Text view

Regiment de preservació de la pestilència

TitleRegiment de preservació de la pestilència
AuthorAgramont, Jacme d'
PublisherGLD-UAB
msNameH-01_Agramunt.txt
DateSegle XIVb
TypologyH-Textos científics i tècnics
DialectOc:NO - Nord Occidental
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

[REGIMENT DE PRESERVACIÓ A EPIDÍMIA O PESTILÈNCIA E MORTALDATS] [Pròleg] Epístola de maestre Jacme d'Agramont als honrats e discrets seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Leyda. Experiència mostre quascun jorn que can foch se pren en alcun alberch, que tots los vehins n'àn temor, e·ls qui pus prop li són major deven haver pahor. Per què, com aja ohit dir a persones dignes de fe que epidímia hó pestilència e mortaldats de gents regnen e han regnat en algunes partides e regions a nós vehines, si n'é dupte ni pahor, no s'és maraveylla. E ja sie açò que universalment tota mort sie molt terrible, emperò mort sobtana és molt periyllosa specialment quant a la ànima. És encara molt terrible en aytant com la acompaynnen molt terribles accidents. Hon, com jo sia natural d'aquesta ciutat e aja reebut ésser en aquella, e encara contínuament reeba e aja reebuts honors diverses e grans profits per tota la ciutat e per singulars d'aquella, volén de ma pocha sciència fer e procurar alcun profit e esquivar tot dampnatge a la ciutat damont dita e als singulars d'aquella, [per] preservar cascú e cascuna d'ésser malaut hó malauta per temps pestilencial, hé volgut trebayllar de fer lo tractat següent. Lo qual humilment e ab reverència deguda jo, maestre Jacme d'Agramont, present a vosaltres, honrats seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Leyda, axí com a aquells qui representats tota la damont dita ciutat. E plàcie a vosaltres, seynnors, de reebre-lo benignament e graciosa, no guardan la valor del present, mas guardan la volentat e la afecció mia, car diu lo savi Cató axí: Exiguum munus cum dat tibi pauper amicus, accipito placide pleneque laudare memento. E no·s maraveyll degú car en aquest tractat solament hé posat lo regiment de preservació; e de la curació de les malauties que en aytal temps s'esdevenen, no hé volguda fer menció. Car a açò no m'à mogut zel d'envega ni d'eniquitat ans verdadera amor e karitat, car lo tractat aquest és feyt principalment a profit del poble e no a instrucció dels metges, com jo sia dels menors del món e sia axí com a verme en comparació de molts altres. E de regiment de preservació pot tot hom usar ab aquest present tractat sens de metge, sens tot periyll. Mas lo regiment de curació és apropriat al metge en lo qual cascú sens de la art de medicina porie leugerament errar. Per què a esquivar aquest periyll, del regiment damontdit no hé volgut fer menció. E com lo damontdit tractat, segons que ja hé dit, sie feyt a utilitat comuna e pública, plàcie-us, seynnors, de donar-ne treslat a tot hom qui·n vuylle còpia. Encara us plàcie d'aver recomanat en vostres braces e en vostra falda l'actor d'aquell.

[Introducció] L'entrament del tractat ha ·II· capítols: Lo primer capítol és de les proprietats de l'àer temprat en ses qualitats e en sa sustància. Can l'àer en alcuna regió hó ciutat és ben temprat en sa complexió hó en ses calitats e ha clardat e nedesa e puritat en sa sustància, aytal àer ha proprietats maraveylloses, car primerament fa molt alongar la nostra vida, fa alegria e conserve sanitat, fa levar l'enteniment en tant que veu e contemple veritat en coses molt altes e molt sobtils; encara mou l'enteniment nostre a contemplar e a veure verdaderament alcunes coses esdevenidores; ha encara tyria qualitat, ço és a dir, proprietat de triaga contra tot verí e contra tota bèstia verinosa, per què és cosa certa que en alcunes iylles de Ybèrnia no pot viure neguna bèstia verinosa ni·ls hòmens aquí habitants no poden morir per verí ni per tóxech. Encara és provada cosa e certa que·ls còssors qui estan a l'àer e no són soterrats que per nuylls temps se podrixen ni·s corrompen, per què apar manifestament que en aytal regió l'àer ha maraveyllosa tirya calitat, ço és a dir, proprietat de triaga. Lo segon capítol: De les maneres en les quals pot haver mudament e alteració hó destemprament en l'àer. Mas en l'àer pot venir mudament en dues maneres, ço és a saber, en ses qualitats, lo qual mudament és dit alteració. Encara pot haver mudament en sa substància, lo qual mudament és dit putrefacció. E a quascú d'aquests mudaments s'ensegueix proprietat certa e diversa en l'àer, car veem maniffestament que a diversitat de complecxions s'enseguexen diverses proprietats. E axí meseix a diverses putreffacions s'enseguexen diverses proprietats. E que a diversitat de complecxió s'enseguesque diversitat de proprietat, podem-ho provar car veem que hòmens de diverses complexions han diverses condicions e diverses proprietats e maneres. Per què los uns s'alegren d'ohir cants e esturments axí com aquells que han lur complexió ben proporcionada. À-n'í d'altres a qui és gran pena ohir e escoltar aquells, axí com aquells qui han lur complecxió corrompuda e disproporcionada, per què veem que·ls qui són malauts a qui, en sanitat, ere gran plaser ohir melodies de cants e d'esturments, desplau e agreuge molt ohir aquells. Encara veem que·ls uns s'adeliten en mengar hó beure coses dolces axí com fleumàtichs; los altres s'alegren en mengar e beure coses agres axí com colèrichs. Encara los uns veem estar tot dia alegres e rients axí com sanguinis; e altres estan contínuament trists axí que nuylls temps no rien de cor, e aquests són malencòlichs; encara los uns són ardits e barayllosos axí com colèrichs; los altres són temerosos e suaus axí com fleumàtichs e malencòlichs. Encara·s pot açò eleix provar car veem que medicines de diverses complecxions han diverses proprietats e vertuts car altra proprietat vertut ha leytuga e altra proprietat ha lo pebre, e axí de les altres.

Mas que a diversitat de putrefaccions s'enseguesquen proprietats diverses, podem-ho provar car per putrefacció de fleuma fora les venes se fa una febre que ha nom cotidiana, que ha proprietat de fer accessió quascun jorn; e per putrefacció de còlera, se fa altra febre que ha nom terçana, la qual ha proprietat de fer accessió ·I· dia part altre. E per putrefacció de malencolia se fa quartana que ha proprietat de fer accessió de quatre en quatre jorns. E dich bé "fora les venens" car quascuna de les humors dessusdites can se podrix dins les venes fa e engendre febre contínua. Encara·s pot açò meseix provar en altra manera car per putrefacció de la terra s'engendre una manera de coses animades quascú de diversa manera e de diversa proprietat axí com serps e luerts, rates e sangartaylles. E per putrefacció de l'aer s'engenren moscarts e mosques e langosts, quascú de diverses maneres e de diverses proprietats. E per putrefacció de la aygua s'engenren granotes e serps e anguiles. Mas en l'elament del foch no·s pot fer ni engenrar neguna putrefacció per la calor e la sequedat que ha car tota cosa que·s podrix ha a aver alguna humiditat. Contraste-hi encara la sua gran simplicitat e puretat, car acostament ha sens tot migà ab lo primer cel qui és dit la espera de la luna. Emperò no entench que degun element servant sa simplicitat se pusque podrir; ans la terra hó la aygua hó l'àer qui·s podrix és un cors compost de quatre elements en lo qual seynnorege ·I· d'aquells. Vist e declarat com a diversitat de complecxió e de putrefacció en l'àer s'ensegueix diversitat de proprietats, és a saber, primerament que lo mudament de l'àer en ses qualitats pot ésser en dues maneres: ha-n'í ·I· qui és dit natural, altre qui és dit contra natura. Mudament natural és dit aquell que·s fa per luynnament hó per acostament del sol a nós quascun an, car veem en l'àer gran fredor en lo temps d'ivern, can lo sol és en lo signe d'Aquari. E veem axí meseix gran calor en l'àer en lo temps d'estiu can lo sol és en lo signe del Lehó. E veem que en la primavera can lo sol és en lo signe d'Àries hó en lo signe del Taur, que l'àer és temprat en calor e en fredor. Mas mudament contra natura se fa en dues maneres: en una manera que en l'estiu face grans frets hó en l'ivern gran calor e aytal mudament és de gran dampnatge a les gents e a tota altra cosa vivent. Encara·s pot fer aquest mudament contra natura en altra manera, ço és a saber: que en les terres temprades e bé habitables l'estiu sie tan rabiós e tan calt, que per la sua gran calor corrompa e tolga la generació de les erbes e dels arbres e de les fruytes e dels blats; hó que l'ivern sie tant fret que per la sua gran fredor mortiffich la calor natural dels hòmens e de les bèsties e mortiffich los arbres e altres coses vivents; hó axí meseix que la primavera, que deu ésser naturalment temprada, age la calor hó la fredor damontdita. E pus havem parlat del mudament de l'àer en ses qualitats, parlem del mudament en sa substància lo qual se pot fer axí enleix en dues maneres, car la sua putrefacció a vegades se termene a engenrament d'alguna cosa que ha vida, per què veem en l'estiu a les vegades caure de l'àer, ab la pluga, granotes e calàpets e altres coses que han vida. E a vegades la sua putrefacció no s'atermene e engenrament d'alguna cosa vivent.

E si hom me demane qual d'aquests mudaments és pigor, dich que·l segon, car signifique gran repugnància e disproporció en l'àer, per la qual no pot reebre espirit de vida, per què, en aytant, aytal àer ha a ésser pus contrari a la nostra vida. E per aquesta rahó en lo nostre cors qui és dit menor món de fleuma podrit se fan cuchs e vèrmens qui han spirit de vida e de còlera podrida hó de malencolia podrida no se·n poden engenrar per gran enemiztat e orribilitat que han ab la nostra natura, per què no poden reebre negun spirit de vida. Donchs, si en l'àer per tants e tan diverses mudaments, axí en ses qualitats com en sa substància, se poden seguir diverses proprietats e a diverses proprietats s'enseguexen diverses obres, no·s deu negun hom maraveyllar si l'àer a vegades és rahó que les gents muyren sobtanament, hó que diverses febres pestilencials regnen, hó exidures, hó apostemacions se facen sots la exella hó en l'angonal hó en altres lochs, hó que regne pigota hó cuchs hó altres males malauties fort periylloses e mortals. E aytal temps pot ésser dit temps de epidímia hó de pestilència. [I] Segueix-se lo tractat lo qual comprèn ·VI· articles, en lo primer dels quals se declare què vol dir pestilència e ha ·II· capítols. Lo primer és de la diffinició de pestilència. Dich que pestilència és mudament contra natura de l'àer en ses qualitats hó en sa substància, per lo qual en les coses vivents vénen corrupcions e morts soptanes e malauties diverses en alcunes determenades regions, oltra cós acostumat en aquelles. Dich primerament "que pestilència és mudament". Car mudament és cosa general a alteració de qualitats e a putrefacció de substància. Dich, aprés, "de l'àer", car mudament de qualitats ni de substància en la terra ni en la aygua no és pestilència de la qual ací parlam, sinó en quant a aquell s'ensegueix mudament en l'àer. E dich bé de la qual ací parlam car pestilència quant a peixs se pot fer per mudament de la aygua en ses qualitats hó en sa substància; per què veem moltes de vegades mortaldat de peixs, e gens per açò no és mortaldat d'òmens ni d'ocells ni d'altres bèsties. Mas la pestilència de la qual ací parlam és comuna a totes bèsties e a tota cosa vivent, per què veem en aytal temps que serpents e altres reptílies fugen de les cavernes e ixen forçadament deffora, e·ls ocells lexen sos nius e fugen segons que diré daval en lo terç article, dels seynnals. Veem encara que·ls blats e altra fruyta que·s leven en terra hon aytal pestilència és hó ha regnat que porte ab sí gran infecció en tant que és axí com a verí a tots cells que·n mengen. Per què en los lochs que són prop de mar hon les gents han a viure de blat portat de luynn, deven fer son poder de saber ab veritat de qual regió és lo blat aquí portat. E axí meseix se deven certifficar de la especieria aquí aportada, si per aventura saben que aytal pestilència age regnat en les partides d'on ha acustumat de venir la especieria, car més valrie mengar salsa de bon ayll que salsa

de girofle hó de canella e de nou muscada que fossen corromputs e enverinats. Dich, après, "contra natura", car mudament de l'àer lo qual és natural axí com d'ivern a estiu, del qual damont havem ja feyta menció, no és pestilència. Dich, après, "en les coses vivents", hon és a saber que en les coses que són sotsmeses a córs de natura són atrobats tres graus de vida. En lo primer grau són les coses qui prenen nodriment e creximent les quals no han rahó ni sentiment, axí com erbes e tota manera de plantes. En lo segon grau són les coses que prenen nodriment e creximent e part açò han sentiment axí com peixs e ocells, e altres bèsties. En lo terç grau és solament lo hom qui pren nodriment e creximent e ha sentiment e part açò ha rahó e enteniment. E en tots aquests graus de vivents pot caure pestilència segons que ja havem dit dessús. Dich, après, "en ses qualitats hó en sa substància", car a aquests dos mudaments és sotsmesa la natura de l'àer segons que havem ja declarat dessús. Dich, encara, "vénen corrupcions" contra lo primer e·l segon grau dels vivents, ço és a saber erbes, blats, arbres, fruyta e bèsties, car segons que solien aver proprietat d'aprofitar al nostre cors ara han proprietat d'enverinar e de matar. Dich, encara, "e morts sobtanes", car huy hauràs vist algun ton amich sans e alegre e demà ohiràs dir que és mort, per què en aytal temps deu tot feel crestià estar apareyllat de retre bon comte e leal a son seynnor can a ell plaurà d'apellar-lo e de demanar de comte. Dich, après, "e malauties diverses", car los uns moren de febre, la qual defora no·s par ni·s demostre e dintre creme e art lo cor; los atres moren per apostemació que·s fa en la exella hó en l'angonal hó en lo cor e·ls infants moren per pigota hó per sarampió e alcuns moren per cuchs; altres perden la memòria, perquè recite Galiè que ells veé una pestilència en una regió en la qual los malauts perdien la memòria axí que·ls propis noms no·ls membraven. Dich, après, "en algunes determenades regions", car tota pestilència comence en alguna regió. Mas, a vegades, se mude en altra per una de tres rahons. La primera per vicinitat car ·I· àer corromput, leugerament corromp altre àer a ell acostat e açò veem manifestament per experiència en exemple semblant, car una malgrana hó poma podrida ne fa podrir altra a ella acostada. Veem encara que si una malgrana hó poma se podrix en una part, que a poch de temps s'estén la putrefacció a tota la malgrana hó a tota la poma. La segona rahó és portament de forment hó de viandes d'aquella regió pestilencial en altra, car en aquells qui·n mengaran s'engenraran malauties semblants e pegar s'àn d'uns a altres. La terça rahó és vent que porte e mude l'àer corromput e pestilencial d'una regió en altra, segons que dire daval en lo segon article. Dich, encara, "oltra córs acostumat en aquelles", car quascuna regió ha acostumades certes malauties, axí com regne de València, àntrachs que vol dir mala buaynna hó buba

negra, segons vulgar de Cathaluynna. E en Savartés s'engenre molt una malauatia que és apellada bocium , ço és a dir, gotirlons. E en Lombardia les dones algunes vegades en loch d'infant han ·I· bufó. En Cathaluynna regnen molt febres. En Alamaynna apenes saben què·s vol dir febre, mas regnen-hi molt apostemacions. En Ffrança naxen moltes fembres ranques hó çancaylloses. Mas en temps de pestilència se fan malauties en la regió hon és la pestilència molt estraynnes les quals no ý foren hanc vistes; han encara fort estraynn córs, car ab los seynnals que en altre temps tot metge los pronosticarie e·ls tendrie per guarits, ells se moren. Lo segon capítol és de la enterpretació de pestilència. E pus avem posada e declarada la diffinició de pestilència, rahó és que posem la enterpretació del seu nom. Hon dich que pestilència, segons verdadera enterpretació, vol dir aytant com temps de tempesta que ve de clardat, ço és a saber, de les esteles. Per la primera síl·laba sua, que és "pes", entench "tempesta". E per la segona síl·laba sua, que és "te", entench "temps". E per la terça síl·laba sua, que és "lència", entench "clardat" car "lencos" en grech vol aytant dir com "clardat" hó "lum" en latí. [II] En lo segon article se declare en qual manera se fa hó s'engenre, ni per quals rahons, la pestilència damontdita. E aquest article à dues partides principals: la primera és de les coses que engenren hó fan en l'àer pestilència universal a tota una regió hó a moltes; e ha dos capítols: lo primer és de les coses que fan en l'àer pestilència universal en ses qualitats. Quant al segon article principal dich que l'estiu és de calor rabiosa hó l'ivern de fredor molt excel·lent e mortal per obra de Déu e per mèrits nostres. De la qual cosa havem exemple en la veylla litx (Exodi, ·X_o· capitulo) , de farahó lo qual maltractave lo poble d'Israel, per què Déus entre les altres plagues e malediccions que li tramès, sí fo vent cremant e langosts. E no dupte negú que no li pogués aver tramès vent sobiranament fret e mortifficant. Altra rahó per què l'estiu és de calor rabiosa e l'ivern és de fredor mortal és aquesta, ço és a saber, can en l'estiu s'ajusten moltes planetes caldes ab lo sol e ab la canícula, car per aytal conjuncció la vertut del sol se duble e·s fortiffique. E l'ivern, per lo contrari, és de fredor excel·lent can en l'ivern s'ajusten moltes planetes fredes ab lo sol, car lo sol en lo seu luynnament avie fort poch poder d'escalfar e ara per aytal conjuncció la sua vertut d'escalfar s'és fort mirvada e la vertut de reffredar de les planetes s'és fortiffiquada. Mas, a vegades, s'esdevé de tot lo contrari, car l'estiu és fort fret e l'ivern és fort calt e és la rahó aquesta, car can ab lo sol s'ajusten moltes planetes fredes, en l'estiu la sua vertut d'escalfar fortment se mirve. E can en l'ivern, s'ajusten moltes planetes caldes ab lo sol, la sua vertut d'escalfar

s'esforce per què, estan aytals conjunccions, és l'àer en estiu fret e en yvern calt. Mas no és ma entenció a dir que l'àer en yvern sie calt de semblant calor com en estiu, ni en estiu sie fret de semblant fredor com és en yvern, ans entench que sie cosa inpossible per córs de natura, per què pròpiament parlan diria que l'àer en aytal yvern age fredor fort remissa e fort falca, e l'estiu axí meseix calor fort remissa e fort flaca. Altra rahó, encara, pot ésser de les impressions damontdites, ço és a saber, flat de diverses vents per córs de natura feyts e engenrats, car a vegades regne en l'estiu molt vent austral hó de migjorn, lo qual vulgarment és dit marí, e ladonchs fa grans calors en l'estiu. E can regne molt vent septentrional hó de trasmontana, és tot lo contrari. E can en l'ivern regne molt vent septentrional hó de trasmontana, aytal ivern és de grans fredors. E can hi regne molt vent austral hó de migjorn, és tot lo contrari. Emperò esdevé·s, a vegades, que·l vent de migjorn, ans que sie en aquestes regions, passe per deserts hó per boscatges grans hon s'és pres foch per qualsevuylle rahó, sí que s'esdevé a vegades que·s cremen ·IIII··V· jornades de terra, lo qual vent ve a les nostres regions fortment calt he cremant. E ladonchs, l'àer nostre és molt calt oltra tota natura. Esdevé·s, encara, que·l vent de trasmontana, ans que sie en aquestes regions passe per ports hó per montaynnes que són carregades de neu, lo qual vent ve a les nostres regions fortment fret e segant e ladonchs l'àer nostre és molt fret oltra tota natura. Lo segon capítol és de les coses que fan pestilència universal en l'àer quant a sa substància. Mas la pestilència de l'àer que és mudament contra natura hó putreffacció en sa substància, pot venir axí meseix per moltes de rahons. Car a vegades ve per obra de Déu, procuran-ho nostres pecats; car lig-se en la Sancta Scriptura del Veyll Testament ( Deuteronomii, ·XXVIII_o· capitulo) , que Déus totpoderós permetie molt grans e molts maraveylloses benediccions al seu poble si observave e guardave los seus manaments. E axí eleix li menaçave e li prometie moltes sobiranes malediccions en cas que no observàs les cerimònies e·ls manaments seus, ubi sic dicitur: "Quod si audire nolueris vocem domini Dei tui, ut custodias et facias omnia mandata eius et cerimonias quas ego precipio tibi hodie, venient super te universe maledicciones iste et aprehendent te: Maledictus eris in civitate, maledictus in agro, maledictum orreum tuum et maledicte reliquie tue, maledictus fructus uteri tui et fructus terre tue, armenta boum tuorum et greges ovium tuarum", etcetera. E segueix-se més, faén a nostre propòsit: "Pecutiat te dominus egestate, febre et frigore, ardore et estu et aere corrupte ac rubigine et persequatur donec pereas". Encara·s segueix més en aquell meseix capítol, a major confermació de nostre propòsit axí: "Percutiat te dominus ulcere Egipti et partem corporis per quam stercora egeruntur

scabie quoque et purrigine ita ut curari nequeas. Percutiat te dominus amencia et cecitate ac furore mentis et palpes in meridie sicut palpare solet cecus in tenebris et non dirigas vias tuas" et cetera. Encara·s lig en lo Veyll Testament en lo Segon libre dels Reys, ·XXIII· capitulo , que per pecat de vanaglòria e d'erguyll, Déus ocehie gran moltitut de gents per pestilència, car David féu comtar tot lo seu poble e trobà que d'Israel avie ·DCCC· mília hòmens d'armes e de Judà ·L· mília, de la cual cosa ell se glorià, per què Déus li tramès pestilència e li matà del seu poble ·LXX· mília hòmens e li n'aguere morts molt més fins que David se penedí tantost e rogonegué son pecat. E a provar açò, ço és a saber, que Déus per los nostres mèrits trameté pestilència e mortaldats e altres persecucions sobre nós, les provacions damont dites hi cumplen de present, ja sie ço que en la Sancta Scriptura n'age molts d'altres exemples axí com de les plagues de Ffarahó ( Exodi ·VII_o· et ·VIII_o·, ·IX_o·, ·X_o· et ·XI_o· capitulis). E axí com de la mortaldat del poble d'Israel la qual Déus los donà per lo murmurament que feeren contra Déus e contra Moysèn e Aaron (Numeri ·XIIII· capitulo) e axí semblantment de les altres. Per altra rahó pot venir mortaldat e pestilència en les gents, ço és a saber, per malvats hòmens fiylls del diable qui ab metzines e verins diverses corrompen les viandes ab molt fals engiynn e malvada maestria, ja sie ço que pròpriament parlan, aytal mortalitat de gents no és pestilència de la qual ací parlam, mas hé·n volguda fer menció per ço car ara tenim temps en lo qual s'a[n] seguides moltes morts en alcunes regions prop d'ací axí com en Cobliure, en Carcassès, en Narbonès e en la baronia de Montpesler e a Avinyó e en tota Proença. Altra rahó per què pot venir la pestilència de qui parlam en aquest capítol és conjuncció de planetes hó esguardament d'aquelles. E per amor d'açò diu Albert en lo libre de proprietat dels elaments que can Saturn e Júpiter fan conjuncció en ·I· meseix signe e en ·I· meseix grau ve mortaldat e despoblament e buydament de regnes. E és molt gran maraveylla que aytal conjunció age a fer aytal influència car certa cosa és que Júpiter ha contràries qualitats a Saturn, per què deurie corregir la sua malícia; per què, sostenin Albert cové a dir que aquesta influència vingué per proprietat amagada, la qual no ha nom propri axí com la proprietat per la qual reubarp purgue còlera e turbit, fleuma; ni la proprietat per què aymant tire ferre no ha nom propri. E és certa cosa que tota influència d'esteles que ve per vertut specíffica és pus forts que neguna altra. E semblant pestilència e per semblant rahó pot venir en l'aygua e lavors és gran mortaldat de peixs. E a vegades pot venir aquesta mesexa pestilència per flat de vents en una manera, car vents calts e humits crexen e fan gran humiditat en l'àer. E humiditat és mare de putrefacció. Encara més en altra manera se pot fer, car a vegades per

bataylla hó en gran setge moren gran multitut de gents e de cavalls, los quals no·s sotarren, per què·s segueix de la putrefacció dels cosses morts gran infecció e corrompiment en l'àer. Encara dels cosses podrits s'engenren mosques e tavans molt verinoses, la qual cosa fo de feyt en Cathaluynna can lo rey de Ffrança e ses gents tenien assetjada la ciutat de Girona, ja sie ço que sie fama comuna que per miracle aquelles mosques s'engenraren, a la qual cosa no contrast. Car ço que natura obre hó fa, tot ho fa en vertut de Deú, donchs Déus en vertut pròpria ho póch fer e ho dech fer esguardan la injustícia e la iniquitat d'aquells, e·ls greus pecats e eretgies que fahien, la qual cosa serie longa de contar. Emperò esdevé-se a vegades que sobrevé alcun vent e regne per alcuns dies e porte tota aquella pestilència e putrefacció en altra regió. E en la primera porte d'altra regió àer pur e net. Per què recite Galiè que per los cosses morts en Ethiopia vénch pestilència e mortaldat en Grècia. Per què en temps que ha pestilència en Cicília hó en Cerdeynna, lo vent de migjorn és molt periyllós a Cathaluynna. E·l vent septentrional hó de trasmontana és molt bo e molt profitós. E, per contrari, si la pestilència ere en Guascuynna hó en Tolsà hó en Ffrança lo vent de trasmontana serie a nós molt de gran dampnatge; e·l vent de migjor nós serie fort profitós. Encara pot venir aquesta mesexa pestilència de la part de la terra, car dintre, en la terra, se fan moltes evaporacions d'umiditats per la qual cosa naxen e ixen grans fonts e rius d'alts putxs e d'altes montaynnes. Encara·s fa dintre la terra exalacions de fums per los quals se fa a vegades terratrèmol, les quals vapors e fumositats mescaldes ab l'àer han a corrompre e a espessir e a gitar de sa natura la sua substància. E si hom me demane per què en Leyda s'engenre la broma en yvern, dich que per aquesta rahó, car tots los lochs entorn de Leyda a totes parts són en gran humiditat axí que tota la terra hó gran partida se pot regar. E la calor que és dins la terra és major l'ivern que l'estiu Per què les fonts naturals són caldes d'ivern e molt fredes d'estiu; donchs la calor gran que és dins la terra fa bugar e evaporar la terra que és fort humida, e aquella vapor espeseix l'àer. E semblant obra d'aquesta fa lo foch qui està davall la olla qui és plena d'aygua. E si hom me demane encara si aquella broma fa pestilència ni males impressions notablement en les gents ni en les altres coses axí com blats hó fruyta, dich que no. E la rahó és aquesta, car la broma comunament no s'í fa sinó en yvern e en yvern l'àer és fret, per què aytal broma no fa putrefacció en l'àer, car a putrefacció se requiren dues coses, ço és a saber, calor e humiditat. Mas dich que si en estiu s'í fahie aytal broma que farie pestilència e malauties en les gents e corromprie los arbres, e la fruyta, segons vulgar cathalà, serie entechada. E açò és cosa provada per esperiència. Emperò aytal broma segons veritat fa estar trists aquells qui no la han usada, car los spirits del nostre cors són clars e luminosos e resplandents, per què la ànima que és fundada e assetjada en los spirits s'alegre en lum e clardat e està trista en tenebres. E si hom encara me demane si·ls spirits del nostre cors són luminosos e resplandents, per què no·ls pot veure uyll corporal, dich que a açò contraste lur raritat e subtilitat de substància, car certa cosa és que sobre l'àer e davall lo cel de la luna és la espera del foch. E de natura de foch és que sie clar e luminós. Emperò la

sua luminositat los nostres uylls corporals no poden veure per la raritat e subtilitat de substància d'aquell tot axí meseix és en nostre propòsit. E per aquesta mesexa rahó, los nostres huylls corporals poden veure les esteles e no poden veure la substància del cel, ja sie ço que·l cel e les esteles sien d'una mesexa natura. Mas, emperò, les esteles són de substància pus compacta e·l cel de substància molt rara e molt soptil per què la ·I· pot termenar la nostra vista e l'altre, no. Altra rahó per què pot venir aquesta mesexa pestilència és de part de la aygua, car can en l'aigua ha putrefacció per les rahons dessusdites e per la calor del sol se leven de la aygua moltes vapors, les quals són molt pus malicioses e dampnoses que la aygua en tota sa substància en aytant com són pus sobtils e pus penetrants, les quals vapors se mesclen ab l'àer e corrompen-lo e·l podrixen en sa substància. E per totes aquestes rahons damontdites pot venir pestilència en l'àer e mortalitat de gents universal a tota una regió hó a moltes. La segona partida principal d'aquest article és de les coses que fan hó engenren pestilència particular e ha ·III· capítols. Lo primer és de les coses que fan pestilència particular e apropriada a una ciutat solament. Pestilència particular a una ciutat pot venir primerament per ço car ha entorn si e de prop molts estaynns e molts braçals hó cèquies plenes d'aygua no movible, axí com Tortosa e Oristaynn. Altra rahó és per ço car està cuberta a part d'Orient, axí com Tortosa, car lo sol ha gran efficàcia de purifficar l'àer. E, per lo contrari, quant és per aquesta rahó Leyda deu ésser preservada de pestilència. E si hom me demane per què Leyda és ciutat diffamada de moltes malauties, specialment en temps d'estiu, com sie alta e ben eventable specialment de vents orientals, com sie descuberta a sol ixent, dich que açò és no per mal àer, mas per mal regiment de la fruyta e de les viandes per la habundància d'aquelles. E pos una regla general aytal que tot loch hon ha carestia de viandes e de fruyta és pus sans en estiu que tot altre hon és lo contrari, car molt usar fruyta e entendre e encarcerar moltitut e diversitat de viandes és una rahó molts forts d'engenrar malauties e de no venir a veyllesa. Altra rahó per què ve pestilència particular asseynnaladament en una ciutat és per ço car està en loch pregon e ha montaynnes altes a totes parts, e·ls vulgars dien a aytal ciutat, ciutat hó loch offegat e aytal és la Seu d'Urgell, car aytal loch no·s pot bé eventar e eventament és una cosa que tot a l'àer putrefacció, per què los vulgars posen los draps a eventar e a orejar per ço que no·s podrisquen ni·s tiynnen. Altra rahó hi ha, ço és a saber, multitut d'arbres tot entorn d'aquella, specialment que sien alts, axí com àlbers, car contrasten a la eventació de l'àer de la ciutat, specialment noguers que han proprietat special de corrompre l'àer e semblant proprietat ha la figuera, per què los vulgars dien, e és veritat, que dormir a ombra de noguer hó de figuera

és cosa greu e dampnosa. E emperamor d'açò la ciutat de Leyda és estada pus sana d'estiu depús que·n talaren los àlbers de Fontanet. Altra rahó hi pot aver, sutzea de ciutat, per què a esquivar pestilència en alcuna ciutat se deu fort esquivar que budells ni ventres de bèsties ni bèsties mortes no sien gitats prop de la ciutat ni femers deven ésser posats costa la ciutat. Ni deu ésser sostengut que dintre la ciutat, en carrera publica, de nit ni de dia, sie feyta ni gitada neguna legea, ni dintre ciutat no deven ésser posats cuyrs e remuyllar ni·s deven matar bous ni altres bèsties, car de totes aquestes coses ve gran infecció en l'àer. E aquesta rahó ha loch en París e a Aviynnó e en Leyda. Altra rahó pot ésser viandes corrompudes engenrades en regió pestilencial aportades a aquell loch hó ciutat, especialment forment e vi en aytant com són viandes que·s prenen en major quantitat que degunes altres. Altra rahó és participació ab malalt de malaltia pestilencial, car d'ú se pega en altre axí com a foch salvatge e d'aquell en altre. E axí s'estén als altres si Déus misericordiós no ý tramet la sua sancta gràcia. E si algú me demane quals són les malalties que·s peguen d'ú en altre, dich que aquelles són axí com lebrositat hó meseleria e roynna e tisiguea e lagaynna, febre pestilencial, pigota e sarampió e tiynna. E universalment tota malaltia que·s fa per pestilència de l'àer. Mas Aristòtil en lo setèn libre qui és dit De probleumatibus fa una qüestió aytal: perquè axí com lo malalt fa alteració en lo sans mudan-lo de sanitat a malaltia, per què lo sans no fa alteració en lo malalt mudan-lo de malaltia en sanitat? A la qual qüestió hó demanda respon ell mateix que la rahó és aquesta: car malaltia és mudament e sanitat és reposament. Per què aquesta, ço és a saber, sanitat, no mou, e l'altra, ço és a saber, malaltia, mou. E ja sie ço que la resposta sie verdadera emperò no serie clara d'entendre a tuyt, per què dich que sanitat és temprament e malaltia és destremprament e la cosa destemprada és en pus alt grau de qualitat que la temprada per què fa pus fort acció e pus fort mudament. Emperò que una malaltia se pech a altre requir-s'í principalment disposició en lo cors d'aquell a qui·s pegue. Car obra e impressió tots temps se fa en matèria dispòsita, per què diu hom vulgarment que mal acostar fa lo foch a la estopa. E si hom encara me demane qui són aquells qui són dispòsits e apareyllats a malalties pestilencials, dich que aquells principalment que han lo cors plen d'umors especialment si són humors corrompudes e podrides e aquells axí meseix que seran gloriejats dintre l'an en molt menjar e en molt beure. E aquells qui molt usen de participar carnalment ab fembra. E aquells qui han les porositats del cors amples hó artifficialment axí com per molt usar baynns hó naturalment axí com aquells qui leugerament senten calor hó fredor. E qui per pocha rahó suen. E qui són pelosos per lo cors, car moltitut de pèls demostre raritat e amplesa de les porositats del cors. Lo segon capítol és de les coses que fan pestilència particular e apropriada a un carrer. Pestilència particular a un carrer se pot fer per la primera rahó dita dessús parlan de la pestilència apropriada a una

ciutat, la qual rahó ha loch en lo Cap del Pont de Leyda, lo qual seynnaladament és carrer pus mal sans que quants n'à en Leyda. Encara la segona rahó ha loch en lo monestir dels frares menors e dels prehicadors de Leyda. La quarta rahó ha loch al Cap del Pont. La cinquena ha loch quant a la Triperia de Leyda e quant al Cap Pont. E dón-me gran maraveylla com en tan asseynnalat e tan notable loch de la ciutat se sosté tan notable infecció. Encara hi pot aver altra rahó, en especial si per aventura lo carrer és prop plaça hon se ven ortaliça, especialment cols, car olor de fuylles de cols prodrides ha proprietat de corrompre l'àer. Lo terç capítol és de les coses que fan pestilència particular e apropriada solament a ·I· alberch. La rahó per què pestilència particular ve solament a ·I· alberch pot ésser sutzea d'alberch en totes les maneres dessús dites hó per altra rahó axí com si l'alberch ere en loch offegat e mal eventable hó en loch reumàtich. Encara per altra rahó, ço és a saber, si los de l'alberch avien menjat blat o begut vi qui fossen corromputs, car ja és estat trobat que per aquesta rahó morien tots quants estaven en ·I· alberch. Per què dó regla general que tot hom se deu guardar de beure vi engessat, car ha a cremar la sanch e·l fetge e secar los pits e fa venir dissinteria. Encara deu hom ab diligència esquivar de femar viynnes, car lo vi d'aytals viynnes és fort putrefactible, lo qual engenre febres diverses e apostemes. Encara ebete e engroseix los espirits e no conforte les vertuts. Mas no és axí del malgraner, car femar-lo especialment ab femta de porch e regar-lo covinentment ab aygua freda fa miyllorar tot son fruyt. Encara hi ha altra rahó, ço és a saber, participació ab alcun malalt qui ha malaltia pestilencial, car ja avem vist e ohit per persones dignes de fe que morie lo malalt e morien los servidors de semblant malaltia, hoc encara lo metge e·l confessor. Per què·s guart tot metge que no age desig de temps de pestilència per cupiditat de peccúnia, car si ho fa desige la sua mort mesexa hó d'alcun seu amich, per lo qual a reembre, si no és fiyll d'avarícia e de tenacitat, volrie aver donat tot lo tresor del món. [III] En lo terç article se declaren los seynals de la pestilència damont dita que és mudament de l'àer en sa substància, lo qual ha ·II· capítols. Lo primer és dels seynals que signiffiquen pestilència esdevenidora. Los seynnals de la pestilència que és mudament de l'àer en ses qualitats no·ls vuyll posar, car són clars e maniffests a tots aquells qui saben posar differència entre calt e fret, per què entench a dir solament los seynnals de la pestilència que és mudament e corrupció de l'àer en sa substància. Hon és a saber que alcuns seynnals signiffiquen pestilència esdevenidora. E ha-n'í d'altres que signiffiquen pestilència ja present. Los seynnals que signiffiquen pestilència esdevenidora són aquests, ço és a saber, inflamacions que·s fan en l'àer. E d'aquestes ha-n'í d'alcunes

que estan en un loch segons jutgament de nostres huylls, axí com estela comada. E dich bé segons jutgament de nostres huylls, car, segons veritat, la estela comanada no està continuadament en ·I· loch, ans segueix continuadament lo moviment de alcuna planeta hó de planetes en vertut de les quals és estada engenrada. Mas ha-n'í d'altres inflamacions que són movibles e d'aquestes alcunes n'í ha que apparen de gran quantitat les quals són apellades drach. E aquesta fo vista en Leyda per moltes persones dignes de fe en l'an de ·MCCCXLV·, lo derrer dia de febrer prop d'alba, la amplea de la qual ere major que una gran asta de lança e la longuea, segons estimació verdadera, ere de més de ·XX· astres de lança. E avie major resplandor que degun lamp. Axí que a tots aquells qui la veeren féu molt gran pahor. Ha-n'í d'altres qui aparen solament a quantitat d'una grossa biga. Ha-n'í d'altres que aparen a manera d'una asta de lança. Ha-n'í de tals que han discontinuació, axí com s'enflame una partida aprés altra, la qual inflamació és apellada cabra saltant hó estels bolants. De les quals inflamacions damont dites a vegades n'í ha que fan lur moviment devers la terra. E ha-n'í de tals que fan lur moviment a ensús devers l'elament del foch. E si hom me demane per què les inflamacions damont dites fan lur moviment devers la terra com sien de natura de foch e·l moviment de foch de sa natura sie pujar a ensús devers lo cel, dich que aytals inflamacions no fan aytal moviment per lo foch, ans seguexen la matèria hon aytal inflamació s'és engenrada, car si hom estava en ·I· loch alt e metie foch a estopa e lexave caure la estopa, certa cosa és que la estopa creman anarie a terra. Tot axí meseix en nostre propòsit. E si hom me demane per què alcunes de les inflamacions dessús dites són de gran quantitat e altres de pocha, dich que açò·s fa segons la multitut de les exelacions que pugen de la terra en la regió de l'àer per la vertut del sol e per vertut de conjunccions d'alcunes planetes. Hon dich que a vegades s'esdevé e·s pot esdevenir que alcuna molt gran inflamació de les damont dites cau sobre alcuna ciutat hó en alcun boscatge e creme una gran partida de la terra, per lo qual cremament moltes males vapors e fumositats se mesclen en l'àer e·l corrompen e·l giten de sa natura e l'enverinen. Lo qual cas és esdevengut de feyt en aquest an present en la Turquia. Emperò, no contrast que Déus tot poderós per la malvestat de les gents d'aquella no pogués aver tramès foch del cel hó creat de nou en la terra qui cremàs e dissipàs tota aquella gent, axí com dissipà aquelles dues ciutats per peccat contra natura de carnalitat, ço és a saber, Sodoma e Gomorra, segons que·s litx en la Sancta Scriptura ( Genesis, ·XIX_o· capitulo) ; per què tot feel crestià deu pendre castigament e correcció del cas damont dit, axí com fa lo petit infant can veu ferir e disciplinar son compaynnó. Donchs apar que aytal seynnal de pestilència no és solament seynnal, ans engenre e fa pestilència. Mas car tota cosa que al nostre enteniment represente ço que ha a venir pot ésser dit seynnal. Emperamor d'açò, generalment parlan, totes les coses que fan hó engenren pestilència en l'àer hó en les gents

poden ésser dites seynnal, sien-se constel·lacions hó vents hó altres coses. Per què can veem que alcuna mala conjuncció se fa de planetes qui són enemigues a la nostra vida conexem que el temps esdevenidor seran malalties e mortaldats. Axí eleix can veem que en l'ivern ha regnat molt lo vent austral hó marí e són estades moltes pluges e semblantment se persegueix la primavera, conexem que l'estiu e l'autumpne serà pestilencial. E axí meseix ho podem declarar en les altres coses que fan pestilència. A-y encara altra seynnal de pestilència esdevenidora, ço és a saber, can en l'àer ha molt sovén gran diversitat axí que adés fa calor mortal, e tantost aprés hó en l'endemà fa gran fret, hó en ·I· dia meseix les matinades són fredes e les vesprades caldes hó per lo contrari. Lo segon capítol és dels seynnals que signifiquen pestilència ja present en l'àer. Los seynals que signiffiquen pestilència ja present en l'àer són axí com terbolament en l'àer, car adés parrà que dege ploure e puixs no plou. A-y altre seynnal encara, que tot l'àer és carregat de pols. Encara hi ha altre seynnal que ja sie ço que l'àer de si no age neguna color, emperò par que sie groch hó cetrí. Altre seynnal hi ha encara molt cert, ço és a saber, que les serps e les sangartaylles e·ls luerts e altres reptílies e les granotes són en gran habundància e hixen de les cavernes de la terra hó de la aygua pus abhora que no han acostumat. Encara hi ha altre seynna: que·ls ocells fugen de sos nius e lexen de covar los ous. A-y encara altre seynnal: que les malalties són molt falses car lo malalt serà temprat deffora en ses carns e dintre, prop lo cor, serà lo foch e la cremor molt gran. Hoc encara: a vegades lo malalt no·s sentirà gran febre ni·l metge ab lo tocament no la trobarà e·l pols no serà molt mudat de sa naturalitat. E les urines auran seynnal de digestió. E·l malalt se mor sobtadament. E·l metge està maraveyllat axí com aquell que no sap què li ha esdevengut. Encara: los que han febre pestilencial no són calts deffora e moven grans basques axí que no poden assegurar e han l'alende e·l flat molt corromput e molt pudent axí que lur alende e lur flat sostenir és greu cosa. Altre seynnal hi ha: que en aytal temps regnen molt febres pestilencials de les quals ja avem feyta menció, les quals seguexen e acompaynnen males exidures e apostemacions, axí com àntrachs hó mala busaynna, pigota e cuchs e altres malvades malalties. Per què can hom veu en les gents engendrar e multiplicar aytals febres e aytals malalties, pot hom leugerament conèxer que en l'àer ha putreffacció e corrupció en sa substància. Lo darrer seynnal és que la fruyta és tota entechada e·l blat cuyllit d'aquell an no·s pot salvar, ans n'ix olor molt estraynna. E·l pa fet d'aquell no reté sabor ni olor, segons que ha acostumat en altres ans.

[IV] Lo quart article és de la alteració e del mudament que fa l'aèr pestilencial en les coses vivents e especialment en lo nostre cors lo qual ha ·II· capítols. Lo primer capítol és del mudament que fa l'àer qui és pestilencial en ses qualitats. És a saber que l'àer pestilencial en ses qualitats per sobrecalor, creme erbes e blats e arbres, seque la terra e tot lo nodriment a totes les plantes per què·s sequen e moren. E si és pestilencial per sobrefredor, axí meseix los tol la vida, per què veem que alcuns arbres axí com toronges no poden viure en terra molt freda. E jo dich que en València hó en Mayllorques hó en Barchelona porie fer tan gran fret alcun an que tots los torongers hi morrien. E en Leyda pore fer tan forçor fret alcun an que no solament torongers hi morrien, ans encara hi morrien totes les erbes e tots los arbres. E aquest meseix àer axí fret pot tenir gran dampnatge al nostre cors. Hon és a saber que l'àer ha a alterar los nostre cors en moltes maneres, ço és a saber deffora e dintre. Deffora car, si és molt calt, obre les porositats del nostre cors e fa resolució de la calor natural e dels spirits, per què afflaqueix les vertuts e fa assedar e done destalent e fa resolució de la sanch soptil e fa engroguir lo cuyr, per què en les terres molt caldes, les gents són negres e lur negrea tire a citrinitat axí com en Cerdenya e en Cicília, e fa encendre e seynnorejar la còlera. Mas adins fa alteració, car sens tot migà ve al cor per reffredar-lo e per mitigar la sua gran calor. Per què aytal àer escalfa fortment lo cor e·ls espirits e la sanch arterial e fa la còlera seynnorejar a totes les altres humors, multiplican aquella e fortiffican e aguan les sues qualitats que són calor e sequetat. Per què aytal àer pot ésser rahó de tota malaltia que s'engendre hó·s fa de còlera. E si per aventura l'àer és excel·lentment fret, ha axí meseix a alterar e fer mudament en lo noste cors deffora e dintre. Deffora fa tancar les porositats del nostre cors. E si és tant fret que pusque fer penetració dins lo nostre cors, mortiffique la calor natural, per què·s trobe que molt hom és mort per gran fret. Encara fa apoplexia, ço és dit ajustament hó apostemació del cervell, per al qual hom soptament per lo moviment e·l sentiment, axí que no·s coneix a penes de la persona si és morta o viva ni en pols ni en alendar. Per què a provar si són morts hó vius pren hom ·I· floch de lana fort prima e fort sobtil e pose-la·ls hom prop los forats del nas hó a la bocha e si poch ni molt alenden, la lana se mou per l'àer que ix e entre per los forats del nas e de la bocha. Encara·n fa hom altra prova, ço és a saber, que·ls pose hom un gubell plen vertent d'aygua sobre·l pits, endret lo cor. E si per aventura lo cor ha degun moviment, ve hom moure l'aygua. E si per aventura no·s mou, liurar pots lo pacient als capelans. Altres seynals hi ha, mas aquests cumplen e basten de present. E ja sie açò que posar aquests seynals, sie exir de nostre propòsit, emperò jo·ls é volgut posar per proffit comú. Car çert só que molts hòmens e moltes dones a qui esdevé aquesta malautia se cuyden los vulgàs que sien morts e molts ne sotarren qui són vius. Per què conseyllaria que aytals a qui ve aytal accident soptosament ffossen guardats e esprovats per bons metges diligentment enans que hom los soterràs. Hó que hi fós observat almeyns lo

conseyll d'Avicenna qui vol que aytals sien esperats a soterrar almeyns per ·LXX· e dues hores que són ·III· dies naturals entegres e complits. Encara fa aytal àer excel·lentment fret epilènsia que vol aytant dir com mal de caure. Ffa encara paralíticament e tortura de cara e d'uylls e de bocha. Mas l'àer qui és fret e no ha molt excel·lent fredor, ha a fer bona digestió e fa d'altres proffits al nostre cors. Mas car aytal àer no és pestilencial, emperamor d'açò no n'entench pus a fer menció. Lo segon capítol és del mudament qui fa l'àer qui és pestilencial en sa substància. L'àer pestilencial per putrefacció e mudament de sa substància fa molts e diverses mudaments en lo nostre cors hí en diverses maneres. Car él corromp hí enverine totes les fruytes e·ls blats e corrompén aquests, corromp les humors del nostre cors. Encara més, aquest àer corromput e podrit, alendan e respiran entre sens tot migà al cor. Per què podrix e corromp la sanch arterial que·s fa e s'engendre dins les çelles del cor. Corromp encara e podrix los espirits vitals, lo qual sanch corromput va del cor per les venes que polsen, les quals són apelades artèries, als altres membres. E la damont dita putrefacció hó corrupció de sanch per vicinitat corromp e podrix l'altre sanch. E aquesta sanch a les vegades fa ajustament dins la substància del cor e engendre hó fa apostema en lo cor. A vegades natura se·n desix e·l tramet a les exeles que són axí com a latrina hó albeló del cor e fa aquí ajustament hó apostema. A vegades lo tramet al fetge e·l fetge tramet-lo a l'angonal axí com a la sua latrina hó albeló e fa aquí apostema. A vegades aquela sanch podrida bull axí com fa lo most e va a les partides de ffora. E engendre·s pigota e sarampió. E a vegades la putrefacció en especial se fa en la fleuma, per què s'engendren cuchs de diverses maneres. Mas vuyll posar una regla general que ab totes les malauties dessús dites és tots temps febre contínua hó d'una humor hó de moltes, segons que les humors prenen impressió hó putrefacció de l'àer pestilencial. E si hom me demane si la febre és primera e enaprés vénen les malauties dessús dites, hó si és lo contrari, ço és a saber, que la febre sie seqüela hó accident de les apostemacions dessús dites, dich que la febre és primera e enaprés se seguexen les apostemes e la pigota per manera d'atermenament de la febre pestilencial damont dita. [V] En lo quint article principal se pose lo regiment de preservació e a dues parts principals: la primera és del regiment qui·s deu observar contra l'àer pestilencial en ses qualitats. E ha dos capítols: lo primer és del regiment contra l'àer pestilencial per excel·lència de calor. Si l'àer és pestilencial per excel·lència de calor, en aytal temps deu hom estar en lochs frets naturalment hó artifficialment. Naturalment axí com en la serrania en Aragó hó en la montayna de Prades en Cataluyna. Deu hom encara

estar e dormir en cases soterrànies que agen finestres, especialment a part de trasmontana, per ço que l'àer no sia reumàtich ni offegat. Car aytal àer fa molt gran dampnatge al cap e al pits e als pulmons. Artifficialment pot hom refredar l'àer en moltes maneres, ço és a saber, que hom façe regar lo sòl de la cambra ab vinagre e aygua_ros. E que hom git pel sòl de terra estremitats de salzes e fuylles de canes o de ceps blanchs e rams de murta e roses. Encara poden ésser feyts oreyllés plens de roses seques e que sien posats al cap del llit. Encara pot hom fer distil·lacions d'aygua en diversses parts de la cambra que valrran aytant com si exie font viva en la cambra. Hó prengue hom una gran chonqua plena d'aygua molt freda e estigue enmitx de la cambra e ab una escudela trague·n hom de la aygua, puys que la ý torn hom dalt vessan la escudela. Hó sien preses lençols baynnats en aygua freda e sien esteses en qualque porxa. Encara deu hom portar tals vestedures e tals folradures que no facen inflamar la sanch, ans la tempren e la reffreden axí com vestedures de seda hó de li dilicat e prim. E axí meseix deu-se hom guardar que no vage apareyllat de pendre fret, car esdevé·s a vegades que en lo temps damont dit soptament sobrevé alcun vent fret e penetrant, per què en aytal cas deu-se hom guardar d'estar en loch hon aytal vent fret buff axí com si venie per canal. Per què és bona cautela a guardar-se d'aquest periyll en tot temps portar jubet prim de li hó de seda folçit de cotó, car aytal vestedura ha a fer totes les coses damont dites, ço és a saber, que guarde d'inflamar la sanch e guarde axí meseix de pendre fret soptament. Per què los lombarts qui són maestres de viure en lo món nuylls temps van meynns d'aytal vestedura. Encara deu hom continuar en aytal temps viandes fredes axí com carabaces e melons, leytugues e verdolagues e cogombros e axí de les altres, si donchs a açò no contrastave alcun cas particular, axí com gran flaquea hó destemprament de ventreyll. Deu hom encara en aytal temps esquivar beure vi de gran força per sa natura axí com vi grech hó de vinaça, car en aytal temps vins qui ab poca d'aygua són molt amerats són miyllors. Encara deu hom esquivar en aytal temps beure vins engessats hó conservats ab alum hó ab calç, car aytals vins han a cremar la sanch e les humors. Deu hom encara usar en aytal temps agraç e vinagre e such de toronges e de limons, si doncs alcun cas particular no ho vedave axí com fredor de bocha de ventreyll hó sequedat de pits hó tos hó cadarn e axí d'altres cases semblants. Lo segon capítol és del regiment contra l'àer pestilencial per excel·lència de fredor. Can l'àer és pestilencial per sobrefredor, deu hom elegir lochs calts naturalment hó artifficialment.

Naturalment axí com és Regne de València hó·l Camp de Tarragona. E deu hom dormir en cambra hon lo sol pusque entrar e age ses finestres devés sol ixent hó devés migjorn. E si per aventura ha finestres devés trasmontana, sien molt diligentment tanquades. Artifficialment pot hom escalfar l'àer en aquesta manera, ço és a saber: que hom face foch en la cambra de sarments ben seques hó de romer hó de ginebre hó d'oliver. E·l foch sie clar sens fum aytant com fer se porà, car lo fum és dampnós als huylls e al pits. Emperò en l'estar prop del foch sie observada aytal cautela, ço és a saber: que hom tingue la esquena girada al foch, car estar girat faz a faz al foch fa dos dampnatges: la ·I· que tol la digestió tiran la calor natural als membres deffora; l'altre, que afflaqueix la vista, perquè a qui plau estar ab la cara girada vers lo foch, deu tenir alguna cosa davant los huylls. Encara deu hom portar en aytal temps tals vestedures e tals folradures, que agen a contrastar a la fredor deffora e agen a retenir la calor natural axí com són draps de fina lana, especialment tints en grana e folradura feyta del gris del vayre e folradura de lebres hó de coniylls hó de fins aynnins. E vestir-se estret en aytal temps és cosa profitosa. E en especial deu tot hom guardar los peus e·l cap de fret, car aquests membres són luynn del cor qui és font de calor e majorment can se pose a dormir, car en lo dormir la calor natural va tota als membres qui són dedins. Encara en aytal temps deu hom fer exercicis de gran trebayll, axí com anar caçar a peu hó saltar hó luytar hó jugar d'esgrima, guardan quascú sa honestat segons son grau e son estament. E per lo contrari, si l'àer ha pestilència de calor, los exercicis dessús dits deven ésser esquivats. Encara més en aytal temps deu hom mengar viandes caldes e grosses en sa substància, axí com cols e xiriviat e pastanagat e moltó e gallines e axí de les altres semblants. Encara deu hom usar en aytal temps salses caldes axí com d'ayll hó de pebre e mostaya e uruga. E aquells qui fer-ho poden, poden usar vi naturalment calt, axí com grech hó vernaça e axí dels altres, hó artifficialment calt axí com piment. E·ls grans seynnors poden usar piment que sie feyt d'aytals espècies: R[ecipe] cinamomi alitimi unc[iam] ·I·; zinziberis electi et mundi unc[iam] semis; granorum paradisi florum, cinamomi, cubebarum domesticarum ana drag[mas] ·II·; gariof[ilate], macis, galang[e] ana drag[mas] ·II·; nucis mus[catae] unam grossam; panis zuccari et optimi vini et odorifferi utriusque quantum sufficit; fiat nectar vel pigmentum. Del qual pot ésser pres a la fi del mengar ab pan torrat hó ab neules. Emperò dó una aytal doctrina que en lo regiment d'escalfar hó de reffredar sie ab diligència servada regla e mesura, car esdevé·s moltes vegades que en temps de gran calor alcú pren greu malaltia de fredor per sobreusar coses fredes. E en temps de gran fredor alcú pren greu malaltia de calor per sobreusar coses caldes.

La segona partida principal d'aquest article és del regiment que·s deu observar contra l'àer pestilencial en sa substància, la qual ha ·VII· capítols. Lo primer és de la rectifficació de l'àer podrit e corromput en sa substància. Can l'àer és pestilencial per putrefacció e corrupció de sa substància devem guardar si la sua corrupció hó putreffacció és venguda per nostres mèrits hó per nostres peccats, hó si és venguda per infecció de la terra hó de la aygua hó d'aquestes coses josanes, hó és venguda per rahó de coses altres e sobiranes axí com per influència d'alcuna conjuncció hó esguardament de planetes, car si la corrupció hó putreffacció de l'àer és venguda per nostres peccats hó per nostres mèrits poch valen en aquest cas los remeys de la art de medicina, car aquell qui ligue ha de desligar. E a açò a confermar se pot enduyr ·I· test de la Sancta Escriptura, lo qual és estat al·legat dessús en lo segon article lo qual és escrit Deuteronomii, ·XXVIII· capitulo, hon se diu axí: "Percuciat te Dominus ulcere Egipti et partem corporis, per quam stercora egeruntur, scabie quoque prurrigine, ita ut curari nequeas". Diu-se encara vulgarment que can Déus no vol, sants no poden, car no és degú que a la mà ni al poder de Déu pugue contrastar. Emperò lo major remey que en aquest cas podem aver, si és que regonegam nostres pecats e nostres deffalliments, avén cordial contricció e vocal confessió d'obra e de feyt, satisfacció a Déu per verdadera penitència e ab lo prohisme, retén e donan a quascú ço del seu, lo qual regiment nos fo figurat Regum ·III· capitulo octavo, hon se diu axí: "ffames si aborta fuerit in terra aut pestilencia aut corruptus aer, aut erugo, locusta, aut rubigo et afflixerit eum et inimicus eius portas obsidens, omnis plaga, universa infirmitas, cuncta devoracio et inprecacio que accederit omni homini de populo tuo Israël: si quis cognoverit plagam cordis sui", (habendo veram contriccionem) "et expanderit manus suas in domo hac", (hoc est, habendo recursum ad sacrosanctam Romanam Ecclesiam et ad eius vicarios humiliter petendo veniam de obmissis) "Tu exaudies in celo in loco habitacionis tue, et repropiciaberis et facies ut des unicuique secundum omnes vias suas sicut videris cor eius, quia tu nosti solus cor omnium filiorum hominum, ut timeant te cunctis diebus quibus vivunt super faciem terre quam dedisti patribus nostris". Mas si la putrefacció de l'àer és venguda de la terra hó de la aygua, en aytal cas deu hom elegir per estar e per viure los lochs alts e les montaynnes. Mas si la putrefacció és venguda per influència d'alcuna conjuncció hó esguardament de planetes, en aytal cas deu hom elegir per estar e per viure los lochs baixs e les cambres soterrànies e deu hom tenir en aytal cas les finestres de les cambres e les espiylleres diligentment tanquades. E face hom hoch en la cambra de leynna certa, axí com de romer e de murta hó de ciprés, qui·n pogués aver gran habundància, hó de ginebre hó d'esticadós aràbich hó de lavendula, qui és dita

vulgarment espígol. E·ls grans seynnors poden usar perfum de les coses que·s seguexen: R[ecipe] ligni aloes, ambre grisie ana drag[mas] ·II·; mirre obtime et electe, olibani puri ana unc[iam] ·I·; campfore, storacis calamite ana unc[iam] semis; rosarum rubearum siccarum drag[mas] ·II·; sandali macassarini, foliorum mirti ana unc[iam] semis; pulverizentur omnia grosso modo et incorporentur cum lapdano puro vel cum aquarosacea de Domàs en la qual sie dissolta la càmfora dessús dita. E sien-ne feytes píl·lules hó trocischs e dels quals en brases ne sien meses ·I··II· hó aytans com menester-ne face. Encara·s pot fer perfum a grans seynnors d'una confecció molt preciosa qui és dita gallia muscata hó d'una altra qui és apellada confeccio Nere. Mas la gent cominal pot usar d'aytal regiment, ço és a saber, que facen foch en lurs alberchs e en lurs cambres de romer hó de ginebre e poden fer perfum d'ensens e de mirra hó d'altres coses que sien de bon mercat axí com timiana e erbatur. E jo dich que solament fer foch és cosa que rectiffique molt l'àer podrit en sa substància. E conseyll que aquest regiment sie continuat, com sie ·I· dels pus principals e dels pus necessaris. Encara dich que és molt profitosa cosa regar lo sòl de la cambra amb ayguaros e vinagre. Lo segon capítol és del regiment de l'exercici. En aytal temps se deu hom fort guardar de fer exercici de gran treball, car aytal exercici és rahó e occasió de tirar molt àer al cor, lo qual, com sie podrit e enverinat, corromp lo cos e la sua sanch e·ls espirits, per què fa les inpressions damont dites en lo quart article. Lo terç capítol és de les viandes e de les medicines que preserven lo nostre cors de malalties pestilencials. Lo regiment de les viandes e de les medicines, les quals han a preservar lo nostre cors de malalties pestilencials deu ésser aytal, ço és a saber: que hom menx e begue al meynns que porà; especialment lo beure deu ésser temprat. Ni conseyll que en aytal temps sostingue hom gran set. Encara dich que usar molt en totes viandes vinagre e agraç e suc de toronges e de limons e totes coses agres és cosa molt profitosa e vi clar e verdós és miyllor que dolç, car vi que ha dolçor és pus putrefactible e fort dispòsit que·s convertisque en còlera. Encara deu hom esquivar en aytal temps ocells qui·s nodrixen prop d'estaynns axí com fotges e oques e ànets e altres carns humides en sa natura axí com porcells e aynnells.

Encara deven ésser equivats en aytal temps peixs viscosos, axí com morenes e anguiles e peixs bestinals axí com dalfí, muçola e toynn e sos semblants. Especialment conseyll que sien esquivats los peixs damont dits e tots altres en cas que sien corromputs e mal olents. E si alguna vegada és necessitat de mengar-ne, conseyll que sien elegits peixs loables segons la regió axí com salmó e esturió, rogets hó molls e pegells e palaygues e axí de sos semblants. E sien apareyllats en vinagre hó en sols. E fregits hó en brases valen més en aytal temps. De les fruytes dich que aquelles valen més en aytal temps que tiren a acetositat axí com guindoles e malgranes agres e tàperes en sols. Vist e declarat quals viandes són profitoses e quals fan a esquivar en aytal temps, rahó és que façam menció de les medicines que han a preservar lo nostre cors de les malalties pestilencials. Hon dich que pendre ·III· vegades la setmana per lo matí una dragma hó ·III· diners pesants de finit triaga és cosa molt proffitosa, especialment si·l cors és purgat en la manera que farem menció davall en lo següent capítol. Encara hi ha una confecció molt maraveyllosa e sobiranament lohada per Avicenna e per Resis in ·IIII· Almassoris e per Averreis e per altres sol·lempnes actors de medicina que dien que anch hom que·n prengués a quantitat d'una dragma quascun matí amb una onza de vi ben ayguat no morie aquell an per pestilència d'àer. La qual confecció se fa d'una partida d'àloe cicotrí e de la meytat meynns de mirra e de saffrà aytant com de la mirra. E qui la volrà fer dón aytal recepta a l'especier: R[ecipe] aloe cicotrini unc[iam] ·I·; mirre obtime et electe, croci orientalis ana unc[iam] semis; pulverizentur omnia et conficiantur cum aqua rosacea et fiant pillule vel trocisci. Encara hi ha una confecció molt maraveyllosa, si és feyta verdaderament e lealment, la qual és dita metridatum, la qual ha tanta d'efficàcia segons que dien alcuns aprovats actors de medicina que qui n'use quascun matí a quantitat d'una fava, degun tóxech ni degun verí no li pot tenir dan. Per què lo Rey de Pont qui ere apellat Metridatum, del qual la confecció damont dita près nom segons una enterpretació, com n'agués usat quascun matí per ·I· an en la quantitat damont dita e fós assetjat en una ciutat de son regne per Pompey, rey dels Romans, volén més si ociure que venir viu en mans de sos enemichs, no·s póch ociure ab negun verí, per què, veén açò, ocís-se ab ·I· coltell. Encara és proffitosa cosa de mengar en aytal temps en dejú d'una erba que ha nom escabiosa. E si de la erba ere feyta aygua per distil·lació de foch lent axí com se fa la aygua_ros, d'aytal aygua porien usar persones deliquades. Dich encara que beure·l such d'una erba que és apellada capud monachi és de gran profit e de gran efficàcia per a contrastar a tota matèria verinosa que no vingue ni s'acost al cor, per què és sobiran remey beure del such damont dit contra àntrach hó mala busaynna.

Encara és cosa provada contra aquesta mesexa malaltia la qual se fa en temps de pestilència les demés vegades, posar sobre la busaynna ·I· sagell de cera nova, lo qual sie feyt segons que deffora és figurat en lo marge. Emperò conseyllaria que en tot cas lo cors fós purgat axí per cristeri com per altres evacuacions e·l membre pacient fós tocat ab foch hó ab cauteri potencial feyt de conseyll de metge aprovat. Encara hi ha altre remey, ço és a saber, beure del such d'una erba que és apellada bruneta. E posar sobre la busaynna d'aquesta erba mesexa picada ab lo such e ab tota sa substància és cosa profitosa. Dich encara que feyta cauterització damont dita, serie molt proffitosa cosa aplicar ventosa per tirar la matèria verinosa a enfora. E alcuns plomen lo ses a ·I· gall hó a una gallina e posen-lo sobre la busaynna per tirar la matèria verinosa. E aquests remeys cumplen de present. Lo quart capítol és del regiment del dormir. E car aprés lo mengar naturalment se segueix lo dormir, dich que per a dormir deu ésser elegida cambra segons les condicions damont dites en lo regiment de l'àer. Lo cinquèn capítol és del regiment del nostre cors quant a purgació e quant a sagnia. Car pochs són aquells qui en mengar e en beure no facen excés. Emper amor d'açò conseyllaria que·l cors fós purgat ab porga leugera e sens periyll. E car porga no·s deu pendre sens que primerament no sie estat près exarop, vuyll fer menció primerament de l'exarop, lo qual pot ésser aytal per a grans seynnors: R[ecipe] envidie novelle, rostri porcini, epatice, scolopendrie recentis, capilli veneris recentis anan manipulum unum; buglosse cum toto foliorum borraginis manipulos duos; seminis melonum cucurbite ana unc[iam] semis; seminis acetose, sandali macassarini ana drag[mas] ·II·; sandali albi et rubei ana drag[mam] ·I·; fflorum violarum, borraginis et buglosse ana unc[iam] semis; fflorum nenufaris unc[iam] ·I·; camfore in ligatura drag[mam] ·I·; aceti albi unc[ias] ·II·; aque scabiose extracte per distillacionem unc[ias] ·III·; panis zucare un[ias] ·XIII·; fiat sirupus diligenter clarifficatus et perfecte coctus. Del qual exarop pot ésser pres de matí e de vespre a quantitat de ·X· cuylleres e ·XV· d'aygua cuyta, que sie tèbea. Emperò conseyllaria que·l sopar fós lexat en cas que de vespre dege hom pendre de l'exarop. Mas la gent comunalment porie usar de l'exarop següent: R[ecipe]sirupi endivie, sirupi violacei, sirupi de capilli veneris ana unc[ias] ·III·; ocxiacre simplicis vel sirupi acetosi libram semis; misceantur. L'exarop acabat de pendre, prengue·s aytal porga hó coladura, la qual és apropriada a pugar còlera e fleuma:

R[ecipe] prunorum damasçanorum numero ·XII·; anisi, maratri ana drag[mas] ·II·; seminis melonum unc[iam] semis; turbit bene gumosi et ponderosi interius et exterius mundati vel loco eius agarici non antiquati drag[mas] ·II·; zinziberis albi et mundati drag[mam] ·I·; uvarum passarum mundatarum unc[iam] ·I·; fflorum borraginis et buglosse ana unc[iam] semis; ffiat decoccio in qua dissolvatur cassiefistule mundate unc[iam] semis per als deliquats unc[iam] ·I· per als altres in fine addatur reubarberi electi de quantitat d'un scrup[ulum] a ·III· scrup[ula] ·I· drag[mam] hó més hó menys segons la condició de la persona. Emperò, car la diversitat dels particulars fa mudar la obra del metge, conseyllaria que en aquest regiment fós demanat conseyll de bon metge e de aprovat, car una porga no pot ésser bona en tot temps ni a tot hom, axí com una çabata no pot venir bé a tot peu. Ffeyta la damont dita evacuació a poch de temps pot hom fer sagnia de la vena que és dita mediana hó de tot lo cors per eventar la sanch de quantitat de ·III· a ·IIII· onzes hó més hó menynns segons la condició de la persona e segons major hó menor necessitat. E si hom me demane en qual quadra de la luna val més la sagnia dich que en la terça quadra. E encara dich que val molt més enmig de la damont dita terça quadra, si dochs no ho vedave que la luna en aytal temps fós en seynnal contrari a sagnia, axí com gemini, leo, virgo, capricornus e axí dels altres. E d'aquest regiment eleix és esquivar ab gran diligència jaure carnalment ab fembra, car ja sie ço que fer excés en la cosa damont dita, en tot temps sie cosa de gran dampnatge al nostre cors, emperò en aytal temps asseynnaladament e notable fa gran don e gran dampnatge. Encara dich que en aytal temps acostumar d'anar al baynn és cosa fort dampnosa, car lo baynn fa obrir les porositats del cors per les quals l'àer corromput entre e fa fort impressió en lo nostre cors o en les nostres humors. Lo ·VI_èn· capítol és del regiment dels accidents de la ànima, los quals són axí com ira, goig, temor, tristícia, angoxa e axí dels altres. Dich que en aytal temps goyg e alegre és molt proffitós si donchs per accident ab lo goyg no entremescle hom alcun mal regiment, hó de viandes hó de luxúria e axí de les altres coses. Mas entre·ls altres accidents que deven ésser esquivats en aytal temps sí és pahor e ymaginació, car per ymaginació sola pot venir alcuna malaltia, car trobe·s que alcuns són estats tísichs per sola ymaginació. Hoc encara és de tan gran força e de tan gran vertut que fa mudar la forma e la figura a l'infant hó a la creatura en lo ventre de la mare. E a provar la gran efficàcia e la gran vertut de la nostra ymaginació en lo nostre cors e en les nostres obres podem adur per provació primerament la Sancta Scriptura, car legim ( Genesis ·XXX· capitulo) que les oveylles e les cabres, les quals guardave Jacob per ymaginació e guardament

de les vergas que eren de diverses colós les quals Jacob posave davant a aqueles en lo punt que concebien, parien enaprès aynels e cabrits de diversses colós e plapats de blanch e de negre. Encara a provar açò meseix podem aportar e induir una aytal experiència, car si hom pose ·I· quayrat de fust en terra plana no ý ha degú no vage de la un cap a l'altre sens sosteniment, axí que no caurà. E si aquell meseix cayrat és posat en loch fort alt e de gran periyll no ý aurà degú gós assajar de passar sobre aquell quayrat meseix. Per què apar maniffestament que tota aquesta diversitat ve de part de la ymaginació, car en lo primer cas hom no ha pahor e en l'altre ha pahor. Dochs maniffesta cosa és que haver ymaginació de morir en aytal temps e aver-ne pahor és cosa molt dampnosa e de gran periyll. Per què degú no·s deu esperdre ni desesperar, car aytal pahor fa gran dampnantge e no fa degun proffit. Per què conseyll que en aytal temps per degun mort no sie sonat seynn ni campana car molt no prenen mala ymaginació los malalts, can hoen sonar los seynns. Encara hi ha una altra manera de preservació molt bona e molt proffitosa, ço és a saber, toldre e esquivar totes aquelles coses que poden fer pestilència hó epidímia. Emperò ha-n'í d'alcunes a les quals no és en nostre poder de contrastar, axí com són conjunccions hó esguardaments de planetes e influència d'aquelles e axí com vents e axí de les altres. Mas si són tals coses que s'í pusque contrastar, aquelles deven ésser toltes e remogudes e cessarà la pestilència que s'espere a venir per occasió d'aquelles. Per què pot hom recórrer al segon article principal e deu hom pensar e guardar quals coses fan e engenren pestilència hó universal hó particular. E si per aventura aquelles se poden toldre, deven-se toldre. E a açò se deven esforçar los seynnors e lurs officials, l'offici dels quals és guardar utilitat e profit comunal al qual deu ésser postposat tot altre bé e proffit particular. E car en aytal temps les malalties e les morts poden venir per diverses rahons, car esdevé·s que alcuns moren per cuchs, altres qui moren per apostema qui·s fa en lo cor e altres per altra rahó, conseyllaria que en aytal temps d'aquells que axí moren soptanament que alcuns ne fossen huberts e guardats diligentment per los metges, car mils e pus certament se poran provehir de remeys de preservació contra les coses que fan les malalties hó les morts damontdites. Lo ·VII_èn· capítol és del regiment de preservació en especial contra cuchs e lombrichs. E car, segons que dit havem, en temps de pestilència vénen febres e morts soptanes per cuchs e per lombrichs, emperamor d'açò vuyll posar regiment de preservació contra aquells. Hon dich que en aytal cas és cosa profitosa mengar de matí aylls a beure al vespre, can hom se deu gitar, ·II· glops hó ·III· de vinagre. Encara dich que purgar lo ventreyll e·ls budels ab píl·lules de gerapigra Galieni hó ab cristeri és proffitosa cosa a contrastar que no s'engenren cuchs ni lombrichs en los lochs damontdits, car cuchs generalment s'engenren de fleuma. Per què tolre

aquella és tolre l'engenrament d'ells. Encara deu hom esquivar de mengar les viandes de què leugerament se fan cuchs, axí com leyt, cireres e generalment tota fruyta dolça e legums, especialment can són tendres e no són seques, axí com faves tendres e axí de les altres e cols e blets e espinachs. E generalment tota vianda fleumàtica e viscosa. Encara pot hom usar de penre quascun matí de la sement d'una erba que ha nom centàurea, en altra manera dita sement d'Alexandria e sie mesclada ab mel, hó sie feyta pòlvora de corn de cervo e d'àloe cicotrí, de la qual sie presa a quantitat de una drag[ma] ab mel. Hó sie pres del such d'una erba que ha nom enula campane a quantitat de miga onza. E d'aquest remey diu Avicenna que és maraveyllós. Hó sie feyta pòlvora d'una cosa que és dita granum nil, en altra manera dit cartamus, qui vulgarment és dit safrà bort e sie presa de matí ab leyt hó ab mel e d'aquest remey diu Avicenna que hociu les serps en los nostres cors e les gite deffora. Dich encara que pólvora feyta d'una rahiu que ha nom diptanus, qui vulgarment és apellat erba de Tuniç, presa ab mel, és molt profitosa en aquest cas. Hó sie feyta pólvora de lupins amargosos. Axí eleix hi és molt apropriat beure del such de les fuylles del presseguer. E la triaga major ha proprietat d'occiure·ls. E gerapigra Galieni ha proprietat d'ociure·ls e de gitar-los del cors. Hon és a saber que alcuns prenen coses per ociure los cuchs e can són morts romanen en lo cors e podrixen-se e·s convertexen en verí dels quals se segueix molt gran dampnatge. Per què és bona cautela mesclar ab les coses que·l hocien alguna cosa laxativa axí com senet hó turbit e axí de les altres. Mas per als delicats pot ésser feyt aytal exarop: R[ecipe] foliorum absincii, persicarie, enule campane, isopi, centauree, endivie, rute ana manip[u]l[um] ·I·; germandree, genciane, prassii ana manip[u]l[um] semis; cartami, lupinorum amarorum ana unc[iam] semis; cornu cervi, aloe cicotrini ana drag[mas] ·II·; seminis centauree, seminis porri ana drag[mas] ·II·; medulle vel nuclei persicorum unc[iam] ·I·; coriandi preparati in aceto passulato unc[iam] semis; folliculorum sene unc[iam] ·I· et semis; turbit electi interius et exterius mundati drag[mas] ·II·; pulpe coloquintide unc[iam] semis; anisi, maratri, zinziberis albi et mundati ana drag[mas] ·II·; liquirice mundate unc[iam] ·I·; aceti albi unc[ias] ·III·; panis zucare quartos ·V·; fiat sirupus diligenter coctus et clarificatus; del qual sie pres quascun matí en la manera ja dessús dita.

Encara pot ésser feyt aytal emplaustre: R[ecipe] foliorum absinci, foliorum mente, foliorum porrorum ana; contundantur et in oleo et aceto concantur vel frixentur et fiat emplaustrum, lo qual sie posat sobre·l ventre endret del melich. E si a aquest emplaustre hom mesclave de pulpa coloquintide sobtilment pulveritzada hó d'àloe cicotri subtilment pulverizat hó pólvora de lopins amarchs, aytal emplaustre serie molt pus forts. Encara pot ésser feyt engüent aytal: R[ecipe] pulpe coliquintide drag[mas] ·II·; nigelle, aloe cicotrini, cornu cervi combustus, seminis Alexandrie ana semis; fellis bovini unc[ias] ·II·; mellis quod sufficit; pulverizanda, pulverizentur et subtiliter cribellentur et incorporentur omnia et fiat unguentum. Ab lo qual sie untat tot lo ventre. E per a la gent comuna baste l'engüent que·s segueix: R[ecipe] pulpe coloquintide unc[iam] semis; pulverizetur subtiliter et incorporetur cum felle taurino. E·ls infants pochs poden ésser untats ab aytals engüent: R[ecipe] olei absincii, olei de medulla vel nucleis persiccorum, seminis Alexandrie, cornu cervi adusti ana drag[mas] ·II·; cere nove quod sufficit fiat unguentum mediocriter liquidum. [VI] Lo ·VI_èn· article principal és de la pestilència moralment entesa, lo qual ha solament ·I· capítol en lo qual se pose la diffinició d'aytal pestilència. Segons que clarament se prove e·s demostre en diverses lochs del Novell Testament, ço és a saber, d'aquell que isqué a sembrar bona sement (Mathei ·XIII_o· capitulo) e de la serment que caygué en terra bona (Luce ·VIII_o· capitulo) e del tresor e de la exàvega gitada en la mar e de la perla (Mathei ·XIII_o· capitulo) e de la oveylla perduda Mathei ·XVIII_o· et Luce ·XV_o· capitulis,) e de la dragma e del fiyll degastador (Luce ·XV_o· e del sirvent malvat ( Mathei ·XVIII_o· capitulo) e del rich qui examplave los seus graners ( Luce ·XII_o· capitulo) e dels [obrers] trameses a la viynna per preu de ·I· diner ( Mathei ·XX_o· capitulo) e del publicà e del fariseu ( Luce ·XVIII· capitulo) e del filly que dix que irie a la viynna e

no hi anà ( Mathei ·XXI_o· capitulo) e de la viynna en la qual avie celler ( Mathei ·XXI_o· et Luce ·XX· capitulis) e de les ·X· vèrgens ( Mathei ·XXV_o· capitulo) e dels ·X· besants ( Mathei ·XXV_o· capitulo). Nostre Seynnor Jeshu Christ volch usar de paràboles, ço és a dir, de paraules escures, les quals moralment enteses eren útils e profitoses a nostra instrucció. E aquesta manera elexa tench Salamó en ·I· seu libre qui és apellat Parabole Salamonis. Per què aquell qui aurà enteniment clar e sobtil, tot ço que dit avem de pestilència naturalment entesa porà clarament e verdadera applicar a la pestilència moral. E que açò age veritat, declar-ho e per manera d'exemple en la sua diffinició. E aquells qui auran l'enteniment pus alt e pus sobtil que jo, semblantment appliquen al propòsit los altres articles e capítols d'aquells. Car ja sie ço que·l meu enteniment a açò no bast, emperò cert só que cosa és que fer-se pot. Dich, donques, que, moralment parlan de pestilència, la sua diffinició és aytal: Pestilència és mudament contra natura de coratge e de pensament en les gents per lo qual vénen enemiztats e rancors, guerres e robaments, destruccions de lochs e morts en alcunes determenades regions oltra córs acostumat en aquelles. Dich primerament que, moralment parlan, "pestilència és mudament contra natura de coratge e de pensament", car axí com la pestilència natural fa mudament contra natura e infecció en la sanch del cor e en la vertut del cor, axí la pestilència moral semblantment fa mudament contra natura en lo coratge e en lo pensament de les gents. Dich aprés "per lo qual vénen enemiztats", car per los pensaments contra natura damont dits los uns procuren als altres alcuna deshonor hó dampnatge, car axí com bon cor e bona volentat e bon pensament procure e fa procurar a son prohisme tot bé e tota honor, axí per lo contrari lo coratge e·l pensament mal, lo qual ha mudament contra natura, fa e procure tot lo contrari. E car tan pregon no·s fa lo foch que·l fum no n'isque, segons vulgar proverbi, can açò se revele ni·s sap, naxen en les gents enemiztats. Dich encara "e rancors", per aquesta rahó mesexa, car rancor no vol alre dir sinó hoy veyll, car rancor s'enterprete ran cor. Dich aprés "guerres", car, pròpriament parlan, guerra és enemiztat e rancors d'òmens de paratge e d'altres grans seynnors, hon can entre aytals cau e ha loch la rahó damont dita per necessitat ha a venir enemiztats e rancors e guerres entre aquells. Dich encara "e morts", car, segons los naturals, posada causa e rahó sufficient per necessitat s'a a seguir la obra. Ira, rancor e guerra és causa e rahó sufficient de morts, per què en aytal pestilència morts de necessitat s'enseguexen.

Dich encara "e robaments", car entre gents entre les quals ha guerra, los uns cuyden aver dret sobre los béns dels altres, per què fan son poder d'ocupar aquells. E car en guerres comunament són elegits hòmens jóvens, en los quals naturalment no regne discreció, emperamor d'açò si s'esdevé cas ni loch, los que no són enemichs van en la regla dels enemichs, ço és a saber, que són robats e despuyllats. Dich encara "e dissipaments de lochs". E açò ha loch en guerra que és entre grans seynnors, car, can ha enemiztat ni guerra entre grans seynnors, cascú fa son poder com pugue dissipar voles hó castells de l'altre, talan, affogan e derrocan. Aprés dich "en alcunes determenades regions", car aytal pestilència a vegades és en Ffrança, a vegades en Lombardia, a vegades en Espaynna, e axí de les altres regions. E si aytal pestilència ere universal a totes regions, dich que serie gran seynnal de l'adveniment del fiyll d'abominació, ço és a dir, Antechrist. E d'açò·ns fa testimoni mon Sèynner Sent March ( capitulo ·XIII_o·), lo qual diu enaxí en persona de Jhesu Christ: Cum audieritis autem bella et oppiniones bellorum, ne timueritis; opportet enim fieri, sed nondum est finis. Exsurget enim gens contra gentem et regnum super regnum et erunt terre motus super loca et fames. Inicium dolorum hec. Dich encara "oltra córs acostumat [en] [aqu]elles". Car si en alcuna regió ere cosa acostumada d'ésser enemiztat e guerres e robaments, dissipaments de lochs o morts dels habitants d'aquella, dich que, quant a aquella regió, no serie pestilència de la qual ací parlam. Mas can en alcuna regió novellament ve mudament contra natura e oltra costum de coratges e de pensaments d'enemiztat e de guerres en les gents habitants d'aquella e de totes les coses damont dites ere acostumat lo contrari, dich que açò és pestilència molt periyllosa, molt mala e molt estraynna, la qual en tot e per tot ha semblants coses que la fan e semblants seynnals que la signiffiquen esdevenidora hó ja present. E semblant regiment de preservació a la pestilència natural de la qual en tot lo tractat dessús havem feyta menció, mas car lo meu enteniment no baste ni és sufficient a fer la applicació dessusdita, emperamor d'açò no n'é en cor de fer menció quant és de present, ans vuyll en posar fi a mon tractat, pregan e supli[can] [a] nostre Seynnor Déus Jhesu Christ que Ell qui·ns ha preservats de la pestilència natural e moralment entesa [...] li plàcie encara de preservar a nós e a totes les altres ciutats e lochs del regne lo temps esdevenidor e·ns dó a fer tals obres per les [q]uals finalment siam dignes de guaynnar [lo] [s]eu regne e de participar la sua sancta glòria. Amén. Ffo. acabat aquest tractat en l'an de Nostre Seynnor Jhesu Christ ·MCCCXLVIII· en la vigília de Sent March per Maestre Jacme d'Agramont, maestre en arts e en medicina en lo [derrer] an de la sua lectura.


Download XMLDownload text