Un memorial de la guerra contra el turc 4

[...] [...] [...] 54. [Avistament d' un cometa] [Joan Bonet] Nota que la vespre de Sant Martí, que contam a 10 de nohembre 1577, aparegé a una hora ý mitga de nit un stell, lo quall diuen seria Laveng, lo quall stell ysqué no molt alt de sobra la muntanya del Carregador fent casi com un sírcoll ý pongé·s endret del Codolar. Ý dit stell portava una cua molt grandíssima de més des dos o tres canes de larch, la qual coua paraxia tota blancha, com si fóra de argent. Ý dita coua mirava a la volta de la Àfrica, del quall tota la terra una uoce diuen may haver vist tal cosa. Plàsia a Nostre Senyor Déu, ysque per senyal de utilitat, pau e tranquilitat entre los reys prínceps crestians de santa fe chatòlica e sia en senyall de major exelltesió de la santa fe chatòlica, e conserve la regió christiana en bona sanitat e los ynimichs de la santa fe chatòlica que Nostre Senyor Déu, per sa infinida clemènsia, los vulla inluminar de lum del Sperit Sant com il·luminà lo beneventurat sant Pau. Amén. 55. [S' ensorra una casa] [Joan Palerm] Nota que, a 15 de novembre 1577, caygé lo sostre de la canbra de mossèn Parot Aymerich, lo quall esfondrà la una canbra de mossèn Andreu Franco ý matà la dona Antonina Luca, muller de dit mossèn Franco. Plàsia a Nostre Senyor la age trobada en stament de gràcia ý acol·locada en la glòria selestial de Paradís.

56. [Un clergue va a la Seu de Tarragona en missió de la comunitat] [Joan Palerm] Nota que vuy, que contam a 25 de maig 1579, se partí per a Tarragona lo reverent mestre Bernat Moffre, mestre en sacra theologia, ab sindicat de tota la comunitat, per donar rahó a nostro senyor archabisbe sobre la propositió de l' il·lustre senyor governador ý magnífichs jurats sobre de venir frares a star a Nostra Senyora de Jhesús, com consta més largament en lo libre de les determinacions de la venerable comunitat. Ý axí·l fa present la comunitat en tots los percassos ý entreveniments de la venerable comunitat. Per memòria. 57. [Els pagesos de Santa Eulària fan front a un atac pirata] [Joan Palerm] Nota que vuy, que comptam a 2 de noembre 1579, vinguéran dos fragattes, la una de dotze banchs ý l' altre de deu, de Alger, ý en la nit desanbarcharen an el Figaral, en lo cortó de Santa Aulària, fins en quaranta_ý_sinch moros ab dos banderas, los qualls già un renegat lo qual se diu Michell Roys, ý per ésser tant pràtich los portà Atzeró ý axí stiguéran amagats en una cova junct les cases de Atzeró. Ý ixit lo sol, quant ya los hòmens foren e·l camp a treballar, sortiren de dita cova ý envestiren a les casses. S' enportàvan, entre dones ý miyons ý minyones, al peu de quaranta ànimas ý molta roba. Ý axí, havent sentiment Cosme Joan, fill de Cosme Joan, dels moros ý del negosi, ý vehent que s' enportàvan sa muller ý infants ý roba, comensà a cridar ý donar sobre d' ells ý envestí com un leó tan solament ab una spaça. Ý envestí en una stocada lo moro que s' enportava sa muller ý infants ý matà dit moro. Ý en açò acudiren fins en deu o dotze hòmens ý donaren sobre

los moros tant valarossament [que] los perseguiren fins prop de la mar, que y ha prop de dos leguas, ý los feren deixar tota la pressa ý pringueren un moro viu ý molts que·n mataren. Ho feren los nostres tant vallarossament, que may s' és vist tal, a bé que mataren ab una treta a un fill de Toni Marí, de Morna, ý nafraren a Vicent Torres de la Picassa. Plàsia Nostre Senyor Déu dó victòria a los cristians en exaltasió de la fe. Amén. 58. [Nova missió de la comunitat a la seu de Tarragona] [Joan Palerm] Nota que vuy, que comptam a 2 de janer 1581, se partí lo reverent mossèn Pere Puij, Faliu, per a Tarragona, lo quall và ab sindicat de la reverent comunitat per a deduir a nostre senyor il·lustríssimo los agravis se fan en la fundatió del nou monestir de Sant Domingo, ý la comunitat lo fa present en tots los amoloments de la sglésia, com és acostumat en los altres. Ý tanbé se partí enb ell mossèn Francesch Dalmau, en sa companyia contra la comunitat. Ý açò per memòria. 59. [Noves sobre l' armada turca] [Antoni Joan de Francesc] Nota que, a honze de dit, arribaren mossèn M. Orvay ý son jermà mossèn Francesch Orvay de Valènsia ab un bergantí de Mallorques ý contaren com Ochalí, capità del turch, era arribat en Alger ab 70 galeres ab deu mil hòmens. Nostre Senyor los confona si han de fer mal als cristians. Etc.

60. [Conflicte dels capellans amb la comunitat de frares] [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que contam a 13 de maig 1582, morí la filla del magnífic mossèn Romeu Nicolau, la qual se dixà que la soterrassen a Jhesús, als frares de Sant Domingo. Ý essent a la casa de Gaspar Tur, son avi, pretengueren los frares que lo clero no avia de portar lo cos a la sglésia, sinó que de allí la avían de portar al monestir. Ý, axí, estant ab esta contenda los frares ab lo clero, los frares provehiren per lo senyor governador, ý axí vingué fent la part dels dits frares. Ý axí lo clero provehí per lo reverent senyor vicari mossèn Joan Granell ý arribà en la dita casa de la defuncta ý dix an el dit governador que no s' entremetés en dit negoci. Ý lo governador perseverant en dita favor, lo dit senyor vicari li manà, en pena de excomunicació, que no s' entremetés en dit negoci. Ý lo dit senyor governador dix que se apel·lava de dita escomunicació ý llavòs lo dit senyor vicari lo publicà per escomunicat dient que no sa·n parlàs més. Ý axí féu un manament a la tia de la filla defunta, en pena de excomunió, en escrits presentat per l' ofisi en presèntia de dos testimonis, que no moguessen lo [co]s de allí fins ý a tant fos provehit altra cosa per sa reverent parròquia. Ý axí estigué lo cos fins a l' endemà que fonch diluns que contàvem a 14 del present, ý tocada missa anaren a portar lo cos en la sglésia ý a fer lo ofisi doble antich sensillo conforme la clàusula de son testament ý, fet lo offici, que fos portada al dit monestir. Ý essent al cap del caminal, lo prior frare mossèn Vilaplana féu un protest al dit senyor vicari, lo qual respost infra tres respondria donant-li còpia. Ý axí anà tota la professó en la creu migana après de aver fet lo ofisi ab la creu major, tots los reverents preveres, pabordre ý clero. Ý axí aportaren

lo cos fins a la porta primera de dit monestir ý allí digué lo clero un respons; ý, dit, aquí mateix girà la creu ab lo dit clero ý tornà-sse·n. Ý los dits frares prengueren lo dit cos ý per los treballs de anar los dits reverents a Jhesús a portar dit cos, ffonc tacsat per cada prevere per lo reverent senyor vicari, conforme la tacsa de las uncions, que són als plans a raó de sinch sous ý a les muntanyes a raó de deu sous, segons la atiguitat dels passats. Per memòria per lo asdevenidor. 61. [Conflicte dels capellans amb la família d' un difunt] [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que contam al primer de dezembre 1582, en la mort del sobradit mossèn Benet Sirvent, jurat en cap, ha sucsehit que, no obstant que ell en son testament dexàs que fos soterrat en lo vàs dels Turs, volien que·l soterrassen en lo vàs dels reverents preveres. Ý, sent-hi contrari lo clero, presentaren los jurats Andreu Jover ý Lluís Joan, de Santa Aulària, una scriptura an al reverent senyor vicari mossèn Joan Granell, lo qual féu de resposta que no li parexia ésser cosa comforme que ha hon los ecclesiàstichs se soterrassen que llachs y aguessen de entrar. Ý tenint esta opinió ý parer, anaren a demanar justícia al governador don Ernando Sanoguera, lo qual aquí mateix envià a demanar lo dit senyor vicari, lo qual no y volgué anar per cert respecte. Ý axí manà fer pujar la conpanyia a la Torreta, lo perquè jo no u sé ý, axí estant ab est combat ý alguns importunant, lo dit senyor vicari dix: "Porteu-me lo testament." Ý axí mossèn Bertomeu Tur, que en estas cosas se mostrava tenir més passió, anà a portar a mossèn M. Arabí, lo qual tenia lo testament de lo dit mossèn Sirvent, per a veure ý

entendre lo que manava. Ý axí vingué lo dit mossèn Arabí ý féu relació an el dit senyor vicari ý dix com lo dit mossèn Sirvent manava ésser soterrat en lo vàs dels Turs, entrant en la sglésia. Ý assò és lo que s' à seguit. Per memòria. Ý no·s diu tot. Ets. 62. [Un incident a la comunitat dels frares] [Onofre Samar] Nota com, als darrés desembre 1583, se n' anà a Espanya fogitiu ý sense licènsia [un] frare portuguès, frare de Sant Domingo de Jhesús ý se n' anà de nit in abscondito ab lo bergantí de mossèn Gaspar Lobet. Per memòria. Ý per star tots inquiets ý divizos ý no aver-í entre ells pau ý conformitat. A més, sia memòria com diumenje primer de noembre 1583, a 2 de dit mes de matí, molt ans de anar la proffessó dels confrares que aportaven la imaje de Nostra Senyora del Roser ab lo tabernacle, que feyen festa en Jhesús, los frares molt de matí és fama pública ý se diu manifestament per tota la terra com tots los frares amotinats, o los de més, ý en particular frare Jeroni ý frare Pere, se bosinejaren ý vingueren a mans malament ab lo prior ý sa escandalizaren molt. Ý més frare Jeroni, per on s' és fugit del monestir ý està amagat secret à més de 8 dies. Ý fan diligènsies en sercar-lo lo prior ý no·l troben per castigar-lo bé ý no parex. Déu los dó bona pau. 63. [Conflicte de la comunitat amb el governador] [Cristòfol Castelló] Nota que, a 18 de noembra de l' any 1584, se manà posar lo entradit per la captura se féu de la persona de Joan Traver, soldat natural de la ciutat de València,

lo quall Nostre Senyor Déu ó vulla remediar per sa misericòrdia. [Cristòfol Castelló] Nota que, a 28 de dezembra de l' any 1584, se alsà ý manà se alsàs lo entredit lo qual s' era posat per manament del reverent senyor mossèn Juan Granell, official ý vicari generall de la present illa de Ybiça, lo qual entredit se posà per rahó ý causa de la captura de la persona de Joan Traver, soldat en la present illa, lo qual entredit se posà quantra la persona de l' il·lustre senyor Juan de Setantí, com a guovernador de Sa Magestat, residint aquell en dita illa ý castell de Yviça, ý quantra las personas del senyor Garavato, vehidor de Sa Magestat, ý del discret mossèn Borràs, notari. En la qual sobredita jornada era ja governador lo molt noble senyor don Ernando Sanoguera, cuius uitam amplificet Deus in omni opere bono. Ítem notam en nom de Nostre Senyor com lo disapte de Nadal del sobredit any lo noble ý senyor don Ernando Sanoguera, guovernador de la present illa de Ybiça, entrà dins lo present port ab una nau ragosea juntament ab altra nau. Los noms de los capitans no·ls sé. Al qual senyor nos dexe Déu omnipotent gosar de sa companyia ý presència per a molts anys hí li deixe fer coses que ne sia servit Déu ý lo poble descansat. Quod ita facit Deus omnipotens maximusque, die et anno superius annotato. 64. [Moviments de l' armada] [Joan Palerm] Nota com, a 28 de octubre 1588, vespra de Sant Simón ý Judas, aribaren las 10 galeras [que] anaren a Mallorca ý Manorca per mandato de Sa Magestat. Ý axí l' andamà

en la nit a ragonéxar la Formentera. Ý aribà enb elles mossèn Joan Aimerich de Mallorca. Ý axí l' andamà que fonch a 29 de octubre tornaren en lo present port ý a migdia es partiren totas 22 per los alfaixs de Tortosa per enbarquar molta infantaria per a levant. Ý axí·s partiren enb ellas lo senyor ardiaca de Sant Frutuós, lo il·lustríssimo senyor Miquel Carnicer, ý lo reverent mossèn Rafell Mosser, mayordom ý procurador de l' il·lustríssimo don Joan Terrés, archabisbe de Taragona. Ý enb ells se n' anà lo reverent mossèn Jaume Solsona. Tot sia a laor de Nostre Senyor Déu. Amén. Ý per memòria. 65. [Representació d' una consueta] [Pere Puig] Nota que, en lo present any de 1588, se representà la Consueta de la Pasió de Nostre Senyor Déu Jesucrist, asent governador lo il·lustre senyor don Arnando Sanogera; vicari lo reverent senyor mossèn Josep Palau; jurats los magnífichs mossèn Miquell Villeta, mossèn Andreu Jover ý mossèn Pere Guach, de Balàfia. Ý·s trobàvan an lo present port sinch galeras ý una galiota d' Espanya que hera capità d' ellas Cristòfull de Monguiu, vischahí. Ý fonch a contento de tot lo pobla. Avia 22"> anys que no s' era resitat.

66. [Enterrament d' un soldat] [Pere Puig] Nota que, a 22 de agost 1589, haribàran 9"> galeras d' Espanya. Lo genaral hera don Lluís Anricha de Lara, hadelentado, lo quall hanaren an cos a la costa de Barbaria ý lo dia de Sant Bartomeu a vespre lo pringué una borascha que pensaren perdra hasent junt a la terra molt prop de Bisquera ý haxí tornaran al port. Ý a 27 de dit morí hun soldat de las galeras ý·ll portaren ha satorrar. So és que ditas galeras tenen hí pòrtan huna confraria del Sant Nom de Jesús. Satorrat han-lo d' esta manera: que haportàvan davant hun pendó de domàs negra ab lo davallament de la creu brodat d' or, ý huna creu hanava junt al cos, que la portava lo majoral de la confraria, ý tots los soldats ý lo generall, que·lls haconpanyàvan, portàvan hun siri blanch ý 3 frares que dèyan responsus ý no pagaren cosa ninguna de la sapultura. 67. [El governador intervé perquè es reprengui l' extracció de sal] [Pere Puig] Nota que, a 4 de agost 1591, hanaren ha dormir a la Punta ý al Mungó per traura sall ý comensaren ha trabalar. Diluns, a 5 de dit, féu tant de vent de ponent ý labaix que entrà molta aygua ý la sall hera prima ý molt tendra, que·s

treya hí se heplegava ab gran traball. Ý la gent volent-se·n hanar, fonch avisat lo il·lustre senyor governador ý hanà en lo dit stany ý féu hajuntar los prinsipalls ý cap de berracha ý·lls promaté de fer hajuda per las despesas, so és que del millarés hajudarían ab 200 sous ý ell dexaria de son salari 25 sous ý hacomodaria totas las guardas ý los jornalés ý halaugarían molt totas las despesas. Ý haxí la gent se hanimà en traballar. És tret, segons s' és arbitrat, 15_mília modins. D' esta manera, que han tret los qui àn volgut traura, cada dia anàvan a traura axí al Mungó com a la Punta. Àn tret vint dias, que·s diu y ha més de 300 modins. Nostre Senyor Déu nos done bona sanitat ý bon any de tot bé, sagons convé per lo seu sant servey. Amén. 68. [Apresament d' una barca i rescat dels captius] [Pere Puig] Nota que lo primer de satembra 1591 se pertí per ha València mossèn Guillem Planels ab huna barcha armada del cabanyal que havia portats serts hòmans de València axalats. Per mamòria. Nota que, per lo que Nostra Senyor Déu fonch servit, tingué desgràcia la demunt dita barcha ý fonch presa per dos fragatas de moros ý féran rescat a 2 de dit. Ý rescatàran mossèn Guillem Planels, mossèn Joan Tur de Gregori, mossèn Miquell Roselló de Guillem, prevere, Antoni Jover de Pere, Toni Castalló de Joan, Martí Joan ý hun fill de don Pedro, algutzir. Tots per 1.680 ducats. Ý més rescatàran lo patró de la barcha, que·s deya Jaume Simó, ý hun algutzir de València que·s deya Aguilera. Ý costàran los dos 260 ducats, so és 130 cada hun. Per mamòria. Aprés, a 3 de dit, se partí lo dit mossèn Guillem Planels ab

huna nau regoseya que anava a la platga que·s deya Brava. 69. [Un any d' escassetat] [Pere Puig] Nota com l' any present de 1591 Nostre Senyor Déu és astat servit que se hacabà la sall ý restà la illa sens tanir sal per ha poder carragar ninguna nau, ý hasò fonch per haber-sa nagat lo astany en lo agost de l' any 1590 per moltas ayguas ý per lo que el Senyor és astat servit. Ý més se ha saguit lo present any que en Sisília no y agé forment ý han fet un síndich en Malorcha perquè els sacoraguésan de alguna partida de forment. Ý més se diu que àn dit any no·s trobàvan lanas en Haliquant. De tot sia loat lo Senyor. Ý en la Barbaria hi avia gran habondànsia, que de Horà es treya molt forment ý caragàvan naus per ha lavant ý per Ayvisa, [que] s' és provehida de Orà per orde del rey nostre senyor, que donà orda que·s portàs tant forment per la gent de guerra de la present illa. Ets. 70. [Visita de l' arquebisbe de Tarragona] [Pere Puig] Nota que, a 24 de agost 1594, hés haribat en la present illa lo il·lustríssimo ý reverendíssimo senyor don Joan Terrés, harcabisba de la santa Seu de Tarragona ab 8 galeras, an al quall se féu molt gran festa ý resebiment. Ysqué tota la terra, governador, jurats al cap del pont ý isqué profasó fins a l' ospitall. Tiràran tota la artallaria ý lo dit senyor vingué a cavall fins e la porta de l' ospitall, ý alí se hapeyà ý hadorà lo lignum crucis ý muntà fins a la sglésia ý aprés lo acompanyàran fins a la posada ý confirmà en la villa molta gent ý xichs ý grans. Ý haprés hanà per las asglésias dels cortons a confirmar per tota la terra ý

digué misa lo dia de Santa Tecla, donà ordes ý ha molts donà coronas. Ý se partí de la present illa ab lo galió de Nisa ha 28 de satembra, dia de Sant Cosme ý Sant Demià. Per memòria. Aportà ab sa companyia 8 capellàs ý lo ardiacha ý hun nabot de dit senyor que·s deya lo doctor Tarés. Quant vingué, los jurats lo acompanyàvan un ha cada part de la mulla fins en l' ospitall.