Text view
Cartes triades dels Borja 2
| Title | Cartes triades dels Borja 2 |
|---|---|
| Author | VVAA |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-20_Borja_II.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
JOAN DE BORJA, DUC DE GANDIA,
A ALEXANDRE
Barcelona, 16 setembre 1493
los peus de vostra santedat. Ahir, que comptàvem
quinze del present, arribà ací l'embaixador del rei de
França, qui es diu lo Paneter, germà del bisbe de Frijús,
qui és en aqueixa cort de vostra santedat. És vengut per
rebre lo jurament al senyor príncep sobre aquest negoci
de Perpinyà, e hui s'és dinat ab mi, e m'ha molt pregat
escrivís a vostra santedat en comendació de dit bisbe son
germà.
Jatsia lo senyor rei e senyora reina li n'escriuen, no
pare sant, humilment suplique vostra santedat
lo vulla haver en especial comendació en sos negocis i
coses que aquí li ocorreran, especialment sobre el negoci
de la governació d'Avinyó; que verdaderament aquest
embaixador és tan noble e virtuós cavaller, que li desitge
qualsevol honra, i bé se voldria que per ma intervenció
hagués gràcia d'aquesta cosa.
E nostre senyor Déu guarde la persona de vostra santedat
en llarga vida, com desitge.
De Barcelona, a
De vostra santedat humil esclau e factura, Lo duc de
Gandia.
JOFRÉ DE BORJA_LLANÇOL
A ALEXANDRE
València, 12 octubre 1493
Santíssim, beatíssim, nostre senyor: L'il·lustríssim senyor
duc és arribat ací en València. És estat rebut ab tota
aquella honra que un príncep pogués haver. E lo visrei és
eixit a rebre
tots los cavallés, així amics com enemics, los pobles, les
dones dels pobles per les carreres, que no s'hi podia
anar; les dames d'estat per les finestres. Fon-li feta volta
per los llocs per on acostumen entrar los prínceps. Molt
complidament és estat fet tot, i lo senyor duc ab tanta
gràcia a cascú en sa manera, que no ho poguera fer millor
si sa senyoria hagués xixanta anys. Són cosses que Déu
les dóna a qui li plau, que en veritat hui en aquesta ciutat
n'estan molt alegres. És lloada sa senyoria d'ésser molt
gentil senyor. Està en molt bon parer de tots. Só cert ab
son gentil enteniment ho sabrà molt bé conservar. Passe-me
sumàriament, per quant só cert altres n'escriuen
més estesament a vostra santedat.
Ací és venguda la nova dels cardenals. Vostra santedat
ha fet per ésser dotze; bé podien ésser tretze ab mon
fill. E tinc més afer com me demanen lo perquè vostra
santedat no l'ha fet cardenal. Tinc d'açò la major malenconia
de tot lo món. No gosse anar per València per no
haver-los-ne a donar raó, e no els tinc altra resposta sinó
que ho vagen a demanar a vostra santedat. Espere en
Déu e en vostra beatitud no volrà fer-me-n'hi diferència
de mon fill que del cardenal de Montreal, e só cert, si
ara no s'és fet, vostra santedat ho ha fet per algun respecte,
lo qual ab ma grosseria no sé entendre, remetent-ho
tot a vostra santedat, soplicant aquella li plàcia no
haja jo major vergonya d'aquesta en açò.
Mos servís acostumats hui són molt majós que mai
sien estats, ab aquest mon senyor de duc. Lo reverend
arquebisbe d'Oristany ha dit a don Ferrando d'Íxer jo li
porte un breu de vostra santedat. Ha
li hé dit que no tinc tal cossa. Veja vostra santedat: si
volrà se done, mane-m'ho al datari, e serà fet tantost.
E besse los benaventurats peus de vostra santedat,
soplicant aquella se digne de tenir-me en sa comendació.
De València, a
De vostra santedat indigne esclau e factura, Jofré de
Borja.
JAUME SERRA, ARQUEBISBE D'ORISTANY,
A ALEXANDRE
València, 12, octubre 1493
Sanctissime ac beatissime pater: Post pedum oscula beatorum.
Aprés d'haver escrit a vostra santedat de l'entrada e
recepció del senyor duc, per un correu altre escriví de la
missa solenne e nupcial, e de la consumació del
benaventurat matrimoni
qual lletra remetí per lo banc de Vernegol, dreçada a
ventura del banc de Spannocchi; crec l'haurà rebut.
Aprés partí un correu a 19 de setembre, per lo qual escriví
lo senyor duc; jo no escriví perquè no ocorria què
escriure.
Ara alre no ocorre que sia de dar avís a vostra santedat,
sinó que a 29 del mes de setembre partim de Barcelona
la via de Nostra Dona de Montserrat, e, essent a una
llegua del monestir, baix a la muntanya, lo senyor duc
s'apeà, e a peu muntà tota la muntanya, essent ja quasi de
nit, e així arribam tard a dit monestir. Lo senyor duc,
acompanyat de tots nosaltres, anà dreta via a l'església, e
ab molta devoció, honor e reverència féu sa oració a nostra
Senyora, presentant-li una bella llàntia d'argent ab
les sues armes. En l'altar havien posat los paraments e
ornaments de brocat que la bona memòria del senyor
duc havia presentat; e paregué que lo senyor duc seguia
los vestigis devots d'aquella beneita ànima.
Jagué aquella nit e lo següent dia fins hora tarda, e
d'aquí tinguem nostre camí per a València. Arribam a
Puçol dimarts a 8 d'octubre, e per ésser l'endemà la festa
de sent Dionís, que és festa de coets e de desórdens,
fon deliberat que lo senyor duc no entràs fins lo dia següent,
passada la festa, que fon dijous, a 10 del present.
Veritat és que al senyor duc paregué lo dimarts, vigília
de sent Dionís, entrar secretament e desfressada en
València per veure la festa; e ab tres o quatre entrà dissimulat,
com altres grans han fet, e lo dia de sent Dionís
se
E d'aquí lo dijous, a 10 de dit mes, entrà ab tan gran
festa e recepció, que si fos estada la persona del rei no
podia ésser major. Dins a Puçol ixqueren molts gentilshòmens
e cavallés principals, entre els quals don Ferrando
d'Íxer, don Jaume d'Íxer, germans, senyor de
Carçre e altres. E així per tot lo camí de pas en pas la
gent venia en tanta multitud que no es podia caminar.
Ixqueren fins a les Tavernes Blanques lo comte d'Oliva e
lo fill de don Pero Maça, car don Pero Maça era en Barcelona;
e ixqué fins dit lloc lo comte de Cocentaina.
Venia lo senyor duc vestit ab un jupó de setí carmesí,
ab un peto, e lo color del jupó a la francesa, tot de pedreria,
joies e perles; e ab un tavardo de setí morat carmesí,
forrat de vellut negre; e a cavall en una bella mula,
ab la guarnició d'argent. E així vingué d'esta manera fins
a les Tavernes Blanques; e aquí se mudà, e vestí una roba
de brocat llonga sobre dit jupó, e tingué son camí acompanyat
d'infinits gentilshomens e cavallers, e dos comtes:
d'Oliva e Cocentaina. E com fon a Sent Antoni, ja estava
tota la ciutat esperant, e en veur[e]-lo començaren a
eixir-li a l'encontre.
Venia sa senyoria ab lo mestre de Muntesa e comte
d'Oliva, e aquí fon mès en mig del jurat en cap, cavaller
mossèn Eixarc lo jove, e del governador mossèn Ferrer a
la mà dreta, e aprés seguien los altres. Davant lo monestir
de Sent Julià, prop Sent Llàcer, estava lo virrei e lo vicecanceller
misser Verí; e així lo vírrei se mès a la part
dreta, e lo dit jurat a l'esquerra, e lo senyor duc en mig.
E així entrà.
Havia,
lo pont e porta dels Serrans, que no és cosa de poder-se
raonar ni creure. E així entrà dreta via a la plaça de Sent
Bertomeu, e d'aquí per lo carrer dels Cavallés avall vers
lo tossar e bosseria. Quan fom al tossar, ja fon de nit. Estaven
ja aparellades moltes antorxes ab molts patges bé
en orde, e així seguim nostra entrada la bosseria avall.
Quan fon a mitja bosseria començà a ploure ab tanta fúria,
que fon forçat cuitar lo pas, e la gent se desbaratà.
Tiràrem la via de la llotja vella, e davant aquella se retragueren
lo senyor duc e lo virrei e part dels altres. Tiràrem
per lo carrer d'En Bou, e d'aquí tornàrem a la plaça
de Sent Bertomeu, e d'aquí a casa del senyor duc. Destorbà,
la pluja, car havia anar a la Mercè e a la plaça dels caixers,
e d'aquí a Sent jordi e al carrer dels Montaguts, e
aprés a Sent Esteve e a casa sua. Destorbà-ho la pluja.
Sia certa vostra santedat que és estada la pus honrada
recepció que en gran temps sia estada: gent infinita de
poble per los carrés, dames per finestres, e, acompanyant-lo,
infinits gentilshòmens, cavallés e nobles. Beneïa
lo món, lloant sa disposició, i encara deïen que fos ell
benvengut, que portava l'abundància, l'aigua, que havia
Entrà en sa casa, on trobà los estudis ricament ornats,
ab les estàncies de la senyora duquessa ab tápeseria
nova e singular, sense lo que portava de Roma.
introitu felici. Ad multos annos.
És estat vesitat aprés de tota València,
hui; lo virrei e lo comte d'Oliva e Cocentaina són venguts
a vesitar-lo a sa casa; han volgut veure totes les joies; lloen
sa persona, sa discreció en tan poca edat. La casa no es
buida de gent de condició e poble, que és una maravella.
Plaent a nostre Senyor, dilluns següent començarem a
entrar en los negocis, així dels plets de don Joan de Cardona
e Almoines e de la jurisdicció de Xaraco —que
s'és innovada, que pretén té jurisdicció—, com de la compra
de Llombai. E en açò per mi sa tindrà summa diligència,
e en exegir pecúnies. Mas no sé a quin prepòsit
mestre Conill mostra un breu de vostra santedat, que li
donen dinés a ell mossèn Sard e mossèn Moragrega; jo
faré mon dever, com hé acostumat, e lo que em mana per
son breu, e
ducis
Lo senyor don Enric, de continent, arribat lo senyor
rei a Barcelona, se partirà ab la senyora duquessa e senyora
dona Maria, per a venir ací, e a Gandia. Partirà la
dot etc. Del que aprés se farà, haurà avís vostra santedat,
que
De València, a
De vostra santedat
arborensis.
Sanctissimo domino nostro pape.
JOAN DE BORJA, DUC DE GANDIA,
A CÈSAR BORJA, SON GERMÀ
València, 13 octubre [1493]
Reverendíssimo senyor: No puc dir quanta alegria hé
sentit, sabent que la santedat de nostre senyor, per sa
molta clemència, ha creat cardenal a la vostra senyoria
reverendíssima, segons que per breu de sa beatitud hé
hagut avís. Aquesta és la nova que jo ab major desig esperava.
Faça-li bon prou, e plàcia a la divina misericòrdia
sia a salut de l'ànima, e allargue los dies de la santedat
sua, en què nosaltres ne siam aconsolats, e rebam
d'aquella moltes gràcies, e veja jo la senyoria vostra reverendíssima
augmentada, com desitge, tot al servii de Déu
e de la beatitud sua.
Jo, senyor reverendíssimo, arribí en aquesta ciutat
dijous, que comptàvem
que és de vostra senyoria reverendíssima, a tres llegües
de València, foren ja ab mi molts cavallers e senyors valenciàs.
E així, fent ma via, isqueren per son orde molta
altra gent d'estat: lo comte d'Oliva, lo de Cocentaina, lo
visrei, governador, jurats e oficials de la ciutat, e lo clero,
mostrant tots molta al[e]gria en ma venguda; dels
quals tots, per sa molta virtut, hé rebut molta honor en
aquesta entrada.
E així, ab molta amor e voluntat, per lo semblant só
visitat per aquelles des que em lleve fins a la mitja nit.
Tinc molt grat, senyor reverendíssimo, d'aquesta ciutat e
d'aquests senyors valencians, que en veritat són molt
gentil gent, molt lloïda e ataviada, e de bona criança.
Tots, per sa virtut, me mostren molta amor, e em tenen
tant a prop, que per donar-los raó en aquesta no puc ser
pus llong, sinó que reste pregant la divina misericòrdia
guarda vostra reverendíssima persona, com desitge.
De València, a
De vostra reverendíssima senyoria obedient germà e
fill, Lo duc de Gandia.
Al reverendíssimo senyor, mon senyor, car germà e
pare, lo senyor cardenal de València.
JOAN DE BORJA, DUC DE GANDIA,
A ALEXANDRE
València, 13 octubre [1493]
vostra santedat. Ja de Barcelona escriví a aquella, dos o
tres jorns ans de ma partida, significant-li lo deliber que
tenia de prest partir per terra, e així ho hé mès en execució:
lo dilluns, que fon lo derrer del passat, me partí per
terra ab aquests parents e cavallers, qui són venguts en
ma companyia, remetent totes les robes ab les galeres
dos dies primer, ab alguns dels servidors.
E venint en lo camí, arribat en Vilafranca, m'arribà
un correu ab breu de vostra santedat, lo qual lo núncio
me remès; del qual me fon grandíssima alegria, per sentir
de la sanitat e bon estament de la santedat vostra, notificant-me
havia criat cardenal al reverendíssimo arquibisbe
de València, mon caríssim germà: de què bese jo
los santíssims peus de vostra beatitud, a la qual la divina
misericòrdia conserve en sanitat e done llarga vida, en
què rebam moltes altres gràcies i mercès, tot al servii de
Déu i de vostra santedat.
Lo dijous aprés, que comptàvem
en València, e, ans d'entrar en aquella, essent en Puçol,
vingueren allí, molts e gentils hòmens valencians; e així,
fent ma via, isqueren molta altra gent d'estat: lo comte
d'Oliva, lo de Coxentaina, los jurats, lo visrei, governador
e altres oficials, e lo clero, dels quals tots, per sa molta
virtut, hé rebut molta honor en aquesta entrada.
E ara, des que em lleve fins a la mitja nit, só visitat
per tots ab molta amor e voluntat; e per haver a donar
raó a tots aquests senyors e cavallers, en aquesta seré així
breu, sols per donar notícia a vostra santedat de la mia
venguda. A mi toca ara, pare sant, haver de visitar tots
aquests senyors qui m'han fet aquesta honra e mostrada
tanta amor; e, fet açò, convocaré mos advocats, e d'aquí
avant adrejaré mos negocis i entendré en aquells, com
de tot serà certificada vostra beatitud.
E nostre senyor Déu guarde la sua santíssima persona,
com desitge.
De València, a
De vostra santedat esclau e humil factura, Lo duc de
Gandia
JOAN DE BORJA-LLANCOL I DE MONTCADA
A ALEXANDRE
Spoleto, 18 octubre 1493
Santissime
arribí en aquesta ciutat, on, per ésser jo factura dels benaventurats
peus de vostra santedat, só estat rebut ab
tanta honor de tot lo poble, com si fóra e s'acostuma a un
llegat
vostra beatitud, porà més amplament entendre.
E aquell dia mateix, donat que haguí lo breu de vostra
santedat e contrasigne de la roca a dit misser Vera, ell
me lliurà la roca, en la qual hé trobat totes les coses a ell
consignades en l'inventari que li fon fet quan entrà castellà
en aquesta roca; de les quals coses jo hé fet inventari,
com s'acostuma.
Així mateix dit misser Vera m'ha consignat e pagat
aquells
gràcia, que li restaven dels cinc_cents_cinquanta que ell
tenia dels béns de misser Leonardo Cibo per vostra beatitud;
e de la llenya que en dita roca era.
Per lo semblant hé trobat aquesta roca,
pater
jo m'hé aturat, per tenir-la ben guardada.
Dit mísser Vera, lo qual deixa tal renom de bon governador
qual mai governador pogués deixar, m'ha instruït
en totes coses del govern. Espere en Déu portar-me
talment que en sia comendat aprés de vostra santedat.
Tot lo meu govern està bé, a Déu gràcies, excepta la
ciutat de Nàrnia, on és menester vostra beatitud estena
lo seu braç, altrament perilla molt, segons per dit misser
Vera serà informada vostra santedat.
Jo hé fet un memorial a misser Vera d'algunes coses
que hé menester per a poder fer bé l'ofici; soplique humilment
vostra beatitud lo vulla entendre, e manar expedir
los breus que en açò seran mester.
E nostre senyor Déu conserve en aqueixa apostòlica
sede vostra santedat tan llongament com aquella desitja,
de la qual humilment bese los benaventurats peus.
De la sua roca de Spoleto, a
De vostra santedat més obedient esclau e factura, qui
los benaventurats peus li besa,
Sanctissimo ac beatissimo domino nostro pape.
JAUME CONILL, VICARI DE CÈSAR BORJA
A VALÈNCIA, A ALEXANDRE
València, 21 octubre 1493
present sols per donar notícia a la santedat vostra com
per les galeres de mossèn Francí de Pau li tramet
capses de carn de codony de sucre molt bona, i del sufre
de Gandia, que val més que qualsevol altre. Així mateix
tramet
cubert en quatre capses grans; i així les capses com
tot l'alre que hé dit va dins una caixa fort i de bona tancadura,
e la clau hé donat al dit mossèn Franc[í] de Pau
dins la present. És tancadura i clau que aprés pot servir
per a tenir pecúnies, que en eixa caixa tenia jo les de vostra
santedat, com exigia. Lo citronat és molt bona cosa, i
dels poncís d'enguany, que se
temps. Tot açò és lo que em manava vostra santedat li
trametés.
De les rajoletes, ja per altra hé dit com mossèn Pertusa
m'ha dit que ell hi daria recapte; i així me n'escrivia
vostra santedat que ell ne tenia càrrec. També crec que no
les trametrà per aquestes galeres, car no se
una per senyal, de fetes, i així faran a fer fer, i han mester
temps, més ara en l'hivern.
Ja per altra hé donat avís a vostra beatitud de la recepció
que és estada feta a l'il·lustre senyor de Gandia en
esta ciutat, on sa il·lustre senyoria se troba molt bé, i li
fan de tots jo[r]ns festes i alegries per sa venguda. Despús_ahir,
que fon diumenge, se tingué un reng per fer
festa a sa senyoria, segons lo capità porà dir a vostra santedat,
qui s'hi és trobat.
Dit senyor duc ha visitat aprés al virrei, al comte de
Cocentaina, al comte d'Oliva i aquests grans que li ixqueren,
i la comtessa major ne restà tan contenta de les
noves i corteses que passaren los dos, que en reste lo
més content del món. Diu que, sens compareció, té millor
enteniment que l'altre; de la persona i disposició, no
en cal parlar, que no poria ésser millor. Nostre senyor li
dó llonga vida, i la santedat vostra, que li vixca per molts
anys i bons.
a don Enric i a dona Maria i a la senyora duquessa, i
d'ací aprés per a Gandia. Per aquesta no puc més escriure
per la cuita que té lo capità, referint-me al que per correu
tinc escrit de la diligència que faç en sol·licitar
aquests que em deuen diners, per acabar de pagar lo
canvi dels
m'han donat de Cartagena —ho dic, no han posat en banc—
més dels
Spannocchis per mans del dean. L'arquebisbe d'Oristany
haurà escrit a vostra santedat lo que, arribat que és
en Valènci[a], ha negociat sobre aquest negoci de cobrar
aquesta summa de Cartagena, i com és estat ací lo dean,
i les fermances etc.
Guarde nostre senyor sa beatitud.
En València, a
De vostra beatitud humil creatura, Jaume Conill.
Damunt hé dit a vostra santedat que li trametia cent_i_tres
lliures de citronat. Aprés m'ha abellit d'una capsa
de carabassat cubert, com a citronat, que és molt cosa
fresca i bona. I així lo citronat són tres capses, en què hi
ha
lliures, i és molt bona cosa tot quant és, i ben fet. Nostre
Senyor lo conserve en lo portar, que arribe bé.
JOAN DE BORJA, DUC DE GANDIA,
A ALEXANDRE
València, 9 novembre 1493
los peus de vostra santedat. Ja per altres hé escrit a
aquella, des que só arribat en aquesta ciutat, responent
al breu, que rebí en lo camí, de la creació dels cardenals,
e dona[n]t-li de la
Aprés hé rebut una lletra de
no puc dir quant me só alegrat, per sentir del
e bona sanitat de la beatitud vostra, de què humilment
li bese los peus, suplicant a la divina misericòrdia
conserve aquella e allargue sos dies en prosperitat e estament
tranquil·le, besant-li
la gràcia que em fa dels
etc.
Aprés de tantes gràcies que m'ha fetes i fa de cada
dia, jo, pare sant, espere en nostre senyor Déu me regiré
e em portaré de tal manera en lo viure meu e casa mia i
en lo servir de vostra santedat, que aquella ne serà satisfeta
i contenta, e molts anys i bons me farà gràcies i
mercès, al servir de Déu e consolació de tots nosaltres
germans, esclaus e factures de vostra santedat.
En aquests dies passats, pare sant, jo ajustí mos advocats
en la casa mia, e aquí los diguí e preguí volguessen
consellar e ab tota diligència entendre en los plets i negocis
meus, ço és, en los plets de don Juan de Cardona, e
de les Almoines e de les peites, i estrènyer aquells per tal
manera, que prest ne paga obtenir sentència. Los quals
advocats ab molta voluntat s'oferiren promptes, confortant-me
molt que tinc molt clara la justícia, especialment
contra don Juan de Cardona; e així, d'aquí avant s'hi és
enantat e s'hi enanta, e es treballarà que ans de la partida
del vísrei s'hi done sentència.
Ja sobre açò lo nuncio misser Prats m'ha tramés lletres
de la majestat del senyor rei, en bona forma, per a[l]
visrei i vicecanceller, manant e encarregant-los dins deu
dies s'hi done sentència, ab tot que lo visrei és de molt
presta partida, segons diu —lo que m'és molt greu—, però
tantost serà tornat. I és necessari, quant a la causa de don
Juan de Cardona, haver comissió del rei que torne ací la
causa, per quant sa majestat la s'havia advocada; e així,
s'hi farà quant se porà.
Lo senyor don Enric, dona Maria e la duquessa ma
muller, e dona Elvira sa germana, són ja en camí. Partiren
de Barcelona l'endemà de Tots Sants, e són passats
per Montserrat, segons tinc avís per correu, e així estime
jo que seran ací en aquests tres o quatre dies. Jo els hé
remès altre correu a l'encontre, perquè ab aquell mateix,
tornant a mi, sia avisat per a l'entrada, en la qual li serà
fet bell recibiment per tots los d'aquesta ciutat.
Aposentar-se han en la casa mia mateixa, puix hi ha
prou apartaments, i és bé capace per a tots; perquè, ultra
los estudis —que són major estància de la que jo hé menester,
e dels quals jo puc deixar-los part—, són nou o deu
cambres grans, belles e noves, que responen la via de
l'hort, a l'altra part de la casa, e es pot pujar e passar a
elles cubert per los estudis; e d'aquestes no em servia jo
gens. Ara les hé fetes totes empaliar e metre bé en orde,
ab sos llits, cortinatges e tot lo mester, e és una estància
molt bella, ampla e còmoda; e, ensems ab açò, també li
deixaré dels estudis, que no m'estrenyeré gens ni em desacuniçaré
de res; e així, los espere ab molt plaer. Crec jo
seran molt visitats per los comtes, barons e tota aquesta
ciutat, e també visitaran. E aprés, en nom de Déu, nos
partirem per a Gandia.
Jo tinc ara concertat, per a aprés de sa venguda, per
amor de la duquessa ma muller, un bell joc de canyes, a
on jo eixiré ab dotze altres, tots divisats de la divisa de
vostra santedat, ço és, ab gipons de setí carmesí, e aljubelles
i dargues de blanc i verd.
Certificant vostra santedat que aquests senyors comtes
d'Oliva, de Coxentaina, don Pero Maça, se són portats
e es porten ab mi ab tanta amor, com si em fossen
germans, et
no s'hi pot dir més ab quanta voluntat m'ha fet
moltes ofertes e gracioses, de valer-me contra tot lo món,
i encara específicadament contra don Juan de Cardona, i
és tan bon cavaller, que crec jo ho ejecutarà així bé com
ho diu. Del comte d'Albaida hé rebut molt gracioses lletres,
e del senyor cardenal, son pare, per semblant, e així
n'ha donat raó a l'arquebisbe d'Oristany. Don Juan de
Cardona és vengut de les sues heretats molt adolorit per
la mort del fill; és vengut a la casa mia a visitar-me ab
mostra de molta voluntat. En veritat, fins a hui, reste a
tots en obligació, per la voluntat que m'han mostrat.
Dels
Spannocchi, j[o] encara no n'hé rebut diner, perquè fins
a hui no els hé haguts mester. Ja sol·licite a l'arquebisbe
d'Oristan e Alfagerí exegesquen les pecúnies degudes,
com vostra santedat mana, e així ho meten per obra.
Les rajoletes que demana vostra santedat ja es fan en
Gandia, e só informat reïxen millors que en Manises. Ab
un bon passatge, ab les altres coses que vostra majestat
demana, seran remeses, e ja faç fer algunes coses per a
donya Lucrècia, ma cara germana, e a madama Júlia, e a
don Jofré mon gernà; tot sera remès, plaent a Déu.
E per aquesta, alre no em resta sinó que pregue a
nostre senyor Déu allargue los dies de vostra santedat,
com desitge.
De València, a
Pare sant, ab tot no sia mester escriure a vostra santedat
en comendació del reverend bisbe de Perusa, datari
de vostra beatitud, essent-li antic criat tan fel i bon
servidor, no
tal, li desitge tota honra, bé i avançament, no menys que
a parent meu molt acostat. E així suplique humilment a
vostra santedat se digne fer-li gràcies i mercès, e el faça
gran, car verdaderament ses virtuts e bons servís l'hi mereixen.
E, per semblant, a tots aqueixos cambrés, criats i
servidors, qui són aquí en lo servei contínuo de la persona
de vostra santedat, als quals jo molt ame. E així mateix,
de mossèn Fira e d'aquests meus, que tinc ací, vostra
santedat se digne recordar-se
De vostra santedat esclau e humil factura, El duc de
Gandia.
JAUME SERRA A ALEXANDRE
València, 18 novembre 1493
Beatissime pater: Post pedum oscula beatorum.
Jo, com a feel servidor, tinc per ofici recordar a vostra
beatitud les coses que redunden en útil e honra d'aquella,
sabent que la majestat del senyor rei tramet aquí
home propri ab lletres e instruccions sobre l'annata del
reverend mestre de Muntesa, jo,
entrar en los mèrits si dita annata de justícia se deu pagar,
però vull recordar a vostra santedat lo que per moltes
experiències hé vist del dit reverend mestre, lo qual
essent
honrat cavaller e molt estimat en aquest regne, mas devotíssim
llavòs e a vostra beatitud,
e a coses sues, e senyaladament a la bona memòria del senyor
duc, lo qual, si vixqués, s'apassionaria e pendria
per propris los negocis del dit reverend mestre, per la
molta amor, afecció e devoció que en ell coneixia.
E contínuament la devoció e servitud que té a vostra
santedat ho ha mostrat, que, arribant l'il·lustre senyor
duc a València, és estat dels primés a rebre
de les principals persones d'aquest regne; e ab molta
amor li ha ofert sa persona, parentat, mensa, maestrat e
tota la religió de Muntesa, que en aquest regne no és
poca valença, ans la major e més principal, perquè no hi
ha neguna part del regne en què no hi haja castells e viles
principals del maestrat de Muntesa.
Per tots aquests respectes,
que totstemps en ell hé conegut vers vostra santedat
e aquella bona memòria, i en son cas e lloc la sua valença
poria molt aprofitar així a l'útil com a l'honra de l'estat
de l'il·lustríssim senyor duc; suplique, ab genolls ficats,
vostra beatitud que, puix veu la voluntat del senyor rei
ferma e incommutable en aquest negoci, li plàcia que tot
lo grat n'haja l'il·lustre senyor duc, e que vostra santedat,
de la sua innata liberalitat e munificència, li faça gràcia
de dita annata; que cert,
dit mestre e l'amor gran e desig que té de servir vostra
santedat e a l'il·lustre senyor duc, ho mereixen. E jo, com
a indigna factura de vostra beatitud, l'hi suplique, a qui
no hi va altre interès, ni alre no em mou a escriure, sinó
lo servei d'aquella, desitjant guanyar servidós a vostra
santedat, e a l'il·lustre senyor duc parcials e afectats
amics e valedós, perquè en son cas e lloc l'honren e
serveixquen.
E conserve nostre senyor Déu l'estat de vostra santedat,
e allargue la vida
De València, a
De vostra santedat esclau e factura, que sos santíssims
peus besa, Jaume, arquebisbe d'Oristany.
Sanctissimo domino
JOANOT ARTÉS A ALEXANDRE
València, 19 novembre I493.
los santíssims peus de vostra santedat. Poc ha, rebí
de vostra beatitud un breu, ab lo qual mana vostra santedat
que,
despeses i desórdens l'il·lustríssimo senyor duc mon senyor
hauria fet en Barcelona, degués partir a vostra santedat.
Lo que de fet, pare sant, hé obeït, e posat en execució,
així per lo que en dit breu vostra santedat me
mana, quant per lo que l'il·lustríssimo senyor duc de fet
me manà partís; bé que me sia arribat en temps que ab
perill e la major dificultat del món estic per anar per terra,
que no seria possible arribar al temps per vostra santedat
pretengut en lo breu d'aquella. E així,
pater,
qual va dret a Cività, de fet só partit, fiant ab bon salvament
e més prest arribar a vostra santedat per obeir lo
que em mana.
Ver és, pare sant, que no sé qui és lo qui en tant destent
i fatiga possa ma persona, i a vostra beatitud cause
enuig en informar aquella de coses falses i de tan mala intenció;
perquè jo ignore res l'il·lustríssimo senyor duc
haja fet en Barchinona, que los parents de vostra santedat
hagen sols un pas deixat sa il·lustríssima senyoria. E
si a vostra santedat han informat o escrit que l'il·lustríssimo
senyor duc anava de nit per Barchinona, és ver,
però acompanyat del senyor Don Rodrigo de Borja, Guillem
Ramon de Borja e los fills de l'adelantado de Sivilla,
qui són parents de l'il·lustre senyor don Anric. Anaven
la volta de la Marina, lloc delitós, lo qual, per lo
temps ésser tal, los grans de la cort e dames van allí, per
restar fatigats del dia. Tenen allò per passatemps, i per
veure sa senyoria tan bé acompanyat, restava jo en casa,
i feïa mon ofici, i esperava sa il·lustríssima senyoria. I en
allò, si alguna cosa féu de desorde, crec jo l'hi causarien
més don Rodrigo e altres, que no lo pobre Artés, que no
hi era.
I açò no crega vostra santedat se
se
duc. Ver és que alguna nit en lloc de palafrener servia,
com aquell qui ama son senyor, tal que, si vostra santedat
sentís i tocàs lo quant per tots estos senyors i
cavallers de València és lloat i amat, no dic a mi, que só
un verme, però no deixara de fer que tota València servís
sa il·lustríssima senyoria, ans que llevar-li servidors, i tan
afectats i catius al servei d'aquella. Però a mi és gran glòria
i [honor] ésser demanat, i obeir lo major príncep del
món; e així só pertit, fiant que ma indisposició me darà
lloc de complir los manaments de vostra santedat, i tornar
gloriós al servei de l'il·lustríssimo senyor duc, bé heretat
i content.
Aprés hagué oït missa i consumat lo matremoni, per
lo que tocava a mon ofici havia d'aguardar sa il·lustríssima
senyoria, per lo dormir en casa del senyor don Anric.
Sopava sa senyoria molt gran nit, e fatigat de jugar a pilota
ab l'il·lustrissímo senyor príncep, i d'anar a caça; estava
allí vespre servint sa altesa, alguna vegada de la
copa, e aprés d'haver menjat ensems ab los dits fills de
l'adelantado de Sivilla i ab don Joan de Castilla, anava
sa senyoria i passejar de nit molt poc. I per trobar-me
allí, anava ab sa senyoria. E tornava a dormir ab la senyora
duquessa. I en açò, no que anàs en lloc deshonest,
que rompés lo matremoni, sinó fora Barchinona, quant a
peu, i lo més a cavall, alegrant-se del temps així bo, que
convidava sa senyoria per espaiar-se.
Bé que millor esplai no podia tenir sa il·lustríssima
senyoria que la il·lustre senyora duquessa. Però açò, pare
sant, ni era cascuna nit, ne menys deixava la senyora duquessa;
sinó una nit, que restà en la possada, a consell del
senyor don Rodrigo, que li dix: —Senyor, no la treeu a
. E d'açò sap bé
dormir cascuna nit, si no, matar-vos ha-
l'il·lustre senyor don Anric; sens lo que a sa senyoria avissí
dues vegades, que fes que l'il·lustre senyor duc no ixqués
de casa, bé que açò me causàs recel d'enutjar mon
senyor; però més era forçat a l'honra, si aquella algun
dan sentia, bé que no hi pogués ésser, ni hi fos. Estan
hui,
veure ses senyories, tant que, si negú com a tercer privàs
ab sa il·lustríssima senyoria, perdria son temps; bé que
açò no ha fet mai impressió en l'ànimo de l'il·lustríssismo
senyor perquè no és estat mai enamorat sinó de la il·lustre
senyora duquessa.
remet a mossèn Pertusa, que darà compte a vostra santedat
del que per vostra beatitud en servei de sa il·lustríssima
senyoria ha regit i administrat; encara que ab molta
fatiga
Plaent a nostre senyor, molt prest seré aquí ab vostra
santedat, on més llarg diré a vostra beatitud lo que de mi
volrà saber. Com aquell qui li és devot servidor i esclau,
suplique humilment aquella se recorde de mi, puix almenys
sa santedat de mi qualsevol mal pensament que de mi per
falses relacions tinga, que si ací em vés, me manara servir,
ans que partir-me d'aquest il·lustríssimo senyor.
Suplique l'omnipotent Déu e senyor nostre que, així
com dignament en aquest món l'ha elet vicari seu, li atorgue
los beneits dies de sent Pere, ensems ab la glòria
eterna.
En València, a
De vostra santedat esclau e homil factura, que los
santíssims peus d'aquella besa,
JOAN DE CASTRE_PINÓS,
BISBE D'AGRIGENTO, A ALEXANDRE
Roma, 25 novembre [1493]
Sanctissime ac beatissime pater:
vostra beatitud cossas li han de plaure, fent avissada
aquella que en aquest castell conserva Déu la sanitat. E
ell gràcies, tots estam sans.
Mestre Antoni, murador, ha començat lavorar ací la
porta; segons diu, al dessenyo li ha manat vostra santedat.
Alre no entenc que d'escriure sia a vostra beatitud, a
la qual humilment besse los sants peus.
Del vostre castell de Sant àngel, a
De vostra beatitud humil e devota creatura, El bisbe
de Gargent.
JAUME PERTUSA A ALEXANDRE
Gandia, 29 novembre 1493
santedat, com a devota criatura vostra. Un breu havem
rebut de vostra beatitud per a mossèn Fira e a mi, lo qual
nos ha donat lo senyor don Anric, on mostra estar vostra
santedat molt enutjada ab nosaltres; al qual breu mossèn
Fira respon per ell e per mi.
A mi, pare sant, no m'acusa la consciència que en res
haja fallit, per on tinga raó vostra santedat d'estar enutjat
contra mi, ans pense haver molt ben servit a vostra
beatitud e a mon senyor lo duc, e serveix ab molta fedelitat
e amor, no oblidant-me lo que dec fer per servei de
vostra santedat e de mon senyor lo duc. E d'açò pot ser
ben certa vostra beatitud.
Estic tan alegre de la vida que mon senyor lo duc té
en València, que no em puc estar de contar-la a vostra
santedat. Joc e totes les coses que pogueren enutjar a
Vostra santedat, les té molt oblidades, ans tot lo pensament
de sa senyoria esta en coses de cavaller, júnyer e jugar
a canyes; e fa-ho tot tan bé, que par tota sa vida mai
haver fet alre. Ensajà
volta molt bé. La segona volt[a] volgué justar sa senyoria
ab mossèn Alegre; en sis carreres rompé-li quatre llances;
i s'és tan bé senat que no parla sinó de júnyer. En les
altres voltes que sa senyoria ha junt, ha pres tan gran
esme en l'encontrar, que poques carreres passa sa senyoria
sens encontre, que és tengut per molt gran juistador.
Està tothom maravellat que en tan poca edat tinga la presona
tan fort, e faça les coses en tan gran perfecció.
Així mateix va tan bé en lo joc de les canyes, que hé
oït dir al senyor don Anric que, si no ho hagués vist, no
ho creguera ho fes tot tan bé; que l'ha vist júnyer e jugar
a canyes. Està molt content lo senyor don Anric de mon
senyor lo duc.
En sabent l'il·lustre senyor duc que lo senyor don
Anric venia i era deçà Tortosa, partí mon senyor lo duc a
catorze de noembre, e atengué lo senyor don Anric a Nules.
Anava sa senyoria molt acompanyat: eren més de
vint cavallés los que anaven ab sa senyoria, e portava sis
atzembles, la una ab lo llit, l'altra ab l'argent, l'altra la
despensa, l'altra la cuina, l'altra ab la taula e cadires, l'altra
la roba de sa senyoria per a vestir e a l'entrar de
València, e les antorxes e altres coses, ab sos rebostés;
era anar de gran senyor, e paregué molt bé al senyor don
Anric e a la senyora dona Maria e a ma senyora la duquessa
l'anar de tal manera. Alegraren-se molt de sa venguda,
e li feren molt gran festa.
A quinze partiren ses senyories per a venir a Morvedre,
on dormiren; e allí vingueren molts de València, on
ixqué tota la gent d'honor a rebre a ses senyories. Anava
vestida sa senyoria de la duquessa ab un brial del fil d'or
tirat, e un gavà de domàs carmesí forrat del brocat de
pèl. La mula en què cavalcava sa senyoria portava una
guarneció d'argent molt rica; e la cuberta de la sella, de
brocat ras. Entrava molt com a gran senyora, e ha paregut
molt bé a tots sa senyoria.
Lo senyor don Anric no volgué fer volta per València,
sinó que entrà pel portal dels Serrans, e ans d'arribar
a Sent Bertomeu giraren la volta de casa de les Centelles
e anaren a la casa de mon senyor lo duc, la qual estava
molt ben parada: lo primer estudi ab lo cortinatge de
brocat, l'altre ab un cortinatge de vellut blau, l'altre ab
un cortinatge de setí blau, ab molt bella tapisseria, de la
que havíem comprat e teníem ací. Les cambres de dalt, la
gran estava sens llit, parada ab los draps de Moïsès, que
paria molt bé com a sala; l'altra estava ab lo cortinatge de
vellut verd lo nou, ab un cobrillit que tenia ací de
de carmesí e negre, e lo pali que guanyà lo cavall a
córrer, per davant_llit; l'altra, ab lo cortinatge nou de
setí
ací; l'altra ab les cortines brodades que portàvem per
tendals, ab un cobrellit de carmesí ras, ab uns coixins del
mateix setí carmesí; e totes molt ben parades, ab molt
bella tapisseria. Són-se espantats tots los de València en
veure tanta tapesseria, cortinatges e catifes com hi havia
en esta casa; e així mateix ha paregut al senyor don Anric
molt gran cosa tot. Lo diumenge parí l'argent, e els fem,
un bell convit. Ha
A vint de noembre partiren ses senyories per a Gandia.
Dormiren en Cullera. A vint_e_ú entraren ses senyories
en Gandia, on foren rebuts ab molt bella festa. Ixqueren
les aljames dels moros dels llocs de mon senyor
molt en punt, on vingueren los de Gallinera, Ebo e de
tots estos llocs, que eren tres batalles dels moros; e aprés
tots los crestians de la vila. Era tanta gent, que era plaer
de veure, e paregueren molt bé al senyor don Anric e a la
senyora dona Maria, e molt millor a mon senyor e a ma
senyora, de qui són vassalls.
Com foren al portal, devallaren tres àngels cantant;
lo d'en mig ab un plat ab les claus. En sent en endret sa
senyoria del portal, devallaren, e donaren a sa senyoria
les claus. Paregué molt bé esta festa a tots. E, fet açò, sonaren
les trompetes e atabals que portava sa il·lustre senyoria,
e així entraren. E perquè era ja vespre, hagueren
ancendre antorxes, e així feren la cerca per la vila, la qual
estava molt ben parada. E com fon ma senyora endret de
palàcio, descavalcà; e aprés anà lo senyor duc a l'esgleia.
Entrant en la plaça, rebé
de l'altar, on jurà se senyoria los fus e previlegis, e tornà
a casa.
Ha paregut molt bé lo quarto nou de la casa al senyor
don Anric, e a la senyora dona Maria, e a mon senyor lo
duc, e a ma senyora la duquessa, e a quants l'han vista; e
ha paregut molt bella cosa la vila.
Ha treballat molt lo senyor don Anric en haver les
terres de don Juan, perquè satisfan molt per a Gandia e
al repòs de l'estat de mon senyor lo duc; e s'esforçà a donar-hi
a trenta_e_cinc_mília per miler; e mai ho ha volgut.
Restam ara que estrenyerem lo fet de la juredicció, e no
se
per als ofecials, nos facen justícia prompta, e no s'entenrà
en alre.
Ha volgut lo senyor don Anric haja molta amistat entre
lo comte d'Oliva e mon senyor lo duc, e així són grans
amics; e que no es prenguen vassalls l'ú de l'altre. És bé
estos dos senyós sien amics; en cert, ho són. Ans que lo
senyor don Anric vingués, me manà lo senyor duc convidàs
al comte per al diumenge de part de sa senyoria, on
li féu un bell convit, al comte e a molts cavallés, de moltes
maneres de viandes. Per no ser cosa usada en esta terra,
paregué molt real convit, i en cert ho era, on se parà
tota la plata. Paregué molt bé tot als que ho veren.
Per a la venguda del senyor don Anric en València,
aparellí posades a tots los que venien ab lo senyor don
Anric, les quals posades hé pagat; e alguns venien per racions
de menjar, als quals se donave
hé donat posades e racions de menjar, a tots, de manera
que s'és fet molt bé, a honra de mon senyor lo duc.
La vila féu un present de catorze plats de confits, e
de cent pans de sucre, lo qual present envià lo senyor
duc al senyor don Anric. Va-se
don Anric, e la senyora dona Maria, de la manera de mon
senyor lo duc, lo qual està ara molt en plaure a la senyora
duquessa; e puis han vist açò en sa senyoria, van-se
molt alegres e contents. Mon senyor menja e dorm ab ma
senyora la duquessa, e fan la vida pròpia de casats, e tal
que Déu n'és servit. Plàcia a la devina bondat los allargue
la vida, ab pau e amor, com estan hui, ab aument
d'estat.
Lo senyor don Anric no ha [a]cabat de pagar lo dot,
mes no en resta molt a donar: molt bell argent, que passen
quatre_cents marcs, e l'altre en roba. Per no ser ací
en [Gandia] En Lloís Erau, que ha rebut l'acte, no envie
quant munta l'argent e la roba, mes ell crec n'escriurà a
vostra santedat.
Pare sant, no volria ser importú a vostra santedat,
mes és tan gran l'empeguiment que tinc del que diu la
gent, que em força a soplicar a vostra beatitud me faça
alguna gràcia per a mon fill, ab què faça callar los que
parlen, que veen en mi estic ple de seveis e molt buit de
gràcies. Soplique a vostra santedat ho remeie, e es recorde
de la manera que us serveix, puis ab molta amor e fedelitat
serveix.
E allargue Déu los dies de vostra santedat, ab aument
de salut.
De Gandia, a 29 de noembre.
De vostra santedat devota criatura, que homilment
los peus vos besa, Jaume de Pertusa.
A la santedat de nostre sant pare.
ALEXANDRE
A JAUME DE PERTUSA I GENÍS FIRA
Orvieto, 30 novembre 1493
I[esou]s X[riso]s
Alexander papa
Mossèn Pertusa e Fira: Molt estam maravellats e malcontents
de vosaltres, si ver és lo que ens és estat escrit
d'aquí, que hauríeu deixats pendre al duc de Gandia alguns
diners, els quals ell s'hauria jugats e llançats vanament
en Barcelona e encara aprés aquí en València, despesos
en justres e altres oradures.
Vosaltres sabeu bé lo que us havem manat e teniu en
instrucció de nosaltres, que dit duc no puixa tocar ne
metre la mà, per cosa del món, en degun diner ne entrada
sua. Així
e encarregam, per quant haveu cara la gràcia nostra
sub pena excommunicationis
pendre al dit duc un sol diner de ses rendes, altrament
vos certificam tot irà sobre les espal·les vostres e no
us n'admetrem jamés res en vostres comptes. E basta:
pauca etc.,
la veritat de sos portaments e com s'ha ab la senyora
duquessa, nostra cara filla.
Ioannes, datarius.
Dilectis filiis Iacobo de Pertusa et Genesio Fira.
JAUME SERRA A ALEXANDRE
València, I-4 desembre 1493
Sanctissime ac beatissime pater: Post pedum oscula beatorum.
Per tots los correus que són partits, hé escrit de totes
les coses que són ocorregudes
daré avís a vostra santedat com l'il·lustre senyor don
Enric e doña Maria sa muller e la senyora duquesa entraren
en València sense pompa deguna, perquè així ho
volgué lo senyor don Enric. Ni volgué fer volta, sinó, entrant
per lo portal dels Serrans, tirà dreta via fins als
Cordés, que estan prop Sent Bertomeu, e d'aquí voltà a
mà esquerra e féu la via de la casa del senyor duc; e així
fon la volta curta.
És estat pocs dies en València, escassament
Ha negociat la compra de les terres de don Juan de Cardona,
ab lo qual parlà molt estretament
dant-li del dolç e de agre, covidant-lo a vendre per llevar
sentència d'ells; on no ho volgués, que pensàs l'havia
a tenir per enemic. Restà, aprés, lo meneig se fes per
medi del germà del trasorer, qui es diu Alonso Sànchez,
e de misser Rossell, qui és advocat del dit don Juan. Demanà
lliures
sous; o
timbres. Açò fon en València. Per lo poc aturar del senyor
don Enric, restà que en Gandia se menejàs dita
compra.
E així partí lo senyor don Enric e senyora sa muller e
senyora duquesa divendres a 22 de noembre aprés dinar,
e anaren a Cullera dos hores aprés. E dit dia, partí lo senyor
duc per a Cullera, on dormiren tots aquella nit.
Restà lo senyor duc estes dos hores, perquè s'era ensajat
aquell dia, e en deu carreres rompé sis llances molt bé.
Lo dissabte tingueren son camí per a Gandia. Partiren
tres hores ans lo senyor don Enric e senyora sa muller, e
entraren en Gandia de jorn.
Lo senyor duc e senyora duquessa partiren ensems
de Cullera aprés d'ésser partits sos pares e senyors, e
entre lo pont de Corbera e de Xaraco ixqué lo procurador
de Valldigna, mossèn Moragrega, e un monge en
lloc del prior, que era malalt, e la justícia e tota l'aljama,
ab tres_cents moros, bé armats de llances e ballestes, e
feren son entremès; besaren la mà al senyor duc e senyora
duquessa, lo senyor duc covidant a la senyora duquessa
que a ella besaven primer la mà, per fer-li honor;
ella no ho permés. Aprés ixqueren a la calçada que és
més avant, ans del pont de Xaraco, moltes mores en
orde e abillades, a son modo, d'or e perles, e besaren la
mà etc. ab grans crits. E així restaren les mores. Los moros
vingueren quasi fins al pont de Xaraco, e aprés se
n'anaren.
Entre lo pont de Xaraco e lo grau de Gandia, ja prop
d'un pont qui està a la fi del camí de mar per entrar al
camí de la vila, apartaren-se lo senyor duc e la senyora
duquessa. La senyora duquessa mudà
un hàbit que es diu de brocat, ab un color de pedreria,
aquell que lo senyor duc li donà. E molt galant e bé, com
a senyora que bé ho representa, tingué son camí ab lo senyor
duc, lo qual anava vestit ab una rica roba de brocat,
e lo collar de pedreria lo més ric. Anava jo a la part dreta,
e don Juan d'Íxer a l'esquerra, e lo senyor duc enmig. La
senyora duquessa, enmig de dos cosins germans seus fills
de l'adelantado de Sevilla, germà del senyor don Enric.
Ixqué la vila, justícia e jurats e procurador a més
avant del pont que hé dit, e apearen-se tots los oficials,
e a peu besaren la mà al senyor duc e senyora duquessa,
venint ab la bandera e acompanyats de molta gent, armats
e molt en orde, tots crestians, ab tan grans crits e
alegria, que era una consolació veure la demostració de
llur amor e fidelitat. Tots volien besar la mà al senyor
duc, lo que si no es fos enterromput, no acabaven aquella
nit. Aprés venien los moros de la moreria, armats e en
orde. Aprés, los de Bellreguard e dels altres llocs. Aprés,
ballestas de Gallinera i Ebo, bella gent e jove, e bé armats.
Tinguem nostre camí, perquè es feia de nit, e tant no
cuitam, que fon ja mitja hora de nit quan fon lo senyor
duc e senyora duquessa a la porta del portal que dien de
València. Per tot lo camí,
multitud de gent, e a l'entrada de la vila tants de moros e
mores, que no podia passar la gent. No paria que fos
Gandia, mas València. Estava aparellat lo portal ab
draps de ras; i d'alt, entre les dues torres, devallaren tres
àngels cantant, portant en la mà l'ú un plat d'argent, e,
dins, les claus de la vila; devallaren ab cert artifici,
e quan foren baix, donaren les claus; ací tornaren-se
muntar cantant.
Entraren junts sa senyoria i tots a la casa del senyor
duc. Descavalcaren, e al cap de l'escala ixqueren lo senyor
don Enric e senyora sa muller, e reberen lo senyor
duc e senyora duquessa. Lo senyor duc d'aquí anà a l'església
a peu, i en la plaça estava la processó, ab lo pali.
No entrà dins lo pali, car dien és cerimònia real; e així ho
féu lo senyor duc de bona memòria, bé que a mi no recordava.
E així ab lo
e agenollà
bons costums,
introitu.
Ha plagut molt la vila al senyor don Enric, per bé ja
hi fos estat; a la senyora sa muller, molt, e a la senyora
duquessa. I és ella tal, e la casa que està molt bella e bé
en orde. E així són estats en plaers e alegries, ab festes de
bous e de canyes, de diumenge fins dimecres, no oblidant-se
lo senyor don Enric negociar la compra de les
terres de don Juan. Anà al Real en excusa de vesitar la
muller de don Juan, e ja don Juan e son fill don Alonso
eren venguts de València; e tornaren al meneig de la
compra. Perseverant dit don Juan en demanar lliures
Enric, ja primer havent comunicat ab lo senyor duc i ab
tots nosaltres, mossèn Pertusa e mossèn Fira, e considerat
que les terres són en gran preu en tot aquest regne, e
vista la propinqüitat de dites terres ab Gandia, e la bellea
d'aquelles, dix se volia plevir e allargar, e que ho prenia
a son càrrec, de dar-ne raó a vostra santedat; e així
promés lliures
mil timbres. Don Juan s'aturà [a] deliber, e acort e dix
que l'endemà, que era dimarts, trametria la resposta per
son fill don Alonso. E així ho féu: lo dimarts aprés dinar,
ja a la vesprada, tramés a don Alonso ab la resposta, e
fon demanar
Enric près-ne gran fàstic, i repassà
Yo habia entendido que don Juan era mañoso e hombre
de tratos, però no creyera que con mí los usase. Demandó
Respòs lo don Alonso que no havia jamés demanat don
Juan los
ho havien dit, que no era de sa intenció. E així romperen.
Resta,
de la jurisdicció, que, haguda aquella, fóra
altrament sia certa vostra beatitud que jamés
vendrà dit don Joan: la una causa, perquè ama aquestes
terres i és son natural viure en plets; e altra, perquè és de
sa natura enemic de conclusíó. En la veritat, les terres
fan per lo senyor duc, si no té estes terres; però, donar-hi
tan gran preu, és fort cosa. Elles molt e molt fan per lo
senyor duc; ha-hi, d'altra part, dificultat que no sap hom
si pot vendre, per l'interès de tants creedós. Però en
aquest cap los advocats daran orde e remei. Així, restam
sense dar conclusió. De continent és estada la fama en
València del preu que lis dava, e açò poria noure per a les
altres compres; e per ço nosaltres negam, e diem que jamés
havem passat de
qui descreu.
De Llombai, perquè l'una de les filles de mossèn
Centelles ha hagut gràcia de la dot de la muller de
Mossèn Centelles, del senyor rei, perquè ho deixava per
a obres pies, e són
perquè són crèdits en Llombai en aquestos
timbres. E són-se
que demanaven. Nosaltres tenim-nos a vent, e no volem
mostrar molta voluntat. Seria bona compra lliures
per miler; entendrem-hi dextrament, car ja és necessari.
Semblantment deliberam de menejar la compra
d'Asp e Elda e Petrer. En lo plet de les Almoines, estam
a sentència. Quant a la sentència del plet de don Juan,
haurem a esperar la venguda d'altre virrei i altre vicecanceller,
car ja se n'és anat lo virrei aquest de La Nucia,
e no tornarà. Crega vostra santedat que per mi no es
perdrà res en los negocis de vostra santedat ni del senyor
duc.
Mestre Alfajarí ja és partit, e ja és en Saragossa per
los dinés de Pamplona. Dels dinés de Cartagènia se fa diligència
e m'han promès per a Nadal los del provisor
portar al banc
mossèn Moragrega donà pressa d'executar los arrendadós.
De Mallorca jo hé oït de comptes a mossèn Pere
Sard, e hé volgut hi sien estats mossèn Moragrega e mestre
Alfajarí, perquè tot vaja clar e ab fidelitat e diligència.
Havem-los oït diligentment. Ha donat ses entrades e
eixides ab àpoques e mandatos de vostra santedat, los
quals tinc jo. Resta tornador dels anys
quatre diners, les quals ha deposat en lo banc de Spannocchi.
Resta deutor de tot l'any
deposat en lo dit banc de Spannocchi
venecians, los quals se
quan anà al temps de la peste; los quals
ducats valen en lliures mallorquines, mil lliures.
En lo restant fa diligència espera los dinés; e li hé
demanat quan[t] porà ésser; diu que creu seran mil_e_cinc_cents
ducats. Jo sol·licitaré que vinguen; cert ha donat
bon servici a los comptes i és fel e bon servidor sense
repèls ni respectes.
Tornaré a les coses del senyor duc. Perquè hi haurà
molts que escriuran, e porien dar enuig a vostra santedat
si escrivien d'alguns descontentaments del senyor don
Enric ab lo senyor duc, per ço hé deliberat dir lo que és,
perquè no escrivissen los maliciosos més del que és ni
més del que saben.
Enric, ultra lo descontentament que tenia de les coses de
Barcelona, és estat malcontent ací en València de coses
que són civils e es costumen esdevenir entre pare e fill.
Alguns recels que lo senyor duc no li ha mostrat amor,
no s'acostava a ell ni a la senyora dona Maria, prenent
açò a gran desamor, recelant
senyora duquessa. I, entre los altres, a mi ho comunicà,
dient-me algunes agrós, e significant, si la maltractàs,
que no ho sofer[r]ia dant-ne primer avís a vostra santedat.
E venia en estos secrets per veure la poca calor del
senyor duc vers ell, les coses passades, i los qui estan
de prop acompanyant-lo, e altres coses que la raó voldria
e l'honestat etc. E així se
per a Gandia en lo modo que damunt hé dit.
Entenent jo açò, acompany[í] al senyor duc lo dia se
partí, fins al portal de Russafa; e tornant-se
de Cocentaina e d'Oliva e tots los altres que havien
acompanyat lo senyor duc fins dit portal, parlí ab lo senyor
duc, e aní fins Russafa ab sa senyoria, e doní-li avís
del descontentament de dit senyor don Enric, desenganant-lo
de tot; e com era necessari tractar bé la senyora
duquessa e a ells mostrar amor; e que açò era fer lo degut,
e que plauria molt a vostra santedat. Près-ho molt
bé; e perquè jo deliberada anar per la Vall e no entrar en
Gandia fins diumenge, sa senyoria del senyor duc me
pregà anàs a Cullera lo dissabte. E així partí tant matí,
que els atenguí a Cullera. E, junts a Gandia, parlí de tal
manera ab lo senyor don Enric e ab lo senyor duc que els
afrontí; e estant enmig lo senyor don Enric e lo senyor
duc a una part, e jo a altra, li féu un raonament lo dit senyor
don Enric, al senyor duc, de tot[e]s ses desconte[n]tacions,
amonestant-lo d'amonestacions de pare,
virtuoses e religioses, recordant-li tractàs bé sa filla etc.
Lo senyor duc respòs molt discretament e de tal manera,
que restaren com a pare e fill, e així en concòrdia, que
tots restam alegres.
Aquest és estat mon ofici, com dit senyor duc dirà en
algun temps a vostra santedat, i mossèn Fira. E així se
va content dit senyor don Enric, lo qual partí dimecres a
27 de noembre, e dormí en la Vall, en lo monestir, e
d'aquí anà a Llombai; e així en lo monestir com en Llombai
és estat bé tractat per los procuradors de vostra santedat:
per mossèn Moragrega en la Vall, e en Llombai
per mossèn Hierònim Llòpiz, lo qual partí un dia ans,
per fer reparatori. Era aquell son camí per a anar a Requena,
e d'aquí a Valladolid. En sa partida m'ha deixat
lletres per als gobernadós e misser Rossell e altres, e per
a la ciutat, per al fer del bovalar; e per a vostra santedat,
dos lletres, que ab lo present plec tramet.
Santíssim pare, jo no cur escriure d'algunes joventuts
del senyor duc, car són coses que los jóvens costumen fer
etc., e no se
que no en fa més, essent un fadrí de 16 anys, criat
ab abundància, e tan gran senyor que espera ésser; e són
totes coses que altres costumen de fer, e ab major excés.
Bé és, emperò, que vostra santedat li n'escriva, que
molt aprofitarà,
no la deixe, no se n'aparte, mostre-li amor, altrament seria
parar a inconvenients. Açò dic com a bon servidor de
sa senyoria e esclau de vostra santedat. Jo faç de continu
mon ofici, e així Déu me done lo que desitge. Lo senyor
duc m'escolta, e mostra li plau lo que jo li recorde, e fa lo
degut, perquè crec coneix la mia bona intenció e lleal
servitud; altres
li recorda lo que deu fer, e mossèn Llópiz, en
lo que pot. Ver és
no prengue enuig si alre escriuen, que lo que jo dic és
ver, ni escriuria si així no fos.
Jo só vengut ací a València per cert plet que tinc de
Sent Bernat, i per dar dites lletres als governadós, car
són en creença mia. És mester torne a Gandia per servei
del senyor duc, per entendre en lo redreç de la vila e en
altres coses, i per lo que seré request en tot lo que sia
profit de l'estat del senyor duc. Estaré sis o
tornaré ací per negociar les altres coses. Jo no excuse ma
persona ni lo poc que tinc, anant i venint i estant en Gandia.
Açò dic perquè no cregués vostra santedat que, estant
en Gandia i anant-hi tostemps que sia necessari, hi estiga
sinó a despeses mies, com diguí a vostra santedat, puix
aquella
perquè no diguessen los maliciosos per què vaig a
dar despesa al senyor duc; no la hi done ni hi vaig sinó per
sos negocis, i per complir al que vostra santedat me mana,
que mire per les coses de l'estat e honra de dit senyor duc.
Si ma presència aprofita o no, mostrar-ho ha l'experiència;
ni mos malvolents poran dir lo contrari, bé que no m'hi
voldrien. E vostra santedat no m'ho atribueixca a llaugeria,
que jo escriva lo que faç, perquè si jo no ho escric, só
cert altre no ho escriurà per gràcia divina; bé escriurien
errades, mas lo que faç en lo servei de vostra santedat, no;
i per ço, puix mos veïns no em lloen, és mester jo em lloe.
D'Artés,
sé de què és acusat. Sé bé dir a vostra santedat que tot
son defalt és que és un poc vanagloriós, e per mostrar
que priva fa més l'afaenat que no és mester, e així causa
sospites que ell fa etc., e que ell regeix. E com és lo senyor
duc per a ésser regit per Artés! Si lo senyor duc li
diu que vaja ab ell, què pot fer sinó lo que son senyor li
mana? E així par a mi no té culpa; e així par a mossèn
Fira, que és estat més continu en estes misèries que han
ocorregut, que jo estava en ma posada. Haja vostra santedat
respecte a sa ignocència e necessitat d'haver a
obeir; haja esguard a son germà misser Artés, que ha bé
servit a la bona memòria e a vostra santedat e al senyor
duc, lo qual té tots los negocis, tots los plets, en les sues mans,
i és hui lo millor advocat,
Artés ha pecat per vanaglòria, los altres per malícia;
Artés no
vostra santedat; així li
Sia certa vostra santedat que en los plets, en exegir
pecúnies, en les compres i en totes les altres coses, per mi
serà fet lo dever. A vostra santedat suplique s'acorde
d'aquest son esclau e mire ab ulls de pietat l'arquebisbat
d'Oristany, que no és lo de Magúncia, i, ultra, que és en
illa, que ara per la fortuna de la mar, ara per la de la terra,
no arriben jamés los dinés, ni fins ací un sols diner no
n'hé hagut, havent pagat
que trametí no m'arribà. Traga
Serdenya,
E conserve nostre senyor Déu la vida de vostra santedat
De València, lo primer de deembre 1493.
De vostra santedat esclau, que sos santíssims peus besa,
Jaume, arquebisbe d'Oristany.
ab lo senyor don Enric de concerts que jo menejàs la
compra de les terres del comte de Cocentaina, ço és,
d'Asp, Petrer e Elda, hé parlat ab dit comte, e
és vengut a demanar lliures
és l'últim preu, e que valen dites terres
És-hi una dificultat, que té
senyor cardenal d'Espanya, que no pot vendré sinó
dant-li la fadiga; però, quant a açò, diu lo senyor don Enric
que, quan siam con[c]erts del preu, li escrivam secretament,
que ell nos haurà la voluntat de dit senyor
cardenal.
Santíssim pare, aquestes terres són bella cosa. No tenen
sinó que vénen a remà e lluny de Gandia, e que estan
als confins de Castella; que en lo temps que eren d'estranys
reis estos regnes e Castella, no era cosa de comprar.
Lo que par a mi que valdrien, seria lliures
per
la venda. Jo menejaré entretant. Vostra santedat escriva
son parer, e lo que mana s'hi done, car per nosaltres no
serà res clos sinó ab consulta, com és raó.
És mester,
dinés per a lo que es comprarà, manant
no s'hi toque sinó per a esmerços o compres. Jo em só estret,
e delibere més estrényer-me que sia content, per
son útil, que no es toque en los altres dinés, sinó sols en
les sues rendes; e així s'ordenarà la cosa de tal manera,
que les sues rendes basten al que haurà a despendre. E
prospere e conserve nostre Senyor la vida de vostra
santedat.
Closa a
JAUME ORTIZ A PERE DE CARRANZA,
CUBICULARI PONTIFICI
Roma, 8 desembre [1493]
Post commendationem.
més coses ha deguna presona qui ab més aficció, amor,
mostre en negociar-les conega, sinó vostra senyoria, i açò
per l'amor que envés mi mostrau, ab molt més ànimo
m'atrevei d'amprar-me de vós que no de degun altre,
soplicant-vos carament més coses sien com a vostres
pròpies.
I per quant per vostres lletres só estat avisat de la faena
mia del fet de la reptoria de Sent Salvador, com sa
santedat n'és molt content, me n'alegre molt, car tinc esperança
que sa santitat ho farà millor que no ho diu,
dient que, com serà, sí que farà un mandato o breu de
manera que jo seré content.
Emperò, misser Pedro, per la tardança de sa santedat
la cosa passa perill que no vage ans que el breu ni mandato
vaja; jo poria restar en và sense res; soplicant-vos
que vostra senyoria li
com jo li bese los peus de la gràcia que em fa,
mas que sa santedat mane que es faça lo mandato o breu per lo
primer correu que vaja.
Açò sol·licitareu per amor mia, perquè no es perda
per no sol·licitar-ho, que jo crec que sa santedat ho farà
molt de bona volendat, pui que m'ha promès tot açò far,
per lo perill que us hé dit.
De nosaltres, estam molt bé, per gràcia de Déu. Vostres
coses estan bé. No pus, ab cuita.
De Roma, any del
Vostre Jaume Ortís, qui us detsitja veure.
domini nostri cubiculario secreto.
BEATRIU DE BORJA D'ARENÓS
A ALEXANDRE
València, 20 desembre 1493
Jesús.
Santíssim pare e senyor: Per quant la santedat vostra ja
en dies passats és estada informada de la promoció del
reverend mestre de Muntesa, quan pacíficament és estat
per tots los comanadós de l'orde, no discrepant algú
de la uniforme e canònica elecció feta de la sua reverend
persona en mestre; no cure explicar, en la present, d'aquella
les virtuts e graciositats, per les quals la divina
providència li tenia estujada e preservada aquesta dignitat
e prelatura. No
aquesta santa religió, que per alguns infortunis passats ja
periclitava venint a total perdició e destrucció.
D'on, santíssim senyor, venint a mi dit mestre e narrant-me
moltes necessitats e incomoditats de l'orde, que
porten gran despesa, no podent-se excusar per reparació
e reformació de la religió, ha
gràcia, per quant és devot e afectat servidor de vostra
santedat e tot donat a les cosses que s'esguarden a l'honra
de l'il·lustre nebot e fill meu, duc de Gandia, soplicàs
vostra santedat li plagués fer gràcia lo núnciu d'aquella,
misser Prats, no l'inquiete, ni el comine demanar-li la vagant
del maestrat. De la qual jatsia dit mestre se tingués
per exempt per privilegis atorgats a la religió de Muntesa
en cas on se fes elecció de mestre pacíficament e canònica,
ningú discrepant, com és estada feta aquesta, emperò
d'aquesta gràcia e privilegi sa reverència no se
volria alegrar sinó ab tolerància e complacència de vostra
santedat, com aquell qui és tot obedient, afectat e devot
d'aquella e de totes cosses sues.
Per què, santíssim pare e senyor, bessant los peus de
vostra santedat li deman de mercè li plàcia fer-li aquesta
gràcia, e conega per mitjà e intervenció vostra santedat
lo té per remès e absolt, segons la forma de sos antics privilegis;
e tinga raó, en moltes maneres, dit mestre, pregar
per la vida e sanitat d'aquella per tots temps; la qual la
santíssima Trinitat conserve e augmente per tants anys
com jo desitge.
De València, a
De vostra santedat indigna germana e serventa,
B[eatriu] Borja d'Arenós, bessant los peus d'aquella.
Al santíssim senyor papa [Alexa]ndre sissè. En
Roma.
JOAN CASTELLÀ I DE BORJA
A ALEXANDRE
Perusa, 14 febrer [1494]
passats jo escriví a vostra santedat llongament sobre les
ocurrències d'aquesta ciutat; e despuix, perquè em paria
fos cosa condecent que vostra santedat ne fes bona demostració,
trametí a misser Pere Suals per millor informar
aquella. Ara al present resta escriure del meu interès,
que és, pare sant, sols lo capell, lo qual, si mèrits
meus no ho mereixen, mereixc-ho per ésser fill de la cosina
germana de vostra santedat e perquè aquella ha costumat
fer semblants gràcies; a manco que pare
mitjà, jo no hi vull ab vostra santedat que lo reverend senyor
cardenal de València, al qual escric, com a nostro
senyor e protector, que faja ab vostra santedat que
tothom conèguia quant valen los servidós de sa senyoria reverendíssima
per obra d'aquella.
Jo, pare sant, si les mies pregàries poden penetrar
tant que puguen obtenir de vostra beatitud semblant
gran bé és sinó jo só cert que vostra santidat no em comportarà
que jo, nebot
dels nostres, haja de viure oblidat e sense la dignitat
de capell vermell, ab lo qual tots los pontífices
passats han costumat decorar sos nebots. Vostra santedat
ha començat per los servidós per fer més que no han
fet los passats. No voldrà fer manco en açò en no fer sos
nebots. Per ço, pare sant, perquè
et cuius ego sim seruitor et nepos, urget creb[r]a recordatio
et clementia Vestre Sanctititis, inuitat dicam: in
manus tuas, domine, commendo nepotem, seruitorem
alumnumque tuum, ut meminerit uestra sanctitas bene de
aliis merentium memoriam nusquam tenatius quam in
sanguine coniunctis retineri,
ne prenga concepte per les mies paraules que jo difida,
perquè
Bese los beatíssims peus de vostra beatitud.
De perusa, a
Joan Castellà, Gubernator Perusie.
ISABET_LUCRÈCIA DE BORJA_LLANÇOL
A ALEXANDRE
València, 13 març 1494
quant a la carn, neboda de vostra santedat, escriu a vostra
santedat com lo noble mossèn Joan del Milà, marit
meu, no ha volgut ni vol obeir lo que per vostra santedat
li és manat, en donar-me, per los aliments e sustentació
de la mia trista vida, sis_mília sòlidos, ans ha recorregut
al governador d'aquest regne de València, e ha manat al
vicari general, ço és a mestre Conill, que sots certes penes
no s'entrameta en la causa dels aliments.
Crec, senyor, ço ha causat lo dit mestre Conill mateix,
car de Nadal enllà mai m'ha volgut proveir una lletra
ab la qual li manàs me pague tres_mília sòlidos per dits
aliments, de la paga del Nadal passat, en seguint la forma
per vostra santedat en lo breu contenguda, d'on m'ha
contrengut, ensems ab lo senyor Jofré germà meu, venir-me
a València; e quan m'ha proveit dita lletra, no ha
volgut se sia presentada, dient que bonament dit mossèn
Milà me faria la raó dins dos o tres jorns. E així vénc la
inhibitòria, e jo no tinc què menjar. E encara, segons só
avisada, que lo dit mossèn Milà ha proveït ab la majestat
del senyor rei perquè jo sia vexada, si ja per vostra santedat
no hi és proveït, com en altri no tinga esperança.
Encara, senyor, suplique vostra santedat, per quant
l'edat mia e les malalties mies no comporten estar ja sots
altri, me lliberte, e li plàcia llibertar-me, en manera puixa
estar per mi mateixa en ma casa. E si vostra santedat
volrà ésser informada de les vexacions e sobres que lo dit
mossen Milà me [ha] donades, per lo noble don Ferrando
d'Íxer, qui és en servei de vostra santedat.
E faç fi besant los peus d'aquella, a la qual nostre senyor
Déu, per sa clemència, augmente la vida ab pròsper
estat.
De València, a
De vostra santedat humil e devota sirventa, qui los
peus de sa santedat bese, Isabet Lucrècia de Borja e
Llançol, filla vostra e, quant a la carn, neboda.
pape Alexandro sexto, auunculo, quoad carnem, meo.
ALEXANDRE
DUC DE GANDIA
[Roma, 14-22 març 1494]
I[esou]s X[riso]s
De receptione litterarum factarum Valentie 15 et de
aduentu propter esmerça et rependere uices vuisitantibus,
placet; et quod cum hoc extricauerit se ab stilo conuiuiorum,
et quod presto redeat Gandiam. Et placet quod
co[n]fidat de smerces consilio aduocatorum. De esmercis,
ius luendi Corbera, soluerit
et quod deponat ad effectum solutionis
flor[enos].
De Llombai
melius possit satifacere, mittit sibi reverendissimus dominus
cardinalis Valentinus per cambium
que són
depositar dites lletres, e, acceptant ells lo canvi, encontinent
traguen dita quantitat per tu, e tu la convertesques
e metes en aquesta compra e esmerç de Llombai.
E atén a ben governar ta casa, e exigir lo que es pot
de tos procuradors, e que estiga ordenada e clara, a ço
que, si fos mester que tu haguesses de [venir] ací a nós,
estigues expedit e aparellat. E açò no et diem sens causa,
però manam-te
escric ací tu no en parles ab home al món, sinó ab lo reverendíssim
arquebisbe d'Oristany, mossèn Pertusa,
mossèn Fira e mossèn Llopis, i cura que lo senyor don
Enric no en senta res.
Lo sereníssimo rei etc., del que ha escrit aprés la
mort, e tramès ambaixadors, e ara altres, veent que ens
fa gran demostració d'amor, e que té gana d'intrinsecar-se
ab nós e ultra de la [...] realme son gendre don Jofré,
ton germà, e més altres mercès; e a tu ne farà part, e de [...]
D'altra banda, veent e com confia
França etc., d'on dubtam de venir en aquestos extrems
etc.: e per tant, havent fet penser que per a l'ocurrència
de tals coses havem mester una persona etc., tu, encara
que jove, ab ta discreció supliràs l'edat etc. E així te n'avisam
e, encara, que penses e rumines.
E d'estes pràtiques venir porien ab tu uns tres bons
justrados, com és mossèn Crespí, mossèn Alegre e don
Enric de Rocafull, als quals, essent ací, nos los donaríem
sobrecondició; així mateix, tres homes de condició, vassalls
de Gandia, per a guàrdia de roques. Així, que penses
si pories fer, e com prest, uns
ab partida, e et fem una instrucció. Així mateix,
perquè don Rodrigo de Corella nos hïa dit que lo comte
de Coce[n]taina, son germà, tenia gana de venir deçà a
servir, veuràs si volrà venir, car si et parrà a nós parrà,
e nós ací donar-li hem en la conduta bona condició. Don
Guillem_Ramon de Borja, si volrà venir en nom de Déu,
serem-ne contents. Així mateix, si degús d'aqueixos altres
nostres parents volran venir ab tu, nós ne serem
contents.
E fes com damunt dit havem, que tu tingues ta casa
en tal estat, claresa e govern, que, encontinent que t'avisàssem
tu puixes pertir. E
april tu haguesses de venir, e no farem en tal cas sinó del
mes de març trametre les nostres galeres de mossèn Vilamarí
e Francí de Pau, e que tu muntes en elles ab tos servidors
e gent, com damunt havem dit, que et faria honor
e [...].
NICOLAU BOFILL
A BERNAT DE VILAMARÍ, CAPITÀ GENERAL
DE L'ESTOL DE FERRAN
Foix del Tíber, 24 abril 1494
Monsenyor molt espectable i més virtuós: Aprés d'haver
besades les mans de vostra espectable senyoria.
Aquesta no serà per pus sinó per avisar aquella com en
aquesta hora m'han dit secretament com lo cardenal
Sant Pere Víncola se seria recollit ab un bergantí armat
de ginovesos, lo qual és partit aquesta nit passada, dimecres,
a
Ha
molt espectable i virtuosa persona de la qual nostre Senyor
ab augment de vida vulla guardar.
De la Foix, a
De vostra espectable senyoria homil servidor, que les
mans d'aquella besa, Nicolau Bofill.
Sant Pere Víncola és aquell que vingué de Civitavecchia,
que aportava un embaixador en Nàpols.
Al molt espectable monsenyor, mossèn Bernat de Vilamarí,
capità [genera]l d[e] l[a] santedat de nostre senyor
[...] [ma]rítim de la majestat del senyor rei d'Espanya.
FRANCESC DESPRATS, NUNCI PONTIFICI
A ESPANYA, A ALEXANDRE
Tordesillas, 27 maig 1494
lo correu s'és detengut alguns dies, e jo hé treballat
en sentir lo que ha portat l'embaixador de França. E lo
que hé sabut que a ses alteses per part de dit rei de
França ha explicat, és que vol fer la guerra al rei de
Nàpols, per recuperar aquell regne, que li pertany; e
que ses majestats manen que la sua armada sia receptada
en Sicília, e li sien donades les provisions que haurà
mester per sos diners. Contra vostra santedat una sola
paraula fins ara no ha parlat, sinó que ha portat a ses
majestats tots quants breus vostra santedat ha fet al dit
rei de França, e còpia de totes les lletres que dit rey ha
fet a vostra beatitud sobre aquesta matèria de Nàpols.
Fins ara no és estada feta resposta per ses majestats a
dit embaixador; del que sent[i]ré, escriuré a vostra
beatitud.
Així mateix és vengut un correu de l'embaixador que
ses majestats tenen ab lo rei dels romans; e saben ses majestats
que l'amistat de dit rei de França ab lo dit rei dels
romans no és tan certa com dit rei de França se creu ni
se creu que de les vistes que faran n'haja eixir tal fruit,
que lo rei dels romans haja d'ajudar al rei de França en
l'empresa contra Nàpols. Totes aquestes coses escric a
vostra beatitud per molt certes; dic que les tinc de fonament
molt autèntic e molt cert.
Així mateix hé sentit que aquells cavallers del rei de
França qui l'han mès en empendre aquesta empresa, se
peniden, perquè creuen no eixirà ab la sua, e serà la destrucció
dels francesos; e que lo dit rei e dits cavallers
voldrien alguna causa ab què, ab honra d'ells, poguessen
desestir de dita empresa. Açò s'és sentit de l'embaixador
mateix qui és vengut;
parlat ab los senyors rei e reina contra dit rei de Nàpols.
Jo escric a part d'aquestes coses en aquest mig full de
paper, perquè se digne vostra beatitud, en haver llet lo
contengut en aquell, d'esqueixar-lo de ses mans tantost;
e així en suplic humilment a vostra santedat. Sus ara és
arribada nova que lo cardenal d'Espanya és millorat
molt, però no es té esperança haja a campar d'aquesta
malaltia. Nostre Senyor Déu li dó salut.
Un embaixador de Portugal va a vostra santedat molt
ben en orde e molt ben acompanyat; entrà hir en aquesta
cort, e tantost se partirà. Així mateix demà entra ací
un embaixador del rei de Nàpols. Don Anric escriu a
vostra beatitud una lletra, que ab la present serà, oferint-se
molt al servei per aquests embaraços del cardenal de
Sant Pere de Víncula.
Lo bisbat de Patti donen los senyors rei e reina a
mestre Marquès.
E nostre senyor Déu done llarguíssima vida a vostra,
beatitud al felice regiment de la sua Església.
De Tordesillas, a
Desprats.
FERRAN D'ÍXER, ADMINISTRADOR
DELS PRÍNCEPS DE SQUIL·LACE,
A ALEXANDRE
Nàpols, 3 juny [1494]
que volria a vostra santedat ni poden tornar-me
del que jo volria i del que és menester per al servir
d'aquella, hé deliberat Velasco i algun altre dels servidors
que ací té nostro senyor sien los portadors d'aquesta:
lo Velasco, perquè
totes les coses que fins a hui han succeït, així del que jo
l'informaré com del que per sí ha vist; l'altre, perquè ab
aquell me faça vostra santedat mercè de manar-me
a tots los caps que ab la present li notificaré a
manera d'un record o memorial, que aquest és mon propri
ofici com a servidor.
Primerament suplique vostra beatitud se recorde
que, estant ací en son servei, tinc en càrrec lo govern del
príncep nostro senyor i tota la casa sua pròpriament com
si fos mia i molt més, per la raó que tinc a donar a Déu i
a vostra santedat. I, ensems ab açò, tinc una filla d'un rei,
i, encara que sia virtuosa, les intencions e voluntats sues
són de pròpia edat; e per als que estimen l'honor, com se
deu treure de qualsevulla home de condició, és prou càrrec
i ànsia aquesta, ab les circumstàncies que d'ella naixen.
No em sembla que vostra beatitud deuria voler m'afegís
ànsia de cercar remeis per a sostenir les necessitats
de la casa. I no solament pose les ordinàries, que parrien
no_res per moltes que fossen, mas les voluntàries de la
dita senyora, i encara de les que lo temps porta ab sí.
Perquè les paraules generals porten alguna vegada maravella,
m'esforçaré de particularisar ací alguns caps, que
em recordaran així del passat com del present, i serà donar
raó a les cauteles que hé fet de les despeses, segons
veura per lo banc de Spaniochi, i al que de cascun jorn
tinc entre mans, que de necessitat hé de fer.
Per un memorial que ab la present los dits portadors
donaran a vostra santedat, veurà com hé pagat quatre_cents
i tants ducats de tapisseria; i en la dita suma no
s'encloen algunes catifes que m'és estat forçat comprar,
les quals no són en dit compte; i de pura força tinc a
comprar més d'altretanta tapisseria doblada i guadamessirs
o alguns paraments de cambra de setí per a l'estiu,
perquè la casa estiga a l'honra de vostra beatitud i d'aquests
mos senyors, e segons les altres que ací no valen
tant com ells estan. Dic que es deuria fer si es pogués fer,
i més perquè ara tinc a tornar tots los draps que hé manllevat
per a una sala i cambra baixa, on la senyora princesa
està la major part del dia.
Més vull fer certa vostra santedat que m'és estat forçat
fer tres guarnicions de cavalls, ab tres cubertes de selles
llargues ab coixins per a la dita senyora princesa, que en
cascuna entra quatre canes e mitja: la una és de brocat de
pèl
negre i d'aquelles sedes que presentí a la dita ma senyora
quan bé fiu pagament dels deu_mília ducats.
Ara que se
de cascuna gonella, faldetes o hàbit— més de tres
canes d'altra seda; i tot açò tinc de pagar del compte d'aquesta
casa de vostra santedat, perquè la reina no vol
que aquells dinés que sobren de la dita senyora princesa
serveixquen sinó per argent e algunes perles per acrèixer
lo collar o fil de perles —que li par cinc_e_mil frasquerus— i
coses que dita senyora me farà pagar, que no les acabaria
de dir.
Més és de necessitat que vista quatre donzelles que ha
pres dita senyora, i una xica, i que faça quatre ensellaments
per a elles de drap morat, i dos per a dos velles, i
que compre quatre o cinc mules per a que puguen cavalcar
ab la dita senyora princesa; i açò és força de fet se
faça, perquè cascun jorn, havent comprat bèsties i guarnicions
per anar a palàcio i per al príncep mon senyor,
tinc a fer i faç de cada dia vestes noves de seda, que tot lo
que tenia és brocats, i de res no em puc ajudar ab aquest
temps de calor; així mateix certifique vostra beatitud que
hé comprat quatre atzembles, i tinc-ne a comprar sis més,
perquè almenys de deu o dotze no em puc fluixar. No dic
per a seguir la sort, que no em basten; mas per estar ací
per a la provisió de la casa, de forja ne tinc necessitat.
Les obres a la casa per ara al present —que ja són començades
perquè són de molta necessitat— seran poc més
de cent ducats; los llits que hé comprats per a la dita casa
són bé
senyora donya Sancha ha portat per a les dones. Encara
no els hé pagat, mas crec no poré dilatar molt que no ho
pague. No hi ha llit, ú ab altre, ab tot lo forniment i dos
parells de llençols, que no m'estiga sobre deu o dotze
ducats, comptant-hi la fusta i tot; així mateix, m'és
forçat obrar en un estable en un pati, davant la casa que
crec que donarà la majestat del senyor rei, i fer-hi cambres
damunt, que en aquesta casa que estem no hi ha lloc
per a cavalls ni per a la mitat de la gent, i no em satisfà
gens tenir la major part de la gent i les bèsties en casa llogada,
així com les tinc. I sobre tot açò és la despesa quotidiana,
que és febra contínua i no es pot excusar. Mire
vostra beatitud com puc portar tot açò a l'esquena si
aquella no em socorre, que d'ací a l'agost no espere diner
de part al món, i més me sembla que no es deu oblidar lo
títol privilegi de l'ofici de protonotariat, que hé de pagar
ara. En lo dit ofici hé fet seure al dit senyor príncep e
protonotari ab molt gran solemnitat, i la majestat del senyor
rei ha volgut, cosa que no es costuma fer, que jo li
sia al costat asseït en lo consell, com a curador de dit senyor;
és cap del consell lo dit mon senyor, i és ofici molt
preeminent. Les despeses noves grans que dit ofici ha
aportat, no les vull comptar, perquè també hi ha guanys
nous.
Al que vostra beatitud m'escriu que l'avisàs de les
despeses que faria en lo que havia de donar als tamborinos,
trompetes, oficials e altres coses costumades de pagar
en aquesta cort, jo li trametré un memorial ab la present,
estretnyent-me en lo que hé fet lo més que hé
pogut, que per poc que lo senyor Virgini m'estimava,
totes les dites despeses les estimava més de dos_mília ducats,
així en açò com en totes les coses que hé comprat
fins al derrer dia de maig. Hé saldat compte ab lo banc
de Spanniocchi. Segons veurà per ma cautela vostra beatitud,
puja poc més de mil_i_cinc_cents ducats de carlins
de moneda de Nàpols; ver és que en aquests no és entesa
la tapisseria ni moltes altres coses que tinc jo en mon
compte, i alguns a compte de la senyora princesa, i de
cada dia m'és forçat pendre
necessàries que ocorren.
Per ço suplique a vostra beatitud, tan humilment
com puc, mane al dit banc me done lo que haja mester
fins per tot lo mes d'agost, que jo em flixaré de tot lo que
vostra beatitud me manarà que em flixe, puix sap les necessitats
que al present m'ocorren; no dic les que poden
esdevenir ni la despesa contínua, com hé dit, que no es
pot excusar. E si vostra santedat no vol entrar en donar-me
tan llarga facultat, encara que en poria segurament
fer, mane
per al plat del príncep mon senyor, i mane
tot lo que jo dec fins a hui, i jo treballaré de no enutjar-lo,
encara que hi sàpia posar de ço del meu, com faç de
cada dia, i açò torne a suplicar vostra santedar sia prest,
perquè no són coses que comporten molta dilació. Jo
crec que, acabat que m'hagen de pagar tots los diners del
sou de la gent d'armes, ultra los
terç que m'haïa de donar dels mil ducats per al plat del
senyor príncep, si em comporten m'ature aquesta mesada,
que és passada de maig. Jo avançaré alguns cinc_cents
ducats o més encara, que em serà forçat comprar
arnesos i cavalls per a la gent de casa, que del rei tantes
són les festes que fa a dit mon senyor i les honres que a
mi com a servidor de sa santedat fa, que en açò estime no
s'ho paga tot.
Pot ésser cert vostra beatitud que, del sou de ma
persona que lo rei me dóna, ab tots los àrbitres que jo sabré
cercar, tot se despendrà en servei del príncep nostro senyor;
e, si tot ho volgués dir del meu propri, passa perill
no hi esvaja alguna part. Açò dic perquè vostra santedat,
no m'olblide, puix jo mateix me n'oblide; si no, serà
forçat recordar-me de mi mateix, ab tot que jo tinc aquella
per tan virtuosíssima, que no m'ho tendrà a mal, perquè
ma edat ja no comporta que sia jo fill d'esperança en
totes les coses, prou és que algunes n'aventure en servei
de vostra beatitud, perquè és la persona en què més degudament
se pot i es deu aventurar i a que jo més desitge
servir, com tinc esperança en Déu ho mostraran mes
obres. Suplique vostra santedat me perdone com li parle
així, que coisser de veure descarnat de moltes coses mies
i de ma pròpia substància m'ho fa dir, encara que no sia
de mon costum.
A vostra beatitud escriví de la gent d'armes tot lo que
ara li poria dir, així mateix dels dos_mília ducats que demanaven
los secretaris del rei, i lo Pontano diu que em
deixa dos_mília de sa part, que li
vostra santedat un breu de corteses, que no pot sinó
aprofitar-me molt en aquest privilegi del protonotariat,
que li tinc a pagar los de l'escrivania, i no sé quins notaris
demanen també son dret de dits privilegis. Així de
l'estat del senyor duc de Gandia com de nostro senyor lo
príncep, expedesca-ho tot vostra beatitud ab lo senyor
Virgini, que les gràcies per força han de costar, e jo tinc
per bona despesa la que es fa per major gràcia.
Per altra lletra hé escrit a vostra beatitud com no hé
rebut la còpia dels privilegis, i quant més tarden més
n'estic maravellat. Suplique-la los me mane trametre
tantost, que hui la majestat del senyor rei ne parlava ab
mi en Potzo Real, i aquella n'està admirat, segons mostrà
que no els haja tramès.
Mossèn Sapata tramet a vostra santedat ab la present
una lletra. Per aquella veurà tot lo que jo li poria dir de
la partida sua i dels dos doctors que són anats ab ell per
a pendre la possessió de tots los estats. Fallint-me gent
d'alguna parença, així per acompanyar i servir al príncep
mon senyor, hé pres al comanador mossèn Majares, que
va ab lo sobredit Velasco; i també per a tenir gent d'armes
en casa l'havia menester, en servir de dit mon senyor.
Suplique vostra beatitud li vulla donar audiència i
fe, que en un memorial que porta de certes coses que la
senyora princesa suplica que vostra santedat les hi mane
d'aquí trametre.
A Velasco faç anar més per força que per sa voluntat,
perquè diu tenia manament de vostra santedat de no partir-se
d'ací si aquella no l'hi manava, e jo li hé dit que és
a temps de poder tornar si vostra beatitud n'és servit.
Mas ell ni los dos altres que tinc ací no per propris ni per
a poder-los posar en lloc que sien ferms en lo servir de
dit nostro senyor, millor seria que vostra santedat los
manàs se
molt content, i ésser hòmens de bé i de virtut.
Del príncep nostro senyor vull alegrar vostra
santedat de dos coses que té molt certes: la una és bona condició
ab bones intencions de cavaller per a l'edat sua;
l'altra és que mai hé vist creatura ésser tan amada de tots
com ell és. Les altres coses que natura li ha donat en la
disposició de sa persona són moltes, i una té de vostra
santedat, que no es posa a fer cosa nenguna que no la
faça molt bé; anés tan bé ab la princesa ma senyora i
aguarda-la tant, [que] encara que ella volgués no poria
trobar cosa, segons sa edat, que no fos per a poder-se
contentar quisvulla.
De les lletres que hé suplicat a vostra beatitud per a
la majestat del senyor rei i per a la senyora reina e a l'infant
don Fedric, posant-me vostra santedat en alguna
cosa de son servir perquè fessen més estima de mi en lo
que cada dia los hé menester en servei del príncep mon
senyor, lo no haver-les-me manades trametre, no crec ho
deixe per poc record, sinó que em té en possessió, que
per mi mateix me sé ajudar; i, en veritat, en tot lo que
puc conèixer, si algun cars fan de mi, és en nom de servidor
de vostra santedat; així no oblide de fer-me part de
ses favors deçà i dellà, que sens elles ésser res.
De la presa d'Òstia i del repòs de vostra santedat
me só molt alegrat. Nostre senyor Déu per sa infinida
clemència li allargue la salut i vida de vostra santedat,
tant com aquella desitja.
Tots los diners que hé despès fins a hui són despesos
per mans del banc de Spannocchi i per lo mestre de casa,
exceptat
que devia la senyora princesa i per un arnés que faç fer al
príncep mon senyor. Soplique vostra beatitud me perdone
com no li escric de ma mia, que torbes de cap tinc tan
grans, que no em seria possible.
De Nàpols, a
De vostra beatitud humil esclau e servidor, d'Íxer.
Velasco té per millor esperar ací fins que vostra santedat
li mane lo contrari, i així no va ab la present.
JOAN DE BORJA_LLANÇOL, PROTONOTARI,
AL DATARI JOAN LLOPIS
Spoleto, 20 juny 1494
escrit a vostra senyoria, ha ocorregut que lo popular
d'ací, lo qual està en gran odi ab los gentilshòmens, havent
suspita, per certa gent d'armes que era passada, que
no fos alguna maquinació de gentilshòmens, jo, veent lo
gran perill, súbitament baixí en la terra, e ab amor los
detenguí fins al dia clar. E, quan fon jorn, fui; cada ú se
n'anà a sa cassa, de tal manera que ab l'ajuda de nostre
senyor Déu les cosses se són negosades, e tinch esperança
de repossar-les
Hé
n'hé escrit a sa santedat remetent-me a la informació que
vostra senyoria li
de la veritat, que, en cas que algú volgués donar falsa
informació, sàpia ja la veritat la santedat de nostre senyor
per lo que la senyoria vostra li dirà, la vida i estat de
la qual nostre senyor Déu aumente, com desitja.
De la roca de Spoleto, a
Servirà la senyoria en quant mane. Lo protonotari
Borja.
Ioanni, episcopo perusino ac sanctissimi domini nostri datario
dignissimo.
EL TRESORER FRANCESC DE BORJA,
JOAN DE VERA I JOAN MERCADER
A ALEXANDRE
Òstia, [juny 1494]
beatissime pater:
vostra santedat per Navarrico, havem fet l'inventari de
totes les coses de la roca, com és munició i artelleria i llits
de familla; car les altres robes del cardenal que ací se són
trobades, les se
lo senyor Fabrício, i les volgué tenir en galera ans de fer
res. I en veritat nós creiem hi hagués molt més coses de
les que hi són, i no afronta gens ab l'inventari que teníem
primer. I les cuirasses que hi són fan fàstic de veure-les;
i les ballestes, sens martinets, car los que tiraven les ballestes,
tiraven ab les sues pròpries, les quals se n'han
portat, com era de convenció. I lo castellà i casc[ú] d'ells
han donat jurament que eren entrats en roca ab lo que
se
en dita roca, trametem a aquella la summa de totes coses
i la llista de les coses que ha hagut lo senyor Fabrício, ab
l'estima, que és estada
menut havem fet l'inventari, segons que havem trobat les
coses, d'estància en estància.
Quant al carregar de les bombardes i de tota l'artelleria
i ponts i ferramenta i totes coses, l'arcipreste i Vernardino
ne tenen càrrec, los quals no atenen a alre.
Quant al tenir dels gastadors per netar la roca e terra,
és impossible poder-los tenir; car, puix veuen la guerra és
finida, ni obeeixen a llur caporal ni capità ni comissari.
La roïna de la roca i de la terra és tanta, que en venria
compassió a vostra santedat, i sols lo netar, per molta
gent que sia, no es farà en un mes. Tota la roca de dins en
torn és feta de reparos ab traus i faixines i terraplè d'alt
de sis palms i gros una cana; par bé a la vista, emperò no
gens fort. Tot lo cortil és estat cavat per fer dits reparos.
La roca, de la part on han tirat les bombardes, està
maiori parte
Mestre Graciado i mestre Antoni i mestre Àngelo,
qui fan aquesta roca, qui és restat ací hui tot lo dia, van
examinant la reparació de dita roca, i de l'església, palàcio
i terra, i lo que costarà. Encara no havem vist nengú
dels que estaven en la terra.
Lo comte i tots los altres del camp se partran demà
de matí. Lo senyor Júlio partí hui, feta la consignació de
la roca.
Quant al fet del bastió, que la santedat vostra manava
no es desfés, avisam aquella que, haguda que haguem
la possessió de la roca, en oint les galeres, les bombardes
i lo cridar: "Alexandre, Alexandre!"
, totes les xurmes de
les galeres del rei que estaven surtes davant dit bastió,
per ésser de bona
manco d'un quart d'hora no hi leixaren un clau. Lo mateix
ha fet la gent del camp en los grans d'aquest terme
d'Òstia.
Puix haurem enllistit totes coses, demà, plaent a
Déu, nos ne tornarem, feta col·lació, i vostra santedat entendrà
L'arcipreste s'esforçarà en retenir los més gastadors
porà,
De la roca d'Òstia, de vostra santedat, hui diumenge,
a
et thesaurarius; Ioannes de Vera, protonotarius; Ioannes
Marrades.
CÈSAR BORJA, CARDENAL DE VALÈNCIA,
A ALEXANDRE
Bassanello, 26 juliol [1494]
Sanctissime ac beatissime pater: Post pedum oscula beatorum.
En aquests dies proppassats escriví a vostra santedat
com havia parlat al senyor Ursino de la matèria que
aquella havia manat, i que ell havia mostrat no entendre
i que jo li parlaria tan clar que no poria dissimular
d'entendre
partí per a Carvignano, i encara no és tornat. Encontinent
que sia tornat, jo li parlaré, i de la resposta avisaré
vostra santedat; i per ço no es meravelle que haja tardat
tant en escriure-li, car no hé pogut per l'absència sua.
Jo estic, per gràcia de nostre senyor Déu, ab tots los
meus, bé de sanitat, mas estic malcontent per trobar-me
absent dels benaventurats peus de vostra santedat, als
quals prec nostre senyor Déu me vulla prestament
tornar.
vostra santedat, i Ferran Recio són morts
in extremis.
me faça gràcia d'alguna part dels beneficis d'aquells.
E nostre senyor Déu conserve l'estat de vostra santedat
ab tan llonga vida com jo desitge.
De Bassanello, a
De vostra santedat humil esclau e factura, qui sos
sanctíssims peus besa,
Sanctissimo ac beatissimo domino nostro pape.
FERRAN D'ÍXER A ALEXANDRE
[Nàpols], [abans] [del] [31] [juliol] [1494]
per lo canonge mossèn Conjunta. I al que em diu vostra
beatitud de les lletres e informacions passades, jo ho tinc
per millor així com és estat, puis ma resposta, com a esclau
e servidor, no pot ni deu ésser sinó servir-la, seguint
i tenint per millor lo que li par bo de creure [a] vostra
beatitud, i que, per causa del que m'ha escrit, per l'avenir
ha d'anar lo govern de la casa millor, i mal estaria si
sola aqueixa causa tingués; menester és que la vergonya,
i lo poc que tinc dins mi, me faja tenir ànsia i obrar bé,
més que no la temor. I crega vostra santedat que, ab la
bona e mala veu que naturalment té, ha de cantar cascú.
I açò deixe a mes obres i a mos servirs. Plagués a Déu
fossen vists i coneguts per aquella així com són vists i coneguts
per tots los que ací ho poden veure.
I, per la veritat, de l'honestat de la casa, vull que sia
certa vostra beatitud que aquella, ensems ab la majestat
del senyor rei, no en tenen tanta ànsia i vigilància com jo
hi tinc, per ma honor i per lo servei dels dos. I, en tot, los
desórdens de la casa bastarien a posar-me en raó alguna
cosa. En aquest, no escolte dubte negú que tantost no el
llance; que no sols és menester apartar les avinentres,
mas les persones; i açò m'ha assegurat aquesta casa en
poc temps més del que poria dir a vostra santedat, ab l'ajuda
de la senyora reina i d'una virtuorsíssima senyora,
dona Juana, filla de Bernaí Comte, que hi ha fet més que
tots. Al dit mossèn Conjunta deixe més llarga la relació
d'aquest capítol.
Al que vostra beatitud me diu, que em serà grat i reconeixent,
raó és que jo ho crega, sent demanat per
aquella, deixant tan bona terra i vida com hi tenia i podia
tenir, ab tan grans bestretes, en servei de vostra santedat,
que en ma vida aventurí tant les coses certes per
les coses de ventura com fins ací hé fet, i de cada dia tinc
de fer per força puis així ho mana vostra santedat. I així,
la soplique tant com puc no sia en paraules, sinó que ho
comence a posar en obra, del que no li costarà res, perquè
jo tinga alguna aigua per a amerar tants treballs com
tinc en son servei, ab tantes aventures com hi pose, que
en altra manera no em seria possible poder-ho comportar,
estant a les escures, sense nenguna llum, com estic;
que, servint aquestos dos mos senyor[s] —o al príncep, ab
qui de veritat estic—, són tant minyons que no em serveixc
a nengú, ni ho puc esperar, ni ho vull, que no em
seria honor jo em procuràs lo que les géns poguessen dir
que jo mateix m'ho prenc. Puis vostra beatitud m'ha
procurat aquestos mals, guareixca
aquesta canongia de València que m'ha donat don Jofré per
a mon fill, i lo protonotari son fill se n'és deseixit —i só cert
en la voluntat no se n'aparta ni se n'apartarà, si vostra
santedat li dóna llicència—, jo la suplique la
en nom de sa santedat o en nom d'ells, que la mercè tota
m'ha de venir per aquella, i no comporte que es diga tant lo
que allà m'han donat, sent esclau de vostra beatitud com só,
i en son servei ho perda ací.
Quant a la llista de la gent que li hé tramesa, encara és
menys, perquè n'hé despedit alguns.
De la possessió dels comissaris reals, que diu vostra
santedat que no en tinga penser negú, menester és estat lo
n'haja tengut ab les lletres del rei que hé tramès perquè
donassen possessió de tots los estats complidament, i encara
no hé bastat a fer-ho fer tan prest, que no hagen fet més
despeses del que seria menester.
Del fet dels previlegis, estic admirat del que vostra
santedat m'escriu, que, per sis o per set lletres li hé escrit,
que la lletra del llegat i les bulles m'arribaren per al rei, mas
previlegis nunca em foren donats, que no foren ara, per fer
expedir; ans só estat maravellat com vostra santedat no em
responia en aquest cap a neguna lletra
mia, ni tenia ànsia del que tant importava. Volgué
Déus que me n'aturí, ací una còpia tal com la que trametí
a vostra santedat, i aquella li hé tramesa ab certes clàusules
que ací hi fiu afegir, més del que la majestat del senyor
rei volia atorgar. Crec serà arribada a temps, que
serà millor expedit per la presència de vostra beatitud,
del que fóra fet en absència d'aquella per mi ni per nengú
de la gent d'armes, que diu vostra santedat la farà passar,
així com la del duc de Gandia; no té que fer la una ab
altra, i així los capítols que li han portat no poden ser
bons per a mon senyor, ni són anats ab voluntat mia; que
mes lletres, si les fa mirar vostra santedat, són prou
largs capítols del que lo dit príncep mon senyor ha
menester.
Dels diners, bé veig que vostra santedat té moltes
despeses, i, sí Déus m'ajut, lo
les mies, segons lo que tinc i lo que puc fer. Per ço
la suplique per al mes d'agost no m'oblide, que bé passarà
setembre ans que em puga ajudar de les rendes d'aquestos
estats; i, si en aquesta terra hi ha borbull per l'armada
que s'espera, serà menester que Déus nos ajut, si
vostra santedat no ens ajuda.
Lo dit mossèn Conjunta ha vesitat aquests mos senyors
de part de vostra beatitud, i resten molt contents
del que de part de vostra beatitud los ha dit, i dels patenostres,
i de la gràcia li besen los peus a vostra santedat;
jo més, per lo que de part d'aquella m'ha dit. Nostre Senyor
me faça gràcia que les paraules sien obres, així com
espere en la divina bondat: ho veurà tostems en mos servís
per a que de força ho haja de fer.
A Castellar hé tornat [a] acceptar per secretari, segons
m'ha escrit lo senyor datari; i de veritat hi té prou
desposició i deligència, i havia
Velasco i Vasco saben tant, que resaben, i vé
poc saber, ab molt poca paciència; ells van en part on seran
conegut[s]; ja els hé dit lo que vostra santedat mana.
Al que em diu vostra beatitud mire en la casa i pose
bons ofecials e útils perquè la casa sia ordenada, i que
aquells sien obeïts, que en altra manera tant valria no posar-los-hi,
i que Jerobín és molt expert, i que ho faria
bé si jo l'afavoria; vull que sia certa vostra santedat que
Gerobín sap prou, si ho posa en bé, i si tenia amor i
consciència, i si no fos lo seu pèl de la color que és. No sé
si es recorda vostra santedat qua[n]t me digué que sabia
prou més, que li miràs a les mans, i que no li donàs càrrec
de diners ni de la casa, que bé hi podia jo veure; en tot
fóra estat bo jo l'hagués creguda, sense veure-ho per experiència,
que nunca m'ha dit cosa que no l'haja vista.
Així, en conclusió, aquest és lo més dapnós home per a
una casa, que mai haja vist en ma vida: mil_i_cinc_cents
ducats m'ha despès en tres setmanes; desórdens trobe en
la casa i fora d'ella a causa sua, que li volria donar una
coltellada per la cara quan tornàs, perquè anàs senyalat
com a mal home. D'açò li parlarà més llarg lo canonge
Conjunta; sols la suplique no li sia enuig que hora per
hora, en arribant ací, li done llicència, que no paria veure
persona de tan poca consciència, amor, fe i bondat, i
tan lliberal de béns d'altri, com aquest és; i tots los desórdens
d'esta casa, que ara trobe, és estada la causa fiar-me
jo d'ell, que és italià de veritat.
Bese los peus de vostra santedat de la mercè que fa al
príncep mon senyor; i a mi, com a servidor de tots, de
donar-me càrrec del condat de Carinola per a provissió
d'aquesta casa sua, que en veritat l'havia bé menester. I
perquè no m'escriu clar vostra santedat sinó del govern i
de la provisió de la casa, no em diu si m'ajudaré dels ordis
i forments de les dites rendes del dit comtat; la soplique
me mane fer un breu de tot lo que serà servida faça i
prenga. També aprofitarà per a mostrar als de Carinola,
perquè ab més voluntat obeeixquen les coses del príncep
mon senyor.
De tenir jo en càrrec les terres i estats de l'il·lustríssimo
príncep de Tricàrico i duc de Gandia etc., no crega
vostra santedat que les tinga per menys cosa d'aquella, ni
de senyor meu, que les de Squilachi; que tots dies tinc
lletres i hòmens de les terres del dit senyor duc, i en lo
consell i en la Vicaria treballe per ells no menys que per
los de mon senyor; i si no fos ací, me trobarien bé menys
del que en aquest cap és necessari. Per lo dit canonge
mossen Conjunta ho veurà més llarg vostra beatitud.
Al que diu vostra santedat li escriva de totes les coses
que ocorreran en dits estats, perquè aquella puga escriure
a la majestat del senyor rei, així en aquestes com en totes
les altres tinc jo per vera llum la llum de vostra beatitud,
i no tinc a qui recórrer sinó a ella. Mas jo tinc
esperança que, estant jo ací com a servidor d'aquella, me
serà feta tanta justícia i donada tanta raó, que en poques
coses l'enutjaré, sinó per a donar-li
D'est[a]r prenyada la duquessa de Gandia ma senyora,
bese los benaventurats peus de vostra santedat de l'avís.
Nostre senyor Déu li
d'aquella, i d'aquesta ma senyora. I la divina clemència
allargue la vida de vostra santedat tant com ella desitja.
De vostra santedat humil esclau e servidor, Ff.
d'Íxer.
JAUME CONILL A ALEXANDRE
València, 5 agost 1494
passat escriví a vostra santedat de moltes coses que
ocorrien; remès lo plec al datari de vostra santedat e
a misser Cirera, senyaladament donant-li avís de l'ésser i
bona sanitat del senyor duc, per una vertolassa que havia
tengut en l'engonal, d'aquelles que ja acostumen tenir,
Ahir escriví a sa santedat de negocis,
lo dia passat no hi era mort negú en València, i així es
persevera, per gràcia de nostre senyor Déu, que ja no hi
ha malalts en la ciutat, i defora ja cessa tot. Fon a tres
d'agost lo dia que no s'hi morí negú, e fém grans alegries
de sonar de camparies, e lo dia aprés processó per la seu,
ab lo
reverendíssim senyor cardenal i arquebisbe de València.
En Barcelona s'hi moren de
jo[r]ns. D'aquí tenim noves s'hi moren. Nostre Senyor
tinga en especial protecció la santedat vostra, i haja pietat
de tots.
Lo senyor duc s'està en Llombai ab la senyora duquessa
prenyada. Estan si iran a Gandia per parir, o si
tornaran a València. Tostemps crec iran a Gandia. La
comtessa d'Oliva ha parit un fill en Nules, on estaven
també fugits per les morts. Llombai és bona terra i sana,
fent-hi venir bona madrina. Alguns consellen que no es
moga la senyora duquessa, sinó que pareixca en
Llombai.
En dies passats vostra santedat me remeté procura
del senyor don Jofré de Borja, de l'artiaconat major i
pabordria de març, dels quals jo hi prenguí possessió, e
escrivia
substituís procurador a mossèn Pere Jordà ab salari de
aprés, de la rendaria de Gandia per lo semblant. Seguí
que dit senyor don Jofré donà
dona Lucrècia sa germana, en contemplació de matremoni,
e així s'obligà dit mossèn Pere Jordà al banc, e
aprés complé e pagà dites
l'annata
rep, on ho posarà i a qui ho darà. Los procuradós de
l'il·lustre senyor duc ho demanen. Ell no té mandato de
vostra santedat. Ha recorregut a mi, que jo en volgués escriure
a vostra santedat, e que li trameta un mandato a
qui vol done lo proceït de dits beneficis i raó d'aquells, o
si vol que ho pose en banc dels Spannocehis.
Per lo semblat, li trameta un mandato, i done nostre
senyor Déu llonga vida a sa santedat, i li deixe donar bon
compte de la sua Església, santa, catòlica.
En València, a
De vostra santedat humil creatura,
Sanctissimo ac beatissimo domino nostro pape.
JAUME CONILL A CESAR BORJA
València, 5 agost 1494
Reverendíssim senyor: Una lletra hé rebut de la senyoria
vostra reverendíssima, on me mana que faça sien pagats
mil ducats als Spannocchis. Hui, senyor reverendíssim,
ells aturen en Gandia, i ací, vista la voluntat e
manament de vostra senyoria reverendíssima, ells, qui
tenen les rendes de vostra senyoria reverendíssima, han
girat a ells mateixos dits mil ducats, i són contents, segons
han tramès aquí als de la companyia de Roma cais
uitanta de dits mil ducats per un correu, Pedro de Baena,
que partí d'ací a
dits Spannocchis m'han dit, que aprés han donat mil ducats
per manament de vostra senyoria reverendíssima,
al seu cavallerís.
Hui, senyor reverendíssim, nosaltres, procuradors,
de vostra senyoria reverendíssima, no rebem un sols diner,
que tot ho rep lo banc dels Spannocchis, car en l'arrendament
de l'arquebistat, qui és arrendat [a] lo senyor
de Carlet, hi ha un capítol, que haja a posar los dinés en
lo dit banc dels Spannocchis, i ells ne tenen compte a
vostra senyoria reverendíssima. Mossèn Moragrega, qui
exegeix l'abadiat de Valldigna, també diu que ho posa
tot en lo banc. Jo, reverendíssim senyor, no tinc càrrec
d'exigir res. Mestre Alfagerí rep les dispensacions matrimonials.
Dic-ho, senyor reverendíssim, perquè vostra
senyoria reverendíssima remetia a mi que jo pagàs dits
mil ducats, com jo no tinga dinés neguns de vostra senyoria
reverendíssima ni li n'exegeixca.
En lo vicariat general que tinc per aquella, done lo
millor recapte que fer-hi puc.
hé fet ara que es són confessades
arquebisbat, que restaven per confessar, que mai s'acabaven
de confessar; i jo, ab cartells que retramès per
totes les parròquies e ciutats, viles e llocs, de tot l'arquebisbat,
donant-los terme fins a tot joliol a pena d'excomunicació.
Hòmens havem trobat que havia
que no s'eren confessats.
D'on se veu que nostre Senyor és estat aplacat, reduint-se
a ell los pecadós, penedint-se de sos pecats, que
ja fan tres dies que no sia mort negú de pestilència en
València, que fon a tres d'agost, dia per dia, que publiquí
per excomunicats tots los qui no s'eren confessats,
que eren ja molt pocs, i aprés són venguts a confesar-se.
I així aquell dia fém grans gràcies a nostre senyor Déu e
gran processó per la seu, cantant lo
I així persevera que ja no se mor negú ni hi ha malalts, e
la gent torna. Gràcies sien fetes a nostre senyor Déu.
L'il·lustre senyor duc està en Llombai ab la senyora
duquessa. Estan bons e sans, mercè a nostre senyor Déu.
D'aquí tenim noves que s'hi moren. Nostre Senyor tinga
en especial protecció la reverendíssima persona vostra.
En València, a
De vostra reverendíssima senyoria humil servidor,
Jaume Conill.
Pocs dies ha morí mossèn Manén, canonge de xamia
per mandato de sa santedat. Hé col·lat la canongia a Felip
joan, cambrer de l'il·lustre senyor duc. Ja n'hé donat
avís a sa santedat, i ara a la senyoria vostra reverendíssima
etc.
meo ac benefactori unico etc.
FERRAN D'ÍXER A ALEXANDRE
Nàpols, 5 agost [1494]
peus de vostra santedat, és forçat li faja notícia com jo
tinc en aquesta casa dos principals coses en càrrec. La
una és l'honor de les dones, l'altra és la consciència i llealtat
en los béns i en l'útil d'ella; i no solament tinc de
tenir llealtat en mi, mes bondat, ab lo poc enteniment
que tinc per a mirar-la i defensar-la de tots los altres, i,
ab lo poder que tinc de vostra santedat, corregir ab paraules
i obres, i llançar lo que non par hi dega estar en
ella, com dies ha hé començat en un antic criat meu, i el
que jo més amava, per no veure-li les intencions tals
com volguera. I així ha de creure vostra beatitud que los
que tenen gana de fer lo rat ab les dones, me volrien
veure i procurar lo mal que poguessen, perquè de veritat
los só enemic; i los que tenen gana de furtar en la
casa, per lo semblant; i quan se veen regits i estrets de
tot açò per qui no és verdader senyor d'ell, és molt major
la ira i lo pensament que tenen per a remoure
quan les noves han d'anar lluny, gosen a llevar falsos
testimonis; que, on se pogués mostrar la veritat, no gosarien;
com, pocs dies ha, ha vist vostra santedat tot açò
se poria seguir en mi més que en nengú altri, perquè no
tinc companyia ni amistat ab nengú sinó ab honor i
servir de vostra santedat; i més ara que hé llançat de
casa a Querobín, com ja havia escrit a vostra beatitud,
que m'era forçat fer-ho per molts respectes i està ací en
Nàpols, que no se n'és volgut anar, i és gran conjurador
i home servil, ple de repèls. Soplique vostra santedat
que, si ara o en algun temps li arriba alguna cosa en reports
de mi que no li parega bé, que em defense com a
oficial seu, i que lo que faç, ho faç ab lo poder donat per
sa beatitud, i done
I d'altra part informe
en ma honor [e] en lo comptant, com jo mire en son servei,
que major mercè no en pot fer, que informar-se del
que faç bé i del que faç mal en son servei, i del mal no
vull ser reprès ni corregit, mas bé castigat, i la remuneració
de bé deixe a la gran gràcia i virtut de vostra santedat.
I perquè se aura han informat a vostra santedat de la
forma que hé despedit de casa a Querobín, per ventura
no bé, la vull informar de la verdadera veritat.
Un dia o dos aprés de ser arribat ab una lletra del
comte de Marillano en nom de la majestat del senyor rei,
ab creencia per a ell, dient-me que el dit senyor rei
volia que jo avançàs dos, mesos de sou als
que allà tinc en nom de mon senyor, fent-me raons que,
si vostra santedat les oyra, li manara fer tirar ab ballesta,
enutjat d'elles i del que podia allà defensar lo dit Querobin;
i li fóra més virtut que acusar a mi i porfiar lo que
porfidrava a sens raó, sabent-la bé ell, li llegí la sentència
de les ocasions per què li donava comiat; i, ab tan corteses
paraules com poguí, li diguí que comptàssem del
temps que havia estat, i li era degut, i del que tenia, que
és molt més, i que li donaria una lletra per a vostra beatitud
com a mi no em satisfia tenir-lo en casa, i que també
el volia per al duc de Gandia mon senyor, que esperàs
allà sa venguda.
La resposta, que féu ab gran supèrbia: que ni jo l'havia
posat ací ni el ne podia llançar, ni que per mi no n'eixeria.
En veritat, mirant l'exemple que tots prenien per a
poc estimar-me i lo que jo fia, era no ho fia jo sinó vostra
santedat i l'il·lustríssimo príncep mon senyor, i qui era ell
i qui só mogué
de veure tan gran presumpció en persona tan servil i de
tan poc.
Mas los dies que tinc ne donaren una poca de raó per
a no ho fer-ho molt criminal ni molt sevilment. Li diguí:
—Querobín, lo que com a don Ferrando d'Íxer no
. No volent-ho fer, lo prenguí
comportaria menys, deveu creure que comporte tenint
lo càrrec que tinc de la santedat de nostre senyor i de
l'il·lustre príncep mon senyor, i d'aquesta manera qui us
hi ha posat vos ne llança; així no penseu estar a fàstic de
tots; anau-vos-ne tantost-
sens nengú vituperi per los braços i l'acompanyí fins a la
porta. Per aturar-se, li doní dos o tres empentes fins que
fos de tot fora. Està ací en casa de la mare de la princesa,
ab dos germans d'ella, oncles de la dita princesa, que em
volen mal perquè no els done tota la casa, havent-los fet
més bé que no mereixen, i diu moltes coses lo dit Querobín
ab les ales d'aquelles en secret, que, sí com a don
Ferrando jo hi tinc a posar-les, les mans, i li daré lo que
mereix. Soplique vostra santedat no el mane de tenir
gens ací en Nàpols, que en casa no hi pot estar sinó sent-ne
jo primer fora, ni faça cas ni estima d'home de tan
poca bondat, que en veritat com a lladre, que l'hi puc bé
provar, l'haguera fet pendre, si no guardara lo nom de
ser estat mestre de casa de l'il·lustrísimo príncep mon
senyor.
Lo dit Querobín me digué de part de vostra santedat
que jo no fes home d'armes nengú de casa del dit príncep
mon senyor, i que no compràs rossins ni armes, que vostra
santedat no n'hi ha propòs conduiter ni soldat del senyor
rei; e desplau-me que no en són arribades ans
aquestes noves, que fins a les jornes de tota la gent hé
comprat tot tan pompós com requir a l'honor de per qui
en faç, i ara hé enviat per cinc_cents ducats per rossins en
Sicília, que tota ma despesa en açò serà pus prop de tassar
dos_mília ducats que de ser menys, posant-hi les xapadures
i coses de la persona del príncep mon senyor.
Soplique vostra santedat treballe en desmenuir aquesta
gent, segons per moltes li hé escrit, i ordenar-ho i contar-ho
a l'honor sua.
Ab la present li enviaré uns capitolets per record del
que em paraven menester. Los de la sumària demanen lo
terç de la renda de l'abadiat de Senta Fèmia, així com
tots los eclesiàstics donen a la majestat del senyor rei; i
encara que l'orde de Sant Joan no hi és obligada, tot ho
porten arreu. Soplique vostra santedat relieve aquest tan
gran dan com seria a don Jofré en la manera que millor li
parega.
A Carinola hé redreçat en moltes coses, que era
perduda, i així mateix m'hé forçat hi posar-hi tantost un
capità, que a gran estància lo
ab moltes qüestions i sense justícia. Si puc haver deu cafissos
de civada per a mon senyor, de dit capità, puis sia
bo i lo millor que es trobe, no es deixarà.
L'il·lustre príncep mon senyor i princesa estan bons,
mercè a Déu, i besen los peus de vostra santedat, i lo dit
senyor príncep és tan amat de la senyora reina i de tots,
que és més gràcia de nostre Déu que no raó, encara que
de veritat se lleva molt bonico i de bones inclinacions. La
divina clemència allargue tant la vida de vostra beatitud,
que en veja fills i néts d'aquest i dels altres.
De Nàpols, a
De vostra santedat humil e devot esclau e servidor.
Ferran d'Íxer.
GUILLEM_RAMON DE MONTCADA,
BISBE DE MALLORCA, A ALEXANDRE
Segòvia, 24 agost [1494]
oscula beatorum.
de vostra santedat, tan prest trametí don Gastó, mon nebot,
ab lletres mies a vostra beatitud, significant an
aquella les gràcies que a nostre senyor Déu de tan benaventurada
nova donava; i quant jo tenia particolàs ocasions,
ultra les generals de tota la crestiandat, de sentir
major alegria i contentació que dir ni pensar se podia; i
que estava aparellat —ab molta devoció i fidelitat, fora tot
altre interès del que ja li devia— per anar a pendre ma
porció de la vigilància que en lo servei i mirar en la benaventurada
vida i repòs de vostra santedat devien los
més afixos a vostra beatitud. La qual comprenia tant
que, per molts que en tingués, érem tots menester per a
tanta i tan gran cura, majorment que lo qui molt ama, totes
les altres pressones del món no li par que satisfacen
per al que ell faria i miraria.
No fonc fortuna cobrar resposta de vostra santedat.
Vist açò, convertí tots mos pensaments en no partir-me
del virtuós nuncio de vostra beatitud, donant-li de
continu tots los avisos que podia, vigilant en lo servei i
estat de vostra santedat, segons per aquell serà estada
avisada, aumentant, acatant les ocasions per a que els devots
i catius de vostra santedat estiguen ab contínua congoixa,
i vegen tants inconvenients de recels, per a on són
menest[er] los molts fiats devots i que alguna disposició
tinguen en estes dissertacions humanes.
Encara que jo ne possesca menys que altres, la molta
amor i alguna experiència me dóna atreviment a desitjar,
recordar i suplicar a vostra santedat que, si d'una persona,
indústria i vida se volrà servir, ni de mon germà, en
açò o en qualsevol altra cosa, en manant-ho, serà obeïda
ab molta major devoció, integritat i amor, del que dir
sabria.
Sia com aquella mane, per la qual nostre Senyor m'és
testimoni que de continu el suplique, així pecador com
só, que puga tan benaventurada i tan pròsperament regir
la sede apostòlica, que en lo món n'alcanse immortal
memòria i en lo cel perpètua glòria.
De Segòvia, a
Raimundus de Montecateno, episcopus maioricensis.
Sanctissimo ac beatissimo domino nostro.
JOAN DE BORJA, DUC DE GANDIA,
A ALEXANDRE
Llombai, 6 setembre 1494
Vist quant ha que de vostra santedat no hé rebut
lletra neguna aprés del breu fet en Roma a
maig, essent venguts aquí alguns correus, estic ab grandíssim
enuig e congoixa, pensant què sia la causa que
tant ho haja diferit, com lo pensament meu no sia sinó en
obeir a vostra santedat. E per lo tramet aquí mossèn
Hierònim Llòpiz, per lo qual porà haver vostra santedat
plena infomació de totes coses que ací són fetes aprés de
la partida mia de Roma, per haver vist e tengut les mans
en aquelles, i encara per ser persona fiada de vostra santedat,
a qui só cert donarà fe i creença, i veurà quant só
sense culpa del que vostra santedat per sa darrera me
donà càrrec.
De la gràcia que vostra santedat m'ha feta de la capitania
general de l'Església, per ser cosa tan principal, de
tanta honor e dignitat, e que tant ha esguard al servei de
vostra beatitud, bese jo humilment la terra que los santíssims
peus d'aquella calciguen, com aquesta e majors
gràcies contínuament espere de la santedat vostra. E així
suplique nostre senyor Déu me done vida per a que puixa
jo per mos continus serveis satisfer en alguna part tantes
gràcies i beneficis que de cascun dia mos germans i jo
rebem de vostra santedat.
E no menys bese los santíssims peus d'aquella per los
principats e comtats que lo príncep mon germà e jo havem
hagut del sereníssimo senyor rei de Nàpols, per la
molta afecció e devoció que contínuament ha portat e
porta a la santedat vostra, corresponent a les gràcies que
de vostra santedat ha rebut, i de cascun dia dita majestat
espera. E així per mossèn Llòpiz escric a la majestat sua,
regraciant aquella de tant benefici e honra que lo príncep
don Jofré e jo havem rebut d'aquella; e quant sa majestat
de mi, no menys que de dit príncep, pot manar, i
veurà ab quanta fidelitat e devoció serà contínuament
obeïda.
E esperant quant vostra santedat me trametria les galeres
ab què anàs aquí a besar los santíssims peus d'aquella,
com vostra santedat moltes vegades m'ha escrit e
feta gràcia, me só detengut de l'anada mia a la cort, al senyor
rei, encara que misser Prats m'ha escrit vaja quan
vulla. Però ab lo pensament que estic, que no sé quan
vostra santedat me manarà anar aquí, i tenint ja la duquessa
en los set mesos de son prenyat, e un anant allà e
no sabent la partida mia per a aquí, no poria aturar en la
cort sens grandíssimes despeses; e així ho hé cessat fins
per vostra santedat me sia manat en lo que més serà servida,
i lo meu aturar ací, en aquest regne, no s'allargue ni
es difereixca més, ab tot que sia cert per les revolucions
que són aquí a causa de les menaces del rei de França,
haurà pogut pendre algun destorb.
E així suplique la santedat vostra mane accelerar la
mia partida, perquè un dia me par un any; encara que
aquest desig no l'hé jo mai perdut, perquè altre bé no desitge
en aquest món, sinó estar en contínuo servei de vostra
santedat, de qui só catiu e humil factura. E així, santíssim
pare, suplique humilment la santedat vostra me
mane anar lo pus prest que puga, com estic ja preparat
de totes coses per aquí necessàries, per a quan mane; i
sobre totes les altres gràcies que de vostra santedat jo hé
rebut, estimaré aquesta major.
De les compres de les baronies, encara que per lletres
mies n'haja escrit a vostra santedat, seré en aquesta
mia breu, remetent-ho a mossèn Llòpiz, lo qual
dirà a vostra santedat lo que valen i ab quant avantatge e
utilitat mia se són comprades, perquè ell és estat en totes
coses, i jo, que ara ho hé vist, perquè só estat en elles ans
de ser anat a Gandia, a causa que en Oliva se morien
de pestilència, i encara per confortar aquests vassalls de
Llombai, de Torís e Corbera, lo que era molt necessari
per lo benefici dels vassalls. E així d'ací a quatre dies
parteixc per a Gandia, per lo part de la duquessa ma muller,
perquè, tardant més llanada, seria perill metre-la en
camí.
Per esta sols me resta suplicar vostra santedat me
faça gràcia dels diners per quitar e pagar dites baronies,
los preus e càrrecs d'aquelles, e no vulla comportar tant
dan e deshonra mia, que vegen les gents haja comprat e
no pagat, majorment corrent de cascun dia les pensions
dels censals que sobre dites baronies estan carregats, i
encara lo que es respon per lo preu principal, perquè, si
molt vostra santedat ho difereix, serà en cert grandíssim
dan e major vergonya, perquè seria en tot perdre la reputació.
E sia certa vostra santedat que, si véra lo que hé
comprat, no deixara de dar-hi més del preu per lo qual
les hé hagudes, com en cert són terres d'utilitat e
honrades.
E perquè vostra santedat m'escriu jo hé fet supèrflues
despeses, tramet a aquella tots los comptes del
banc, per on veurà clarament lo que s'és despès, com i en
què, aprés la partida mia de Roma, e coneixerà vostra
santedat és en culpa qui tal li ha escrit, e no en desorde
meu. Suplique aquella perda qualsevol pensament de mi,
ni de la duquessa ma muller, tinga en lo despendre, com
en cert no pense sinó quant puc guardar-me de dan, i
augmentar ma casa i estat, perquè és servei de vostra santedat,
i a la casa mia útil; sinó que los càrrecs són molts,
i puix lo remei està en mans de vostra santedat, suplique
humilment aquella los mane rellevar, com de la clemència
i benignitat d'aquella espere.
E perquè, pare sant, de totes les sobredites coses e altres
pus llargament hé raonat e informat a mossèn Hierònim
Llòpiz, perquè d'aquelles per part mia faça relació a
la santedat vostra, en aquesta no em cumple ésser pus
llarg, remetent lo més a dit mossèn Llòpiz, suplicant la
beatitud vostra se digne donar-li fe i creença.
E nostre senyor Déu guarde la sua santíssima persona
en llarga vida, com jo desitge.
De Llombai, a
BERNAT DE VILAMARÍ, CAPITÀ GENERAL,
A JOAN MARRADES, CUBICULARI PONTIFICI
Civitavecchia, 15 setembre 1494
Molt magnífic senyor i com a germà: En aquesta hora
hé rebut vostra lletra, i, vist lo que vostra mercè m'escriu
sobre lo fet dels bergantins, de continent, en aquesta nit
mateixa, jo em partisc, i tiraré la volta de Noto, esforgant-me,
quant en lo nostro possible sia, de veure si
poré enganar dits bergantins; i així mateix, si trobaré
barques ningunes, les acompanyaré, ab tot que estic
molt maravellat del que escriu lo senyor mísser Francisco
Bòrgia, dient que les unes gal·leres vagen a fer escorta
als barcarès, i que les altres resten ací; perquè l'escorta
no sé com se puga fer, que vui ve una barca i a cap de
quinze dies n'arriba una altra, que si en lloc cert se trobara
lo barcarès, en tal cars sabria a on trobar-los; i,
d'altra part, su santedat mana que anem a trobar lo
príncep.
Jo no sé tants mandatos i comissions com se puguen
fer, perquè lo dit misser Francisco Bòrgia escriu que no
cure del breu rebut de la santedat de nostre senyor. Per
què jo vos deman de gràcia, senyor, vullau soplicar a sa
beatitud que, si coneix que jo no sia per dar recapte en
cosa de tan poca importància com són bergantins, que
vulla determinadament manar su santedat lo que tinc a
fer, perquè los que estan en terra molt mal poden amarinar
los de mar.
L'altra, que, com jo tinc a fer alguna cosa per servei
del rei nostre senyor, sa majestat m'escriu a mi lo que jo
hé de fer per son servici, i no escriu particularment a ningun
altre; ans, com jo partisc, me seguixen, i acostumen
de fer lo que jo els mane; i ací em par que a tots nos volen
fer iguals, que de cada cosa de no_res s'escriu així a
mossèn Pau com a mi. Jo, havent-se de continuar així
aquestes coses, me n'hauria de deixar, que mal acostumar
me faria al que no só usat.
I coman-me a vostra mercè.
De Civetavecchia, a
E jo faré lo que vostra mercè mane e dispose,
Vilamarí.
Al molt magnífic senyor i com a germà mossèn Marrades,
[cu]biculari i cambrer [de] [la] santedat de nostre
senyor.
PERE ROL·LÀ A ALEXANDRE
Civitavecchia, 15 setembre [1494]
etc.
breu de vostra santedat, en lo qual me mana munte a cavall
e vaja [...] a Corneto, e done extrema diligència en fer
carregar grans per a Roma no [...] a vostra beatitud; que
per lletres del tesorer de part de vostra beatitud divendres
passat cavalquí a dit Corneto ab ben trenta muls, i
ab aquells fiu carregar una barca era en dit port, i, aquella
carretada la mateixa nit torní a Civitavechia per enviar
dos barques eren allí arribades. Anà-se
aquelles partides; torní en Corneto i sap Déu ab quant
estent. Dissabte i ahir fiu carregar dites dues barques,
que portaran
se partissen. Així mateix de Montalto hui se
carregada una grossa barca; aprés són arribades dues
barques: una ve per al cardenal de Farnés, vol carregar
grans de ses terres; l'altra ve per carregar de Marco
Aurelio, ciutadà de Corneto, ab pòlisses del duaner.
Hui matí són passades davant aquesta terra dos barques;
havem vist se calen a Corneto, i així, açò vist, me
parteixc ab quantes bèsties són vengudes ab los llums i
ab carros [...] que a les dos barques vengueren anit, estant
jo en Corneto, i a les dos són passades. Entre hui e demà
pugam espatxar. De divendres ençà hé hagut aquesta comissió,
i en aquestos dies passats e hui e demà esper haver
carregades uit barques, de les quals dos caminen la
via de Roma, i la una forsa ja hi és. Així mateix per terra
faré extrema diligència: pense vostra beatitud lo que es
fa i farà, hé de fer jo, perquè en Corneto no hi ha oficials;
tots són morts i malalts. Esper vostra santedat serà de mi
ben servit.
Bé volguera un breu general per totes terres, així per
grans com per victurals, sobre aquesta comissió e com
que a millor pogués servir. Vilamarí se parteix aquesta
nit; diu quants forments trobara farà anar a Roma, e que,
si vostra beatitud lo deixa escórrer a Secília i Serdenya,
darà gran recapte. Sia-li
en nostre senyor Déu vostra santedat com desitja.
De vostra beatitud
BEATRIU DE BORJA A ALEXANDRE
SON GERMÀ
Castellnou, 15 setembre 1494
Jesús.
hé escrit a vostra santedat aprés que hé obtesa
sentència i pressa la possessió de Castellnou, que jamés
vostra santedat ha manat escriure
és la causa que així haja cessat vostra beatitud d'alegrar-me
de ses lletres. Estic-ne la més admirada del món que
així tanta amor com vostra santedat me mostrà, havent-me
nostre senyor Déu feta tan gran gràcia, veure-us lo
major senyor del món, i no poder-me fer alegra de tanta
glòria, i en lloc de rebre majors gràcies d'aq[uella], vostra
santedat m'haja llevat l'escriure
Encara que en alguna cosa l'enteniment meu no haja
bastat comprehend[re] quant dec ésser obedient a vostra
santedat, aquella no ha perdut la clemèn[cia] i amor que
a mi, jatsia indigne, acostuma donar-me i fer-me
e per ço humilment suplic vostra santedat, besant los
peus d'aquella, no mirant la fragilitat mia, me mane escriure,
i aconsole
Ab dites lletres mies hé suplicat vostra santedat volgués
heretar en aquesta vostra esgleia de la seu a
Cristòfol Garcia de Castellet, nét d'En joan Garcia, tan
devot i afeccionat servidor, i mort en lo servici de vostra
santedat; i hui lo fill d'aquell, per lo semblant continu
servidor d'aquella i procurador meu, qui ab tant de treball
i contínua vigilància m'ha guanyada aquesta vostra
baronia de Castellnou i porta tot lo pes de la casa mia.
Per ço suplique a aquella d'u[na] canongia o per lo
menys d'una rectoria ab un benefici en la se[u]. Vostra
santedat li
com si en la persona mia s'esguardava.
Jo, santíssim senyor, en dita baronia de Castellnou
hé pagat molt diners, hé haüt a vendre los meus censals,
i encara prendre part d'aquells que vostra santedat me
donà en gràcia per fer acabada paga de
Castellnou. E per ço supliquí vostra santedat ab dites lletres
me fes gràcia de l'arrendament de Puçol, que servís
per al meu plet, perquè l'àls de mos béns servís per a l'estat
que vostra santedat me tramès ordenat jo fes en la casa
mia; e fins ací jo veig vostra beatitud no m'hi ha volgut
respondre ni fer-me
mai desitgí lo repòs i apartar-me de treball tant com ara; e
així, girant-hi la cara vostra santedat, fent-me gràcia d'aquest
arrendament, jo viuré reposada, prosperada i honrada,
i satisfaré al deute segons la carn de qui só germana.
E encara suplique vostra santedat que, puix m'ha
lleixat lo mando i baillia d'aquest lloc de Puçol, vostres
procuradors i ministros no consenta passegen ab mi,
que, ab lo contendre que ells fan ab mi, los vassalls s'atreveixen
dir-ne cascú son parer. E així, de tot ne suplique
vostra beatitud me
escriure
E nostre senyor Déu la vida i salut d'aquella per infinits
anys conserve.
De la vostra baronia de Castellnou, a
any
De vostra santedat humil serventa, qui los peus d'aquella
humilment besa, Beatriu de Borja.
Al santíssim pare e nostre senyor, lo senyor papa
Alexandre.
BERNAT DE VILAMARÍ A ALEXANDRE
Civitavecchia, 20 setembre 1494
besat los peus de vostra santedat, vui dissabte a
de setembre, a circa dos hores passat mig jorn, hé rebut
un breu de vostra beatitud per aquest mateix Cavallaro,
en lo qual me dóna avís la santedat vostra com colonesos
ab cert engan haurien pres lo castell d'Òstia. Per la
qual ocasió me mana vostra beatitud que promptament
dega anar en la Foix, ab les galeres, mirant per la guàrdia
i custòdia de cert barcarès que es troba allí del rei Alfonso,
carregat de vi i de forment, a tal que per bergantins
ni altrament no hagués de rebre dan.
Vist lo que mana la santedat vostra, de continent
sens ninguna dilació jo fóra partit, sinó que per ésser lo
temps fortunal no és estat possible en ninguna manera
del món, que lo vent i la mar no[s] és contra. Emperò,
per poc que lo temps s'adobe i sia per poder anar, no es
perdrà momento en fer tot lo que vostra beatitud mana
s'haja de fer per lo servei de vostra santedat.
I guarde nostro senyor Déu la santíssima persona de
vostra beatitud en lo govern i regiment de la sua Santa
Sede.
De Civetavechia a
De vostra santedat humil esclau i servidor que sus
santíssimos peus besa, El sagrista Vilamarí.
JOFRÉ DE BORJA, PRÍNCEP DE SQUIL·LACE,
A ALEXANDRE
Nàpols, 22 setembre 1494
etc.
la nova inquisició que s'és feta de don Ferrando d'Íxer
davant la majestat del senyor rei, tant per la part que toca
al servei de vostra santedat i a l'honra mia, quant per
l'interès de dit don Ferrando, que puc bé dir a vostra beatitud
és estat causa d'ajudar-me a posar en lo llit contra
ma voluntat. I conec és bé raó; perquè, encara que sia jo
de poca edat, estime vostra santedat no és tan poca cosa
que no haja de tenir sentiment de tals coses, i que no veja
lo que dit don Ferrando val, mereix i satisfà al govern
d'aquesta casa de vostra beatitud, i ab quanta sol·licitud
i cura mira lo que cumple al servei de vostra santedat. I,
essent ell tal com ab veritat és, lo vull e ame tant que, podent-ho
jo al present fer, li mostraria ab obres la satisfacció
del que sos serveis mereixen; perquè en cert és
aquesta voluntat.
No em par, doncs,
nenguna, per reports d'un
de poca condició i de menys reputació ni estima, i d'altres
semblants que, desitjants apartar-me de la il·lustre
princesa, a qui jo com a vida ame, volent-li posar estat i
apartament separat, ab malícies i lligues contra dit don
Ferrando fetes, deguen tenir tanta força ab la santedat
vostra, ni menys ab la prefata majestat, no dic per a fer
creure les civils malvestats que de sí estan reprovades,
com s'és bé mostrat, mas que de semblants atreviments
hagen de restar impunits.
Per ço, quant més humilment puc, suplique la santedat
vostra mane respondre a la prefata majestat —perquè
hé sabut li ha escrit de tot lo damunt dit—, desestimant i
fent poc cars, com és raó, de tals avisos; i, per semblant,
que mane castigar i llançar de casa als que semblants
presumpcions tenen, car altrament, no proveint-hi vostra
santedat o jo, puix me trobe present en lloc d'aquella,
seria donar camí per a rebre de cascun jorn semblants
vergonyes. I més suplique la beatitud vostra sia de sa benignitat
i clemència tenir al dit don Ferrando i a coses
sues en especial record i comendació, que a mi ne farà
gran i summa gràcia la beatitud vostra; de la qual reste
besant los santíssims peus, i sobretot torne a soplicar
vostra santedat vulla donar ú dels beneficis que eren
meus per a un fill del dit don Ferrando d'Íxer, que, per
gran cosa que vostra santedat li done, no serà tanta que
baste a satisfacció del que sos serveis mereixen. Lo que
estimaré tant a la santedat vostra, com de gràcia que en
nengun temps a mi fes.
Suplic a vostra santedat me perdone com no hé escrit
de ma mà per causa d'una poca d'endisposició.
De vostra santedat humil esclau i factura sua, Jofré de
Borja.
I jo, Castellar, esclau de vostra santedat, avise aquella
que l'il·lustre príncep m'ha manat entrar en la cambra
on està; i, ell ordenant i jo concertant les paraules lo que
hé sabut, s'és feta la present. Açò hé volgut dir a vostra
beatitud perquè veja lo que ha guanyat aquests quatre
meses lo dit il·lustre príncep. Lo que resta a dir és suplicar
que mane llevar-me de la sospita, que tant temps que
em dura, de no morir a [...] ab tot que, servint tan gran senyor,
bé és raó me n'asseguràs.
MIQUEL DE BIURE A DESTINATARI
DESCONEGUT
Porto, 27 setembre [1494]
Mon senyor: Per altres lletras hé dat avís a vostra senyoria
lo forment és tot ací; lo vi, no tenim brúfols per
fer-lo portar. Don Miquel s'és partit vui d'ací; ha deixat
part de la sua gent, fins a
part desfacats e mal en orde, que no són per cavalcar.
Joan Martines té passats
malalts e dos o tres espingardés que ha dit le són fugits;
per modo que són poca gent, tant los de peu com los de
cavall.
Les barques han fet senyal de bombardes, e de continent
jo hé tramès allí d'aquets ballestés a cavall, e misser
Bernardino és anat allí ab ells. Jo só restat ací ab l'altre
gent a la força. Lo cas és estat que dos barquetas carregàs
de gent armada passava deçà, e lo conestable ab la sua
gent ha d'afer, que no han gosat posar gent en terra.
Aprés hé fet escórrer un home de cavall devant Òstia, e
diu en la porta de la terra ha vist molta gent, e tots ben
armats, e alguns cavalls que anaven la via de la Marina;
no sabem què volen fer, que ells estan ben armats e molta
gent; ací són pocs e mal en orde e gent poc comendada.
Si no hi proveïu, crec prest oireu s'hi haurà fet alguna
novitat ab prou dan e vergonya. Soplic vostra senyoria
n'avise vostre senyor, e a mi no en puga ésser dada culpa,
que en veritat està aquesta força e totes altres coses a més
mal recapte del que dic, i los d'Òstia saben millor totes
coses de nosaltres, per lo mal orde hic és, com hé dat avís
per altres lletras que trametém; e donem llicència als que
volen passar d'ella, no però ab consentiment ne voluntat
mia, perquè no crec sia voluntat de nostre senyor; mes,
com dit hé per altres a vostra senyoria, aquesta nau té
molts patrons e manadós e no pot sinó dar a trevés; i vui
jo volia llançar fora molta gentalla de pescadós e vilans
que van e vénen a la taverna. Dix-me misser Bernardino
era mal fet, que ells són saigs, e jo tinc per cert avisen ells
de tot lo que sigo fa e sigo havia a comendar; tots hi éran;
fora ells no havien sinó de llur[s] gonys e mercaderies; i
ara no és temps, que ahir cercà don Miquel de pendra un
pescador que parlava cada dia ab un germà seu que està
a Òstia e fon fugit; ell vo[s] ho dirà, qui és aquí vui en
Roma.
Misser Bernardino m'ha dit aquesta nit és passat ab
una barca e la part dellà d'Òstia, e que ha trobat molt
llenyam, ço és trams grans, e que es porían pendre e portar
deçà. Ha
fer, ni manco me plau ell hi sia passat ni nengú dels seus,
e qui haurà càrrec d'aquestes coses haurà poc pler de la
llur companyia, si desitjarà l'honor e servei de nostre
senyor.
Vostra senyoria serà informat aqueixa gent del rei
quant poca e nenguna diligència han feta en aquest forment,
com si no hi tingueren interès. Moltes males nits e
mals dias hé haguts fins ací, tant per fer-lo guardar ací,
que no fos robat, quant en llevorant qui ab pales lo posassen
dins les estàncies, que ab molta paga e ab traball
seu han trobats l'home que ells [...] totes coses i ell no podia
dar-hi recapte, sinó [...] revocar per força pagar-los,
que perquè ells vendran les vitualles a qui los més poran,
e gonyaran quant sia possible. És de raó les despeses hé
fetes tant de mi com d'altres moltes coses me sían ben
satisfetas, e així ho hé escrit vui al comissari del senyor rei;
si se
raonable per llur[s] gonys e mercaderies, sens algu útil
no hage jo estancat ací de nit e de dia. Lo portador avisarà
e totes coses a vostra senyoria e darà lo memorial e
compte de tot lo forment.
De Porto, a
Senyor, los d'Òstia tenen bonas guàrdias per la vora
del flum, e són molta gent. De vostra reverendíssima
senyoria servidor, Míquel de Biure.
ALEXANDRE
NUNCI PONTIFICI A ESPANYA
[Roma], [abans] [del] [30] [setembre] [1494]
I[esou]s X[riso]s
Les raons que mouen al senyor rei don Alfonso a escriure
al rei d'Espanya que per ara no faça l'armada per
mar:
present temps, que no estima l'armada francesa;
que la sua se troba en la ribera de Gènova.
que vingués l'armada d'Espanya, seria ja hivern, e no poria
navegar. Així per evitar espesa com per no aconseguir
fruit d'aquella, se vol reservar per a la primavera; e que
en aquell temps per res no deu mancar; car ara, abans
que anàs la resposta allà e l'armada se metés en orde e
vingués ací a octubre o noembre, ja seria passat, e l'armada
del rei Alonso ja hauria desarmat, e seria reduïda a
casa. E per l'avenir, per a la primavera se poria donar
l'armada, e de nits, sots color de l'empresa d'Àfrica.
Francia, secundo el re de Spagna ha ditto al conte d'Agello,
questo per ogni respetto serebbe tocar al cuore al re
de Frància et farlo desistere de questa guerra et di ogni mal
conseglio suo, majormente se si concorresse dell'altro canto
el re del romani, el qualfacilmente se induria per vindicarse
delle ingiurie passate con effetto.
Et in tal caso el re Alfonso è contento di aiutare per
tanto ecc. o per una cosa conveniente, considerate le grave
espese sue, le quale veramente ha fatto per mar e per terra
per questo anno intollerabie.
Et in questa materia se introduce la rebellion delli coloiesi,
la qual nutrissero Milan e francesi per mezzo de
Ascanio. De che serà necessario castigarli, per non aspettar
major danno da loro come se vederano preparati.
BARTOMEU SERRA A ALEXANDRE
Campament prop de Sant'Agata dei Goti,
I octubre 1494
del que ocorregué diumenge passat, com, anat l'ínclit
duc de Calàbria ab la gent d'armes del camp per
veure cert alleujament més proc dels enemics, los cavalls
llaugés nostres, que anaven primés, anant tant dins los
enemics, que escaramussaren dins lo fort d'ells, los quals
mai volgueren eixir sinó que jugaven d'artelleria. L'ínclit
senyor duc, que manà desapichar l'escaramussa, e tornam-nos-ne
ab tota l'honor, que ells perderen.
Lo dilluns següent mísser Lluís e jo parlam ab l'excel·lència
del senyor duc sobre los dinés de la paga que
vostra santedat nos ha escrit per a estos soldat[s] de
l'inl·lustre duc de Gandia. La sua excelència nos respòs
que no en tenia lletra de la majestat del senyor rei son
pare ni de si ú ne nengú; però, puis havien de pagar, que
ell ho faria; e ahir dispongué davant nosaltres de trametre
a Florença per los dinés que eren mester per a la dita
paga.
Ahir dimats sa excel·lència llevà lo camp e vinguém
alleujar ací en Sent Àgata o La Masa, on los enemics darerament
estaven alleujats. Venit sa excel·lència, me
parla dient-me l'afecció que tenia a vostra santedat e lo
quant havia de mirar en les coses de l'il·lustre senyor duc
de Gandia. Mostrà sa excel·lència que volia que misser
Lluís no es tardàs més en consinar-me la gent, no parent-li
la raó que el dit mísser Lluís dava perquè no tardava,
ço és, que esperava los que fallien que havien de
venir no soficient, que paria a sa excel·lència que em devia
consinnar los que eren presents e los altres, així com
havien de venir, e així em dií sa excel·lència lo disporia,
perquè li paria fer no es seguís lo que vostra santedat manava,
a qui sa excel·lència volia molt obeir. Jo, però, ho
deis tot a sa excel·lència; no hé mostrat passió de res.
Sa excel·lència fa molta honor al comissari de vostra
santedat, nostre senyor de Cortona, e encara a misser
Lluís; però, per alguns respectes que vostra santedat no
innora e són evidents, hé de mirar e de fer-ne cas sa excel·lència
ab misser Lluís se regís ab molta prudència per
lo molt que hi va en esta enypresa a l'estat de vostra santedat
[e] de la majestat del rei. Estant ací molt proc dels
enemics, no sé si mudaran del que han fet.
Fins ací no ocorrent aldre, acabe besant los peus de
vostra santedat, soplicant aquella se recorde de mi e de
mon germà.
Del camp proc Sent Àgata, lo primer d'octubre
1494.
Bertomeu Serra.
JOFRÉ DE BORJA, PRÍNCEP DE SQUIL·LACE,
A ALEXANDRE
Nàpols, 2 octubre [1494]
Aprés de la partida de mossèn Sapata, per qui hé escrit a
vostra santedat, és arribat ací d'aquella un breu remès al
dit mossèn Sapata, lo qual la il·lustre princesa e jo, estimant
la beatitud vostra manàs algunes coses de son servei,
havem ubert, i per aquell entès quant de nosaltres
mostra estar descontent vostra santedat, lo que m'ha entristit
més del que poria dir, per veure que reports de civils
e roïns persones ab vostra beatitud hagen de tenir
tanta força, que a aquells haja de donar fe, més que a la
veritat. Perquè sia cert vostra santedat que, ab tot l'edat
mia no sia tanta, la vull d'açò assegurar: que, podent jo
haver algun sentiment de desorde algú en aquesta casa
de vostra santedat, o jo primer que negun altre ne daria
avís a aquella, o cercaria de trobar, així de poc temps
com só, per a fer-hi la provisió que fos mester.
Mas, per conèixer tot lo contrari i veure la casa feta
un monestir tancat —com per verdadera relació i obres ha
conegut la majestat del senyor rei—, no puc pensar altra
cosa que falses i males informacions sia causa de fer així
escriure vostra santedat; la qual, quant més humilment
puc, suplique sia de sa benignitat e clemència no voler
dar fe a semblants reports, puix més aquells que la veritat
ab proves molt clares i manifestes són reprovats; ans
los tals reportadós vostra beatitud mane castigar per llevar-los
tals atreviments, i a don Ferrando d'Íxar, a qui
vostra santedat ha donat lo càrrec d'aquesta casa, tinga
per tal persona, que en cosa alguna no s'oblidarà l'interès
del servei de vostra santedat i l'honra sua mateixa,
i mereix bé, en satisfacció de sos continus serveis, vostra
beatitud lo tinga per recomanat.
Mas, perquè la virtut i vida de dit don Ferrando parla
per ell, no cure més fer la part sua ni vull tampoc fatigar
la santedat vostra de paraoles, sinó que acabe besant
los santíssims peus de vostra beatitud.
De Nàpols, a
De vostra santedat humil esclau i factura sua, Jofré de
Borja e d'Aragó.
JAUME DE PERTUSA A ALEXANDRE
Gandia, 3 Octubre [1494]
peus de vostra santedat. Per altra lletra hé escrit a vostra
beatitud de totes les coses que em paria devia fer saber a
aquella; i ab la lletra hé enviat un trelat dels comptes de
la despesa que jo je feta tenint-ne lo càrrec; e, per dar
bon compte mon senyor lo duc a vostra santedat de tot lo
que ha despès aprés sa senyoria, los comptes de la taula
dels Espatnochis e meus, per saber les cantitats que
són despeses del jorn que sa senyoria partí de Roma fins
al dia que són rebuts; e veurà per aquells vostra santedat
ab tota veritat lo que ha escrit a vostra beatitud dient
mon senyor ha despès trenta_quatre_mília ducats, és estada
més gana volentària d'escriure, que dir veritat, e
mostra haver-hi sabut poc en lo que mon senyor ha
despès, segons per los comptes de la taula se mostra.
Lo meu compte pot veure vostra beatitud, per les sumes,
lo que s'és despès en cada suma; e, plaent a Déu,
quan mon senyor serà aquí, portaré los llibres, e veurà
per jornades e partides en què són despeses les cantitats
que hé rebudes; e recorde
temps que jo tenia la despesa, són estades grans les despeses
ordenàries i extordenàries de convits e dar a menjar
a molts, e moltes altres, les quals per mon llibre se
mostren. E com l'haja vist vostra santedat, só cert se
tenrà per servit, per haver mirat tant per lo servei e honra
de vostra santedat e de mon senyor lo duc, e tenrà per
molt ben despès lo que mon senyor ha despès. E sa senyoria
no se
que ha fet sa senyoria en estos regnes, i ser fill de vostra
santedat. E ha tant aprofitat esta despesa, per ser feta en
lo temps que devia ser, que ara tots tenen per cosa molt
ben feta la vida que mon senyor ha presa, de retraure
menjar ab ma senyora; e els té sa senyoria tan guanyats, a
tots los hòmens jóvens e molts altres d'est regne, que en
cosa que servei e plaer de mon senyor sia, se mouen ab la
major amor e afecció del món.
mostrat, hé vist vostra santedat està molt irada contra a
mi, mostrant me só servit dels dinés de mon senyor. Si
tan bon compte podia dar a Déu en no haver-lo més ofès,
com puc dar a vostra santedat dels comptes, per benaventurat
me tenria. Perquè veja vostra santedat com hé
servit a mon senyor e del que em só aprofitat, és açò, que
l'hé servit, jo e mos fills, sens haver-nos feta mercè de
res; ni lo Francés Joan, que viu ab sa senyoria, neguna
quitació li dó, que jo els done quant han mester, no perquè
no ho mereixca, que mai ell e los altres del servei de
sa senyoria se parteixen, e d'açò em farà sa il·lustre senyoria
bon testimoni; e açò faç per l'amor que a sa senyoria
tinc, e per fer lo que vostra santedat me manà a la
partida, dient-me no curàs sinó de servir bé a mon senyor,
que vostra beatitud m'ho remoneraria. És bona la
remoneració que fins a hui tinc, que hé guanyat fama de
lladre. Jo faç gràcies a Déu del bé que m'ha fet d'apartar-me
de fer tal com vostra santedat me fa, e só molt alegre
no em tenen, los que em coneixen, en tal reputació, ni
tinc por negú me
E, recelant-me ja d'estar en ira de vostra beatitud,
per ser avisat quant dóna fe vostra santedat als que escriuen
dient los menistres se serveixen dels dinés, e vént
en vostra companyia l'arquebisbe d'Oristany, sabent sa
bona vida e pràtiques, quant és prompte a irar-se contra
tots si no el deixen manar; per guardar jo la roba de mon
senyor, com sabrà per mi vostra santedat, se barallà am
mi en Barcelona, e tots temps m'ha tengut ira, dient ell
m'hi ha mès, ell me
molt poc de tot lo que diu. E, per apartar tota sospita, e
clarament pogués mostrar lo que hé despès, són poques
partides les que no hé despès per tercera pressona, com
per los comptes se mostra, e molt millor per lo meu llibre;
e mai hé volgut tocar los dinés, que en sent en Barcelona
lo que hé despès per manament de mon senyor hé
donat per la taula de misser Jacobo Vernegal, que en
arribant allí posí los dinés que tenia en la dita taula; e lo
que hé despès en València, tot ho hé donat per lo banc
dels hereus de misser Ambròsio Espatnochi, companyia
de València; i espere en nostre senyor portarà ab salut a
mon senyor aquí, e llavòs veurà vostra santedat los
comptes meus, e em remonerarà ab gràcies, per haver
passat jo los treballs que hé passats, e haver mirat tant
com hé mirat per lo remei e honra de vostra santedat e de
mon senyor, e guardades les coses de sa senyoria ab tanta
fedelitat e amor, com per obra es mostra; e llavós castigarà
als que tals lletres ha[n] escrit.
E, com sia aquí en presència de vostra santedat, nos
suplique ne sàpia la veritat de tot, e castigue a mi si tinc
la culpa; si no, a qui m'ha llevat tan gran maldat. E só
cert serà ell lo castigat, perquè Déu no permetrà la veritat
sia amagada; e tinc esperanà vostra santedat e mon
senyor lo duc me pagarà d'ell, per haver alenada tan
gran maldat a sa il·lustre senyoria e a mi, dient mon senyor
fa grans despeses e dóna molt, lo que ab tota veritat
negar no ho pot dir, ans està sa senyoria tan alemitada
en despenre, que més no pot; e lo que fins ací ha
despès, s'és fet creent vostra santedat enviarà per sa senyoria,
e són estades despeses que, com les veurà vostra
santedat, li paran bones e ben fetes, e són en molt gran
part en or e argent, posant en atavios per a la pressona
de sa senyoria.
Per lo mateix breu hé vist vostra santedat mana done
los comptes, e hi sia mossèn Moragrega; jo en bese los
peus a vostra santedat de la gràcia que em fa que hi sia,
en lo rebre dels comptes, mossèn Moragrega, perquè els
tinc de manera que a tot lo món los puc mostrar; los
quals portarà mossèn Fira, e m'alegre molt ell vaja, perquè
ha tengut les mans en tot, e informarà de la veritat a
vostra santedat, e no em tenrà per tan mal home com me
fa ara.
A
germà de Torrelles, lo criat del senyor duc, entrà en
Gandia ab dos altres, e deixaren los rossins en Benicavena,
lloc de don Juan de Cardona, e entraren a peu de nit
en la vila; e lo divendres, a les deu hores ans de migjorn,
ixqueren d'una casa que estava buida; entraren en la casa
del Vilanova, també criat del senyor duc, e, no podent-lo
haver, tiraren-li una espasa. E jo cavalquí de fet darrere
ells, e mon senyor cavalcà fent la via mia, e tota la gent de
la vila darrere sa senyoria; e, prop sent Gerònim, un gentilhome
que li dien Segura, e jo, encontram los dos, e els
derrotam dels rossins, e lo Torrella es fé salva per tenir
bon cavall. E la senyora de Beniarjó ha
e a tres altres que no hi foren, dient-li só entrat en lo terme
de Palma per ma bona sort. E no só eixit de la una denúncia,
si[n]ó ja só en l'altra; e jo molt alegre, puis és
servei de mon senyor.
Restà la gent tan espantada, que d'ací avant nengú no
tenrà tal atreviment de gosar-hi venir. E per ser la ú d'estos
presos coronat, lo reverend mestre Conill és vengut
ací e mon senyor l'hi ha donat. Ha
mestre Conill si tenia fets los païments. Deguí-li
que sí, los quals hé mostrat. E pensant vostra santedat
enviarà les galeres per mon senyor, no els enviaré, fent
compte los posarà per fora. Hé
ha, los faça carregar, perquè sia servida vostra santedat,
e no em tingue per tan negligent com me té; e no hi podia
fer més, que no podia entrar en València per la denunciació
que el senyor de Carlet me posà, que fins ara
no és venguda, l'aboleció del rei nostre senyor; e ara que
só perdonat d'est procés, m'ha denuciat, com dit hé, la
senyora de Beniarjó, mes no el tinc en res, tal procés.
E ara bé, pregant la devina bondat allargue los dies
de vostra santedat per molts anys,
De Gandia, a
De vostra santedat, qui homilment vos besa los peus,
Jaume de Pertusa.
A la santedat de [no]stre sant [pare].
JOAN DE BORJA, DUC DE GANDIA, A ALEXANDRE
Gandia, 4 Octubre 1494
los peus de vostra santedat. Pocs dies ha hé tramès
a vostra beatitud les lletres e instructions que per
mossèn Llopis havia deliberat trametre, e açò per mar,
per un parent de mossèn Llopis, dirigides al datari, o a fi
que aquelles comunicàs a vostra santedat; lo qual és partit
ab la nau ab què se
del senyor rei de Nàpols.
Aprés de partida la nau, hé rebut un breu de vostra
santedat ab lo qual me dóna culpa d'algunes coses, e senyaladament
sobre lo despendre e sobre la negligència
de fer rebre los comptes, en lo que porà veure la resposta:
per dites lletres e instruccions conejera que no s'hi
ha despès res supèrfluu ni en coses males, sinó en coses
totes d'honra; e així mateix veurà los comptes. E si só estat
un poc tard en enviar-ho, ha-ho causat los comptes
que s'havien a fer, e per la turbació del temps de la pestilència
no es podia fer així promptament.
Quant al respondre al senyor rei de Nàpols, fent gràcies
a sa majestat de les mercès que a mon germà e a mi
ha fetes, de continent hi volguí escriure, sinó que fui decebut
per Atiensa correu, lo qual me dix que tornaria de
València per lletres mies, e anà-se
Aprés no és partit altre correu de València, a causa d'aquestes
resolucions, per on me fon forçat pensar en trametre
persona pròpria; e així deliberí enviar a mossèn
Llopis, lo qual ja ha pus d'un mes fon expedit per mi; i
ell, esperant d'anar ab esta nau, estigué tant, que aprés,
volent partir per terra, ni fon segur lo camí ni de mar ni
de terra. Ara havem sabut que ja vénen segurs per lo
camí de terra e per açò mossèn Llopis partirà dins uit o
deu dies, així com ja havia deliberat, i per ell sabrà totes
coses llargament vostra santedat, i coneixerà que no tinc
la culpa que em dóna vostra beatitud per son breu.
E així mateix irà ab ell mossèn Fira, puix ho mana
vostra santedat. Per ells dos sabrà totes les coses, particularment,
de tota ma casa, perquè ells dos han tengut
les mans en tot; i per ço no faré més llarga resposta, sinó
que ab lo que ja tinc dit per mes lletres e instruccions, e
ab lo que per ells dos serà dit
Del que em mana vostra santedat dins tres dies llance
de casa mia a Artés encontinent rebut lo dit breu, ho
hé fet, e haguera hagut a singular gràcia de saber les coses
de mala natura que diu vostra santedat; perquè, si coses
eren tocassen l'honor mia, sens esperar la punició
d'aquí jo l'haguera molt ben castigat; però per no saber
què és ni què pot ésser, com en tot l'haja trobat lleal servidor,
no hé curat sinó d'expel·lir-lo de casa. Lo qual
m'ha dit que, puix en res no m'ha desservit, i en tot, diu
ell, se troba quiti de culpa, que delibera anar als peus de
vostra santedat i mostrar sa desculpa. Jo hi prenc molt
plaer vaja, a fi que vostra santedat examini bé del que
l'han enculpat; e, si el trobarà culpable, que el mane castigar;
e, si no serà culpable, que mane castigar molt bé
los qui tal li hauran allevat.
I perquè si la nau tardava, ab la qual envié les lletres
e instruccions així per a sa santedat com per al senyor rei
i reina de Nàpols e per al príncep e princesa de Squil·lachi,
hé deliberat duplicar la lletra del senyor rei e de la
senyora reina de Nàpols
tramet ubertes, a fi que es puguen llegir, e aprés cloure,
perquè vostra santedat les puga veure.
E nostre senyor Déu guarde la sua santíssima persona
e allargue sos dies, com desitge.
De Gandia, a
De vostra santedat esclau e humil factura, Lo príncep
de Tricàrico.
GENÍS FIRA, SECRETARI DEL DUC DE GANDIA,
A ALEXANDRE
Gandia, 4 octubre 1494
En aquests dies passats, veent l'il·lustríssimo senyor
duc que tant temps passava que no havia rebut lletres de
vostra santedat, ni correus arribaven i tampoc se partien
d'ací per qui pogués escriure, deliberà trametre a
mossèn Hierònim Llòpiz a vostra santedat ab lletres, memorials
e instruccions, per donar-li certificació de son
estament, de les ocorrències d'ací e de la casa sua, i també
ab los comptes de les despeses que ha fetes des que es
partí dels peus de vostra beatitud, i de les sumes que ha
pres del banc de Spannocchi, verificades i sotascrites per
los mateixs banquers, i semblantment ab lletres e instruccions
per a la majestat del rei de Nàpols e de la reina,
i per al príncep e princessa de Squilachi.
E per lo recel que era per la poca seguretat del passatge,
així per la mar com per la terra, per les armades i
gent d'armes que són dels francessos, no volgué metre en
perill a dit mossèn Llòpiz, e així féu sobreseure la sua
partida, esperant nova que fos de major seguretat per a
poder empendre dit viatge. E així, restant ell, dit mossèn
Llòpiz, deliberà trametre dites lletres, memorials, e instruccions,
e comptes ab un qui es nomena Monyoz, parent
de dit mossèn Llópiz, per mar, lo qual és partit ab
totes dites coses closes i sagellades, dreçades al datari, i
és partit ab una nau en què és passat l'embaixador del rei
de Nàpols, lo comte d'Anyello, qui és partit per a Nàpols,
e va sens fer escala fins en Nàpols. E així espere en
Déu arribarà prest, e tot ab bona salvetat.
Aprés, pare sant, hé rebut un breu de vostra santedat de
duc. E puix vostra santedat per aquells me mana que jo
em parteixca e vaja aquí als peus d'aquella, ab la resolució
dels comptes de les despeses de la casa, deixaré de respondre
als altres caps contenguts en dits breus; e així sols en
aquesta dic que, ab tota obediència del que vostra santedat
me mana, m'aparelle per a anar per terra e prest, dins sis o
jorns, ab dits comptes, com vostra santedat mana, verificats
e vists per mossèn Moragrega. E irem dit mossèn Hierònim
e jo; lo qual estava ja aparellat per anar ans de la venguda
d'aquest correu, sabent, per alguns qui eres arribat per terra,
que es podia passar, e que no es donava empatx a negú.
E així nosaltres, plaent a Déu, irem e donarem raó e
compte de totes coses a la santedat vostra; e serà tal, que
espere en Déu que sa santedat ne serà contenta e reposada,
e perdrà la creença de les males informacions que ha
hagut del senyor duc, e també de nosaltres, com per dits
breus nos significa; e veurà havem obrat e servit ab tota
bondat i fidelitat, com a bons i feels servidors. E així ab
molt plaer jo vaig als peus de vostra santedat
rationem uillicationis mee
l'estament del senyor duc i de la casa sua.
Lo senyor duc ha llançat a Artés, segons li ha manat
vostra santedat, lo que vol anar aquí en companyia nostra,
e diu, puix se troba sens culpa, vol mostrar sa
innocència.
I, per aquesta no em cumple més allargar, puix, plaent
a nostre senyor Déu, prest serem als peus de vostra
santedat. E nostre senyor Déu guarde la sua santíssima
persona, e allargue sos dies.
De Gandia, a
De vostra santedat esclau, qui los seus santíssins
peus besa, Genís Fira.
pape.
JAUME SERRA A ALEXANDRE
València, 7 octubre 1494
Jesús.
Fira m'ha mostrat un breu de vostra santedat de
setembre, dreçat al senyor duc, per lo qual vostra beatitud
fa algunes provisions, ensems ab repassaments, que
cascú dels quatre evangelistas
pater
administre res de vostra santedat ni del senyor duc. Bé és
ver que, si ma presència no fos, alguns correrien per lo
camp d'aquest favar verd més ab regna solta. E per ço só
hagut en oi, e no m'hi voldrien. E açò és tan manifest,
que los cecos ho veen. E alguns se són aprofitats, e de
continu aprofiten, de la casa del senyor duc,
jo ací: què haurien fet no esent-hi, que ara que saben, o
par presumeixen, que de tot tinc avís e avise, no cessen
de
Estic alegre mossèn Fira va, demanat per vostra santedat,
lo qual sap totes coses, e crec que,
vostra santedat
a ell plaen los gastos ni lo que es dissipa; per ell vostra
santedat entendrà tot l'ésser de la casa.
gran multitud que és venguda e de continu ve. E si no
que el senyor duc n'ha fet tornar una dona ab ses companyes,
crec que no haurien fet sinó, ab regna feta, venir.
E com pensa vostra santedat, que vénen? A casades: tota
una casa, e tota altra casa. —E luego, que se asente la quitación
de tantos mil maravedís—
altes veus, que tots los qui han servit als seus en Castella
li trameten ací que ell los pague —als seus, ço és, de la senyora
duquessa—.
E sobre aquest capítol interrogue a mossèn Fira, com
féu tornar la dona ab tota sa casa, que vingué de Baça,
ara en setembre.
Interrogue més a dit mossèn Fira d'un vell de Senta
Susanna que té la senyora duquessa, qui és e com té agabellada
tota la casa, e com no deixa entrar degú a parlar
ab la senyora duquessa, dels vassalls qui es vénen a clamar
si primer no li dien contra qui vénen. Són d'açò testimonis
lo barbó de Pròixita e don Remon Castellà. Vol,
més avant,
encima"
duquesa"
cent lliures. Ha fet venir sa muller, e quan ve de son
apartament la senyora duquessa, acompanyen-la trenta,
que és un fàstic. L'altre jorn m'hi trobí en Gandia, e
estava jo parlant ab lo senyor duc, e ella venia ab tants
escudés, venint d'un apartament seu dins casa, a la senyora
duquessa, que una duquessa no va ab tanta pompa.
—Mirau-ho, senyor duc-
, e près-se a riure. E jo diguí:
—Qui pot soferir aquesta pompa castellana a ses
.
despeses, dic de vostra senyoria que ho paga; e en casa
sua a pena atenyen lo menjar, ací van ab una legió d'escudés
que ells no governen-
Té, més avant, en sa company[i]a, una muller de
Pero Gago, la qual ha nom Juana Vaca, e per consegüent
son marit ha d'haver nom però Buey. Vol ella regir semblantment.
Sols, en suma, té castellanes. Una sola donzella
té, germana de don Guillem_Remon de Borja; era bé
tingués almenys tres donzelles valencianes e una matrona
valenciana, que bé és que hi tinga lo senyor duc dels
seus, per bé que la virtut e bondat de la senyora duquessa
en cert és tanta, que
pot dir.
De mossèn Pertusa no vull alre escriure, puix mossèn
Fira va. Interrogue
e en què ha posat al senyor duc ab lo senyor rei,
que, com a home pacífic que és, devia a la lletra del senyor
duc proveir, anant ell al senyor duc e dient-li no era
cosa de fer, e
d'inconvenients; o, si volia fer, almenys hagués fet lo
que li manava lo senyor duc, e no cometera, de cent
crims que comès prenent lo barqueros, un crim. Però,
mala congoixa e vergonya. Remet-me a mossèn Fira.
Interrogue
com és eixit, e no ha gosat pendre als malfactós, sinó dir-los:
—Dau-vos-
. E lo senyor duc és hagut eixir ab un ginet,
corrent, ab gran perill, fent acte d'animós cavaller;
mas no de tan gran senyor. Sí bon procurador tingués!
Mas, mancant lo procurador, és d'excusar e de lloar. E si
tinguera mossèn Pertusa cinc de cavall, com ha de tenir
per la capitulació feta per mi com li consigní los sis_mília
sous, seria eixit de casa sua ab cinc o sis de cavall, e no
freturara eixir al senyor duc desarmat, corrent per roques
e encalgant criminosos, que, veent-se estrets, girassen
per a ell e li noguessen, o
com caigué caent lo cavall, e no per falta sua. De tot
açò interrogue a mossèn Fira. No té sinó un rossí coixo,
ni ha tengut aprés que jo me
la llosa sis_mília sous.
Sense que ell, sos fills, ab patges, escudés, mossos e
el mossèn Gaspar Jofré han menjat, et menyen totahora
que són on és lo senyor duc, de la roba del senyor duc;
mester, que sap vostra santedat s'ha de donar ab superabundància,
e civada per a les cavalcadures;
quitació per a son fill, sinó que mossèn Fira hi ha fet
punta. E sàpia vostra santedat que, junts en Barcelona,
lo fill major jamés serví de la copa, ni es dignà, al senyor
duc, sinó que el posà a la taula del senyor duc. Diga lo
ver mossèn Fira.
Mane vostra santedat se lleven les quitacíons dels
rossins de Gandia, que tot és superflu. Los sis_mília sous
de mossèn Pertusa, cosa llançada al riu, car, essent la senyora
duquessa present, no fretura donar així gran salari,
que En Zaera, que era senyor de València e procurador
de Gandia, no prenia sinó cent lliures; aquestos sis_mília
sous se donaren per l'absència del senyor duc. Ara
ja és vengut lo Messies; cessen les profecies. E sia certa
vostra santedat que fa de dan, e a sí de profit de més de
mil florins, governant-se etc.
aquesta casa, ha posat a un Remiro, servidor seu, per majordom,
que és més que si ell ho fes.
que ha nom Olaso, fent-li dar quitació, de modo que no
sols té servidós que, ensems ab ell, se governen de la casa
del senyor duc, però fa
e danyosa per al senyor duc, e per a ell molt profitosa.
fet los atzembles a Castella ab donatius, e qui és lo qui fa
fer-hi les sabates i los tapins i les confeccions: mossèn
Pertusa, perquè priva; i en la veritat diu la gent que ell
més sap de semblants coses que del que cumple per a un
procurador de tal vila.
los quatre jurats e al justícia de Gandia en lo més fort de
la peste e per què, qui els lligà per a indignar los vassalls
e de feels fer-los deslleals.
No acabaria en mil anys. Aquí serà mossèn Fira, lo
qual, com a bon servidor, dirà lo ver; e, quan jo hi seré,
no hauré por de dir-ho.
Venint als comptes mossèn Fira m'ha mostrat, que
diu han tret del banc, que sumen
esmerços
Roma, així en dinés com en crèdits, que si són sis_mília,
són ja —
par m'ha dit lo banc, vénen a ser
ha de saber vostra santedat que
són totes les provisions de casa que En Lluís Eraiz havia
fet per a la venguda del senyor duc, així d'ordis, civada,
forment, vi, com de llenya e oli, com encara de mobles de
casa: llençols, vànoves, flassades, matalefs, cent e cinquanta
còfrens, caixes, cadires de Gènova tantes, que tot
açò pren suma de milés de ducats. Deixem les hostilles
de casa,
així de Gallinera e Ebo com de Llombai, e de civades
comprades, vi, llenya, oli, açò devia rellevar la despesa,
que no se despengués tant. Així s'hi ha tot.
Ame a vostra santedat, la qual sia certa que per mi se
mira en tot, e s'és mirat; d'on ve l'oi. E suplique vostra
santedat a dit mossèn Fira e mossèn Jerònim Llópiz
mane
hagut en les coses de vostra santedat e del senyor duc,
que no tinc por ni vergonya de res, ni d'un ço és. Lo dinar
no toque, ni tocaria, ni vull ni puc tocar; e ab lo que
vostra santedat m'ha dut, serveixc, ni prenc quitació ni
ració, ni hé menjat de casa del senyor duc sinó sis o set
dies ara en Llombai, que tramès per mi per l'anada de
mossèn Llòpiz. Així
D'açò, no n'hé sinó mal volentés, ois, ires e sares. Escriu
vostra santedat de rebufs; dien que jo ho faç, e ara ja
diran que jo ho faç. Mire vostra santedat malícia de Pertusa:
diu a la senyora duquessa que lo meu escriure causà
los rebufs de l'altre breu; la senyora duquessa m'ho ha
atorgat ara com fui en Llombai, e per sa lletra m'ho negà.
Crega vostra santedat que voldria que tothom me volgués
mal perquè adnihilassen. Mala gent són los beatos;
ric s'és fet, e fa. Prega mossèn Fira e mossèn Jerònim ab
sagrament
a vostra santedat tenir-ne molts semblants ara
per aquesta guerra —enginy maleït aquell—,
dicant
tan manifest lo defalt, que no pot negar, sinó que és
forçat
No vull més, escrivint llong, desservir vostra santedat,
sinó
i per a lo temporal d'estos ací; e per a la sua partida
de diners vagen en Castella. No ho vull acomanar
a la ploma; a mossèn Fira, com a servidor de vostra santedat,
hé comunicat; refir-me a ell e al que ja hé escrit.
Tots estam ab enuig grandíssim de la nova d'Òstia.
Rembria cascú de nosaltres ab la pròpia sang los semblants
enuigs de vostra santedat, e així parents com servidors
desitgen ésser aquí. Que de mi,
sia certa vostra santedat que
e d'alguna poca providència. Esperam en nostre senyor
Déu e en l'ànimo e providència de vostra beatitud supeditarà
los enemics e rebel·les. E guarde nostre senyor
Déu vostra beatitud, e li done victòria dels enemics e
rebel·les.
De València, a
JAUME CONILL I JOAN ALFAGERÍ
A ALEXANDRE
València, 7 d'octubre 1949
breus havem rebut de vostra santedat: la ú sobre les provisions
de l'articonat major e de la pabordria de març e
cabiscolia e rectoria de Gandia etc., e de continent prenguém
possessió de dita pabordria per al reverendíssim
senyor cardenal i arquebisbe de València; e de l'articonat
per al reverendíssim protonotari don Joan de Borja;
e de la cabiscolia per a misser Vera, protonotari
apostòlic, e dos dies aprés havem pres possessió de la
rectoria de Gandia per al dit senyor cardenal, ab consentiment
de l'il·lustre senyor príncep de Tricàrico e duc
de Gandia com a patró de dita rectoria, com ab tal condició
sia venguda la provisió; i així se n'ha fet acta, per
conservar i continuar la possessió del jus patronat. E
quant als benificis de Mallorca, per lo primer passatge hi
trametrem persona de recapte per a penre possessió de
dits beneficis, i encara per haver raó del pasat. I així,
quant a quest cap, tot s'[ha] fet segons vostra santedat
ha manat.
Un altre breu havem rebut, en lo qual vostra beatitud
nos mana acceptem un canvi de
que aquell façam pagar de les rendes de dit reverendíssim
senyor cardenal; lo qual canvi de continent havem
acceptat, e són contents los Spannocchis de dit canvi.
Quant al que vostra santedat nos escriu que l'il·lustre
senyor duc de Gandia hauria meses les mans en les rendes
del dit senyor cardenal de València, e ens mana
pena excommunicationis
de dites rendes etc., estam molt admirats de qui semblants
cosses escriu a vostra santedat, perquè ni sabem
que n'haja pres, ni nosaltres li n'havem donat un sols diner,
ni mai ne som estats requests, ans nos som molt
aconsolats del que vostra beatitud nos mana, que ni al
dit reverendíssim senyor cardenal, ni a l'il·lustre senyor
duc, donam res o façam donar al banc on estan dites rendes,
car, com sap vostra santedat, per capitulació feta en
l'arrendament al senyor de Carlet i altres, s'han a posar
en dit banc, del qual nosaltres ni havem tret ni trauríem
diner negú sens exprés manament de vostra santedat.
Bé havem entès que l'arquebiste d'Oristany té procura
per a poder traure dinés del banc, e senyaladament
de dites rendes poder-les donar al senyor duc. D'aquí
avant creem que no ho farà, perquè tots saben la voluntat
de vostra santedat, car a tots havem mostrat lo breu
que sobre açò ens fa vostra santedat, e lo que mana; e
així mateix havem presentat al banc lo breu que sobre
açò vostra santedat los escriu, o breus, que dos són los
que vénen al dit banc; i així que tothom és avisat del que
s'han a guardar. E per lo semblant, havem presentat al
senyor duc lo breu que vostra santedat li fa, e a mossèn
Fira lo seu.
Del que vostra beatitud nos mana li donem avís quines
pecúnies hi ha en dit banc de les rendes del dit reverendíssim
senyor cardenal, perquè vostra santedat de tot
especificadament sia avisada, havem fet traure lo compte
als del banc, lo qual va dins la present, on se mostra tot
molt clarament e distinta.
Quant al fet de les rajoletes que ens mana vostra santedat
li trametam, perquè mossèn Pertusa, qui en tenia
càrrec fins ací, no les ha trameses, li n'havem parlat, e diu
com ja són fetes e són en Gandia, e que no ha trobat passatge,
esperant que ab les galeres que s'esperaven per portar
lo senyor duc, les trametria. Ara
duc se difereix. Per lo primer passatge les trametrem.
Les noves que ací tenim de la cort són que lo comte
de Trivento serà ací en València, on ha de ser, per lo
semblant, l'armada del senyor rel en socós del rei de Nàpols,
de la qual ell és capità. Diu-se ací són xixanta naus,
encara que en veritat serien, són, quaranta; e diu-se que
ha de pendre en la costa de Catalunya dos_mília hòmens,
que serà gent molt eleta e experimentada en la mar i en
les armes.
D'aquí tenim noves que vostra santedat, ensems ab la
il·lustre Senyoria de Venècia, tractaria la pau de França
ab Nàpols; plàcia a nostre senyor Déu que es faça
bonore Sedis Apostolice
anassen contra hostes
Per aquesta no ens ocorre altre sinó suplicar la divina
clemència tinga en especial protecció vostra beatitud,
a la qual, besant humilment vostres beatíssims peus, nos
comanam, que
n'hajam alguna nosaltres,
uero satis presentes,
com del reverendíssim senyor cardenal i del senyor
duc etc.
En València, a
En lo plec és venguda una procura del reverendíssim
senyor cardenal arquebisbe de Valéncia per a l'il·lustre
senyor duc de Gandia, per a pendre possessió de la pabordria
de març e rectoria de Gandia per a sa senyoria
reverendíssima, e que puixa dit senyor duc collir los
fruits e rendes d'aquelles etc., donant-li llarg poder; i
així li havem lliurat dita procura, e la té, ab tot que fins
ara en res no n'ha usat ni ha fet res, que nosaltres com és
dit, havem pres possessió de dites pabordria e rectoria
etc. Mane vostra santedat si vol que sa il·lustre senyoria
cullga o faça cullir dits fruits, o que nosaltres hi donem
recapte com en les altres cosses, perquè dit senyor duc se
té per dit que, puix li trameten la procura, ha d'haver les
rendes.
Joan Alfagerí.
Sanctissimo ac beatissimo domino nostro pape.
FERRAN D'ÍXER A ALEXANDRE
Nàpols, 10 octubre [1494]
santedat de la mercè que m'ha fet de ser servida jo puga
anar en part on ab més perill de la vida jo la puga servir, i
per lo semblant, si lo temps m'ho comporta, li puga besar
sos benaventurats peus, que no poc ho desitge, no tant
per l'interès meu com per lo servei de vostra santedat.
Ans que lo breu de vostra santedat m'arribàs, la majestat
del senyor rei m'escreví una avisant-me de la
llicència que vostra beatitud me donava, i manant-me ab
tots los
d'Esquil·lachi mon senyor jo partís lo més prés que pogués,
seguint lo camp de sa majestat. Jo tinc en aquesta
casa de l'il·lustríssimo mon senyor
d'armes ben armats de ses persones, i de cubertes i altres
coses que ací es poden comprar, i manquen-me cavalls,
per no trobar-se
d'hora en hora espere deu cosers, o
veure ara la necessitat; i aquest manament és acompanyat
de la voluntat de vostra beatitud. M'esforçaré d'eixir
dimecres o dijous primer vinent d'ací ab sis hòmens
d'armes de la pròpia casa, i cascun home d'armes ab son
cavall llauger, per a mesclar-los ab l'altra gent d'armes
de l'il·lustríssimo senyor príncep en servei de vostra santedat.
D'ací de Nàpols, n'havia pres tres o quatre, i al
partir m'han fallit, puis hé feta ma deligència d'haver-los
plaer, e no els haja pogut haver; per què més afany se meria
llevar-lo de possessió, per a redreçar-ho com jo desitge,
que estant com estic.
De la partida de Marrades i a comanar les joies com
vostra santedat mana a mestre Gurrea, tot és ja fet. Ver
és que, per ser més segures les joies, fui de parer deixàs
lo cofre, ab tres tancadures que té, en la cambra dels
il·lustríssimo senyor príncep i princesa mos senyors, tenint
ell les claus; no ho ha volgut, i no el n'hé gosat forçar
per veure lo manament de vostra beatitud que lliberament
les hi ha comanats. A misser Albert i a Jàcobo Chipriot,
com vostra beatitud mana, deixaré lo govern de la
persona d'aquest mon senyor, que altre no em dol de ma
partida, perquè só cert a nengú no tendrà l'amor i temor
que em té i la mala criança que a vostra santedat han presentada
o somiada en mon temps; serà pronosticació d'aquest
esdevenidor i, ensems ab açò me
perill de sa persona, perquè és delicat.
La despesa deixe a mestre Gurrea, com aquella mana;
lo prencipal càrrec de diners, govern de terres i tot lo
lloc que jo tinc, a misser Albert, perquè té un ull entre els
cecs, si ací no l'hi traguen quan jo no hi sia. Ab tot: que
me
poca gent i ab molt poca despesa i ben ordenada.
La princesa ma senyora ha hagut dos seixions de terçana,
i hui ha pres altre fred, ab poca febra fora de l'orde.
Esta nit se porgarà; crec ab l'ajuda de nostre Senyor
no serà res. Soplique vostra santedat no l'oblide tant en
malaltia con en sanitat, que per ma vida moltes parts té
bones si la saben governar i alguna vegada seguir. Lo
més dir deixe per a quan bese los benaventurats peus de
vostra beatitud.
De Nàpols, a
De vostra santedat homil esclau e factura. Ferran
D'Íxer.
ANTONI GURREA, ADMINISTRADOR
DELS PRÍNCEPS DE SQUIL·LACE A ALEXANDRE
Nàpols, 12 octubre 1494
Sanctissime ac beatissime Pater: Post pedum oscula beatorum
etc.
un breu, en lo qual, segons me significa, vostra
santedat li manava plegàs fins aquí en Roma, e que lleixàs
en govern e guardia del senyor príncep a misser Albert
e a misser Jacobo Cipriot, e que jo tingués lo govern
e despesa de la casa; e així mateix que Marrades me
lliuràs los joiells i cadenes de l'il·lustríssimo senyor príncep,
e així fonc fet incontinent, segons en la interclusa se
da, e memorial de la mia mà.
Vostra santedat porà veure han mancat dos joiells, ço és
lo gran diamant de la punta, e una creueta ab quatre rubins
et set perles, dels quals lo diamant gran se diu està penyora,
e la creueta ab un jaserant fonc donada per lo príncep davant
don Ferrando a una germana de la senyora princesa.
Quant al govern de la casa, sia certa vostra beatitud que va
lo millor que pot, car tants desórdens hé trobat en dan de la
casa per culpa del misser Cherubino, que fonc primer mestre
de casa, que ab gran dificultat se poden adobar. Emperò
tot serà aclarit si a nostre senyor Déu serà plasent.
et gloria.
Ex urbe Neapoli,
E sanctitate vestra humilis seruulus, Anthonius
Gurrea.
CÉSAR BORJA, CARDENAL DE VALÈNCIA,
A ALEXANDRE
Capodimonte, 25 octubre [1494]
oscula beatorum.
Fonsalida, i tantost desempatxí estes lletres totes, com
vostra santedat manà, per a Espanya e Nàpols, i envié-les
per un correu que sera allí molt prest. Estos senyós me
festetgen molt, e ab grandíssim amor ells e jo besam humilment
los santíssims peus de vostra santedat, l'estat de
la qual nostre senyor Déu conserve ab tan llonga vida
com jo desitge.
De Capo de Monte, hui divendres,
d'octubre.
De vostra santedat humil esclau e factura, qui sos
santíssims peus besa,
Sanctissimo ac beatissimo domino nostro pape.
JOFRÉ DE BORJA, PRÍNCEP DE SQUIL·LACE,
A ALEXANDRE
Nàpols, 8 novembre [1494]
Sanctissime ac beatissime pater: Post pedum oscula beatorum
etc.
per ésser cert don Ferrando d'Íxer i aprés mossèn Albert
han avisat llargament la beatitud vostra de totes coses, i
així, al present, no m'ocorre aldre dir sinó que ab tot me
trobe bé de la persona mia.
No puc estar sense pensament i ànsia molta, recordant-me
de les discòrdies són entre aquests prínceps, i
molt més per la part de l'enuig i desplaer que só cert ne
pren santedat vostra, per la felicitat i prosperitat de la
qual, no podent jo aldre fer, suplique la divina majestat
vulla tenir tostemps en sa contínua protecció e guarda
l'estat de la beatitud vostra, suplicant aquella, tan humilment
com puc, se vulla recordar, com espere, de mi,
son esclau i factura, perquè altra esperança no tinc en lo
món, ni la vull tenir, sinó de l'ombra de la santedat vostra;
i per lo semblant de la il·lustre princesa ma caríssima
senyora i muller e, finalment, tota aquesta casa
d'Aragó.
E confiant en sa benignitat i clemència a tots nosaltres
damunt dits tendrà en espicial record i comendació
la santedat vostra, no cure més dir sinó que reste besant
los santíssims peus de vostra beatitud.
De vostra santedat humil esclau i factura, Jofré de
Borja d'Aragò.
ANTONI GURREA A ALEXANDRE
Nàpols,
etc.
de l'orde que don Ferrando, partint-se d'ací, ha lleixat
en casa. Ara, perquè ab continuades lletres aquella sàpia
l'ésser de nostros il·lustres senyors príncep e princesa,
escriuré lo que m'ocorre.
E quant a la sanitat, sàpia vostra beatitud que, per
gràcia de nostre senyor Déu, així l'il·lustríssimo senyor
príncep com la il·lustríssima senyora princesa estan ab
bona sanitat; car, aprés que don Ferrando partí, mai la
senyora princesa ha hagut febra, e així mateix l'il·lustríssimo
senyor príncep està bo e sà, e pregue a nostre senyor
Déu los done molta sanitat e llonga vida, en què
puixquen abduis ensems estar a llaor sua i contentació
de vostra beatitud.
Quant a la despesa de la casa, que ha manat vostra
beatitud tinga jo, sia certa aquella que m'esforçaré quan
poré en mirar en l'honor e profit de l'il·lustríssimo senyor
príncep; emperò no hi ha diners que despendre,
per quant Spannocchio vol ésser pagat de dos_mília e
l'il·lustríssimo senyor príncep, e ha-hi ultra alguns deutes
que és de raó sien pagats.
E, per lo semblant, per raó de l'hivern és mester que
los il·lustríssimos senyors príncep e princesa sien forrats
com se deu, e los palafreners e patges han a ésser vestits.
Així, si vostra beatitud no ens socorre, no sé com bonament
se puixca suplir a tantes despeses, per quant dels
estats de l'il·lustríssimo senyor príncep, segons misser
Alberto e jo havem contat, no resten a pagar de la terça
sinó
deutes que es deuen, no tendrem per a despendre, i
Spannocchio no sé en quin modo puixca ésser pagat de
tant gran suma si ja vostra santedat no mana a misser Alberto
nos ajude de l'estat del senyor duc fins que la
casa de l'il·lustríssimo senyor príncep sia quítia e lliberta
dels deutes que hi són. En altra manera no pot ésser bonament
governada la casa a honor de vostra santedat; e,
puix mana que jo tinga la despesa, digne
presos dinés del banc sens consentiment meu, perquè en
aquesta manera vostra beatitud porà saber ab tota veritat
la despesa de la casa.
Ja crec vostra santedat haurà manat llegir lo memorial
que hé tramés de les joies qui són estades acomanades
per don Ferrando davant l'il·lustríssimo senyor príncep
e Marrades; e, per quant los m'han comanat per manament
de vostra beatitud, no comportaré que res ne sia
alienat, ni menys passe en terça persona, sens consentiment
exprés d'aquella. Per lo semblant seria bona cosa,
e molt necessària per lo profit de l'il·lustríssimo senyor
príncep, vostra santedat se dignàs fer escriure, manant
que totes les robes del senyor príncep, així de brocat
com de seda e tota la tapesseria i forniment de la casa de
sa il·lustríssima senyoria, fos escrit e posat en llibre, e
així mateix l'argent, per quant la un té una seda d'una
cosa e un altre d'altra. Emperò tot sia com manarà vostra
beatitud.
La despesa e messió de la casa,
molt gran, per quant entre hòmens e dones en casa som
provisió en gros que seria mester. Veritat és que de
bastarà per un any si ja la gent no creix; totes les altres
coses per estar com dit hé, havem a comprar a menut e
fiat, que és gran desavanç.
Misser Alberto se porta prou bé en lo que vostra santedat
li mana que faça, e no solament en la guàrdia e
custòdia de l'il·lustríssimo senyor príncep e princesa,
mas encara me plau que mira en algunes coses del govern
de la casa i, ensems ab mi, mira en tot, car així és de raó
que tots mirem en l'útil i honor de vostra santedat i de
l'il·lustríssimo senyor príncep.
La reservació del reverendíssimo nostro senyor de
València m'ha lleixat don Ferrando; si en aquest temps
que serà absent vacarà alguna cosa, faré les diligències
que em seran possibles. És veritat que no és possible que
hajam possessió de res que vaque sinó ab lletres executorials
de la majestat del senyor rei, i, per ésser absenta,
no podem fer res que bé vaja; e, per ço, seria bona cosa
que sa majestat escrigués a la senyora reina que, vacant
alguna cosa, nos done lletres executorials, car sa santedat
mai nos ne volgué donar quan vacaren en dies passats
les tres abadies que escrigué a vostra santedat, a la
qual suplic nostre senyor Déu done llonga vida ab tot
compliment d'honor e glòria.
De Nàpols, a
JAUME SERRA A ALEXANDRE
València, novembre 1494
Jesús.
Roma als peus de vostra santedat, supliquí per lo comanador
d'Aledo que li fos donat poder per a exegir totes
les rossegues del bisbat, e que açò era més útil a vostra
santedat per quant dit comanador m'havia promès que
de continent faria-la contenta e pagaria. Arribat jo en
esta ciutat, escriví a sos procuradors, e vingueren, e doní
lo poder bastant a exegir, prometent-nos que pagarien
e que per a Nadal primer vinent, que seria de l'any
quatre, portarien dos_mília ducats. Per abreujar,
pater
ara; e, tenint jo avís que executaven e que es despenien
los dinés e no curaven pagar, los hé fet executar.
Les altres fermances són hòmens pobres, que se
n'haurà, de deu que són, sis_cents ducats. Resta sols lo
comanador, la muller del qual s'és oposada, per la sua
dot. Mire vostra santedat que bondat! Però sa oposició
no val res, car no mostra que portà de dot. Ací se fa lo
dever; aquí vostra santedat faça-li fer lo dever en esta
manera, que ab bulla arrende la comenda, altrament vostra
santedat no serà pagada. No done fe a ses paraules,
perquè ací posen fama que vostra santedat trameta un
breu donant-li temps. Crega a mi vostra santedat, que
ells no s'ho han menjat, e aquestos dinés són necessaris
per al senyor duc, que no hi ha de què ajudar-se sinó del
que vostra santedat li ha fet gràcia, e sap vostra santedat
que de Pamplona no n'ha hagut un sol diner.
Més ha d'haver vostra santedat la
Cartagènia, que seran mil e tants ducats; aquí tramet lo
requeriment. Vostra santedat,
mane fer un breu
Cartagènia, que ara és per lo reverendíssimo senyor cardenal
de Cartagènia, que pagui ella; aquestos mil ducats
aprofitaran per al senyor duc, que cert, si d'açò de vostra
santedat no s'ajuda, seria forçat a regar.
Molt ha fet bé e aprofitat aquesta sofrenada de vostra
santedat, car lo despendre, o
era cosa per a destruir mil papats. Però,
és mester que se paguen les terres que són comprades,
car altrament les pensions corren, essent gran dan. Vostra
santedat tots creem que, ab esta maleita guerra, té
grans despeses, e som certs que té més ànsia de quitar la
casa del duc, que no nosaltres de sol·licitar-ho, car més li
toca. No
santedat lo gran dan de les pensions e, lo que és pitjor,
que per a la despesa e quitacions la renda no basta, quant
més haver a pagar lo que se va de buit per estés compres.
Així, sia-li avís a vostra santedat que gran és lo dan de la
casa. Pot trametre vostra santedat los dinés ab tralla, que
sols sien donats per lo banc per a quitar e pagar les compres,
e no permeta la destrucció de la casa.
Lo senyor duc, aprés d'estos breus que vostra santedat
ha tramès, e com ha vist que Artés e Fira van, està
molt inclinat a poc despendre, e mira per sa casa. Si ho fa,
farà son bé. Santa provisió féu vostra santedat en escriure
e manar lo que ha manat. Gire
a la casa del senyor duc, e majorment que tant són mal
secrets a qui vostra santedat ha escrit, que ja tota València
diu li han estret los viures al senyor duc. Mire vostra santedat
l'útil de la casa
vostra santedat, que és gran vergonya castigue vostra santedat;
e destrueixca la casa. E aprés trameta per lo duc, car, tenint
l'estat que té ací, no és possible que la casa s'augmente.
Vaja aquí e deixe sa casa ordenada, e així s'augmentarà
e posarà fonaments per a l'esdevenidor.
que jo, entre los altres servidors, tinc dels enuigs de vostra
santedat, de tantes tracions, de tantes rebel·lions. Desitge
que mes forces fossen tantes que poguessen, en estes
necessitats, servir e aprofitar. No són. Ni puc sinó ab
amor e fidelitat dolre
present, serviria en alguna cosa, e, entre los altres bons e
feels que de prop li estan, mostrar ma fidelitat. No pot
ésser, puix vostra santedat mana ací la serveixca. Espere
en nostre Senyor que vostra santedat haurà victòria de
tots los rebel·les,
de vostra beatitud; e, aprés que serà compost voti contra
en Serdenya, lloc dedicat per als condemnats, e transferir
m'ha en terra ferma, que no haja a estar a discreció de
les indòmites ones, que com són irades
traure
De València, a
JOAN DE BORJA_LLANÇOL
A ALEXANDRE
Spoleto, 15 novembre [1494]
lletres que Alonso porta a vostra beatitud, veurà lo cas
succeït a l'embaixador del gran turc e sa companya, de
què estic lo més desesperat del món; e així per ço com
per altres coses secretes e atenents a l'estat, que havia de
parlar ab vostra beatitud, m'ha paregut ésser necessari
partir-me e no esperar la llicència, perquè veig hi ha
in mora.
me perdone, puix que la gran necessitat m'insta. E deixe
la roca molt ben proveïda; hi hé crescut
sens lo que tenia. E jo seré demà secretament
en Roma, e ací en la roca nengú sabrà me só partit.
E no més, sinó que nostre senyor Déu aumente i
prospere la vida i estat de vostra beatitud victoriosament
e així com desitja.
De Spoleto, sent a
De vostra beatitud més obedient esclau e factura, qui
los benaventurats peus li besa, Joan de Borja, elet de
Melfi.
PERE ROL·LÀ A ALEXANDRE
Civitavecchia, 28 de novembre [1494]
etc.
mossèn Salines. Lo castellà e jo havem vist quant per
aquell nos és manat, i aquell tant ab diligència obeïren
De les coses deçà sabrà aquella com aquesta nit, per
persona certa aquest matí partí de Viterbo, sabem com
ahir al tard entraren
e que chics e grans cridaven:
e que es diu queFrança,
tot lo patrimonio farà lo que fa Viterbo. Així mateix sus
ara, que són dos hores de nit, és arribat un parents
Carleto de la Corbara, lo qual diu que [és] estat llicenciat
per los de Montalto, qui volen ésser franceses, e que
Pietro de Lusinyan està per morir, e tota sa companyia
s'és fugida.
és a Corneto, que diu que ha entès que cornetans faran lo
que Viterbo, i que [en] tal cas se
aparelle estàncies i estrams, lo que ací no hi ha. Jo hé respost
no es moga sinó quan lo gobernador que allí està li
dirà, fins hajam resposta de vostra beatitud; ací no hi ha
estram ni estàncies.
També un pache de Terní diu a vostra [santedat] del
que [el] mes que ve ha d'haver dinés, que sa beatitud sia
suplicat mandar-li sa paga. E prospere nostre senyor
Déu vostra beatitud com aquella desitja.
De Civitavechia,
De vostra santedat fidelíssim servidor, Pere Rol·là.
ANTONI GURREA A ALEXANDRE
Nàpols, 27 novembre [1494]
etc.
de l'il·lustríssimo mon senyor lo príncep, haurà avisat
llargament vostra santedat de totes coses, sols avisaré
al present aquella com per gràcia de nostre senyor Déu
l'il·lustríssimo senyor príncep està ab bona sanitat, e cascun
jorn se fa gran e molt bell cavalcador, e la il·lustríssima
senyora princesa així mateix està molt bé e sana, e
mostra tenir desig de besar los benaventurats peus de
vostra beatitud.
Quant a l'orde de la casa, sia certa vostra santedat
que, per algunes coses que se són arretglades, al present
hi ha bon orde e tota honestat, ab aquell honor i acatament
que es pertany de l'il·lustríssimo mon senyor lo
príncep e princesa. Sols resta proveir a un cap, ço és, en
los deutes que se són causats així al banc de Spannocchio
com a molts particulars, los quals prenen summa, al
present, de quatre_mília ducats, ço és, tres_mília al banc
de Spannocchio, d'una part, e, de l'altra, cinc_cents ducats,
e a particulars fins en
ens vol donar més dinés.
És veritat que tenim nova com en Cosèntia hi ha en
banc alguns dinés; emperò, per quant misser Nicoló de
Lelis, qui és col·lector o tresorer dels estats de l'il·lustríssimo
senyor príncep, ha entès que don Ferrando és absent,
se deté e tarda en remetre los dinés que són allà en
depòsit. Així seria bona cosa vostra santedat manàs escriure
per modo que dites entrades e rendes dels estats
sien donades ací al qui millor parega aquella. E açò dic
per quant hé entès que vostra beatitud vol que don Ferrando
estiga en camp ab la gent de l'il·lustríssimo mon
senyor lo príncep; car, si així és, ab gran treball haurem
dinés, si ja vostra santedat no hi proveix com dit hé, a la
qual suplic la divina majestat done llonga vida ab tot
compliment d'honor i glòria.
De Nàpols, a
Gurrea.
JAUME SEGARRA A ALEXANDRE
Castell de Ronsiglione, 29 novembre 1494
Jesús.
pedum.
tres voltes el senyor tesaurer e ducs e mossèn Joan
Marrades, significant a la vostra santedat com hé trobada
la Roca de Rosselló tant mal en orde, quant al món dir
se porien, d'armes, vitualles; no hi ha sinó tres ballestés
que puguen tirar e,
no hi ha pedres de bombarda ningunes. Ja tinc escrit a la
vostra santedat que mande proveir dita roca tant de gent
quant d'algun bon castellà.
Ja fiu la mia excusació a la vostra santedat. Suplique
aquella no em vulle criminar, jo faré mon dever tant
quant poré en lo món. Jo veig aquest poble tot esmarrit e
ja desliberat per causa de la partida del senyor Virgilio
de Sutri, e la santedat vostra me digué que ell me donaria
favor e ajuda, e ara que veig tot lo contrari, estec molt
malcontent. Suplique humilment la santedat vostra me
mande ajuda e favor prestament, perquè veig lo perículo,
aprés lo dan e la vergonya; e molt prest Déu done
victòria a la santedat vostra contra los seus inimics.
Escrita en la roca de Rosselló, a
1494.
Ja[ume]
Segarra.
APUNTS D'ALEXANDRE
[Roma], [novembre (?) 1494]
Ab lo senyor Virgili:
gent d'armes,
nostra com del senyor Virgili e casa Ursina, és bo tenir la
més gent d'armes que es puixa en Roma, e tota l'altra en
les terres nostres e del senyor Virgili, fins que vejam les
coses com iran.
encontinent tres_mília infants, com han promès.
morarujos de gra en lo burgo e
en Roma, e en açò se proveeixca
Virgili si es poria fer qualque intel·ligència per mitjà
del cardenal Ascànio ab Pròspero e Fabrício Colomna
per conservació de l'estat nostre e del rei don Alfonso,
prometent-los estat e conduta, així de part nostra com
del rei Alfonso.
es deuen fer en Monticello, Corneto e en Ventralla e
Ronsillone e Sutri e en Cività Vecha; e així mateix en les
terres del senyor Virgili e en Vicòvaro.
molt gra a Vicòvaro e a Tíbuli per los respectes que
saben etc. E en açò nit e dia lo rei use extrema sol·licitud,
perquè importa molt; i encara se consultar si seria bo
que dit senyor rei don Alfonso s'acostàs a Vicòvaro per
poder parlar e conferir ab sa majestat.
JOAN DE BORJA_LLANÇOL
A ALEXANDRE
Spoleto, 16 desembre 1494
Ahir escriguí una lletra per misser Ferrer a vostra
beatitud, e li doní certs capítols de mà mia
quals comunicàs ab aquella. Hui ha succeït que la comunitat
de Narni m'ha tramès un embaixador, fent-me saber
com dos_mília cavalls de francesos són passats [a]
Amèria, e que tenen per cert que s'estendran per tot lo
paés, e ab les espal·les dels de Terni e Foglino e les altres
terres gebelines se voldran fer senyors d'esta província; e
que jo proveixca —e en done avís a vostra santedat, que
ells deliberen morir primer, ab ses dones e fills— alguna
poca d'artelleria, per millor poder-se defensar; e que així
sobre açò han tramès un embaixador a vostra beatitud.
Jo, vént, pare sant, la cosa ésser molt important, perquè
Amèria està a
e poden venir per Terni securíssimament fins ací a la
roca de Spoleto, hé deliberat de nou dar-ne avís a vostra
santedat, e humilment suplicar aquella que vulla proveir
esta província, no s'haja de perdre, segons
los capítols que li hé fet veurà.
E si tot lo que jo demane no es pot fer, vostra beatitud
almenys trameta dinés per a fer cent fants en Narni e
dos_cents en la roca de Spoleto, e envie l'artelleria que li
dic, los quals hagen d'estar ferms fins passen estes tribul·lacions,
que tan necessaris són com los que ha enviat
a Orta; e a mi, los dinés que li demane e l'artelleria, que
altrament vostra santedat veurà que jo hi perdré la vida,
i aquella hi perdrà la província.
E no dic açò per tenir por, que mai la coneguí en mi,
mas per ésser zelós e amar l'estat e repòs de vostra beatitud,
e conèixer que ab altres majors faenes no es recorda
d'aquestes; avisant vostra santedat que importa tant
aquesta província, que quan francesos la tinguessen e
no els manca sinó Spoleto per poder fer açò, se n'irien
sens perill nengú fins a Lionesa e l'Àguila e les altres terres
del realme, e així seria llavors forçat al senyor rei de
Nàpols tornar atràs e guardar ses coses e deixar Roma.
Així, pense vostra beatitud lo que importa la roca de
Spolito i estes altres ciutats
esclau e persona qui més sentria qualsevulla enuig de
vostra santedat, me moc a escriure totes estes coses, homilment
soplicant-la hi vulla pensar e fer-hi provisió
presta, perquè èstots franceso[s] mai perden jornada; e
són ja molt prop, essent en Amèria; e públicament van
dient que no vénen per altre sinó per cremar Spoleto e
Narni, per haver donat lo pas e vitualles al senyor duc de
Calàbria.
E lo que a mi me [fa] estar de
en la roca les coses necessàries, ni dinés per a fer-les;
que, quan jo ho tingués, me bastaria l'ànimo a fer-me
honra, e que vostra santedat ne seria servida; perquè,
quan posàs cent voltes lo dia en son servei la persona e la
vida mia, e servint la perdés, me parria hauria fet lo que
devia e só obligat, e ne seria contentíssim; però veure
bon ànimo, e no tenir la manera per a fer-ho, me fa
desperar.
Per tant, vostra beatitud se vulla dignar de trametre
l'artelleria e les altres coses que li demane, perquè
en la veritat sens elles no es farà cosa bona; e humilment
soplique aquella vulla pendre les coses que li escric com
de ver esclau que li só, e pressona que no tinc més bé de
quant vostra santedat està pròspera e contenta.
E nostre senyor Déu li done victòria e contentació
d'ànimo quant aquella desitja.
De la sua roca de Spoleto, a
De vostra beatitud més obedient esclau e factura, qui
Lo[s] benaventurats peus li bese, Joan de Borja, elet de
Melfi.
és entrat en Amèria d'estos cavalls de francesos, és
Troiolo Savello; e així en done avís a vostra beatitud.
D'IGNOT A IGNOT
-ENCAPÇALAMENT TALLAT-
Cocale, [1494]
Aprés haver escrit, hé sentit que el senyor duc delibera,
se creu, d'anar-se
l'il·lustre senyor duc e de l'Església per a morir-se de
fam, perquè la gent que som ara nos haurem tantost
menjat les vitualles. Soplic vostra senyoria diga a nostre
senyor que escriva al senyor duc porta ab sí esta gent del
senyor duc de Gandia, e que els done din[é]s, que és
passat lo mes, e morir-se [han] de fam ab lo gran dessec
que passen, per lo temps tan fort que tenim. Sol·licitam
sa santedat en totes maneres escriva al senyor duc haja
esta companyia, no es perda. jo no puc fer més. Sa santedat,
Vostra senyoria no deixe de fer esta diligència.
Cocale, a
SANCHO DE VELASCO I VASCO ESCOTO
A ALEXANDRE
[Nàpols], [1494]
Beatissime ac clementissime pater: Post pedum oscula beatorum
pedes. Avisam a vostra beatitud com aprés que
aquella escrigué al senyor rei sobre el fet de l'il·lustríssimo
senyor príncep e princesa, jamàs don Ferrando ni sus
sequaces no s'han pogut mirar de bon ull, ans donant-nos
alguns mots que no eren honests i declarant-nos per
espions de vostra beatitud.
Aquella nit que arribà a sia casa el comte Marillano
per manament del rei ab una lletra de vostra beatitud,
don Ferrando féu un gran gridat sobre qui havia dit que
no se guardava honor al senyor príncep. Allí responguérem
nosaltres que no seria maravella que vostra santedat
fos avisat de les paraules que Castellar havia dites. Com
hé escrit a mísser Pedro Caranega, de lo qual avisarà a
verbo a vostra beatitud Joan de Vicòvara, el qual serà en
Roma dijous
perquè diguérem Velasco i jo, que si allí nos haguéssem
trobats, que haguéram donada la resposta que ell
mereixia, per açò le veig en ira don Ferrando; fóra estat
millor que l'haguessen parlat, dient, perquè a ell toca ut
castigat, e donat raó tantas remors, que era maravella.
Nosaltres otorgam que deían molt bé, però que en sa
absència haguéram fet de nostras honras. Al cridar que
ell feïa, ixqué lo senyor príncep i dix que era ver com millor
oí Joan de Vicòvara.
Altre dia ell me pren sacrament si jo havia escrit a
vostra beatitud; io li dix de no i que no teníam tal comissió
de vostra beatitud, però que si davant lo conspecte
d'aquella me trobàs i me demanàs, que haguera
dit lo que havia vist i lo que em paria; açò era d'ell a mi;
ell me demanà que jo li parle; ell, veent açò, fonc molt
malcontent i vingué en ira ab Velasco e ab mi. Castellar,
per lo que havia dit, començà a dir moltes coses i nosaltres,
a fer orelles de mercadants. Ahir diumenge, que el
senyor príncep venia de correr la llança, venia bravejant
per cap de Déu sí havia eixit de casa que havia rompre
lo cap a cinc i ben romput; açò i altres coses tant que
turà més d'un quart d'hora, de modo que endreçà les
noves a mi. Sóc allí per la via com descavalcà el senyor,
ell restava molt daret, torní a ell i pacíficament li demaní
si tenia enuig de mi. A les tals paraules etc. ell me
dix que, si las volia pendre per mi, que las prengués; jo
le respondí que no era temps. Ell me respongué que me
coneixia, dix-me que era mosso d'escala tota ma vida; jo
dix-li son nom de judío. Ell desmontó de la mula per
pendere una aspasa d'un mosso, jo aní-me
L'il·lustríssimo senyor príncep tremet per Velasco e
per mi, al qual narràrem el cas com era estat. Ell nos dix
que no curassem i, com qui és per lo semblant don Ferrando,
e així lo deliberàrem fer. Aquella nit ell s'armà e
amprà certs anillos i va
dormíam. L'endemà de matí, ell e un estafer de don Ferrando
nos requeren en la via que anaven a missa. Nosaltres
le responguérem que no éram anats per eixò, e que,
si no, haguéssem amirat sons a ell, que hi haguéram donada
altra resposta.
Diego, parafrener de vostra beatitud, sabent açò, va-lo
dir a don Ferrando, el qual de sec en sec li dix que es
dignés que ens vinguéssem a Roma i que entràssem més
en casa, que hauria gran enuis. Lo mateix tremeté dir de
lo Castellar misser Cherubino, mestre de casa de l'il·lustríssimo
senyor príncep; nos dix lo semblant per part del
dit don Ferrando. Nosaltres l'obeírem de bona voluntat,
açò ab gran dolor del dit Cherubino, Aprés tornà-hi misser
Cherubin com no ens podíam partir de Nàpols sens
comessió de vostra santedat; dix-li moltes coses, donà-li
comissió el dit don Ferrando que ens fes donar recapte
per a nosaltres. Per los cavalls deliberam haver tanta
paciència d'açò i més perquè vostra beatitud no ens tinga
per incomportables, açò fins que ens meten les mans
de damunt: a l'hora, Deo gracias. Així n'estam pregant
a nostre senyor Ihesu Christo per lo feliç estat de vostra
beatitud que sia per molts anys i bons. No escrivim més
a vostra beatitud perquè esperam avisar aquella a uerbo,
lo que ens serà demanat personalment devant vostra santedat,
a la qual humilment suplicam sia quant prest
aquella li plàcia.
El damunt dit misser Cherubino se recomana als
peus de vostra beatitud, el qual segons mostra se volria
veure davant aquella més que no pas ací. Los esclaus e
feels servidors de vostra beatitud que els peus d'aquella
bésan,Sancius de Velasco [et] Vasquo Esquoto.
NOTA AUTÒGRAFA D'ALEXANDRE
[Roma, 1494]
cardenal Ursino. Ítem que lo tresorer vaja a Tíbuli per
proveir a la roca de Tíbuli e Monticello, e porte ab sí Segarra
ab
e un conestable ab
e que es recorde lo tresorer de proveir dites roques
de vitualles per mig any, e que lo ponte Lucano sia ben
guardat. Ítem parlarà dit tresorer ab misser Domínico de
Crapànica, comissari, e recomanarà-li la custòdia de Tibuli,
e com ja li havem tramès cent altres infants per via
del senyor Virgili, per guardar Tíbuli. Ítem proveir a la
roca e terra de Ronsellone, e lo semblant a Sutri e Vetralla.
Ítem proveir a Cività Castellana. Ítem espatxar lo governador
de Spoleto, e que proveeixca bé la roca, e del
que ha de fer així en Narni,
en Spoleto, e informar-lo bé de tot. Ítem trametre los
breus al senyor Galeago. Ítem trametre lo macer per a
acompanyar los embaixadors de França, e escriure al
cardenal de Frenés. Ítem parlar ab lo prior de Roma de
fra Teseo etc. Ítem proveir d'una persona de casa ab
infants a ponte Mol·lo; Martí, palafrener. Ítem proveir
bé lo castell de Sant Àngel.
FRANCESC GASSET A ALEXANDRE
Nàrnia, [1494]
vostra santedat com ahir dissamte a vespre, a
aquestes senyores ab tota la companyia arribaren en
Arinyano ab salvament, on foren ben rebuts e sopam, e
l'hui diumenge de matí, partim ben acompanyats dels senyors
d'Arinyano e venguérem a dinar al port de Folla en
una hosteria, bona estància, on lo senyor Vasino abundantment
nos dóna a dinar; e aprés dinar, a les
partí per a Narnya, a on són estats rebuts honradament
en l'entrada per lo governador misser Pero Pérez,
lo potestat e los del comú, e havent allotjat en casa de
misser Lodovico, qui àls us suplica a vostra santedat,
molt bé e honradament a despeses del comú. De matí
partirem per a Spoleto a bona hora e irem a una fontana
a mitja via on lo protonotari Borja, governador, ha dat
l'orde del dinar, e ell m'ha escrit, e jo li hé respost que és
ben pensat, per fogir als llocs suspicios[os] de peste per
la via, a sopar e dormir a Spoleto, e allí deliberarem l'orde
de restar un dia, perquè aquestes dones estan cansades.
D'allí jo avisaré a vostra santedat. Totes se comanen
e pesen
Lo senyor Àngelo dirà més llong
Pese los peus de vostra beatitud, la qual Déus guarde
com aquella vol e tots desitjam.
De Narnya, diumenge a
De vostra beatitud insigne servidor e esclau, Gacet.