LA VIDA DE SANT VICENT FERRER
muller del magnífifich micer Pere d'Alpont, regent la
Cancelleria ý del Consell del Rey, nostre senyor.
desig desigava veure vostra mercè traduhida de latí en romanç
la vida del benaventurat sent Vicent Ferrer que, pochs dies ans
que partís per a la real cort, me pregà que yo volgués pendre
treball de traduhir de latí en valenciana lengua de aquest gloriós
sant la història. E yo, conexent la poquedat ý pobrea de
mon flach entendre, me volguí retraure en lo retret de alguna
justa escusa. Mas, desigós de servir e plaure a vostra mercè ý
mirant la sua santa ý devota demanda, no poguí escusar-me. E
axí recorreguí a la lum clara del gloriós sent Vicent Ferrer
que, puix era raig del clar Sol de justícia, volgués il·luminar la
mia tenebrosa ignorància per a compondre aquesta sua santa
vida. E, fermant les ànchores de la nau de la mia speransa en
la virtut ý potència de aquest poderós sant, prenguí la ploma,
traduhint de latí en valenciana lengua los maravellosos actes
que d'aquest gloriós sant alguns famosos doctors reciten. Serà
aquesta obra hun clar spill hon se veuran molts solemnes
miracles per lo maravellós sant obrats, axí en lo temps que
vivia com aprés de la sua mort santa.
los qui en lo lit de ennegrides culpes dormien que a ben
obrar se levassen, repicant per la entrada, per la exida e per la
tornada del gran rey de parahís Déu Jesús, salvador nostre; és
stat hun resplandent estel de l'alba que, axí com aquell estel les
escures tenebres de la nit bandeja, axí aquest luminós sant
les fosques tenebres de infidelitat bandejava; és stat hun diligent
ortolà de l'ort de la militant Sglésia, denejant los carts,
spines ý males erbes de falses crehences per l'enemich
de natura humana sembrades, edifficant ý plantant novelles ý
fructíferes plantes de verdadera fe ý crehença; és stat guardià
e custodi de la vinya del Novell Testament; és stat segur pilar
ý columna de l'ediffici de la Sglésia Romana; és stat hun gloriós
núvol donant pluja de profitosa doctrina per totes les parts
on passava; és stat un sabut obrer de la militant Sglésia, dolant
e apurant les pedres dels endurits cors dels hòmens ab lo martell
de la sua santa lengua per fer-los disposts per a la composició
del cathòlich temple.
excel·lent sant les grans excel·lències, hé seguit la lohable costuma
de les formigues, que, en l'estiu de alguns dies que no
tenia negocis, hé plegat de moltes parts tots los grans que hé
pogut de les lahors de aquest lohat sant, perquè en l'ivern del
meu estèril saber pogués governar lo meu pobre entendre per
a compondre aquesta mal composta obra.
per il·luminar la escura nit de infidelitat que lo món enfosquia,
volgué fer nàxer en la noble ý famosa ciutat de València al
gloriós sent Vicent Ferrer perquè, ab la resplandor de la sua
luminosa doctrina, bandejàs tan escures tenebres. Fon lum
clara per virginitat de ardent caritat encesa, guiant a la celestial
pàtria ad aquells que, desviats de la santa fe cathòlica, per
lo camí de errades obres acaminaven.
Dormint huna nit son pare en la tancada cambra perquè la
santedat de aquest esdevenidor fill li fós mostrada, li paregué
semblant visió veure que, essent en la sagrada sglésia dels frares
pricadors, hun reverent frare sermonava, ý, endreçant a ell les
paraules, li deya: "Stau alegre, stimat fill, que no passarà spay de
molts dies que la virtuosa muller vostra parrà hun fill de tan gran
perfecció de vida, de tan excelsa doctrina ý de fama tan gloriosa,
que per totes les parts on hirà serà reverit ý honrat com si fos hú
dels dotze gloriosos apòstols, e serà vestit de semblant hàbit que
yo porte". Ý, a la fi de aquestes alegres paraules, tots los qui lo
devot sermó hohien,
pare, axí com los altres, respondre, se despertà, restant la
sua discreta pensa de tan gloriosa visió alegrada, que no poria
conplidament scriure amb quin goig ý consolació estrema desijava
veure del naxedor fill la benaventurada presència.
tan rich tresor tancat dins la caxa del seu cast ventre, sentia tan
incomparable alegria que estimava molt més aquell esdevenidor
fill que parir sperava que de aquest món totes les altres
riques[es]. Hoí moltes vegades que en la scura nit, dins les
claustres del seu ventre, a semblança de gos ladrava. Fon
interpretat aquest maravellós ladrar per alguns hòmens de
sciència que lo fill que dins la tanca del seu ventre portava
seria excel·lent ý gran pricador del sagrat Evangeli.
lum de aquest enfosquit món, en lo sant batisme lo nom de
Vicent li posassen —que vol dir vencedor—, puix animosament
ý esforçada havia de vençre los tres cruels enemichs: lo
món, la carn ý lo dimoni, ý, armat de les armes de la fe de
Jhesús, redemptor nostre, vençria en diverses parts del món
innumerables heretges. Vencé lo món, desestimant honors,
favors ý pompes ý qualsevol altres temporals riqueses; vencé
la carn, offerint a nostre senyor Déu la sua virginitat com a
joyell, a la sua Magestat granment plahent ý accepte; vencé lo
dimoni, essent posat en contínua vetla, guardant e deffenent
les torres ý murs de la sua ànima, que per los combats de les
diabòliques temptacions no fossen derrocades.
visitava, hoya ab devota atenció los sermons, ý ab graciós
gest ý continença, com si fos sermonador, als altres
fadrins tot lo sermó recitava.
enganosos laços que
perills que la humana conversació procura, entrà en la sagrada
religió dels frares pricadors, ligant stretament la sua liberta
voluntat ab les cordes dels tres vots: castedat, pobretat ý obediència,
per delliurar-se del penós carçre de misèria, on són
detenguts los qui en aquesta miserable vida viuen, ý, retret en
la sua cetla, com a pàsser solitari, pogué muntar en lo traginat
de contemplació devota ý, per alegria del benefici de la
humana redempció, fer cantar la sua lengua set hores en lo dia
a Déu omnipotent solemnes lahors ý gràcies.
trencant ab colps de continuada penitència lo alabaust del
seu puríssim cos perquè la sagrada Sglésia, dels fragants
engüents de la sua santa vida, fós tota plena. Pohà en la
santa religió en poch temps de la font de la sagrada
Scriptura tan abundoses aygües de sciència que, fet doctor
ý mestre en sacra theologia, regava los florits camps de la
cathòlica Sgleya perquè produhissen novelles plantes ý
fruyts per al convit de la eterna glòria.
amor encès, que jamés lo pogué apagar nenguna freda
aygua de vanitats mundanes, no volent acceptar alguna dignitat,
bisbat ni prelatura, perquè, vivint en contínua pobretat,
pogués anar per lo món sembrant, ab la sua pricació, la lavor
de la santa ley christiana. Ý, discorrent per diverses províncies,
anava, tostemps a peu, portant pobra ý apostòlica vida.
Mereixqué atènyer aquella excelça gràcia per l'Esperit Sant
als gloriosos apòstols donada que, sermonant en la sua natural
lengua, totes les nacions perfetament l'entenien, ý a cascú dels
hoints paria que en la sua pròpia lengua sermonava, ý, egualment
lo qui stava luny com lo qui prop stava lo entenia.
amb tan clarejant lum en la hombra de aquest món la lum de
la sua doctrina resplandia, que innumerables juheus e moros a
hoir la sua santa pricació ab alegre voluntat venien. Axí, ab
verdaderes rahons, les sues errors confonia; axí
e axí ser vengut lo Messies ab autoritats de la Scriptura
los mostrava, que
infidelitat als fèrtils ý abundosos vergers de la santa fe cathòlica,
fent-los lavar, en les sagrades fonts del batisme, les envellides
taques de les sues ensutzades ànimes, que en lo verdader procés
de la sua gloriosa canonizació se recità que, ab la spasa de la sua
santa pricació, levà de les mans de l'enemich dimoni quaranta_mília
scelerades persones, blasfemadors, homecides, logrers,
concubinaris e altres peccadors nefandíssims, fent-los fer pública
ý verdadera penitència; convertí
moros a la veritat de la santa fe cristiana.
lo sermonar ý de les excel·lències de la sua santa pricació.
ones de errors combatuda, aparegué en lo món lo benaventurat
sant com a sabut ý discret naucher, ý, ab lo chiulet de la sua
santa pricació axí la santa nau guiava, que aquell fortunal vent
no li féu nosa, ans féu recollir en aquella innumerables presones,
fent-les passar de la platja de aquest treballós món al port
de la eterna glòria. Tan encesa caritat la devota pensa de
aquest gloriós sant inflamava, tan fervent amor tenia al prohisme,
ab tan affectat desig la humana salvació desigava, que en
los seus devots sermons molt tard qüestions subtils tractava,
parlant solament de aquelles matèries que, per a les ànimes
dels qui
la sagrada Scriptura, destribuhint entre los pobles, de les caxes
del Vell ý Nou Testament, richs tresors de sciència.
de cordials ý remeys spirituals per a sanar qualsevol
malaltia de vicis: lo qui per lo vent de supèrbia stava inflat, en
baix centre de humilitat devallava; lo qui per la terrible set de
avarícia era turmentat, ab liberal voluntat los béns entre los
freturosos pobres partia; lo qui en los vans delits de la gola se
delitava, en abstinències e dejunis lo seu viciós cos nodria; lo
qui en los folls ý sútzeus desigs de la carn era enbolicat, en
puritat ý continència lo seu desordenat viure canbiava tant,
que totes les spirituals malalties per aquest gloriós metge de
les ànimes, ab la medicina de la sua santa pricació, eren perfetament
sanades.
dins los vexells de les ànimes dels hoints, que en la divina
amor los endolcia, fent-los dexar la amargor dels trists peccats
ý vicis, ý, perquè de les segures armes de la divina temor se
armassen, los deya que portassen contínuament escrites en lo
libre de la memòria aquestes santes paraules:
et date illi honorem".
hòmens desijava, sovint del final juhí e de l'adveniment del
perverç Anticrist sermonava perquè, ab la temor de aquell
spantable dia, de mal obrar se dexassen. E, si aquest gloriós ý
verdader sant en los seus devots sermons algunes vegades dix
que prest ý molt prest seria lo juhí final, ý de aquell temps
ençà són passats quasi cent anys, no és de dir que haja dit falsia,
perquè opinant, ý no affirmant, ho deya. Majorment, que
nostre senyor Déu lo temps determenat donat als hòmens a
penitència algunes vegades abreuja, algunes vegades alarga:
que al gran patriarcha Noè fon dit que lo temps del general
diluvi era stat abreviat vint anys per lo peccat dels hòmens, e
al rey Ezechies, al qual per lo profeta fon dit que dispongués
de la sua casa que lo següent dia morria, aquell determenat
temps de hun dia que li donava de vida en quinze anys li fon
allargat lo viure; que nostre senyor Déu, moltes vegades la
cominativa sentència muda quant los hòmens de mal viure se
dexen. Ý no solament lo benaventurat sent Vicent Ferrer, mas
aquell gran pilar de la Sglésia, sent Gregori, en la omelia
sobre aquell Evangeli
diu que li semblà molt prest sperar del final juhí lo dia, ý són
passats més de huyt_cents anys del temps ençà que semblants
paraules foren scrites, que, per dir "molt prest lo final juhí sperava",
no determenava temps, que en aquell "prest" se comprèn
poch ý molt temps; que nostre senyor Déu dix per boca de Egeu,
profeta: "D'açí a poch temps yo mouré lo cel ý la terra ý vendrà
lo desigat de totes les gents", lo que de Jesús nostre redemptor se
entenia, aquel poch temps durà per spay de més de quatre_cents
anys fins que naxqué en Betlem de la sua verge mare.
ý exteriors d'aquest gloriós sant.
lo sant nom de Jesús és stat lo benaventurat sent Vicent Ferrer. Vexell
de or, no de terra, puix les terrenes honors ý glòries desestimava.
Vexell ornat de les perles ý pedres de les sues virtuts maravelloses,
fon gran zelador de la santa fe cathòlica. Fon exemple
de humilitat profunda, fundant sobre los alts fonaments de
humilitat lo gran edifici dels seus virtuosos actes ý obres. Era,
en lo consellar, molt savi; en lo parlar, eloqüent; en spondre
les sagrades Scriptures, acutíssim. Ni li falliren les gràcies que
a utilitat ý embelliment de la sagrada Sglésia són donades,
perquè fon en ell l'esperit de profecia, la gràcia de fer miracles
ý la virtut de resucitar los morts.
guardada, que nenguna astúcia per l'enemich dimoni fabricada
no la y pogué fer perdre. Era lo benaventurat sant de tan
graciós aspecte ý presència que una stimada dona se enamorà
axí granment de aquell que, nit ý jorn, en altra cosa no pensava.
Encengué l'infernal drach, ab lo vent de les ales de la sua
temptació, tan enceses flames de amor desonesta en lo cor de
la miserable dona, que cercava diversos camins ý vies per on
al verge ý puríssim sant pogués descobrir lo foch de la secreta
passió que la cremava. Fengint tenir mal de costat tan gran
que la sua vida perillava, tramès per lo benaventurat sant pregant-lo
que, sens alguna tarda, volgués venir per confessar-la.
Arribà sens molt tardar ý, entrant en la cambra, tots los de la
casa se n'ixqueren. Començà lo benaventurat sant interrogar-la
si en lo temps de la santa quaresma havia confessat ý si
havia complit la penitència a ella donada per lo confessor,
metge verdader de la sua enmalaltida ànima. No curà la desonesta
dona a tan santes ý profitoses paraules respondre, mas,
ab hun dolorós sospir, ab hun entrestit gest ý continença, li
dix la gran passió que per causa de la strema amor que li
tenia la turmentava. Foren per al cast ý honest sant aquestes
desonestes paraules axí abominables que, aprés que mogut
de caritat ab discretes rahons la agué corregida ý amonestada,
se partí de aquella.
Mirant-se la desvergonyida dona del seu foll pensament ý
desig confusa, delliberà ab alta ý plorosa veu cridar perquè a
l'honest ý excel·lent sant pogués aplicar alguna abominable
infàmia. Mas volgué la divina justícia permetre que, axí com
ella volia començar a donar crits, li entrà lo cruel dimoni en lo
cos, donant-li per spay de molts dies turments dolorosos ý, cridant,
deya: "De la habitació de aquest miserable cos no
porran lançar fins que vinga aquell home que, posat en mig
del foch, no pogué cremar-se". No entenent los que allí eren lo
significat de tals paraules, per lo benaventurat sant trameteren
que, puix la havia confessada ý era home de gran santedat ý
sciència, les entendria. Cridava terribles ý spantables crits lo
infernat dimoni quant al gloriós sant véu entrar en la casa ý,
cridant, deya: "Aquest que ara és vengut és aquell home que,
posat en lo foch, no pogué cremar-se". Acabant semblants
paraules, se partí l'enemich dimoni de aquell turmentat cos als
trists regnes de tenebres.
cruel dimoni dos inichs frares del mateix orde de pricadors de
la ciutat de València, los quals, envejosos ý trists de la santedat
ý perfecció de la vida de aquest perfet sant, treballaren ab
malicioses astúcies com la lum de la sua clarejant fama apagarien,
ý, perquè lo seu diabòlich desig executassen, aquest inich
pensament concebut en la sua perversa pensa posaren per
obra: acustumava lo excelç ý digne sant cascuna nit, quant lo
monestir en reposat silenci stava, anar a la sagrada sglésia, ý
ab plors, gemechs e sospirs, agenollat davant lo crucifix, en la
cruel mort ý passió del redemptor Jhesús devotament contemplava.
Stant una nit en aquesta alta ý devota contemplació
aquest contemplatiu sant, posaren aquells dos malignes frares
una desonesta dona en la tancada cetla perquè, venint lo verge
e honest sant, lo inestimable joyel de la guardada virginitat li
pogués robar ý pendre. Les ores de la santíssima creu deya
quant, tornat de la sagrada sglésia, véu en la tancada cambra,
en lo loch on ell dormir acostumava, la scelerada dona asseyta.
Crehent a la primera vista que fos algun maligne sperit,
senyant-se lo front, la cara ý los pits, li dix semblants paraules:
"¿Per què ést vengut ací, maligne infernat, en aquesta
femenil forma que contínuament als servents de Déu, ab
novells engans ý laços, enganar ý pendre treballes?". "Dona
só, no diable —respòs la desvergonyida dona—, que, forçada
per la força de amor strema, hé cercat secreta avinentea de
poder venir açí per rahonar-vos lo mal que
ha de quatre o cinch anys que estich, per vostra amor, cativada,
e yo, mesquina de mi, no hé pogut trobar loch ni temps,
fins ara, que en hun mateix loch nos ajustassem".
Aquestes ý moltes altres folles rahons la folla dona rahonava
quant lo benaventurat sant, ab aspra ý dura continença, la
reprenia. Foren de tanta virtut ý potència les paraules de
aquest poderós sant, que, agenollant-se la scelerada dona en
terra, ab dolorosa ý lagrimant veu, lo pregava li volgués impetrar
de nostre senyor Déu vènia ý perdó de les sues errades
obres, que ella prometia dexar la desonesta ý viciosa vida que
fins en aquella hora tengut havia. Senyà-la tres vegades lo piadós
sant dient-li, aprés, aquelles santes paraules que la divina
Paraula dix a la dona presa en adulteri:
peccare".
dolorosa dolor ý contricció de sos peccats acompanyada, que,
de allí a poch temps casant-se, vixqué tot lo temps de son
viure en companyia del marit en santa, honesta ý virtuosa
vida. Aquests ý molts altres gloriosos actes del gloriós sant se
reciten, que ab verdadera mostra nos mostren que la sua santa
virginitat contínuament tingué guardada.
dreta escala per a muntar de aquesta fonda vall de làgrimes en
l'altitut de la excelsa glòria, lo seu dèbil cos ab dur ý aspre
flagell de aspra penitència afligida, ý tant lo dolç past de la
divina amor la nodria, que quaranta_dos anys continus dejunà
cascun dia, exceptat los diumenges, menjant una sola vianda,
ý tots los dimecres ý divendres a pa ý aygua dejunava. Sobre
la sua amagrida carn hun aspre celici de cerdes vestia, perquè
en la celestial cort fos vestit de les robes d'eterna benaventura,
e recordant que la alta ý humil reyna de parahís dels tres reys
de Orient volgué pendre almoyna ý, per ésser més pobra, donà
tots los donatius als pobres. Axí era amador de la vera pobretat
que nenguna cosa pròpria volia, perquè dels celestials béns
fos la sua benaventurada ànima enrequida. Vint_ý_dos anys
acaminà a peu per lo món, fins que, per lo mal que en la cama
tenia, en una simple somera cavalcava. Era tan gran la devoció
que la gent li tenia, que s'estimava granment benaventurat
lo que de la sua roba algun troçet tallar li podia, o almen[y]s
pendre alguns pèls de la somera que
sant asprament los reprenia, quasi de ydolatria volent-los
rependre. Del principi de la sua adolescència fins al darrer
terme de son viure, cascuna nit lo seu treballat cos ab açots de
dura corda açotava; no en blans lits ni matalafs mas sobre
dures posts dormia, on per moll ý plahent coxí, semblant al
gran patriarcha Jacob, una gran ý dura pedra tenia; ý, aprés
hum poch dormir en alta contemplació, la sua devota pensa
alçava. Quant les sonants campanes la miga nit senyalaven,
deya les devotes matines. Acabades tan santes hores, lo companyó
a dormir se posava ý aquest contemplatiu sant passejava
per los alegres prats ý jardins de excelsa contemplació. La
sua devota pensa vetlava quant los altres dormien, perquè,
sens fer remor ni brogit, com a sforçat cavaller ab les scales de
les sues làgrimes ý pregàries, pogués millor scalar de la ciutat
de paradís les altes muralles, e, moltes vegades, ultra la santa
missa e altres divinals officis, tot lo psaltiri deya. Fon vist per
algunes devotes persones que
matines, de celestials lums la sua cambra era il·luminada.
dix moltes coses esdevenidores.
sant ab devots plors celebrar missa, ans que muntàs a pricar la
divina paraula. Dient hun jorn missa en Çaragoça davant lo
rey d'Aragó, fonts de piadoses làgrimes dels seus ulls en tan
gran abundància corrien que li demanà lo rey per què més de
l'acostumat plorava. No tardà lo benaventurat sant respondre
que en aquella hora era mort en València son pare.
de Bretanya, se detingué hun poch del pricar, ý ab baxa
veu, que nengú no l'entenia, parlava. Stant axí spay de mig
quart d'ora, dix aprés als qui
si
l'ànima de ma mare, que és ara passada de aquesta breu ý
transitòria vida en l'altra perdurable ý eterna". Volgueren los
regidors de aquella terra saber de tal mort la veritat certa, [e],
scrivint a la ciutat de València a mercaders, presones dignes
de fe, trobaren que era axí com lo benaventurat sant dit los
havia.
una ciutat molt luny habitava, ab piadosa continença dix lo
piadós sant als seus companyons semblants paraules:
"Estimats germans, frare Francesch a qui tots conexem és
mort, e, segons a mi és revelat, en lo penós purgatori és la sua
ànima turmentada. Per caritat vos pregue que de vostres devotes
oracions la vullau socórrer, ý demà, ans que lo sol al migdia
arribe, sabreu en quin estament serà constituhida". Ab
làgrimes de pietat e compassió mogudes, ab los genolls posats
en terra, axí devotament per la libertat de la cativada ànima
pregaren, que, venint la lum del següent dia, los dix lo benaventurat
sant que nostre senyor Déu havia hagut merçè de
aquella entrestida ànima, dexant-li lo deute de tan penoses
penes, ý, delliurada de les cremants flames del purgatori, en la
celestial cort entre los benaventurats àngels era col·locada.
ý mestre seguien per totes les terres ý lochs on anava, fon
hun devot home nomenat Ferrando de Aragó que aprés fon
capellà major de la capella del rey, ý per les sues virtuts ý doctrina
fon aprés elet e consagrat en bisbe. Aquest virtuós Ferrando
recitava que aquest insigne sant li dix moltes coses esdevenidores
que trobà ésser verdaderes, ý recitava que, prenent algunes
vegades la mà per ajudar-li a cavalcar en una somera, tan suavíssima
olor ý fragància en la sua mà restava que tres o quatre dies
la suavitat ý dolçor de aquella dolça olor sentia.
gran multitut de poble concorria, dix al rey semblants paraules:
"Senyor, hun home contret de peus ý de mans ve ací rosegant-se
per terra, ý ve tant cansat que, si per algú no és socorregut,
la sua vida perilla; trameta vostra magestat alguns qui
li ajuden, que en lo camí lo trobaran a una milla". Tramès de
continent lo rey dos hòmens perquè al pobre contret portassen,
ý, carregant-lo damunt una simple adzembla, a la seu de la
dita ciutat de Leyda lo portaren. Acostà
contret malalt ý, posant-li les mans sobre lo cap, tornaren los
dèbils braços ý cames ab tan complida sanitat ý força com si
en algun temps jamés hagués tengut malaltia. Maravellaren-se
lo rey ý tots los altres, de tan maravellós miracle, ý conegueren
que per sperit de profecia aquest gloriós sant havia sabut
del contret malalt la venguda.
de vitualles que en nengun temps major la sentiren.
Sermonant aquest famós sermonador en la sglésia de la Verge
Maria de la Mar, veya tot aquell poble trist ý enugat perquè
sinó per a cinch o sis dies forment no tenien. Ab alta ý
esforçada veu los parlà en semblant manera: "Stau aconsolats
ý alegres, stimats jermans, bandejau de vosaltres tot enuig ý
tristícia que, ans que lo sol atenga la posta, arribaran dos grosses
naus de tant forment carregades, que la vostra fam ý fretura
serà complidament socorreguda". No passà spay de moltes
hores que la torre de Montjuhí féu senyal de dos naus grosses,
les quals, arribant a la platja, descarregaren forment en tan
gran abundància que a la gran necessitat ý fretura que tenien
pogueren abundosament socórrer.
sermonar aquest gloriós sant, ý tant estigué sens donar al
sermó principi que la multitut del poble que era vengut per
hoir-lo murmurava per què tant los feya star sedejant la divina
paraula. Tenint lo benaventurat sant d'aquest gran murmur
conexença los dix: "No us enugeu, fills ý germans meus, si no
sermone, que mester és sperar la divinal gràcia". Acabades
semblants paraules, entorn de la trona per disposició divina
fon dexat hun loch buyt, on aprés una gran multitut de juheus
que per hoir lo sermó venien s'assentaren, la venguda dels
quals aquell murmurant poble ignorava. Foren per los cristians
interrogats què
Respongueren que nengú, sinó que per pròpia voluntat
eren venguts per hoir aquell sant home. Conegué tot aquell
poble que la divinal gràcia que lo benaventurat sant sperava
era de tots aquells juheus la venguda, ý en aquella santa pricació
fon la major part de aquells a la verdadera fe de Jesús convertida.
insigne sermonador sermonava, era arribat lo gloriós sent
Bernardí, jove de edat molt tendra, del qual lo benaventurat
sent Vicent dix, per sperit de profecia, que seria lum ý resplandor
de tota la Itàlia, axí com aprés fon ý és stat vist per manifesta
speriència.
lo cel no havia donat pluja. Estava de tanta sequedat axí stèril
la terra que los forments e altres plantes total perdició senyalaven.
Pregaren ab humils pregàries los de aquella terra a
l'humil sant que
pluja, per reparació de la pèrdua que dels sdevenidors fruyts ý
splets speraven. Agenollà
poble ý, posant-se una gran estona en devota oració, prenent la
creu que en lo sant altar stava, senyà tres vegades l'ayre. Donà
de continent lo cel tan abundosa pluja per spay de dos dies
que, restant la terra abundosament regada, fructificà en maravellosa
abundància.
d'Anglaterra de tan cruel malaltia era detengut, que dos anys ý
mig se complien que era tornat mut, ab tan gran pèrdua de
sentiments que ni
algunes vegades ab una cullereta li
pare ý la mare la mort per remey de tan penosa vida. Hoïda
d'aquest famós sant la fama, lo contret fill li portaren, ý, devallant
de la trona en presència del rey, que lo sermó hoït havia,
lo pregaren que pregàs a nostre senyor Deu volgues sanar son
fill o donar-li la mort per deliurament de tan miserable vida.
Agenollà
tots, per la sanitat de aquell malalt fadrí, pregassen. Feta devota
oració, se levà lo contret ý mut fadrí perfetament sanat, parlant
ý anant, axí com ans de ésser malalt acustumava. Ý,
regraciant a nostre senyor Déu tan stimada gràcia, se
a sa casa. Dix aquest insigne sant que aquell sanat fadrí
havia tengut una vèrtola e, per culpa de ignorant cirurgià fon
tan mal curat que li restà aquella cruel malaltia, tenint
l'esperit adormit que a l'enmalaltit cos nengun exercici donava.
Cregueren los qui semblants paraules hoïren que per spirit
de profecia havia sabut la ocasió de tan lega malaltia.
li aparegué Jesuchrist, tocant-lo en la galta.
Amava tant lo gran Rey de parahís ad aquest seu virtuós
cavaller ý cortesà que, mirant-lo de greu malaltia detengut,
devallà de la celestial cadira acompanyat de angèlica milícia per
visitar-lo, e, aparexent-li visiblement, ab la dreta mà lo tocà en la
galta. Fon tan gran la virtut del tocament de aquell etern ý verdader
Metge que de continent cobrà la sanitat perduda.
¡O gran dignitat ý perrogativa de aquest digne sant, que merexqué
per les sues virtuoses obres que aquella estreta cetla on habitava
fos hun gloriós parahís on ab gran claredat ý trihunfo, acompanyat
de cavallers angèlichs, devallàs lo gran Rey de glòria! Axí
aquest gloriós sant dels celestials goigs fruhia, que en la sua tancada
cetla lums de maravellosa claredat moltes vegades foren vistes
quant sol, sens humana companyia, stava. Venint hun jorn lo rey
d'Aragó per visitar-lo, entrant per la cambra on lo gloriós sant
jahia, véu tan gran claredat ý resplandor que tornà atràs los passos,
estimant-se indigne de veure cosa de tan gran maravella ý claredat
tan clara que la sua corporal vista no pogué complidament mirar-la.
diguessen cascun dia los qui
Axí com los benaventurats apòstols ý dexebles, essent en la
muntanya, pregaren al nostre mestre ý senyor Jesús que
de fer oració, axí los devots ý virtuosos dexebles de aquest gloriós
sant, passant de una terra en altra, asseyts en una falda de muntanya,
lo pregaren que
quant se levassen dir poguessen. Plagué molt ad aquest egregi doctor
ý mestre tan virtuosa demanda ý, sens molt tardar, la resposta
los dix que de matí quant se levassen diguessen la oració del
oració per ell, gloriós sant, ordenada ý composta.
La oració:
A Vós, immens ý poderós senyor Jesús, Déu ý Senyor meu,
Rey universal de totes les creatures; a Vós, alta ý humil
emperadriu dels cels, sacratíssima verge Maria; a vosaltres,
sants ý santes, gloriosos costesans de la cort divina, yo, pecador
abominable, jahent en lo sútzeu lit de abominables culpes,
les mies supplicacions endrece; a vosaltres, qui sou refugi ý
defensa mia, los meus dolorosos sospirs envie, mas més que a
nengú de tots los altres a Vós, senyor Jesús, recórrech ý supplique,
puix ab l'engüent de la vostra sanch preciosa haveu
curat les mortals nafres de la mia trista ànima, ý, ab tot que
yo sia pobre de mèrits ý abundós de culpes, per los mèrits de
la vostra sacratíssima mort ý passió ý per aquella gran dolor
que la vostra santíssima Mare tingué al peu de la creu, humilment
vos supplique, dolç Jesús, vullau resucitar la mia peccadora
ànima que en lo sepulcre del meu cos stà morta.
Atorgau-me, Senyor, en la peregrinació de aquesta treballosa
vida, spay de verdadera penitència. Donau als meus ulls, fonts
de tan abundoses làgrimes, que les taques de mos abominables
peccats lavar puga, que yo, Senyor, per les mies multiplicades
culpes en tot lo temps de mon viure comeses, conech
ésser encorregut en la vostra ira ý conech ésser digne de sentir
les cruels eternes penes. Mas també, Senyor, conech que
és major la vostra misericòrdia que totes les mies grans culpes.
E axí, clementíssim Senyor, encara que siau jutge per a
jutgar-me, també sou misericorde per a perdonar-me. A Vós,
protector ý defensor meu, la mia ànima ý lo meu cos acomane
que
custòdia, que l'infernat enemich no
Pare! Per la vostra infinida bondat vos suplique me vullau
donar los tresors de la vostra beneyta gran dolor e contricció
de mos peccats perquè, delliure de la legea de aquells, les
mies obres vos sien acceptes, ý net, purificat ý munde, lo dia
del general juhí davant la vostra real cadira me presente.
que morien de pestilència, donà una oració als qui
En una ciutat de la província de Bretanya, on aquest gloriós
sant habitava, havia tan gran pestilència que no solament hòmens ý
dones, mas molts animals morien. Acostaren-se al benaventurat
sant alguns de sos dexebles dient-li: "Reverent pare, en aquesta
ciutat granment se moren, demanant-vos de gràcia que vullau partir
per alguna altra terra on de tan cruel pestilència pugam ésser delliures".
"No temau, fills ý germans meus", respòs lo piadós sant, "que
yo us donaré una breu oració ab una creu de set poms, que los qui
ab devoció la portaran seran segurs de pestilència, fent-vos cascun
matí com vos levareu lo senyal de la creu per totes les parts del cos
on se acustumen de fer les vèrtoles, dient: Jesús, Verge Maria".
E axí los donà aquesta davall scrita oració, que tots los qui ab
devoció la digueren ý portaren, aquella terrible pestilència no
pogué noure:
Christus vincit Christus regnat
Christus imperat Christus ab omni
malo me defendat
Jesus Nazarenus, Rex judeorum, titulus trihunfalis,
miserere nobis.
Per signum sancte crucis et per merita gloriose semperque
virginis Marie, matris tue, Domine nostre, et sanctorum, martirum
et confessorum tuorum, Fabiani, Sebastiani, Nicasii et
nostris et ab omni peste, morbo, epidemie et a morte subitanea
atque eterna, libera nos, Domine noster, Jesu Christe,
Deus noster. Sancte Deus, Sancte fortis, Sancte immortalis,
misericors Salvator noster, miserere nobis. Et incarnatus est
de Spiritu Sancto ex Maria virgine, et homo factus est.
sant en lo temps que vivia.
de València stà situat, hun venerable religiós, desijant hoir de
aquest excel·lent sant la pricació santa, ab humils ý benignes
paraules pregà a l'abat li volgués donar licència de anar a la ciutat
de València per hoir del benaventurat sent Vicent Ferrer la divina
paraula. No volgué la Divina Voluntat que fos per lo reverent abat
la licència al devot frare atorgada, per mostrar del maravellós sant
gran maravella: que, enugat ý pensós lo entrestit frare no haver
atès la desigada licència, muntà lo següent dia en hun alt terrat
del monestir e, girant la sua devota vista a la part on la ciutat de
València stà situada, pogué hoir de tan gran distància de loch axí
clarament ý distincta la pricació del gloriós sant com si al peu de
la trona fos estat asseyt en alguna plahent cadira.
acaminava quant arribà a hun pobre hostal ab una multitut de
poble que
per aleujar la fam, set ý fatiga que portaven, dix a l'hostaler si
tenia algunes coses que menjar poguessen. Ab presta resposta,
respòs l'ostaler: "Reverent pare, ab alegra voluntat ho donaria
si u tenia, mas en tota la mia posada no tinch sinó una pocha
de farina en hun sach ý hun poch de vi que és quasi del tot
agre". Axí aquest prudent sant de la Divina Providència confiava
que féu pastar ý coure pans de aquella pocha farina ý
traure del vi en ampolles, ý, partint aquells pochs pans, que
foren quinze, entre lo famejant poble, axí granment multiplicaren
que pogueren fartar la fam de dos_mília presones que
ý lo vi agre, tornat en vi de sabor maravellosa, apagà la
gran set que tota aquella multitut de gent per la fatiga del larch
camí tenia. Mirant tan manifest miracle, lo pobre hostaler pregà
a l'humil ý beneyt sant que ans de la sua partida li volg[u]és
benehir la casa. Trobà l'ostaler lo següent dia lo sach ple de farina
ý la gerra de suavíssim ý saborós vi tota plena.
parts de Lombardia hun simple ý devot jove. Essent hun jorn
en una apartada hermita, fora los murs de la ciutat, retret per
fer oració, véu en hun camp una antiga dona sorda ý muda,
que en la mà huna corbella de segar erba tenia. Era axí lega e
diforme que, ab la simplicitat que aquest jove tenia, cregué
que fos diable. Acostà
fent-li lo senyal de la creu, li demanava de part de Déu que li
digués quina cosa era. Ab diformes gests, ululant axí com los
muts acustumen ý no formant paraules, la desventurada dona
responia. Hoint la veu axí orrible, tingué lo indiscret jove
major crehença que era diable, que per donar-li terror li apareixia,
ý, prenint la corbella de les mans, li donà tan grans
colps ý ferides en lo cap que la dexà per morta. Arribant la
nova de tan leig ý foll acte al gloriós sant, anà al loch on la
dona quasi morta jahia, ý, acostant-se a ella, li féu lo senyal de
la creu en lo front ý en la boca. Tingué tan gran virtut lo senyar
de aquest virtuós sant que cobrà la paraula, que del primer
jorn de la sua naxença havia tengut perduda, ý, cridant ab altes
veus, confessió demanava. Havent contritament confessat los
seus peccats ý culpes, ý havent rebut los sants sagraments de
la Sglésia, donà la benaventurada ànima en mans del Creador
que la havia creada.
sant sermonava quant, devallant de la trona, lo pregaren los
regidors de la terra que
remey ab què
pedra que cascun any les vinyes, forments ý altres splets destrohia.
Ab affable ý alegra cara respòs lo benaventurat sant
que cascun any, la vespra de Pascua del Sant Spirit, lançassen
aygua beneyta per totes les sues terres ý terme, que ell
los feya certs que de aquella gran persecució de pedra serien
defesos. No curaren los de aquella vila obehir tan saludable
consell. Venint l'esdevenidor any, terrible tempestat de pedra
destrohí tot aquell terme. Solament foren delliures les vinyes
de hun discret laurador que, seguint lo consell del benaventurat
sant, havia per totes les sues terres e camps aygua
beneyta escampada.
una filla de edat de quatorze anys que molt temps havia que per
l'esperit maligne era turmentada. Ligada ab tovalloles ý cordes,
que ab molt affany deu hòmens tenir-la podien, al gloriós sent
Vicent Ferrer la portaren. Acostà
donzella ý, fent-li lo senyal de la creu en lo front, manà a l'enemich
dimoni que, sens fer lesió ni mal, se partís del cos de aquella.
Axí obehí los manaments de aquest poderós sant que, dexant
terrible corrupció de çofre, se
restà la cansada donzella de tot mal ý pena delliure, fent gràcies a
la divina Bondat de la incomparable gràcia que, per migà de
aquest benaventurat sant, aconseguit havia.
al dimoni. Dolent-se de tan dolorosa pèrdua, ab entrestits
plors, gemechs ý congoxa anà al gloriós sant Vicent Ferrer,
pregant-lo que de tan inich cativeri volgués la sua cativada
ànima fer delliure, dient semblants paraules: "Yo, foll insensat,
yo desventurat més que tots los hòmens, mirant-me posat
en molta necessitat ý pobrea, me só constituït vasall ý catiu
del dimoni, ý, ab carta de la mia mà scrita, li hé fet donació de
la mia trista ànima perquè
abundància. Conech, reverend pare, la mia grandíssima erra,
conech la mia abominable e difforme culpa, desige exir de
captivitat tan dolorosa ý algun camí no trobe, vinch a vostra
reverència que, havent compassió de la pèrdua de la mia miserable
ànima, me vulla ajudar, defensar ý delliurar-me de la
eterna, spantable ý dolorosa pena que en la fosca presó
d'infern per a mi és aparellada". Fon de tan piadosa compassió
mogut aquest piadós sant que ab dolces paraules al desventurat
ý perdut home aconsolava. Muntà per sermonar en la
trona, ý, ab les mans en alt plegades, en presència de tot lo
poble per la libertat de aquell cativat home a nostre senyor
Déu pregava. Feta devota oració, manà a l'enemich dimoni
que restituhís al miserable home l'albarà que fet de pròpia mà
de aquell tenia. Fon cosa de gran maravella que, en presència
de tots los qui en la sagrada sglésia ajustats estaven, veren
devallar per l'ayre l'albarà que lo maligne dimoni restituhia,
venint en mans del miserable home a caure. Alegrat ý aconsolat
de tan incomparable consolació ý alegria aquest entrestit
home ý recelant de no tornar a caure en les mans de tan cruel
enemich, contínuament seguí ý acompanyà al benaventurat
sent Vicent Ferrer per totes les parts on anava.
pregant-lo que de nostre senyor Déu les volgués recaptar tan
desigada gràcia que fruyt de generació aconseguissen per alegria
ý consolació de sos marits ý d'elles, a les quals consolava
que ab molta reverència ý devoció cascun dia diguessen per
special pregària la oració del
omnes qui timent Dominum".
que a devota devoció aquestes oracions digueren, de bells ý
graciosos fills ý filles foren fetes mares.
malalts ad aquest gloriós sant perquè de les tristes ý cruels
malaties que tenien complida curació atenguessen. Fon
entre
paralítich, que set anys se complien que no
moure. Cridava ab altes veus lo trist malalt al beneyt sant que
li volgués obrir la porta perquè
benedicció santa. Reprenien-lo aquells qui entorn li staven
perquè tan fort cridava, que al gloriós sant enugaria; mas lo
contret malalt tan ferma sperança tenia d'atènyer curació complida
que ab majors veus contínuament cridava, dient que de
allí no
Arribat la plorosa veu del trist malalt a les piadoses orelles del
piadós sant, hixqué de la tancada cambra e dix al paralítich
malalt què era lo que demanava. No tardà lo devot malalt respondre
que la sua benedicció per atènyer complida sanitat
volia. "Creheu, mon fill, en Déu —dix lo gloriós sant— ý
posau en la sua divina misericòrdia la sperança, que yo per Ell
vos benehexsch
ý tornau a vostra posada". De continent se levà lo guarit
paralítich ab tan incomparable goig ý alegria que no
complidament scriure.
molt estimava. Havia molts dies que, essent vehina del part,
parir no podia. Mirant lo cavaller lo perill gran en què la sua
stimada serventa stava, la portà al gloriós sant, pregant-lo que
li volgués donar la benedicció per deslliurament de tan perillosa
congoxa. Acostà
ý, donant-li la benedicció sobre lo cap, deya:
senyal de la creu sobre lo ventre dient:
mundi salus et dominus, sit tibi clemens et propitius".
Acabades tan santes paraules, dix que la portassen a la posada,
que, sens dan ni perill de la vida, hun graciós fill parria.
Seguí
parí la prenyada serventa hun fill de gentil ý bella forma.
sant havia parlat un perverç home vituperoses paraules.
Volgué nostre senyor Déu, per punició de tan manifest peccat,
que atengués manifesta punició ý pena, que, axí com lo
perverç home dir mal del gloriós sant acabava, sclatà per lo
ventre de tal manera que los budells li surtiren. Conexent lo
maldient home la sua gran erra, volgué que davant lo gloriós
sent Vicent lo portassen, e, agenollant-se en terra als
seus sagrats peus ab entrestits plors ý paraules lo pregà que
li volgués perdonar la sua abominable culpa, que manifestament
coneixia que per haver malparlat de sa reverència
havia atès tan cruel malaltia. Ab alegra cara, lo benaventurat
sant lo féu levar de terra ý, posant-li la mà sobre lo ventre,
lo senyà, ý fon complidament sanat com ans d'esclatar-li
lo ventre stava. Sols li restà en lo ventre un senyal per
manifestació de tan manifest miracle.
ý sant habitava quant los devots dexebles que
li digueren: "Reverent pare, en tan antiga edat stà vostra
reverència constituhida, axí stà afligit de grans abstinències ý
dejunis, axí stà fatigat dels continus treballs de la pricació, que
per repòs de la sua antiga vellea ý descanç de la treballada
persona lo pregam vulla tornar a la pròpia pàtria de la ciutat
de València, on sens peregrinar ý discórrer stranyes províncies
ý terres atenyereu reposada vida". Mirant aquest excel·lent
sant ý mestre la santa intenció ý amor dels seus amats dexebles,
los dix que ab alegra voluntat era content [de] tornar a
la ciutat pròpia, ý, cavalcant de continent en un simple somera, a
la ciutat de València endreçaren los passos. Havent acaminat
una nit, venint lo clar dia, en aquell matex loch de on eren
partits se trobaren que en tota aquella treballada nit no havien
acaminat docentes passes. Entengué lo intel·ligent sant que la
divina voluntat volia que en aquella província e terra finís los
seus antichs dies.
portaven a cremar hun home ý una dona. Passant per una plaça
on aquest gloriós sant pricava, dix al governador que
hun poch ý que als miserables sentenciats dexàs davall lo cadafal
on sermonava fins tant que la santa pricació fos acabada. En
tan gran veneració era tengut aquest venerable sant que ab molta
voluntat fon content lo virtuós governador de tenir fe. Començà
lo benaventurat sant a sermonar de les grans ý terribles penes
que en lo penós purgatori, segons la legea de cascun peccat, les
tristes ànimes són turmentades; mas aquest món lo foch de contricció
és de tanta virtut ý força que pot purgar qualsevol culpa.
Sermonava aquest gloriós sermonador de contricció, endreçant
les paraules als dos sentenciats. Foren tan granment los cors de
aquells en flames de dolorosa contricció encesos, dolent ý penedint-se
de les sues ennegrides culpes que, volent-los traure de
avall lo cadafal per portar-los a cremar, en ells altra cosa no trobaren
sinó la pell ý los ossos, que tota la carn que tenien lo encès
foch de dolorosa contricció consumit los havia ¡O gran virtut de
les paraules de aquest virtuós sant! ¡O gran força de la sua oració
devota, que no solament los pogué delliurar dels públichs turments
ý vergonya, mas encara de les orribles penes que en la
sdevenidora vida sentir speraven, fent muntar per la dreta scala
de verdadera contricció les purificades ànimes de aquells al
repòs de la eterna glòria!
ý santedat de vida de aquest excel·lent sant, ab gracioses e
corteses paraules lo pregà volgués en la sua posada aposentar-se.
Mirant de aquest devot cavaller la gran cortesia, li fon
forçat ab alegra voluntat haver-lo a complaure. Féu lo virtuós
cavaller hun secret forat que a la cambra del benaventurat sant
responia, perquè secretament pogués veure los actes, exercicis
ý obres que en lo temps de la nit obraria. Véu que ab gran
atenció ý reverència les santes ores deya, ý aprés, agenollant-se
en terra ab les mans en alt plegades, tan devotament contemplava
que de la sua plorosa vista abundants làgrimes
corrien. Levant-se de aquesta alta e devota contemplació, se
acostava al lit ý movia los lançols ý l'altra roba de tal manera
que paregués que en aquell plahent ý delitós lit dormit havia.
Ý aprés se gitava vestit sobre una dura caxa per donar repòs al
treball de la natural son que al seu penetenciat cos combatia.
havia de morir, féu una profitosa
ý devota exortació a les persones que
Havia sabut per special revelació lo gloriós sant lo temps, lo
dia ý la hora que morir devia. Convocà tots los dexebles, axí
hòmens com dones, qui contínuament lo seguien ý ab una alegra
cara de ardent caritat inflamada los dix semblants paraules:
noblea de l'ànima vostra voleu considerar, conexereu que és
creada a imatge ý semblança de Déu, tenint en sí tres grans
potències: enteniment, voluntat ý memòria. Aquesta embellida
ànima és infusa per lo Creador, qui l'à creada en lo vexell del
cos humà, perquè com a prudent ý sàvia senyora ý com a
hosta discreta aquella habitació ý casa regexca, ý ella, per sa
naturalea, tostemps vol fer coses que a son Creador sien plahents
ý acceptes, mas la companyia del miserable cos hi contrasta,
essent causa de la mort de l'ànima, hoste ý senyora
sua. E axí, si vosaltres voleu segons l'ànima ý no segons la
carn viure, considerau que la vostra carn és de terra formada,
treballant en tenir les condicions de la terra, que axí com la
terra és lo més baix element, axí vosaltres deveu ésser per
humilitat baxos. E axí com la terra és dura, axí vosaltres
deveu ésser durs per virtut de fortalea, resistint als vicis e
comportant ab humil paciència les grans adversitats ý congoxes.
E axí com la terra beu e atura en sí l'aygua de la pluja,
axí les precioses aygües de la doctrina de la divina gràcia
deveu stojar ý beure.
passió del nostre redemptor Jesús. Teniu la santa fe emprentada
en lo pregamí del vostre devot cor, que los qui aquesta fe
no tenen no són hòmens, mas animals bruts que de rahó freturejen.
Recordau sovint ý pensau com lo Divendres Sant, per
salut de vosaltres e de tota natura humana, volgué ésser clavat
en l'arbre de la creu, sofferint doloroses penes, les quals
començà a sentir del jorn de la sua gloriosa nativitat fins que
en lo dur lit de la creu donà l'esperit en mans del seu etern
Pare. Recordau que en totes les edats de la sua santa vida ha
soffert affanys, pobretat ý congoxes per dar-nos repòs ý fer-nos
richs en los celestials regnes. Recordau ý pensau que les
coses insensibles aquell entrestit divendres senyals de dolorosa
tristícia senyalaren: lo sol féu enfosquit eclipsi, la terra
terrible terratrèmol, les dures pedres se romperen, obriren-se
los tancats sepulcres ý lo vel del temple se partí en troços. E
ab aquest profitós recort, vosaltres, sensibles racionals creatures,
féu que, de pietat ý compassió compresos, fonts de piadoses
làgrimes los vostres ulls córreguen.
ni de combats ni batalles, mas libres de la sagrada
Scriptura, on veritat se troba, ý libres que lo vostre fret ý gelat
cor a fervent devoció enceng[u]en ý de mals pensaments vos
aparten. Legiu los sagrats Evangelis, que són la scala de
Jacob, que té hun cap al cel ý l'altre en la terra, perquè de la
divinitat ý humanitat de Jesús los sants evangelistes parlen,
que per aquesta segura scala los qui verdadera fe tenen pugen
a la eterna glòria. Ý los que legir no sabreu, quant de alguns
inichs pensaments de supèrbia, de luxúria, de ira ý de algun
altre peccat sereu combatus, legiu en lo libre de la vostra
memòria ý recordau aquestes profitoses coses: la primera,
pensau que haveu a morir ý que davant lo jutge universal
haveu a donar rahó de totes vostres obres; la segona, pensau
en la eternitat de aquelles infernals penes per als miserables
damnats en los regnes d'infern aparellades; la tercera, que
penseu que lo dia del final juhí axí los mals com los bons veuran
la legea de les offenses contra la divina Bondat comeses,
on vendrà lo gran rey Jesús per jutgar-vos. Aquest és aquell
gran e poderós Rey que, mostrant-se sobre la vall lo Josafat
asseyt en la judicial cadira, tots los reys, senyors ý prínceps
no seran més stimats que tots los altres hòmens de condició
sotil ý baxa, ý los qui grans, solemnes palàcios edifiquen no
trobaran una chicha spellunca on amagar se puguen. E si
aquest eternal Rey, quant los juheus en los temps de la passió
lo volgueren pendre, al sò de la sua veu, quant dix
temorosa por compresos caygueren en terra
¡quant més serà orrible ý spantable la veu que com a
sonant trompeta per tot lo univerç món serà hoïda, cridant
a tots al general juhí per fer donar a cascú rahó dels seus
actes ý obres!
eternes penes que los miserables damnats en la trista presó
d'infern eternament sentir speren, perquè, aterrats ý spantats
de caure en aquelles infernals flames, dexeu les males ý perverses
obres. En aquell dolorós carçre, en tenebres grans de
palpable scuredat seran los trists damnats turmentats, on
solament no atenyeran vista sinó de cruels dimonis, que de
drachs, serpents ý onços ý de altres diformes animals pendran
spantable forma. Ý deveu aprés alçar los ulls de la vostra
pensa a les celestials benaventures, perquè ab lo desig ý sperança
de atènyer aquelles treballeu en bé ý santament viure.
Ý, atenyent aquella glòria de incomparables béns acompanyada,
no poreu desigar alguna altra cosa —lo que lo gran profeta
David testifica dient:
Tua—:
rey Jesús, sient a la dreta de Déu lo Pare, coronat ab la corona
de humanitat, circuhit de cavallers angèlichs, que ab dolces
ý concordes veus contínuament lo lohen ý dihen:
Deo nostro, qui sedes super tronum in secula seculorum.
Aquella gloriosa posada és de la tapiceria de resplandents
steles empaliada, de tan excelsa claror il·luminada que alguna
humana pensa no l'abasta complidament compendre.
és la porta falsa per on l'enemich dimoni a tots los peccats ý
vicis dóna segura entrada. Molts que santament vivien, per
star ociosos, en lo pou de abonimables culpes caygueren.
Mirau que aquell gran rey e profeta David, aprés de haver
batallat ab forts gigants ý haver mort cruels leons ý onços ý
haver aconseguit innumerables victòries, essent aprés en
reposat oci, cometé adulteri, homey e altres crims enormes.
Sampsó, per star en oci, lo cap li ragueren, fent-li perdre la
noblea de tota la sua poderosa força. Los fills de Israel, tantost
que en repòs ý oci stigueren, del camí de la divina ley se
desviaren. Ý moltes santes presones del Novell Testament
que en treballs, oracions ý dejunis e altres bones obres se
exercitaven, posats en oci, orribles ý leigs actes cometeren.
Treballau, donchs, fills meus, en lo servir de la Majestat
divina. Treballau en portar sobre los vostres devots muscles
la creu de verdadera penitència, que als qui en fer bones
obres treballen los crida lo nostre mestre ý senyor Jesús
dient:
Ego reficiam vos.
com a vosaltres mateixos. Teniu humilitat per ensenya, que los
qui ab ales de presumsió en alt muntar volen, muntant devallen;
lo que no farien si se humiliaven, que devallant puja lo
crestià en lo celestial regne. Los superbos àngels, per voler
muntar en lo mont de elació, en la profunditat de les eternes
penes caygueren. Ý per atènyer aquesta virtut de humilitat ý
totes les altres virtuts glorioses és mester que siau granment
devots de aquella altra ý humil reyna de parahís, sacratíssima
Senyora nostra, que ella, que és centre de humilitat profunda,
vos procurarà en aquest viciós món exercici de virtuoses
obres ý per premi de aquelles de parahís lo regne. Dieu ý confessau
sovint als preveres los vostres als peccats ý culpes.
Rebeu lo preciós cos de Jesús en la festa de la sua Nativitat
gloriosa, en la festa del Corpus, en la festa de la Assumpció
de la sacratíssima verge Maria ý en la Setmana Santa, fent
gran examen ý discusió dels vostres peccats ý vicis ans de
venir als peus del prevere, metge discret de les vostres enmalaltides
ànimes; que, així com lo qui entra en alguna casa
scura no veu lo que y ha fins que és stat hun poch reposat en
aquella, axí vosaltres, com entrareu en la scura casa de vostra
consciència, no veureu les sutzietats ni legees fins que per
algun spay haveu passat los uberts ulls de vostra pensa per
aquella. Teniu dolor e contricció de vostres peccats ý culpes,
que la contricció és una celestial medicina que les cruels e
antigues nafres de l'ànima guareix ý sana, ý li dóna tan verdadera
consolació ý alegria que pot dir a Déu lo verdader
contrit les paraules del psalmista:
meo,
haveu alegrat lo cor, que per la legea ý brutedat de mos peccats
stava trist ý negre". Ý lo[s] qui ab dolorosa contricció
los seus peccats lamenten e ploren, senten destil·lar en los
vexells de les sues ànimes lo ros del Sperit Sant, procurant-los
consolacions alegres, que les làgrimes del rey David remissió
de les comeses culpes obtengueren, dient:
meo, lavabo per singulas noctes lectum meum, lachrimis
meis stratum meum rigabo;
li fón denunciat que ordenàs la sua casa, que lo següent
dia morria, tan dolorosament placà los seus peccats ý culpes
que mereixqueren atènyer quinze an[y]s de longitut de vida;
la plorosa Magdalena, les sues abundoses làgrimes foren
carta de plenària indulgència, que a pena ý a culpa la absolgueren;
sent Pere, sent Matheu ý molts altres ab aygues de
plor les sútzies taques de les sues ànimes lavaren.
contrits sinó amant a nostre Senyor sobre totes coses, ý
que l'actual amor de Déu sia la sola causa que us moga a fer
de vostres peccats penitència; que, los qui per amor de algun
mundanal suplici o per temor de les penes d'infern se dexen
de peccar, aquests no són verdaders contrits, mas aquells qui
no volen pecar per no offendre a Déu, a qui són obligats de
amar sobre totes les altres coses, aquests són los verdaders
penidents, dels quals los serafins, jerubins e altres celestials
jerarchies granment se alegren, dient la Scriptura sacra:
agente.
capità de vosaltres, tostemps hé treballat de armar-vos de spirituals
armes, ab les quals lo món, lo dimoni ý la carn vençre
poguésseu. Tinch recel que, fallint-vos la mia corporal presència,
l'enemich de natura humana no us desarme. Per què yo,
desigant la salvació vostra, hé volgut, prenent comiat de vosaltres,
fer aquesta breu col·lació, perquè d'ací a tres dies crech
anar a la eterna glòria
¡Senyor Jesús, dolç pa de vida, pastat per mans de Déu lo
Pare dins lo immaculat vexell del ventre de la sacratíssima
verge Mare, cuyt en lo forn de la creu ab foch de amor intensa,
mannà preciosa donada als fels christians en lo desert de
aquest món miserable! Yo, pobre ý freturós de mèrits, stich
tocant a la porta de la vostra misericòrdia, demanant per
almoyna a Vós, dolç pa dels cels, per salut ý medicina de la
mia enmalaltida ànima. Obriu-me, Senyor misericorde ý piadós
Pare, que yo tinch ferma fe ý crehença que sou en aquest
sant Sagrament verdader Déu ý home tan alt, tan gran ý tan
puríssim com fos lo Divendres Sant en l'arbre de la creu
sacratíssima. Ý, puix de la font del vostre sant costat són exits
los set principals rius dels sagraments, feu-me gràcia que dignament
vos puga menjar ý rebre, ý la virtut de Vós, sagrat pa,
sia refecció ý confort per a la mia ànima en lo passatge ý
camí de aquesta vall scura als celestials imperis; que yo,
Senyor, confiant de la vostra infinida bondat ý misericòrdia,
tinch atreviment acollir ý aposentar dins la pobra posada del
meu cos a Vós, poderós Senyor, Rey dels cels ý de la terra. Yo,
Senyor, confesse de cor ý de boca que sou fill de l'etern Pare e
de la humil verge Maria, hòstia vera, hòstia santa, hòstia
immaculada, hòstia a Déu plahent ý accepte; ý sou pa dels
àngels per al convit de la eterna glòria, supplicant la vostra
immensa Majestat que, axí com vos contemple ý mire sots la
forma del pa cubert ý tancat dins les cortines dels blanchs
accidents, que en los vostres celestials regnes puga clarament
sens cortina ni hombra contemplar la vostra divina essència.
moria.
de parahís volia remunerar de aquest benaventurat sant les
meritòries obres, volent-li donar per remuneració ý premi los
richs tresors de la eterna glòria, lo benaventurat sant, dreçant
los ulls al cel, ab les mans en alt plegades, semblants paraules deya:
Senyor Déu, omnipotent e incomprensible, creador de totes
les creatures, que ans que lo món tingués ésser Vós ja éreu, e
per la contemplació de la vostra divina essència ompliu los
justs de eterna beatitut ý glòria: aquesta gloriosa benaventura,
clementíssim Déu ý Senyor meu, suplique que per les liberals
mans de vostra infinida misericòridia me sia donada; ý
no la demane, Senyor, que yo per les mies obres la merexca, mas
que per los mèrits de la vostra santíssima passió ý per la granea
de la vostra pietat ý clemència me sia atorgada; que Vós,
liberal·líssim Senyor, me donau atreviment de demanar do de tan
incomparable stima, puix volgués que ab lo ferro de la lança lo
costat vos obrissen perquè les portes de la ciutat de parahís fossen
ubertes. O piadós Senyor ý pare, verdader Déu ý home, feu-me
participar de la visió de la vostra divina essència, en la qual los
meus sentiments sens fi delitar se puguen, que en la gloriosa contemplació
de la vostra immensa divinitat los sentiments spirituals
sentran incomparable glòria, ý en la contemplació de la vostra
santíssima humanitat los sentiments corporals seran eternament
alegres, que la glòria dels benaventurats serà veure la vostra
santa humanitat ab la divina essència unida en unitat de persona,
ý ésser lohada, glorificada ý beneyta dels àngels, archàngels,
patriarches, profetes, apòstols, martres, confessors ý vèrgens, e de
tots los cortesans de la celetial cort. ¡O Senyor Déu, qui en trenitat
de presones sou hun verdader Déu, donau-me per la vostra
infinida bondat gràcia que en la celestial pàtria yo puga hoir
aquelles dolçes veus dels benaventurats que eternament vos benehexen
ý lohen! ¡O bon Jesús, qui en aquells que en Vós segura
sperança tenen obrau de misericòrdia, hajau mercè de la mia
ànima, comprada ab l'infinit preu de la vostra sanch preciosa,
que en les vostres sagrades mans que la han creada l'acomane!
tuas, Domine, comendo spiritum meum;
"Jesús! Jesús! Jesús!", donà l'esperit en mans del Creador, qui
creat lo havia, complint setant'anys de la sua benaventurada vida,
a cinch del mes de abril, any
de justícia raigs de claror tan maravellosa en la cambra on lo cos
del gloriós sant jahia, que a tots los circunstants a gran maravella
convidava; sentiren olor de tan suavíssima fragància que dels
goigs de parahís los paria participassen. Ý los regidors de aquella
terra, acompanyats de tota la clericia ý de innumerable poble, per
honorosa sepultura en hun alt ý solemne sepulcre lo posaren.
sant aprés de la sua mort santa.
insigne sant, havia concebut ý parit una virtuosa dona hun fill
de elegant ý bella forma; dotze anys lo fadrí complia que,
enmalaltit de febres, morí en spay de pochs dies. Portant lo
marit ab molts amichs ý parents a soterrar lo fill que tant amaven,
hixqué de la posada la congoxada mare ab los peus descalços,
lançant dels seus ulls abundoses làgrimes que fins la dura
terra devallaven; ý ab aquests entrestits plors, gemechs ý sospirs
anà al sepulcre del gloriós sent Vicent Ferrer, suplicant-lo que, axí
com per les sues oracions ý pregàries havia obtès de haver concebut
e parit aquell fill, axí per les sues pregàries e intercessió li fos
restituhida la vida. Ý, arribant lo cos mort de son fill a la sagrada
sglésia, se lançà damunt aquell ab tan entrestit plant que a tots los
circunstants a plànyer convidava. Axí fon en los alts cels per lo
benaventurat sant la plorosa suplicació de la entrestida mare hoïda
que, en presència dels capellans e de l'altre poble, resucità lo mort
fadrí, cobrant la sanitat perduda.
setze anys nadava. Entrà axí en les corrents aygües que, fallint
la virtut ý força, se offegà, no podent tornar a la riba.
Tragueren lo cos mort alguns parents per donar-li sepultura; ý,
sperant que la creu ý los capellans arribassen, prometeren
certs vots ý promissions al gloriós sent Vicent Ferrer que, si
aquell fadrí resucitava, lo farien vestir frare, servint tot lo
temps de sa vida la devota sglésia on lo sagrat cos del benaventurat
sant tenia la sepultura. Acabant de fer tan devotes
promissions, resucità la mort fadrí, que spay de quatorze hores
havia tengut perduda la vida.
hun capellà. Fon tan gran lo colp de la cayguda que, sens
poder parlar ni rebre los sants sagraments de la cathòlica
Sglésia, fon del seu cos l'ànima separada. Mirant lo congoxat
honcle del stimat nebot la mort tan desastrada, agenollant-se
en terra, ab trista ý dolorosa congoxa votà de anar al sepulcre
del gloriós sent Vicent Ferrer si la vida al stimat nebot, que
tant amava, restituhïa. Acabant de fer aquest vot ý promissió,
tornà a cobrar l'ànima lo cos mort que en terra jahia, ý, levant-se
de la dura terra, magnificant ý donant lahors ý gràcies a
nostre senyor Déu, al sepulcre del benaventurat sant l'oncle ý
lo nebot los devots passos endreçaren.
de hun rich mercader, que deu anys eren passats del seu
honest matrimoni que no havia pogut concebre, mirant-se axí
stèril, suplicà ab devotes suplicacions al gloriós sent Vicent
Ferrer que li volgués, per la sua gloriosa intercessió, procurar
gràcia que fruyt de generació pogués atènyer. No passà spay
de molts dies que concebé aquesta devota dona, parint al
novèn mes hun fill de gentil ý bella forma, al qual per honor ý
glòria de aquest gloriós sant lo nom de Vicent li posaren.
Complits quatre anys de la edat de aquest graciós infant, se
offegà en les corrents aygües de una fonda cèquia.
Corregueren al desastrat cas alguns amichs ý vehins, ý lo cos
mort del fadrí a la casa del pare portaren. Mirant la dolorosa
mare que lo fill que tant amava era mort, fiant de la virtut e
potència de aquest poderós sant, agenollada en terra, ab grans
làgrimes ý sospirs cridant deya: "¡Sant gloriós! Vós que a mi,
stèril dona, hoint les mies pregàries, me fés merexedora que
de tan graciós fill fos feta mare, humilment vos supplique que,
axí com per la vostra intercessió yo
vostres mèrits e intercessió li vullau restituhir la vida, que
poch me aprofitaria la glòria de ésser stada de fill mare, per a
restar en tanta desaventura ý congoxa. Yo fins ací no hé passat
sinó treballs de parir ý de criar-lo; ara, que sperava consolació
ý glòria, lo tendré perdut ý per a tostemps absent de
ma vista. Més valia, gloriós sant, que no
donat que donar-lo
pietat de aquesta dolorosa mare, que, puix per vós, benaventurat
sant, aquest fill meu vivia, que per vós prestament
revixca!". Parlant la entrestida mare aquestes tristes paraules,
començà a obrir lo mort infant la tancada vista ý, allargant
los braços al coll de la alegrada mare, la abraçava ý
besava havent cobrat la perduda vida.
ab hun nebot seu, de edat de quinze anys. Axí indiscretament
nadaven que, acostant-se a hun molí, no podent lo nebot tenir-se
a la força de l'aygua, caygué per les canals on l'aygua a
les rodes devalla. Havia més de quaranta persones, axí
hòmens com dones, que als crits de l'entrestit honcle arribaren,
ý, mirant tan gran desastre, tots ab altes veus al benaventurat
sant invocaven. Permeté la divina permissió, per
lahor ý glòria del gloriós sent Vicent Ferrer, que hixqué[s] a
la riba del riu lo mort fadrí ab lo cap, los braços ý cames
trencades, que a tots les que
movia. Arribaren a la trista nova los parents ý,
ensemps ab los altres que a la vora del riu staven, al sepulcre
del benaventurat sant lo portaren ý, fetes devotes oracions ý
pregàries, resucità lo mort fadrí ab lo cap, los braços ý
cames tan sancers com ans de nadar tenia.
alabarder del duch de Bretanya, que tots los cirurgians ý
metges stimaven que dins poques hores morir devia.
Trameteren per lo confessor ý per los altres sagraments de la
cathòlica Sglésia, ý tan prest no arribaren, que ja fon lo trist
nafrat mort per la granea de les nafres que tenia. Ý, perquè
sens confessió havia finit los seus miserables dies, tractaven
que fora los murs de la ciutat li donassen sepultura. Mirant
unes virtuoses ý piadoses dones la mort de aquest home tan
dolorosa, pregaren ab devotes pregàries al benaventurat sent
Vicent Ferrer que volgués, per la sua gloriosa intercessió,
que l'ànima del trist defunt en lo cos fos restituhida solament
per spay de poder confessar les sues greus culpes ý rebre los
sagraments de la cathòlica Sglésia. Axí per lo benaventurat
sant foren les supplicacions de les piadoses dones hoïdes
que, resucitant lo mort nafrat, dix que havia vist al gloriós
sent Vicent Ferrer tot luminós ý blanch, entre molts altres
que de luminosa claredat resplandien, que l'havia defès dels
cruels dimonis que devorar-lo volien. Ý aconseguí aquest
home no solament spay de vida per a confessar les seus peccats
e culpes, mas encara, vestint-se l'àbit dels frares pricadors,
vixqué molts anys en santa ý virtuosa vida.
vint anys, de jugar a la pilota, begué, sens menjar alguna cosa, hun gran
picher d'aygua. Axí li fon damnós aquell delitós beure, que li
unflà tan granment lo ventre ý lo melich que fins al genol
devallava, ý la gola ý coll axí se inflaren, que per la grositut e
infladura en terra mirar no podia. Era cosa de maravella veure
tan difforme malaltia; ý, perquè no y havia metges que ad
aquell no conegut mal remey donar li poguessen, tots per mort
le desempararen. Acostà
cavaller, germà de son pare, ý dix-li: "Stimat nebot, recorreu
al gloriós sent Vicent Ferrer, que, si ab molta devoció lo supplicau,
ell serà lo verdader metge que sanarà vostra gran
malaltia". Obrí al sò de aquestes paraules los tancats ulls lo
desaconsolat malalt ý, fent-se dreçar en lo lit, pregà a tots los
qui entorn li staven que, ensemps ab ell, per la sua perduda
sanitat pregassen, ý promès que, si lo benaventurat sant de tan
cruel ý lega malaltia lo sanava, que iria a visitar lo seu sant
sepulcre ab una rica presentalla. Acabant de fer aquest solemne
vot ý promissió, de l'inflat melich a la part més baxa se
obrí la infladura, e buydà moltes podrides aygües de tal manera
que restà complidament sanat, com si jamés hagués tengut
alguna malaltia.
una dona prenyada de menjar carn humana, que li semblava
devia prest morir si tal desig no complia. Manifestant a son
marit tan foll ý abominable desig, aquell, ab paraules de virtut
e discreció acompanyades, la reprenia. Vingué la prenyada
dona de aquest foll desig en tan gran demència ý follia que,
prenint hun fill, que de edat de dos anys tenia, ab hun tallant
ganivet li levà la vida, ý, partint lo tendre cos del miserable fill
en dos parts, posà la una a coure. Arribant lo desventurat
marit a la trista posada, trobà lo cruel e diforme crim que la
folla muller obrat havia. No li dix res, ni li féu mal algú per no
offendre a la Majestat divina, mas près les sangonoses parts
del fill, la una ja quasi cuyta ý l'altra crua ý, ab entrestides
làgrimes ý ab dolor tan gran que scriure no
del benaventurat sant endreçà los passos. Ý, agenollat en
terra davant aquell devot sepulcre, ab abundoses aygües de
plor, que lo sangonós cos del fill lavar podien, per la restitució
de la vida del mort fill pregava. Axí foren per lo benaventurat
sant les pregàries de l'entrestit pare hoïdes, que les
dos parts del partit fill se uniren, resucitant sà ý alegre com
si no hagués rebut nengun dan la sua tendra presona. Ý, per
manifestació de tan manifest miracle, li restà tot lo temps de
son viure en lo cos lo senyal de la partició que li havia fet
la cruel ý folla mare.
mort una dona prenyada, nomenada Guillerma. Conexent
les discretes madrines que altre fill li restava en lo ventre,
no li digueren la mort del primer, perquè ab la alegria del fill
viu que parria aleujàs la dolor que del fill mort sentir sperava.
Havia en la cambra on la dona paria algunes virtuoses dones,
del benaventurat sant granment devotes. Digueren: "Fassam
oració al gloriós sent Vicent Ferrer que, per la sua gloriosa
intercessió e mèrits, vulla impetrar gràcia ad aquest infant
mort, que revixca sols per a tant temps que puga atènyer batisme".
Ab tan caritativa devoció aquestes dones pregaren que la
sua oració ý pregària fon per lo insigne sant hoïda; ý revixqué
lo mort infant, no solament per a rebre lo sant batisme, mas
encara aconseguí larga ý benaventurada vida.
veren una nau de cosaris que
perill de ésser presos en què staven, digueren als altres de la
fusta que recorreguessen ab devoció al gloriós sent Vicent
Ferrer, que no havia molt que era mort ý feya inumerables
miracles, que ell los delliuraria. Ab desonesta continença
respòs hun indiscret e indevot mariner, dient semblants paraules:
"Ell no ha pogut delliurar-se de morir axí com los altres
hòmens, ý ¿voleu que a nosaltres delliure?". Acabant de parlar
aquestes indiscretes ý folles paraules, perdé aquell indevot
home la paraula, torcent en lega manera la boca fins a la orella.
Mas per la fe e devoció dels altres, tan contrari vent se
mogué contra la nau dels cosaris, que en poch temps la perderen
de vista ý foren del perill de ésser presos delliures. Mirant
lo miserable home ý regonexent la sua greu culpa, ab devota
intenció recorregué al benaventurat sant, prometent a peu descalç
visitar lo seu sant sepulcre. Acabada tan devota promissió,
cobrà la perduda paraula, mas restà ab la boca torta, que
no fon complidament guarit fins hagué visitat de aquest gloriós
sant lo sepulcre.
hun naucher. Fon tan gran lo colp de la cayguda que de continent
finí los miserables dies. Del·liberaren alguns parents ý
amichs, per ésser més certs de la mort de aquell, fins al
següent dia allargar la sepultura, ý, tenint compassió de la mort de la
miserable ànima, perquè no havia confessat ni rebut
los altres sagraments de la Sglésia, portaren lo cos mort al
sepulcre del benaventurat sant, supplicant-lo ab moltes làgrimes
ý devotes paraules que ell, que havia procurat ý restituhit
la vida a molts que eren stats morts, la volgués procurar ad
aquell a qui ells, guiats per la fe dels seus sants miracles, portat
havien. Acabades aquestes paraules, se levà lo caygut ý
mort naucher ab lo cos tan sancer ý sanat com ans de ésser
caygut tenia.
celós de sa muller li donà en la mamella squerre una punyalada.
Fugint la trista dona ab la congoxa de la nafra, tostemps
cridant deya: "¡Gloriós sent Vicent Ferrer, ajudau-me!" Corria
lo furiós ý cruel marit a la muller que fugia, ý donà-li ab lo
matex punyal altre colp en les spatles. Foren tan grans los
colps e nafres que de continent, en mig de la carrera, dexà la
miserable vida. Los amichs ý vehins, que a la remor del cruel
ý leyg cas eren venguts, tots havien hoït com aquesta dona,
fugint a la furiosa ira del cruel marit, contínuament al benaventurat
sant reclamava. Agenollant-se tots en terra, moguts
de pietat e compassió de la pèrdua del cos e ànima de
aquella que, sens dolor ni contricció de sos peccats ni confessió
de les sues culpes, havia finit sos dies, supplicaren
al gloriós sant que li volgués restituhir la perduda vida.
Acabades les santes pregàries, revixqué sana ý delliure, la
ja morta dona, ý dix que lo benaventurat sent Vicent
Ferrer, a qui ella ab ferma fe havia reclamat, era stat lo
metge que de aquelles cruels nafres la havia sanada.
Mirant lo marit miracle de tan gran maravella, portà la
muller ab gran goig ý consolació a la sua posada, vivint
aprés los dos en pau, repòs ý vida molt alegra.
aygua, se offegà una fadrina de edat de sis anys. Eren tres
jorns passats com lo pare ý la mare que, ab ansiosa dolor la
cercaven, la trobaren morta. Ab entrestit dol, ab multiplicats
plors ý làgrimes, los trists adolorits pare ý mare al sepulcre del
benaventurat sent Vicent Ferrer la portaren, supplicant-lo que,
per los seus gloriosos mèrits e intercessió, los impetràs de la
divina Bondat gràcia que ad aquella stimada filla, a qui més
que a totes les coses del món amaven, volgués restituhir la
vida. Dient aquestes ý molt piadoses paraules, en presència de
molt poble que a veure la morta fadrina eren venguts, resucità
ab la cara tan alegra ý ben colorada com si jamés fos stada
morta.
històries de tots los gloriosos apòstols, martres, confessors ý
vèrgens que nengú haja resucitat tants morts com lo benaventurat
sent Vicent Ferrer, que en lo procés de la sua gloriosa
canonizació se recita haver resucitat aprés de la sua mort vint_hý_huyt
morts en diversos temps ý hores, ý ha sanat, per la sua
gloriosa intercessió ý mèrits, innumerables malaties, ha restituhit
la perduda vista als cechs, la paraula als muts, la hoïda
als sorts, la virtut als contrets ý, ab la invocació del seu sant
nom, són stades moltes presones de grans perills ý congoxes
delliures. Com algun malalt li portaven, deya aquell gloriós
Evangeli de l'evangelista sent March qui comença:
terra, semblants paraules deya:
salus et dominus, qui te traxit ad fidem catholicam te conservet
in ea et beatum faciat, et ab hac infirmitate te liberare dignetur. Amen.
ý excel·lents miracles que de aquest gloriós sant s'escriuen, ý
no cessa en aquests nostres temps ab la divina virtut, quant ab
devoció és invocat, fer grandíssims miracles.
A lahor ý glòria de nostre senyor Déu Jesuchrist ý de
la gloriosa verge Maria, mare sua ý senyora
nostra, feneix la Vida del gloriós
confessor lo benaventurat
sent Vicent Ferrer,
stampada en la
noble ciutat
de València
per Joan
Jofre de
Briansó, l'any
de nostre Redemptor