: Salus, Deo nostro, qui sedes super tronum in secula seculorum. Aquella gloriosa posada és de la tapiceria de resplandents steles empaliada, de tan excelsa claror il·luminada que alguna humana pensa no l'abasta complidament compendre. [9.5] Fugiu com de pestilència d'estar ociosos, que l'oci és la porta falsa per on l'enemich dimoni a tots los peccats ý vicis dóna segura entrada. Molts que santament vivien, per star ociosos, en lo pou de abonimables culpes caygueren. Mirau que aquell gran rey e profeta David, aprés de haver batallat ab forts gigants ý haver mort cruels leons ý onços ý haver aconseguit innumerables victòries, essent aprés en reposat oci, cometé adulteri, homey e altres crims enormes. Sampsó, per star en oci, lo cap li ragueren, fent-li perdre la noblea de tota la sua poderosa força. Los fills de Israel, tantost que en repòs ý oci stigueren, del camí de la divina ley se desviaren. Ý moltes santes presones del Novell Testament que en treballs, oracions ý dejunis e altres bones obres se exercitaven, posats en oci, orribles ý leigs actes cometeren. Treballau, donchs, fills meus, en lo servir de la Majestat divina. Treballau en portar sobre los vostres devots muscles la creu de verdadera penitència, que als qui en fer bones obres treballen los crida lo nostre mestre ý senyor Jesús dient: Venite ad Me omnes qui laborati et onerati estis, et Ego reficiam vos. [9.6] Amau a Déu sobre totes coses. Amau lo prohisme com a vosaltres mateixos. Teniu humilitat per ensenya, que los qui ab ales de presumsió en alt muntar volen, muntant devallen; lo que no farien si se humiliaven, que devallant puja lo crestià en lo celestial regne. Los superbos àngels, per voler muntar en lo mont de elació, en la profunditat de les eternes

penes caygueren. Ý per atènyer aquesta virtut de humilitat ý totes les altres virtuts glorioses és mester que siau granment devots de aquella altra ý humil reyna de parahís, sacratíssima Senyora nostra, que ella, que és centre de humilitat profunda, vos procurarà en aquest viciós món exercici de virtuoses obres ý per premi de aquelles de parahís lo regne. Dieu ý confessau sovint als preveres los vostres als peccats ý culpes. Rebeu lo preciós cos de Jesús en la festa de la sua Nativitat gloriosa, en la festa del Corpus, en la festa de la Assumpció de la sacratíssima verge Maria ý en la Setmana Santa, fent gran examen ý discusió dels vostres peccats ý vicis ans de venir als peus del prevere, metge discret de les vostres enmalaltides ànimes; que, així com lo qui entra en alguna casa scura no veu lo que y ha fins que és stat hun poch reposat en aquella, axí vosaltres, com entrareu en la scura casa de vostra consciència, no veureu les sutzietats ni legees fins que per algun spay haveu passat los uberts ulls de vostra pensa per aquella. Teniu dolor e contricció de vostres peccats ý culpes, que la contricció és una celestial medicina que les cruels e antigues nafres de l'ànima guareix ý sana, ý li dóna tan verdadera consolació ý alegria que pot dir a Déu lo verdader contrit les paraules del psalmista: Dedisti letitiam in corde meo, volent dir-vos: "Senyor, donant-me contricció me haveu alegrat lo cor, que per la legea ý brutedat de mos peccats stava trist ý negre". Ý lo[s] qui ab dolorosa contricció los seus peccats lamenten e ploren, senten destil·lar en los vexells de les sues ànimes lo ros del Sperit Sant, procurant-los consolacions alegres, que les làgrimes del rey David remissió de les comeses culpes obtengueren, dient: Laboravi in gemitu meo, lavabo per singulas noctes lectum meum, lachrimis meis stratum meum rigabo; lo rey Ezechies, quant per lo profeta li fón denunciat que ordenàs la sua casa, que lo següent dia morria, tan dolorosament placà los seus peccats ý culpes que mereixqueren atènyer quinze an[y]s de longitut de vida; la plorosa Magdalena, les sues abundoses làgrimes foren

carta de plenària indulgència, que a pena ý a culpa la absolgueren; sent Pere, sent Matheu ý molts altres ab aygues de plor les sútzies taques de les sues ànimes lavaren. [9.7] Mas vull siau certs que no podeu ésser verdaderament contrits sinó amant a nostre Senyor sobre totes coses, ý que l'actual amor de Déu sia la sola causa que us moga a fer de vostres peccats penitència; que, los qui per amor de algun mundanal suplici o per temor de les penes d'infern se dexen de peccar, aquests no són verdaders contrits, mas aquells qui no volen pecar per no offendre a Déu, a qui són obligats de amar sobre totes les altres coses, aquests són los verdaders penidents, dels quals los serafins, jerubins e altres celestials jerarchies granment se alegren, dient la Scriptura sacra: Gaudium est coram angelis Dei super vno peccatore penitenciam agente. E axí, stimats germans ý fills meus, yo, com a capità de vosaltres, tostemps hé treballat de armar-vos de spirituals armes, ab les quals lo món, lo dimoni ý la carn vençre poguésseu. Tinch recel que, fallint-vos la mia corporal presència, l'enemich de natura humana no us desarme. Per què yo, desigant la salvació vostra, hé volgut, prenent comiat de vosaltres, fer aquesta breu col·lació, perquè d'ací a tres dies crech anar a la eterna glòria ad quam nos perducat ipse Dei filius. [10] La oració que dix aquest benaventurat sant quant combregà essent malalt. ¡Senyor Jesús, dolç pa de vida, pastat per mans de Déu lo Pare dins lo immaculat vexell del ventre de la sacratíssima verge Mare, cuyt en lo forn de la creu ab foch de amor intensa, mannà preciosa donada als fels christians en lo desert de aquest món miserable! Yo, pobre ý freturós de mèrits, stich tocant a la porta de la vostra misericòrdia, demanant per almoyna a Vós, dolç pa dels cels, per salut ý medicina de la mia enmalaltida ànima. Obriu-me, Senyor misericorde ý piadós

Pare, que yo tinch ferma fe ý crehença que sou en aquest sant Sagrament verdader Déu ý home tan alt, tan gran ý tan puríssim com fos lo Divendres Sant en l'arbre de la creu sacratíssima. Ý, puix de la font del vostre sant costat són exits los set principals rius dels sagraments, feu-me gràcia que dignament vos puga menjar ý rebre, ý la virtut de Vós, sagrat pa, sia refecció ý confort per a la mia ànima en lo passatge ý camí de aquesta vall scura als celestials imperis; que yo, Senyor, confiant de la vostra infinida bondat ý misericòrdia, tinch atreviment acollir ý aposentar dins la pobra posada del meu cos a Vós, poderós Senyor, Rey dels cels ý de la terra. Yo, Senyor, confesse de cor ý de boca que sou fill de l'etern Pare e de la humil verge Maria, hòstia vera, hòstia santa, hòstia immaculada, hòstia a Déu plahent ý accepte; ý sou pa dels àngels per al convit de la eterna glòria, supplicant la vostra immensa Majestat que, axí com vos contemple ý mire sots la forma del pa cubert ý tancat dins les cortines dels blanchs accidents, que en los vostres celestials regnes puga clarament sens cortina ni hombra contemplar la vostra divina essència. [11] Les paraules que dix lo gloriós sant quant se moria. [11.1] Acostant-se aquella desigada hora que lo gran Rey de parahís volia remunerar de aquest benaventurat sant les meritòries obres, volent-li donar per remuneració ý premi los richs tresors de la eterna glòria, lo benaventurat sant, dreçant los ulls al cel, ab les mans en alt plegades, semblants paraules deya: Senyor Déu, omnipotent e incomprensible, creador de totes les creatures, que ans que lo món tingués ésser Vós ja éreu, e per la contemplació de la vostra divina essència ompliu los justs de eterna beatitut ý glòria: aquesta gloriosa benaventura, clementíssim Déu ý Senyor meu, suplique que per les liberals mans de vostra infinida misericòridia me sia donada; ý

no la demane, Senyor, que yo per les mies obres la merexca, mas que per los mèrits de la vostra santíssima passió ý per la granea de la vostra pietat ý clemència me sia atorgada; que Vós, liberal·líssim Senyor, me donau atreviment de demanar do de tan incomparable stima, puix volgués que ab lo ferro de la lança lo costat vos obrissen perquè les portes de la ciutat de parahís fossen ubertes. O piadós Senyor ý pare, verdader Déu ý home, feu-me participar de la visió de la vostra divina essència, en la qual los meus sentiments sens fi delitar se puguen, que en la gloriosa contemplació de la vostra immensa divinitat los sentiments spirituals

sentran incomparable glòria, ý en la contemplació de la vostra santíssima humanitat los sentiments corporals seran eternament alegres, que la glòria dels benaventurats serà veure la vostra santa humanitat ab la divina essència unida en unitat de persona, ý ésser lohada, glorificada ý beneyta dels àngels, archàngels, patriarches, profetes, apòstols, martres, confessors ý vèrgens, e de tots los cortesans de la celetial cort. ¡O Senyor Déu, qui en trenitat de presones sou hun verdader Déu, donau-me per la vostra infinida bondat gràcia que en la celestial pàtria yo puga hoir aquelles dolçes veus dels benaventurats que eternament vos benehexen ý lohen! ¡O bon Jesús, qui en aquells que en Vós segura sperança tenen obrau de misericòrdia, hajau mercè de la mia ànima, comprada ab l'infinit preu de la vostra sanch preciosa, que en les vostres sagrades mans que la han creada l'acomane! [11.2] Acabades aquestes e altres paraules, dix: In manus tuas, Domine, comendo spiritum meum; ý, havent dit tres vegades "Jesús! Jesús! Jesús!", donà l'esperit en mans del Creador, qui creat lo havia, complint setant'anys de la sua benaventurada vida, a cinch del mes de abril, any ·MCCCCXVIII·. Tramès lo clar Sol de justícia raigs de claror tan maravellosa en la cambra on lo cos del gloriós sant jahia, que a tots los circunstants a gran maravella convidava; sentiren olor de tan suavíssima fragància que dels goigs de parahís los paria participassen. Ý los regidors de aquella terra, acompanyats de tota la clericia ý de innumerable poble, per honorosa sepultura en hun alt ý solemne sepulcre lo posaren. [12] De alguns miracles fets per aquest gloriós sant aprés de la sua mort santa. [12.1] Per les glorioses pregàries e intercessió de aquest insigne sant, havia concebut ý parit una virtuosa dona hun fill de elegant ý bella forma; dotze anys lo fadrí complia que, enmalaltit de febres, morí en spay de pochs dies. Portant lo marit ab molts amichs ý parents a soterrar lo fill que tant amaven,

hixqué de la posada la congoxada mare ab los peus descalços, lançant dels seus ulls abundoses làgrimes que fins la dura terra devallaven; ý ab aquests entrestits plors, gemechs ý sospirs anà al sepulcre del gloriós sent Vicent Ferrer, suplicant-lo que, axí com per les sues oracions ý pregàries havia obtès de haver concebut e parit aquell fill, axí per les sues pregàries e intercessió li fos restituhida la vida. Ý, arribant lo cos mort de son fill a la sagrada sglésia, se lançà damunt aquell ab tan entrestit plant que a tots los circunstants a plànyer convidava. Axí fon en los alts cels per lo benaventurat sant la plorosa suplicació de la entrestida mare hoïda que, en presència dels capellans e de l'altre poble, resucità lo mort fadrí, cobrant la sanitat perduda. [12.2] En hun ample ý fondo riu, hun fadrí de edat de setze anys nadava. Entrà axí en les corrents aygües que, fallint la virtut ý força, se offegà, no podent tornar a la riba. Tragueren lo cos mort alguns parents per donar-li sepultura; ý, sperant que la creu ý los capellans arribassen, prometeren certs vots ý promissions al gloriós sent Vicent Ferrer que, si aquell fadrí resucitava, lo farien vestir frare, servint tot lo temps de sa vida la devota sglésia on lo sagrat cos del benaventurat sant tenia la sepultura. Acabant de fer tan devotes promissions, resucità la mort fadrí, que spay de quatorze hores havia tengut perduda la vida. [12.3] De hun arbre molt alt caygué hun jove, nebot de hun capellà. Fon tan gran lo colp de la cayguda que, sens poder parlar ni rebre los sants sagraments de la cathòlica Sglésia, fon del seu cos l'ànima separada. Mirant lo congoxat honcle del stimat nebot la mort tan desastrada, agenollant-se en terra, ab trista ý dolorosa congoxa votà de anar al sepulcre del gloriós sent Vicent Ferrer si la vida al stimat nebot, que tant amava, restituhïa. Acabant de fer aquest vot ý promissió, tornà a cobrar l'ànima lo cos mort que en terra jahia, ý, levant-se de la dura terra, magnificant ý donant lahors ý gràcies a nostre senyor Déu, al sepulcre del benaventurat sant l'oncle ý lo nebot los devots passos endreçaren.

[12.4] En la ciutat de Bolunya, una virtuosa dona, muller de hun rich mercader, que deu anys eren passats del seu honest matrimoni que no havia pogut concebre, mirant-se axí stèril, suplicà ab devotes suplicacions al gloriós sent Vicent Ferrer que li volgués, per la sua gloriosa intercessió, procurar gràcia que fruyt de generació pogués atènyer. No passà spay de molts dies que concebé aquesta devota dona, parint al novèn mes hun fill de gentil ý bella forma, al qual per honor ý glòria de aquest gloriós sant lo nom de Vicent li posaren. Complits quatre anys de la edat de aquest graciós infant, se offegà en les corrents aygües de una fonda cèquia. Corregueren al desastrat cas alguns amichs ý vehins, ý lo cos mort del fadrí a la casa del pare portaren. Mirant la dolorosa mare que lo fill que tant amava era mort, fiant de la virtut e potència de aquest poderós sant, agenollada en terra, ab grans làgrimes ý sospirs cridant deya: "¡Sant gloriós! Vós que a mi, stèril dona, hoint les mies pregàries, me fés merexedora que de tan graciós fill fos feta mare, humilment vos supplique que, axí com per la vostra intercessió yo·l concebí ý parí, que per vostres mèrits e intercessió li vullau restituhir la vida, que poch me aprofitaria la glòria de ésser stada de fill mare, per a restar en tanta desaventura ý congoxa. Yo fins ací no hé passat sinó treballs de parir ý de criar-lo; ara, que sperava consolació ý glòria, lo tendré perdut ý per a tostemps absent de ma vista. Més valia, gloriós sant, que no·l me aguesses donat que donar-lo·m per a sentir tan gran infortuni. ¡Hajau pietat de aquesta dolorosa mare, que, puix per vós, benaventurat sant, aquest fill meu vivia, que per vós prestament revixca!". Parlant la entrestida mare aquestes tristes paraules, començà a obrir lo mort infant la tancada vista ý, allargant los braços al coll de la alegrada mare, la abraçava ý besava havent cobrat la perduda vida. [12.5] En hun gran ý fondo riu entrà per nadar hun home ab hun nebot seu, de edat de quinze anys. Axí indiscretament nadaven que, acostant-se a hun molí, no podent lo nebot tenir-se

a la força de l'aygua, caygué per les canals on l'aygua a les rodes devalla. Havia més de quaranta persones, axí hòmens com dones, que als crits de l'entrestit honcle arribaren, ý, mirant tan gran desastre, tots ab altes veus al benaventurat sant invocaven. Permeté la divina permissió, per lahor ý glòria del gloriós sent Vicent Ferrer, que hixqué[s] a la riba del riu lo mort fadrí ab lo cap, los braços ý cames trencades, que a tots les que·l miraven a gran pietat e compassió movia. Arribaren a la trista nova los parents ý, ensemps ab los altres que a la vora del riu staven, al sepulcre del benaventurat sant lo portaren ý, fetes devotes oracions ý pregàries, resucità lo mort fadrí ab lo cap, los braços ý cames tan sancers com ans de nadar tenia. [12.6] De tan cruels ý forts nafres fon nafrat e ferit hun alabarder del duch de Bretanya, que tots los cirurgians ý metges stimaven que dins poques hores morir devia. Trameteren per lo confessor ý per los altres sagraments de la cathòlica Sglésia, ý tan prest no arribaren, que ja fon lo trist nafrat mort per la granea de les nafres que tenia. Ý, perquè sens confessió havia finit los seus miserables dies, tractaven que fora los murs de la ciutat li donassen sepultura. Mirant unes virtuoses ý piadoses dones la mort de aquest home tan dolorosa, pregaren ab devotes pregàries al benaventurat sent Vicent Ferrer que volgués, per la sua gloriosa intercessió, que l'ànima del trist defunt en lo cos fos restituhida solament per spay de poder confessar les sues greus culpes ý rebre los sagraments de la cathòlica Sglésia. Axí per lo benaventurat sant foren les supplicacions de les piadoses dones hoïdes que, resucitant lo mort nafrat, dix que havia vist al gloriós sent Vicent Ferrer tot luminós ý blanch, entre molts altres que de luminosa claredat resplandien, que l'havia defès dels cruels dimonis que devorar-lo volien. Ý aconseguí aquest home no solament spay de vida per a confessar les seus peccats e culpes, mas encara, vestint-se l'àbit dels frares pricadors, vixqué molts anys en santa ý virtuosa vida.

[12.7] Dexant-se hun gentil hom, de edat de vint anys, de jugar a la pilota, begué, sens menjar alguna cosa, hun gran picher d'aygua. Axí li fon damnós aquell delitós beure, que li unflà tan granment lo ventre ý lo melich que fins al genol devallava, ý la gola ý coll axí se inflaren, que per la grositut e infladura en terra mirar no podia. Era cosa de maravella veure tan difforme malaltia; ý, perquè no y havia metges que ad aquell no conegut mal remey donar li poguessen, tots per mort le desempararen. Acostà·s al desemparat malalt hun virtuós cavaller, germà de son pare, ý dix-li: "Stimat nebot, recorreu al gloriós sent Vicent Ferrer, que, si ab molta devoció lo supplicau, ell serà lo verdader metge que sanarà vostra gran malaltia". Obrí al sò de aquestes paraules los tancats ulls lo desaconsolat malalt ý, fent-se dreçar en lo lit, pregà a tots los qui entorn li staven que, ensemps ab ell, per la sua perduda sanitat pregassen, ý promès que, si lo benaventurat sant de tan cruel ý lega malaltia lo sanava, que iria a visitar lo seu sant sepulcre ab una rica presentalla. Acabant de fer aquest solemne vot ý promissió, de l'inflat melich a la part més baxa se obrí la infladura, e buydà moltes podrides aygües de tal manera que restà complidament sanat, com si jamés hagués tengut alguna malaltia. [12.8] En les parts de Bretanya, tan gran ý foll desig près una dona prenyada de menjar carn humana, que li semblava devia prest morir si tal desig no complia. Manifestant a son marit tan foll ý abominable desig, aquell, ab paraules de virtut e discreció acompanyades, la reprenia. Vingué la prenyada dona de aquest foll desig en tan gran demència ý follia que, prenint hun fill, que de edat de dos anys tenia, ab hun tallant ganivet li levà la vida, ý, partint lo tendre cos del miserable fill en dos parts, posà la una a coure. Arribant lo desventurat marit a la trista posada, trobà lo cruel e diforme crim que la folla muller obrat havia. No li dix res, ni li féu mal algú per no offendre a la Majestat divina, mas près les sangonoses parts del fill, la una ja quasi cuyta ý l'altra crua ý, ab entrestides

làgrimes ý ab dolor tan gran que scriure no·s dexa, al sepulcre del benaventurat sant endreçà los passos. Ý, agenollat en terra davant aquell devot sepulcre, ab abundoses aygües de plor, que lo sangonós cos del fill lavar podien, per la restitució de la vida del mort fill pregava. Axí foren per lo benaventurat sant les pregàries de l'entrestit pare hoïdes, que les dos parts del partit fill se uniren, resucitant sà ý alegre com si no hagués rebut nengun dan la sua tendra presona. Ý, per manifestació de tan manifest miracle, li restà tot lo temps de son viure en lo cos lo senyal de la partició que li havia fet la cruel ý folla mare. [12.9] Arribant al terme del novèn mes, parí hun infant mort una dona prenyada, nomenada Guillerma. Conexent les discretes madrines que altre fill li restava en lo ventre, no li digueren la mort del primer, perquè ab la alegria del fill viu que parria aleujàs la dolor que del fill mort sentir sperava. Havia en la cambra on la dona paria algunes virtuoses dones, del benaventurat sant granment devotes. Digueren: "Fassam oració al gloriós sent Vicent Ferrer que, per la sua gloriosa intercessió e mèrits, vulla impetrar gràcia ad aquest infant mort, que revixca sols per a tant temps que puga atènyer batisme". Ab tan caritativa devoció aquestes dones pregaren que la sua oració ý pregària fon per lo insigne sant hoïda; ý revixqué lo mort infant, no solament per a rebre lo sant batisme, mas encara aconseguí larga ý benaventurada vida. [12.10] Navegant en hun balaner huns richs mercaders, veren una nau de cosaris que·ls donava caça. Conexent lo gran perill de ésser presos en què staven, digueren als altres de la fusta que recorreguessen ab devoció al gloriós sent Vicent Ferrer, que no havia molt que era mort ý feya inumerables miracles, que ell los delliuraria. Ab desonesta continença respòs hun indiscret e indevot mariner, dient semblants paraules: "Ell no ha pogut delliurar-se de morir axí com los altres hòmens, ý ¿voleu que a nosaltres delliure?". Acabant de parlar aquestes indiscretes ý folles paraules, perdé aquell indevot

home la paraula, torcent en lega manera la boca fins a la orella. Mas per la fe e devoció dels altres, tan contrari vent se mogué contra la nau dels cosaris, que en poch temps la perderen de vista ý foren del perill de ésser presos delliures. Mirant lo miserable home ý regonexent la sua greu culpa, ab devota intenció recorregué al benaventurat sant, prometent a peu descalç visitar lo seu sant sepulcre. Acabada tan devota promissió, cobrà la perduda paraula, mas restà ab la boca torta, que no fon complidament guarit fins hagué visitat de aquest gloriós sant lo sepulcre. [12.11] De hun loch de altitut de quaranta peus era caygut hun naucher. Fon tan gran lo colp de la cayguda que de continent finí los miserables dies. Del·liberaren alguns parents ý amichs, per ésser més certs de la mort de aquell, fins al següent dia allargar la sepultura, ý, tenint compassió de la mort de la miserable ànima, perquè no havia confessat ni rebut los altres sagraments de la Sglésia, portaren lo cos mort al sepulcre del benaventurat sant, supplicant-lo ab moltes làgrimes ý devotes paraules que ell, que havia procurat ý restituhit la vida a molts que eren stats morts, la volgués procurar ad aquell a qui ells, guiats per la fe dels seus sants miracles, portat havien. Acabades aquestes paraules, se levà lo caygut ý mort naucher ab lo cos tan sancer ý sanat com ans de ésser caygut tenia. [12.12] En la ciutat de Çaragoça, hun home granment celós de sa muller li donà en la mamella squerre una punyalada. Fugint la trista dona ab la congoxa de la nafra, tostemps cridant deya: "¡Gloriós sent Vicent Ferrer, ajudau-me!" Corria lo furiós ý cruel marit a la muller que fugia, ý donà-li ab lo matex punyal altre colp en les spatles. Foren tan grans los colps e nafres que de continent, en mig de la carrera, dexà la miserable vida. Los amichs ý vehins, que a la remor del cruel ý leyg cas eren venguts, tots havien hoït com aquesta dona, fugint a la furiosa ira del cruel marit, contínuament al benaventurat sant reclamava. Agenollant-se tots en terra, moguts

de pietat e compassió de la pèrdua del cos e ànima de aquella que, sens dolor ni contricció de sos peccats ni confessió de les sues culpes, havia finit sos dies, supplicaren al gloriós sant que li volgués restituhir la perduda vida. Acabades les santes pregàries, revixqué sana ý delliure, la ja morta dona, ý dix que lo benaventurat sent Vicent Ferrer, a qui ella ab ferma fe havia reclamat, era stat lo metge que de aquelles cruels nafres la havia sanada. Mirant lo marit miracle de tan gran maravella, portà la muller ab gran goig ý consolació a la sua posada, vivint aprés los dos en pau, repòs ý vida molt alegra. [12.13] En un gran cup, on havien posat ans de veremar aygua, se offegà una fadrina de edat de sis anys. Eren tres jorns passats com lo pare ý la mare que, ab ansiosa dolor la cercaven, la trobaren morta. Ab entrestit dol, ab multiplicats plors ý làgrimes, los trists adolorits pare ý mare al sepulcre del benaventurat sent Vicent Ferrer la portaren, supplicant-lo que, per los seus gloriosos mèrits e intercessió, los impetràs de la divina Bondat gràcia que ad aquella stimada filla, a qui més que a totes les coses del món amaven, volgués restituhir la vida. Dient aquestes ý molt piadoses paraules, en presència de molt poble que a veure la morta fadrina eren venguts, resucità ab la cara tan alegra ý ben colorada com si jamés fos stada morta. [12.14] No trobam en totes les legendes ý verdaderes històries de tots los gloriosos apòstols, martres, confessors ý vèrgens que nengú haja resucitat tants morts com lo benaventurat sent Vicent Ferrer, que en lo procés de la sua gloriosa canonizació se recita haver resucitat aprés de la sua mort vint_hý_huyt morts en diversos temps ý hores, ý ha sanat, per la sua gloriosa intercessió ý mèrits, innumerables malaties, ha restituhit la perduda vista als cechs, la paraula als muts, la hoïda als sorts, la virtut als contrets ý, ab la invocació del seu sant nom, són stades moltes presones de grans perills ý congoxes delliures. Com algun malalt li portaven, deya aquell gloriós

Evangeli de l'evangelista sent March qui comença: "Recumbentibus undecim discipulis." E aprés, agenollat en terra, semblants paraules deya: Jesus, Marie filius, mundi salus et dominus, qui te traxit ad fidem catholicam te conservet in ea et beatum faciat, et ab hac infirmitate te liberare dignetur. Amen. [12.15] No poria explicar alguna humana lengua los grans ý excel·lents miracles que de aquest gloriós sant s'escriuen, ý no cessa en aquests nostres temps ab la divina virtut, quant ab devoció és invocat, fer grandíssims miracles. A lahor ý glòria de nostre senyor Déu Jesuchrist ý de la gloriosa verge Maria, mare sua ý senyora nostra, feneix la Vida del gloriós confessor lo benaventurat sent Vicent Ferrer, stampada en la noble ciutat de València per Joan Jofre de Briansó, l'any de nostre Redemptor ·MD_ý_deu·, a ·XXIII· de març.