Text view
Un memorial de la guerra contra el turc 4
| Title | Un memorial de la guerra contra el turc 4 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-17_Memorial IV.txt |
| Date | Segle XVIb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Or:B - Balear |
| Translation | No |
[...]
[...]
[...]
[Joan Bonet]
contam a 10 de nohembre 1577, aparegé a una hora ý mitga de
nit un stell, lo quall diuen seria Laveng, lo quall stell ysqué no
molt alt de sobra la muntanya del Carregador fent casi com un
sírcoll ý pongé
molt grandíssima de més des dos o tres canes de larch, la qual
coua paraxia tota blancha, com si fóra de argent. Ý dita coua
mirava a la volta de la Àfrica, del quall tota la terra
per senyal de utilitat, pau e tranquilitat entre los reys prínceps
crestians de santa fe chatòlica e sia en senyall de major exelltesió
de la santa fe chatòlica, e conserve la regió christiana en bona
sanitat e los ynimichs de la santa fe chatòlica que Nostre Senyor
Déu, per sa infinida clemènsia, los vulla inluminar de lum del
Sperit Sant com il·luminà lo beneventurat sant Pau. Amén.
[Joan Palerm]
lo sostre de la canbra de mossèn Parot Aymerich, lo quall esfondrà
la una canbra de mossèn Andreu Franco ý matà la dona
Antonina Luca, muller de dit mossèn Franco. Plàsia a Nostre
Senyor la age trobada en stament de gràcia ý acol·locada en la
glòria selestial de Paradís.
comunitat]
[Joan Palerm]
1579, se partí per a Tarragona lo reverent mestre Bernat Moffre,
mestre en sacra theologia, ab sindicat de tota la comunitat, per
donar rahó a nostro senyor archabisbe sobre la propositió de
l' il·lustre senyor governador ý magnífichs jurats sobre de venir
frares a star a Nostra Senyora de Jhesús, com consta més
largament en lo libre de les determinacions de la venerable comunitat.
Ý axí
entreveniments de la venerable comunitat. Per memòria.
[Joan Palerm]
noembre 1579, vinguéran dos fragattes, la una de dotze banchs ý
l' altre de deu, de Alger, ý en la nit desanbarcharen an el Figaral,
en lo cortó de Santa Aulària, fins en quaranta_ý_sinch moros ab
dos banderas, los qualls già un renegat lo qual se diu Michell
Roys, ý per ésser tant pràtich los portà Atzeró ý axí stiguéran
amagats en una cova junct les cases de Atzeró. Ý ixit lo sol,
quant ya los hòmens foren e
dita cova ý envestiren a les casses. S' enportàvan, entre dones
ý miyons ý minyones, al peu de quaranta ànimas ý
molta roba. Ý axí, havent sentiment Cosme Joan, fill de Cosme
Joan, dels moros ý del negosi, ý vehent que s' enportàvan sa muller
ý infants ý roba, comensà a cridar ý donar sobre d' ells ý envestí
com un leó tan solament ab una spaça. Ý envestí en una stocada
lo moro que s' enportava sa muller ý infants ý matà dit moro.
Ý en açò acudiren fins en deu o dotze hòmens ý donaren sobre
los moros tant valarossament [que] los perseguiren fins prop de
la mar, que y ha prop de dos leguas, ý los feren deixar tota la
pressa ý pringueren un moro viu ý molts que
feren los nostres tant vallarossament, que may s' és vist tal, a bé
que mataren ab una treta a un fill de Toni Marí, de Morna, ý
nafraren a Vicent Torres de la Picassa. Plàsia Nostre Senyor Déu
dó victòria a los cristians en exaltasió de la fe. Amén.
[Joan Palerm]
janer 1581, se partí lo reverent mossèn Pere Puij, Faliu, per
a Tarragona, lo quall và ab sindicat de la reverent comunitat
per a deduir a nostre senyor il·lustríssimo los agravis se fan en la
fundatió del nou monestir de Sant Domingo, ý la comunitat lo
fa present en tots los amoloments de la sglésia, com és acostumat
en los altres. Ý tanbé se partí enb ell mossèn Francesch Dalmau,
en sa companyia contra la comunitat. Ý açò per memòria.
[Antoni Joan de Francesc]
arribaren mossèn M. Orvay ý son jermà mossèn Francesch Orvay
de Valènsia ab un bergantí de Mallorques ý contaren com Ochalí,
capità del turch, era arribat en Alger ab 70 galeres ab deu mil
hòmens. Nostre Senyor los confona si han de fer mal als cristians.
Etc.
[Antoni Joan de Francesc]
a 13 de maig 1582, morí la filla del magnífic mossèn Romeu
Nicolau, la qual se dixà que la soterrassen a Jhesús, als frares de
Sant Domingo. Ý essent a la casa de Gaspar Tur, son avi, pretengueren
los frares que lo clero no avia de portar lo cos a la sglésia,
sinó que de allí la avían de portar al monestir. Ý, axí, estant ab
esta contenda los frares ab lo clero, los frares provehiren per
lo senyor governador, ý axí vingué fent la part dels dits frares.
Ý axí lo clero provehí per lo reverent senyor vicari mossèn
Joan Granell ý arribà en la dita casa de la defuncta ý dix an el dit
governador que no s' entremetés en dit negoci. Ý lo governador
perseverant en dita favor, lo dit senyor vicari li manà, en pena de
excomunicació, que no s' entremetés en dit negoci. Ý lo dit senyor
governador dix que se apel·lava de dita escomunicació ý
llavòs lo dit senyor vicari lo publicà per escomunicat dient que
no sa
defunta, en pena de excomunió, en escrits presentat per l' ofisi
en presèntia de dos testimonis, que no moguessen lo [co]s de
allí fins ý a tant fos provehit altra cosa per sa reverent parròquia.
Ý axí estigué lo cos fins a l' endemà que fonch
diluns que contàvem a 14 del present, ý tocada missa anaren a
portar lo cos en la sglésia ý a fer lo ofisi doble antich sensillo
conforme la clàusula de son testament ý, fet lo offici, que fos
portada al dit monestir. Ý essent al cap del caminal, lo prior frare
mossèn Vilaplana féu un protest al dit senyor vicari, lo qual respost
professó en la creu migana après de aver fet lo ofisi ab la creu
major, tots los reverents preveres, pabordre ý clero. Ý axí aportaren
lo cos fins a la porta primera de dit monestir ý allí digué lo
clero un respons; ý, dit, aquí mateix girà la creu ab lo dit clero ý
tornà-sse
de anar los dits reverents a Jhesús a portar dit cos, ffonc
tacsat per cada prevere per lo reverent senyor vicari, conforme
la tacsa de las uncions, que són als plans a raó de sinch sous ý a
les muntanyes a raó de deu sous, segons la atiguitat dels passats.
Per memòria per lo asdevenidor.
[Antoni Joan de Francesc]
al primer de dezembre 1582, en la mort del sobradit mossèn Benet
Sirvent, jurat en cap, ha sucsehit que, no obstant que ell en
son testament dexàs que fos soterrat en lo vàs dels Turs, volien
que
lo clero, presentaren los jurats Andreu Jover ý Lluís
Joan, de Santa Aulària, una scriptura an al reverent senyor vicari
mossèn Joan Granell, lo qual féu de resposta que no li parexia
ésser cosa comforme que ha hon los ecclesiàstichs se soterrassen
que llachs y aguessen de entrar. Ý tenint esta opinió ý parer,
anaren a demanar justícia al governador don Ernando Sanoguera,
lo qual aquí mateix envià a demanar lo dit senyor vicari, lo qual
no y volgué anar per cert respecte. Ý axí manà fer pujar la
conpanyia a la Torreta, lo perquè jo no u sé ý, axí estant ab est
combat ý alguns importunant, lo dit senyor vicari dix: "Porteu-me
Ý axí mossèn Bertomeu Tur, que en estas cosas
lo testament."
se mostrava tenir més passió, anà a portar a mossèn M. Arabí,
lo qual tenia lo testament de lo dit mossèn Sirvent, per a veure ý
entendre lo que manava. Ý axí vingué lo dit mossèn Arabí ý
féu relació an el dit senyor vicari ý dix com lo dit mossèn Sirvent
manava ésser soterrat en lo vàs dels Turs, entrant en la
sglésia. Ý assò és lo que s' à seguit. Per memòria. Ý no
Ets.
[Onofre Samar]
se n' anà a Espanya fogitiu ý sense licènsia [un] frare portuguès,
frare de Sant Domingo de Jhesús ý se n' anà de nit
tots inquiets ý divizos ý no aver-í entre ells pau ý conformitat.
A més, sia memòria com diumenje primer de
noembre 1583, a 2 de dit mes de matí, molt ans de anar la proffessó
dels confrares que aportaven la imaje de Nostra Senyora del Roser
ab lo tabernacle, que feyen festa en Jhesús, los frares molt de
matí és fama pública ý se diu manifestament per tota la terra
com tots los frares amotinats, o los de més, ý en particular frare
Jeroni ý frare Pere, se bosinejaren ý vingueren a mans malament
ab lo prior ý sa escandalizaren molt. Ý més frare Jeroni, per on
s' és fugit del monestir ý està amagat secret à més de 8 dies. Ý fan
diligènsies en sercar-lo lo prior ý no
no parex. Déu los dó bona pau.
[Cristòfol Castelló]
l' any 1584, se manà posar lo entradit per la captura se féu de la
persona de Joan Traver, soldat natural de la ciutat de València,
lo quall Nostre Senyor Déu ó vulla remediar per sa
misericòrdia.
l' any 1584, se alsà ý manà se alsàs lo entredit lo qual s' era posat
per manament del reverent senyor mossèn Juan Granell, official
ý vicari generall de la present illa de Ybiça, lo qual entredit se
posà per rahó ý causa de la captura de la persona de Joan Traver,
soldat en la present illa, lo qual entredit se posà quantra la persona
de l' il·lustre senyor Juan de Setantí, com a guovernador
de Sa Magestat, residint aquell en dita illa ý castell de Yviça, ý
quantra las personas del senyor Garavato, vehidor de Sa
Magestat, ý del discret mossèn Borràs, notari. En la qual
sobredita jornada era ja governador lo molt noble senyor don
Ernando Sanoguera,
bono.
Nadal del sobredit any lo noble ý senyor don Ernando
Sanoguera, guovernador de la present illa de Ybiça, entrà dins
lo present port ab una nau ragosea juntament ab altra nau. Los
noms de los capitans no
omnipotent gosar de sa companyia ý presència per a molts anys
hí li deixe fer coses que ne sia servit Déu ý lo poble descansat.
superius annotato.
[Joan Palerm]
de Sant Simón ý Judas, aribaren las 10 galeras [que] anaren a
Mallorca ý Manorca per
en la nit a ragonéxar la Formentera. Ý aribà enb elles mossèn
Joan Aimerich de Mallorca. Ý axí l' andamà que fonch a 29 de
octubre tornaren en lo present port ý a migdia es partiren totas
22 per los alfaixs de Tortosa per enbarquar molta infantaria per a
levant. Ý axí
lo il·lustríssimo senyor Miquel Carnicer, ý lo reverent mossèn
Rafell Mosser, mayordom ý procurador de l' il·lustríssimo don
Joan Terrés, archabisbe de Taragona. Ý enb ells se n' anà lo reverent
mossèn Jaume Solsona. Tot sia a laor de Nostre Senyor
Déu. Amén. Ý per memòria.
[Pere Puig]
representà la Consueta de la Pasió de Nostre Senyor Déu Jesucrist,
asent governador lo il·lustre senyor don Arnando Sanogera;
vicari lo reverent senyor mossèn Josep Palau; jurats los magnífichs
mossèn Miquell Villeta, mossèn Andreu Jover ý mossèn Pere
Guach, de Balàfia. Ý
ý una galiota d' Espanya que hera capità d' ellas Cristòfull de
Monguiu, vischahí. Ý fonch a contento de tot lo pobla. Avia 22">
anys que no s' era resitat.
[Pere Puig]
galeras d' Espanya. Lo genaral hera don Lluís Anricha de Lara,
dia de Sant Bartomeu a vespre lo pringué una borascha que pensaren
perdra hasent junt a la terra molt prop de Bisquera ý haxí
tornaran al port. Ý a 27 de dit morí hun soldat de las galeras ý
portaren ha satorrar. So és que ditas galeras tenen hí pòrtan huna
confraria del Sant Nom de Jesús. Satorrat han-lo d' esta manera:
que haportàvan davant hun pendó de domàs negra ab lo davallament
de la creu brodat d' or, ý huna creu hanava junt al cos, que
la portava lo majoral de la confraria, ý tots los soldats ý lo generall,
que
dèyan responsus ý no pagaren cosa ninguna de la sapultura.
sal]
[Pere Puig]
dormir a la Punta ý al Mungó per traura sall ý comensaren ha
trabalar. Diluns, a 5 de dit, féu tant de vent de ponent ý labaix
que entrà molta aygua ý la sall hera prima ý molt tendra, que
treya hí se heplegava ab gran traball. Ý la gent volent-se
fonch avisat lo il·lustre senyor governador ý hanà en lo dit stany
ý féu hajuntar los prinsipalls ý cap de berracha ý
fer hajuda per las despesas, so és que del millarés hajudarían ab
200 sous ý ell dexaria de son salari 25 sous ý hacomodaria totas
las guardas ý los jornalés ý halaugarían molt totas las despesas.
Ý haxí la gent se hanimà en traballar. És tret, segons s' és arbitrat,
15_mília modins. D' esta manera, que han tret los qui àn volgut
traura, cada dia anàvan a traura axí al Mungó com a la Punta. Àn
tret vint dias, que
Déu nos done bona sanitat ý bon any de tot bé, sagons convé
per lo seu sant servey. Amén.
[Pere Puig]
pertí per ha València mossèn Guillem Planels ab huna barcha
armada del cabanyal que havia portats serts hòmans de València
axalats. Per mamòria.
Nota que, per lo que Nostra Senyor Déu fonch servit, tingué
desgràcia la demunt dita barcha ý fonch presa per dos fragatas
de moros ý féran rescat a 2 de dit. Ý rescatàran mossèn Guillem
Planels, mossèn Joan Tur de Gregori, mossèn Miquell Roselló
de Guillem, prevere, Antoni Jover de Pere, Toni Castalló de Joan,
Martí Joan ý hun fill de don Pedro, algutzir. Tots per 1.680 ducats.
Ý més rescatàran lo patró de la barcha, que
Simó, ý hun algutzir de València que
los dos 260 ducats, so és 130 cada hun. Per mamòria.
Aprés, a 3 de dit, se partí lo dit mossèn Guillem Planels ab
huna nau regoseya que anava a la platga que
[Pere Puig]
Senyor Déu és astat servit que se hacabà la sall ý restà la illa sens
tanir sal per ha poder carragar ninguna nau, ý hasò fonch per
haber-sa nagat lo astany en lo agost de l' any 1590 per moltas
ayguas ý per lo que el Senyor és astat servit. Ý més se ha saguit lo
present any que en Sisília no y agé forment ý han fet un síndich
en Malorcha perquè els sacoraguésan de alguna partida de forment.
Ý més se diu que àn dit any no
Haliquant. De tot sia loat lo Senyor. Ý en la Barbaria hi avia gran
habondànsia, que de Horà es treya molt forment ý caragàvan
naus per ha lavant ý per Ayvisa, [que] s' és provehida de Orà per
orde del rey nostre senyor, que donà orda que
per la gent de guerra de la present illa. Ets.
[Pere Puig]
en la present illa lo il·lustríssimo ý reverendíssimo senyor don
Joan Terrés, harcabisba de la santa Seu de Tarragona ab 8 galeras,
an al quall se féu molt gran festa ý resebiment. Ysqué tota la
terra, governador, jurats al cap del pont ý isqué profasó fins a
l' ospitall. Tiràran tota la artallaria ý lo dit senyor vingué a cavall
fins e la porta de l' ospitall, ý alí se hapeyà ý hadorà lo
crucis
posada ý confirmà en la villa molta gent ý xichs ý grans. Ý haprés
hanà per las asglésias dels cortons a confirmar per tota la terra ý
digué misa lo dia de Santa Tecla, donà ordes ý ha molts donà
coronas. Ý se partí de la present illa ab lo galió de Nisa ha 28 de
satembra, dia de Sant Cosme ý Sant Demià. Per memòria. Aportà
ab sa companyia 8 capellàs ý lo ardiacha ý hun nabot de dit
senyor que
acompanyàvan un ha cada part de la mulla fins en l' ospitall.