Descripció del torneig entre Fancí Vallseca i Salvador Sureda

5 (Narr.) 1444 (Nàpols) Joan Moix Nicolau Vivot DESCRIPCIÓ DEL TORNEIG ENTRE FRANCÍ VALLSECA I SALVADOR SUREDA Jh[esús] M[ari]a En Nàpols, a ·XVIII· de janer any ·MCCCCXLIIII·. Molt honorables e cars frares: p[er]q[uè] sabem trobareu plaer vos avisa[m] com so[m] sans e alegres a pler de tots vosaltres specifica[n]t-vos p[er] menut tots los affers de las armes de mos[sèn] Salvador com són pessats, avisa[n]t-vos q[ue] és axit a sa honor tenbé com cavaller may hysqués de huns tals affers. Primerame[n]t lo senyor Rey los assignà jornada diumenge a 5 de janer a la plassa de la cucoronada, volent-vos avisar de la cerimònia e man[er]a com mos[sèn] Sureda, armat de cama e de cuxa ab franchals e falda, porta[n]t dess[ús] una jorneya de satí carmasí brodade de canestels tots d'or, ab gran colp de bate[n]ts, e lo cavall hon cavalcave encubertat, e sobre les cubertes uns parame[n]ts de una seda q[ui] se nomene tefetà reforsat v[er]mell brodat de canestels d'or, tots trepats he p[er]filats de flocadura de seda de sa divisa, porta[n]t al deva[n]t tres cavalls encubertats, e sobre les cubertes cascun son parame[n]t, lo hú de vallut carmasí ab cortepisa de dos tersos de criminis e un altre de sa divisa, ço és de vallut vert e morat ab cortepisa de hun vay, e altre de vallut blanch ab creu de Sanct Jordi de vallut carmasí, de ample de hun palm, e en cascun cavall cavalcave son page tots porta[n]s gipo[n]s de vallut blau e jorneyas de la seda e divisa dels parame[n]ts ab sengles almets o pennatxos al cap, e axí partí mos[sèn] Sureda ordonat ab mig de quatre barres més largues q[ue] amples, les quals aportaven frare Gilabert Loschos, mos[sèn] Jordi Sanct Johan, Lorengo de Marí, Johan e Arnau Moix, Nicholau Vivot, Bernat de Pachs, Johan Demeto, P[era] Ramon ça Fortesa, mossèn Pedro del Busch e mos[sèn] Rodrigo de Mur e mos[sèn] Cases, q[ui] adés era en un loch adés a altre. De nosaltres n'i havia q[ui] anaven al banch del cavall e altres als streps, los restants compartits p[er] les dites barres: avisa[n]t-vos co[m] aq[ue]sta cerimònia fon tremesa a dir p[er] lo senyor Rey a mos[sèn] Sureda p[er] mos[sèn] Cases secretame[n]t, p[er] so q[ue] la part no·n fos avisade. Los q[ui] anaven a peu vos avís que anaven tots vestits de seda e molt bé abilats e deva[n]t ell anave hun rey d'armes e hun arauts, als quals donà a cade hú una sobrevesta de vallut

carmasí ab un scut de ses armes, hun deva[n]t, altre detràs, porta[n]t l'araut conquista un gran stendart de ses armes de tefetà groch reforsat ab l'arbre, q[ui] era tot batut de arge[n]t ab sobrepòsit de vert, fahe[n]t les armes p[rò]p[ri]es ab un panonet de Sant Jordi, e dava[n]t ell los patges hun deva[n]t altre, e devant los pages, cavellers e gentils hòme[n]s, q[ui] portaven les lanses en q[uè] havien a fer les armes molt grosses e molt pesants e forts, totes desenferrades p[er]q[uè] los ferros eren tals q[ue] no·s gosaven mostrar a tot hom, e detràs ell lo acompanyaven molts p[rí]nceps, comptes e baro[n]s e senyors q[ui] en aq[ue]sta ciutat se atrobaren q[ui] del reyalme fossen e molts baro[n]s e cavellers de n[ost]ra nació, anà molt bé aco[m]panyat ab gran colp de trompetes e hun cobla de ministres e anà axí fins a la plassa. De la quall cerimònia lo s[eny]or Rey trobà gran plaer e tots los baro[n]s qui ab ell eren e molt més en la continensa e bona cara q[ue] mos[sèn] Sureda anave q[ue] aparia anàs a veure sa anamorade. D'en Vallsecha no volem res dir com vench ne ab quina cara, remetem-ho a qui ho ha vist. De la plasse vos volem avisar q[ue] stave molt bé ordonade. Primerame[n]t lo s[eny]or Rey la féu agolar molt bé q[ue] no y romàs pedra neguna en la qual féu fer sis lissas, tres a cascu[n]a part e tres a cascun cap e lo rench al mig de taulas molt baix, q[ue] scasament los dave al genol sta[n]t a cavall, e a cada cap de lissa havia una barrera a fi q[ue] abans q[ue] fossen al rench havien a pessar p[er] las barreres, e a la hun cap e a l'altre del rench lo s[eny]or Rey havia fetes fer unas cases de pals encortinades a l'entorn de cortines de seda blanques e v[er]melles, p[er]ò lo cell no era cubert, q[ue] a cavall podien tanir les lanses en la cuxa q[ue] negú no·ls podia veure, e detràs les dites cases cascú de ells féu fer una tenda ab l'estendart de lurs armes en les quals se armaven, q[ue] negú no·ls vehia sinó nosaltres e aq[ue]lls qui·ls armaven. E com foren armats sinó lo elmet cuberts ab un gran manto q[ue] negú no·ls podia veura res de las armes, se mudaren de las tendas a les dites cases hon ja los cavalls eren a punt, e p[er] mils avisar-vos de tota la cerimònia jaquirem a ells q[ui] stan dins les cases armats volents-vos specificar la plasse com stave ordonade: En la p[ri]mera lissa stave molta infantaria armade e ben a punt q[ue] més no hy cabia. En la segona lissa stave molta ge[n]t d'armes ben a pu[n]t a cavall. En la tersa lissa p[ro]p del rench staven deu faels e dos menatxa[us] del senyor Rey ben armats e ben a punt, los quals faels eren don Lop, lo compta de Dervo, lo vescompta de Sanctluri, mos[sèn] Corella, mos[sèn] Berenguer d'Erill, e sinch napolata[n]s, hun p[er] lo setge de Capuana, altre per lo setge de Tudo, altre p[er] lo setge de Porta Nova, altre p[er] lo setge de Muntanya, altre p[er] lo setge de Porta, en la quall lissa hon los dits faels staven negú no gosave entrar ne axí a poch en neguna de las altres sinó nosaltres, q[ui] hy steguem fins q[ue] fo armat que·ns feren axir defora de totes les lissas, sinó mos[sèn] Cases qui fo elet p[er] mos[sèn] Sureda de consentime[n]t del s[eny]or Rey, e p[er] en Vallsecha mo[ssèn] Ramiro, los quals los donaren les lanses e·ls adestraven. En lo mig loch del rench enmig de la encontre dins les lissas lo senyor Rey se havia fet fer hun gran cadafall molt

bé ampaliat fet ab grahons e en lo pus alt loch del dit cadafall lo senyor Rey stave [...] fill don Ferrando. En lo segon grahó staven molts comptes, p[rí]nceps e baro[n]s. En lo ters grahó staven passanants, arauts e reys d'armes. Ara us tornarem a dir de ells q[ue] havem jaquits qui·s mudaren de les tendas a lurs cases. E e[ss]ent dins la casa mos[sèn] Salvador Sureda pujà sobre hun cavalcador, lo quall era ordonadar dins lo dit loch, e aquí pujà a cavall. De continent li fou mès l'elmet, e axí stech una gran pesse, e en assò p[er] los faels nos fon dit q[ue] hysquéssem defora totas les lissas. E p[er] sembla[n]t fou fet als q[ui] adestraven l'altre a fi q[ue] no y romàs sinó los dits anomenats mos[sèn] Cases e mos[sèn] Ramiro. E essent nosaltres tots defora, p[er] maname[n]t del senyor Rey fon feta una crida p[er] hun arau q[ue] no fos negú q[ue] gosàs p[ar]lar, tussir ni scopir ne signar a fi q[ue] p[er] neguna via, senyal negu[n] no·s pogués fer, e q[ui] en tal cars fos caygut li anava pena de mort, si tot s[eny]or caveller hó gentil hom e home de honor levar-li lo cap de las spal·les, en q[uè] era apparellat hun pyló ab son adestral, e si fos hom de pocha condició, q[ue] fos penjat, have[n]t-hy forques ab son dogal. Abans de la crida veuríeu p[er]lar e molt bunir en q[uè] hy havia de las p[er]sonas sus de ·vint_mília·. E essent feta la dita crida no y sentiren p[er]sona del món, q[ue] paria no y hagués negú. E sta[n]t axí indubitadame[n]t sonà hun so de trompeta molt agre, e de contine[n]t meteren-los les la[n]ses en la cuxa ubrint-los les portes de las dites cases hon ells staven closos, de q[uè] fou la p[ri]mera vista q[ue] la gent hac d'ells des q[ue] foren en les cases, e aprés poc insta[n]t sonà lo segon toch e ells meteren-se les lanses al rest. E axí prest tochà lo terch toch e ells donaren dels sparo[n]s e los faels q[ui] staven ja deva[n]t ells entrevessats sortosame[n]t levaren las lansas en manera q[ue] tot lo món ho hac a maravella ta[n]t destreme[n]t ho feren, q[ue] lo hú e l'altre restaren sbalahïts. Avisam-vos q[ue] mos[sèn] Sureda ferí ta[n]t dels sparo[n]s p[er] scapar a mos[sèn] Cases, qui·l tenia p[er] la brida, que·l nafrà en la mà. E en assò lo s[eny]or Rey féu devallar don Ferrando del cadafall, e essent devallat tramès certs arauts a cade cap de la lissa hon los faels staven, dihe[n]t-los com lo s[eny]or don Ferrando los hy trematia que·s triassen dos e q[ue] anassen a ell p[er] cert p[er]lame[n]t q[ue] havien a fer. E los dits faels de fet hy anaren e tingueren consell ab lo senyor don Ferrando ab serts prínceps e baro[n]s, e qua[n]t hagueren p[er]lat tornaren-s'en als dits mos[sèn] Sureda e Vallsecha die[n]t-los com don Ferrando los pregave se deguessen acostar lla hon ell era. E en assò lo hú e l'altre se acostaren al menys pas q[ue] podien, donant cascun aq[ue]lla més triga q[ue] a ells era, en ta[n]t q[ue] en aquest acostar stigueren hun quart d'ora. E qua[n]t foren junts al dit don Ferrando los dix semblants p[ar]aules, com p[er] lo s[eny]or Rey li era stat donat càrrech los degués dir co[m] aq[ue]ll q[ui] és rey e senyor lur los p[re]gave e·lls encarregave com a bons vessals deguessen metre lur fet en son poder, co[m] aq[ue]ll q[ui] no·s volia encarragar la à[n]i[m]a p[er] hun tals cars voler-los lexar matar. E si assò ells feyen farien coza q[ue] lo dit s[eny]or trobaria gran plaer e que·ls remunararia en tal manera q[ue] ells serien contents. E dit assò lo dit don Ferrando spera[n]t resposta de ells dos la

hú ne l'altre no respòs. E lavors mos[sèn] Johan Ferrandis d'Eredia dix-los com no responien. E en Vallsecha dix que a mos[sèn] Sureda tochave dir p[ri]mer, q[ui] era caveller. E mos[sèn] Sureda respòs: "En Vallsecha, lo p[er]lar no ve a mi, que vós sabeu q[ue]·n só request e vós requeridor, e no hé p[er]lar sinó respondre en lo q[ue] vós direu". E en Vallsecha dix q[ue] p[us] son rey e senyor ho manave ell ne encarregave q[ue] era prest de hobeyr so q[ue] sa senyoria volia de metre·n en son poder, e q[ue] Sureda respòs q[ue] p[us] ell ho metia en poder del dit s[eny]or li staria mall dir lo contrari puys no tochave en sa honor co[m] aq[ue]ll q[ui] era deffenedor. Lavors ells volgueren descavalcar, e sobre assò juncaren una gran stona, q[ue] la hú volia esser p[us] darrer q[ue] l'alt[re] a fi q[ue] en Vallsecha fon abans descavalcat, e lavors mos[sèn] Sureda descavalcà. Dich-vos q[ue] assò era hun pu[n]t d'onor e molt bella cerimònia molt p[us] bella q[ue] yo no sé dir. E co[m] foren abdosos en terra, don Ferrando près-ne hú a cade mà e ell al mig, p[er]ò mos[sèn] Johan Ferrandis de Heredia féu metre mos[sèn] Sureda a la part dreta e axí pujaren alt al cadafal hon lo s[eny]or Rey stave, e aquí feren-li reverència e agenollaren-se deva[n]t ell, e sta[n]t agenollats lo s[eny]or Rey volch saber de don Ferrando lo q[ue] havia fet. E lo dit don Ferrando respòs q[ue] ells co[m] a bons vessals ho metien en son poder. E hoït assò lo s[eny]or Rey perlà die[n]t q[ue] ells havien fet lo q[ue] bons vessalls p[er]tanyia de fer vers lur senyor e que havien mostrat lur bon ànimo com a valents rate[n]t lo deute cade hú que [...] detinguts e yo axí matex hé ratut mon deute de haver-vos dade la plassa que us havia offerta, e de prasent sens p[us] pensar yo l'em prench no vole[n]t-vos jaquir matar lla hon no veig entre vosaltres [...] tal p[er] lo quall a mi no fos gran càrrech. E si voluntat haureu de fer armes seguiu-me q[ue] jo us metré en part hon vos ne poreu tolre lo desig, p[re]ga[n]t-vos e encarrega[n]t-vos siau bons amichs, ta[n]t co[m] si ent[re] vosaltres no fos stat res, e vull q[ue] susare que us beseu. E de fet axí ho feren p[re]nint comiat de sa s[eny]oria abduy ensemps, mà p[er] mà, devellaren del cadafal, e de contine[n]t pujaren cade hú a cavall fahent la via de lurs tendes, hoyríets sonar gran multitud de trompetes e de ministres que·n fahia molt bell hoir, e essent junts en lurs tendes foren tremesos dos embaxadors de part del consell del s[eny] or Rey, die[n]t a mos[sèn] Sureda co[m] lo dit consell lo p[re]gave volgués axir de la plassa ensemps ab en Vallsecha fins a la porta de la ciutat, e aquí cascun prengués sa via ab tots aq[ue]lls qui l'acompanyaven, dient-li co[m] en Vallsecha ja era conte[n]t, e mos[sèn] Sureda respòs q[ue] ells ordonassen lo q[ue] plasent los fos, que de tot se contentave, e axí partiren ensemps en lo axir de las lissas. Vos dehim que y hac moltes p[ri]mors q[ui] hysquera p[ri]mer hó darrer, les quals serien largues de contar, e axí anaren fins en lo dit portal, e aquí cade hú près sa via. E com mos[sèn] Sureda fo a la posade e fon descavalcat, mos[sèn] Cases cridà gran colp de senyors e molta altre gent e desarmà mos[sèn] Sureda a pessa pessa deva[n]t tots a fi q[ue] p[er] ells fos vist com stave armat sens ligadura neguna. Avisa[n]t-vos q[ue] molt millor q[ue] nosaltres no sabem dir és stat q[ue] no som curats sinó scriure-[us] sumàriame[n]t, p[er]ò si plaurà a Déu com serem aquí

vos ho direm millor q[ue] a nosaltres no afretura p[us] scriure, sinó que·[ns] recomanam a tots vosaltres p[re]ga[n]t-vos mostreu la dita letra a tots los hòme[n]s jóve[n]s de bona part e cade hú q[ue] la prenga p[er] sua. De las dones de Nàpols vos avisam q[ue] en lo món no crehem sien p[us] bellas ne p[us] festetjaderes, p[er]ò negú no ha ab ellas sinó qui·ls dóna ducat. De juntes e de [...] vos dehim q[ue] n'i ha tots jorns, p[er]ò nosaltres fins assí no havem junt p[er] occupació de les feynas de mos[sèn] Sureda. D'assí avant, si tant y aturam nos tenim p[er] dir de junyir. Recomanau-nos a totes les senyores chr[ist]ianes, judeas e moras. La prasent vos pregam mostreu a mos[sèn] Pau Sureda e Johan Sureda. Frares vostres Johan Moix e Nicholau Vivot q[ui] a vosaltres se recomanen.